revista digital · l’ensenyament de l’art i per l’art infantil del qual es va convertir en un...

7 Miralls al DAU 1 ©

RevistA DigitaL

Edita Jordi Traperho Col·laboració Parigi

Barcelona Gener 2014 Nº 22 [email protected]

PRESENTACIÓ

Ens afegim a l’homenatge mundial a Nelson Mandela amb un

poema visual de José Manuel de la Pezuela editat al 1984.

Romà Vallès celebra els noranta anys amb una exposició

retrospectiva al Centre Cultural Terrassa.

Transfigurazione és una altra acció espectacle de l’artiste Javier

Manjarrés.

La Fundació Ulls del Món va celebrar dues exposicions d’art

solidari a la galeria Joan Gaspar de Barcelona i Madrid per

recaptar fons per les tasques de la Fundació.

Homenatge al galerista Ferran Hernández, del Centre d’art Cal

Talaveró de Verdú, Lleida, que ens va deixar el passat estiu de

2013, presentant dos articles, de Laura Zubiaur i Jordi Traperho.

De la mà de Jordi Rodríguez-Amat fem un passeig per l’antiga

Grècia en el relat El somni de Theseu.

Presentem també l’assaig Arte y cotidianidad hacia la

transformación de la vida en arte de l’artista Bartolomé Ferrando.

I del també artista multidisciplinar Jordi Traperho editem aquest

text recent El treball de l’art. El cant de la terra.

ÍNDEX

- Portada. Homenatge a Nelson Madela. José Manuel de la Pezuela

- Romà Vallés. 90 anys....................................................................2-3 -Transfigurazione. Javier Manjarrés......................................................4 - Fundació Ulls del Món. Visons Exposició Fons d’art d’Ulls del Món.........5-6 - Ferran Hernández - Per amor....també a l’Art. Laura Zubiaur..............7-8 - Homenatge a Ferran Hernández. Jordi Traperho...................................9 - El Somni de Theseu. Jordi Rodriguez-Amat..............................10- 11-12 - Arte y cotidianidad hacia la transformación de la vida en arte. Ferrando.13 - El treball de l’art. El Cant de la Terra. Jordi Traperho......................14-15

7 Miralls al DAU 1. nº 22 pàgina 1

7 Miralls al DAU 1. nº 22 2014

ROMÀ VALLÈS 90 anys

L’obra de l’artista Romà Vallès s’exposa al Centre Cultural

Terrassa coincidint amb el seu 90è aniversari Romà Vallès és,

sens dubte, un referent de les renovadores tendències dels anys

50 i 60, introductor de l’informalisme i l’abstracció. L’exposició

Romà Vallès. 90 anys s’inaugura el dijous 16 de gener i es podrà

visitar fins el 30 de març.

Aquesta exposició compta amb el programa pedagògic dels

Exploradors de l'Art que forma part de l'acord de col·laboració

entre la Fundació Antiga Caixa Terrassa i el BBVA.

Nascut a Barcelona l’any 1923, Romà Vallès va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i més tard viatjà per Europa on es va començar a interessar per l’ensenyament de l’art i per l’art infantil del qual es va convertir en un capdavanter. Del 1951 al 1954 va guanyar diverses borses de viatge per Europa i va conèixer l’avantguarda, la qual cosa li va servir en el seu esforç per trencar amb l’academicisme.

Adherit a un neoexpressionisme va passar a l’abstracció, fins que al 1955 va rebre la influència del nou informalisme i va descobrir les possibilitats de tècniques i materials. L’any 57 feia la primera exposició individual a Madrid, a la galeria Fernando Fe, a on mostrava la sèrie “matèrica” clarament abstracta-informalista. Dos anys després, el 1959, exposava a l’Ateneu Barcelonès.

