qpeso_s_1.pdf

Upload: mav0210

Post on 09-Oct-2015

259 views

Category:

Documents


3 download

TRANSCRIPT

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    1/96

    Ja has acabat 6 de Primria? Tagradaria descobrir si

    saps tot el que et cal per a comenar lESO?

    Et proposem que facis un itinerari que t un recorre-

    gut total de 100 quilmetres. Haurs de superar cinc

    grans etapes fent activitats de LLENGUA CATALANA,

    LLENGUA CASTELLANA, ANGLS, MATEMTIQUES

    i CONEIXEMENT DELMEDI.

    Si aconsegueixes arribar a la meta, enhorabona!, perqu

    voldr dir que ja ests a punt per al canvi cap a lESO.

    Quan vulguis, ja pots comenar!Molta sort!

    Prepara...

    lESO

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    2/96

    TROBAREU EL SOLUCIONARIDAQUEST QUADERNAL NOSTRE WEB

    www.text-lagalera.catPrimria > Cicle superior >Material complementari >

    Quadern Prepara lESO

    EQUIP DE TEXT-LA GALERA

    EDICIEva Mengual

    DiRECCI DARTCass

    COORDINACI DE MAQUETACIMontserrat Estvez

    COORDINACI PEDAGGICAAnna Canals

    DIRECCIXavier Carrasco

    REDACCIClara AmetllerMeritxell ArmengolMaria GalEduard MartorellSlvia Ruiz

    ILLUSTRACIRoger Zanni

    FOTOGRAFIESDreamstime, Fotolia, iStockphoto

    ILLUSTRACIONSJaume Bosch, Marie Nigot,Montserrat Adell

    CARTOGRAFIAAntonio Plata

    CORRECCIM. Merc Estvez, Andrew Stacey

    Primera edici: maig del 2012Segona edici: abril del 2013

    2013, Enciclopdia Catalana, SAUJosep Pla, 95. 08019 Barcelonawww.enciclopedia-catalana.cat

    [email protected]

    Impressi: Tallers Grfics Soler, SAEnric Morera, 1508950 Esplugues de Llobregat

    ISBN: 978-84-412-2254-0

    Dipsit legal: B-11.207-2013

    Qualsevol mena de reproducci, distribu-ci, comunicaci pblica o transformacidaquesta obra resta rigorosament prohibi-da i estar sotmesa a les sancions esta-blertes per la llei. Leditor faculta el CEDRO(Centre Espanyol de Drets Reprogrfics,www.cedro.org) perqu nautoritzi la foto-cpia o lescaneig dalgun fragment a lespersones que hi estiguin interessades.

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    3/96

    El dia que vaig fer dotze anys, la meva germana em va regalar dues

    coses fantstiques: la primera era un llibre de fotografies de dues-

    centes pgines sobre el disseny del nou Airbus A-380, acabat de

    fabricar, i que cont centenars dimatges i plnols de totes les peces del

    fusellatge i de totes les innovacions tcniques als comandaments i serveis

    de laeronau construda a Europa, amb capital europeu i que supera de llarg

    el Boeing 747 dels americans.

    Em vaig emocionar tant que la mare va pensar que perdria lal, com solia

    passar quan era petita, que inspirava tan profundament a lhora de plorar que

    sem tallava la respiraci i quedava com morta, cosa que espantava molt lafamlia i els parents, sobretot les primeres vegades. [...]

    El llibre de lAirbus A-380 em va deixar tan impressionada que, com dic, gaire-

    b vaig perdre lal. Sc una aficionada als avions. No. Encara ms: sc una

    obsessionada pels avions. El pare sempre diu que aix no pot ser bo de cap

    de les maneres, i que aquestes dries obsessives no fan cap b. Diu que, als

    dotze anys, hauria destar pendent dalgun cantant o dalgun programa de la

    tele, per no dels avions i laeronutica.

    [...]

    Vet aqu la illusi que em va fer el regal de la Snia per al meu dotz aniver-

    sari. Per no va ser lnic. Abans he dit que van ser dos els regals importants

    que vaig rebre aquell dia, i tots dos venien de mans de la meva germana. El

    segon, doncs, sense embolicar, era una mena de quadern. Constava duns

    cent fulls trets de la impressora i enquadernats amb espiral.

    Qu s aix? li vaig preguntar. Ho has escrit tu?

    Abans que la Snia contests, vaig llegir el ttol daquell original tan ben en-quadernat: LAnticlub. De qu em sonava aquell nom?

    Tu recordes aquell grup damics que vaig fer a lescola? Quan texplicava

    les nostres aventures sempre deies que tagradaria tenir un club com el meu.

    El club de lescola? I tant que men recordo! Que teneu carnet i tot, i que

    lluitveu contra les coses injustes! Mencantava escoltar les histries que

    mexplicaves!

    NGELBURGAS, El club de la cistella.

    Editorial La Galera.

    3

    TEST INICIAL

    Llegeix aquest text amb atenci:

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    4/964

    1Qui narra els fets?

    La Snia.

    La nena que fa dotze anys.El nen que fa dotze anys.

    El pare de la Snia.

    2Qu va regalar la Snia a la seva

    germana?

    Un llibre davions i un quadern.

    Una maqueta de lAirbus i un diari.

    Un quadern davions.Dos regals iguals.

    3Quina impressi li causa el primer

    regal?

    No li agrada gens.

    Lespanta.

    Li fa angnia.

    Li encanta.

    4Qu s lAirbus-380?

    Un vaixell de guerra.

    Un avi comercial.

    Un tren de mercaderies.

    Un tipus dautobs.

    5Qu vol dir perdre lal?

    Extraviar la respiraci.

    No poder respirar b de lemoci.

    Despistar-se.

    Exagerar.

    6Per qu saccentua la paraulahistries?

    Perqu s esdrixola i acaba en-s.

    Perqu s plana i acaba en-es.

    Perqu s esdrixola.

    Perqu la os tnica.

    7Quina de les frases segents scorrecta?

    Hem va donar un regal.

    Amb va donar un regal.

    Em va donar un regal.

    Em va don un regal.

    8En el sintagma la mevagermana, qus la paraula destacada?

    Un determinant possessiu.

    Un pronom possessiu.

    Un article possessiu.

    Un adverbi possessiu.

    9Qu vol dir tenir dria pels avions?

    Tenir obsessi pels avions.

    Sentir rebuig pels avions.

    Tenir curiositat pels avions.

    Voler comprar un avi.

    10Per quina de les frases segents espot canviar aquesta: Hauria destarpendent dalgun cantant?

    Hauria de dependre dun cantant.

    Hauria de cantar amb un cantant.

    Hauria de perseguir algun cantant.

    Hauria de triar un cantant.

    Ara, tria en cada cas la resposta correcta:

    X

    X

    X

    X

    X

    X

    X

    X

    X

    X

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    5/96

    1Llegeix aquest text amb atenci:

    Ara, contesta:

    a Per qu va obrir la porta, la narradora daquest fragment?

    b Com era el collar? Per qu?

    c Per qu se sentia tan ben acompanyada lHermnia?

    A continuaci, busca i escriu la paraula del text quecorrespon a la definici segent:

    : Que pot ser ferit, danyat o perjudicat.

    Finalment, digues quins sn els personatges daquestfragment:

    Per aix em vaig quedar molt para-

    da quan vaig sentir el lladruc dungos.

    Aquell lladruc el reconeixia perfectament.

    Era el de la mare den Valent, que es deia

    Guspira!

    I vaig obrir immediatament la porta.

    Guspira! Cassarulla...

    I amb un tres i no res ja la tenia als peusjugant amb mi. El pare li havia posat un

    collar de punxes, que serveixen per a

    protegir el coll del gos de latac dun s

    i danimals salvatges. Aix no li podrien

    mossegar el coll, que s un punt molt vul-

    nerable.

    On vas amb aquesta navalla, Hermnia?

    Qu et penses? Que sc un s? va pre-guntar el pare.

    Les passes que acabava de sentir eren

    les dell...

    Pare!

    I me li vaig abraar. En un moment vaig

    passar destar ben sola a estar ben acom-

    panyada. Saps que aquesta va ser lnica

    vegada que vaig abraar el meu pare? No

    en tenem costum a pags...

    HERMNIAMAS/ JOSEP-FRANCESCDELGADO, Ulldevellut.Editorial La Galera.

    5

    Perqu va sentir el lladruc de la Guspira,la mare den Valent.

    De punxes. Per a protegir el coll

    del gos de latac dun s i danimals salvatges.

    Perqu

    acabaven darribar la Guspira i el seu pare.

    Vulnerable

    Guspira, Hermnia, pare de lHermnia

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    6/96

    2Busca en el text quinze noms i classificals en la taula:

    Noms comuns Noms propis

    3Encercla els noms collectius dentre les paraulessegents:

    collir pineda arbust bosc ovella

    mosquit alzinar colla fruita ramat

    4Completa el text segent amb els noms comuns quecompleixin les indicacions que hi ha entre parntesis:

    s cadells pregunta ssa

    ssos anys tarda pare

    El (mascul, singular)va retardar la seva sortida fins ben

    entrada la (femen, singular)per assegurar-se que

    l (mascul, singular)havia fugit. Em va explicar quenormalment una ssa no paria dos (mascul, plural)

    seguits i que podia ser que hagus adoptat un dels

    (mascul, plural). Jo em vaig quedar molt parada: si era un animal

    capa dadoptar, com el podem considerar tan salvatge? La meva

    (femen, singular)va desconcertar el pare:

    s corrent que els pares (mascul, plural)matin

    els cadells si hi ensopeguen, perqu aix es poden aparellar ms

    tranquillament amb l (femen, singular)...

    6

    El nom:tipus de noms

    Hi ha diferents tipusde noms:

    Els noms propisDesignen una persona, unanimal, un lloc o una cosadeterminats: Marta, Rovell,Olot

    Els noms comuns

    Es refereixen a persones,animals, llocs o cosesen general: noia, rovell,ciutat...

    Els noms individuals

    Fan referncia a un solsser: amic.

    Els noms collectius

    Es refereixen a un grup dela mateixa espcie, tot i queestan en singular: bosc.

    Els noms concrets

    Designen el que podemtocar o veure: bolet.

    Els noms abstractes

    Designen all que no podemtocar ni veure: alegria.

    lladrucgos

    porta

    peus

    pare

    collar

    punxescoll

    atac

    s

    animals

    punt

    ValentGuspira

    Hermnia

    pare

    tarda

    sanys

    Resposta model:

    cadells

    pregunta

    ssos

    ssa

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    7/96

    5Completa la taula amb paraules del text:

    So de xoc(x/ix) So de joc(j/g) So de cotxe(tx/ig)

    6Escriu el nom a qu es refereix cada imatge. Tots tenenel so de xoc(x/ix):

    7

    Llegeix aquestes paraules partides i escriu-les a sotacompletes:

    despatx fletxa metxa cartutx petxina

    8Encercla les paraules que estan repetides en les dues

    columnes:

    7

    Les grafies x,j, tx

    El so dexocsescriu:

    Ambxa comenamentde paraula i desprs deconsonant o del diftongau:xarxa, rauxa.

    Ambixdesprs de lesvocals a, e, o, ui a finalde paraula: caixa, peix,coix, cuixa, calaix.

    El so dejocsescriu:

    Ambjdavant de a, o, u:pijama,jove,juny.

    Ambgdavant de e, i:gerani,ginesta.

    Excepcions:jersei,jeure,majestat,Jess,jeroglfici les paraules amb -jecc-o -ject- (injecci, adjectiu...).

