Catalunya:

el relleu

El relleu deCatalunya es pot organitzar en quatregrans unitats:– El Pirineu.– El SistemaMediterrani.– La Depressió Central.– La SerraladaTransversal.

El Pirineu s’estén d’est a oest pel nord deCatalunya. Està format per serralades interiors(Pirineu axial*) que superen els 3000 m d’alçadai per serralades exteriors de menor altitud (Prepi-rineu).El pic més alt del Pirineu català és la Pica

d’Estats (3 143 m).

0 50 km

Prepirineu

Pirineu axial

Planadel

Rossell�

CerdanyaP i r i n e u

Planade

lÕEmpord�Se r r a l ada

Transve r sa l

Prepirineu

D e p r e s s i �

C e n t r a l

Delta de lÕEbre

Cubetade M�ra

M A R

M E D I T E R R Ë N I A

Se

r r al a

da

Pr e

l i t or a

l

Si

st

em

aM

ed

i t er r a

ni

S e r r a l a d aL i t o r a l

D e p r e s s i �P r e l i t o r a l

Font 1. Les grans unitats del relleu de Catalunya.

Font 2. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici es troba al Pirineu axial. El Pirineu axial presen-ta l’aspecte dels paisatges alpins*, amb muntanyes escar-pades, valls aïllades, boscos, prats i petits llacs.

Font 3. El congost de Mont-rebei es troba al Prepirineu.El Prepirineu presenta blocs de granit amb congostos, és adir, valls molt estretes excavades per les aigües dels rius pro-cedents de la zona axial.

El Sistema Mediterrani s’estén al llarg de la costa catalana for-mant una doble muralla de muntanyes: la Serralada Prelitoral ila Serralada Litoral. La primera, demés altitud, està formada perun seguit de massissos* (les Guilleries, el Montseny, el Montsant,Montserrat, els Ports…). La segona està formada per un seguit deserres d’altitudmoderada. Entre aquestes dues alineacions s’esténuna fossa* allargassada: laDepressió Prelitoral.

La Depressió Central és elterritori enfonsat comprès entre elPirineu i el Sistema Mediterrani.Està formada per una plana cen-tral (les comarques del Segrià i delPla d’Urgell) i per un seguit d’alti-plans, com el de la Segarra.Tambés’hi troben conques d’erosió*, comara la de la Conca de Barberà.

La Serralada Transversal con-necta el Pirineu amb el SistemaMediterrani i separa la DepressióCentral de la plana de l’Empordà.Al mig d’aquesta zona es troba lazona volcànica d’Olot, ambmés de40 cons volcànics.

V O C A B U L A R I

Axial. Referit a un eix. Aplicat al Piri-neu, designa la part central, que po-dria ser l’eix de la serralada.

Paisatge alpí. Paisatge propi delsAlps o d’altres muntanyes d’altitudsimilar. Es caracteritza pels pratsverds per damunt dels 1 800 m ipels boscos d’avets i de faigs persota d’aquesta altitud.

Massís. Conjunt muntanyós roca-llós, caracteritzat per les formes pe-sants i per una altitud moderada.

Fossa. Territori enfonsat per l’ensor-rament d’una part del terra.

Conca d’erosió. Territori format pererosió i envoltat de muntanyes.

Font 4. El pic més alt de la SerraladaPrelitoral és el Turó de l’Home, alMontseny (1 706 m).

Font 5.Vista aèria del Pla d’Urgell.

Font 6. Zona volcànica de la Garrotxa.

SABIES QUE…?

El cim més alt de Catalunya, laPica d’Estats, es diu així perquèun dels vessants coincideix ambla frontera de l’estat francès i l’al-tre amb la de l’estat espanyol.

Recorda

Un altiplà és una elevació més omenys plana de terreny.

A C T I V I T A T S

1. Enumera les unitats de relleu de Catalunya.

2. Mira el mapa del relleu de Catalunya i digues per on creus ques’haurien de traçar les vies de comunicació terrestre per comunicarel delta de l’Ebre amb la plana de l’Empordà.

Catalunya:

els rius

Els rius catalans, llevat de l’Ebre,són curts i poc cabalosos. Gairebétots els rius formenpart del vessantmediterrani. Només la Garona,que neix a laVal d’Aran, és del ves-sant atlàntic.