L’any 1960 es consagrà internacionalment gràcies a un exposició de gran èxit al Museu d’Art Contemporani de Barcelona i als premis de pintura abstracta de Suïssa i de Granollers. Aquesta pintura, que conreà fins l’any 1963 i que J.E. Cirlot anomenava cosmogonies, era inicialment blanca i grisa, i després de color. Precisament, Cirlot i



Cirici van ser dos dels crítics que més el van recolzar, a més dels articles que es publicaven a la revista Correo de las artes de René Metras. De fet, Romà Vallès és l’artista que va realitzar més exposicions a la històrica galeria de Barcelona.

Seguidament, la sèrie morada representa un canvi i comença a fer els seus collages, molt influïts pel pop-art, primerament amb postals modernistes i més endavant amb fragments de revistes.

A partir de l’any 1968 va intentar conciliar geometrisme i informalisme per la seva contraposició, i sobre fons informals va afegir formes geomètriques. Va continuar la seva investigació de la matèria, i va evolucionar cap al concepte pur i la superposició de plans.

Romà Vallès ha exposat per arreu d’Europa i d’Amèrica i té obres exposades en nombroses galeries i museus. Tal i com el defineix l’Hble. Sr. Ferran Mascarell, conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya en el pròleg del catàleg de l’exposició, “Romà Vallès ha esdevingut per dret propi un dels fars de l’informalisme a casa nostra”.

Romà Vallès. 90 anys Pel Centre Cultural Terrassa és un repte i una gran responsabilitat organitzar aquesta exposició que recull una amplia selecció d’obres que mostra tota la carrera artística de Romà Vallès. Els diversos crítics i estudiosos del seu treball han agrupat les seves pintures en 11 sèries, i totes elles hi queden representades. Una selecció que se n’ha fet cura el doctor en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i crític d’art, Albert Mercadé.

Mercadé ha volgut mostrar la coherència de la trajectòria d'un artista que durant 60 anys s'ha mantingut fidel als principis plàstics de l'informalisme, del qual en va ser un dels pioners a Catalunya. Pel comissari, el més interessant de l'exposició és poder traçar una línia tonal en l'abstracció que es percep a les diferents etapes de la seva obra, i que es podria definir en dos conceptes: força gestual i actitud experimental davant la pintura. Text i fotografies cedides pel Centre Cultural Terrassa



JAVIER MANJARRÉS L’ART DE L’ACCIÓ TÈXTIL

Aquest artista colombià que resideix amb nosaltres des de fa anys en la

ciutat de Barcelona, desenvolupa un subtil joc creatiu entre l’art, la confecció artesanal -d’ací la seva Sasteatreria- i el ludisme del seu art participatiu, en el que vida i art, materials de reciclatge reconvertits en obres d’art -ni que tinguin la temporal existència de l’efímer- ens obren al món de l’art de reciclatge, recordem Drap-Art Festival de Barcelona- seguint una tendència que es va inaugurar amb les primeres avantguardes europees- ja fossin dadaistes, surrealistes o art povera, per posar alguns exemples. L’art de Javier Manjarrés és un exemple més que amb quatre draps, tisores i altres materials humils del quasi no rés s’obra la capsa de Pandora de la il·lusió i la imaginació.... en la vida quotidiana. “TRANSFIGURAZIONE” es una performance que propone una mirada poética sobre la recuperación y reutilización de los desechos.

Para ello creo en vivo y directamente sobre personas del público, sin diseño ni patronaje previo, tocados escultóricos a partir de prendas de vestir, y de otros materiales textiles y no textiles en desuso. Así surgen como por arte de magia y de manera inmediata piezas únicas, sorprendentes e irrepetibles, que convierten a quienes las llevan en esculturas-textiles-ambulantes-efímeras.

Javier Manjarrés



FUNDACIÓ ULLS DEL MÓN

La Fundació Ulls del Món www.ullsdelmon.org és una organització

sense ànim de lucre que lluita contra la ceguesa evitable (que és

aquella que es pot prevenir o curar) en alguns dels territoris més vulnerables del món.

La desnutrició, les deficiències higièniques o la falta de mínims

assistencials comporten, entre moltes altres conseqüències, que

en l’actualitat hi ha en els països pobres 124 milions de persones amb greus problemes de visió, dels quals uns 37 milions son cecs.

