presidencia be sr. joan casanovas - parlament.cat · presidencia . be sr. joan casanovas iari de...

Presidencia .

Be Sr. Joan Casanovas

IARI DE SESSIONS F

ia 1,‘ de desembre del 1933 c

S U M A R I I

A dos quarts de cinc i tres ~ ~ J Z U ~ S de la f a rda s’obre la sessió, sola la presid2ncia de l’honorable senyor loan Casanovas. I I,ectwa i, aprovació de t’acta, de la sessib anterior.

Ordre del dia: Prec del s m y o r Dalnaau al seizyor Conseller de Treba l l i Obres Públ iques sobre les inundacions al’ B a i x

Prtc del senyor Fronjosh referent al p reu Rel p a . Resposta del senyor Coitseller P r i m e r i rectificació del senyor Fronjosci. Prec del senyor Carreres i Aritau adherint-se al del senvor Dalnzau referent a les inundacions del B a i x

Resposta del senyor Conseller Pr imer . Vanifestacions del senyor Farreres i D u r a n relacionades a m b el prec relatiu a l’augnzent del preu del pa. Prec del senyor Duran i Venioisa, al senyor CowelTeT de Justicia i Dret referevtt a unes oposicions a

Re$osta del senyor Conseller de Justicia i Dret i rectificació del senyor‘ D u r a n i Vemtosa. lizterppllació sobie la situació de les f inances a Catalunya i les Parspectiires d e l v inen t Pressafiost. El seizyov Vidal i Guardiola explana la interpel.laciÓ. Cotitestació del, seizyor Consellcr de Finances i tectificació del senyor Vida l i Guardiola. IZpcia closa la interpellació. Lectura d’un Projecte de L l e i Prorrogant per t r e s mesos el t e rmin i coizredit perquk la Comissió encnr-

regada d’esiudiar els problemes referents a les Finances municipals i a les exaccions locals, pugui portar a t e rme les tasques que té encomanades.

Lectura $un Proljecte de Llei prorrogawt en un 25 per IOO Pel pr imer trimestre de1 1934 el Pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l’any actual.

Lectura d)un Projecte dei Llei relat iu a la concessió de p e n s i o m als hereus de Pere Mdr t i r Rossel l i 1,‘i- lar i de Rafael Canzpalans.

I ectura del dictarneTi de la Co.?rtissiÓ dei Cul tura sobre el Consell de Cu l tura de la Generalitat . Lec tura de dos vols particulars a aquest dicianzen.

Diccuui6 del dictanaen< dg la$ Comissió de Finances sobre) el Projecte de L l e i de diverses transfer2ncie.s entre partides del Pressupost del despeses d’enguany.

Lectura del dictanaeiz i d‘un vot particular s ignat pels senyors Vidal i Guardiola i Tallada.

E $73 pn rdd .

Enzpdrdd. El senyor X i r a u també s’hi adhereix .

unes places de M e t g e s forenses.

1

I

2778 PARLAMENT D E CATALUNYA. - DIVENDRES, 1.1 DE DESEMBRE DEL 1933

EI s e n y o r Cerezo, p e r la Comissió, diu que el D o t fiartzicular n o s’accepta,. E l senyor V ida l i Guardiola d e m a m u n e s aclaracions i li coiztesten els senyovs Conse l l e r de Finaizces

i Cerezo. El senyor Vidal i Guardiola defensa el vo t particular. Resposta del senyor Conse l l e r de Finances i rectificacio’ del senyor T 7 i dal i Guardiola. Resposta dei senyor Cerezo, per la Corr;issió. Iwtervenció del senyor Vall& i Puials , al qual contesta el senyor Conseller de r’ *znances. Es procedeix a la votació nominal del vot particular del sen(yor Vida l i Guardiola. Voten a favor 8 sc-

Per no haver-hi nonzbre suficierzt de senpors Difiutal.7 per prendre acord, se suspdn el debat. Ordre del dia Fer a la sesció de dimarts . Saixecu Jn sessi6 a dos quarts m e n y s cinc rnin(uts de m u d e la vetlla.

u

I

nyors Dipu ta t s i e n coxtra 23.

