qpeso_s_1.pdf
TRANSCRIPT
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
1/96
Ja has acabat 6 de Primria? Tagradaria descobrir si
saps tot el que et cal per a comenar lESO?
Et proposem que facis un itinerari que t un recorre-
gut total de 100 quilmetres. Haurs de superar cinc
grans etapes fent activitats de LLENGUA CATALANA,
LLENGUA CASTELLANA, ANGLS, MATEMTIQUES
i CONEIXEMENT DELMEDI.
Si aconsegueixes arribar a la meta, enhorabona!, perqu
voldr dir que ja ests a punt per al canvi cap a lESO.
Quan vulguis, ja pots comenar!Molta sort!
Prepara...
lESO
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
2/96
TROBAREU EL SOLUCIONARIDAQUEST QUADERNAL NOSTRE WEB
www.text-lagalera.catPrimria > Cicle superior >Material complementari >
Quadern Prepara lESO
EQUIP DE TEXT-LA GALERA
EDICIEva Mengual
DiRECCI DARTCass
COORDINACI DE MAQUETACIMontserrat Estvez
COORDINACI PEDAGGICAAnna Canals
DIRECCIXavier Carrasco
REDACCIClara AmetllerMeritxell ArmengolMaria GalEduard MartorellSlvia Ruiz
ILLUSTRACIRoger Zanni
FOTOGRAFIESDreamstime, Fotolia, iStockphoto
ILLUSTRACIONSJaume Bosch, Marie Nigot,Montserrat Adell
CARTOGRAFIAAntonio Plata
CORRECCIM. Merc Estvez, Andrew Stacey
Primera edici: maig del 2012Segona edici: abril del 2013
2013, Enciclopdia Catalana, SAUJosep Pla, 95. 08019 Barcelonawww.enciclopedia-catalana.cat
Impressi: Tallers Grfics Soler, SAEnric Morera, 1508950 Esplugues de Llobregat
ISBN: 978-84-412-2254-0
Dipsit legal: B-11.207-2013
Qualsevol mena de reproducci, distribu-ci, comunicaci pblica o transformacidaquesta obra resta rigorosament prohibi-da i estar sotmesa a les sancions esta-blertes per la llei. Leditor faculta el CEDRO(Centre Espanyol de Drets Reprogrfics,www.cedro.org) perqu nautoritzi la foto-cpia o lescaneig dalgun fragment a lespersones que hi estiguin interessades.
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
3/96
El dia que vaig fer dotze anys, la meva germana em va regalar dues
coses fantstiques: la primera era un llibre de fotografies de dues-
centes pgines sobre el disseny del nou Airbus A-380, acabat de
fabricar, i que cont centenars dimatges i plnols de totes les peces del
fusellatge i de totes les innovacions tcniques als comandaments i serveis
de laeronau construda a Europa, amb capital europeu i que supera de llarg
el Boeing 747 dels americans.
Em vaig emocionar tant que la mare va pensar que perdria lal, com solia
passar quan era petita, que inspirava tan profundament a lhora de plorar que
sem tallava la respiraci i quedava com morta, cosa que espantava molt lafamlia i els parents, sobretot les primeres vegades. [...]
El llibre de lAirbus A-380 em va deixar tan impressionada que, com dic, gaire-
b vaig perdre lal. Sc una aficionada als avions. No. Encara ms: sc una
obsessionada pels avions. El pare sempre diu que aix no pot ser bo de cap
de les maneres, i que aquestes dries obsessives no fan cap b. Diu que, als
dotze anys, hauria destar pendent dalgun cantant o dalgun programa de la
tele, per no dels avions i laeronutica.
[...]
Vet aqu la illusi que em va fer el regal de la Snia per al meu dotz aniver-
sari. Per no va ser lnic. Abans he dit que van ser dos els regals importants
que vaig rebre aquell dia, i tots dos venien de mans de la meva germana. El
segon, doncs, sense embolicar, era una mena de quadern. Constava duns
cent fulls trets de la impressora i enquadernats amb espiral.
Qu s aix? li vaig preguntar. Ho has escrit tu?
Abans que la Snia contests, vaig llegir el ttol daquell original tan ben en-quadernat: LAnticlub. De qu em sonava aquell nom?
Tu recordes aquell grup damics que vaig fer a lescola? Quan texplicava
les nostres aventures sempre deies que tagradaria tenir un club com el meu.
El club de lescola? I tant que men recordo! Que teneu carnet i tot, i que
lluitveu contra les coses injustes! Mencantava escoltar les histries que
mexplicaves!
NGELBURGAS, El club de la cistella.
Editorial La Galera.
3
TEST INICIAL
Llegeix aquest text amb atenci:
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
4/964
1Qui narra els fets?
La Snia.
La nena que fa dotze anys.El nen que fa dotze anys.
El pare de la Snia.
2Qu va regalar la Snia a la seva
germana?
Un llibre davions i un quadern.
Una maqueta de lAirbus i un diari.
Un quadern davions.Dos regals iguals.
3Quina impressi li causa el primer
regal?
No li agrada gens.
Lespanta.
Li fa angnia.
Li encanta.
4Qu s lAirbus-380?
Un vaixell de guerra.
Un avi comercial.
Un tren de mercaderies.
Un tipus dautobs.
5Qu vol dir perdre lal?
Extraviar la respiraci.
No poder respirar b de lemoci.
Despistar-se.
Exagerar.
6Per qu saccentua la paraulahistries?
Perqu s esdrixola i acaba en-s.
Perqu s plana i acaba en-es.
Perqu s esdrixola.
Perqu la os tnica.
7Quina de les frases segents scorrecta?
Hem va donar un regal.
Amb va donar un regal.
Em va donar un regal.
Em va don un regal.
8En el sintagma la mevagermana, qus la paraula destacada?
Un determinant possessiu.
Un pronom possessiu.
Un article possessiu.
Un adverbi possessiu.
9Qu vol dir tenir dria pels avions?
Tenir obsessi pels avions.
Sentir rebuig pels avions.
Tenir curiositat pels avions.
Voler comprar un avi.
10Per quina de les frases segents espot canviar aquesta: Hauria destarpendent dalgun cantant?
Hauria de dependre dun cantant.
Hauria de cantar amb un cantant.
Hauria de perseguir algun cantant.
Hauria de triar un cantant.
Ara, tria en cada cas la resposta correcta:
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
5/96
1Llegeix aquest text amb atenci:
Ara, contesta:
a Per qu va obrir la porta, la narradora daquest fragment?
b Com era el collar? Per qu?
c Per qu se sentia tan ben acompanyada lHermnia?
A continuaci, busca i escriu la paraula del text quecorrespon a la definici segent:
: Que pot ser ferit, danyat o perjudicat.
Finalment, digues quins sn els personatges daquestfragment:
Per aix em vaig quedar molt para-
da quan vaig sentir el lladruc dungos.
Aquell lladruc el reconeixia perfectament.
Era el de la mare den Valent, que es deia
Guspira!
I vaig obrir immediatament la porta.
Guspira! Cassarulla...
I amb un tres i no res ja la tenia als peusjugant amb mi. El pare li havia posat un
collar de punxes, que serveixen per a
protegir el coll del gos de latac dun s
i danimals salvatges. Aix no li podrien
mossegar el coll, que s un punt molt vul-
nerable.
On vas amb aquesta navalla, Hermnia?
Qu et penses? Que sc un s? va pre-guntar el pare.
Les passes que acabava de sentir eren
les dell...
Pare!
I me li vaig abraar. En un moment vaig
passar destar ben sola a estar ben acom-
panyada. Saps que aquesta va ser lnica
vegada que vaig abraar el meu pare? No
en tenem costum a pags...
HERMNIAMAS/ JOSEP-FRANCESCDELGADO, Ulldevellut.Editorial La Galera.
5
Perqu va sentir el lladruc de la Guspira,la mare den Valent.
De punxes. Per a protegir el coll
del gos de latac dun s i danimals salvatges.
Perqu
acabaven darribar la Guspira i el seu pare.
Vulnerable
Guspira, Hermnia, pare de lHermnia
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
6/96
2Busca en el text quinze noms i classificals en la taula:
Noms comuns Noms propis
3Encercla els noms collectius dentre les paraulessegents:
collir pineda arbust bosc ovella
mosquit alzinar colla fruita ramat
4Completa el text segent amb els noms comuns quecompleixin les indicacions que hi ha entre parntesis:
s cadells pregunta ssa
ssos anys tarda pare
El (mascul, singular)va retardar la seva sortida fins ben
entrada la (femen, singular)per assegurar-se que
l (mascul, singular)havia fugit. Em va explicar quenormalment una ssa no paria dos (mascul, plural)
seguits i que podia ser que hagus adoptat un dels
(mascul, plural). Jo em vaig quedar molt parada: si era un animal
capa dadoptar, com el podem considerar tan salvatge? La meva
(femen, singular)va desconcertar el pare:
s corrent que els pares (mascul, plural)matin
els cadells si hi ensopeguen, perqu aix es poden aparellar ms
tranquillament amb l (femen, singular)...
6
El nom:tipus de noms
Hi ha diferents tipusde noms:
Els noms propisDesignen una persona, unanimal, un lloc o una cosadeterminats: Marta, Rovell,Olot
Els noms comuns
Es refereixen a persones,animals, llocs o cosesen general: noia, rovell,ciutat...
Els noms individuals
Fan referncia a un solsser: amic.
Els noms collectius
Es refereixen a un grup dela mateixa espcie, tot i queestan en singular: bosc.
Els noms concrets
Designen el que podemtocar o veure: bolet.
Els noms abstractes
Designen all que no podemtocar ni veure: alegria.
lladrucgos
porta
peus
pare
collar
punxescoll
atac
s
animals
punt
ValentGuspira
Hermnia
pare
tarda
sanys
Resposta model:
cadells
pregunta
ssos
ssa
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
7/96
5Completa la taula amb paraules del text:
So de xoc(x/ix) So de joc(j/g) So de cotxe(tx/ig)
6Escriu el nom a qu es refereix cada imatge. Tots tenenel so de xoc(x/ix):
7
Llegeix aquestes paraules partides i escriu-les a sotacompletes:
despatx fletxa metxa cartutx petxina
8Encercla les paraules que estan repetides en les dues
columnes:
7
Les grafies x,j, tx
El so dexocsescriu:
Ambxa comenamentde paraula i desprs deconsonant o del diftongau:xarxa, rauxa.
Ambixdesprs de lesvocals a, e, o, ui a finalde paraula: caixa, peix,coix, cuixa, calaix.
El so dejocsescriu:
Ambjdavant de a, o, u:pijama,jove,juny.
Ambgdavant de e, i:gerani,ginesta.
Excepcions:jersei,jeure,majestat,Jess,jeroglfici les paraules amb -jecc-o -ject- (injecci, adjectiu...).