    El so de cotxesescriu:

    Ambtxenmig de paraula:petxina.

    Ambtxa final de paraulasi altres paraules de lamateixa famlia sescriuenamb tx: despatxdespatxar.

    Ambiga final de paraulasi altres paraules de lamateixa famlia sescriuenambj,g, tj o tg:boig boja, roig rogenc,lleig lletjor, lletgesa.

    En les paraules migi desiglagsola representa aquest

    so.

    safareig

    desig

    mareig

    trepig

    degoteig

    raigboig

    degoteig

    passeig

    mareig

    goig

    faig

    roigdesig

    aix, reconeixia,punxes, serveixen,

    aix

    ja, jugant,protegir

    vaig

    xiulet xinxetes carxofes xarop panxa

    despatx fletxa metxa cartutx petxina

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    8/96

    9Llegeix aquest text amb atenci:

    Ara, contesta:

    Quants anys t el narrador daquest fragment?

    Qui sn en Rafa i la Glria?

    Finalment, marca amb una xla resposta correctaen cada cas:

    Qu significa la frase En Rafa diu que aix shauria de matisar,

    i t ra?

    Que en Rafa creu que aix caldria explicar-ho amb ms detall.

    Que en Rafa creu que aix caldria oblidar-ho.

    Que en Rafa creu que aix caldria recordar-ho.

    Qu significa la frase [...] i els nostres pares, que de ben segur

    les ajudaven en el difcil trngol[...]?

    Que les mares ajudaven els nostres pares.

    Que els nostres pares ajudaven les mares a presenciar

    el moment del part.

    Que els nostres pares donaven suport a les maresen un moment difcil com el part.

    8

    La primera persona estranya que

    va tenir constncia de la nostraexistncia va ser la professora de

    cincies de tercer dESO.

    En Rafa diu que aix shauria de matisar,

    i t ra. De fet, de la nostra existncia,

    tothom se nhavia adonat feia temps,

    feia catorze anys per a ser exactes. Les

    nostres mares, per exemple, que van ser

    les que ens van parir a les clniques res-pectives, i els nostres pares, que de ben

    segur les ajudaven en el difcil trngol:

    agafaven les mans de les seves dones

    mentre elles feien fora per expulsar-nos

    de lter. La Glria diu que el seu pare nova presenciar el meravells moment de

    la seva naixena; diu que sesperava en

    una sala a part i que contemplava les-

    pectacle des dun monitor de vdeo que

    transmetia les imatges en directe. Tamb

    neren conscients, de la nostra arribada

    al mn dels vius, els avis, i els vens, i

    els amics dels nostres pares, i algun pa-rent lluny a qui encara no hem vist mai.

    Plorvem, tenem gana, xuclvem el pit

    de la mare, ens fiem caca als bolquers:

    rem ssers vius. Certificat.

    NGELBURGAS, Lanticlub. Editorial La Galera.

    Catorze.

    Companys de curs.

    X

    X

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    9/96

    10Encercla els determinants del text i classificalsen la taula segent:

    Numerals Indefinits Possessius

    11Completa el text amb els determinants del tipus quesindica:

    Els (possessiu)amics sn els millors del mn. Ja fa

    (numeral)dies que em vaig trencar la cama i des del

    (numeral)dia que em vnen a veure, mexpliquen qu

    han fet a classe i em porten els deures que em prepara en Ricard,

    el (possessiu)professor.

    (demostratiu)que porta ulleres s la Jlia, i va ser la

    (numeral)amiga que vaig fer a (numeral)de

    primria. (demostratiu)que hi ha al (possessiu)

    costat s lOriol, que sempre porta una samarreta amb el nmero

    (numeral), el del Messi. Jo els estimo amb les

    (possessiu)virtuts i els (possessiu)defectes perqu sn

    els (possessiu)millors amics!

    12Escriu una frase amb cada una daquestes parellesde demostratius:

    aquest aquestes

    aquesta aquests

    9

    Els determinants

    Segons la informaci quevulguem donar sobre elnom, hem descollir un tipuso un altre de determinant:

    Els demostratiusIndiquen la proximitato llunyania del subjecterespecte del nom queacompanyen: aquesta,aquell...

    Els possessius

    Indiquen a qui pertany allde qu parlem: nostre,meva...

    Els numerals

    Indiquen la quantitat exactao lordre del nom queacompanyen: dues, primer...

    Els quantitatius

    Indiquen la quantitat dunamanera imprecisa: moltes,fora, bastant, massa...

    Els indefinits

    Donen una informacipoc precisa: cada, algun,qualsevol, tota...

    primeratercer

    catorze

    algun nostranostressevesseuseva

    meus

    set

    segon

    nostre

    Aquesta

    primera primer

    Aquest meu

    deu

    seus

    seves

    meus

    Tu menjat aquestentrep de pernil i aquestesgaletes.

    Aquestanoia sha emprovat aquestspantalons.

    Resposta model:

    Resposta model:

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    10/96

    13Busca paraules del text que compleixin les normessegents i completa la taula:

    So de essa sorda

    Sescriu ambc Sescriu amb Sescriu ambss

    So de essa sonora

    Sescriu ambs Sescriu ambz

    14Subratlla les paraules de cada famlia del mateix color

    (fes servir un color diferent per a cada famlia):assegurar senyalitzaci assenyalar desplaar

    taps assegurana balanceig tapisseria

    balanc assenyalat seguretat desplacin

    desplaament entapissar desplacem senyal

    segur balana balancejar tapisser

    Ara, encercla les grafies que representen el so de laessa sorda de cada una de les paraules anteriors.

    15Ordena les lletres per a formar tres paraules del text:

    a s v n e x

    b e m i a t g s x

    c e c n s c i n o t s x

    10

    Els sons de la essa

    El so de essa sonora

    Es pot representar:

    Ambs: entre vocals(rosa) i en paraules

    derivades de fons, dinsitrans- (enfonsar, endinsar,transatlntic).

    Ambz: a principi deparaula (zero) i desprsde consonant (esmorzar).

    El so de essa sorda

    Es pot representar:

    Ambs: a principi i a finalde paraula (sabata, cos)i entre consonant i vocal(esquerda, dansa).

    Ambss: entre vocals(arrossegar).

    Ambc: a principi o enmigde paraula, davant de ei i(cendra, brutcia).

    Amb: enmig de paraula,davant de a, oi u(llana,eri, venut) i a final de

    paraula (comer).

    Si dues paraules espronuncien enllaades,la essa sorda del final dela primera paraula esdevsonora si la paraula segentcomena amb vocal: elsavis, lesaltres...

    constncia,existncia, cincies,

    tercer, difcil,presenciar,

    conscients, certificat

    foranaixena

    professorassers

    ESOmatisar

    presenciar

    catorze

    assegurar senyalitzaci assenyalar desplaar

    taps assegurana balanceig tapisseria

    balanc assenyalat seguretat desplacin

    desplaament entapissar desplacem senyal

    segur balana balancejar tapisser

    v

    i

    c

    e

    m

    o

    a

    n

    n

    t

    s

    e

    i t

    s

    g

    c n

    s

    e s

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    11/96

    16Llegeix aquest text amb atenci:

    Ara, contesta:

    a Quina era la feina que havien de fer els enterramorts?

    b Per qu els als dels enterramorts es confonien amb la boira?

    c Quin era el contingut dels carruatges?

    Finalment, explica qu faries si davant teu tinguessisuna pila immensa de capses plenes de xiclets de totscolors:

    11

    Era passada la mitjanit quan tretze

    carruatges fnebres saplegarenen una vella fbrica siderrgica,

    en dess. Si alg els hagus vist shau-

    ria espantat de deb. Semblava com si

    la mort en persona hagus anat a recollir

    alg per endur-sel i, tement que sesca-

    ps, hagus redoblat les defenses. Els

    tretze enterramorts havien de fer encara

    la feina ms feixuga: treure a palades elscontinguts dels seus carruatges i fer-ne

    una pila al bell mig del pati exterior. Feia

    fred i els als dels enterramorts es con-

    fonien amb la boira que els embolcallava.

    Som-hi, nois va cridar un. Com ms

    aviat acabem, ms aviat ens nanirem.

    I dem tornem-hi!

    Aviat una muntanya de capses senceresplenes de xiclets sense encetar, boles de

    xiclets que rodolaven com si volguessin

    fugir i tota mena de xiclets de formes i co-

    lors diversos salava, monumental, com

    una ms de les deixalles de la fbrica.

    Alg va encendre un llum, va apropar-lo

    a la pira i, per quatre bandes diferents, hi

    cal foc. A quants infants, si shaguessintrobat all, no sels hauria encongit el cor?

    JORDIFOLK, La guerra dels xiclets.Editorial La Galera.

    Treure a

    palades els continguts dels carruatges i fer-ne una pila al pati.

    Perqu feia fred i amb el fred lal es condensa com una boira.

    Capses senceres plenes de xiclets.

    Resposta oberta.

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    12/96

    17Escriu uns altres adjectius per als substantius del primerpargraf del text:

    acarruatges fnebresx

    bvellafbrica siderrgicax

    cfeina feixugax

    dpati exteriorx

    Ara, escriu un adjectiu per a cada un daquests altressubstantius del text:

    enterramorts persona

    boira pila

    al xiclet

    capsa llum

    18Completa la taula amb totes les formes dels adjectiusvariables:

    Masculsingular

    Femensingular

    Masculplural

    Femenplural

    feixuc

    llargs

    verdes

    blanca

    opacs

    boig

    lletges

    arrugats

    amable

    19Escriu un substantiu per a cada un dels adjectiussegents:

    elstic deshabitat humit

    espessa sincera profunda

    12

    Ladjectiu

    Els adjectius variables

    Tenen una terminaci peral mascul i una altra per alfemen.

    En general, formen elfemen afegint una -aal mascul: llarg-llarga.En alguns casos, per,es produeixen canvisortogrfics: pobre-pobra,maca-maques,groga-grogues.

    Els adjectius invariables

    Tenen una sola terminaci,

    s a dir, la mateixa tantper al mascul com per alfemen: intelligent, diferent,fidel

    Els adjectius acabats en-blesempre sn invariables:amable, feble, desplegable,impossible

    carruatges luxosos

    antigafbrica txtil

    feina pesada

    pati interior

    cansats gran

    espessa enorme

    fred gusts

    petita encs

    Resposta model:

    cintur lloc rac

    sopa noia cova

    Resposta model:

    llarg

    verd

    blanc

    opac

    lleig

    arrugat

    feixuga

    llarga

    verda

    opaca

    boja

    lletja

    arrugada

    amable

    feixucs

    verds

    blancs

    bojos

    lletjos

    amables

    feixugues

    llargues

    blanques

    opaques

    boges

    arrugades

    amables

    Resposta model:

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    13/96

    20Encercla les paraules accentuades del text de la pgina11 i classifica-les en la taula segent:

    Agudes Esdrixoles Amb accent diacrtic

    21

    Accentua quan calgui aquestes paraules agudes:alla

    dema

    berenar

    sopar

    fracas

    escas

    esclat

    portal

    Merce

    cafe

    Roser

    cacauet

    Cadaques

    marques

    sorpren

    despres

    cami

    pergami

    mosquit

    permis

    pastis

    avis

    pernil

    infantil

    macarro

    torro

    preso

    cargol

    bunyol

    repos

    aeroport

    esport

    22Accentua quan calgui aquestes paraules planes:

    liquid

    aerostatic

    proleg

    castig

    pressec

    datil

    anava

    anavem

    anaven

    veia

    veiem

    veien

    quaranta

    tipus

    lliga

    cuina

    policia

    nervis

    23Accentua, quan calgui, les paraules daquest text:

    Escolta. Hi ha dos tipus de xiclets. Uns en forma de bombons i de

    color de xocolata. Aquests son per als guardies. Repartiu-los, com mes,

    millor. Digueu-los que son de lavia i tot allo que es diu perque selsmengin.

