revista mà 15 tarragona

“Al camp, ha arribat el moment d’anar tots a una”

treball P. 12

Mercè Domènech se dedica al vivero de plantel de huertaMercè Domènech,tarra taynit i wesyam n re3rasi

Mercè Domènech devotes herself to cultivating kitchen garden seedlingsMercè Domènech se consacre à la production de plans maraîchers

GRATUÏT

Número 15www.revistama.cat

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!3Premi

d’idees per

promoure

l’ús del català

2009 i premi

Paco Candel

2008

entrevista a Muriel

Casals, presidenta de

Òmnium Cultural i

economista

Amsawal akid Muriel Casals,amghar n Òm-nium Cultural, 3awed d ademsawInterview with Mu-

riel Casals, economist

and president of

Omnium Cultural

Interview avec Muri-el Casals, présidente d’Òmnium Cultural et économiste

2

NOtICIeS P. 9

aMIC-UGt ha atès 2000 persones al Camp de tarragona el 2010

La crisis económica se ceba entre el colectivo de inmigrantesTzawa tademsant tmarni jar ine3raq

The economic hits the immigrant communityLa crise économique s’acharne sur le collectif des immigrants

Actuación y participación desde el ámbito localRxedmet d ucrac zi lfadaa lmah’alli

“Parlar d’àrea metropolitana en una zona com el Camp és un error”Entrevista a La Canonja 3

NOtíCIeS P. 15

Action and participation at a local levelAction et participation dans le cadre local

1$

treball P. 12

Mundo árabe: Las nuevas revueltas del s.XXIFotos exclusivas de las mani-festaciones en el RifAmadal a3rab,tigrawliwin ttimaynutin di rqan n 21Tismaqqayen udrusent n lmudaharat di Arrif

Monde arabe : les nouvelles révoltes du XXIe sièclePhotos exclusives des manifes-tions au Rif

5

The Arab world: the new re-volts of the 21st centuryExclusive photos of the demon-strations in the Rif

eNtreVIStaP. 4 I 5“El més important no és si el got està mig ple o mig buit, sinó que el got es va omplint”

Muriel CasalsPresidenta d’Òmnium Cultural i economista

rePOrtatGe

P. 6 I 7

Món àrab:

les noves

revoltes del

s. XXIFotos exclusives de les

manifestacions al Rif

revista Mà per a conviure al Camp de tarragonarevista Mano para convivir en el Camp de tarragonaar’majalla Fus Hima anem`acher di Camp de tarragona

Hand Magazine living together in Camp de tarragonaMagazine Main vivre ensemble à Camp de tarragona手杂志为了在欧松纳共同生活

2 Revista MàUn espai de convivència

un espacio de convivenciaamchan iwamachar

a space of communal lifeun espace de cohabitation

[email protected]

Sostenibilitat

No NoMéS l’aigua MiNeRal éS Saludable

Dels 130 litres d’aigua per per-sona que consumim diàriament a casa nostra, només uns 2 o 3 litres corresponen a aigua per a cuinar i beure. Malgrat que l’aigua de l’aixeta és perfecta-ment saludable en la majoria dels casos, cada vegada hi ha més gent que beu a diari aigua mineral, que es comercialitza en tot tipus d’envasos. Contri-buïm així a l’explotació d’un recurs natural que no sempre es gestiona a un ritme sosteni-ble i que sovint es distribueix des de grans distàncies del seu origen natural. El motiu principal d’aquest con-sum a casa nostra és el mal gust de l’aigua, però hi ha maneres d’evitar haver de comprar am-polles o garrafes d’aigua, amb la conseqüent despesa econòmica, generació de residus i molèsties

per transportar-la fins a casa. L’aigua de xarxa millorada amb sistemes domèstics per la puri-ficació d’aigua de boca permet un consum quotidià d’aigua de qualitat gustativa excel·lent més saludable i respectuós ambien-talment. Permet aprofitar la in-frastructura existent i evita la fa-bricació, transport i tractament final d’envasos, que consumeix recursos, energia, i també aigua i genera emissions a l’atmosfera. Els sistemes domèstics com els filtres amb carbó actiu, la destil-lació i la osmosi inversa, elimi-nen substàncies com les sals dissoltes que donen “mal gust” a l’aigua, o els productes necessa-ris per garantir la seguretat del seu consum durant el transport a les llars, com el clor, però que en el moment del consum no són necessaris. Als establiments de restauració del nostre país és impossible imaginar que ens serveixin una aigua que no estigui envasada. Canviar-ho és difícil però no

impossible i, per tant, el canvi és cultural: en altres països és ben normal disposar d’una gerra d’aigua de l’aixeta per satisfer la set. A més a més, sembla que arriba com una nova moda, la del consum d’aigües minerals d’arreu del món, convertint quelcom tan essencial com l’aigua per beure en un bé de consum més, fins i tot luxós en alguns casos.

¡No sólo el agua mineral es saludable!War dji ca aman ntissit i yed-darran waha sseh’ett

Not only mineral water is healthy! L’eau minérale n’est pas la seule à être saine !

gamb la col·laboració de:

3Revista MàUn espai de convivència



El PP de Tarragona continua amb el discurs racista, xenòfob, feixis-ta i cavernari sobre la immigració per un grapat miserable de vots. En un article repugnant a un diari local de Tarragona, el seu cap de llista, Alejan-dro Fernández, fa la més

grollera de les demagògies. Començant per un títol que diu: “La verdad sobre la immi-gración en Tarragona” i continuant mentint ja des de la primera línia de l’article on ens presenta una Tarragona idílica als anys 60 i 70 en comparació amb l’actual plena de pisos pastera que devaluen el preu dels pisos dels barris obrers, on hi ha gent que llença la bros-sa per les finestres, on no hi ha igualtat entre homes i dones, etc. etc. Quina poca memòria o ignorància presenta aquest alcaldable! Jo vaig viure als barris obrers del 60 i 70 i l’Alejandro Fernández obvia que hi havia barraquisme de milers de nouvinguts de l’Estat (avui tenim barraquisme vertical), que les desigualtats de gènere eren legals (per treballar una dona casada, com ma mare, havia de presentar l’autorització del marit) i els mateixos tòpics i mitges veritats que avui els benpensants de torn apliquen als immigrants obrers d’avui ens eren aplicats als immigrants d’aleshores. Avui com ahir, el que hi ha és un problema de pobresa, d’injustícia social, de manca de viven-da o lloguer de protecció oficial, de recursos públics, d’educació, etc. i aquestes carències no són problema de cap col•lectiu concret, si no de tots els que la nostra societat desi-gual exclou dels mercat/s laboral, financer, educatiu, etc. aquest és el problema i la causa a combatre. No veure-ho així desacredita al Sr. Alejandro a ser alcaldable per confondre naps i cols o, si no és així, encara pitjor: per pervers.

*

EDITORIAL

EDITORIALMentiras por un puñado de votosAR’MATBA`AMin itwaggen I cwayt n laaswat

EDITORIALLies for a handful of votesEDITORIALMensonges pour une poignée de voix

Jordi Salvador i

Duch

Els xenòfobs no haurien de poder presentar-se a les eleccions

r

Què és un costum? Veïns escandalosos o bruts n’hi ha i n’hi haurà, siguin espanyols o catalans, o no. El xoc inicial amb els immigrants és normal, i no es pot pretendre una adap-tació immediata. Però hi ha espanyols i catalans amb usos molestos, i el llistat seria llarg. Set de cada deu espanyols i immigrants opinen que “la vida cultural s’enriqueix amb les persones d’altres països”, segons el Centre d’Estudis de la Comunitat de Madrid. El 72% dels immigrants tenen amics espanyols, i la meitat dels espanyols tracta amb estrangers.

“Els immigrants no s’adapten als nostres costums”

LES MENTIDES DEL RACISME:LAS MENTIRAS DEL RACISMO“Los inmigrantes no se adaptan a nuestras cos-tumbres”IKHARRIQAN N’R`UNSORIAIne3raq war iwiden ca ad fehmen I izerfan nnegh

THE LIES OF RACISM“Immigrants don’t adapt to our way of doing things”LAS MENSONGES DU RACISME« Les immigrants de s’adaptent pas à nos habitudes »

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Crees que la semana blan-ca tendría que continuar el curso que viene?

NEXT QUESTION:Do you think the half-term holi-day should continue next year?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Twarid belli imalas acem-rar itxessa ad ikemmer ghar asegwas n tigh-ri id yegguren?