El so de cotxesescriu:
Ambtxenmig de paraula:petxina.
Ambtxa final de paraulasi altres paraules de lamateixa famlia sescriuenamb tx: despatxdespatxar.
Ambiga final de paraulasi altres paraules de lamateixa famlia sescriuenambj,g, tj o tg:boig boja, roig rogenc,lleig lletjor, lletgesa.
En les paraules migi desiglagsola representa aquest
so.
safareig
desig
mareig
trepig
degoteig
raigboig
degoteig
passeig
mareig
goig
faig
roigdesig
aix, reconeixia,punxes, serveixen,
aix
ja, jugant,protegir
vaig
xiulet xinxetes carxofes xarop panxa
despatx fletxa metxa cartutx petxina
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
8/96
9Llegeix aquest text amb atenci:
Ara, contesta:
Quants anys t el narrador daquest fragment?
Qui sn en Rafa i la Glria?
Finalment, marca amb una xla resposta correctaen cada cas:
Qu significa la frase En Rafa diu que aix shauria de matisar,
i t ra?
Que en Rafa creu que aix caldria explicar-ho amb ms detall.
Que en Rafa creu que aix caldria oblidar-ho.
Que en Rafa creu que aix caldria recordar-ho.
Qu significa la frase [...] i els nostres pares, que de ben segur
les ajudaven en el difcil trngol[...]?
Que les mares ajudaven els nostres pares.
Que els nostres pares ajudaven les mares a presenciar
el moment del part.
Que els nostres pares donaven suport a les maresen un moment difcil com el part.
8
La primera persona estranya que
va tenir constncia de la nostraexistncia va ser la professora de
cincies de tercer dESO.
En Rafa diu que aix shauria de matisar,
i t ra. De fet, de la nostra existncia,
tothom se nhavia adonat feia temps,
feia catorze anys per a ser exactes. Les
nostres mares, per exemple, que van ser
les que ens van parir a les clniques res-pectives, i els nostres pares, que de ben
segur les ajudaven en el difcil trngol:
agafaven les mans de les seves dones
mentre elles feien fora per expulsar-nos
de lter. La Glria diu que el seu pare nova presenciar el meravells moment de
la seva naixena; diu que sesperava en
una sala a part i que contemplava les-
pectacle des dun monitor de vdeo que
transmetia les imatges en directe. Tamb
neren conscients, de la nostra arribada
al mn dels vius, els avis, i els vens, i
els amics dels nostres pares, i algun pa-rent lluny a qui encara no hem vist mai.
Plorvem, tenem gana, xuclvem el pit
de la mare, ens fiem caca als bolquers:
rem ssers vius. Certificat.
NGELBURGAS, Lanticlub. Editorial La Galera.
Catorze.
Companys de curs.
X
X
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
9/96
10Encercla els determinants del text i classificalsen la taula segent:
Numerals Indefinits Possessius
11Completa el text amb els determinants del tipus quesindica:
Els (possessiu)amics sn els millors del mn. Ja fa
(numeral)dies que em vaig trencar la cama i des del
(numeral)dia que em vnen a veure, mexpliquen qu
han fet a classe i em porten els deures que em prepara en Ricard,
el (possessiu)professor.
(demostratiu)que porta ulleres s la Jlia, i va ser la
(numeral)amiga que vaig fer a (numeral)de
primria. (demostratiu)que hi ha al (possessiu)
costat s lOriol, que sempre porta una samarreta amb el nmero
(numeral), el del Messi. Jo els estimo amb les
(possessiu)virtuts i els (possessiu)defectes perqu sn
els (possessiu)millors amics!
12Escriu una frase amb cada una daquestes parellesde demostratius:
aquest aquestes
aquesta aquests
9
Els determinants
Segons la informaci quevulguem donar sobre elnom, hem descollir un tipuso un altre de determinant:
Els demostratiusIndiquen la proximitato llunyania del subjecterespecte del nom queacompanyen: aquesta,aquell...
Els possessius
Indiquen a qui pertany allde qu parlem: nostre,meva...
Els numerals
Indiquen la quantitat exactao lordre del nom queacompanyen: dues, primer...
Els quantitatius
Indiquen la quantitat dunamanera imprecisa: moltes,fora, bastant, massa...
Els indefinits
Donen una informacipoc precisa: cada, algun,qualsevol, tota...
primeratercer
catorze
algun nostranostressevesseuseva
meus
set
segon
nostre
Aquesta
primera primer
Aquest meu
deu
seus
seves
meus
Tu menjat aquestentrep de pernil i aquestesgaletes.
Aquestanoia sha emprovat aquestspantalons.
Resposta model:
Resposta model:
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
10/96
13Busca paraules del text que compleixin les normessegents i completa la taula:
So de essa sorda
Sescriu ambc Sescriu amb Sescriu ambss
So de essa sonora
Sescriu ambs Sescriu ambz
14Subratlla les paraules de cada famlia del mateix color
(fes servir un color diferent per a cada famlia):assegurar senyalitzaci assenyalar desplaar
taps assegurana balanceig tapisseria
balanc assenyalat seguretat desplacin
desplaament entapissar desplacem senyal
segur balana balancejar tapisser
Ara, encercla les grafies que representen el so de laessa sorda de cada una de les paraules anteriors.
15Ordena les lletres per a formar tres paraules del text:
a s v n e x
b e m i a t g s x
c e c n s c i n o t s x
10
Els sons de la essa
El so de essa sonora
Es pot representar:
Ambs: entre vocals(rosa) i en paraules
derivades de fons, dinsitrans- (enfonsar, endinsar,transatlntic).
Ambz: a principi deparaula (zero) i desprsde consonant (esmorzar).
El so de essa sorda
Es pot representar:
Ambs: a principi i a finalde paraula (sabata, cos)i entre consonant i vocal(esquerda, dansa).
Ambss: entre vocals(arrossegar).
Ambc: a principi o enmigde paraula, davant de ei i(cendra, brutcia).
Amb: enmig de paraula,davant de a, oi u(llana,eri, venut) i a final de
paraula (comer).
Si dues paraules espronuncien enllaades,la essa sorda del final dela primera paraula esdevsonora si la paraula segentcomena amb vocal: elsavis, lesaltres...
constncia,existncia, cincies,
tercer, difcil,presenciar,
conscients, certificat
foranaixena
professorassers
ESOmatisar
presenciar
catorze
assegurar senyalitzaci assenyalar desplaar
taps assegurana balanceig tapisseria
balanc assenyalat seguretat desplacin
desplaament entapissar desplacem senyal
segur balana balancejar tapisser
v
i
c
e
m
o
a
n
n
t
s
e
i t
s
g
c n
s
e s
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
11/96
16Llegeix aquest text amb atenci:
Ara, contesta:
a Quina era la feina que havien de fer els enterramorts?
b Per qu els als dels enterramorts es confonien amb la boira?
c Quin era el contingut dels carruatges?
Finalment, explica qu faries si davant teu tinguessisuna pila immensa de capses plenes de xiclets de totscolors:
11
Era passada la mitjanit quan tretze
carruatges fnebres saplegarenen una vella fbrica siderrgica,
en dess. Si alg els hagus vist shau-
ria espantat de deb. Semblava com si
la mort en persona hagus anat a recollir
alg per endur-sel i, tement que sesca-
ps, hagus redoblat les defenses. Els
tretze enterramorts havien de fer encara
la feina ms feixuga: treure a palades elscontinguts dels seus carruatges i fer-ne
una pila al bell mig del pati exterior. Feia
fred i els als dels enterramorts es con-
fonien amb la boira que els embolcallava.
Som-hi, nois va cridar un. Com ms
aviat acabem, ms aviat ens nanirem.
I dem tornem-hi!
Aviat una muntanya de capses senceresplenes de xiclets sense encetar, boles de
xiclets que rodolaven com si volguessin
fugir i tota mena de xiclets de formes i co-
lors diversos salava, monumental, com
una ms de les deixalles de la fbrica.
Alg va encendre un llum, va apropar-lo
a la pira i, per quatre bandes diferents, hi
cal foc. A quants infants, si shaguessintrobat all, no sels hauria encongit el cor?
JORDIFOLK, La guerra dels xiclets.Editorial La Galera.
Treure a
palades els continguts dels carruatges i fer-ne una pila al pati.
Perqu feia fred i amb el fred lal es condensa com una boira.
Capses senceres plenes de xiclets.
Resposta oberta.
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
12/96
17Escriu uns altres adjectius per als substantius del primerpargraf del text:
acarruatges fnebresx
bvellafbrica siderrgicax
cfeina feixugax
dpati exteriorx
Ara, escriu un adjectiu per a cada un daquests altressubstantius del text:
enterramorts persona
boira pila
al xiclet
capsa llum
18Completa la taula amb totes les formes dels adjectiusvariables:
Masculsingular
Femensingular
Masculplural
Femenplural
feixuc
llargs
verdes
blanca
opacs
boig
lletges
arrugats
amable
19Escriu un substantiu per a cada un dels adjectiussegents:
elstic deshabitat humit
espessa sincera profunda
12
Ladjectiu
Els adjectius variables
Tenen una terminaci peral mascul i una altra per alfemen.
En general, formen elfemen afegint una -aal mascul: llarg-llarga.En alguns casos, per,es produeixen canvisortogrfics: pobre-pobra,maca-maques,groga-grogues.
Els adjectius invariables
Tenen una sola terminaci,
s a dir, la mateixa tantper al mascul com per alfemen: intelligent, diferent,fidel
Els adjectius acabats en-blesempre sn invariables:amable, feble, desplegable,impossible
carruatges luxosos
antigafbrica txtil
feina pesada
pati interior
cansats gran
espessa enorme
fred gusts
petita encs
Resposta model:
cintur lloc rac
sopa noia cova
Resposta model:
llarg
verd
blanc
opac
lleig
arrugat
feixuga
llarga
verda
opaca
boja
lletja
arrugada
amable
feixucs
verds
blancs
bojos
lletjos
amables
feixugues
llargues
blanques
opaques
boges
arrugades
amables
Resposta model:
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
13/96
20Encercla les paraules accentuades del text de la pgina11 i classifica-les en la taula segent:
Agudes Esdrixoles Amb accent diacrtic
21
Accentua quan calgui aquestes paraules agudes:alla
dema
berenar
sopar
fracas
escas
esclat
portal
Merce
cafe
Roser
cacauet
Cadaques
marques
sorpren
despres
cami
pergami
mosquit
permis
pastis
avis
pernil
infantil
macarro
torro
preso
cargol
bunyol
repos
aeroport
esport
22Accentua quan calgui aquestes paraules planes:
liquid
aerostatic
proleg
castig
pressec
datil
anava
anavem
anaven
veia
veiem
veien
quaranta
tipus
lliga
cuina
policia
nervis
23Accentua, quan calgui, les paraules daquest text:
Escolta. Hi ha dos tipus de xiclets. Uns en forma de bombons i de
color de xocolata. Aquests son per als guardies. Repartiu-los, com mes,
millor. Digueu-los que son de lavia i tot allo que es diu perque selsmengin.