Sobre la sessi6 a dols quarts de cinc i tres minuts de la tarda, sota la presidsncia de l’honorable senyor Joan Casanovas.

E.s llegida i aprovada l’acta de la sessió anterior.

O R D R E D E L D I A

Precs i preguntes

Les Inundacions del Baix EmpordA

El Sr. PRESIDENT’ : Té la paraula el senyoir Dalmau.

E1 Sr. DA1,MAU : H e demanat la paraula per dirigir un prec al senyoir Conseller de Treball i Obres Públiques que, en la seva absPncia, agrairia al senyo(r President se servis fer-li traslladar. M’he de referir en aquest prec a la devastació prcdui’da per un aiguat que ha ocasioinat grans pitrdue, c ma- terials en la Co’marca del Baix EmpordA, particu- larment a Sant Antoini de Calolnge, Calonge, Sant Joan de Palam6s i Palamós. Sembla que els estralls són considerables ; que s’han prolduit nmltes mal- vestats i que inclús centenars de famílies es troben sense el més necessari per a cointinuar la seva vida en llurs vivendes. En aquest sentit agrairia, en noam dels companys que representen la circumscripció de Girona, que la Generalitat vegés si pot trametre personal adequat per tal de reparar en el possible els estralls, i que coajuntament miri d’atendre les necessitats en %UP lbgicament es trobaran aquestes famílies desvalgudes que estan sense empar i sense refugi. Cal, naturalment, que aquests auxilis han d’ésser immediats ; per6 també cal que la Genera- litat procuri fer per manera que aquestes coses no hagin de dep1oraras.e més, corregint d’una vegada la causa mctivadot-a. Sembla que aquesta causa d’aquests aiguats que hi ha hagut periddicament a Palamós, vénen originats per la riera Aubí que, en desbordar-se per les excessives pluges, estén el seu caudal cl’aigües en aquest tros de terreny, in- vadint grans franges de les seves volreres. Antiga- ment, fa uns anys, es va des-diar vers la platja de Castell, per6 per l’aigua que degut a les grans pluges havia d’absosvir el noa cauce, aquest resulta insuficient, i a l’originar-se aquestes pluges fortes es produeisen aquests perjudicis morals i mate-

rials que avui deplolreni de nou. Es de desitjar, dolncs, que a més dels auxilis que demana la situacib d’avui, el Golvern de la Generalitat es preocupi d’estudiar les obres de defensa necessaries per evitar la repetició, una vegada per sempre, d’aquestes riuades que han portat dies de doll i d’amargues conseqühcies als habitants d’aquell tros de terra empmdanesa.

El Sr. PRESIDlENT : La Mesa trametri ei prec que ha formulat el senyor Dalmau. Té la paraula el senyolr Simó. (EC sehyor Simd n o es troba present e n el saló.) Té la paraula el senyor Fron- jolsa.

EI greu del pa

E1 Sr. FRONJOlSA : Senyo’rs Diputats : Jo he de plantejar una qüestió, avui, que noi si. si realment co’rrespon a aquesta Corporació, si realment aquesta té cap autoritat per a discutir-la ; perd el fet és que ha proiduit la dispoisició, no1 se de qui, una impressió d’indignitat en les classes treballa. dolres i, en realitat, jo m’aixecol per a protestar de quP puguin ésser possibles aquestes coses en una ciutat com Barcelona.

Avui s’ha tocnat a pujar el preu del pa. EI Sr. FARRERES I DURAN : Es el triomf

de la Lliga ! (Rialles.) E l Sr. FRONJOSA : No sé si és el triomf de

la Lliga. El Sr. DURAN I VENTOSA : (S’adrep a

la Majoria.) Per ara maneu vosaltres ; vareu que. dar que havieu guanyat.