LA PROCHAINE QUESTION : Pensez-vous que la se-maine blanche devrait être reprise l’année prochaine ?

g

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

L’hivern no acostuma a ser una època de pluges abundants, però aquest dèficit de precipitacions s’ha començat a traduir en un progressiu descens en el nivell de l’aigua emmagatzemada als embassaments. Actualment, els pantans de les conques internes catalanes es troben al 80,54% de la seva capacitat màxima. Aques-ta dada és superior a la de l’any passat en aquestes mateixes dates, quan estaven al 70,61%, però amb una diferència: la quantitat de neu acumulada al Pirineu. Enguany, les nevades no han estat molt generoses Josep DiegoBarcelona

El problema actual és que la quantitat de gasos naturals amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera ha augmentat i que s’hi han abocat, a més, gasos amb efecte

d’hivernacle no presents de for-ma natural a l’atmosfera. Aquest canvi s’admet que posa en perill la composició, la capacitat de re-cuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat. Per tant, crec que si que ha afectat les temperatures de l’hivern, també. Maria Roig43 anys. Tarragona

Les conseqüències del canvi cli-màtic no es poden determinar exactament, perquè encara no coneixem el comportament de l’atmosfera en les noves condici-ons. Les previsions que es tenen, però, són: Augment del nivell del mar a causa de la fosa par-cial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres, no tan sols per l’augment de la quantitat d’aigua sinó també pel volum més gran d’aigua dels oceans com a conseqüència d’haver-se escalfat. Desaparició de zones de conreu properes a les costes, i també de moltes ciutats costaneres. Canvis en el règim actual de precipitacions: augment de precipitacions a les costes i disminució a les illes, a causa de l’evaporació de l’aigua.

Canvis en la distribució de la ve-getació. Disminució de les zones conreables i de la vegetació, a causa de la sequera. Expansió de les zones desèrtiques, o deser-tificació. Aparició de malalties tropicals en zones on ara no hi

són, com la malària o el còlera a Europa. No es contemplen canvis en les temperatures, de moment.Enric ArnauManlleu

Creus que el canvi climàtic afecta les temperatures de l’hivern?

Propera pregunta

Creus que la setmana

blanca hauria de conti-

nuar el curs vinent?

Envia la teva opinió a:

[email protected]




Òmnium va tenir una reno-vació amb la presidència de Jordi Porta. Vostè continua aquest projecte?Sí, de totes totes. Era tot un repte perquè en Jordi Porta va deixar el llistó molt alt, però també va deixar les coses molt ben encaminades. Jo ja havia estat a la junta feia dos anys, per tant, vaig incorporar-me a una maquinària que estava funcio-nant molt bé. Tenia el terreny molt ben preparat.

La vostra feina és molt transversal. Creieu que heu arribat a tots els sectors?Segurament no, sempre hi ha parts de la societat a les quals costa arribar. S’ha fet un esforç

molt important per arribar a sectors més joves. No sé si tra-dicionalment Òmnium era de gent gran, o si els socis d’Òm-nium s’anaven fent grans i no n’entraven de joves. I aquí hem fet un esforç molt important amb bastant d’èxit. I l’altre gran tema és la immigració, arribar als nous catalans. Ens queda molt camí per córrer però, per sort, col·laborem amb ajunta-ments i amb la Generalitat.

És optimista o és pessi-mista?Sóc optimista, perquè sinó no estaria a Òmnium Cultural. El més important no és si el got està mig ple o mig buit, el més important és que el got es

va omplint. Òmnium, i vosal-tres, i més gent, treballem per anar-hi posant gotetes d’aigua. Gairebé no es nota, però l’anem omplint. També sóc conscient que hi ha dificultats molt grans i que tenim un adversari molt dur. Hem constatat, i és dolorós, que la democràcia espanyola no ens accepta, i això és molt dur. S’entén molt bé que la negra reacció estigui en contra de la diversitat cultural, però que formes democràtiques també ho estiguin és dur d’empassar, i això és el que ens està passant. Hi ha episodis que són de negra reacció, com per exemple, TV3 al País Valencià, i ens enfadem molt i ens dol molt, però des-prés hi ha coses més subtils. Hi

“El més important no és si el got està mig ple o mig buit, sinó que el got es va omplint”Muriel Casals, Presidenta d’Òmnium Cultural i economista

Entrevista

L

Muriel Casals, Presidenta d’Òmnium Cultural i economista

Muriel Casals és professora del Departament d’Economia i d’Història Econòmica de la UAB, i des de l’any passat és presidenta d’Òmnium Cultural, entitat que treballa per la llengua i la cultura catalana. Després d’uns anys convulsos, Casals creu que “hem perdut totes les guerres, però anem guanyant batalles”. La presidenta d’Òmnium és optimista, i assegura que la situació de la relació amb Espanya és dura, però que “no defallirem”.Sara Blázquez Barcelona

g“Lo más importante no es si el vaso está medio lleno o medio vacío, sino que el vaso se está llenando”Min yedjan muhimm maci d rkas ma yeccurd azyen nigh yexwa d azyen,min ithimman rkas ma yeccur ma lla

“The most important thing is not whether the glass is half-full or half-empty, but that it is getting fuller”« Le plus important n’est pas de savoir si le verre est à moitié plein ou à moitié vide, mais de savoir qu’il se remplit »

F: SA

rA

BLá

zqUEz




ha un projecte molt sòlid i molt engrescador per molta gent de la construcció nacional cultural espanyola, i que volen atraure els nouvinguts, i els catalans te-nim dificultats. Això ho sabem. No és fàcil, però no defallirem.

En la Catalunya multil-ingüe d’avui, quin paper ha de tenir el català?És la llengua comuna. De llen-gües maternes n’hi ha moltíssi-mes, i és bonic que cadascú con-servi la llengua de la seva mare o del seu pare. Però hi ha una cosa que és la llengua comuna, que tenim tots, que compartim, amb la qual ens entenem, i és el català. Jo crec que aquí no hem de cedir gens. El català és la llengua que compartim tots, i després, com correspon a un país relativament petit o mitjà dins d’Europa, hem de saber parlar alguna altra llengua, i si poden ser més, millor.

Quins projectes tenen per a les persones nouvingudes?Tenim el programa Quedem?, que consisteix a preparar activitats lúdiques i culturals, cíviques, conjuntes. Un grup de persones es troben per anar al teatre, per visitar un museu, i després s’aturen i fan una conversa. Llavors també hi ha els grups de conversa, directament, també donem un cop de mà a Normalització Lingüística amb les parelles lingüístiques, hem col·laborat amb alguns ajunta-ments amb tasques d’alfabetit-zació d’adults... És un treball artesanal, fet goteta a goteta. O d’oli que es va escampant.

La catalanitat, tal com es planteja, creu que és atrac-tiva per als nouvinguts?Jo crec que ho és més del que els catalans antics creiem. Som un poble que hem estat tan apallissat, hem perdut totes les guerres, ens han maltractat tant que hem interioritzat un complex d’inferioritat. I no siguem ingènues, una de les coses que fa atractiva una socie-tat és que hi hagi feina, i que hi hagi la possibilitat de progrés social. Les persones emigren perquè volen un futur millor per a elles i els seus fills. Quan això és possible, és molt més fàcil estimar-te aquell país que t’ha donat un futur millor. En aquests moments això està en interrogant, per tant ho tenim més difícil, però som una soci-etat que dóna sanitat pública, ensenyament, dóna unes dosis de benestar a qui arriba. Però a més, hem de ser capaços de donar-los l’amistat. Quan parles

una llengua? Quan hi ha algú que t’estima i que tu estimes que parla aquella llengua, és tan fàcil com això.

Pensa que els discursos victimistes i resistencial-istes tenen cabuda al món global d’avui?No. Som un país que hem per-dut totes les guerres, però anem guanyant batalles. Ho tenim tot per haver desaparegut del mapa i no hem desaparegut! Per tant, aquí hi ha alguna cosa molt forta i molt atractiva.

Creu que hi ha un abans i un després de la mani-festació del 10 de juliol per Òmnium?Per al país sí, i per a Òmnium també. Des del 10 de juliol sabem que el poble, no és que estigui seguint, és que està em-penyent els polítics. Ara el més important és que els nostres po-lítics tinguin el coratge de saber veure que els estem empenyent, que els ho estem demanant molt amablement, festivament, cantant... Però si no ho veuen, potser arribarà un moment que els donarem empentes i començarem a donar-los coces.

Marca un punt d’inflexió, està clar des del punt de vista social i nacional, però falta la cosa institucional. Com valora les consultes sobre la independència?Molt positivament. A Osona va ser fantàstic, i no perquè Osona és el cor de Catalunya, que ho és, sinó perquè allà es va fer molta feina, i molta feina per baix. La última notícia és Gràcia, on hi va haver un 33,6% de participació! És molt encoratjador. Realment el poble ha agafat de la mà el seu destí, el que passa és que hi ha unes coses que l’any 2011 han de prendre la forma política, ne-cessitem dels polítics. Òmnium s’ha involucrat en les consultes perquè les decisions es prenien a cada lloc concret. Òmnium Osona, Òmnium Maresme, Òm-nium Sabadell, Òmnium Ter-rassa s’hi han anat involucrant en la mesura que el territori ho demanava. Ells treballaven amb les altres entitats, perquè a Òmium no treballem mai sols. És feina, és complex, però és engrescador. Altre cop jo crec que és un treball artesanal.