El riu més cabalós de Catalunya és l’Ebre. Tot i això, l’Ebrenomés passa per Catalunya en el seu darrer tram i forma un delsdeltes més importants de la Mediterrània.Durant el segle XX, s’han construït diversos embassaments al

llarg dels rius de la xarxa pirinenca, per tal de generar electricitati de garantir el subministrament d’aigua als conreus i als nuclisurbans. Actualment a Catalunya n’hi ha més de 40.A Catalunya hi ha molts llacs de petites dimensions. La ma-

joria es troben als Pirineus, entre els 2200 i els 2400metres d’al-titud. Fora del Pirineu només hi ha un llac d’importància: l’es-tany de Banyoles.Els rius catalans han estat importants en les comunicacions, ja

que en un país tan muntanyós com Catalunya, moltes carreteresi vies fèrries s’han construït seguint el traçat dels rius.Els rius catalans han sofert en els darrers trenta anys una agres-

sió contínua, sobretot pel vessament d’aigües residuals* provi-nents de la indústria i també pels purins provinents de les gran-ges porcines i bovines. Els purins procedeixen de l’orina dels ani-mals domèstics estabulats. Aquest problema s’intenta combatreamb lleis que obliguin les fàbriques a filtrar bé les aigües residualsi amb la construcció de depuradores.

Font 7. La xarxa hidrogràficacatalana.

V O C A B U L A R I

Aigües residuals. Aigües que s’hanutilitzat en la indústria per netejar,dissoldre o refredar i que contenenresidus diversos. Un cop fetes ser-vir, són abocades als rius o a la mar.

Estiatge. Disminució del cabal d’unriu a l’època de l’estiu. Alguna vegadapot ser que fins i tot no portin aigua.

SABIES QUE…?

El primer embassament de Cata-lunya va ser el de Camarasa (a laNoguera Pallaresa). Es va cons-truir l’any 1920. L’últim, inaugu-rat l’any 2000, és el de Rialb(al curs mitjà del Segre).

Recorda

Una xarxa hidrogràfica està formadapel conjunt de rius i afluents que nei-xen en una mateixa serralada i des-emboquen en un mateix riu o mar.

l’Anoia

elBes

òs

el Franc olí

l’Ebre

la Sènia

laN

ogu e

raR

ibag

orça

na

elL

lob

regat

e lLlobre ga t

la Muga

e l Fluvià

el Te rel

Ter

laTordera

elF

rese

r

e lSeg

re

e l Segre

la

G a rona

elG

aià

e lF

oix

e l Ca rdener

la

Nogue

raPa

llare

sa

Llacs Vald’Aran

Emb. de laTorrassa

Emb. deBorén

Emb. deGraus

Emb. deTavascanEmb. de

Cavallers

Emb. deSallente

Llacsd’Espot

Llacs deCabdella

Emb. deSt. Antoni

Emb. deTerradets

Emb. deCamarasa

Emb. deCanelles

Emb. deSanta Anna

Emb. deRiba-Roja

Emb. deFlix

Emb. deRiudecanyes

Emb. deSiurana

Emb. deGuiamets

Emb. deMargalef

Emb.d’Utxesa

Emb. de St.Llorenç de Montgai

Emb. deRialb

Emb.d’Oliana

Emb. de laLlosa del Cavall

Emb. dela Baells

Emb. deSt. Ponç

Emb. de St.Martí de Tous

Emb.del Catllar

Embde Foix

Embde Vallforners

Emb. deSta. Fe

Embde Seva

Embde Sau

Emb deSusqueda

Emb dePasteral

Emb deColomers

Emb. deBoadella

Emb. dePortbouEmb.

de Núria

Emb.de Llesp

Emb.d’Escales

M a rM e d i t e r r à n

i a

F r a n ç a

Ar

ag

ó Andorra

Xarxa Pirineu-Mediterrània

Xarxa Mediterrània

Xarxa Pirineu-Ebre

Vessant atlàntic

129

XARXESHIDROGRÀFIQUESDEL VESSANTMEDITERRANI

Xarxa Pirineu-Ebre. Està formada pels rius que neixenal Pirineu i desemboquen a l’Ebre (la Noguera Pallare-sa, la Noguera Ribagorçana i el Segre). Són els riusque duen més aigua al llarg de l’any, gràcies a les plu-ges i nevades de les seves capçaleres.