    13

    Laccent grfic

    Una paraula s agudaquanla sllaba tnica ocupalltima posici.

    Les paraules agudes portenaccent grfic quan acabenen a, e, i, o, u, as, es, is, os,us, en, in.

    Una paraula s planaquanla sllaba tnica ocupa lapenltima posici.

    Les paraules planes portenaccent grfic quan noacaben en les terminacionsanteriors.

    Una paraula s esdrixolaquan la sllaba tnicaocupa lantepenltimaposici.

    Les paraules esdrixolesporten sempre accent grfic.

    Els monosllabs, en general,mai no saccentuen.

    Laccent diacrticserveix pera distingir dues paraulesque sescriuen igual, perque tenen significatsdiferents (b/be, s/es, dna/dona...), tot ique, segons les normesanteriors, no haurien deportar accent grfic.

    dess, alg,deb, hagus,escaps, als,dem, llum,

    cal, all

    fnebresfbrica

    siderrgica

    ms

    all

    dem

    berenar

    sopar

    fracs

    escs

    esclat

    portal

    Merc

    caf

    Roser

    cacauet

    Cadaqus

    marqus

    sorprn

    desprs

    cam

    pergam

    mosquit

    perms

    pasts

    avs/avis

    pernil

    infantil

    macarr

    torr

    pres

    cargol

    bunyol

    reps

    aeroport

    esport

    lquid

    aerosttic

    prleg

    cstig

    prssec

    dtil

    anava

    anvem

    anaven

    veia

    viem

    veien

    quaranta

    tipus

    lliga

    cuina

    policia

    nervis

    Escolta. Hi ha dos tipus de xiclets. Uns en forma de bombons i de

    color de xocolata. Aquests sn per als guardies. Repartiu-los, com ms,

    millor. Digueu-los que sn de lvia i tot allque es diu perquselsmengin.

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    14/96

    24Llegeix aquest text amb atenci:

    Ara, contesta:

    a Qui s el narrador daquest fragment?

    b Qu va demanar la vella a la bruixa?

    c Per qu se li va escapar de les mans la destral?

    d Amb qui es volia casar el llenyataire?

    e Qui era el llauner?

    f Com resumiries breument aquest fragment?

    14

    Per aix la vella va anar a trobar la

    mala Bruixa de lEst, i li va pro-metre dues ovelles i una vaca

    si impedia que ens casssim. Llavors la

    Bruixa dolenta membruix la destral, i un

    bon dia, quan estava fent llenya amb totes

    les meves forces per poder tenir com ms

    aviat millor la nova casa i poder-me casar,

    vet aqu que la destral se mescap de les

    mans i em va tallar la cama esquerra.De primer aix em va semblar una gran

    desgrcia, perqu sabia prou b que un

    home amb una sola cama no serveix per

    a llenyataire. Per aix vaig anar a trobar

    el llauner i li vaig encarregar que em fes

    una cama de llauna. Un cop mhi vaig ha-

    ver avesat, la cama manava de primera;

    per, en veure-ho, la mala Bruixa de lEst

    es pos furiosa, perqu havia proms ala vella que jo no em casaria amb la boni-

    ca Mastegaire. Quan vaig posar-me altra

    vegada a fer llenya, la destral em va re-

    lliscar i em va tallar la cama dreta. Vaig

    tornar a cal llauner, i em va fer laltra cama

    de llauna, com la primera; quan la des-

    tral embruixada em tall els braos, lun

    desprs de laltre, jo, sense tirar-me cappedra al fetge, mels vaig fer de llauna.

    Llavors la mala bruixa va fer que la des-

    tral torns a relliscar i em talls el cap!

    Aquell cop s que vaig pensar que estava

    ben llest. Per per sort el llauner passava

    per all prop, i em va fer un cap de llauna.

    L. FRANKBAUM, El mgic dOz. Editorial La Galera.

    El llenyataire.

    Que impeds que el llenyataire

    es cass.

    Perqu estava

    embruixada. Amb la bonica Mastegaire.

    Lhome que va fer les cames, els braos i el cap

    de llauna del llenyataire.

    Resposta oberta.

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    15/96

    25Busca i encercla les conjuncions del text.

    Ara, completa aquest fragment amb les conjuncions

    corresponents:Per aix la vella va anar a trobar la mala Bruixa de lEst, li va

    prometre dues ovelles una vaca impedia ens

    casssim. Llavors la Bruixa dolenta membruix la destral, un

    bon dia, quan estava fent llenya amb totes les meves forces per poder

    tenir ms aviat millor la nova casa poder-me casar, vet aqu

    la destral se mescap de les mans em va tallar la cama

    esquerra.

    26Construeix una frase amb cada conjunci:

    i ni perqu o per sin

    27Relaciona i completa les frases:

    No s si hi anir

    Sortirem aviat

    No en tenia cap

    Va preguntar

    Ho vam arreglar

    Vam posar la caixa

    Obrirem la porta

    Van construir la casa

    15

    Conjuncionsi preposicions

    Unaconjunciserveix pera unir paraules, grups deparaules o oracions: labufanda iels guants, verd

    oblau, nifred ni calor...

    Sn conjuncions: i, ni, que,o,per,sin, doncs,perqu,jaque,si, com, encaraque...

    Sn invariables, s a dir, nocanvien de forma, sempresescriuen igual.

    Unapreposiciserveix per

    a unir paraules o grups deparaules a un nucli o a unaparaula ms important, queacostuma a anar al davant:llauna desardines.

    En general, les preposicionssoles no volen dir res: a,amb, de, eniper... Pernhi ha que tenen significat:contra,segons,sense...

    Poden formar part de

    perfrasis verbals comhaver+ de + infinitiu:hem de fer els deures.

    Sn invariables, encara quealgunes prenen diversesformes per apostrofacii contracci: d, del(de+ el),pel(per+ el)...

    a

    de

    amb

    per

    en

    Resposta oberta.

    Resposta oberta.

    Per aix la vella va anar a trobar la mala Bruixa de lEst, ili va

    prometre dues ovelles iuna vaca siimpedia queens casssim.

    Llavors la Bruixa dolenta membruix la destral, iun bon dia, quan

    estava fent llenya amb totes les meves forces per poder tenir com

    ms aviat millor la nova casa ipoder-me casar, vet aqu quela destral

    se mescap de les mans iem va tallar la cama esquerra.

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    16/96

    28Copia en la taula les paraules del text de la pgina 14que sescriuen amb bo v(no cal que les repeteixis):

    Sescriuen amb b Sescriuen amb v

    29Escriu la forma verbal en passat (acabada en -ava)de cada un daquests verbs:

    tallar x restaurar x

    decorar x esmorzar x

    dinar x carregar x

    relliscar x muntar x

    30Busca en aquesta sopa de lletres deu paraulesque sescriuen amb h:

    H A R M O N I A A H

    A G F E C V M O P U

    B H E R M E T I C M

    I S H E H J O H G A

    T N O A F U Z E H N

    A R R B H P M A R I

    C E R R A R F O J T

    I V O E H J E N R A

    O I R H U M I T A T

    B H O M E N A T G E

    16

    Les grafiesb/vi h

    Les lletresbivespronuncien igual i, per aix,les podem confondre quanles escrivim.

    Vegem algunes normesortogrfiques:

    Sescriu v:

    Darrere de n: enviar,canviar

    En les terminacions

    verbals en -ava:jugava,cantava

    Si alterna amb una uen la mateixa famlia de

    paraules: tou tova.Sescriub:

    Davant de li r: moble,brusa

    Darrere de m: ambici(excepcions: tramvia,circumvallaci...).

    Si alterna amb unapen la mateixa famlia deparaules:sap saber.

    Moltes de les paraules,per, shan de memoritzarperqu no segueixen capnorma concreta:gravar,covard, comprovar, abans,acabar, arribar

    La lletra hno t normesconcretes, de maneraque totes les paraules

    que contenen una h, alprincipi o enmig, shan dememoritzar: humil, prohibir,home, hora...

    trobarbruixa

    embruixbon

    sabia

    bbonica

    embruixadabraos

    ben

    vellaovellesvaca

    llavorsestavamevesaviatnova

    serveix

    haver avesatanavaveurehaviavaig

    vegadapassava

    tallava restaurava

    decorava esmorzava

    dinava carregava

    relliscava muntava

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    17/96

    31Llegeix aquest text amb atenci:

    Ara, marca lopci correcta en cada cas:

    a Vicent

    va molt carregat dequipatge.

    sestranya que porti menys equipatge que les altres vegades.

    est preocupat perqu porta poc equipatge.

    b Vicent

    no troba el vestbul de laeroport.

    es prepara per a pujar a lavi.

    ja ha baixat de lavi.

    c La cabellera de lhome que lespera

    s postissa.

    sembla postissa.no s postissa per ho sembla.

    17

    Vicent es deixa endur pels graons

    mecnics que van al pis superiori es penja la motxilla a lesque-

    na. Se li fa estrany anar carregat amb una

    bossa tan buida. La mare s inflexible en

    qestions dequipatge: no para mai fins

    que no li emplena la maleta amb munta-

    nyes de roba. Menys aquest cop. Deuen

    ser les normes del centre, segur. No im-

    porta: la VISA que duu a la cartera li per-metr comprar tot el que li faci falta.

    Les portes automtiques de la sortida

    sobren amb una batzegada sorollosa.

    Sendinsa per un vestbul de disseny que

    es nota que acaben de remodelar. Parets

    de vidre, llums artificials, columnes metl-

    liques i cartells de benvinguda en molts

    idiomes.Vicent mira a dreta i esquerra. Busca el

    seu contacte entre aquella maregassa

    dabraades i petons, de cantarelles amb

    accent estranger, incessants esclats deflaix, bosses de m i ampolles de vi.

    Aleshores el veu. Lhome que lespera: alt

    i prim, despentinat, sense afaitar. La seva

    cabellera fosca i recargolada sembla pos-

    tissa, com una perruca barata. A mesu-

    ra que shi acosta sadona que, efectiva-

    ment, ho s. Vicent pensa que deu passar

    molta calor sota aquella pellissa, nomsper a semblar encara ms ridcul del que

    s. Quina estupidesa.

    El tipus aguanta la tapa duna capsa de

    sabates, un cartr on han escrit BISENS

    amb retolador gruixut. Dentrada no se

    nadona. Desprs sel mira un altre cop

    i entn que aquell ha de ser el seu nom,

    amb faltes i tot.SALVADORMACIP/ SEBASTIROIG, Ullals.

    Editorial La Galera.

    X

    X

    X

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    18/96

    32Busca en el text exemples de verbs de les tresconjugacions:

    Primera

    conjugaci

    Segona

    conjugaci

    Tercera

    conjugaci

    Infinitiu en -ar Infinitiu en -er Infinitiu en -re Infinitiu en -ir

    33Completa les frases amb la forma verbal adequadadel mode indicatiu:

    a Recollim lequipatge i desprs ens un refresc.

    b El mes passat, la festa de final de curs.

    c Desprs de lestiu, al setembre, lESO.

    d Quants alumnes a rugbi el curs vinent?