I la immersió lingüística a les escoles?Té a veure amb això que tenim un adversari molt poderós, i que està jugant amb totes les armes. A mi no m’agrada utilitzar la paraula armes, m’agrada més eines quan es tracta de nosal-tres, però en aquest cas és tan agressiu que es pot parlar d’ar-mes. Fan coses tan lletges com instrumentalitzar els nens i ne-nes. Els problemes dels adults es dirimeixen entre adults, i que hi hagi algunes persones que volen acabar amb el català o limitar el català a l’escola, i facin servir els nens, és molt lleig. Som davant d’una ofensiva seriosa, i hem de tenir molt clara la nostra capacitat de resistir i continuar avançant. El sistema escolar català funciona, el que cal és que funcioni millor. Ens estan agredint per convertir-nos en uns resistents en lloc de deixar-nos ser uns progressistes. Hem de resistir, però hem de progres-sar. El mètode de la immersió lingüística s’ha reconegut com un bon mètode per assegurar el bilingüisme, i és el que ofici-alment aquesta gent reclama. Si ells tinguessin èxit ja no hi hauria bilingüisme, hi hauria nens escolaritzats en català i nens escolaritzats en castellà. La llengua és per entendre’ns, no volem que ens separi, volem llengües que uneixin. El mètode de la immersió lingüística fa que els nens surtin de l’escola sent aptes en les dues llengües.

I què en pensa del que està passant al País Valencià amb TV3?Si prems un botó i pots veure la televisió de l’altra punta del món! Que al País Valencià no es pugui veure TV3, un mitjà de comunicació públic català, tro-bo que és una amputació d’una part del seu mercat natural. Ens estan empobrint i d’una manera brutal, amb multes exageradíssi-mes, modificant la llei per poder fer executiva més de pressa, és una guerra. Ara les guerres no són matant, sortosament, però estan matant una cultura, una llengua. Forma part d’aquesta gran ofensiva. S’ha parlat de genocidi cultural, jo crec que és la paraula, el que voldrien és que una expressió cultural s’esborrés del mapa. Però altre cop, resistirem. I des d’Òmnium, tota la solidaritat amb Acció Cultural del País Valencià, per-què estem federats a la Federa-ció Llull, amb ells i amb Obra Cultural Balears, tots tres. És el territori natural català, més la Catalunya Nord.

“De llengües maternes n’hi ha moltís-simes, i és bonic que cadascú la conservi. Però la llengua comuna que com-partim és el català”

“La lengua catalana tiene que ser la lengua comu-na en Barcelona”Tutlayt takatalant itxes-sa ad tiri d tutlayt tcarc di Barcelona

“Catalan should be the common language of Barcelona”« La langue catalane doit être une langue com-mune à Barcelone »

g“Hemos perdido todas las guerras, pero vamos ganando batallas”Nexsar marra tigraw-lawin , maca narbeh’ di ca n imseyssiten

“We’ve lost all the wars, but we’re winning bat-tles”« Nos avons perdu toutes les guerres, mais nous gagnons des batailles »

Considera que la crisi actual acabarà malmetent l’Estat del Be-nestar?

Pot afectar-lo, però hem de ser molt curosos amb el que retallem. Segurament l’ensenyament i la sani-tat pública s’han de retallar molt poc, o en tot cas no s’ha de retallar res que afecti el que entenem per Estat del Benestar, potser hi ha coses més o menys supèrflues en la despesa pública que es poden retal-lar. No podem retrocedir, és el model europeu al qual ens ha costat arribar. Som un país bastant ric, i retallar vol dir que en comptes de canviar el cotxe cada cinc anys, el canviem cada set, i en lloc de comprar-nos quatre sabates ens en comprem tres. Podem baixar algun graó sense que això sigui una cosa molt dolorosa, i en canvi no podem reduir pel que fa a les prestacions socials. Jo dic que som rela-tivament rics, però clar, som tan rics que cada any perdem un 10% de la nostra renda amb el dèficit fiscal amb Espanya, si això es resolgués i tinguéssim un finançament més just...




Marroc

algèria

Mauritènia

líbia

tunísia

egipte

aràbia saudita

ieMen

oMan

bahrain

jordàniapalestina

líbaniraq

síria

iran

Reportatge

Món àrab: les noves revoltes del segle XXI

El tema del mes

Molts analistes ja diuen que el moment és l’equivalent pel món àrab a la caiguda del mur de Berlín per Europa. El mur de l’autoritarisme pot haver caigut. Potser som al principi de la fi de l’“statu quo” que han tingut el Magreb i el Pròxim Orient els últims trenta anys. El Món Àrab està experimentant importants transformacions, fruit d’una creixent onada de revoltes populars. Diver-sos governs de la regió estan experimentant un nivell de contestació cada vegada major, com a conseqüència d’haver patit anys de governs autorita-ris, alts nivells de corrupció i escàs progrés social. Ciutadans de diferent extracte social estan manifestant-se per exigir lliber-tat, democràcia, millors opor-tunitats de vida i noves cares al capdavant dels seus governs. La revolució de Tunísia va aconseguir, el 14 de gener, en-derrocar a Ben Ali i que aquest fugís del país. Mobilitzacions posteriors van aconseguir que el trencament amb l’antic règim i amb les persones que han copat el país en les últimes dècades fos major del que es va materi-alitzar en un primer moment. Tunísia va demostrar la força d’una mobilització transver-sal, que ha utilitzat les xarxes socials per expandir-se i que ha evolucionat d’una reivindicació socioeconòmica a un clam de

canvi polític. A Tunísia, el primer país àrab que va començar amb les revoltes, van ser els joves i les classes mitjanes empobrides del país qui van sortir als carrers, exigint una vida millor i un futur. No van ser grups polítics, ni sindicats organitzats, sinó la gent anònima. Les noves tecnologies, i en especial les xarxes socials hi han ajudat. Els joves aspiren a ser propietaris del seu destí, molts asseguren que qui ha fet la revo-lució ha estat Facebook. Tothom s’ha convertit en periodista, i han informat, minut a minut, del que passava a totes les ciu-tats del país. El segon país a pujar al carro de les manifestacions va ser Egipte, que porta anys experi-mentant un clima de creixent conflictivitat, tant al pla social com al polític. Des de 2004 han anat en augment les manifes-tacions obreres, mobilitzacions de col·lectius com els jutges, denuncies de frau electoral, repressió de líders opositors i una tensió evident quan han augmentat els preus de productes bàsics com el pa. La revolució de Tunísia ha donat ales a una vibrant massa de joves, que través de Facebook i Twitter han aconseguit sumar un ampli ventall d’egipcis i dur a ter-me la protesta més massiva i

prolongada de la història recent del país. Durant dècades, les polítiques europees i dels Estats Units cap a la regió han prioritzat l’estabilitat i el control de l’isla-misme enfront a la democràcia i als drets humans. El canvi de paradigma en el Món Àrab està posant sobre la taula la necessitat de reevaluar aquestes polítiques. La administració dels Estats Units i alguns governs europeus semblen haver après algunes lliçons de les revoltes tunisianes. El President Obama i poc després Rodríguez Zapatero van donar suport a les aspiraci-ons democràtiques dels egipcis. Encoratjats pels resultats a Tuní-sia i Egipte, altres països també han decidit sortir al carrer. En fem cinc cèntims de cada un, segons informació publicada pel diari ARA.

MauritàniaMilers de manifestants van sortir als carrers de Nouakchott

exigint reformes econòmi-ques i socials, i la fi del govern militar. Abans de la manifestació del 25 de febrer, el primer ministre va dir que el govern crearia 17.000 llocs de treball, de-senvoluparia nous projectes

d’infraestructura, i augmenta-ria la capacitat local de produc-

ció d’aliments en un intent de calmar els manifestants.

Saben que només cauran els seus règims si desafi-en el toc de que-da, si omplen les avingudes amb desenes de mi-lers de persones i si, un dia més, es juguen la vida enfrontant-se amb les “forces de l’or-dre”. Cada hora que passa, ells es fan més forts, i el govern, més dèbil.

F: Esp

ai Sin

dic

al Dem

ocrà

tic

del

Rif

Mundo árabe: Las nuevas revueltas del s.XXI

Amadal a3rab,tigrawliwin ttimaynutin di rqan n 21The Arab world: the new revolts of the 21st centuryMonde arabe : les nouvelles révoltes du XXIe siècle

g




Reportatge

MarrocTot i les advertències del govern que perseguiria qualsevol mani-festant i la prohibició de les con-centracions contra el rei, el 26 de febrer milers de marroquins van sortir al carrer per demanar una “constitució democràtica”. El Moviment 20 de febrer conti-nua organitzant mobilitzacions per enderrocar el règim.

AlgèriaEl govern va aixecar el 25 de febrer l’estat d’emergència després de 19 anys. Les manifes-tacions van acabar amb uns 20 morts després de la repressió policial. La policia va detenir uns 500 manifestants durant les protestes del 19 de febrer.