Xarxa Pirineu-Mediterrània. Està formada pels rius queneixen al Pirineu i desemboquen a la mar Mediterrània(el Llobregat, el Ter i el Fluvià). Són menys cabalososque els que desemboquen a l’Ebre.

Xarxa Mediterrània. Està formada pels rius que neixena la Serralada Prelitoral i desemboquen a la marMediterrània (el Francolí, el Gaià, el Foix, el Besòs i laTordera). Són molt curts, tenen poc cabal i sofreixenllargs estiatges*.

3. Indica el nom de dos rius no esmentats en el textque pertanyin a cadascuna de les tres xarxes hidro-gràfiques catalanes.

4. A quina xarxa es troben els rius més cabalosos deCatalunya? Raona la resposta.

5. Esmenta el nom de tres rius que sofreixen un es-tiatge rigorós. Per quines raons els rius que has es-mentat sofreixen un llarg estiatge?

6. Què es fa per tal de resoldre el problema de lacontaminació dels rius?

A C T I V I T A T S

Font 8. La Noguera Pallaresa.

Font 9. El Fluvià.

Font 10. El Francolí.

Espanya: el relleu

L’Espanya continental

La península Ibèrica és una de les zones més muntanyosesd’Europa. El seu relleu s’organitza al voltant d’un gran altiplàcentral, laMeseta, inclinat lleugerament cap a l’oest. Per aques-ta raó els seus rius desemboquen a l’oceà Atlàntic.La Meseta està travessada per una muralla granítica, el Siste-

ma Central, que divideix l’altiplà en dues subunitats: la Sub-meseta nord (750 m d’altitud mitjana) i la Submeseta sud(550 m d’altitud mitjana). Aquesta última és travessada pelsMonts de Toledo.El paisatge de la Meseta és monòton i uniforme i els terrenys

plans s’hi succeeixen de manera continuada. Ocasionalment, lesvalls d’alguns rius en trenquen la monotonia.La Meseta està envoltada per un seguit de serralades: els

Monts de Lleó (nord-oest), la Serralada Cantàbrica (nord), laSerralada Ibèrica (nord-est i est) i Sierra Morena (sud).

116

Font 1. Ria de Corme e Laxe (Galícia).Pel que fa a les costes de l’Espanya continental, ala façana nord, la Serralada Cantàbrica i lesMuntanyes Basques arriben sovint fins a la mar. Ala costa s’alternen els penya-segats i les platgesallargades. A Galícia la mar entra a les antiguesvalls dels rius, on forma àmplies zones d’aigüestranquil·les: les ries.

Font 2. La Mar Menor (Múrcia).Quan les muntanyes no entren en contacte direc-te amb la mar es formen costes sorrenques ano-menades costes baixes. És el paisatge predomi-nant de la façana mediterrània de la Península, lle-vat de la zona de la Serralada Bètica, ja queaquesta també arriba fins a la mar. A la costaoriental cal destacar-hi les albuferes* (l’Albuferade València i la Mar Menor de Múrcia).

V O C A B U L A R I

Albufera. Llacs d’aigua salada se-parats de la mar per una llenca desorra.

Depressió. Sector de la superfícieterrestre enfonsat respecte de leszones del seu voltant.

Font 3. El relleu d’Espanya.

1. Respon a les preguntes següents:a) Quines serralades envolten la Submeseta nord i qui-nes, la Submeseta sud?b)Quin és el pic més alt de la Serralada Cantàbrica? I elmés alt de la Ibèrica? I de la Penibètica?c) Quins sistemes muntanyosos envolten la depressió del’Ebre?d) Localitza els accidents geogràfics següents i digues enquin punt cardinal estan situats: el cap de Peñas, el capde Palos, la punta de Tarifa i el golf de Biscaia.e) Quin sistema muntanyós té més a la vora el cap deFinisterre?f )Digues el nom d’una serralada que es trobi al nord delSistema Central i el d’una altra que estigui al sud deSierra Morena.g)Quina depressió es troba al nord-est de la Península?