E1 Sr. FRONJOSA : E l fet és, i en suposo assabentats tots els senyors Diputats, que per a assolir l’abaratiment del pa en cinc cPntims per quilo es va portar una campanya de més de mig

per mitja de part de la Premsa d’esquerra, recla. mant la intervenció de l’aleshores Governador Ci. vil, el senyor Ametlla, i que mentre ell fou Go- vernador, no s’aconseguí l’abaratiment del pa Va intervenir-hi la Junta de Suministres i Pro. veiments ; hi hagué una pila de combinacioas i una pila de coses i, finalment, en prendre pos. sessió del Govern Civil de Barcelona el senyor Selves, al cap d’uns quants dies, vingué la re. baixa del pa en cinc cPntims. I avui, sense anan. cis previs, les dones de casa nostra es troben amb

any per mitja dels Sindicats professionals obrers, ‘ I

I

2779 ~- PARLAMENT D E CATALUNYA. - DIVENDRES. 1.‘ D E DESEMBRE DEL 1933 _ _ _ ~ _ _ _ _ ~ ~ ~ ~ _ _ _ _ _ _

uns lletrerets a cada forn dient que el pa s’havia apujat en cinc c&im ,e1 quilo.

(Entra a la Cambra l’hoizorable senyor Con- seller Przmer.)

Aixa, torno a repetir, no sé si és de la incum- bhncia d’aquesta Corporació parlar-ne o intervenir-hi ; perd no em negar& cap dels senyors Di- putats que el fet és oportuníssim. E n aquest moment, apujar el pa en cinc &tims, és una cosa oportuna i definitiva !

Jo aprofito la circumstAncia de qui: es troba aquí el senyor Conseller Primer per a dir-li que JO, desconeixedor per complert de totes aquestes mecaniques polítiques que es necessiten per a aconseguir la rebaixa del pa en cinc cPntims, rn’estranya que per a aconseguir s’estigui mig any; perd que per augmentar-lo, no cal que s’hi estigui ni vint-i-quatre hores. Jo desitjaria que es vegés si es Got aconseguir pel Govern de la Generalitat, que el pa torni a vendre’s a l mateix preu. E m deia aquest matí u n forner que li havien apujat la farina. A mi no m’interessa que s’hagi apujat la farina, perque al fi i al cap no som nosaltres el que regulem el preu del mercat de la farina. L a classe treballadora només sap que aquells aliments primaris indispensables que són els que consumeix i que sofreixen aquesta oscillació, en el sentit de qui: per fer-lo abaixar hagin de maldar durant molt de temps, i en canvi per apujar-lo en u n tres i no res pot ésser una realitat. Si aixd continués així, haurem de fer el que deia el senyor Conseller d e Justícia i Dret.. .

E1 Sr. CONSEL,I,SR PRIMER: Demano per parlar.

El Sr. FRONJOSA: ... que feien les mosques, i si aix6 continua amb Tquesta facilitat nosaltres estem disposats, mitjanqant cls nostres organismes polítics, mitjagant les organit7ac;ons obreres que nosaltres representem, a emprendre una campanya, encara que sigui d’escindol, a fi i efecte de qui: no sigui possible aquests augments en els queviures i principalment en el preu del pa.

El Sr. PRESIDEWL‘: Té la paraula el senyor Conseller Primer.

El Sr. COi\rSELi,ER PRIMER: No he pogut sentir, com hau& pogut veure el senyor Fronjosi, la totalitat de la prequnta que acaba d’adreqar al Govern de la Generaiitat. Perb les Últimes paraules són suficients perqui: em doni compte, d’una manera clara, de la contrarietat del senyor Fronjosi pel fet de l’augment del preu del pa, que ve inten- tant-se en uns llocs i ve realitzant-se en altres. Estic segur que ei senyor Fronjosi no desconeix la com- plexitat d’aquest problema i coneix també el llarg temps que ve debatent-se aquesta qüestió gairebé en tots els Ajuntaments de Catalunya. Perqui: més que del Govern de la Generalitat, és una qüestió de compethcia exclusiva dels Ajuntaments.