    34Completa la taula amb les formes del verb encondicional:

    35Completa les frases amb el verb en imperatiu:

    a Si voleu reclamar, (portar)el bitllet.

    b (caminar)de pressa i arribarem a temps.c (apagar)el televisor quan sacabi el programa.

    18

    El mode del verb

    El modedel verbindicacom s lacci o quina s laintenci de la persona queparla.

    Hi ha tres modes:Lindicatiu

    Presenta lacci com un fetreal: menjo, vaig, he anat...

    Dins del mode indicatiuhi ha el condicional, queexpressa una acci quedepn duna condici:vindria, menjaria

    El subjuntiu

    Expressa una accipensada, volguda,imaginada, suposada otemuda: magradaria quevinguessis, voldria queestudis

    Limperatiu

    Expressa una ordre: vine,estudia, menja

    estalviaria

    acompanyaries

    copiaria

    dibuixarem

    viureu

    salvarien

    deixar, anar,penjar, parar,

    emplenarimportarcomprar

    endurdurferser

    deure

    permetreveure

    escriureentendre

    obrir

    estalviaries

    estalviaria

    estalviarem

    estalviareu

    estalviarien

    acompanyaria

    acompanyaria

    acompanyarem

    acompanyareu

    acompanyarien

    copiaria

    copiaries

    copiarem

    copiareu

    copiarien

    dibuixaria

    dibuixaries

    dibuixaria

    dibuixareu

    dibuixarien

    viuria

    viuries

    viuria

    viurem

    viurien

    salvaria

    salvaries

    salvaria

    salvarem

    salvareu

    Resposta model:

    prenem

    Camina

    porteu

    Apagueu

    vam preparar/celebrar

    comenarem

    sapuntaran

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    19/96

    36Escriu el plural dels noms segents:

    piga x adrea x

    aiguax

    piraguax

    tija x pina x

    arruga x llengua x

    37Escriu el nom del que representen cada una daquestesfotografies (tots sescriuen amb diresi):

    38Completa la taula amb les formes del temps verbalcorresponents:

    Mascul singular Femen singular Mascul plural Femen plural

    malet

    gratuta

    agrats

    tradudes

    39Encercla la forma intrusa de la srie i contesta:

    atapet atapeda atapets atapedes atapeir

    Quin temps verbal has encerclat? Per qu?

    19

    La diresi

    La diresis un signe()que sescriu sobre lesvocals febles (i, u) i queserveix per a indicar:

    Que la udels grupsge,gi, qe, qishade pronunciar: ping,aigera...

    Que dues vocals noformen diftong i lesnormes daccentuaci nopermeten posar accent enla segona vocal:ve--na,pe-c...

    gratut

    agrat

    tradut

    maleda

    agrada

    traduda

    malets

    gratuts

    traduts

    maledes

    gratutes

    agrades

    ram ensamada vens oda

    atapeirPerqu no porta diresi, ja que s linfinitiu.

    pigues adreces

    aiges pirages

    tiges pinces

    arrugues llenges

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    20/96

    40Llegeix aquest text amb atenci:

    Ara, contesta:a Per quina ra lngela va fundar la plataforma Tots som lngela?

    b Quina estructura dorganitzaci tenia la plataforma de lngela?

    c Quina va ser la decisi que es va prendre en la primera reuni?

    Finalment, escriu les paraules del text que corresponena cada una de les definicions segents:

    :Manera com alg actua per a obtenir alguna cosa,

    per a aconseguir un resultat.

    :Escrit en qu un personatge o un grup de

    persones expliquen a tothom el que pensen o el que volen fer.

    20

    Farta que tothom mho carregus

    tot a mi. Farta de ser el blanc f-cil. Farta de tot i de TOTS. Si a

    casa sespatllava alguna cosa, culpa de

    lngela! Si perdem lautobs de lesco-

    la, culpa de lngela! Si plovia, culpa de

    lngela!

    Per aquesta ra vaig fundar la plataforma

    Tots som lngela, el principal objectiu

    de la qual era dignificar la meva personaen resposta als incessants atacs externs,

    del tot gratuts i interessats.

    La plataforma, com tota organitzaci com

    Du mana, tenia el seu consell dadmi-

    nistraci que jo mateixa liderava. Tamb

    vaig adoptar els crrecs de vicepresidenta

    i vocal, a falta de ms socis adherits. Vaigconvocar una primera reuni, amb mi ma-

    teixa, per decidir els punts ms forts de

    la campanya i lestratgia que calia adop-

    tar. Desprs dhores i hores de propos-

    tes i opinions diverses no s gens fcil

    prendre les decisions en solitari vaig

    concloure que la meva primera acci se-

    ria muntar una manifestaci a favor meu.Aquella mateixa nit, a les nou en punt. La

    marxa comenaria al menjador, i passaria

    per la cuina, el lavabo i lhabitaci dels

    meus pares, abans de concloure amb la

    lectura dun manifest a la meva habitaci.

    EVAMOR,Passo dhistries. Editorial La Galera.

    Perqu estava farta que tothom li carregus les culpes de tot.

    La plataforma tenia consell dadministraci, vicepresidenta i vocal.

    Que la primera acci seria muntar una manifestaci a favor seu.

    Manifest

    Estratgia

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    21/96

    41Escriu un complement directe per a cada cas:

    a Aprofitant els dies de festa hem endreat .

    b En baixar de la muntanya vam perdre .

    c Des que he comenat les vacances he llegit .

    d Lequip de bsquet ha guanyat .

    42Escriu a sota de cada complement subratllat el tipusde complement que s:

    CD CI CCT CCL CCM

    a He portat el rellotge a cal rellotger.

    b Abans de sortir, posar les sabates al nen.

    c Vull anar a casa dels avis perqu mho passo molt b.

    d Dem enviar un ram de flors a la Rita.

    e Aviat organitzarem una festa per a lAndreu secretament.

    43Copia les oracions segents substituint elscomplements destacats pel pronom corresponent

    en cada cas:a Demana els cromosa lHelena.

    b Aquestes vacances vam anar a Roma.

    c Dem deixar la bicicleta a la Jlia.

    d Dnam la llibreta.

    21

    Els complementsverbals

    El complement directe

    El CDs el complementverbal que indica la persona

    o cosa sobre la qual recaulacci del verb (es pot fer lapregunta qu?pera identificar-lo).

    Es pot substituir pelspronoms el, la, els, les,en, ho.

    El complement indirecte

    El CIs el complementverbal que indica a qui o per

    a qui es fa lacci del verb(es poden fer les preguntesa qui?o per a qui?pera identificar-lo).

    Es pot substituir pelspronoms lio els(o per lesvariants-loso ls).

    Els complementscircumstancials

    Hi ha altres tipus de

    complements verbals,els complementscircumstancials (CC),que poden expressar:

    Quanpassa lacci:Ahir(CCT) vaig veure la iaia.

    Onpassa lacci:Ahir vaigveure la iaia al parc(CCL).

    Comes fa lacci: Elsmeus cosins van visitar la

    ciutatmolt rpid(CCM).

    Demanalsa lHelena.

    Aquestes vacances hivam anar.

    Dem lideixar a bicicleta.

    Dna-me-la.

    lhabitaci

    la motxilla

    dos llibres

    el partit

    Resposta model:

    CD

    CD

    CCL CCM

    CD

    CCT CD CI CCM

    CI

    CCL

    CI

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    22/96

    44Encercla els errors de puntuaci daquestes frasesi escriu-les a sota correctament:

    a Dem s lltim dia de classe, Comeno; les vacances!

    b Avui hi seran la Lourdes. el Ramon, la Rosa, lElisa i lEva:

    c Lavi: mha fet dos entrepans... un de tonyina i un de fuet.

    d Els vens del tercer: que sn molt simptics; marxen de vacances.

    45Llegeix aquest text amb atenci i puntual de manera

    adequada:

    Per qu deia el mal major? Treure la veu a alg no era sin un mal

    petit I per qu parlava de tombes? Va rellegir lencantament Com

    deixar mut , mut Per el llibrot tenia una lletra petita i llefiscosa

    que calia saber interpretar Ben mirat aquella uno era una u

    sin ms aviat una o I a la tlacompanyava un tra petit com

    una ona que a les fosques no havia advertit I llavors tot va

    quadrar al seu cap No hi deia mut sin mort Mort! Ara no hihavia cap dubte ell lhavia mort Fins aleshores en un rac del

    cervell encara li quedava lesperana que alg de pas alg de fora

    de la vila hagus mort en Toms qui sap si confonent-lo amb alg

    altre Per ara no hi havia dubte ell en Pere Badia era el

    malfactor El mal estava fet

    JORDIFOLCK, Llibre dencanteris de la Vella Tarndula.Editorial La Galera.

    Els signesde puntuaci

    Els signes de puntuacitenen utilitats diferents:

    El punt (.)

    Indica una pausa llarga i esposa al final duna oraci.

    La coma (,)

    Indica una pausa msbreu i es fa servir per aseparar els elements dunaenumeraci, per a ferexplicacions i aclariments,per a demanar latencidalg i per a separar

    oracions.

    El punt i coma (;)

    Indica una pausa mitjana,entre el punt i la coma.Es fa servir per a separarles parts duna oraci quetenen segments internsseparats amb comes oper a separar oracionsindependents i alhora

    relacionades entre si.

    Els dos punts (:)

    Es fan servir per a introduirexplicacions, citacionstextuals o enumeracions.

    Els punts suspensius (...)

    Indiquen una interrupci delque es diu; es fan servirquan una oraci es deixaincompleta perqu qui parladubta o sinterromp.

    Els signes de puntuacisempre van enganxatsal mot que els precedeixi separats del mot queels segueix per un espaien blanc.

    22

    Dem s lltim dia de classe. Comeno les vacances!

    Avui hi seran la Lourdes, el Ramon, la Rosa, lElisa i lEva.

    Lavi: mha fet dos entrepans... un de tonyina i un de fuet.

    Els vens del tercer, que sn molt simptics, marxen de vacances.

    .

    .

    . ,

    . ,

    , , .

    . , .: .

    ,

    ,

    . : , ,

    . .

    ...

    :

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    23/9623

    TEST INICIAL

    Lee este texto con atencin:

    Le llamaban el Hombrecillo y dorma en una caja de cerillas. En rea-

    lidad se llamaba Mxchen Pichelsteiniano. Pero casi nadie lo saba.

    Incluso yo tampoco lo sabra si no me lo hubiera dicho l mismo.

    Ocurri, si no me equivoco, en Londres. [...] O fue quizs en Roma? [...]. De

    cualquier manera, una cosa es segura: los padres, los abuelos, los bisabue-

    los e incluso los tatarabuelos de Mxchen procedan todos ellos de la selva

    de Bohemia, en su parte ms salvaje. All hay una montaa muy alta y una

    pequea aldea, y ambas se llaman Pichelstein. He consultado con mucha

    atencin mi vieja enciclopedia. All dice claramente:

    Pichelstein. Pueblecito de Bohemia. 412 habitantes. Raza de tamao diminuto.Altura mxima, 51 centmetros. Causas desconocidas. Famoso por su sociedad

    gimnstica (S.G. Pichelstein, fundada en 1872) y la llamada carne pichelsteiniana

    (ver en Libro IV platos estofados). Todos los habitantes se apellidan desde hace

    siglos Pichelsteiniano[...].

    Un extrao pueblecito, diris. Pero yo no tengo la culpa. Mi vieja enciclopedia

    tiene razn casi siempre.