La minusvalidesa visual limita la seva capacitat de ser

autosuficients, de poder treballar o estudiar, d’atendre a les seves famílies; en definitiva de sortit de la pobresa en la que viuen.

Retornar la visió a les persones és el primer pas perquè puguin

veure-hi un futur a les seves vides. I també una altra manera de combatre la pobresa: mirant-la als ulls.

©ulls del món ©ulls del món

VISIONS EXPOSICIÓ

FONS D’ART D’ULLS DEL MÓN

El 27 de juny es va inaugurar a la Sala Gaspar de Barcelona,

l’exposició Visions que va comptar amb la presencia de Rafael

Ribó, president de la Fundació Ulls del Món, el crític Daniel Giralt-Miracle i el galerista Joan Gaspar.



Visions és la col·lecció d’art solidari de la Fundació Ulls del Món que vincula el dret Universal a la Visió amb l’art, tenint com a nexe d’unió la imatge i la percepció visual.

L’exposició compta amb la participació de cinquanta quatre artistes amb setanta quatre obres i la seva finalitat és de recaptar fons pel desenvolupament de projectes de cooperació oftalmològica pels campaments de refugiats de Tidouf (Algèria), Moçambic, Bolívia i Mali.

L’exposició també va ser presentada per la Galeria Joan Gaspar a Madrid del 19 de setembre al 26 d’octubre

Foto Parigi Foto ©ulls del món_Visions

Un moment de l’acte de presentació Una de les sales de la galeria



FERRAN HERNÀNDEZ - PER AMOR... TAMBÉ A L’ART

El 15 d’octubre de 1994, en plena Festa de la Verema i el vi, Cal

Talaveró de Verdú obria les portes al públic amb una exposició

col·lectiva. 13 van ser els artistes que transmetien la filosofia amb

que Ferran i jo volíem dirigir aquest espai d’Art que iniciàvem amb

tanta il·lusió. 13 com l’any en que ens ha deixat, pot ser una

premonició?.

Veníem d’una Barcelona post olímpica en la que havíem desenvolupat, des de principis dels 80, una tasca de marxants d’art més que de galeristes. Organitzàvem presentacions d’edicions gràfiques, llibres d’autor, exposicions en espais diversos, venta directa d’obres, etc. La introducció del Ferran en el mon de l’art va ser escalonada, amb el respecte de qui estima i no actua amb pretensions deliberades. La descoberta va ser progressiva, fins adonar-se que ocupava més i més espai, esdevenint finalment una professió que pot ser podríem dir, cristal·litza en el projecte de Verdú donant com a fruit, Cal Talaveró Centre d’Art. Han estat moltes les exposicions que les parets de la casa del segle XVIII han mostrat al públic. En Ferran volia que Cal Talaveró fos un espai on trobar obra de grans artistes consagrats com Guinovart, Subirachs, Hernàndez Pijuan. Divulgar als professionals rellevants de l’actualitat contemporània, cuidant als més propers que han desenvolupat la seva trajectòria a Catalunya, especialment en les Terres deLleida. Sense oblidar donar cabuda a joves que s’inicien. 7 Miralls al DAU 1. nº 22 pàgina 7


Estava molt orgullós d’ART-VISIÓ, la col·lecció d’obra gràfica original editada en exclusiva per Cal Talaveró, en la que diferents artistes mostren la seva visió d’un poble, esdeveniment o fet històric. Amb ella aconseguia una de les seves màximes aspiracions: introduir a molta gent en la compra d’una obra d’art, afavorint el col·leccionisme. Al temps també aconseguia homenatjar la terra, la cultura i la història de Catalunya que tant i tant estimava. Litografies dedicades a Verdú, Guissona, Igualada...; a la Fira del Teatre de Tàrrega, la Festa del Segar i Batre de La Fuliola, l’Aquelarre de Cervera o al poeta Màrius Torres de Lleida; les històriques a Jaume I, Jaume II, Martí l’Humà... deixen palès aquestes inquietuds d’en Ferran. Aquest octubre complirem 20 anys de la primera exposició a Cal Talaveró de Verdú. En Ferran no podrà fotografiar-nos... però us asseguro que rondarà eternament viu per les sales de la casa.