Amb aixb, en fer jo aquestes manifestacions, no tracto de cap manera de defugir el que pugui haver, el que pugui correspondre i pugui tenir $acció respecte d’aquests Ajuntaments, el Govern de la Gene- ralitat, i molt menys l’allunyar la preocupació i l’a- tenció, que evidentment té l’obligació el Govern de prestar a un problema de la transcendiiicia que té el plantejat pel senyor Fronjosi. Puc dir-li naturalment que, en quant a la regulació del preu del pa,

sembla que entre els fabricants de pa i veiedors de farina s’liavia arribat ja d’una manera general a convenir que en cap cas el preu de venda del pa podia ésser superior al que correspon al preu de venda de la farina. M’estranya que al senyor Fronjosh no li preocupi - jo crec que sí que I’ha de preocupar - el fet de qu& hi hagi més o menys farina si té un preu o un altre preu. Per6 tinc la seguretat de qui: amb l’afany i el desig del senyor Fronjosi de qu6 el poble arribi a tenir a un preu relativanent barat el pa, no desconeixerA ell, que els industrials fabri- , cants de pa no poden dedicar-se a aquesta indústria sense un marge de benefici o bé exposant-se a perdre una quantitat. N o ; quan s’ha assenlalat aixb evident és que se sap, és perfectament con:gut, esti a l’abast de tothom, que el preu de venda del pa en el preu corresponent de la farina deixa un marge de benefici suficient per’ tal de quk puguin mantenir-se i obtenir els bene sables per continuar vkquent amb un confort, sinó fent una vida luxosa, una vida decent i decorosa.

Doncs bé; vull dir al senyor Fronjosi respecte d’aquesta qüestió, que el seu prec seri un motiu rnés d’estímul pel Govern de la Generalitat, encara que no és I’Úiiic que ha rebut d’aquesta . naturilesa i ve preocupant-se el Govern d’aquestes qüestions, no reduint-les a la qüestió exclusiva del pa, sinó en general al problema de les subsistcncies. AixS agreuja la qüestió, per6 tinc una certa confianqa de qui: el Govern, amb les dades que té i sense refusar les que li puguin venir de les diferents organitzacicns políti- ques i tccniques de Catalunya, amb gairebl la seguretat absoluta que l’aportació d’aquestes dades seri de més efickia que una campanya d’escindol, com ha indicat el senyor Fronjosi, per informar al Go- vern de la Generalitat i concretament a l’Ajuntament de Barcelona, per tal de qu6 en un termini breu s’arribi a regular tot aquest problema, no sok del pa, sinó de les subsistPncies en general, en forma de qui: es redueixin els abusos que evidentment Ténen co- metent-se avui en ordre a aquests problemes per part d’uns sectors dels comerciants o industrials de Catalunya.

Per aixb mateix, jo no puc oferir altra cosa ai senyor Fronjosi El Govern recull el seu prec i in- tensificar; el seu estudi i propugnarh el que tant per part de 1’Ajuntament com en el que correjpon a la Generalitat tinguin més eficicia els desigs cel senyor Fronjosh, perqui: jo tinc la seguretat que s’inspira d’una manera absoluta en un desig de millcr justícia i de millorar les condicions econbmiques de les classes humils de la nostra terra.