LíbiaEls opositors al règim del coro-nel Muammar al-Gaddafi han pres l’est del país i es dirigeixen cap a Trípoli. Gaddafi no es planteja abandonar el poder i ja hi ha milers de morts durant les protestes per demanar la democràcia. El país corre el risc d’entrar en una guerra civil des-prés que Gaddafi anunciés que els dipòsits d’armes estan oberts perquè el poble defensi el país.

PalestinaPendents de l’obertura del pas de Rafah amb Egipte després de la caiguda de Mubàrak hi ha mobilitzacions contra l’Autori-tat Palestina. Dins d’aquest nou mapa el conflicte entre Israel i Palestina ha perdut tot el prota-

gonisme. Al Jazira va treure a la llum 1.600 documents secrets on l’Autoritat Palestina feia tota mena de concessions al govern d’Israel que van provocar con-flictes a Cisjordània i la Franja de Gaza.

LíbanEs va formar un nou govern després de la dimissió dels mi-nistres de Hezbol·lah i els seus aliats. Síria recupera una in-fluència central sobre el Líban. Alhora creixen les pors sobre el rol de Qatar, que abans donava estabilitat al govern proocci-dental de la coalició del 14 de març i ara calla davant la seva desfeta, mentre la seva televisió, Al-Jazira, inlama la revolta del món àrab.

SíriaEls siris s’uneixen a l’onada de protestes amb manifestacions contra el govern de Bashar Al Asad. ONG han denunciat l’empresonament d’opositors, periodistes, defensors dels drets humans durant els deu anys de mandat i per exigir la fi de l’es-tat d’emergència en vigor des de 1963 i més pluralisme polític. Internet, tot i la censura, s’ha convertit en la via de comunica-ció dels activistes antigoverna-mentals.

JordàniaEl rei Abdalà II ha nomenat a un nou primer ministre, Marouf Bakhit, arran de les revoltes. També ha aprovat subsidis per

evitar més descontentament per part de la població. Els manifes-tants protesten per l’inflació del preu dels aliments i la corrupció política, i alguns exigeixen una monarquia constitucional, però tenen la intenció d’enderrocar el rei.

IraqSemblava que la revolta no s’estendria a un país amb una ja tan difícil situació política, però Iraq va despertar el 25 de febrer amb una gran manifesta-ció convocada a la plaça Tahrir de Bagdad. Almenys 23 persones van morir en la repressió de la policia contra la mobilització. IranEl detonant ha estat el frau electoral. Els iranians ja havien sortit al carrer a denunciar la dictadura. Després de les revoltes de Tunísia i Egipte ha renascut el moviment contra un sistema tecnocràtic i occidenta-lòfob. Ahmadinejah ha reprimit durament els manifestants del seu país i ha detingut els líders opositors.

Aràbia SauditaEstà governat per una monar-quis quasi medieval que es resisteix a qualsevol canvi. És un dels aliats d’Estats Units a la zona i té enormes reserves de petroli. Al seu territori hi ha els llocs sants de l’Islam i promou la interpretació més estricta de la religió. El govern saudita ha promès diverses vegades paquets

d’ajudes a les famílies i la cre-ació de més llocs de treball per evitar que les protestes s’escam-pin arreu del país.

BahrainEl país, de majoria xiïta, viu sota una dinastia sunnita. És un dels punts estratègics del mapa de l’Orient Mitjà per la seva proxi-mitat amb Iran i Aràbia Sau-dita. Un dels líders xiïtes més radicals ha tornat de l’autoexili de Londres i ha promès liderar el canvi.

OmanLes manifestacions van comen-çar el divendres 25 de febrer i es concentren en una ciutat in-dustrial. És el país més antic del Golf Pèrsic i es troba sota una monarquia absolutista des del segle XVIII. Les protestes s’han produït a la ciutat industrial de Sohar del port de la qual surten diàriament 160.000 barrils de petroli. Els manifestants dema-nen llocs de feina i reformes polítiques.

IemenLa divisió en tribus i la presèn-cia d’Al-Qaida al nord del país fan particularment complicada la situació d’un dels països més pobres del món àrab amb diver-sos conflictes armats. Les protes-tes iniciades pels estudiants han tingut l’epicentre als voltants de la universitat de Sanàh.

F: M

anif

estació

a a

l H

oceiM

a . e

spa

i sin

dic

al d

eM

ocrà

tic

del r

if

las redes sociales y los jóvenes han sido el motor del cambio en el mundo árabetizettawin n weydud d ih’udriyyen nihni yessiwden amadal a3rab ghar ubedder

the social networks and the young people have been the driving forces behind the changes in the arab worldles réseaux sociaux et les jeunes ont été les moteurs du changement dans le monde arabe




Opinió

L’hospital i la ‘rehabilitació’ del cos malalt

L’hospital és sobretot un espai de delimi-tació: l’interior és l’espai dels cossos malalts, l’exterior el dels cossos sans. Aquesta delimitació, però, resulta difícil, no només de definir, sinó també de man-tenir, perquè el cos

malalt és també el cos que pot interactuar en l’espai quotidià: el cos malalt no és només el cos de l’hospital. D’altra banda, el que sí que aconsegueix l’hospital, i amb força èxit, és absorbir en el seu sistema i en el seu ritme, fins al punt que deixa de ser una institució aliena i s’acaba conver-tint en alguna cosa familiar i propera. El joc que es dóna a l’interior de l’hospital és marcadament diferent que el de l’exterior i, aquesta diferència, dificulta en gran mesura la rehabilitació del cos malalt fora del ritme de l’hospital. El ritme que l’hospital marca al cos malalt és força complex: el cos està sotmès a la constant directriu de la medicació, al dià-leg entre síndrome i diagnòstic, a l’obser-vació mèdica i a la tensió del resultats que apuntaran cap a una determinada direcció. Quan el cos es tracta com un tros de carn i està malalt es creu que cal reparar-lo i l’hospital és el és el taller de reparació per excel·lència. Però un cop s’entra en aquest taller es cedeix voluntàriament el cos a un equip professional: Aquí tens el meu cos malalt, cura’l. Tornar a la carretera resulta més difícil, cal desenganxar-se de la maquinària de l’hospital i continuar el trajecte al marge del sistema hospitalari: ja està a punt per engegar, però tot sol. És el moment de rehabilitar-se. A partir d’aquí, la funcionalitat de l’hospital resta en un segon pla, i la qüestió d’arrel recau en el tractament cap al propi cos: si més que tenir un cos, som un cos, en aquesta mesura, no és res aliè, sinó part integrant i constitutiva d’un individu i, per aquest motiu, la rehabilitació del cos no només depèn del tractament que es pugui donar des del taller, sinó també i sobretot de la comprensió cap al cos que és un mateix.

Opinió Opinió

Karima ZialiEstudiant

de Filosofia

No se puede salir del capital-ismo global con conceptos y esquemas del s.XIX War nzemmar ad neffegh zi raasmaliyya tameqrant s rx-ezrat tiqdimin n rqan n 19

19th century concepts and ways of thinking offer no way out of global capitalism Nous ne pouvons pas sortir du capitalisme global avec des concepts et des schémas du XIXe siècle

Cuando la colonia y la incomprensión social te pueden matar Xminni ah’ewwes d urum-sefam zemmaren ad cek nghen

When the colony and social incomprehension can kill Lorsque la colonie et l’incompréhension sociale peuvent vous tuer

Transformar al segle XXI

Sensibilitat química múltiple

No podem pretendre canviar el món amb plantejaments dels segles XIX i XX. Els grans relats de la modernitat, tant la del “progrés” capitalista com la de “societat sense classes” han fra-cassat. Ara bé, les forces del diner s’han resituat, i en canvi els tre-balladors anem força despistats. Quan alguns parlen de la manca d’alternatives al capitalisme global, sempre penso que la de-sorientació de l’esquerra té unes arrels fondes. Com es diu avui, perdoneu, però algú ho havia de dir: ni la història funcionava com una successió d’etapes amb final bonic, ni els antagonismes de classe eren tan fixes com els pin-taven, i ni les condicions objecti-ves i el determinisme econòmic eren causa tan clara dels canvis socials. Deixeu-me explicar: si el materialisme històric, tal com el va dibuixar el marxisme de

manual, fos cert faria molt temps que s’haurien fet revolucions!Dels reptes pendents que ens ha deixat la modernitat, però, n’hi ha alguns que hem de reempren-dre: cal superar les desigualtats socials, aprofundir en la demo-cràcia, garantir els drets per a tot-hom... Avui les revolucions es fan en forma de xarxa “online”. Això dels països àrabs és molt interes-sant... les demandes socials, en el món àrab i en el nostre són noves i creixents -també les identitàries, en demanda de reconeixement i redistribució- i en tot plegat es poden trobar escletxes que obren espais en la dura paret del capi-talisme global. Escletxes que ens permeten ser subversius i transgressors en les nostres vides i entorns.