13
Laccent grfic
Una paraula s agudaquanla sllaba tnica ocupalltima posici.
Les paraules agudes portenaccent grfic quan acabenen a, e, i, o, u, as, es, is, os,us, en, in.
Una paraula s planaquanla sllaba tnica ocupa lapenltima posici.
Les paraules planes portenaccent grfic quan noacaben en les terminacionsanteriors.
Una paraula s esdrixolaquan la sllaba tnicaocupa lantepenltimaposici.
Les paraules esdrixolesporten sempre accent grfic.
Els monosllabs, en general,mai no saccentuen.
Laccent diacrticserveix pera distingir dues paraulesque sescriuen igual, perque tenen significatsdiferents (b/be, s/es, dna/dona...), tot ique, segons les normesanteriors, no haurien deportar accent grfic.
dess, alg,deb, hagus,escaps, als,dem, llum,
cal, all
fnebresfbrica
siderrgica
ms
all
dem
berenar
sopar
fracs
escs
esclat
portal
Merc
caf
Roser
cacauet
Cadaqus
marqus
sorprn
desprs
cam
pergam
mosquit
perms
pasts
avs/avis
pernil
infantil
macarr
torr
pres
cargol
bunyol
reps
aeroport
esport
lquid
aerosttic
prleg
cstig
prssec
dtil
anava
anvem
anaven
veia
viem
veien
quaranta
tipus
lliga
cuina
policia
nervis
Escolta. Hi ha dos tipus de xiclets. Uns en forma de bombons i de
color de xocolata. Aquests sn per als guardies. Repartiu-los, com ms,
millor. Digueu-los que sn de lvia i tot allque es diu perquselsmengin.
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
14/96
24Llegeix aquest text amb atenci:
Ara, contesta:
a Qui s el narrador daquest fragment?
b Qu va demanar la vella a la bruixa?
c Per qu se li va escapar de les mans la destral?
d Amb qui es volia casar el llenyataire?
e Qui era el llauner?
f Com resumiries breument aquest fragment?
14
Per aix la vella va anar a trobar la
mala Bruixa de lEst, i li va pro-metre dues ovelles i una vaca
si impedia que ens casssim. Llavors la
Bruixa dolenta membruix la destral, i un
bon dia, quan estava fent llenya amb totes
les meves forces per poder tenir com ms
aviat millor la nova casa i poder-me casar,
vet aqu que la destral se mescap de les
mans i em va tallar la cama esquerra.De primer aix em va semblar una gran
desgrcia, perqu sabia prou b que un
home amb una sola cama no serveix per
a llenyataire. Per aix vaig anar a trobar
el llauner i li vaig encarregar que em fes
una cama de llauna. Un cop mhi vaig ha-
ver avesat, la cama manava de primera;
per, en veure-ho, la mala Bruixa de lEst
es pos furiosa, perqu havia proms ala vella que jo no em casaria amb la boni-
ca Mastegaire. Quan vaig posar-me altra
vegada a fer llenya, la destral em va re-
lliscar i em va tallar la cama dreta. Vaig
tornar a cal llauner, i em va fer laltra cama
de llauna, com la primera; quan la des-
tral embruixada em tall els braos, lun
desprs de laltre, jo, sense tirar-me cappedra al fetge, mels vaig fer de llauna.
Llavors la mala bruixa va fer que la des-
tral torns a relliscar i em talls el cap!
Aquell cop s que vaig pensar que estava
ben llest. Per per sort el llauner passava
per all prop, i em va fer un cap de llauna.
L. FRANKBAUM, El mgic dOz. Editorial La Galera.
El llenyataire.
Que impeds que el llenyataire
es cass.
Perqu estava
embruixada. Amb la bonica Mastegaire.
Lhome que va fer les cames, els braos i el cap
de llauna del llenyataire.
Resposta oberta.
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
15/96
25Busca i encercla les conjuncions del text.
Ara, completa aquest fragment amb les conjuncions
corresponents:Per aix la vella va anar a trobar la mala Bruixa de lEst, li va
prometre dues ovelles una vaca impedia ens
casssim. Llavors la Bruixa dolenta membruix la destral, un
bon dia, quan estava fent llenya amb totes les meves forces per poder
tenir ms aviat millor la nova casa poder-me casar, vet aqu
la destral se mescap de les mans em va tallar la cama
esquerra.
26Construeix una frase amb cada conjunci:
i ni perqu o per sin
27Relaciona i completa les frases:
No s si hi anir
Sortirem aviat
No en tenia cap
Va preguntar
Ho vam arreglar
Vam posar la caixa
Obrirem la porta
Van construir la casa
15
Conjuncionsi preposicions
Unaconjunciserveix pera unir paraules, grups deparaules o oracions: labufanda iels guants, verd
oblau, nifred ni calor...
Sn conjuncions: i, ni, que,o,per,sin, doncs,perqu,jaque,si, com, encaraque...
Sn invariables, s a dir, nocanvien de forma, sempresescriuen igual.
Unapreposiciserveix per
a unir paraules o grups deparaules a un nucli o a unaparaula ms important, queacostuma a anar al davant:llauna desardines.
En general, les preposicionssoles no volen dir res: a,amb, de, eniper... Pernhi ha que tenen significat:contra,segons,sense...
Poden formar part de
perfrasis verbals comhaver+ de + infinitiu:hem de fer els deures.
Sn invariables, encara quealgunes prenen diversesformes per apostrofacii contracci: d, del(de+ el),pel(per+ el)...
a
de
amb
per
en
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Per aix la vella va anar a trobar la mala Bruixa de lEst, ili va
prometre dues ovelles iuna vaca siimpedia queens casssim.
Llavors la Bruixa dolenta membruix la destral, iun bon dia, quan
estava fent llenya amb totes les meves forces per poder tenir com
ms aviat millor la nova casa ipoder-me casar, vet aqu quela destral
se mescap de les mans iem va tallar la cama esquerra.
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
16/96
28Copia en la taula les paraules del text de la pgina 14que sescriuen amb bo v(no cal que les repeteixis):
Sescriuen amb b Sescriuen amb v
29Escriu la forma verbal en passat (acabada en -ava)de cada un daquests verbs:
tallar x restaurar x
decorar x esmorzar x
dinar x carregar x
relliscar x muntar x
30Busca en aquesta sopa de lletres deu paraulesque sescriuen amb h:
H A R M O N I A A H
A G F E C V M O P U
B H E R M E T I C M
I S H E H J O H G A
T N O A F U Z E H N
A R R B H P M A R I
C E R R A R F O J T
I V O E H J E N R A
O I R H U M I T A T
B H O M E N A T G E
16
Les grafiesb/vi h
Les lletresbivespronuncien igual i, per aix,les podem confondre quanles escrivim.
Vegem algunes normesortogrfiques:
Sescriu v:
Darrere de n: enviar,canviar
En les terminacions
verbals en -ava:jugava,cantava
Si alterna amb una uen la mateixa famlia de
paraules: tou tova.Sescriub:
Davant de li r: moble,brusa
Darrere de m: ambici(excepcions: tramvia,circumvallaci...).
Si alterna amb unapen la mateixa famlia deparaules:sap saber.
Moltes de les paraules,per, shan de memoritzarperqu no segueixen capnorma concreta:gravar,covard, comprovar, abans,acabar, arribar
La lletra hno t normesconcretes, de maneraque totes les paraules
que contenen una h, alprincipi o enmig, shan dememoritzar: humil, prohibir,home, hora...
trobarbruixa
embruixbon
sabia
bbonica
embruixadabraos
ben
vellaovellesvaca
llavorsestavamevesaviatnova
serveix
haver avesatanavaveurehaviavaig
vegadapassava
tallava restaurava
decorava esmorzava
dinava carregava
relliscava muntava
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
17/96
31Llegeix aquest text amb atenci:
Ara, marca lopci correcta en cada cas:
a Vicent
va molt carregat dequipatge.
sestranya que porti menys equipatge que les altres vegades.
est preocupat perqu porta poc equipatge.
b Vicent
no troba el vestbul de laeroport.
es prepara per a pujar a lavi.
ja ha baixat de lavi.
c La cabellera de lhome que lespera
s postissa.
sembla postissa.no s postissa per ho sembla.
17
Vicent es deixa endur pels graons
mecnics que van al pis superiori es penja la motxilla a lesque-
na. Se li fa estrany anar carregat amb una
bossa tan buida. La mare s inflexible en
qestions dequipatge: no para mai fins
que no li emplena la maleta amb munta-
nyes de roba. Menys aquest cop. Deuen
ser les normes del centre, segur. No im-
porta: la VISA que duu a la cartera li per-metr comprar tot el que li faci falta.
Les portes automtiques de la sortida
sobren amb una batzegada sorollosa.
Sendinsa per un vestbul de disseny que
es nota que acaben de remodelar. Parets
de vidre, llums artificials, columnes metl-
liques i cartells de benvinguda en molts
idiomes.Vicent mira a dreta i esquerra. Busca el
seu contacte entre aquella maregassa
dabraades i petons, de cantarelles amb
accent estranger, incessants esclats deflaix, bosses de m i ampolles de vi.
Aleshores el veu. Lhome que lespera: alt
i prim, despentinat, sense afaitar. La seva
cabellera fosca i recargolada sembla pos-
tissa, com una perruca barata. A mesu-
ra que shi acosta sadona que, efectiva-
ment, ho s. Vicent pensa que deu passar
molta calor sota aquella pellissa, nomsper a semblar encara ms ridcul del que
s. Quina estupidesa.
El tipus aguanta la tapa duna capsa de
sabates, un cartr on han escrit BISENS
amb retolador gruixut. Dentrada no se
nadona. Desprs sel mira un altre cop
i entn que aquell ha de ser el seu nom,
amb faltes i tot.SALVADORMACIP/ SEBASTIROIG, Ullals.
Editorial La Galera.
X
X
X
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
18/96
32Busca en el text exemples de verbs de les tresconjugacions:
Primera
conjugaci
Segona
conjugaci
Tercera
conjugaci
Infinitiu en -ar Infinitiu en -er Infinitiu en -re Infinitiu en -ir
33Completa les frases amb la forma verbal adequadadel mode indicatiu:
a Recollim lequipatge i desprs ens un refresc.
b El mes passat, la festa de final de curs.
c Desprs de lestiu, al setembre, lESO.
d Quants alumnes a rugbi el curs vinent?
34Completa la taula amb les formes del verb encondicional:
35Completa les frases amb el verb en imperatiu:
a Si voleu reclamar, (portar)el bitllet.
b (caminar)de pressa i arribarem a temps.c (apagar)el televisor quan sacabi el programa.