EI Sr. PRESIDENT: Té la paraula el senyor Fronjosi

E1 Sr. FRONJOSA: Agraeixo moltíssim al senyor Conseller Primer que ens hagi ofert e propbsit d’anar a fer uii estudi per veure quines passibilitats hi han per tal de disminuir el preu de les mbsistkn- cies, sobretot aquestes que la classe treballadora consumeix amb més alt grau. Per6 ara parlhvem preci- sanient del pa. Evidentment, senyor Santaló, es veu que aixb del pa és molt complexe ; es veu que determinar el preu del pa és molt complexe, perb, sobretot, li0 és molt més quan es tracta d’abaixar-10. Re- cordo, evidentment, que quan es va tractar d’abaixar el pa les organitzacions patronals varen portar el seu escandall, els sindicats obrers també varen anar al

2780 PARLAMENT D E CATALUNYA. - DIVENDRES, D E DESEMBRE D E L 1933 I 1

T é la paraula el senyor Conseller Primer. El Sr. CONSELLER PRIMER : També sen-

to no1 haver estat present aquí en el mocment d’a- dreyar el prec el senyor Dalmau, de Girolna, amb relació a la desgracia que acaba d’aplanar a les coiniarques de Giroaa, tant més sensible quant encara és molt recent la desgracia d’unes inuu. dacions que indubtablement coneixen, el mateix el senyoir Dalmau, que el senyor Xirau i que el senyor Carreres. Sento no haver estat ací, perque a part de solidaritzar-me en nom del Govern, que també ha canviat impressiolns sobre aquest afer, al prec del Diputat senyolr Dalmau, jo1 voildria fer avinent, en relació a les darreres paraules del senyor Carreres i Artau, que alguns representants d’aquesta Cambra i altres representants de les comarques de Girona, que no1 formen part com a tals representants d’aquí, amb moftiu de les inun- ,

Govern civil en una pila de reunions portant també els comptes del preu a qu6 es podia vendre el pa, i mentre hi hagué l’antecessor del senyor Selves no va ésser possible abaixar el preu del pa. Es tan complexe aixb, que es veu que es una mena de cosa que esta en equilibri inestable, per6 que sempre es de- canta a uiia banda, i, evidentment, quan no es pot sostenir massa temps’ en una posició determinada, sempre cau de la banda contrifia nostra.

El Sr. CONSELLER PRIMER: Menys ara. (Entra a la Cambra l‘honorable senyor Covtseller

de Justicia i Dret.) El Sr. FRONJOSA: Amb una família que con-

sumeix tres quilos de pa cada dia, cinc centinis per quilo són quinze centims diaris, o siguin quatre pessetes i mitja al mes.

El Sr. CONSELLER PRIMER: Permeti’m el senyor Fronjosa; aixo era ahir, avui és una altra cosa.

El Sr. FRONJOSA : Q d ? E1 Sr, CONSELLER PRIMER: vaugment

El Sr. FRONJOSA: S’ha augmentat més? El Sr. CONSELLER PRIMER: Avui s’ha

tornat a reduir. E1 Sr. FRON JOSA : Jo li he de dir que la meva

dona ha pagat avui el preu més car, i les velnes de l’escala m’han vingut a trobar en comissió protestant d’aquest augment. (Rialles.)

El Sr. CONSELLER PRIMER: Perdoni el senyor Fronjosi i tranquillitzi’s, perqu; dem2 el pagarA més barat.

El Sr. FRONJOSA: Així, doncs, digui que val més que no parli més.

El Sr. CONSELLER PRIMER: Exacte. E1 Sr. FRON JOSA : Per6 el que dic 6s una cosa,

i és que eis companys forners estan disposats a sub- ministrar totes aquelles dades precises a qualsevol autoritat de Catalunya, tant si és del Govern de la Generalitat com si és una autoritat municipal, per a demostrar que el pa a Barcelona es paga avui a un preu excessiu. Jo he fet algunes vegades oferiments a aquesta Cambra, que potser no s’ha cregut convenient acceptar-ios ; per6 jo agrairia que aixi, s’aten- gués bé i que s’escoltés els companys forners, que demostrarien al Govern de la Generalitat i a l’autoritat municipal que ho cregués convenient, que el pa a Barcelona es paga a un preu excessiu.