Em llevo tard, em vesteixo amb el clàssic dilema: què em poso?, esmorzo qualsevol cosa perquè faig tard al metge, agafo el cotxe, arribo a l’hora en punt, però el CAP es ple i no m’atenen fins a una hora més tard.Si tingués sensibilitat química múltiple estaria massa cansada per llevar-me, ja que el malestar i les picors que m’han provocat els llençols no m’han deixat dormir i no me’n puc comprar un altre. Probablement no podria vestir-me tota sola pel dolor i l’esgo-tament. Una cosa sí que tindria fàcil: triar què posar-me, ja que només m’he pogut comprar un parell de xandalls de cotó orgànic, l’únic teixit que tolero. Esmorzar? De fet no podria es-morzar gairebé res, ja que qualse-vol producte porta una quantitat de substàncies químiques per conservar-lo que m’ennuegaria.

Fa mesos que no pujo en un cotxe, l’olor que desprenen la pintura i els plàstics m’ofeguen. I el pitjor de tot, no puc anar al metge, la meva malaltia no està reconeguda. La SQM és una malaltia crònica en què tot allò que té compo-nents químics és tòxic per a la persona. A Espanya no està reco-neguda, tot i que s’estima que la poden estar patint un 12% de catalans, la gran majoria dones. Pocs especialistes la coneixen, per tant és de molt difícil diagnòstic. El contacte amb qualsevol objecte que porti compostos químics pot desencadenar una crisi o fins i tot la mort. Podríeu dir-me només tres coses que considereu vitals per viure i que estiguin lliures de quí-mics?

Cesc PochHistoriador i sindicalista

Olga RicomàSecretària de la dona d’ERC Tarragona

d

d

El hospital i la re-habilitación del cuerpo enfermo

Asemghar zi rexdayem n seppi-tarat d arrimet iherccenHospital and the rehabilitation of the ill bodyL’hôpital et la rééducation du corps malade

g

5

Edita:SOCIALCATPresident: Cesc Poch i RosCoordinadora editorial: Imma Bové i VinyetPlaça d’Osona, 4, 1er, 08500 VicT. [email protected] Camp de Tarragona:C. Ixart, 11, 1er. 43003 [email protected]

Director:Jordi Salvador, edició Camp de TarragonaCesc Poch, edició OsonaConsell de direcció: Raquel GilMiquel Àngel EscobarChaquir El HomraniMohamadi BouzianeJannete VallejoJulià GarciaSara BlázquezCap de redacció i edició Osona:Sara Blázquez

Redacció edició Camp de Tarragona:Jordi GenéConsell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador)Glòria CarbonellJordi CasalsSaoka KingoloJames KwasiJamel el MezianiCarlos ordoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Col·laboradors:CNL Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Xevi Quirante (fotografia)Mari MoyanoAlbert PortellEduard SolerDisseny original i maquetació:Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design)Traduccions:Babel TraductorsDipòsit legalB-52647

Amb la col·laboració de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Amb el suport de:

Amb la col·laboració del Servei de Política Lingüística de l’Ajun-tament de Tarragona




AMIC-UGT va presentar el passat 24 de febrer les dades del servei dut a terme a les comarques de Tarragona. L’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya treballa en el suport a la inserció socio-laboral dels ciutadans nouvinguts. Jordi Salvador, Secretari general d’UGT de Tar-ragona, Janette Vallejo, portaveu d’AMIC i Jordi Gené, coordinador d’AMIC a les comarques de Tarragona han coincidit a recalcar que la greu crisi econòmica s’està encebant amb el col·lectiu de ciutadans nouvinguts i que sectors de la societat estan aprofitant les dificultats per llençar un missatge xenòfob. També han indicat que AMIC ha estat donant, i dóna, resposta als reptes que el procés migratori significa des de la seva perspectiva d’afavorir la integració social i laboral de les persones nouvingudes en el marc dels valors democràtics i de ciutada-nia plena, i de defensa de Catalunya com una nació plural, una societat intercultu-ral orgullosa de la seva identitat construï-da d’aportacions diverses. Jordi Gené, coordinador a Tarragona, ha destacat que a les comarques del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre s’han atès un total de 1960 persones, les quals han fet 3782 consultes. L’usuari/a tipus és una per-sona jove, madura i en plena edat laboral, que en un 47% prové d’Àfrica i en un 37% d’Amèrica Llatina. El col·lectiu de ciutadans nouvinguts està patint molt negativament els efectes de la crisi. El 47% no disposa d’autorització de treball, el 59% (amb o sense autorització) no treballa (al 2007 no treballava el 38%),

s’ha reduït el nombre de persones que declaren ser propietaris d’un habitatge (en un any s’ha passat del 24% al 15%) han destacat els responsables d’AMIC, entre altres qüestions. La principal preocupació del col·lectiu és la renovació de la documentació per evitar caure en una irregularitat sobrevinguda ja que això els deixaria sense documentació i haurien de tornar a començar el procés de regulaarització des de zero a través de l’ar-relament social, demostrant, entre altres requisits, que tenen una oferta laboral. En l’àmbit d’actuació al territori, AMIC col·labora amb altres institucions i actors socials en diferents projectes i activitats, com el Pla d’inclusió i exclusió social de l’Ajuntament de Tarragona, l’organitza-ció del Curs PROFIT de Fleca i Pastisseria, ha fet actuacions per a fomentar el vot dels ciutadans nouvinguts, ha col·laborat amb Tarragona decideix, amb el projecte casteller “Tots som una colla”, entre altres actuacions.

Jordi Gené Tarragona

Breus Societat

AMIC-UGT ha atès 2000 persones al Camp de Tarragona el 2010

El col·lapse dels jutjats de Tarragonaescanya als treballadorsEls jutjats del social de Tarrago-na no donen abast i això provoca que els treballadors no puguin percebre les indemnitzacions necessàries per poder afrontar la vida diària. L’endarreriment en temes com el reconeixement d’invalideses i sancions és de més d’un any i mig, posant a la persona que espera i la seva famí-lia en un situació límit. En canvi, afegeixen els responsables d’UGT, la velocitat amb la que s’execu-ten els desnonaments, talls de serveis bàsics, etc és altísima.El colapso de los juzgados ahoga a los trabajadores Wettu n lmah’akim sghar-qent ixeddamen

The workload at the courts overwhelms the workersLe débordement des tribun-aux étouffe les travailleurs

Es presenta la xarxa de camins de l’anella verda El Tinent Alcalde va presentar la setmana passada el projecte de la Xarxa de Camins de l’Anella Verda al sector turístic de Tarra-gona i a les entitats ecologistes de la ciutat. La Xarxa de Camins tindrà un recorregut de gairebé 30 quilòmetres senyalitzats, estarà feta abans de Setmana Santa i permetrà una nova oferta per al sector turístic i fins i tot ampliar el calendari turístic de Tarragona, tant per a hotels, càmpings o restaurants”.Se presenta la red de cami-nos de el anillo verde de Tarragona Manaya isbiyyan azetta n ibriden di tuzzizewt yenden I Tarragona

Presentation of the ‘green ring’ network of walks in TarragonaPrésentation du réseau de chemins de l’anneau vert de Tarragone

h

Noticies

La crisis económica se ceba entre el colectivo de inmi-grantes

Tzawa tademsant tmarni jar ine3raqThe economic hits the im-migrant communityLa crise économique s’acharne sur le collectif des immigrants

g




Pel·lícula:

Los limoneros Direcció: Eran RiklisIsrael, Alemanya, França, 2007. 106’Salma, una vídua palestina, ha de fer front al seu nou veí, el mi-nistre de Defensa israelià, que es trasllada a una casa situada da-vant del seu camp de llimoners, en la línia fronterera entre Israel i Cisjordània. L’exèrcit declara els arbres com una amenaça per a la seguretat del ministre i ordena arrencar-los. Una historia en la frontera entre Israel i Cisjordania

Th’ajitt ghar ufray jar Israel d ddiffa lgharbiyya A story set on the border between Israel and the West Bank Une histoire à la frontière entre Israël et Cisjordanie

Llibre:

1Q84 Haruki MurakamiEmpúries, 2011

1Q84. Amb aquest títol, l’autor japonès fa una picada d’ullet a George Orwell, ja que al Japó, la Q i el 9 es pronuncien igual. L’Aomame és una misteriosa jove d’uns trenta anys que assassina maltractadors i que, quan co-mença la novel·la, està atrapada en un embús, dins d’un taxi, camí de cometre un dels seus homicidis.La novela más esperada de Haruki Murakami

Tansust iyetwarajan attas n Haruki Murakami The most eagerly awaited novel by Haruki Murakami Le roman le plus attendu de Haruki Murakami

Música:

2010 Pau Vallvé Amniòtic Records Després d’editar treballs sota el nom d’Ü_ma, Estanislau Verdet o Oak, Pau Vallvé ha recuperat el seu nom per editar el seu dotzè treball, titulat 2010. Un any ple de canvis pel músic. Vallvé ha volgut fer aquest nou treball d’una manera diferent, “igual com els pintors que treballen durant anys el traç i després deixen que la mà vagi sola” . El primer disco en solitario de Pau Vallvé

Adebsi amezwar yegga weh’des n Pau Vallvé Pau Vallvé’s first solo re-cordingLe premier album en soli-taire de Pau Vallvé

Web:

www.diguemprou.org

Diguem Prou! és un moviment de denúncia i proposta, nascut des de la participació i mobilit-zació de la societat civil davant “l’augment descarat del racisme i l’atac frontal als drets humans i al mateix sistema democràtic.” SOS Racisme i la resta d’entitats que formen part de la platafor-ma fan una crida per manifestar el rebuig de la situació actual el pròxim 19 de març.