18
El mode del verb
El modedel verbindicacom s lacci o quina s laintenci de la persona queparla.
Hi ha tres modes:Lindicatiu
Presenta lacci com un fetreal: menjo, vaig, he anat...
Dins del mode indicatiuhi ha el condicional, queexpressa una acci quedepn duna condici:vindria, menjaria
El subjuntiu
Expressa una accipensada, volguda,imaginada, suposada otemuda: magradaria quevinguessis, voldria queestudis
Limperatiu
Expressa una ordre: vine,estudia, menja
estalviaria
acompanyaries
copiaria
dibuixarem
viureu
salvarien
deixar, anar,penjar, parar,
emplenarimportarcomprar
endurdurferser
deure
permetreveure
escriureentendre
obrir
estalviaries
estalviaria
estalviarem
estalviareu
estalviarien
acompanyaria
acompanyaria
acompanyarem
acompanyareu
acompanyarien
copiaria
copiaries
copiarem
copiareu
copiarien
dibuixaria
dibuixaries
dibuixaria
dibuixareu
dibuixarien
viuria
viuries
viuria
viurem
viurien
salvaria
salvaries
salvaria
salvarem
salvareu
Resposta model:
prenem
Camina
porteu
Apagueu
vam preparar/celebrar
comenarem
sapuntaran
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
19/96
36Escriu el plural dels noms segents:
piga x adrea x
aiguax
piraguax
tija x pina x
arruga x llengua x
37Escriu el nom del que representen cada una daquestesfotografies (tots sescriuen amb diresi):
38Completa la taula amb les formes del temps verbalcorresponents:
Mascul singular Femen singular Mascul plural Femen plural
malet
gratuta
agrats
tradudes
39Encercla la forma intrusa de la srie i contesta:
atapet atapeda atapets atapedes atapeir
Quin temps verbal has encerclat? Per qu?
19
La diresi
La diresis un signe()que sescriu sobre lesvocals febles (i, u) i queserveix per a indicar:
Que la udels grupsge,gi, qe, qishade pronunciar: ping,aigera...
Que dues vocals noformen diftong i lesnormes daccentuaci nopermeten posar accent enla segona vocal:ve--na,pe-c...
gratut
agrat
tradut
maleda
agrada
traduda
malets
gratuts
traduts
maledes
gratutes
agrades
ram ensamada vens oda
atapeirPerqu no porta diresi, ja que s linfinitiu.
pigues adreces
aiges pirages
tiges pinces
arrugues llenges
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
20/96
40Llegeix aquest text amb atenci:
Ara, contesta:a Per quina ra lngela va fundar la plataforma Tots som lngela?
b Quina estructura dorganitzaci tenia la plataforma de lngela?
c Quina va ser la decisi que es va prendre en la primera reuni?
Finalment, escriu les paraules del text que corresponena cada una de les definicions segents:
:Manera com alg actua per a obtenir alguna cosa,
per a aconseguir un resultat.
:Escrit en qu un personatge o un grup de
persones expliquen a tothom el que pensen o el que volen fer.
20
Farta que tothom mho carregus
tot a mi. Farta de ser el blanc f-cil. Farta de tot i de TOTS. Si a
casa sespatllava alguna cosa, culpa de
lngela! Si perdem lautobs de lesco-
la, culpa de lngela! Si plovia, culpa de
lngela!
Per aquesta ra vaig fundar la plataforma
Tots som lngela, el principal objectiu
de la qual era dignificar la meva personaen resposta als incessants atacs externs,
del tot gratuts i interessats.
La plataforma, com tota organitzaci com
Du mana, tenia el seu consell dadmi-
nistraci que jo mateixa liderava. Tamb
vaig adoptar els crrecs de vicepresidenta
i vocal, a falta de ms socis adherits. Vaigconvocar una primera reuni, amb mi ma-
teixa, per decidir els punts ms forts de
la campanya i lestratgia que calia adop-
tar. Desprs dhores i hores de propos-
tes i opinions diverses no s gens fcil
prendre les decisions en solitari vaig
concloure que la meva primera acci se-
ria muntar una manifestaci a favor meu.Aquella mateixa nit, a les nou en punt. La
marxa comenaria al menjador, i passaria
per la cuina, el lavabo i lhabitaci dels
meus pares, abans de concloure amb la
lectura dun manifest a la meva habitaci.
EVAMOR,Passo dhistries. Editorial La Galera.
Perqu estava farta que tothom li carregus les culpes de tot.
La plataforma tenia consell dadministraci, vicepresidenta i vocal.
Que la primera acci seria muntar una manifestaci a favor seu.
Manifest
Estratgia
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
21/96
41Escriu un complement directe per a cada cas:
a Aprofitant els dies de festa hem endreat .
b En baixar de la muntanya vam perdre .
c Des que he comenat les vacances he llegit .
d Lequip de bsquet ha guanyat .
42Escriu a sota de cada complement subratllat el tipusde complement que s:
CD CI CCT CCL CCM
a He portat el rellotge a cal rellotger.
b Abans de sortir, posar les sabates al nen.
c Vull anar a casa dels avis perqu mho passo molt b.
d Dem enviar un ram de flors a la Rita.
e Aviat organitzarem una festa per a lAndreu secretament.
43Copia les oracions segents substituint elscomplements destacats pel pronom corresponent
en cada cas:a Demana els cromosa lHelena.
b Aquestes vacances vam anar a Roma.
c Dem deixar la bicicleta a la Jlia.
d Dnam la llibreta.
21
Els complementsverbals
El complement directe
El CDs el complementverbal que indica la persona
o cosa sobre la qual recaulacci del verb (es pot fer lapregunta qu?pera identificar-lo).
Es pot substituir pelspronoms el, la, els, les,en, ho.
El complement indirecte
El CIs el complementverbal que indica a qui o per
a qui es fa lacci del verb(es poden fer les preguntesa qui?o per a qui?pera identificar-lo).
Es pot substituir pelspronoms lio els(o per lesvariants-loso ls).
Els complementscircumstancials
Hi ha altres tipus de
complements verbals,els complementscircumstancials (CC),que poden expressar:
Quanpassa lacci:Ahir(CCT) vaig veure la iaia.
Onpassa lacci:Ahir vaigveure la iaia al parc(CCL).
Comes fa lacci: Elsmeus cosins van visitar la
ciutatmolt rpid(CCM).
Demanalsa lHelena.
Aquestes vacances hivam anar.
Dem lideixar a bicicleta.
Dna-me-la.
lhabitaci
la motxilla
dos llibres
el partit
Resposta model:
CD
CD
CCL CCM
CD
CCT CD CI CCM
CI
CCL
CI
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
22/96
44Encercla els errors de puntuaci daquestes frasesi escriu-les a sota correctament:
a Dem s lltim dia de classe, Comeno; les vacances!
b Avui hi seran la Lourdes. el Ramon, la Rosa, lElisa i lEva:
c Lavi: mha fet dos entrepans... un de tonyina i un de fuet.
d Els vens del tercer: que sn molt simptics; marxen de vacances.
45Llegeix aquest text amb atenci i puntual de manera
adequada:
Per qu deia el mal major? Treure la veu a alg no era sin un mal
petit I per qu parlava de tombes? Va rellegir lencantament Com
deixar mut , mut Per el llibrot tenia una lletra petita i llefiscosa
que calia saber interpretar Ben mirat aquella uno era una u
sin ms aviat una o I a la tlacompanyava un tra petit com
una ona que a les fosques no havia advertit I llavors tot va
quadrar al seu cap No hi deia mut sin mort Mort! Ara no hihavia cap dubte ell lhavia mort Fins aleshores en un rac del
cervell encara li quedava lesperana que alg de pas alg de fora
de la vila hagus mort en Toms qui sap si confonent-lo amb alg
altre Per ara no hi havia dubte ell en Pere Badia era el
malfactor El mal estava fet
JORDIFOLCK, Llibre dencanteris de la Vella Tarndula.Editorial La Galera.
Els signesde puntuaci
Els signes de puntuacitenen utilitats diferents:
El punt (.)
Indica una pausa llarga i esposa al final duna oraci.
La coma (,)
Indica una pausa msbreu i es fa servir per aseparar els elements dunaenumeraci, per a ferexplicacions i aclariments,per a demanar latencidalg i per a separar
oracions.
El punt i coma (;)
Indica una pausa mitjana,entre el punt i la coma.Es fa servir per a separarles parts duna oraci quetenen segments internsseparats amb comes oper a separar oracionsindependents i alhora
relacionades entre si.
Els dos punts (:)
Es fan servir per a introduirexplicacions, citacionstextuals o enumeracions.
Els punts suspensius (...)
Indiquen una interrupci delque es diu; es fan servirquan una oraci es deixaincompleta perqu qui parladubta o sinterromp.
Els signes de puntuacisempre van enganxatsal mot que els precedeixi separats del mot queels segueix per un espaien blanc.
22
Dem s lltim dia de classe. Comeno les vacances!
Avui hi seran la Lourdes, el Ramon, la Rosa, lElisa i lEva.
Lavi: mha fet dos entrepans... un de tonyina i un de fuet.
Els vens del tercer, que sn molt simptics, marxen de vacances.
.
.
. ,
. ,
, , .
. , .: .
,
,
. : , ,
. .
...
:
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
23/9623
TEST INICIAL
Lee este texto con atencin:
Le llamaban el Hombrecillo y dorma en una caja de cerillas. En rea-
lidad se llamaba Mxchen Pichelsteiniano. Pero casi nadie lo saba.
Incluso yo tampoco lo sabra si no me lo hubiera dicho l mismo.
Ocurri, si no me equivoco, en Londres. [...] O fue quizs en Roma? [...]. De
cualquier manera, una cosa es segura: los padres, los abuelos, los bisabue-
los e incluso los tatarabuelos de Mxchen procedan todos ellos de la selva
de Bohemia, en su parte ms salvaje. All hay una montaa muy alta y una
pequea aldea, y ambas se llaman Pichelstein. He consultado con mucha
atencin mi vieja enciclopedia. All dice claramente:
Pichelstein. Pueblecito de Bohemia. 412 habitantes. Raza de tamao diminuto.Altura mxima, 51 centmetros. Causas desconocidas. Famoso por su sociedad
gimnstica (S.G. Pichelstein, fundada en 1872) y la llamada carne pichelsteiniana
(ver en Libro IV platos estofados). Todos los habitantes se apellidan desde hace
siglos Pichelsteiniano[...].
Un extrao pueblecito, diris. Pero yo no tengo la culpa. Mi vieja enciclopedia
tiene razn casi siempre.