Laura Zubiaur

Foto cedida per Cal Talaveró

Una inauguració a Cal Talaveró amb en Ferran d’esquenes fent fotografies



A FERRAN HERNÁNDEZ. HOMENATGE

Ahir ens varem assabentar que ens havia deixat en Ferran

Hernández, galerista de Cal Talaveró Centre d’Art de Verdú. Fa uns dos anys que ens varem conèixer, amb la seva companya Laura Zubiaur, i teníem una petita però sincera amistat, a més de la relació professional. Ara està programada una primera exposició personal al mes de Novembre i Desembre. Ferran era una persona crec, força sensible i humana que s’amagava i es presentava darrera d’un gran sentit del humor -que a vegades no enganxaves a la primera- i desprenia una empatia que el feia força assequible, però alhora una mica distant, tot i que poc a poc havíem començat a compartit un terreny de confiança, malgrat algunes diferències -més de matisos i camins que de fons, de forma que de continguts, de procés que d’objectius-. A Cal Talaveró juntament amb Laura, han fet fins ara un camí comú important dins del galerisme català. A Verdú porten una vintena d’anys exposant artistes contemporanis de diverses tendències, i sempre de qualitat, en exposicions personals; en un altre espai mostren una exposició permanent col·lectiva, en la que ara també hi ha algunes obres meves.

Ara només aquestes poques línees d’urgència, espontànies, per expressar el meu pesar per aquesta pèrdua humana. I el meu reconeixement i homenatge, per la seva important tasca a favor de la cultura i el món de l’art professional, especialment en aquesta època d’escassa valoració a tots els que treballem en del món de l’art.

Jordi Traperho, artista multidisciplinar, 27 juliol 2013

Amb Ferran i Laura galeristes a l’exposició Presentacions a Cal Talaveró octubre de 2011



JORDI RODRIGUEZ-AMAT EL SOMNI DE TESEU

Jo m’havia adormit assegut en una cadira de l’aeroport quan, tota d’una i

sortosament, vaig sentir el nom de Iraklio pels altaveus. Sobresaltat vaig córrer cap a la porta d’accés on hi havia una llarga cua, mentre els primers passatgers ja havien començat a passar.

Després de recórrer uns cent metres a peu per l’aeroport, pujàrem a l’avió. Era un petit bimotor a hèlix, bastant tronat, i que no oferia el confort del que es pot esperar per a fer el trajecte entre Atenes i Creta. L’hora d’enlairar-se estava programada per quarts de nou del matí. Arribaríem a Creta al cap d’un parell d’hores.

Vestia d’una manera estrafolària, diguem-ne a l’antiga. La vesta que portava, amb un cinturó molt més amunt de la cintura, em va fer pensar en l’auriga de Delfos. Vaig mirar per la finestra i vaig veure que ja volàvem per damunt del mar. El mediterrani en la seva potent blavor, un blau ultramarí esquitxat de blancors que semblaven coloms: Ce toit tranquille, où marchent des colombes,…

Tot d’una, aquell senyor tomba el cap, em mira, i em pregunta amb una parla molt i molt antiga; On som? On anem? Qui ets tu? En aquell moment no vaig saber què dir-li. El vaig mirar fixament i, passada una bona estona, vaig ser jo qui li va preguntar: Tu 7 Miralls al DAU 1. nº 22 pàgina 10


qui ets? On vas? Tímidament em contestà: Em dic Teseu i sóc fill del déu Posidó. M’està prenent el pel aquest? I si ara em digués que va a matar el Minotaure? Vaig intentar de cercar la hostessa amb la mirada, però no es veia.

Ell, veient que jo em quedava estupefacte, em va dir que anava en vaixell d’Atenes a Creta i per la forta calor del migdia es va quedar adormit a la coberta. Quina imaginació!, vaig tornar a pensar. I si fos veritat? Vaig voler mirar el meu rellotge de polsera i vaig veure que es transformà en una brúixola. Estaré somiant? Per la meva ment van començar a passar tota mena d’idees, entre d’altres, el fort desig d’acompanyar-lo en el seu viatge.