0 200 km

Cap de Peñas

Punta de l’Estaca de Bares

Cap Finisterre

Ria d’Arousa Sil

Miñ

o

M

AS SÍ S

GA

LAI C

Peña Trevinca2045

Narancode Bulnes

2519 Peña Labra2007

Nalón

Cap deMatxitxako

S E R R A L A D A C A N T À B R I C A

Golfde

Biscaia

Nerbión

Bidas oaMUNTANYES

BASQUESGorbeia Mendia

1475Ebre

M A R C A N T À B R I C

PI R I N E U

F R A N Ç A

ANDORRA

Golf de Roses

Cap de Creus

Aneto3404

Cadí2647

Llobrega t

Ebre

Ter

Cap de Salou

Delta de l’Ebre

Golfde València

Tajo

Duero

Túria

Peñarroya2024

Moncayo2313

S E R R A L AD

A

I BÈ

RI

CA

D E P R E S S I ÓD

EL ’ E

BR

E SERRALADA LITORAL CATALANA

Puig Major1445

Capd’Artrutx

Capde Formentor

Cap de Salines

Mallorca

Menorca

Cabrera

Sa. DE TRAMUNTANA

Eïvissa

FormenteraI L L E

SB

AL

EA

RS

Cap dela Nau

Guadiana

Xúquer

Duero

MONTS DE LLEÓ

S U B M E S E T A

N O R D

S U B M E S E T A

S U D

S I S T E M AC

EN

TR

AL

SERRA DE GATA

SERRA DE GREDOSGUADARRAMA

SO

MOSIERRA

Tajo

M E S E T A

PORTUGAL

M O N T S D E T O L E D OCorocho de Rocigalgo1447

Guadiana

S E R R A L A D A P E N I B È T I C A

S I E R R A M O R E N A

S E R R A L A D AS U B B È T I C A

DEPRESSIÓDEL GUADALQUIV IR

Odie

lTin

to

Gua

da

lquivir

G o l fd e C a d i s

Cap Trafalgar

Punta de TarifaEstret de Gibraltar

Mulhacén3478Veleta

3392

Guadalquivir

MAR MENOR

Cap de Gata

Cap de Palos

Segura

M A R R O C

A L G È R I A

M A R

M E D I T E R R À N I A

Roque delos Muchachos

2426

Teide3718

Fuerteventura

Gran Canària

Tenerife

Gomera

La Palma

El Hierro

I L L E S C A N À R I E S Lanzarote

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

A la partmés exterior de laMeseta, gairebé sem-pre tocant a la mar, la part espanyola de la penínsu-la Ibèrica presenta cinc sistemes muntanyencs: elMassís Galaic, les Muntanyes Basques, el Piri-neu, la Serralada Litoral Catalana i les SerraladesBètiques.Les Serralades Bètiques presenten dos arcs de

muntanyes: l’un situat més a la vora de la costa, desde Gibraltar fins al cap de Gata, anomenat Serra-lada Penibètica, i l’altre situat més a l’interior, ques’anomena Serralada Subbètica.Finalment, cal assenyalar dues depressions*: la

de l’Ebre, entre el Pirineu i la Serralada Ibèrica i ladel Guadalquivir entre les serralades bètiques iSierra Morena.

L’Espanya insular

Espanya comprèn, amés del ter-ritori peninsular, dos grups d’i-lles: l’arxipèlag de les Balears, ala mar Mediterrània, i el de lesCanàries, a l’oceà Atlàntic, da-vant de les costes africanes delSàhara.El relleu de les illes Balears, tret de la part nord de l’illa de

Menorca, és una continuació de la serralada Subbètica. Les illesCanàries són unes illes volcàniques situades sobre una plataformade falles.

Font 4. Serra de Tramuntana(Mallorca).Les illes Balears presenten costesaltes i retallades, amb abundosescales sorrenques. En general aques-tes illes tenen un relleu baix, llevatde Mallorca que és travessada per laSerra de Tramuntana.

Font 5. Conreu de vinya en terra volcànica a l’illa de Lanzarote (Canàries).Les Canàries, situades davant la costa occidental d’Àfrica, són illesd’origen volcànic. El relleu presenta formes molt peculiars, com ara lescalderas (cons volcànics) o els malpaíses (terrenys coberts de lava). Al’illa de Tenerife es troba el pic més alt d’Espanya: el Teide (3718 m).

SABIES QUE…?

El nom de les illes Canàries provédel mot llatí canis, que vol dir ‘gos’.El nom de les illes Canàries,doncs,vol dir ‘illes dels gossos’. La raçadels gossos de les illes Canàriesés representada en el seu escut.A C T I V I T A T S

2.Quines són les grans unitats de relleu de la península Ibèrica?

3.Classifica les unitats de relleu peninsulars en interiors o exteriorsrespecte de la Meseta.