    Cuando los padres de Mxchen llevaban un ao casados, decidieron probar

    fortuna. A pesar de su pequeo tamao tenan muchos pjaros en la cabeza.Y como el pueblecito Pichelstein de la selva de Bohemia no bastaba para sus

    deseos y planes, el pequeo matrimonio se march con todos los brtulos,

    mejor dicho, con todos sus bartulitos, a recorrer el ancho mundo.

    La gente se los quedaba mirando maravillada donde quiera que llegaban.

    Abran la boca y apenas la podan volver a cerrar. Pues la madre de Mxchen

    era sin lugar a dudas una joven hermossima, y su padre llevaba un majes-

    tuoso bigote negro, pero tena la misma estatura que los nios de cinco aos.

    No es extrao que la gente se quedara asombrada!Qu planes tenan? Queran ser acrbatas, pues eran unos gimnastas ex-

    traordinarios. Y en efecto, cuando representaron sus nmeros en la barra fija

    y en las anillas al seor Brausewetter, director del circo Stilke, este aplaudi

    encantado con sus guantes blancos de cabritilla y exclam: Bravo, meque-

    trefes! Estais contratados! Esto ocurri en Copenhague. [...] Y en aquel

    entonces Mxchen todava no exista.

    ERICHKSTNER, El hombre pequeito.

    Ediciones Alfaguara.

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    24/9624

    1El personaje que narra los hechos...

    conoci a Mxchen y a su familia

    hace tiempo.es un amigo de la infancia del

    padre de Mxchen.

    no conoce a Mxchen, pero habl

    con l una vez en Londres o en

    Roma.

    2Por qu llamaban el Hombrecilloa Mxchen?

    Porque era muy adulto parasu edad.

    Porque era ms bien bajo.

    Porque perteneca a una raza

    de tamao diminuto.

    3De dnde procedan Mxchen y sufamilia?

    De Pichetein, un pueblo de

    la selva amaznica.

    De Pachesen, un pueblo de

    la selva de Moravia.

    De Pichelstein, un pueblo de la

    selva de Bohemia.

    4Pichelstein era famoso por...

    nada en especial.

    su sociedad gimnstica.

    su sociedad gimnstica y la carnepichelsteiniana.

    5Por qu los padres de Mxchenabandonaron su pueblo natal?

    Porque Mxchen estaba a punto

    de nacer.

    Porque queran recorrer el ancho

    mundo.

    Porque no les gustaba su pueblo.

    6Los padres de Mxchen eran...

    unos gimnastas extraordinarios.

    domadores de circo.unos trapecistas excelentes.

    7Por qu la gente miraba asombradaa los padres de Mxchen?

    Porque eran muy guapos.

    Porque tenan el tamao

    de un nio pequeo.

    Porque su aspecto era

    desagradable.

    8El seor Brausewetter...

    era el payaso de un circo

    de Copenhague.

    no quiso contratar al matrimonio

    Pichelstein.

    era un director de circo que contrat

    a los Pichelstein.

    9Qu significa la expresin probarfortuna?

    Intentar alcanzar un objetivo

    que se considera difcil.

    Caer en desgracia.

    Ser muy inquieto.

    10Qu significa tener pjaros en lacabeza?

    Tener fantasas o ilusiones

    infundadas.

    Tener dolor de cabeza.

    Tener el pelo sucio.

    Ahora, escoge la opcin correcta en cada caso:

    X

    X

    X

    X

    X

    X

    X

    X

    X

    X

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    25/96

    1Lee este texto con atencin:

    Ahora, escribe las palabras del texto que correspondena estas definiciones:

    : Lugar de profundidad suficiente para que una

    embarcacin pueda fondear o echar anclas.

    : Parte de mar que entra en la tierra.

    Finalmente, contesta:

    aQu es la Hispaniola? Adnde se dirije?

    bHacia dnde est el fondeadero?

    cCon qu nombre es conocido el islote?

    dQu personaje ha estado ya en la isla?

    ePor qu el capitn le muestra el mapa?

    La Hispaniola tom un rumbo que

    nos condujo directamente a laisla, abordndola por el este.

    Ahora, muchachos dijo el capitn, cuan-

    do finaliz la maniobra, hay alguno

    entre vosotros que haya estado antes en

    esa isla?

    Yo, seor dijo Silver; una vez, para

    proveernos de agua, en un mercante que

    me enrol de cocinero.

    Segn creo, el fondeadero est hacia el

    sur, detrs de un islote, no es as? le

    pregunt el capitn.

    S, seor; lo llaman la Isla del Esque-

    leto. Era un sitio para refugio de piratas,

    en otro tiempo. Un marinero que navega-

    ba conmigo conoca todos los nombres

    de estos parajes. Aquella colina que hay

    al norte se llama el Trinquete; hay tresmontes en fila: Trinquete, Mayor y Mesa-

    na. Pero el ms alto, aquel que no tiene

    la cumbre envuelta en niebla, a ese se le

    suele llamar el Catalejo, porque, cuando

    los piratas estaban en la ensenada repa-

    rando el casco del barco, situaban en la

    cima un viga de guardia.

    Aqu tengo un mapa dijo el capitnSmollett. Mire usted si ese es el sitio.

    S, seor dijo. Es este, no hay duda;

    y muy bien dibujado que est. Me pregun-

    to quin lo habr trazado. El Fondeade-

    ro del capitn Kidd..., as lo llamaba mi

    compaero.

    ROBERTL. STEVENSON, La isla del tesoro (adaptacin).

    Editorial Anaya.

    25

    Fondeadero

    Ensenada

    Una embarcacin.

    A la isla.

    Hacia el sur,detrs de un islote.

    Isla del Esqueleto.

    Silver.

    Porque quiere asegurarse de

    que el fondeadero aparece situado correctamente.

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    26/96

    2Completa la siguiente tabla con los determinantesy los nombres correspondientes del texto:

    Determinante Nombre

    Artculos

    La Hispaniola

    Demostrativos

    Posesivos

    Numerales

    Indefinidos

    3Busca en la sopa de letras doce determinantes:

    C I E N J A G E B S

    B E L E S O S I D U

    I V D C V A R I O S

    N U E S T R A M E L

    F E B G C U A R T O

    H S K P E A L H B C

    D T N O P K G D F T

    Q R F C A Q U E L A

    F O A O C G N O C VA R C J E S T A S O

    Ahora, completa las oraciones con algunos de losdeterminantes que has encontrado en la sopa de letras:

    aEl abrigo cuesta euros.

    bTengo amigos extranjeros.

    cVivo en el piso.

    dComo pescado.

    Los determinantes

    Son palabras que vansiempre delante delnombre y concuerdan conl en gnero y nmero. Haydeterminantes de muchostipos, segn la informacinque nos dan:

    Artculos

    Indican si se habla dealgo concreto o conocidoo de algo indeterminado odesconocido: el, los, la, las,un, unos, una, unas.

    Demostrativos

    Indican cercana o lejana:este, ese, estos, esos,aquella

    Posesivos

    Indican quin es elpropietario: mi, tu,su,vuestro

    Numerales

    Indican cantidad u orden:

    cuatro; cuarto.

    Indefinidos

    Hacen referencia a unacosa o persona en general,sin referirse a nadie nia nada concreto: varios,varias, alguno, pocas,bastantes

    26

    un rumbo

    la isla

    esa isla

    aquella colina

    mi compaero

    una vez

    tres montes

    otro tiempo

    cien

    varios

    cuarto

    poco

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    27/96

    4Completa la tabla con las formas adecuadas de estosverbos del texto:

    abordar estar navegar llamar

    abordaba

    estabas

    navegaba

    llambamos

    Ahora, completa:Se escriben con blas formas verbales terminadas en .

    Por ejemplo: yo , t ,

    l/ella , nosotros/as ,

    vosotros/as , ellos/as .

    5Observa cmo se escriben las siguientes palabrasprimitivas y completa las palabras derivadas:

    proveerx pro isin vigilarx iga escribirx escri iente

    llavex lla ero deberx de ido burbujax urbujeante

    sorberx sor ete nievex ne ado adjetivox adjeti ar

    6Completa la tabla con las formas adecuadas del verbohaber:

    YO habr

    T hayas

    L/ELLA ha/hay

    NOSOTROS/AS

    VOSOTROS/AS habis hayis habris

    ELLOS/ELLAS

    Las grafasb/vy h

    Se escriben conb:

    Los verbos terminados en-bir, -buiry -ber: escribir,contribuir, deber.

    Las palabras queempiezan por bu-, bus-y bur-: buzn, buscar,burbuja.

    Las formas verbales queforman el pasado con-aba: cantaba, saltabas,esperaba, dbamos,ordenabais, miraban.

    Se escriben con v:

    Los verbosservir, hervir,vivir.

    Los adjetivos ysustantivos terminadosen -ava, -ave, -avo, -eva,-eve, -evo, -iva, -ive, -ivo(excepto rabo, slaba,rabe, jarabe...): octava,llave, longevo, nieve,

    adjetivo.

    Se escriben con h: Las palabras que

    empiezan con hie-, hue-,hiper-, hidr-, hipo- y hum-+ vocal: hierro, huerto,hipermercado, hidrulico,

    hipdromo,humo,humano.

    Todas las formas de losverbos hacery haber: hizo,har; hay, haba.

    27

    -aba

    cantaba

    v

    v

    v v

    v b

    bb

    b

    cantabas

    cantaba cantbamos

    cantabais cantaban

    he

    has

    hemos

    han

    haya

    haya

    hayamos

    hayan

    habrs

    habr

    habremos

    habrn

    abordabas

    abordaba

    abordbamos

    abordabais

    abordaban

    estaba

    estaba

    estbamos

    estabais

    estaban

    navegaba

    navegabas

    navegbamos

    navegabais

    navegaban

    llamaba

    llamabas

    llamaba

    llamabais

    llamaban

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    28/96

    7Lee este texto con atencin:

    Ahora, contesta:

    aQu personajes aparecen en el texto?

    bAdnde tiene que ir Serena?

    cPor qu Emi y Max se ponen tan contentos?

    dPor qu tienen que consultar un atlas los nios?

    Finalmente, explica el significado de estas frasesdel texto:

    Serena estaba a punto de ponerse de los nervios:

    Ya hemos dicho antes que Serena era poco serena:

    Ostras! dijo Serena. Ten-

    go que ir a Mxico.Qu guay! soltaron Emi

    y Max.

    E inmediatamente empezaron a pegar sal-

    tos como ranas enloquecidas, solo que

    las ranas croan y ellos chillaban:

    Nos llevars contigo? Como la ltima

    vez? Eh, di que s, di que s!

    A callar! No os dais cuenta de que no

    puedo ni pensar?

    Max y Emi enmudecieron, porque se nota-

    ba que Serena estaba a punto de poner-

    se de los nervios. Ya hemos dicho antes

    que Serena era poco serena. Se sentaron

    los dos en el suelo y la miraron sin decir

    nada. Era mejor dejar que las ideas se leocurriesen a ella solita.

    A ver Hoy empiezan las vacaciones

    de Semana Santa. S, claro, podrais venirconmigo. Sera bueno para vosotros.

    Emi y Max se pegaron un codazo que sig-

    nificaba: Eh, colega, ya lo tenemos en el

    bote, eso.

    Mientras, se notaba que el cerebro le iba

    a diez mil por hora. Emi y Max casi no se

    atrevan a respirar por miedo a cortarle la

    inspiracin.

    Serena se puso en pie de un salto, como

    si la hubiera picado una avispa.

    Buscad en el atlas, nios, mientras yo

    llamo a los padres de Max. Tenemos que

    saber dnde est el sitio al que me en-

    van.