Ara bé ; jo1 no vull entrar en el terreny de les suspicacies, perque en aquest terreny no) hi ha res que s’hi aguanti, per6 sí vull dir les coses que diuen els companys folrners, i és que aquí els factors que juguen en aquest assumpte del pa, i sobretolt els que defensen els interessois dels industrials forners, es veu que tenen tanta fortalesa i tenen tantes excuses per a sortir amb la seva, que per aixb es pot dolnar l’espectacle de que per abaixar el preu del pa cinc centims s’estigui tant de temps i es necessitin tantes estadístiques i infolrmacions, i en canvi, per a augmentar-lo, un dia de bon hu- mor puguin acolrdar-ho’ els industrials pel seu propi compte. De totes maneres, havent-me fet aquesta manifestació el senyor Santaló de quP dema el preu del pa tolrnara a ésser el que era ahir o abans d’ahir, jo1 ja resto satisfet i diré als meus companys que es tranquillitzin perque ha estat un somni d’una nit d’estiu.

d‘aquest preu que indica.

2781 -~ PARLAMENT DE CATALUNYtl. - DIVENDRES, DE DESEMBRE DEL 1933

ccnsiderable que va realitzar un ciutad& il.lustre d’aquelles terres, en Salvador Albert, fins a acoa- seguir la desviació d’aquesta riera. La intensitat de les pluges d’abans d’ahir, coincretades en unes muntanyes que són les de Fitó, va produir un augment de caudal tan insoispitat i tan desacostu- mat alla, que ha prolduit el trencament dels dics de contencib en la part de desviacirj d’aquesta riera, i ha moetivat aquestes inundacions a la part de Sant Joan de Palamós i Palamós, i en canvi ha prodult aquests mateixos efectes, encara que no1 amb estralls de tanta colnsideració, a la part de Pals i de Tocroella de Montgrí.

El Govern de la Generalitat va coneixer im- mediatament el que havia esdevingut i la intensitat precisament de la diguem-ne tragedia, d’a- auestes inundacions, que afectava d’una maner9 especial a Sant Joan de Palarnós i Palamós. Per altra banda, conFix el Govern de la Generalitat per comunicació directa del Governador de Gi- rona, les iniciatives que s’han pres per part de I’Ajuntament, mereixedor de tot elogi, per so- ,córrer a les famílies més directament afectades per la inundació, i les iniciatives preses per a minvar el dolor d’aquestes famílies, i per anar a la correcció d’aixd a qui. es referia el senyor Carreres.

Per aixb no sols es va disposar de les quantitats que tenia precisament a disposició el senyor Governador, sinó que d’acord amb l’alcalde de Palamós es va obrir una subscripció, que, segons notícies del Govern, arriba ja a una quantitat una mica considerable, podent assegurar a la Cambra que les famílies més directament afectades es troben avui allotjades d’una manera decorosa, d’una manera relativament confortable, havent aprofitat per a aixd les escoles nacionals recentment inaugurades, on s’han instaHat uns llits i s’ha instal.lat una cantina per a poder donar menjar a grans i petits, d’una manera, com dic, perfectament decorosa.

Apart d’aixd, el Govern de la Generalitat esta decidit a aportar a aquesta subscripció la quantitat que li permetin les circumstancies, per tal d’atendre a les necessitats més immediates i no descurar en cap cas la continuació de les obres iniciades a comengament d’aquest any, en ordre al que en podríem dir política preventiva dels estralls possibles de les inundacions en aquelles comarques que d’una manera periddica, i d’una manera catastrdfica, vénen afectades per J’excés i la irregularitat del regim de pluges en les nostres comarques gironines.

Del preu del pa, encara

El Sr. P R E S I D E N T : Té la paraula el senyor Farreres i Duran.

El Sr. F A R R E R E S I DURAN : Havia de- ,manat la paraula en el moment d’intervenir el senyor Fronjosh en la qüestió del pa, perquP tenia intenció d’exposar a la Cambra aquesta ,anomalia que hem vist de quP de la nit al matí, Sense previes negociacions, sense determinar-ho ,cap entitat adient per a poder-ho fer, s’hagi apujat el preu del pa una altra vegada.