Movimiento de denuncia al racismo

Amussu n lmunahada n l3unsuriyya Movement that denounces racism Mouvement contre le racisme

Blog:

http://365d365e.com

Aquest bloc acull un projecte ben interessant: 365 dies, 365 entrevistes. El periodista Oriol Rodríguez i el fotògraf Carles Rodríguez hi publiquen una entrevista cada dia. De moment ja han entrevistat més d’una quarantena de persones, entre les quals hi ha Bibiana Ballbè, Matthew Tree, Sergi Vicente, Els amics de les Arts i el Pare Manel.

Una entrevista cada día del año

Amsawal mkur ass n usegwas An interview every day of the year Une interview chaque jour de l’année

Ressenyes

Torna a Girona el festival català dedicat a la música negra

CulturaEn aquesta edició, que se celebrarà entre l’11 de març i el 15 d’abril a Salt i Girona, el festival compta-rà amb les actuacions de Morcheeba, Eli ‘Paperbody’ Reed, James Hunter, The Wailers i Esperanza Spal-ding com a caps de cartell internacionals i SFDK, Achilifunf amb la Original Jazz Orquestra del Taller de Músics i Triphasic, el nou projecte de Llibert Fortuny i David Gómez, com a propostes nacionals destacades. L’aniversari posa de ma-

nifest dues qüestions, segons l’organització. En primer lloc, el bon estat de salut de la música negra, la més pura essència de la música actual, i en segon lloc, el bon acolliment que rep any rere any per part del públic gironí. De l’11 de març fins al 15 d’abril, més d’una trentena d’ar-tistes en sis setmanes d’intensa activitat musical passaran per Salt i Girona. Aquest any el Black Music Festival i la revista Ruta 66

s’han unit per celebrar els seus aniversaris i donar a conèixer el festival a Barcelona. Per una banda, la revista va celebrar els seus 25 anys i, per l’altra, el festival va celebrar la seva de-sena edició amb una gran festa concert a Barcelona, el 24 de febrer, amb Sir Joe Quarterman with Jezebel Sextet i Gnaposs Quartet. A part d’aquest, s’han fet altres concerts de presen-tació del festival arreu del territori, abans de donar el tret de sortida, l’11 de març. A banda de les desenes de concerts, el festival completa la seva programació amb activitats paral·leles, com ara un taller de gospel, proposat juntament amb el Teatre de Bescanó, dirigit per Moisès Sala; el cicle Black Music&Films, coordinat per l’equip del Museu del Cinema de Girona, i el de la Casa de la Música La Mirona, que es durà a terme els dies 15, 22 i 29 de març i comptarà amb la projec-ció de films com Soul Train: The Hippest Trip in America, American Folk Blues Festival 1962-1969 i Entre lo sagrado y lo profano.

A més, el festival convida en cada edició a un artista perquè realitzi una obra de la seva es-pecialitat o no, amb l’argument de la música negra de rerefons. Aquesta, si el resultat final i el format ho permeten, quedarà exposada durant tot el festival i serà la base de l’edició gràfica del festival. Enguany, l’expo-sició fotogràfica serà de David Julià i Marquet, i el fotògraf oficial de l’edició serà Ruben Garcia Carballo.

Aquesta primavera torna el Black Music Festival, el festival català dedicat a la músi-ca negra que, enguany, arriba a la seva 10a edició. Com és habitual, durant el festival es barrejaran el passat i el present de la mú-sica negra que ha evolucionat del blues i el rhythm’n’blues al hip-hop, passant pel blues, el soul, el reggae, l’ska i el funk.

Sara Blázquez Vic

Vuelve el festival catalán dedicado a la música negra

Adwar n lmihrajan akatan itwagg I uzawan abarcanReturn of the Catalan festi-val of black musicLe festival catalan consacré à la musique noire est de retour

g




Què fem aquestcap de setmana?

Aquest mes propo-sem una ruta per conèixer Reus, la ciutat natal d’Antoni Gaudí, un català universal, un geni català. Reus encara conser-va alguns indrets que el geni va freqüentar durant els 16 anys que hi va viure abans de marxar a Barcelona, o que d’una manera o una altra van estar relacionats amb la seva vida. Hi ha qui diu, però, que Gaudí va néixer a Riudoms, a pocs quilòmetres de Reus. La ciutat és un autèntic escenari modernista, gràcies especialment a l’arquitecte Lluís Do-mènech i Montaner. La Ruta del Modernisme és una agradable i interessant passejada pel centre de la ciutat, especialment senyalitzada i amb els edificis identificats amb una placa, que permet conèixer algunes de les façanes modernistes més interessants i reviure l’espe-rit del 1900 a Reus. El Patronat de Turisme i Comerç de Reus realitza visites comentades al patrimoni de la ciutat i obre especialment pels visitants al-guns indrets habitualment tancats al públic.

Un mateix tiquet inclou dues visites guiades diferents

i permet l’entrada gratuïta al Museu

Salvador Vilaseca, a l’exposició

“Gaudí&Reus” i al Museu

d’Art i Història de Reus. Alguns punts imprescin-dibles per conèixer el movi-

ment del Modernis-

me a Reus i el lligams

d’Antoni Gaudí amb la seva ciutat

són la seva casa natal, al carrer de Sant

Vicenç, on també hi havia la caldereria del seu avi matern;

l’església prioral de Sant Pere, a la plaça de Sant Pere; l’IES Salvador Vilaseca, al carrer de Misericòrdia i el Santuari de Misericòrdia. En aquests indrets, Antoni Gaudí va ser batejat, va realitzar els seus estudis, i va mostrar la seva devoció per la Mare de Déu de Misericòr-dia, patrona de la ciutat.

Conei-xem la cara mo-dernista de ReusAquest mes proposem una ruta per conèixer Reus, la ciutat natal d’Antoni Gaudí, un ca-talà universal, un geni català.

Reus, la ciudad natal de Antoni Gaudí

Reus tammurt tamezwarut n Antoni GaudíReus, birthplace of Antoni GaudíReus, la ville natale d’Antoni Gaudí

g

Preguntes Creuades

Les preguntes d’en Khalid

L’Anna respon:

Et dediques al periodisme i a la realització de vídeo. Què et va fer encaminar per aquest món?Sempre m’ha agradat escriure, conèixer les històries d’altres persones i ser una mica xafar-dera, així que em va semblar bona idea fer-me periodista, per mirar d’explicar, sobretot, les històries que als grans mit-jans passen desapercebudes o directament s’amaguen.

Per què vas deixar Valèn-cia per venir a Barcelona?València va ser un lloc interes-sant per estudiar i començar a treballar, prop de casa, però al cap d’uns anys se’m va quedar petita. Professionalment Bar-celona té moltes més oportu-nitats, i també m’agrada molt la vida cultural, la varietat dels barris i la barreja de gent.

T’agradaria anar de vacan-ces a algun país africà?M’agrada molt viatjar, i sem-pre tinc la maleta mig a punt per si de cas. De l’Àfrica només conec la ciutat de Marràqueix i els seus voltants i em va agradar moltíssim. Espere poder tornar-hi, i visitar altres parts tant del Magrib, com de l’Àfrica subsahariana.

Què en penses de la immi-gració dels últims anys?Entenc el desig de migrar per buscar una vida millor. El que no sé és si les persones que han arribat han trobat el que esperaven. Potser en els anys en que l’economia anava bé era més fàcil per tothom, però ara la situació és complicada. No m’agrada el fet que, a moltes ciutats, la integració és escassa: els d’aquí viuen a uns barris, els de fora a uns altres, i sovint vivim uns d’esquena als altres.

En Khalid respon:

Has nascut aquí i la teva família va venir del Mar-roc. Què et consideres?Sóc nascut a Catalunya i els meus pares van venir fa prop de 40 anys. Em sento tant català com marroquí, perquè he crescut coneixent les dues cultures totalment diferents. Per una part la catalana a l’escola i amb els amics, i per l’altra la marroquina a casa i amb la família. El que sóc, a part d’això, és musulmà.

Creus que la teva vida hagués estat molt difer-ent si haguessis nascut al Marroc?Totalment diferent no, però en alguns aspectes, sí. En el cas d’estudiar o treballar aquí he tingut més opcions, mentre que al Marroc hagués estat més dificultós.