    GEMMALIENAS, Emi y Maxy las ballenas desorientadas. Editorial La Galera.

    28

    Emi, Max y Serena.

    b A Mxico.

    c Porque quieren que

    Serena los lleve a Mxico con ella.

    Para saber dnde

    est el lugar al que envan a Serena.

    Significa que

    Serena estaba a punto de crisparse o de exasperarse.

    Significa que

    Serena era una persona poco apacible o sosegada.

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    29/96

    8Marca con una xel nombre o los nombres a los quesustituyen los pronombres personales destacados encada oracin:

    aEmpezaron a pegar saltos como ranas enloquecidas, slo quelas ranas croan y elloschillaban.

    Las ranas. Emi y Max. Emi y Serena.

    bNosllevars contigo?

    A Emi y Max. A Pedro y Juan. A Ana y Luisa.

    cS, claro, podrais venir conmigo.

    Con Max. Con Serena. Con Emi.

    dLamiraron sin decir nada.

    A Serena. A Max. A Emi.

    eSera bueno para vosotros.

    Pedro y Juan. Emi y Max. Ana y Luisa.

    9Subraya el pronombre demostrativo de cada oracin:

    aVes aquel coche? No, el rojo no; me refiero a aquel de all, el azul.bEsta bicicleta est perfectamente. La bicicleta estropeada de la que

    te hablaba es esta.

    cChicos, vuestra hermana es aquella chica de all o es esta?

    dAquel cuadro es de Caravaggio; este es de Velzquez.

    eDe qu chicas me hablas, de aquellas de all?

    10Subraya los pronombres posesivos de cada oracin:

    aDnde estn tus calcetines? Estos son suyos, y los mos son

    aquellos.

    bNo te comas mi bocadillo; t ya tienes el tuyo.

    cSu casa es mucho ms grande que la ma.

    dMi padre se llama Toni, el vuestro se llama Jorge y el suyo, Pepe.

    eNuestra madre se llama Laura, la vuestra se llama Ana, la suya sellama Rosa y la tuya, Bea.

    Los pronombres

    Los pronombressirven parasustituir a nombres o afrases que funcionan comonombres. Existen variasclases de pronombres:

    Personales

    Son las palabras conlas que nos referimos anosotros mismos (primerapersona:yo, nosotros,me, nos...), a los quenos escuchan (segundapersona: t, vosotros...) o alas personas, animales ocosas de los que hablamos

    (tercera persona: l, ella,ellos, ellas, lo, la, le...) sindecir sus nombres.

    Demostrativos

    Indican la distancia quehay entre la persona quehabla y los seres u objetosque nombra: este/a, ese/a,aquel/lla(singular); estos/as, esos/as, aquellos/as

    (plural).

    Posesivos

    Indican la persona que tieneo posee algo: mo, tuyo,suyo(singular); nuestro/a,vuestro/a, suyo/a(plural).

    29

    X

    X

    X

    X

    X

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    30/96

    11Copia las palabras del texto que renan las siguientescaractersticas:

    aSe escriben con ra principio de palabra:

    bContienen una ra final de slaba y no son infinitivos:

    cContienen una rentre vocales que suena suave:

    12Completa estas plabras con ro con rr:

    ja n ca uaje co eos ubio pa a ayos

    a iba a oyo mo eno a ojar des atizar

    a oba e or co azn sin azn a enque

    13

    Relaciona cada una de estas palabras con la normaortogrfica correspondiente:

    reloj

    gesto

    agenda

    mugir

    mensajero

    relojera

    hojita

    coger

    geometra

    paraje

    ajito

    agito

    Palabras que contienen losgrupos de letras aje, eje,jero,jera,jera.

    Palabras acabadas enj.

    Palabras derivadas deaquellas que tienenjdelante de a, o, u.

    Palabras que contienen losgrupos de letrasgeo, gest,gen, gio, agi.

    Verbos acabados en-ger,

    -gir.

    Las grafas r/rry g/j

    Escribimos r:

    A principio de palabra:riachuelo.

    A final de slaba: mirlo,

    Carmen, andar. Entre vocales cuando el

    sonido de la res suave:pera, caro.

    Detrs de l,nos:alrededor, sinrazn,

    desratizar.

    Escribimos rr:

    Entre vocales cuando elsonido de la res fuerte:perra, carro.

    Las grafasjygrepresentanel mismo sonido cuandovan seguidas de las vocalese, i.

    Escribimosj:

    En los grupos de letrasaje, eje,jero,jera,jera:carruaje, ejercicio, relojero,

    conserjera... A final de palabra: reloj,

    carcaj.

    En las palabras derivadasde aquellas que tienen-jdelante de a, o, u: hoja,hojita; flojo, flojear...

    Escribimos g:

    En los grupos de letras

    geo,gest,gen,gio, agi:gelogo, gesto, agenda,gil...

    En los verbos acabadosen-ger,-gir(excepto tejery crujir): coger, mugir...

    30

    ranas, respirar

    porque, ponerse, nervios, por, cortarle

    Serena, soltaron, empezaron, emmudecieron, era, claro, sera

    rr

    rr rr rr

    rr rr rrr

    r

    r r

    r

    rr rr rr

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    31/96

    14Lee este texto con atencin:

    Ahora, contesta:

    aQu tipo de libros no le gustaban a Bastin?

    bPor qu no quera leerlos?

    cQu le daba cien patadas a Bastin?

    dCmo eran los libros que Bastin prefera?

    Por qu le gustaban ms esa clase de libros?

    eCmo es el libro que lee Bastin: de los que cuentan historiascorrientes o de los que hacen soar?

    ABastin no le gustaban los li-

    bros en que, con malhumor y deforma avinagrada, se contaban

    acontecimientos totalmente corrientes de

    la vida totalmente corriente de personas

    totalmente corrientes. De eso haba ya

    bastante en la realidad y, por qu haba

    que leer adems sobre ello? Por otra par-

    te, le daba cien patadas cuando se daba

    cuenta de que lo queran convencer dealgo. Y en esa clase de libros, ms o me-

    nos claramente, siempre lo queran con-

    vencer a uno de algo.

    Bastin prefera los libros apasionantes,

    o divertidos, o que hacan soar; libros en

    los que personajes inventados vivan aven-

    turas fabulosas y en los que uno poda

    imaginrselo todo. Porque eso saba ha-

    cerlo..., quiz fuera lo nico que realmen-te saba hacer: imaginarse algo tan clara-

    mente que casi poda verlo y orlo. Cuando

    se contaba a s mismo sus historias, a

    menudo olvidaba todo lo que le rodeaba

    y se despertaba solo al final, como de un

    sueo. Y aquel libro era exactamente de

    la misma clase que sus propias historias!

    Al leerlo, no solo haba odo el rechinar delos gruesos troncos y el rugido del viento

    en las copas de los rboles, sino tambin

    las distintas voces de los cuatro extraos

    mensajeros, y hasta se haba imaginado

    percibir el olor del musgo y del suelo del

    bosque.

    MICHAELENDE, La historia interminable.Ediciones Alfaguara.

    31

    Los libros en que se

    contaban acontecimientos totalmente corrientes de la vida corriente

    de personas corrientes.

    Porque hablaban de cosas que ya

    estaban en la vida real.

    Que este tipo de libros

    trataran de convencerlo de algo.

    Apasionantes, o

    divertidos, o que hacan soar.

    Porque l poda

    imaginarse todo lo que lea.

    De los que hacen soar.

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    32/96

    15Busca las siguientes formas verbales en el texto:

    aInfinitivo, 2. conjugacin:

    bInfinitivo, 3. conjugacin:

    c3. persona, plural, pasado, 1. conjugacin:

    d3. persona, singular, pasado, 1. conjugacin:

    e3. persona, singular, pasado, 3. conjugacin:

    16Conjuga estos verbos del texto:

    olvidar saber vivir

    saba

    vivas

    olvidabais

    17Completa estas oraciones con formas verbalesno personales:

    aJuan est (vivir)en Mxico.

    bAna ha (desayunar)a las siete.

    cAhora no te puedo (atender).

    dYa se lo he (decir), pero no se lo quiere (creer).

    18Clasifica las formas verbales no personalesde la actividad anterior:

    aInfinitivos:

    bGerundios:

    cParticipios:

    32

    Los verbos

    Losverbosson palabrasque expresan accionesy que indican:

    Eltiempo, es decir, en qu

    momento se produce laaccin: si ya ha pasado(pasado: tena); si pasaahora (presente: tengo)o si va pasar (futuro:tendr).

    La personay el nmero,es decir, quin realizala accin: yo, t, l/ella (primera, segunday tercera personas del

    singular: como, comes),nosotros/nosotras,vosotros/vosotras, ellos/ellas (primera, segunday tercera personas delplural: comis, comen).

    Laconjugacin eselconjunto de todas lasformas de un verbo. Haytres:

    La primera, verbos cuyoinfinitivo acaba en -ar:amar, cantar

    La segunda, verbos cuyoinfinitivo acaba en -er:tener, volver

    La tercera, verbos cuyoinfinitivo acaba en -ir: vivir,sufrir...

    Las formas no personales

    del verbo son tres: El infinitivo, que nombra

    la accin: comer.

    El gerundio, que indicaque la accin se estrealizando: comiendo.

    El participio, que indicaque la accin ya haterminado: comido.

    leer

    percibir

    gustaban, contaban

    daba, rodeaba

    prefera

    viviendo

    desayunado

    atender

    dicho creer

    atender, creer

    viviendo

    desayunado, dicho

    olvidaba

    olvidabas

    olvidaba

    olvidbamos

    olvidaban

    sabas

    saba

    sabamos

    sabais

    saban

    viva

    viva

    vivamos

    vivais

    vivan

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    33/96

    19Busca en el texto de la actividad 14 palabras querenan las caractersticas siguientes:

    aUna palabra aguda sin diptongo:

    bUna palabra aguda con el diptongo ia:

    cDos palabras llanas con el diptongo ia:

    dUna palabra aguda de ms de una slaba con el diptongo ie:

    eTres palabras llanas con el diptongo ie:

    fCuatro palabras llanas con el diptongo ue:

    gDos palabras esdrjulas:

    Explica por qu las palabras Bastiny tambinllevantilde y propiasy vientono:

    20Separa en slabas las siguientes palabras del texto(observa que todas contienen un hiato):

    haba realidad leer hacan

    saban poda rodeaba odo

    Ahora, clasifica las palabras anteriores segn dondetengan la slaba tnica:

    Agudas:

    Llanas:

    33

    La acentuacin

    Las palabrasagudastienencomo slaba tnica laltima.

    Se acentan cuandoterminan en

    -s,

    -no

    vocal:

    Ins, Tintn, beb.

    Las palabrasllanastienencomo slaba tnica lapenltima.

    Se acentan cuando noterminan ni ens, ni en nnien vocal: rbol, lbum.

    Las palabrasesdrjulastienen como slaba tnicala antepenltima y siemprellevan tilde: metfora,lucirnaga.

    Las palabrassobresdrjulastienen la slaba tnicaantes de la antepenltimay siempre llevan tilde:presntamelo.

    Un diptongoes un grupo

    de dos vocales que sepronuncian en una mismaslaba.

    Est formado por una vocalfuerte (a, e, o) y una dbil(i, u): historia; o bienpor dos vocales dbiles:circuito.

    Un hiatoes un grupo dedos vocales que estn

    en contacto y que sepronuncian en dos slabasdiferentes: a-ba-d-a, chi-ita.