Jo recordo la manera com es r a r a fer les negociacions per a posar el preu del pa a 70 cPn- tims, que resulta un preu reinuneradcr per als indastrials flequers. Es millor que no entrem en detalls sobre la part tecnica, i els estud:s i escan- dalls que s’havien fet per la Junta del Govern civil, i per aixa em limitaré ii dir senzillament ,el resultat de tots aquests estudis tscnics fets per .la Junta que al Govern civil tenia cura de les .subsisti.ncies, i que va determinar qu’ el preu del pa era remunerador a 70 cPntims. Aclarit .aixd, en el Govern civil, quan va entrar el senyor Selves va determinar en tres dies el que no havia pogut fer en mig any de negocLacions el Governadolr anterior, i que es posés el pa a aquest preu.

Ara, ens consta a molts que estem prop d’a- questa qüestió, que el preu del pa s’ia apujat sense l’autorització ni de 1’ Ajuntament, ni auto- rització de la Generalitat, ni del Govern Civil. Avui tenim notícia que hi ha hagut també unes notes del Governador dient que no havent donat aquesta autorització, calia reposar el pa altra ve- ,gada a aquell preu. Naturalment que j a ho havia dit el senyor Santaló i, naturalment, el meu prec .ja no té lloc. Tota vegada, perb, que la Presi- .di.ncia ha tingut l’amabilitat de donar-me la pa- #raula, no em resta més que regraciar a la Presi- .dencia i al senyor Conseller Primer per llur atenció.

D’unes oposicioms a unes glaces de metges forenses

El Sr . P R E S I D E N T : E1 senyor Duran i ,VenEosa té la paraula.

El Sr. DURAN I VENTOSA : Senyors Di- putats : Tenia anunciat un prec al senyor Con- ,seller de Justícia i Dret i, aprofitant a aquests ,moments la seva presPncia a l banc roig, vaig a ,formular-lo breument.

Hi ha qüestions, senyors Diputats, cue encara que aparentment, pel nombre escis de persones a qui: afecten, senibla que tinguin solament una importhn- cia secundhria, mereixen, amb tot, l’atenció del Par- lament de Catalunya en ple per la transcendhcia que poden tenir quant al que significa llur propi plantejament.

Així, es dóna el cas que una qüestió com és la d’unes simples oposicions a unes poques places de Metges forenses, que, per consegiient, afecten no- més a un determinat nombre de Metges, diríem, té la transcendincia que posa davant per davant el csi- teri descentralitzador que sembla que hauria d’im- pesar en el nou Estat espanyol i el criteri ampla- ment centralista i unificador -persistent, que amb tots els canvis de ri:gim i amb tots els canvis de persona- litats ei? el Govern, segueix perseguint-nos a tots aquelis que aspirem a una varietat dintre d’aquesta general de 1’Estat.

Es tracta, senyors Diputats, que en I’Audi6ncia de Barcelona, més ben dit, en els Jutjats de Barce- lona, com en els de Madrid, hi ha una institució complenientiria de 1’AdniinistraciÓ de Justícia, que és indispensable que existeixi i que té una transcen- dkncia en la seva funció veritablement important. Són aquests Metges forenses, sense els quals l’Ad-