4. A partir del mapa físic de la península Ibèrica, fes un esbós ambtotes les unitats de relleu que has estudiat. Memoritza-les de mane-ra que sàpigues situar-les damunt d’una mapa físic mut.

5.Localitza en elmapa de la península Ibèrica el nomdels accidentsgeogràfics següents: tres ries, tres caps i tres golfs.

Espanya: els rius

La majoria dels rius d’Espanya neixen a les muntanyes més altesi vessen les seves aigües a les mars i a l’oceà que envolten laPenínsula. Per això diem que els rius i els seus afluents s’organit-zen en xarxes hidrogràfiques, segons el vessant on desemboquen:vessant cantàbric, vessant atlàntic, vessant mediterrani.

Miño Sil

Ebre

Tajo

Duero

Guadiana

Guadalquiv

ir

Odiel

Tinto

Segura

Xúquer

Túria

Llobregat

Ter

Nalón

Nerbión

Bidasoa

Aragó

CincaGálleg

o

Segre

Jalón

Gu

adalo

pCabriel

Millars

Pisuerga

Tormes

Esla

EresmaTiéta

rAlagón

Jarama

Alberc

he

Genil

Guadalhorce

Huerva

Guadalim

ar

Vessant atlàntic

Vessant mediterrani

Vessant cantàbric

Menys de 20 m3/s

De 20 a 50 m3/s

De 50 a 100 m3/s

De 100 a 200 m3/s

De 200 a 500 m3/s

Més de 500 m3/s

Cabals:

0 200 km

Tambre

Ulla

Cigüela

Jabalón

F r a n ç a

Po

rt

ug

al

Andorra

Font 6. Les xarxes hidrogràfiques i elscabals de la península Ibèrica.

6. Respon a les preguntes següents:a) Per què els rius de la Meseta desem-boquen a l’oceà Atlàntic i no a la marMediterrània?b) Quin és el factor que explica que elsrius del vessant cantàbric siguin curts?c) Quins són els rius més cabalososd’Espanya?

Font 7. Els principals rius de la pe-nínsula Ibèrica.

Tajo Duero Ebre Guadiana Guadalquivir Miño

1120

Llargada en quilòmetres

913 908

744680

340

El vessant cantàbric

Els rius del vessant cantàbric són curts, cabalosos i de règim* re-gular. Són curts perquè neixen a la Serralada Cantàbrica, a lesMuntanyes Basques o bé alMassís Galaic, sistemesmuntanyososque són molt a la vora del mar. Són cabalosos i de règim regularperquè la seva conca* pertany a la Ibèria humida i hi plou de ma-nera constant al llarg de l’any.

El vessant atlàntic

Els rius del vessant atlàntic són llargs, de cabal mitjà i de règimirregular. Llevat del Guadalquivir, la major part dels grans riusdel vessant atlàntic recorren la Meseta. Les seves conques sónmolt grans però hi plou poc, ja que pertanyen a la Ibèria seca. Sónirregulars perquè el seu cabal creix a la tardor i a la primavera, acausa de les precipitacions. En canvi, a l’estiu duen poca aigua.

El vessantmediterrani

Els rius del vessant mediterrani, llevat de l’Ebre, es caracteritzenper ser curts, de cabal escàs i de règim molt irregular. Neixenmolt a la vora de la costa i solen tenir un pendent molt pronun-ciat. A l’estiu gairebé no porten aigua, ja que a les seves conqueshi plou poc. En canvi, a la tardor poden arribar a desbordar-se acausa de les pluges intenses. A la zonamediterrània trobem sovintcursos d’aigua intermitents: les rieres o rambles. Solen inundar-se a la tardor com a conseqüència dels temporals locals.L’Ebre constitueix una excepció dins del vessant mediterrani,

ja que neix en el sistema cantàbric. És el riu més cabalós de laPenínsula perquè rep aigües dels afluents procedents del Pirineu.

La sequera i els usos de l’aigua

En els darrers trenta anys el consum d’aigua ha augmentat consi-derablement. La pagesia, especialment a les àrees de regadiu, con-sumeix més del 80% del total de l’aigua que es gasta a Espanya.La manca d’aigua, doncs, és un problema molt important per atothom, però especialment per al sector agrari.Per intentar resoldre el problema de lamanca d’aigua s’han dut

a terme dues solucions: els embassaments, que serveixen per rete-nir l’aigua i repartir-la en èpoques d’escassetat, i els transvasa-ments, que permeten portar l’aigua d’un riu cap a una altra concadiferent. El transvasament més important fins ara és el del Tajo alSegura, que permet regar les hortes deMúrcia i del suddeValència.Tanmateix, els transvasaments sembla que provoquen problemesecològics seriosos i enfrontaments entre les comunitats afectades.