Quan finalment em vaig tornar a despertar, em trobava al seu costat, al cim de la coberta d’un vaixell a vela, singlant a gran velocitat. Ell ja no portava la vesta i, com jo, anava a pit nu. Després d’adonar-me que jo també parlava la seva llengua, vaig sentir l’olor de la suor que impregnava el meu cos. En el zenit, el gran astre lluïa majestuós. Un parell de dies més i arribem a Creta, deia un dels cabdills dels remers. Vaig pensar que tot el que veia era real, doncs per la mateixa coberta del veler hi havia sis nois i set noies, tots ells afavorits d’una gran bellesa, els quals havien de ser devorats pel monstre. En tot cas, se’m feia difícil de creure el que jo veia i sentia, a més de quedar admirat de mi mateix en veure que podia parlar perfectament aquella llengua.

Ben ensopit sento com el comandant del bimotor ens indica pels altaveus que estem a punt d’arribar i que ens cordem el cinturó. La temperatura a Iraklio és de 22 graus, cel amb clarianes i visibilitat molt bona. Jo vaig tornar a mirar per la finestreta. Allí, just al meus peus, es mostrava Creta, formosa, amb pits en forma de muntanyes, una de les quals, Ida, abrigà els primers plors de Zeus quan, allunyat del seu pare, fou alletat per la nimfa Amaltea.

Vaig mirar l’home del meu costat i, aquest cop, anava vestit amb una jaqueta de color gris fosc i pantalons fent conjunt. Vaig pensar que el desig d’arribar a Creta i poder endinsar-me en el món minoic m’obligà a somiar en espais i temps passats. L’avió aterrà sense problemes i, al posar el peu a terra, vaig sentir l’emoció de qui arriba per primer cop en un lloc somiat des de feia molt temps.



Més i més, jo sentia batre el meu cor per a poder gaudir per un moment del la visió de la bella Ariadna.

La visita de Cnossos no podia esperar gaire temps i després de reposar-nos una bona estona i fer una petita queixalada, ens varem endinsar per carreteres en estat mig deplorables amb un autocar molt desatès en direcció a Cnossos. Al cap de poc més de mitja hora o tres quarts varem arribar a una zona poc poblada. Allí, presumia jo, es trobava ben a prop Minos, amagat en una de les mil sales del seu palau, la cambra reial, ben assegut en el seu tron.

Just en el pati central hi havia uns esportistes saltant per damunt d’un toro i un xic més enllà vaig veure la bella Ariadna. El meu acompanyant no se n'havia adonat i li vaig haver de dir jo. L’entorn estava format per grans espais monumentals, edificacions de tota mena guarnides de pintures murals, sòcols de pedra i alabastre, cambres i més cambres, pavimentacions, magatzems i la columna en forma de tronc de con invertida amb un capitell amb forma de gola aixafada sotaposada a un àbac.

Vaig poder adonar-me que Ariadna ja ens estava esperant amb un cabdell de fil a la seva mà dreta. Al meu acompanyant li va fer un parell de petons, una a cada galta. A mi només me’n va fer un. Ens va parlar de Pasífae, la mare del Minotaure, i del perill que comportava endinsar-se en el laberint, sales i més sales. Jo vaig tenir por i no m’hi vaig introduir. Teseu, ell, molt valent, va agafar el cabdell de fil i, sense dir res, va desaparèixer per la porta d’entrada.

Es feia de nit i Teseu no apareixia. Ariadna i jo mateix començàvem a estar neguitosos. Després de molta estona, inflant el meu pit i, amb un rampell de valentia, em vaig endinsar en el laberint.

En aquell mateix moment, sona el despertador. Dos quarts de set del matí. Vinga! és hora d’aixecar-se.