    Cuando las vocales dbilesi,uno forman diptongocon la vocal siguienteo la anterior, se acentanpara indicar que se tratade un hiato: bal, pas,haba. En estos casos, no

    se siguen necesariamentelas normas generales de laacentuacin.

    adems

    Bastin

    propias, historias

    tambin

    acontecimientos, corrientes,

    viento

    fuera, cuenta, gruesos,

    suelo nico, rboles

    Las palabras Bastiny tambinson palabras agudas

    que terminan en-n.

    Las palabras propiasy vientono llevan tilde

    porque son llanas que terminan en-sy en vocal.

    ha-b-a re-a-li-dad le-er ha-c-an

    sa-b-an po-d-a ro-de-a-ba o--do

    realidad, leer

    haba, hacan, saban, poda, rodeaba, odo

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    34/96

    21Lee este texto con atencin (si no entiendes algunapalabra, bscala en el diccionario):

    Ahora, escribe las palabras del texto que correspondena estas definiciones:

    : Paraje sin rboles en el interior de un bosque.

    : Esconder, ocultar. Estar al acecho.

    A continuacin, contesta:

    aDnde tienen lugar los hechos que se narran en este fragmento?

    bQu animales aparecen en el texto?

    cQu hace la cra de gacela? Dnde lo hace?

    dDnde est la pantera?

    Qu intencin tiene?

    ePor qu los macacos se ponen a chillar?

    El tiempo era excesivamente calu-roso, pero, segn el calendario,

    todava faltaban dos meses para

    que llegasen las lluvias del monzn. En

    aquel calvero abierto en la espesura, tan

    solo en las orillas sombreadas crecan

    unos ralos brotes de hierba.

    Distanciada unos pasos de su madre, una

    joven gacela chinkara pastaba confiadaen los lmites del claro. A pocos metros de

    la gacela, disimulada entre el sotobosque,

    una pantera se agazap lenta, impercep-

    tiblemente, tensando todos los msculos

    bajo su pelaje reluciente, sin apartar su

    mirada esmeralda de la presa. Calculaba

    el momento preciso para saltar, cuandola direccin del viento cambi repentina-

    mente y, a los pocos segundos, un grupo

    de macacos de cara blanca solt chillidos

    de alarma desde los rboles, espantando

    a una bandada de cotorras que se lanz

    hacia el cielo como retazos de una estre-

    pitosa mancha verde.

    La cra de gacela se qued paralizada uninstante observando a su madre, que la

    llam con un tenso balido en el momento

    en que la pantera, sabindose descubier-

    ta, saltaba hacia su presa.

    MIGUELLARREA, Kip Parvati y la sombradel cazador.Editorial La Galera.

    34

    En el claro de un bosque tropical o jungla.

    Dos gacelas, una pantera, un

    grupo de macacos y una bandada de cotorras.

    Est pastando.

    En los lmites de un claro de un bosque o jungla.

    Escondida entre el sotobosque.

    Cazar a la gacela.

    Porque cambia ladireccin del viento.

    Calvero

    Agazapar

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    35/96

    22Relaciona:

    23Escribe la palabra de la que procede cada uno de estosadverbios y, despus, contesta:

    aexcesivamente:

    blentamente:

    cimperceptiblemente:

    drepentinamente:

    Cul es su categora gramatical?

    Son sustantivos. Son adjetivos. Son verbos.

    24Sustituye las palabras destacadas de cada una de lassiguientes oraciones por un adverbio:

    aDurante la cena, Pablo bebi en exceso/

    bComimos en abundancia/

    cElla lo hizo de esa manera/

    dIremos el da que seguir inmediatamente al de hoy/

    eConduca con rapidez/fLos primos llegarn muy con prontitud/

    Los adverbios

    Losadverbioscomplementan el verboe indican:

    Modo: bien, mal, as...

    Tiempo: pronto, despus,ahora...

    Lugar: lejos, cerca, aqu...

    Cantidad: mucho, menos...

    Los adverbios terminadosen-mente, por logeneral, indicanmodo:rpidamente, pausadamente,

    tenazmente...

    Cmo?

    Dnde?

    Cundo?

    Cunto?

    adverbiosde modo

    adverbiosde tiempo

    adverbiosde lugar

    adverbiosde cantidad

    mucho, menos, poco

    bien, as, locuazmente

    pronto, ahora, maana

    fuera, debajo, ah

    35

    excesiva

    lenta

    Imperceptible

    repentina

    excesivamente

    mucho, abundantemente

    as

    maana

    rpidamente pronto

    X

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    36/96

    25Escribe uo segn corresponda:

    hig era ping ino g itarrista ag acate ag ero

    ag ijn parag ero g ila ping e g erra

    cig ea desag e desag ar g isqui ag ita

    Ahora, separa en slabas cada una de las palabrasanteriores.

    26Completa estas oraciones:

    aNo s por qu te (avergonzar) de lo que haces.

    bLo mejor ser que t (averiguar) lo que ha pasado.

    cVosotros, callaos; no me (aguar) la fiesta, por favor.

    dPor suerte, el ruido ya se ha (amortiguar).

    27Subraya las palabras de estas oraciones que tienen tilde

    diacrtica:aFuimos ms de una vez, mas no los vimos.

    bPrueba este t, a ver si te gusta.

    cTu casa es muy bonita. T qu opinas?

    dSi entras ahora, oirs cmo los novios se dan el s quiero.

    eSi vas a tirar este jersey, dmelo a m; el rojo es mi color favorito.

    fMam dice que le d el bolso de piel marrn.

    28Relaciona:

    Equivale a pero. Adverbio de cantidad.

    Pronombre personal, 2. persona. Determinante posesivo.

    Expresa condicin. Adverbio de afirmacin.

    36

    Diresis y tildediacrtica

    Ladiresissolamentese utiliza en la lenguacastellana para indicar que

    la letra ude las slabasgeygise pronuncia: cigea,pingino.

    Cuando la ude las slabasgeygise pronuncia, secrea un diptongo.

    Latilde diacrticasirve paradiferenciar palabras que seescriben de la misma formapero tienen significados

    diferentes: Veo que tegustaeste t.

    ms

    mas

    t

    tu

    ssi

    u u u

    u

    u

    u

    u

    avergenzas

    averiges

    agis

    amortiguado

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    37/96

    29Lee este texto con atencin:

    Ahora, contesta:

    aQu personajes aparecen o se mencionan en este fragmento?

    bQuin narra los hechos?

    cCmo es el hombre del caballo?

    dPor qu el protagonista se marcha con el hombre del caballo?

    Adnde se lo lleva?

    eQu le dan al chico en cuanto llega a la casa?

    Crees que tena hambre? Justifica tu respuesta.

    37

    Un da, antes de que anocheciera,

    se present un hombre. Monta-ba un caballo cobrizo que tena

    una estrella en la frente. El rostro avina-

    grado, la cara enjuta, los ojos oscuros,

    la boca desdentada. Llevaba un sombre-

    ro negro. Aquel hombre baj del caballo

    y habl con mi padre, pero ya tenan el

    trato cerrado. Le dio un dinero, me cogi

    por los brazos, me subi al caballo y mehizo sentar a la grupa. No s qu dinero

    le dio. Solo vi que mi padre coga algunos

    billetes de la mano de aquel hombre. Par-

    timos. Mi padre me haba vendido como

    se vende una cabra.

    Entonces no conoca el dinero y no supe

    cunto haban pagado por m. Cuntas

    monedas haba cobrado mi padre, cun-

    tos billetes? Por qu cantidad me habavendido? No lo s. Aquel hombre me llev

    a su casa. Una casa enorme, con rejas en

    las ventanas. Me hizo entrar en la cocina

    y me hartaron de comida. Haba un pan

    sobre la mesa. Y embutidos: chorizo, lon-

    ganiza, jamn. Nunca haba visto un pan

    tan grande como aquel. No saba cmo te-

    na que rebanarlo. Me dejaron solo. Pocodespus llegaron cuatro o cinco personas

    no s decir cuntas eran que miraban

    la forma en que coma.

    GABRIELJANERIMANILA, He jugado con lobos.Editorial La Galera.

    El hombre del caballo, el padre, el muchacho y las cuatro o cinco

    personas que llegan a la casa.

    El muchacho que es vendido por su padre.

    De rostro avinagrado, cara enjuta,

    ojos oscuros y boca desdentada.

    Porque su padre se lo ha vendido.

    A una casa enorme.

    Comida abundante.

    S, porque no

    recuerda cuntas personas llegan a la casa pero en cambio describe

    con detalle la comida que hay. Adems, dice que nunca ha visto unpan tan grande y que las personas de la casa miran la forma en que

    come, lo cual nos hace pensar que el chico ha pasado hambre.

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    38/96

    30Rodea el sujeto de cada una de estas oraciones:

    aEl padre vendi a su hijo.

    bEl hombre montaba un caballo cobrizo.

    cAquel hombre tena el rostro avinagrado.

    dl llevaba un sombrero negro.

    Ahora, pasa al plural los sujetos de las oracionesy asegrate de que concuerden con el predicado:

    a

    b

    cd

    31Rodea el verbo de las siguientes oraciones. Despus,subraya el CD con color rojo y el CI con color azul:

    aLuisa escribi un correo electrnico a Toms.

    bEl cartero entreg la carta a mi vecino.cTus tos han alquilado su piso a unos amigos mos.

    dEl mdico dio al enfermo un nuevo tratamiento.

    eAntonio compr a sus hijos un regalo magnfico.

    fLa abuela prepara un suculento pastel para sus nietos.

    32

    Escribe una oracin utilizando cada uno de estos gruposde palabras como CD:

    alos platos sucios

    bla pelcula de misterio

    cuna pizza

    38

    Sujeto, predicado,CD, CI

    El sujetode una oracin esla persona, animal o cosade la cual decimos algo.

    Para reconocer el sujetode una oracin puedespreguntar:de quo dequindecimos algo?

    El predicadode una oracines todo lo que decimos delsujeto.

    Sujeto y predicado siempreconcuerdan en nmero y enpersona.

    El complemento directo(CD)indica sobrequpersonao cosa recae la accin delverbo.

    Para saber si una palabrao grupo de palabras hacenla funcin de CD podemospreguntarnos:qu...?:

    Ana come sopa.CD

    (Qucome Ana?)

    El complemento indirecto(CI) indica a quinvadestinada la accin delverbo.

    Para saber si una palabrao grupo de palabras hacenla funcin de CI podemospreguntarnos:a quin...?opara quin...?:

    Carmen ofrece sopa a Ana. CI

    (A quinofrece sopa Carmen?)

    CI

    Los padres vendieron a su hijo.

    Los hombres montaban un caballo cobrizo.

    Aquellos hombres tenan el rostro avinagrado.

    Ellos llevaban un sombrero negro.

    Voy a lavar en un momento los platos sucios.

    Yo prefiero ir a ver la pelcula de misterio.

    Hemos encargado una pizza para cenar.

    Respuesta modelo:

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    39/96

    33Transforma cada una de estas oraciones en oracionesexclamativas. Utiliza las palabras cmoo qu:

    aMe gusta tu vestido.

    bEste helado est rico.

    cEstoy contento.

    dEstoy cansado.

    eMe gusta esta actriz.

    fMe alegro de verte.

    34Marca con una xlas oraciones interrogativas

    indirectas:Qu alivio! Cmo te llamas?

    No s cmo se llama. Cuntas hay?

    No s quin ser. Mira a ver cuntas hay.

    No s por qu haces eso. Cunta gente!