V O C A B U L A R I

Règim fluvial. Grau de regularitatdel cabal d’un riu al llarg d’un anysencer. Si el riu varia poc de cabaldiem que té un règim regular. Si elriu porta molta aigua en una èpocade l’any i molt poca durant la resta,diem que té un règim irregular.

Conca. Territori del qual un riu i laseva xarxa d’afluents recullen les ai-gües.

Recorda

El cabal d’un riu es mesura enmetres cúbics per segon, i es de-termina en un punt determinatanomenat estació hidrogràfica.

A C T I V I T A T S

7. Què s’entén per cabal d’unriu? Posa’n un exemple.

8. Què s’entén per règim d’unriu? Posa’n un exemple i expli-ca’n algun factor.

9. Esmenta tres rius d’Espa-nya que siguin cabalosos i derègim regular. Digues per quèho són.

10. Esmenta tres rius d’Es-panya que siguin poc cabalososi de règim irregular. Quins fac-tors ho expliquen?

11. Busca informació en unaenciclopèdia o a través d’Inter-net i explica d’on agafa l’aigua ion la deixa el transvasamentdel Tajo al Segura.

Vocabulari unitat 1 1. DEPRESSIÓ:

En Geomorfologia àrea deprimida o enfonsada respecte al nivell de les regions circumdants. A l’Estat Espanyol trobam depressions interiors, com les conques del Tajo, Duero i Guadiana (situades a la Meseta, formades per facturació i enfonsament del Massís Hespèric -graven- durant l’orogènesi alpina) i també depressions litorals com la de l’Ebre i del Guadalquivir. Solen estar cobertes per sediments recents(eres Terciària i Quaternària).

2. IBÈRIA ARGILOSA:

Una de les parts en què es divideix la península Ibèrica segons el substrat rocós (les altres són la ibèria

silícia i la Ibèria calcària). Zona de la Península Ibèrica on predomina l’argila, material sedimentari,

dipositat durant les eres Terciària i al Quaternària. El relleu és bàsicament horitzontal, ja els terrenys no

han patit plegaments posteriors.

Localització: La Ibèria argilosa correspon a les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir, les fosses

interiors dels Sistemes Bètics( foies de Màlaga, Guadix i Baza) i dels Pirineus (depressió mitjana dels

Pirineus); a més de les conques dels rius Duero, Tajo i Guadiana. Inclou també les àrees de la Meseta

septentrional (“Tierra de Campos” i “Campiñas del Sur”) i Meseta meridional ( La Manxa, Mesa de Ocaña

i La Alcarria) i les planes litorals mediterrànies (Planes de Múrcia i de València) .

En aquests llocs, quan els rius obren valls formant relleus suament ondulats, anomenats campiñas. A les

zones àrides (no hi ha protecció vegetal) s’hi formen xaragalls o badlands (en condicions extremes), com

per exemple el paisatge de badlands format en el desert de Tavernes a Almeria.

3. IBÈRIA CALCÀRIA:

Una de les parts en què es divideix la península Ibèrica segons el substrat rocós (les altres són la ibèria

silícia i la Ibèria argilosa). Correspon a les zones formades per sediments d’origen marí, dipositats durant

el Mesozoic o era Secundària, i que es plegaren en el terciari degut a l’orogènesi alpina. La roca

predominant és la calcària, està formada per fragment de roques preexistents i fragments calcaris

d’organismes morts (conquilles i esquelets d’animals morts...).

La seva localització s’estén pels Prepirineus, Muntanyes Basques, Serralada Cantàbrica Oriental,

Serralada Ibèrica, part de la Serralada Litoral catalana i Serralada Subbètica. (Forma de Z invertida).

La calcària és una roca dura que es pot fracturar i que també es dissol fàcilment amb aigua. Això

dóna lloc al relleu càrstic, i les formes característiques són: gorges, pòlies, lapiaz, dolines, coves,

avencs. A Mallorca trobam nombrosos exemples de formacions càrstiques: L’avenc de Son Pou, les

gorges del Torren de Pareis, etc.