Què en penses del paper i els drets de les dones a una i altra cultura?Arreu del món es té una imat-ge molt equivocada sobre la dona musulmana o africana, penso que tenen el mateix paper i els mateixos drets que qualsevol altra.

Què en penses de les revol-tes i protestes que estan tenint lloc als països del nord d’Àfrica?És normal, el que no veig normal és que un simple pre-sident del govern pugui estar fins a 30 o 40 anys al poder.

Quines llengües parles?A l’escola he estudiat la llen-gua catalana i castellana, a casa parlo l’amazic, que és la llengua que es parla al Rif, que és la part del Marroc d’on és la meva família, i també parlo l’àrab i el francès.

Les preguntes de l’Anna




Treball i Llengua

Entrevista a Mercè DomènechEs dedica al viver de planters d’horta

Mercè Domènech té 33 anys. Des dels 18 es dedica al viver de planters d’horta. Malgrat les dificultats, la seva feina l’apassiona.

Ser dona al camp encara xoca a alguns... A Catalunya ja som quatre les dones que ens dediquem als planters d’horta, i cada vega-da en som més al capdavant d’aquesta feina. De fet, la dona sempre hi ha estat, al camp, però al darrere, en la gestió de la casa, l’administració de les finques, etc., sempre a l’ombra. El que els xoca als homes és que ara estiguem al capdavant de les empreses, que en siguem la cara visible. De mica en mica han obert la seva mentalitat. Era ab-surd, una feina no es pot limitar només a un sexe o a un altre.

És difícil que els joves es quedin al camp?Faltaria molta més ajuda perquè el jovent ens incorporéssim al camp. Alguns tenim sort que els pares tenen camps i comencem ajudant-los, i així anem fent-nos camí. Però qui ha de començar de nou, sense aquesta base, aquest ho té molt difícil, perquè li demanen molt.

Quins són els principals inconvenients que es troben els agricultors i ramaders a casa nostra?El principal problema que tenim són els abusos que es produei-xen en la cadena comercial de distribució. En els darrers 10 anys, la diferència entre el que cobrem els ramaders i pagesos, i el preu que paguen els consumi-dors és cada vegada més gran. I d’aquesta manera és molt difícil sobreviure. D’altra banda, l’excessiva burocràcia existent: a l’hora de demanar ajudes se’ns demana molta documentació, aquestes triguen a tramitar-se i arriben tard. És imprescindible que totes aquestes ajudes arribin de manera molt més fluïda.

Com veus el futur del camp?Malauradament, el pagès sem-pre ha anat a la seva. Ha arribat el moment d’anar tots a una. Cal fer pinya perquè només així podrem aconseguir els nostres objectius.

“Al camp, ha arribat el moment d’anar tots a una”

Mercè Domènech se dedica al vivero de plantel de huertaMercè Domènech,tarra taynit i wesyam n re3rasi

Mercè Domènech devotes herself to cultivating kitch-en garden seedlingsMercè Domènech se consa-cre à la production de plans maraîchers

g

LlenguaConsorci per a la Normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

El futbolLèxic d’esports:

El futbol, de l’anglès foot-ball (peu i pilota), és un es-port que es practica a l’aire lliure entre dos equips d’11 jugadors cadascun. Es trac-ta d’introduir la pilota dins la porteria sense tocar-la mai amb la mà o el braç. Els jugadors que han jugat en un equip des de petits, es diu que són del planter. Durant un partit de futbol hi ha passades, centrades, rematades i refusos. La pilota també pot ser refusada pel travesser de la porteria.

LENGUA Léxico de deportes: el fútbolTOTALAYT (IRAS) Amawal naryda: tcamma idaren

LANGUAGE Vocabulary of sports: footballLANGUELexique des sports : le football

Si la pilota surt del terreny de joc, es produeix un servei de banda, servei de córner o servei de porteria, segons el cas.

L’àrbitre és la persona encarregada de dirigir el partit i ho fa amb un xiulet. Així doncs, xiula el començament i el final del partit. L’ajuden dos jutges de línia o liniers, que des de la banda vigilen que no hi hagi fora de joc. Si hi ha cap jugada anti-reglamentària, aixequen el banderó.Els jugadors es canvien al vestidor. L’equi-pament consta de samarreta, pantalons curts, mitges, botes i canyelleres per pro-tegir-se les cames dels cops. El capità es diferencia dels altres perquè porta un bra-çal. Els suplents, que es queden asseguts a la banqueta, solen dur una dessuadora per no agafar fred.




Estrangeria

Homologar: reconeixement oficial de l’equivalència d’uns estudis estrangers finalitzats respecte un títol o grau espanyol.

Requisits de la documentació acadèmica:•OFICIAL i traduïda al castellà mitjançant TRADUCTOR JURAT O CONSULAR.• LEGALITZAR ORIGINALS (NO CÒPIES).— Països que han ratificat Conveni de la Haya: Postil·la de la Haya.— Resta de països. Tres segells:1. Ministeri d’Educació país d’origen2. Ministeri Assumptes Exteriors país d’origen3. Ambaixada o Consolat d’Espanya al país d’origen— NO legalitzar documentació de països de la UNIÓ EURO-PEA o ESPAI ECONÒMIC EUROPEU.

Presentar la següent documentació, juntament amb la sol·licitud:• Certificat de nacionalitat del sol•licitant. És suficient amb el passaport. • Títol oficial que es vol homologar.

• Certificats acadèmics oficials (assignatures, càrrega horària, qualificacions, anys acadèmics) i pla d’estudis detallat. Per Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat calen els certificats dels 4 darrers cursos amb les matèries i les notes. • Acreditació d’abonament de la taxa corresponent, excepte per a l’homologació a 4t d’ESO.COMPTE! llistat genèric. Per cada tipus d’estudis es de-manen uns requisits documentals específics.

Informació i acompanyament servei d’AMIC-UGT:•Al SAIER (Ajuntament de Barcelona). Paral•lel, 202. Dil-luns i dijous (9-19 h). Divendres (9-14 h).•Tarragona: carrer d’Ixart, 11, 3a i 4a planta. Seu UGT. De dilluns, dimecres i divendres de 9.30 a 13.30 h i de 16.30 a 19.00 h. Cal concertar cita prèvia trucant al telèfon: 977213131.•El Vendrell: carrer del Nord, 11, 1a planta. Seu UG. Dimecres de 9.30 a 13.30 h. Cal concertar cita prèvia al telèfon: 977661751.•Lleida: Av. Catalunya, 2. Dilluns i Dijous, d’11 a 14 h i de 16 a 19 h. Divendres d’11 a 14 h.

Fitxa d’estrangeria

Recursos de extranjeríaServicio de homologación de estudiosLmawarid n rbarraniLxidma n lmuwafaqa n tghuri

Immigration law resourcesQualification accreditation serviceRecours d’extranéitéService d’homologation des diplômes

gL’homologació d’estudis

A l’associació AMIC–UGT dis-posem d’un servei especialitzat en homologacions i convalida-cions d’estudis estrangers tant universitaris com no universi-taris, un servei que considerem imprescindible per fomentar la igualtat d’oportunitats dels treballadors i les treballadores immigrants. Homologar els seus títols els permet accedir a llocs de treball més qualificats, responent als requeriments del mercat laboral. Des de fa molts anys i de forma pionera a Catalunya, donem resposta a aquesta demanda de la població nouvinguda i que, en temps de crisi del mercat laboral i de demanda de perfils professionals més qualificats, s’ha intensificat.El nostre servei és gratuït, i va dirigit a tota aquella persona estrangera amb estudis oficials cursats al país d’origen que vulgui obtenir el reconeixement oficial de la seva equivalèn-cia amb un determinat títol espanyol, independentment de la seva situació administrativa (suficient el passaport). Oferim

un servei integral i personalitzat que comprèn des de la infor-mació inicial sobre la homolo-gació, els requisits, el repàs de la documentació acadèmica, la formalització d’impresos i el muntatge de l’expedient, fins a la seva presentació davant les administracions competents. Arribats a aquest punt, portem un seguiment administratiu cas per cas, realitzant consultes di-rectes a l’Àrea Funcional d’Alta Inspecció d’Educació (Ministeri d’Educació), així com al Servei d’Escolarització i Registre de Títols del Departament d’En-senyament de la Generalitat. Alhora fem tota classe d’escrits requerits durant el procés d’ho-mologació, fins a l’obtenció de la credencial.A Barcelona, el servei de l’AMIC al SAIER ha crescut de manera exponencial. Des del 2008 hem quadruplicat les sol•licituds d’homologacions presentades. El 2010, de les 646 consultes ateses sobre aquest tema, pre-sentarem 65 expedients davant les administracions. En tres anys hem gestionat un total de 125

Una oportunitat per millorar la qualificació professional.Servei d’homologació d’estudis

Estrangeria

AMIC-UGT de Catalunya

Una oportunidad para me-jorar la calificación profe-sional

Ict n lfursa I ttahil lmihaniAn opportunity to improve professional qualificationsUne opportunité d’améliorer sa formation professionnelle

g

expedients, dels quals el 60% són universitaris i el 40% no uni-versitaris, i s’han resolt només el 27%, la gran majoria de manera favorable, o bé condicionada a la prèvia superació d’exàmens, a vegades amb l’opció d’homolo-gar a una titulació alternativa. El nostre servei es vincula a un assessorament formatiu més ampli. L’homologació habitual-ment va seguida d’una continu-ació d’estudis: cicles formatius, realització de les PAAU, accés a una segona carrera, etc. El món de l’ensenyament està canviant a passos gegants, tant a nivell legislatiu com de dinàmiques. Amb l’Espai Europeu d’Educació Superior (Bolonya) i els nous Graus, el sistema d’homologa-cions canviarà, i encara està per veure quin paper tindran les universitats. El nostre servei està atent a la seva evolució i als nous reptes que ens esperen.