Cuando los padres de Mxchen llevaban un ao casados, decidieron probar
fortuna. A pesar de su pequeo tamao tenan muchos pjaros en la cabeza.Y como el pueblecito Pichelstein de la selva de Bohemia no bastaba para sus
deseos y planes, el pequeo matrimonio se march con todos los brtulos,
mejor dicho, con todos sus bartulitos, a recorrer el ancho mundo.
La gente se los quedaba mirando maravillada donde quiera que llegaban.
Abran la boca y apenas la podan volver a cerrar. Pues la madre de Mxchen
era sin lugar a dudas una joven hermossima, y su padre llevaba un majes-
tuoso bigote negro, pero tena la misma estatura que los nios de cinco aos.
No es extrao que la gente se quedara asombrada!Qu planes tenan? Queran ser acrbatas, pues eran unos gimnastas ex-
traordinarios. Y en efecto, cuando representaron sus nmeros en la barra fija
y en las anillas al seor Brausewetter, director del circo Stilke, este aplaudi
encantado con sus guantes blancos de cabritilla y exclam: Bravo, meque-
trefes! Estais contratados! Esto ocurri en Copenhague. [...] Y en aquel
entonces Mxchen todava no exista.
ERICHKSTNER, El hombre pequeito.
Ediciones Alfaguara.
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
24/9624
1El personaje que narra los hechos...
conoci a Mxchen y a su familia
hace tiempo.es un amigo de la infancia del
padre de Mxchen.
no conoce a Mxchen, pero habl
con l una vez en Londres o en
Roma.
2Por qu llamaban el Hombrecilloa Mxchen?
Porque era muy adulto parasu edad.
Porque era ms bien bajo.
Porque perteneca a una raza
de tamao diminuto.
3De dnde procedan Mxchen y sufamilia?
De Pichetein, un pueblo de
la selva amaznica.
De Pachesen, un pueblo de
la selva de Moravia.
De Pichelstein, un pueblo de la
selva de Bohemia.
4Pichelstein era famoso por...
nada en especial.
su sociedad gimnstica.
su sociedad gimnstica y la carnepichelsteiniana.
5Por qu los padres de Mxchenabandonaron su pueblo natal?
Porque Mxchen estaba a punto
de nacer.
Porque queran recorrer el ancho
mundo.
Porque no les gustaba su pueblo.
6Los padres de Mxchen eran...
unos gimnastas extraordinarios.
domadores de circo.unos trapecistas excelentes.
7Por qu la gente miraba asombradaa los padres de Mxchen?
Porque eran muy guapos.
Porque tenan el tamao
de un nio pequeo.
Porque su aspecto era
desagradable.
8El seor Brausewetter...
era el payaso de un circo
de Copenhague.
no quiso contratar al matrimonio
Pichelstein.
era un director de circo que contrat
a los Pichelstein.
9Qu significa la expresin probarfortuna?
Intentar alcanzar un objetivo
que se considera difcil.
Caer en desgracia.
Ser muy inquieto.
10Qu significa tener pjaros en lacabeza?
Tener fantasas o ilusiones
infundadas.
Tener dolor de cabeza.
Tener el pelo sucio.
Ahora, escoge la opcin correcta en cada caso:
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
25/96
1Lee este texto con atencin:
Ahora, escribe las palabras del texto que correspondena estas definiciones:
: Lugar de profundidad suficiente para que una
embarcacin pueda fondear o echar anclas.
: Parte de mar que entra en la tierra.
Finalmente, contesta:
aQu es la Hispaniola? Adnde se dirije?
bHacia dnde est el fondeadero?
cCon qu nombre es conocido el islote?
dQu personaje ha estado ya en la isla?
ePor qu el capitn le muestra el mapa?
La Hispaniola tom un rumbo que
nos condujo directamente a laisla, abordndola por el este.
Ahora, muchachos dijo el capitn, cuan-
do finaliz la maniobra, hay alguno
entre vosotros que haya estado antes en
esa isla?
Yo, seor dijo Silver; una vez, para
proveernos de agua, en un mercante que
me enrol de cocinero.
Segn creo, el fondeadero est hacia el
sur, detrs de un islote, no es as? le
pregunt el capitn.
S, seor; lo llaman la Isla del Esque-
leto. Era un sitio para refugio de piratas,
en otro tiempo. Un marinero que navega-
ba conmigo conoca todos los nombres
de estos parajes. Aquella colina que hay
al norte se llama el Trinquete; hay tresmontes en fila: Trinquete, Mayor y Mesa-
na. Pero el ms alto, aquel que no tiene
la cumbre envuelta en niebla, a ese se le
suele llamar el Catalejo, porque, cuando
los piratas estaban en la ensenada repa-
rando el casco del barco, situaban en la
cima un viga de guardia.
Aqu tengo un mapa dijo el capitnSmollett. Mire usted si ese es el sitio.
S, seor dijo. Es este, no hay duda;
y muy bien dibujado que est. Me pregun-
to quin lo habr trazado. El Fondeade-
ro del capitn Kidd..., as lo llamaba mi
compaero.
ROBERTL. STEVENSON, La isla del tesoro (adaptacin).
Editorial Anaya.
25
Fondeadero
Ensenada
Una embarcacin.
A la isla.
Hacia el sur,detrs de un islote.
Isla del Esqueleto.
Silver.
Porque quiere asegurarse de
que el fondeadero aparece situado correctamente.
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
26/96
2Completa la siguiente tabla con los determinantesy los nombres correspondientes del texto:
Determinante Nombre
Artculos
La Hispaniola
Demostrativos
Posesivos
Numerales
Indefinidos
3Busca en la sopa de letras doce determinantes:
C I E N J A G E B S
B E L E S O S I D U
I V D C V A R I O S
N U E S T R A M E L
F E B G C U A R T O
H S K P E A L H B C
D T N O P K G D F T
Q R F C A Q U E L A
F O A O C G N O C VA R C J E S T A S O
Ahora, completa las oraciones con algunos de losdeterminantes que has encontrado en la sopa de letras:
aEl abrigo cuesta euros.
bTengo amigos extranjeros.
cVivo en el piso.
dComo pescado.
Los determinantes
Son palabras que vansiempre delante delnombre y concuerdan conl en gnero y nmero. Haydeterminantes de muchostipos, segn la informacinque nos dan:
Artculos
Indican si se habla dealgo concreto o conocidoo de algo indeterminado odesconocido: el, los, la, las,un, unos, una, unas.
Demostrativos
Indican cercana o lejana:este, ese, estos, esos,aquella
Posesivos
Indican quin es elpropietario: mi, tu,su,vuestro
Numerales
Indican cantidad u orden:
cuatro; cuarto.
Indefinidos
Hacen referencia a unacosa o persona en general,sin referirse a nadie nia nada concreto: varios,varias, alguno, pocas,bastantes
26
un rumbo
la isla
esa isla
aquella colina
mi compaero
una vez
tres montes
otro tiempo
cien
varios
cuarto
poco
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
27/96
4Completa la tabla con las formas adecuadas de estosverbos del texto:
abordar estar navegar llamar
abordaba
estabas
navegaba
llambamos
Ahora, completa:Se escriben con blas formas verbales terminadas en .
Por ejemplo: yo , t ,
l/ella , nosotros/as ,
vosotros/as , ellos/as .
5Observa cmo se escriben las siguientes palabrasprimitivas y completa las palabras derivadas:
proveerx pro isin vigilarx iga escribirx escri iente
llavex lla ero deberx de ido burbujax urbujeante
sorberx sor ete nievex ne ado adjetivox adjeti ar
6Completa la tabla con las formas adecuadas del verbohaber:
YO habr
T hayas
L/ELLA ha/hay
NOSOTROS/AS
VOSOTROS/AS habis hayis habris
ELLOS/ELLAS
Las grafasb/vy h
Se escriben conb:
Los verbos terminados en-bir, -buiry -ber: escribir,contribuir, deber.
Las palabras queempiezan por bu-, bus-y bur-: buzn, buscar,burbuja.
Las formas verbales queforman el pasado con-aba: cantaba, saltabas,esperaba, dbamos,ordenabais, miraban.
Se escriben con v:
Los verbosservir, hervir,vivir.
Los adjetivos ysustantivos terminadosen -ava, -ave, -avo, -eva,-eve, -evo, -iva, -ive, -ivo(excepto rabo, slaba,rabe, jarabe...): octava,llave, longevo, nieve,
adjetivo.
Se escriben con h: Las palabras que
empiezan con hie-, hue-,hiper-, hidr-, hipo- y hum-+ vocal: hierro, huerto,hipermercado, hidrulico,
hipdromo,humo,humano.
Todas las formas de losverbos hacery haber: hizo,har; hay, haba.
27
-aba
cantaba
v
v
v v
v b
bb
b
cantabas
cantaba cantbamos
cantabais cantaban
he
has
hemos
han
haya
haya
hayamos
hayan
habrs
habr
habremos
habrn
abordabas
abordaba
abordbamos
abordabais
abordaban
estaba
estaba
estbamos
estabais
estaban
navegaba
navegabas
navegbamos
navegabais
navegaban
llamaba
llamabas
llamaba
llamabais
llamaban
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
28/96
7Lee este texto con atencin:
Ahora, contesta:
aQu personajes aparecen en el texto?
bAdnde tiene que ir Serena?
cPor qu Emi y Max se ponen tan contentos?
dPor qu tienen que consultar un atlas los nios?
Finalmente, explica el significado de estas frasesdel texto:
Serena estaba a punto de ponerse de los nervios:
Ya hemos dicho antes que Serena era poco serena:
Ostras! dijo Serena. Ten-
go que ir a Mxico.Qu guay! soltaron Emi
y Max.
E inmediatamente empezaron a pegar sal-
tos como ranas enloquecidas, solo que
las ranas croan y ellos chillaban:
Nos llevars contigo? Como la ltima
vez? Eh, di que s, di que s!
A callar! No os dais cuenta de que no
puedo ni pensar?
Max y Emi enmudecieron, porque se nota-
ba que Serena estaba a punto de poner-
se de los nervios. Ya hemos dicho antes
que Serena era poco serena. Se sentaron
los dos en el suelo y la miraron sin decir
nada. Era mejor dejar que las ideas se leocurriesen a ella solita.
A ver Hoy empiezan las vacaciones
de Semana Santa. S, claro, podrais venirconmigo. Sera bueno para vosotros.
Emi y Max se pegaron un codazo que sig-
nificaba: Eh, colega, ya lo tenemos en el
bote, eso.
Mientras, se notaba que el cerebro le iba
a diez mil por hora. Emi y Max casi no se
atrevan a respirar por miedo a cortarle la
inspiracin.
Serena se puso en pie de un salto, como
si la hubiera picado una avispa.
Buscad en el atlas, nios, mientras yo
llamo a los padres de Max. Tenemos que
saber dnde est el sitio al que me en-
van.
GEMMALIENAS, Emi y Maxy las ballenas desorientadas. Editorial La Galera.