Jordi Rodríguez-Amat 1 de juny del 2013



FERRANDO

ARTE Y COTIDIANEIDAD HACIA LA TRANSFORMACIÓN DE LA VIDA EN ARTE

Presentem aquesta publicació de l’artista valencià Bartolomé

Ferrando, editat per Ardora ediciones que planteja des d’una

perspectiva personal, una forma de concebre l’art en el que vida y

art s’apropen i volen ser –dins de la utopia de les avantguardes

del segle XX i XXI- una obra única, on el quotidià és art i l’art és

el quotidià. Això significaria que ens relacionaríem i apreciaríem la

realitat del dia a dia “com una obra d’art”; l’atenció, la percepció i

les relacions diàries ens transformarien, i seriem tots “artistes de

l’instant present...., i la vida seria la gran obra total”.

Ardora Ediciones 2012



JORDI TRAPERHO EL TREBALL DE L’ART

Si les obres artístiques que es realitzen, finalment amb més o

menys presència pública, van circulant i acabant sent

relativament conegudes -tot i les grans dificultats generals,

accentuades per la indiferència del gran públic: ja ho sabem: “les

arts i la cultura no són un producte de primera necessitat” i més

en una època de crisi-, són molt més desconeguts i inclús ignorats

tots els processos de l’elaboració de la pròpia creativitat. Per això

penso, des de fa decennis d’anys, sobre la importància que té que

el propi artista desenvolupi la reflexió dels seu processos i els doni

a conèixer:l’art com treball creatiu.

Ara publico aquest text que forma part del meu Diari d’art

segon, que només en la segona etapa –entre 2005 a 2014- omple

ja trenta i un quadern de textos i dibuixos, més de deu mil

pàgines.

EL CANT DE LA TERRA

Aquesta tarda l’he dedicat a treballar aquesta nova tela El Cant de la Terra XI de la Sèrie Cases Transparents. La tela de 150x150 cmts, treballada en dues sessions de preparació anteriors, té un predominant ocre-grogenc, amb força lluminositat, limitada per fines bandes més fosques que emmarquen tot el quadrat. He començat pintant les formes de l’espai inferior. Una creu amb una fletxa ascendent i una banda horitzontal divideix la tela en quatre zones. Lentament han anat “emergint” formes de flors, fletxes i altres elements vegetals, imaginaris en una ordenació alienada amb ritmes verticals –en la zona inferior de l’esquerra de l’espectador- i altres ritmes més en diagonal –en l’altra zona inferior de la dreta-. A dalt en la zona de l’esquerra, prop de l’horitzontal divisòria, he pintat una figura d’home assegut en una cadira girat de front mirant cap el contemplador de l’obra,. Aquest home que al·ludeix simbòlicament a una figura de pagès –envoltat d’ombres i alguna llum- sembla interrogar-nos. Ja he pintat alguna figura relacionada amb els home de poble que treballen al camp en contacte directa amb la naturalesa, normalment apareixen en les meves obres treballant la terra de forma manual o estant en aptituds contemplatives i meditatives. Aquesta figura d’ara es manté en un precari equilibri, assegut en la cadira des de la que es projecta una escala que es perd cap a baix –en direcció diagonal en l’espai inferior de l’esquerra-. Aquest personatge és força simbòlic, i psicològic per la seva mirada directa –en 7 Miralls al DAU 1. nº 22 pàgina 14


un rostre contrastat per llums i ombres- i per la seva posició desequilibrada. Un cop més, un profund estat de concentració envoltat de silenci, em fa viure

aquestes sensacions “intemporals” –desconnectat de l’espai-temps lineal immediat- submergint-me en zones inconegudes des d’on la consciència profunda va elaborant els seus processos, que alhora es van plasmant en les formes que apareixen, tot i que amb un control que observa, ordena i controla la complexitat de l’acció. Són moments en els que una mena de clarividència em fa sentir l’essencial i la importància vital del treball creatiu que realitzo.

Jordi Traperho

Diari d’art segon. Quadern 31. Pags. 280 i 282

Fotos Parigi


revista digital · l’ensenyament de l’art i per l’art infantil del qual es va convertir en un...

Documents