Notícies

Jordi Gené La Canonja

Parlem amb La Canonja 3, una entitat que treballa en l’àmbit del medi ambient i la soste-nibilitat des del punt de vista local, actuant al municipi de la Canonja.

Quin és l’objectiu de la vos-tra entitat?La nostra entitat, que es va fun-dar el 2006, va néixer fruit de diferents problemàtiques ambi-entals que afectaven el territori: la desintegració dels paisatges del territori, la conscienciació ambiental, els espais verds, la convivència amb la indústria...És per això que l’objectiu és ser un col·lectiu crític amb la situa-ció ambiental, elaborant alhora propostes i desenvolupant pro-jectes de conservació d’espais naturals i educació ambiental, entre d’altres. Quins són els principals pro-blemes ambientals del Camp de Tarragona? Des del moment en què algunes persones ja titulen el Camp de Tarragona com la segona àrea metropolitana, ja s’entreveuen els problemes. Parlar d’àrea metropolitana en una zona com el Camp és un error, ja que desvirtua el caràcter rural de la majoria de municipis. El nostre

principal problema ambiental és el creixement de les infras-tructures per a la mobilitat (autovies, carreteres, noves vies de tren, estacions, etc.), sumat al creixement de polígons industri-als, els quals no estan aportant beneficis i, a més, han ocupat explotacions agrícoles. No hem d’oblidar tampoc l’impacte de la indústria, malgrat el pas dels anys i les millores tecnològi-ques constantment veiem casos d’abocaments, contaminació per males olors, escapaments de gasos, etc.

Què cal fer per solucionar-ho?La solució passa sens dubte per la integració dels usos en el territori i la convivència entre la indústria, el món urbà i rural, les infrastructures, l’agricultura i el benestar. Això no sempre passa pel desenvolupament desmesurat, sinó per un consens territorial i l’aplicació i segui-ment de criteris ambientals en el funcionament de l’economia. A aquest ritme no acabarem el segle XXI.

L’associacionisme està vivint un moment difícil, com fomenteu la participa-ció ciutadana en els vostres projectes? No hi estic del tot d’acord. L’as-sociacionisme està en un molt

bon moment, així ho demostren les nombroses plataformes que s’han creat per al dret a deci-dir. Si bé és cert que algunes associacions tenen problemes de renovació, però no es tracta d’una situació actual. Nosaltres intentem implicar tot el poble en allò que fem, no sempre és fàcil, però estem orgullosos de la par-ticipació en les nostres activitats. El suport que rebem a peu de carrer és gratificant, i amb això ja en tenim prou per encarar el futur amb optimisme.

Francisco Javier AlvearEn les pròximes eleccions municipals són molts els nouvinguts que, a causa de la subscripció de determinats convenis bilaterals, podran fer ús del dret a vot. ¿No es tracta pas d’una de les més grans conquestes de la humanitat dels últims dos-cents anys, i al mateix temps una immillora-ble eina en matèria d’integració? Serà perquè la integració és una qüestió que fa referència a so-cietats madures i profundament democràtiques, que s’enforteixen i es fan grans en la diversitat i el pluralisme, la tolerància i la solidaritat. Però no cal ser clarivident per advertir l’esterilitat d’aquesta gran oportunitat, ni endeví per vatici-nar una molt baixa o escassa participació per part de col·lectius d’estrangers en la jornada electoral. Fent un breu recorregut per cadascun d’aquests grups per poder captar la desagradable atmosfera de desinterès i de desconfiança. És patètica la ine-xistència de debat, d’idees que parlen del complex procés d’integració “real”, per la via del difícil “procés de coneixement i reconeixement recíproc, amb normes i pràctiques compartides, a la part de deures i drets iguals per a tothom”, com assenyala el professor Joan Subirats. Dit d’una altra manera, de majors nivells de democràcia.La gent sap que els nouvinguts continuaran bri-llant per la seva absència en les direccions i re-daccions dels mitjans de comunicació, ocupant càrrecs directius en empreses, en ajuntaments, en les direccions d’importants organitzacions i partits polítics, en les universitats, etc. Així ma-teix, lamentablement, els temes d’immigració (integració) continuaran sent moneda de canvi, continuaran patint l’estigmatització i l’estereo-tip oportunista per part dels sectors xenòfobs i —directament— racistes del país. No importa, ho saben i no els interessa gens. Venint de qui ve!Però el que sí és important i preocupa real-ment és que l’estratègia de la infàmia —amb les seves tòxiques retòriques de clar to neofeixista, flagrantment il·legítimes i antidemocràtiques per ser una reproducció discursiva de l’abús de poder—, en el context de la desesperança i la de-pauperació que s’està vivint, acabin sent donades per certes, com passa habitualment amb aquests tipus de perversions socials. I el més important és que certa estratègia de caire canalla i vil eleva-da per la més reaccionària i cavernosa de les formacions polítiques d’aquest país —el PP— tin-gui èxit, precisament en la “Catalunya tolerant i cívica” aquella a la qual va cantar el desaparegut gran escriptor Roberto Bolaño, i que segurament continuarà sent gran en la diversitat actual, l’acceptació i el respecte per l’altre.

“Parlar d’àrea metropolitana en una zona com el Camp és un error”

Dret a vot: integració real i més democràcia?

g

Entrevista a La Canonja 3Opinió

Actuación y participación desde el ámbito local

Rxedmet d ucrac zi lfadaa lmah’alliAction and participation at a local levelAction et participation dans le cadre local

2

Derecho a voto: ¿integración real y más democracia? Tasghart di teswit,lindimaj n tidett d ujar n dimuqratiyya?

The right to vote: real integration and greater democracy?Droit de vote : intégration réelle et plus de dé-mocra-tie?

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat mul-tilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvin-guts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.

Revista Mà Març 2011www.revistama.cat

Podem ser capital cultural tots els anys!

Tarragona ha de ser capital cultural tots els anys. Això vol dir treballar en tres línies

bàsiques: equipaments, progra-mació i formació.La societat civil tarragonina s’ha de comprometre amb un pro-jecte de ciutat on la indústria cultural esdevingui un puntal bàsic. La Tarragona que somiem és una Tarragona amb equi-paments culturals de primer ordre, amb programacions cul-turals de qualitat, però sobretot, amb una graner constant de pro-postes i idees. Que l’única estra-tègia cultural de l’Ajuntament sigui portar en John Malkovich per a dues representacions de teatre, és una barbaritat.Per aconseguir els nostres propòsits ens caldrà equiparar els pressupost de cultura al de ciutats similars a la nostra, on ja fa molt de temps que han entès que la cultura és font de riquesa i aposta estratègica en la consolidació de la identitat de la ciutat.El projecte cultural de Tarra-gona ha de ser participat per totes les entitats i institucions rellevants de la ciutat.

OPINIÓ

Victòria Forns

La sociedad de Tarragona se debe comprometer con un proyecto de ciudad.

Itxessa lmujtama3 di Tarra-gona ad yeltazem s lmecru3 n temdint belli aqa sina3a n tusan d ict n rh’ajett muhimma attasTarragona as a whole needs to commit itself to an idea of the city La société de Tarragone doit s’engager dans un projet de ville.

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Malgrat les dificultats, estic molt a gust”

La Xiao Xia Zou és una dona molt treballadora de quaranta anys que va arribar fa vuit anys a casa nostra, des de la Xina. Tot i que sempre havia treballat per a altres, des de fa més d’un any regenta el seu propi negoci d’hostaleria a Tarragona, el Bar el Dorado del Carrer Rovira i Virgili. Està casada i és mare de dos nens. De moment no té cap intenció de tornar a la Xina; aquí, tot i les dificultats, s’hi troba a gust.

%

Xiao Xia Zou40 anys

“A pesar de las dificultades, estoy muy a gusto” Waxxa dinni attas n imxum-bar , aqqa-yi mlih’

“Despite the difficulties, I’m very happy here”« Malgré les problèmes, je me sens vraiment à l’aise »

revista mà 15 tarragona

Documents

tions au rif5the arab

2010la crisis econmica

15action and participation

motiu principal daquest

12merc domnech se dedica

lexplotaci dun recurs

got est mig ple