28
Emi, Max y Serena.
b A Mxico.
c Porque quieren que
Serena los lleve a Mxico con ella.
Para saber dnde
est el lugar al que envan a Serena.
Significa que
Serena estaba a punto de crisparse o de exasperarse.
Significa que
Serena era una persona poco apacible o sosegada.
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
29/96
8Marca con una xel nombre o los nombres a los quesustituyen los pronombres personales destacados encada oracin:
aEmpezaron a pegar saltos como ranas enloquecidas, slo quelas ranas croan y elloschillaban.
Las ranas. Emi y Max. Emi y Serena.
bNosllevars contigo?
A Emi y Max. A Pedro y Juan. A Ana y Luisa.
cS, claro, podrais venir conmigo.
Con Max. Con Serena. Con Emi.
dLamiraron sin decir nada.
A Serena. A Max. A Emi.
eSera bueno para vosotros.
Pedro y Juan. Emi y Max. Ana y Luisa.
9Subraya el pronombre demostrativo de cada oracin:
aVes aquel coche? No, el rojo no; me refiero a aquel de all, el azul.bEsta bicicleta est perfectamente. La bicicleta estropeada de la que
te hablaba es esta.
cChicos, vuestra hermana es aquella chica de all o es esta?
dAquel cuadro es de Caravaggio; este es de Velzquez.
eDe qu chicas me hablas, de aquellas de all?
10Subraya los pronombres posesivos de cada oracin:
aDnde estn tus calcetines? Estos son suyos, y los mos son
aquellos.
bNo te comas mi bocadillo; t ya tienes el tuyo.
cSu casa es mucho ms grande que la ma.
dMi padre se llama Toni, el vuestro se llama Jorge y el suyo, Pepe.
eNuestra madre se llama Laura, la vuestra se llama Ana, la suya sellama Rosa y la tuya, Bea.
Los pronombres
Los pronombressirven parasustituir a nombres o afrases que funcionan comonombres. Existen variasclases de pronombres:
Personales
Son las palabras conlas que nos referimos anosotros mismos (primerapersona:yo, nosotros,me, nos...), a los quenos escuchan (segundapersona: t, vosotros...) o alas personas, animales ocosas de los que hablamos
(tercera persona: l, ella,ellos, ellas, lo, la, le...) sindecir sus nombres.
Demostrativos
Indican la distancia quehay entre la persona quehabla y los seres u objetosque nombra: este/a, ese/a,aquel/lla(singular); estos/as, esos/as, aquellos/as
(plural).
Posesivos
Indican la persona que tieneo posee algo: mo, tuyo,suyo(singular); nuestro/a,vuestro/a, suyo/a(plural).
29
X
X
X
X
X
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
30/96
11Copia las palabras del texto que renan las siguientescaractersticas:
aSe escriben con ra principio de palabra:
bContienen una ra final de slaba y no son infinitivos:
cContienen una rentre vocales que suena suave:
12Completa estas plabras con ro con rr:
ja n ca uaje co eos ubio pa a ayos
a iba a oyo mo eno a ojar des atizar
a oba e or co azn sin azn a enque
13
Relaciona cada una de estas palabras con la normaortogrfica correspondiente:
reloj
gesto
agenda
mugir
mensajero
relojera
hojita
coger
geometra
paraje
ajito
agito
Palabras que contienen losgrupos de letras aje, eje,jero,jera,jera.
Palabras acabadas enj.
Palabras derivadas deaquellas que tienenjdelante de a, o, u.
Palabras que contienen losgrupos de letrasgeo, gest,gen, gio, agi.
Verbos acabados en-ger,
-gir.
Las grafas r/rry g/j
Escribimos r:
A principio de palabra:riachuelo.
A final de slaba: mirlo,
Carmen, andar. Entre vocales cuando el
sonido de la res suave:pera, caro.
Detrs de l,nos:alrededor, sinrazn,
desratizar.
Escribimos rr:
Entre vocales cuando elsonido de la res fuerte:perra, carro.
Las grafasjygrepresentanel mismo sonido cuandovan seguidas de las vocalese, i.
Escribimosj:
En los grupos de letrasaje, eje,jero,jera,jera:carruaje, ejercicio, relojero,
conserjera... A final de palabra: reloj,
carcaj.
En las palabras derivadasde aquellas que tienen-jdelante de a, o, u: hoja,hojita; flojo, flojear...
Escribimos g:
En los grupos de letras
geo,gest,gen,gio, agi:gelogo, gesto, agenda,gil...
En los verbos acabadosen-ger,-gir(excepto tejery crujir): coger, mugir...
30
ranas, respirar
porque, ponerse, nervios, por, cortarle
Serena, soltaron, empezaron, emmudecieron, era, claro, sera
rr
rr rr rr
rr rr rrr
r
r r
r
rr rr rr
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
31/96
14Lee este texto con atencin:
Ahora, contesta:
aQu tipo de libros no le gustaban a Bastin?
bPor qu no quera leerlos?
cQu le daba cien patadas a Bastin?
dCmo eran los libros que Bastin prefera?
Por qu le gustaban ms esa clase de libros?
eCmo es el libro que lee Bastin: de los que cuentan historiascorrientes o de los que hacen soar?
ABastin no le gustaban los li-
bros en que, con malhumor y deforma avinagrada, se contaban
acontecimientos totalmente corrientes de
la vida totalmente corriente de personas
totalmente corrientes. De eso haba ya
bastante en la realidad y, por qu haba
que leer adems sobre ello? Por otra par-
te, le daba cien patadas cuando se daba
cuenta de que lo queran convencer dealgo. Y en esa clase de libros, ms o me-
nos claramente, siempre lo queran con-
vencer a uno de algo.
Bastin prefera los libros apasionantes,
o divertidos, o que hacan soar; libros en
los que personajes inventados vivan aven-
turas fabulosas y en los que uno poda
imaginrselo todo. Porque eso saba ha-
cerlo..., quiz fuera lo nico que realmen-te saba hacer: imaginarse algo tan clara-
mente que casi poda verlo y orlo. Cuando
se contaba a s mismo sus historias, a
menudo olvidaba todo lo que le rodeaba
y se despertaba solo al final, como de un
sueo. Y aquel libro era exactamente de
la misma clase que sus propias historias!
Al leerlo, no solo haba odo el rechinar delos gruesos troncos y el rugido del viento
en las copas de los rboles, sino tambin
las distintas voces de los cuatro extraos
mensajeros, y hasta se haba imaginado
percibir el olor del musgo y del suelo del
bosque.
MICHAELENDE, La historia interminable.Ediciones Alfaguara.
31
Los libros en que se
contaban acontecimientos totalmente corrientes de la vida corriente
de personas corrientes.
Porque hablaban de cosas que ya
estaban en la vida real.
Que este tipo de libros
trataran de convencerlo de algo.
Apasionantes, o
divertidos, o que hacan soar.
Porque l poda
imaginarse todo lo que lea.
De los que hacen soar.
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
32/96
15Busca las siguientes formas verbales en el texto:
aInfinitivo, 2. conjugacin:
bInfinitivo, 3. conjugacin:
c3. persona, plural, pasado, 1. conjugacin:
d3. persona, singular, pasado, 1. conjugacin:
e3. persona, singular, pasado, 3. conjugacin:
16Conjuga estos verbos del texto:
olvidar saber vivir
saba
vivas
olvidabais
17Completa estas oraciones con formas verbalesno personales:
aJuan est (vivir)en Mxico.
bAna ha (desayunar)a las siete.
cAhora no te puedo (atender).
dYa se lo he (decir), pero no se lo quiere (creer).
18Clasifica las formas verbales no personalesde la actividad anterior:
aInfinitivos:
bGerundios:
cParticipios:
32
Los verbos
Losverbosson palabrasque expresan accionesy que indican:
Eltiempo, es decir, en qu
momento se produce laaccin: si ya ha pasado(pasado: tena); si pasaahora (presente: tengo)o si va pasar (futuro:tendr).
La personay el nmero,es decir, quin realizala accin: yo, t, l/ella (primera, segunday tercera personas del
singular: como, comes),nosotros/nosotras,vosotros/vosotras, ellos/ellas (primera, segunday tercera personas delplural: comis, comen).
Laconjugacin eselconjunto de todas lasformas de un verbo. Haytres:
La primera, verbos cuyoinfinitivo acaba en -ar:amar, cantar
La segunda, verbos cuyoinfinitivo acaba en -er:tener, volver
La tercera, verbos cuyoinfinitivo acaba en -ir: vivir,sufrir...
Las formas no personales
del verbo son tres: El infinitivo, que nombra
la accin: comer.
El gerundio, que indicaque la accin se estrealizando: comiendo.
El participio, que indicaque la accin ya haterminado: comido.
leer
percibir
gustaban, contaban
daba, rodeaba
prefera
viviendo
desayunado
atender
dicho creer
atender, creer
viviendo
desayunado, dicho
olvidaba
olvidabas
olvidaba
olvidbamos
olvidaban
sabas
saba
sabamos
sabais
saban
viva
viva
vivamos
vivais
vivan
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
33/96
19Busca en el texto de la actividad 14 palabras querenan las caractersticas siguientes:
aUna palabra aguda sin diptongo:
bUna palabra aguda con el diptongo ia:
cDos palabras llanas con el diptongo ia:
dUna palabra aguda de ms de una slaba con el diptongo ie:
eTres palabras llanas con el diptongo ie:
fCuatro palabras llanas con el diptongo ue:
gDos palabras esdrjulas:
Explica por qu las palabras Bastiny tambinllevantilde y propiasy vientono:
20Separa en slabas las siguientes palabras del texto(observa que todas contienen un hiato):
haba realidad leer hacan
saban poda rodeaba odo
Ahora, clasifica las palabras anteriores segn dondetengan la slaba tnica:
Agudas:
Llanas:
33
La acentuacin
Las palabrasagudastienencomo slaba tnica laltima.
Se acentan cuandoterminan en
-s,
-no
vocal:
Ins, Tintn, beb.
Las palabrasllanastienencomo slaba tnica lapenltima.
Se acentan cuando noterminan ni ens, ni en nnien vocal: rbol, lbum.
Las palabrasesdrjulastienen como slaba tnicala antepenltima y siemprellevan tilde: metfora,lucirnaga.
Las palabrassobresdrjulastienen la slaba tnicaantes de la antepenltimay siempre llevan tilde:presntamelo.
Un diptongoes un grupo
de dos vocales que sepronuncian en una mismaslaba.
Est formado por una vocalfuerte (a, e, o) y una dbil(i, u): historia; o bienpor dos vocales dbiles:circuito.
Un hiatoes un grupo dedos vocales que estn
en contacto y que sepronuncian en dos slabasdiferentes: a-ba-d-a, chi-ita.