    35

    Completa las palabras de estas oraciones y acentalassi es preciso:

    aNo s qu le pasa.

    bDame el libro qu est encima de la mesa.

    cCu ndo llegarn?

    dNo s por qu dices estas barbaridades.

    eQui n anda ah?

    fEn cu nto sal de casa, empez a llover.

    La interrogaciny la exclamacin

    Las palabrasque introducenlas preguntas y lasexclamaciones se escribensiempre con tilde:

    Qu:Qu quieres?Qu bonito!

    Cul, cules:Cul quieres?

    Quin, quines:Quin es?

    Dnde, adnde:Adnde han ido?

    Cunto, cunta, cuntos,

    cuntas:Cuntosquieres? Cuntas cosas!

    Cundo:Cundovendrn?

    Cmo:Cmo es?Cmo has crecido!

    Las oraciones interrogativaspueden ser:

    Directas:Cuntos aostienes?; Cmo lo hizo?

    Indirectas: Dime cuntosaos tienes;No s cmolo hizo.

    Las oraciones interrogativasindirectas no llevan signosde interrogacin.

    Cmo me gusta tu vestido!

    Qu rico est este helado!

    Qu contento estoy!

    Qu cansado estoy!

    Cmo me gusta esta actriz!

    Cmo me alegro de verte!

    X

    X

    X

    X

    e

    a

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    40/96

    36Lee este texto con atencin:

    Ahora, contesta:

    aQu oficio tiene Kip? Qu es El Impaciente?

    bQu le encanta a Kip? Qu aora,

    sin embargo?

    cQu recomendacin sola dar a su hijo el padre de Kip?

    dCon qu soaba Kip?

    Qu sola imaginarse cuando observaba algn mapa?

    40

    ODespus de tres aos faenan-

    do en El Impaciente, Kip habaalcanzado el sabio equilibrio

    entre la prudencia y la audacia que tie-

    nen los hombres de mar. Se haba dejado

    crecer los cabellos, que ya le caan sobre

    los hombros, para protegerse del fro de

    la maana y del sol implacable de la tar-

    de. Sus manos eran tan hbiles que poda

    enhebrar un anzuelo en una mar agitaday lo suficientemente fuertes para subir a

    bordo un atn de treinta kilos. Aunque le

    encantaba navegar y lo que ms le com-

    placa del mundo era pescar una buena

    pieza, como una raya o un atn plateado,

    Kip aoraba la escuela, donde siempre

    disfrut aprendiendo y jugando con su her-

    mano Soros y los otros chicos del pueblo.

    [...]

    Hay que estudiar, Kip le deca su pa-

    dre, para que algn da puedas llegar

    a ser capitn de barco. Y l soaba conconvertirse en capitn de un gran barco,

    como los que cruzaban imperceptiblemen-

    te el lejano horizonte con todo el velamen

    desplegado, o soltando una leve vaharada

    blanca, all donde nace el cielo. As viaja-

    ra por el mundo, as podra ver y conocer

    todos esos pases de los que le sola ha-

    blar su padre y que salan en el atlas quele haba regalado el maestro Sofio. Cuan-

    do observaba algn mapa, se imaginaba

    surcando en un enorme velero esos ma-

    res de bellos y raros nombres: el de Mr-

    mara, el Mediterrneo, el mar de Coral. Se

    imaginaba a s mismo desembarcando en

    los puertos de esos pueblos y ciudades

    lejanas, caminando por sus calles, cono-

    ciendo a sus gentes [...].

    MIGUELLARREA,Las andanzas de Kip Parvati.Editorial La Galera.

    Es pescador.

    Un barco o una embarcacin.

    Navegar.

    La escuela.

    Que

    estudiara.

    Con convertirse en capitn de un gran barco.

    Se

    imaginaba a s mismo surcando los mares de Mrmara y de Coral,y el Mediterrneo en un enorme velero y desembarcando en los

    puertos de pueblos y ciudades lejanas, caminando por sus calles y

    conociendo a sus gentes.

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    41/96

    37Completa cada una de estas oraciones del texto con eltipo de complemento circunstancial (CC) que le falta:

    a (CC de tiempo)

    en El Impaciente, Kip haba alcanzado el equilibrio.

    b[Kip] poda enhebrar un anzuelo

    (CC de lugar).

    c[Los barcos] cruzaban

    (CC de modo)el lejano horizonte.

    Ahora, contesta:

    Si suprimes cada uno de los CC anteriores, la oracin sigueteniendo sentido? S NO

    38Subraya los complementos circunstanciales de estasoraciones y, despus, indica de qu tipo son:

    Ttiempo Llugar Mmodo

    aAnteayer, todos fuimos de excursin.bEl martes pasado, estuvimos con los abuelos.

    cLo hace todo de manera impecable.

    dLo hace todo perfectamente.

    eMe encontr con Pablo en el bar de la esquina.

    fMe encontr all con Pablo.

    39Escribe oraciones que contengan los complementoscircunstanciales indicados:

    aUno de tiempo y otro de lugar:

    bUno de modo:

    cUno de tiempo:

    El complementocircunstancial

    El complementocircunstancial(CC)dainformacin sobre eltiempo, el modoo el lugaren que se produce la accinque expresa el verbo.

    A menudo, la funcin decomplemento circunstancialla realizan los adverbios(rpidamente, ah...), perotambin pueden realizarlagrupos de palabras (conrapidez, encima de lamesa...).

    41

    Despus de tres aos faenando

    en una mar agitada

    imperceptiblemente

    Esta maana ha llovido en Albacete.

    Laura escribe su diario con mucha atencin.

    El mes que viene cumplir doce aos.

    Respuesta modelo:

    TT

    M

    M

    L

    L

    X

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    42/96

    40Copia las palabras del texto que renan las siguientescaractersticas:

    aTres palabras que contienen el grupo mp:

    bCuatro palabras que contienen el grupo mb:

    cUna palabra que contiene el grupo nv:

    dUn sustantivo que en cataln se escribe con vy en castellano

    se escribe con b:

    eSeis formas verbales cuya terminacin se escribe con ven cataln

    y con ben castellano:

    41Completa estas palabras con mo con n:

    e vasado i vestigacin a biente canti plora

    ca bio e vo co pota ca peonato

    tra va li pieza a bulancia co binar

    e panadilla co pendio i vitacin e voltorio

    42Completa cada palabra con el prefijo adecuado:

    en- em- in- im-

    negrecer noblecer papelar mvil

    perdible par botellar barcar

    mejorable contestable novar maraar

    43Escribe en lengua castellana estas palabras que estnen cataln:

    quan mbil mfora

    quant bena mfasi

    aquari canvi simfonia

    42

    Las grafas m/n, c/q

    Escribimos m:

    Delante depy b:bombona, campo.

    Generalmente, delante

    de n:gimnasio,solemne...

    Escribimos n:

    Delante de vy f: enviar,infancia...

    Delante de otra ncuandola palabra contiene elprefijo en-, in-, con-:ennegrecer, innecesario,connatural,sinnmero...

    Algunas palabrasque encataln se escriben con q,m, bo v, en castellano seescriben con c, n, vo b:

    quadre xcuadro

    triomf xtriunfo

    mbil xmvil

    llavi xlabio

    impaciente, implacable,

    imperceptible

    hombres, hombros,

    nombres, desembarcando

    convertirse

    sabio

    encantaba, aoraba, soaba, cruzaban,observaban, imaginaban

    cuando mvil nfora

    cuanto venda nfasis

    acuario cambio sinfona

    n n

    n

    n

    n n

    m m

    mmm

    m m m

    mm

    en en

    en

    em

    em em

    in

    ininin

    im im

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    43/96

    Do you know the correct answer?

    1What does he drink?

    He drink water.

    She drinks water.

    He drinks water.

    2Do you play volleyball?

    Yes, you do.

    No, I dont.

    Yes, I dont.

    3Do you sing in a choir?

    Yes, I sang every Monday.

    Yes, I do.

    No, I dont sang.

    4Are you reading a book?

    Yes, I do.

    No, I arent.

    Yes, I am.

    5What are you doing?

    Im listening to music.

    I dont speak English.

    I go to the cinema.

    6Is Rachel sleeping?

    No, she is reading a book.

    Yes, she sleeping.No, she doing homework.

    7Amy is 25 years old. Luke is12 years old.

    Amy is taller than Luke.

    Luke is older than Amy.

    Amy is older than Luke.

    8Ellie is 1.25 m. Tim is 1.20 m.Rachel is 1.45 m.

    Ellie is the tallest.

    Tim is taller than Rachel.

    Rachel is the tallest.

    9Is Hong Kong bigger than Barcelona?

    Yes, Hong Kong is biggest.

    Yes, Hong Kong is bigger than

    Barcelona.

    Yes, Hong Kong is big than

    Barcelona.

    10Did you go to the cinema yesterday?

    Yes, I did.

    Yes, I didnt.

    Yes, I do.

    11What did you eat yesterday?

    I eat chicken and potatoes.

    I ate chicken and potatoes.

    I eated chicken and potatoes.

    12Yesterday I watched Spiderman.

    Did you watch it?

    Do you watched it?

    Did you watched it?

    TEST YOURSELF

    43

    X

    X

    X

    X

    X

    X

    X

    X

    X

    X

    X

    X

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    44/96

    1Read this letter and circle all the verbs in green:

    Now, answer the questions:

    Yes, she does. / Yes, they do. No, she doesnt. / No, they dont.

    aDoes Paige live in New York?

    bDoes Paige have two sisters?

    cDo Paige, Camryn and Sienna have a dog?

    dDoes Camryn play tennis?eDo Paige and Camryn play the violin?

    fDoes Sienna sing in a choir?

    2Write a letter to Bryan, your new pen friend, using thepresent simple.

    44

    Letter structure

    Grammar: presentsimple

    Affirmative form

    I sleep / go

    You sleep / go

    He/she/it sleeps/ goesWe sleep / go

    They sleep / go

    Compte! La tercera persona delsingular he, she, it porta una sal final del verb.

    Negative form

    I dont sleep / go

    You dont sleep / go

    He/she/it doesnt sleep / go

    We dont sleep / go

    They dont sleep / go

    Interrogative form

    Do I sleep / go?

    Do you sleep / go?

    Does he/she/it sleep / go?

    Do we sleep / go?

    Do they sleep / go?

    Short answer

    Yes, I/you/we/they do

    Yes, he/she/it does

    No, I/you/we/they dont

    No, he/she/it doesnt

    Return adress

    Date

    Greeting,

    Body

    Closing

    Signature

    5917 Grass Lake Terrace

    55427 Minneapolis, MN

    December 21, 2012

    Dear Emma,

    My name is Paige and Im 12 years old. Im very happy to be your pen

    friend. I live in Minneapolis (USA), in a very big house with a small

    garden next to the lake. I have two sisters, Camryn and Sienna. We have

    a dog, a cat and a turtle.

    I like playing basketball and listening to music. I also like reading and

    ice skating. I play the piano. My sister Camryn plays volleyball and

    Sienna sings in a choir.

    My favourite music is country music and pop music. I dont like rap

    music. Do you like music?

    Sincerely,

    Paige

    ,

    ,

    No, she doesnt.

    Yes, she does.

    Yes, they do.

    No, she doesnt. No, they dont.

    Yes, she does.

  • 5/19/2018 QPESO_S_1.pdf

    45/96

    3Read this text and answer the questions:

    aWhat is Marc doing? Marc is sitting on the beach.

    b What is Marc eating?

    c What are Alice and Paul doing?

    d What are Tom and his friend doing?

    e What is Peter doing?

    4Look at the picture and answer (use short answers):

    a Is Claire playing basketball?

    b Is Rob reading a book?