4. IBÈRIA SILÍCIA

Una de les parts en què es divideix la península Ibèrica segons el substrat rocós (les altres són la ibèrica

argilosa i la Ibèrica calcària). La roca predominant és el granit( però també hi trobam pissarra, gneis,

quarsites i marbre). És d’origen precambrià i paleozoic.

Es localitza majoritàriament a l’oest peninsular amb ramificacions cap a les serralades de la Meseta i la

seva vora: Massís Galaic, els Peneplans Zamoranosalamantí i Extremeny, el Sistema Central i Muntanyes

de Toledo, Serralada Cantàbrica Occidental (Massís Asturià). També hi és present a les àrees on es

localitzen restes de massissos antics (hercinians) com per exemple el nord de Menorca, Parts de la

Serralada Litoral Catalana, Pirineus Axials i Serralada Ibèrica.

Quan el granit s’altera dóna lloc a diferents tipus de relleus granítics:

- Arenes brunogroguenques quan s’altera químicament i en profunditat per l’aigua.

- Quan es produeixen fractures o diàclasis dóna lloc a: galayos (crestes, agudes i dentades) i tarteres a

les zones d’alta muntanya. A zones menys elevades doms, roquissar, tors i caos granític Com per

exemple El Yelmo: dom format a la Serralada de Guadarrama- Sistema Central- ).

(Esquema de la constitució d’un glacial alpí,)

5. MESETA

Altiplà que ocupa el 45% del territori peninsular. Fou descoberta per Humboldt, i anteriorment rebia el

nom de planures de Castella. És d’origen paleozoic i es va veure afectada per l’orogènia alpina.

És una plana elevada situada entre 600-800 m. sobre el nivell del mar. Lleugerament inclinada cap al nord-

oest, i travessada pel Sistema Central, que la divideix en dues submesetes: la Meseta septentrional i la

Meseta meridonal.

La seva gènesis es va iniciar a l’era primària, en la qual es va constituir el Massís Hespèric. Aplanada per

processos d’erosió intensius a llarg de l’era secundària, l’orogènia alpina, la va fracturar i bombar formant

zones elevades o horst (Sistema Central i els Monts de Toledo) i fosses tectòniques o graven que van ser

cobertes, durant el Terciari per sediments (conques del Duero, del Tajo-Guadiana).

Exemple: Les unitats de la Meseta són: Submeseta Nord, Submeseta Sud, Sistema Central, Muntanyes

de Toledo.

Meseta Septentrional

800-850m d’altitud mitjana

Única conca hidrogràfica: Duero

Meseta Meridional

500-700 m d’altitud mitjana

Accidentada per les muntanyes de Toledo

Dues conques hidrogràfiques: Tajo i Guadina

6. MODELAT CÀRSTIC

Tipologia de modelat propi de terrenys de roca calcària, provocat per l’atac químic de l’aigua sobre els

carbonats que es converteixen en solubles.

Són característics del modelat càrstic, les formacions subterrànies com les coves, amb estalactites

i estalagmites, els avencs, dolines, lapiaz... És típic de la Ibèria calcària i de les Illes Balears.

Els territoris carstificats no presenten cursos d’aigua superficial a causa de l’elevada permeabilitat, i per

tant, la major quantitat de recursos hídrics són subterranis. Exemple: Coves del Drac o d’Artà (Mallorca),

Ciudad Encantada (Conca), Sima de Andara (Cantàbria)...

7. MODELAT GLACIAL

Tipologia de modelat provocat per l’acció de les acumulacions perpètues de gel. És un fenomen propi de t

l’era Quaternària (a més de la formació de terrasses fluvials).

El glacialisme va afectar les serralades més altes: Serralada Cantàbrica, Pirineus, Sierra Nevada, Sistema

Central i Sistema Ibèric.

El modelat glacial es veu reflectida en distintes formes de relleu: llacs, circs petits, valls en forma d’U i

grans acumulacions de materials arrossegats (morrenes).

A la Península, per la seva altitud, la majoria de glaceres

van ser de circ i quan es van fondre els gels van originar

petits llacs. Exemple: Els Llacs de Covadonga són

d’origen glacial (Picos d’Europa).