Cuando las vocales dbilesi,uno forman diptongocon la vocal siguienteo la anterior, se acentanpara indicar que se tratade un hiato: bal, pas,haba. En estos casos, no
se siguen necesariamentelas normas generales de laacentuacin.
adems
Bastin
propias, historias
tambin
acontecimientos, corrientes,
viento
fuera, cuenta, gruesos,
suelo nico, rboles
Las palabras Bastiny tambinson palabras agudas
que terminan en-n.
Las palabras propiasy vientono llevan tilde
porque son llanas que terminan en-sy en vocal.
ha-b-a re-a-li-dad le-er ha-c-an
sa-b-an po-d-a ro-de-a-ba o--do
realidad, leer
haba, hacan, saban, poda, rodeaba, odo
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
34/96
21Lee este texto con atencin (si no entiendes algunapalabra, bscala en el diccionario):
Ahora, escribe las palabras del texto que correspondena estas definiciones:
: Paraje sin rboles en el interior de un bosque.
: Esconder, ocultar. Estar al acecho.
A continuacin, contesta:
aDnde tienen lugar los hechos que se narran en este fragmento?
bQu animales aparecen en el texto?
cQu hace la cra de gacela? Dnde lo hace?
dDnde est la pantera?
Qu intencin tiene?
ePor qu los macacos se ponen a chillar?
El tiempo era excesivamente calu-roso, pero, segn el calendario,
todava faltaban dos meses para
que llegasen las lluvias del monzn. En
aquel calvero abierto en la espesura, tan
solo en las orillas sombreadas crecan
unos ralos brotes de hierba.
Distanciada unos pasos de su madre, una
joven gacela chinkara pastaba confiadaen los lmites del claro. A pocos metros de
la gacela, disimulada entre el sotobosque,
una pantera se agazap lenta, impercep-
tiblemente, tensando todos los msculos
bajo su pelaje reluciente, sin apartar su
mirada esmeralda de la presa. Calculaba
el momento preciso para saltar, cuandola direccin del viento cambi repentina-
mente y, a los pocos segundos, un grupo
de macacos de cara blanca solt chillidos
de alarma desde los rboles, espantando
a una bandada de cotorras que se lanz
hacia el cielo como retazos de una estre-
pitosa mancha verde.
La cra de gacela se qued paralizada uninstante observando a su madre, que la
llam con un tenso balido en el momento
en que la pantera, sabindose descubier-
ta, saltaba hacia su presa.
MIGUELLARREA, Kip Parvati y la sombradel cazador.Editorial La Galera.
34
En el claro de un bosque tropical o jungla.
Dos gacelas, una pantera, un
grupo de macacos y una bandada de cotorras.
Est pastando.
En los lmites de un claro de un bosque o jungla.
Escondida entre el sotobosque.
Cazar a la gacela.
Porque cambia ladireccin del viento.
Calvero
Agazapar
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
35/96
22Relaciona:
23Escribe la palabra de la que procede cada uno de estosadverbios y, despus, contesta:
aexcesivamente:
blentamente:
cimperceptiblemente:
drepentinamente:
Cul es su categora gramatical?
Son sustantivos. Son adjetivos. Son verbos.
24Sustituye las palabras destacadas de cada una de lassiguientes oraciones por un adverbio:
aDurante la cena, Pablo bebi en exceso/
bComimos en abundancia/
cElla lo hizo de esa manera/
dIremos el da que seguir inmediatamente al de hoy/
eConduca con rapidez/fLos primos llegarn muy con prontitud/
Los adverbios
Losadverbioscomplementan el verboe indican:
Modo: bien, mal, as...
Tiempo: pronto, despus,ahora...
Lugar: lejos, cerca, aqu...
Cantidad: mucho, menos...
Los adverbios terminadosen-mente, por logeneral, indicanmodo:rpidamente, pausadamente,
tenazmente...
Cmo?
Dnde?
Cundo?
Cunto?
adverbiosde modo
adverbiosde tiempo
adverbiosde lugar
adverbiosde cantidad
mucho, menos, poco
bien, as, locuazmente
pronto, ahora, maana
fuera, debajo, ah
35
excesiva
lenta
Imperceptible
repentina
excesivamente
mucho, abundantemente
as
maana
rpidamente pronto
X
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
36/96
25Escribe uo segn corresponda:
hig era ping ino g itarrista ag acate ag ero
ag ijn parag ero g ila ping e g erra
cig ea desag e desag ar g isqui ag ita
Ahora, separa en slabas cada una de las palabrasanteriores.
26Completa estas oraciones:
aNo s por qu te (avergonzar) de lo que haces.
bLo mejor ser que t (averiguar) lo que ha pasado.
cVosotros, callaos; no me (aguar) la fiesta, por favor.
dPor suerte, el ruido ya se ha (amortiguar).
27Subraya las palabras de estas oraciones que tienen tilde
diacrtica:aFuimos ms de una vez, mas no los vimos.
bPrueba este t, a ver si te gusta.
cTu casa es muy bonita. T qu opinas?
dSi entras ahora, oirs cmo los novios se dan el s quiero.
eSi vas a tirar este jersey, dmelo a m; el rojo es mi color favorito.
fMam dice que le d el bolso de piel marrn.
28Relaciona:
Equivale a pero. Adverbio de cantidad.
Pronombre personal, 2. persona. Determinante posesivo.
Expresa condicin. Adverbio de afirmacin.
36
Diresis y tildediacrtica
Ladiresissolamentese utiliza en la lenguacastellana para indicar que
la letra ude las slabasgeygise pronuncia: cigea,pingino.
Cuando la ude las slabasgeygise pronuncia, secrea un diptongo.
Latilde diacrticasirve paradiferenciar palabras que seescriben de la misma formapero tienen significados
diferentes: Veo que tegustaeste t.
ms
mas
t
tu
ssi
u u u
u
u
u
u
avergenzas
averiges
agis
amortiguado
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
37/96
29Lee este texto con atencin:
Ahora, contesta:
aQu personajes aparecen o se mencionan en este fragmento?
bQuin narra los hechos?
cCmo es el hombre del caballo?
dPor qu el protagonista se marcha con el hombre del caballo?
Adnde se lo lleva?
eQu le dan al chico en cuanto llega a la casa?
Crees que tena hambre? Justifica tu respuesta.
37
Un da, antes de que anocheciera,
se present un hombre. Monta-ba un caballo cobrizo que tena
una estrella en la frente. El rostro avina-
grado, la cara enjuta, los ojos oscuros,
la boca desdentada. Llevaba un sombre-
ro negro. Aquel hombre baj del caballo
y habl con mi padre, pero ya tenan el
trato cerrado. Le dio un dinero, me cogi
por los brazos, me subi al caballo y mehizo sentar a la grupa. No s qu dinero
le dio. Solo vi que mi padre coga algunos
billetes de la mano de aquel hombre. Par-
timos. Mi padre me haba vendido como
se vende una cabra.
Entonces no conoca el dinero y no supe
cunto haban pagado por m. Cuntas
monedas haba cobrado mi padre, cun-
tos billetes? Por qu cantidad me habavendido? No lo s. Aquel hombre me llev
a su casa. Una casa enorme, con rejas en
las ventanas. Me hizo entrar en la cocina
y me hartaron de comida. Haba un pan
sobre la mesa. Y embutidos: chorizo, lon-
ganiza, jamn. Nunca haba visto un pan
tan grande como aquel. No saba cmo te-
na que rebanarlo. Me dejaron solo. Pocodespus llegaron cuatro o cinco personas
no s decir cuntas eran que miraban
la forma en que coma.
GABRIELJANERIMANILA, He jugado con lobos.Editorial La Galera.
El hombre del caballo, el padre, el muchacho y las cuatro o cinco
personas que llegan a la casa.
El muchacho que es vendido por su padre.
De rostro avinagrado, cara enjuta,
ojos oscuros y boca desdentada.
Porque su padre se lo ha vendido.
A una casa enorme.
Comida abundante.
S, porque no
recuerda cuntas personas llegan a la casa pero en cambio describe
con detalle la comida que hay. Adems, dice que nunca ha visto unpan tan grande y que las personas de la casa miran la forma en que
come, lo cual nos hace pensar que el chico ha pasado hambre.
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
38/96
30Rodea el sujeto de cada una de estas oraciones:
aEl padre vendi a su hijo.
bEl hombre montaba un caballo cobrizo.
cAquel hombre tena el rostro avinagrado.
dl llevaba un sombrero negro.
Ahora, pasa al plural los sujetos de las oracionesy asegrate de que concuerden con el predicado:
a
b
cd
31Rodea el verbo de las siguientes oraciones. Despus,subraya el CD con color rojo y el CI con color azul:
aLuisa escribi un correo electrnico a Toms.
bEl cartero entreg la carta a mi vecino.cTus tos han alquilado su piso a unos amigos mos.
dEl mdico dio al enfermo un nuevo tratamiento.
eAntonio compr a sus hijos un regalo magnfico.
fLa abuela prepara un suculento pastel para sus nietos.
32
Escribe una oracin utilizando cada uno de estos gruposde palabras como CD:
alos platos sucios
bla pelcula de misterio
cuna pizza
38
Sujeto, predicado,CD, CI
El sujetode una oracin esla persona, animal o cosade la cual decimos algo.
Para reconocer el sujetode una oracin puedespreguntar:de quo dequindecimos algo?
El predicadode una oracines todo lo que decimos delsujeto.
Sujeto y predicado siempreconcuerdan en nmero y enpersona.
El complemento directo(CD)indica sobrequpersonao cosa recae la accin delverbo.
Para saber si una palabrao grupo de palabras hacenla funcin de CD podemospreguntarnos:qu...?:
Ana come sopa.CD
(Qucome Ana?)
El complemento indirecto(CI) indica a quinvadestinada la accin delverbo.
Para saber si una palabrao grupo de palabras hacenla funcin de CI podemospreguntarnos:a quin...?opara quin...?:
Carmen ofrece sopa a Ana. CI
(A quinofrece sopa Carmen?)
CI
Los padres vendieron a su hijo.
Los hombres montaban un caballo cobrizo.
Aquellos hombres tenan el rostro avinagrado.
Ellos llevaban un sombrero negro.
Voy a lavar en un momento los platos sucios.
Yo prefiero ir a ver la pelcula de misterio.
Hemos encargado una pizza para cenar.
Respuesta modelo:
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
39/96
33Transforma cada una de estas oraciones en oracionesexclamativas. Utiliza las palabras cmoo qu:
aMe gusta tu vestido.
bEste helado est rico.
cEstoy contento.
dEstoy cansado.
eMe gusta esta actriz.
fMe alegro de verte.
34Marca con una xlas oraciones interrogativas
indirectas:Qu alivio! Cmo te llamas?
No s cmo se llama. Cuntas hay?
No s quin ser. Mira a ver cuntas hay.
No s por qu haces eso. Cunta gente!
35
Completa las palabras de estas oraciones y acentalassi es preciso:
aNo s qu le pasa.
bDame el libro qu est encima de la mesa.
cCu ndo llegarn?
dNo s por qu dices estas barbaridades.
eQui n anda ah?
fEn cu nto sal de casa, empez a llover.
La interrogaciny la exclamacin
Las palabrasque introducenlas preguntas y lasexclamaciones se escribensiempre con tilde:
Qu:Qu quieres?Qu bonito!
Cul, cules:Cul quieres?
Quin, quines:Quin es?
Dnde, adnde:Adnde han ido?
Cunto, cunta, cuntos,
cuntas:Cuntosquieres? Cuntas cosas!
Cundo:Cundovendrn?
Cmo:Cmo es?Cmo has crecido!
Las oraciones interrogativaspueden ser:
Directas:Cuntos aostienes?; Cmo lo hizo?
Indirectas: Dime cuntosaos tienes;No s cmolo hizo.
Las oraciones interrogativasindirectas no llevan signosde interrogacin.
Cmo me gusta tu vestido!
Qu rico est este helado!
Qu contento estoy!
Qu cansado estoy!
Cmo me gusta esta actriz!
Cmo me alegro de verte!
X
X
X
X
e
a
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
40/96
36Lee este texto con atencin:
Ahora, contesta:
aQu oficio tiene Kip? Qu es El Impaciente?
bQu le encanta a Kip? Qu aora,
sin embargo?
cQu recomendacin sola dar a su hijo el padre de Kip?
dCon qu soaba Kip?
Qu sola imaginarse cuando observaba algn mapa?
40
ODespus de tres aos faenan-
do en El Impaciente, Kip habaalcanzado el sabio equilibrio
entre la prudencia y la audacia que tie-
nen los hombres de mar. Se haba dejado
crecer los cabellos, que ya le caan sobre
los hombros, para protegerse del fro de
la maana y del sol implacable de la tar-
de. Sus manos eran tan hbiles que poda
enhebrar un anzuelo en una mar agitaday lo suficientemente fuertes para subir a
bordo un atn de treinta kilos. Aunque le
encantaba navegar y lo que ms le com-
placa del mundo era pescar una buena
pieza, como una raya o un atn plateado,
Kip aoraba la escuela, donde siempre
disfrut aprendiendo y jugando con su her-
mano Soros y los otros chicos del pueblo.
[...]
Hay que estudiar, Kip le deca su pa-
dre, para que algn da puedas llegar
a ser capitn de barco. Y l soaba conconvertirse en capitn de un gran barco,
como los que cruzaban imperceptiblemen-
te el lejano horizonte con todo el velamen
desplegado, o soltando una leve vaharada
blanca, all donde nace el cielo. As viaja-
ra por el mundo, as podra ver y conocer
todos esos pases de los que le sola ha-
blar su padre y que salan en el atlas quele haba regalado el maestro Sofio. Cuan-
do observaba algn mapa, se imaginaba
surcando en un enorme velero esos ma-
res de bellos y raros nombres: el de Mr-
mara, el Mediterrneo, el mar de Coral. Se
imaginaba a s mismo desembarcando en
los puertos de esos pueblos y ciudades
lejanas, caminando por sus calles, cono-
ciendo a sus gentes [...].
MIGUELLARREA,Las andanzas de Kip Parvati.Editorial La Galera.
Es pescador.
Un barco o una embarcacin.
Navegar.
La escuela.
Que
estudiara.
Con convertirse en capitn de un gran barco.
Se
imaginaba a s mismo surcando los mares de Mrmara y de Coral,y el Mediterrneo en un enorme velero y desembarcando en los
puertos de pueblos y ciudades lejanas, caminando por sus calles y
conociendo a sus gentes.
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
41/96
37Completa cada una de estas oraciones del texto con eltipo de complemento circunstancial (CC) que le falta:
a (CC de tiempo)
en El Impaciente, Kip haba alcanzado el equilibrio.
b[Kip] poda enhebrar un anzuelo
(CC de lugar).
c[Los barcos] cruzaban
(CC de modo)el lejano horizonte.
Ahora, contesta:
Si suprimes cada uno de los CC anteriores, la oracin sigueteniendo sentido? S NO
38Subraya los complementos circunstanciales de estasoraciones y, despus, indica de qu tipo son:
Ttiempo Llugar Mmodo
aAnteayer, todos fuimos de excursin.bEl martes pasado, estuvimos con los abuelos.
cLo hace todo de manera impecable.
dLo hace todo perfectamente.
eMe encontr con Pablo en el bar de la esquina.
fMe encontr all con Pablo.
39Escribe oraciones que contengan los complementoscircunstanciales indicados:
aUno de tiempo y otro de lugar:
bUno de modo:
cUno de tiempo:
El complementocircunstancial
El complementocircunstancial(CC)dainformacin sobre eltiempo, el modoo el lugaren que se produce la accinque expresa el verbo.
A menudo, la funcin decomplemento circunstancialla realizan los adverbios(rpidamente, ah...), perotambin pueden realizarlagrupos de palabras (conrapidez, encima de lamesa...).
41
Despus de tres aos faenando
en una mar agitada
imperceptiblemente
Esta maana ha llovido en Albacete.
Laura escribe su diario con mucha atencin.
El mes que viene cumplir doce aos.
Respuesta modelo:
TT
M
M
L
L
X
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
42/96
40Copia las palabras del texto que renan las siguientescaractersticas:
aTres palabras que contienen el grupo mp:
bCuatro palabras que contienen el grupo mb:
cUna palabra que contiene el grupo nv:
dUn sustantivo que en cataln se escribe con vy en castellano
se escribe con b:
eSeis formas verbales cuya terminacin se escribe con ven cataln
y con ben castellano:
41Completa estas palabras con mo con n:
e vasado i vestigacin a biente canti plora
ca bio e vo co pota ca peonato
tra va li pieza a bulancia co binar
e panadilla co pendio i vitacin e voltorio
42Completa cada palabra con el prefijo adecuado:
en- em- in- im-
negrecer noblecer papelar mvil
perdible par botellar barcar
mejorable contestable novar maraar
43Escribe en lengua castellana estas palabras que estnen cataln:
quan mbil mfora
quant bena mfasi
aquari canvi simfonia
42
Las grafas m/n, c/q
Escribimos m:
Delante depy b:bombona, campo.
Generalmente, delante
de n:gimnasio,solemne...
Escribimos n:
Delante de vy f: enviar,infancia...
Delante de otra ncuandola palabra contiene elprefijo en-, in-, con-:ennegrecer, innecesario,connatural,sinnmero...
Algunas palabrasque encataln se escriben con q,m, bo v, en castellano seescriben con c, n, vo b:
quadre xcuadro
triomf xtriunfo
mbil xmvil
llavi xlabio
impaciente, implacable,
imperceptible
hombres, hombros,
nombres, desembarcando
convertirse
sabio
encantaba, aoraba, soaba, cruzaban,observaban, imaginaban
cuando mvil nfora
cuanto venda nfasis
acuario cambio sinfona
n n
n
n
n n
m m
mmm
m m m
mm
en en
en
em
em em
in
ininin
im im
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
43/96
Do you know the correct answer?
1What does he drink?
He drink water.
She drinks water.
He drinks water.
2Do you play volleyball?
Yes, you do.
No, I dont.
Yes, I dont.
3Do you sing in a choir?
Yes, I sang every Monday.
Yes, I do.
No, I dont sang.
4Are you reading a book?
Yes, I do.
No, I arent.
Yes, I am.
5What are you doing?
Im listening to music.
I dont speak English.
I go to the cinema.
6Is Rachel sleeping?
No, she is reading a book.
Yes, she sleeping.No, she doing homework.
7Amy is 25 years old. Luke is12 years old.
Amy is taller than Luke.
Luke is older than Amy.
Amy is older than Luke.
8Ellie is 1.25 m. Tim is 1.20 m.Rachel is 1.45 m.
Ellie is the tallest.
Tim is taller than Rachel.
Rachel is the tallest.
9Is Hong Kong bigger than Barcelona?
Yes, Hong Kong is biggest.
Yes, Hong Kong is bigger than
Barcelona.
Yes, Hong Kong is big than
Barcelona.
10Did you go to the cinema yesterday?
Yes, I did.
Yes, I didnt.
Yes, I do.
11What did you eat yesterday?
I eat chicken and potatoes.
I ate chicken and potatoes.
I eated chicken and potatoes.
12Yesterday I watched Spiderman.
Did you watch it?
Do you watched it?
Did you watched it?
TEST YOURSELF
43
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
44/96
1Read this letter and circle all the verbs in green:
Now, answer the questions:
Yes, she does. / Yes, they do. No, she doesnt. / No, they dont.
aDoes Paige live in New York?
bDoes Paige have two sisters?
cDo Paige, Camryn and Sienna have a dog?
dDoes Camryn play tennis?eDo Paige and Camryn play the violin?
fDoes Sienna sing in a choir?
2Write a letter to Bryan, your new pen friend, using thepresent simple.
44
Letter structure
Grammar: presentsimple
Affirmative form
I sleep / go
You sleep / go
He/she/it sleeps/ goesWe sleep / go
They sleep / go
Compte! La tercera persona delsingular he, she, it porta una sal final del verb.
Negative form
I dont sleep / go
You dont sleep / go
He/she/it doesnt sleep / go
We dont sleep / go
They dont sleep / go
Interrogative form
Do I sleep / go?
Do you sleep / go?
Does he/she/it sleep / go?
Do we sleep / go?
Do they sleep / go?
Short answer
Yes, I/you/we/they do
Yes, he/she/it does
No, I/you/we/they dont
No, he/she/it doesnt
Return adress
Date
Greeting,
Body
Closing
Signature
5917 Grass Lake Terrace
55427 Minneapolis, MN
December 21, 2012
Dear Emma,
My name is Paige and Im 12 years old. Im very happy to be your pen
friend. I live in Minneapolis (USA), in a very big house with a small
garden next to the lake. I have two sisters, Camryn and Sienna. We have
a dog, a cat and a turtle.
I like playing basketball and listening to music. I also like reading and
ice skating. I play the piano. My sister Camryn plays volleyball and
Sienna sings in a choir.
My favourite music is country music and pop music. I dont like rap
music. Do you like music?
Sincerely,
Paige
,
,
No, she doesnt.
Yes, she does.
Yes, they do.
No, she doesnt. No, they dont.
Yes, she does.
-
5/19/2018 QPESO_S_1.pdf
45/96
3Read this text and answer the questions:
aWhat is Marc doing? Marc is sitting on the beach.
b What is Marc eating?
c What are Alice and Paul doing?
d What are Tom and his friend doing?
e What is Peter doing?
4Look at the picture and answer (use short answers):
a Is Claire playing basketball?
b Is Rob reading a book?