Mapa de les Ibèries

8. MODELAT LITORAL Formes de relleu provocades per l’erosió combinada de l’activitat continental, marítima i fluvial. La costa

espanyola presenta diferents formes segons la zona de costa:

El modelat característic de les ries provocat per la penetració de la mara les valls fluvials. Destaquen

les ries obertes en les nombroses fractures del Massís Galaic. Exemple: Ria d’Arousa o Vigo.

A les zones de la Costa Brava, Costa Cantàbrica, les costes paral·leles a la Serralada Bètica, el nord

d'Eivissa o la Serra de Tramuntana de Mallorca predominen els penya-segats. En aquestes àrees

resultat de l’erosió es formen coves, arcs marins ( Sa Foradada a Mallorca) i farallons.

A les extensions planes i de poca pendent, es formen platges d’arena com les que per exemple

trobam a Cales de Mallorca: Cala Varques (d’arena) i Cala Bota (Còdols); o a San Sebastià: la Conxa.

Dunes com les de Doñana o Es Trenc, els maresmes (amb sediments llimosos) com les del

Guadalquivir, albuferes com la d’Alcúdia, i deltes com el de l'Ebre i Llobregat.

9. OROGÈNESI HERCINIANA (ERA PRIMÀRIA) Moviment orogènic que tingué lloc a finals del Paleozoic (600-225 m.a), i és responsable de la formació de

les serralades més velles d’Europa. A la península donà lloc al Massís Hespèric i els d’Aquitània,

Catalanobalear, de l’Ebre i Bètic, substrat rocós de litologia silícia.

L’orogènesi va provocar l’ aparició dels relleus més antics de la Península, i posteriorment van ser

rejovenits per l’orogènesi alpina. Formen part d’aquest relleu la Meseta, el Massís Galaic-Lleonès,

Serralada Cantàbrica (Massís Asturià), Muntanyes de Toledo, Sistema Central, Pirineus Axial, Serralada

Pennibètica.

10. OROGÈNESI APLINA (ERA TERCIÀRIA) Moviment orogènic que tingué lloc durant l’era Terciària (68-1,7 m.a) i és responsable la formació de les

serralades més joves i vigoroses del planeta (Himalaya, Alps...).

En el cas de l’Estat espanyol, l’orogènesi alpina va fracturar i bombar la Meseta, configurant zones

elevades (Horst: Massís Galaic, Muntanyes de Lleó, Sistema Central, els Muntanyes de Toledo i Serra

Morena) i depressions (Graven: conques del Duero, Tajo i Guadiana).

També va donar lloc als grans sistemes muntanyosos, degut al pegament dels sediments dipositats al

secundar (Mesozoic) són les serralades de plegament:

-Serralades Intermèdies formades pel plegament de materials dipositats a la mar i a les vores dels sòcols

com per exemple la Serralada Ibèrica, Serralada Cantàbrica Oriental.

-Serralades alpines, formades pel plegament de materials dipositats en fosses marines, com els Pirineus i

les Serralades Bètiques.

11. PLANES LITORALS Les planes litorals són àrees situades a la costa amb altituds inferiors a 200 metres, i formades per

material sedimentaris (argiles, sediments al·luvials...) durant l’era Quaternària.

Són superfícies que corresponen a àrees d'escàs pendent, on hi s’hi desenvolupen formes de relleu com

llacs i albuferes, maresmes, deltes i platges. Á Espanya en trobam nombrosos exemples: la l’albufera de

València a plana litoral valenciana, les Maresmes del Guadalquivir, l’Albufera del Mar Menor a la plana de

Múrcia.

12. RELLEU VOCÀNIC Formacions rocoses aparegudes com a conseqüència d’erupcions volcàniques. A Espanya el relleu

volcànic és d’origen terciari. Les formes del relleu associades a aquest fenomen són les colades

volcàniques, els tubs volcànics, les calderes, malpaïsos, roques, barrancs i els cràters... Relleu que

posteriorment ha estat modificat per l’erosió pluvial i eòlica, que n’ha configurat la fisonomia actual.

A les Illes Canàries, la formació del relleu volcànic es degut al trencament del fons oceànic que va donar

lloc a l’ascens de masses volcàniques que formaren les illes. Exemples: El Teide (volcà de 3718 m.).

calderes destacables són les de Taburiente (La Palma).

A la Península la formació de falles durant l’orogènia alpina (era terciària) va donar a lloc a algunes zones

volcàniques com Campo de Calatrava, Olot-Empordà i Cap de Gata.

Recordau que heu de resumir la informació i no vos oblideu dels exemples!