2782 PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIVENDRES, DE DESEMBRE DEI, 1933

ininistraci6 de Justícia en el criminal fóra sempre deficient. Abans no existia aquest Cos de Metges I orenses, per6 a principis de segle, existint solament a Madrid, s’amplii als Jutjats de Barcelona. Es creB aleshores el Cos de Metges Forenses, un per a cada un dels Jutjats de Barcelona, com existia per als de Madrid, i en el Decret de creació dels Metges forenses s’estahi que, com succe’ia amb els de Madrid, on 1’AudiPncia de Madrid era la que proveia les places mitjansant oposicions, en I’Auclikncia de Barcelona es fessin també les oposicions per aquestes places de Metges forenses. Aquest rPgiin subsistí en tli- f erents disposicions emanades del Ministeri de GrB- cia i Justícia d’aleshores, durant tot el temps de la monarquia constitucional. Subsistí durant el temps de la Dictadura, per6 ha estat en aquest temps en que se’ns ha volgut fer creure que sota un rkgim esquerristz general d’Espanya, s’anava a una idea de descentralització i de millor distribució de les f un- cions en els diferents organismes de I’Estat, quan s’ha vingut a establir que les oposicions a aquestes places de Metges forenses de la ciutat de Barcelona es fessin a Madrid, on no s’havien fet mai.

Saben els senyors Diputats que s’ha ampliat el nombre de Jutges de la ciutat de Barcelona. En ampliar el nombre de Jutges s’han ampliat també les places de Metges forenses. Perh, iper qui: no s’ha respectat el que fins ara s’havia fet, que aquestes oposicions seguissin f ent-se per 1’Audii:ncia de Bar- celona? 2Es que aquesta nova tendhcia que se’ns deia que servia de garantia, l’esquerrisme del Go- vern de1 senyor Azaña, per aquest nou canvi que

e suposar 1’existi:ncia de 1’Estatut de Cata- lunya, s’ha traduyt que en aquest aspecte especial de 1’AdministraciÓ de Justícia hi higim encara perdut? Ens resulta que all6 que havia respectat la inonar- quia constitucional, que havia respectat la Dictadura, no ho ha respectat el Govern del senyor Azaña. PPr6 no hem de discutir en aquests moments el que hagi fet el Govern del senyor Azaña; el que hem de d is - cutir, i ens n’hem de doldre, és que aix6 ho haqi permi:s el Govern de la Generalitat de Cataluny?. S’ha dit aquí, se’ns ha dit, que com que 1’Estatut de Catalunya no estava encara implantat en el mes Ie juny en quit es convocaren aquestes oposicions. no hi havia mitj& que el Govern de la Generalitat S’O-

posés a qui: aquestes oposicions es fessin a Madrid. Cal tenir en compte, amb tot, que questes oposicions, convocades el mes de juny, han estat després suspeses i precisament he tingut un interPs especial en plantejar aquesta qüestió en la sessió d’avui, perqu; he llegit als diaris que en el Consell de Ministres d’ahir s’acordi autoritzar el Ministre de Justícia per a convocar novament aquestes oposicions suspeses ; de manera que ara, en ple regisnie de I’Estatut, de traspis de I’AdministraciÓ de Jus- tícia a la Generalitat de Catalunya, succeeix encara que en contradicció amb un precepte termtnant de 1’Estatut de Catalunya, on es diu que els auxiliars de 1’Administració de Justícia seran nomenats pe! Govern de la Generalitat, encara es dóna aquest cas insblit, inaudit, intolerable, que aquest prove’iment de places per a 1’AdministraciÓ de Justícia de Mzt- ges forenses es faci a Madrid.

Jo no crec que haguem de venir a discutir aquí, en termes que podrien discutir-se davant d’un Tri- buna1 del Contenciós, si 1’Estatut est& en aquesta I

forma, si s’havia de regir de tal manera, si s’havia de discutir en tal altra forma. Ens trobem en un Parlament que és un organisnie essencialment polí- tic i no podem deixar de tractar aquestes qüestions des d’un caire polític, i en aquest sentit és que, espe- rant les explicacions que se serviri donar-me el senyor Conseller de Justícia i Dret, haguem de plinyer- nos que aquest problema no s’hagués plantejat ja en el terreny polític. DE manera que, prescindint idhuc de si els textos legals ens recolzen o no, si teníem dret o no en teníem a exigir-ho en virtut d‘aquest article de 1’Estatut de Catalunya, creiem que una gestió que podia perfectament fer el Govern de la Generalitat de Catalunya amb el Govern de Madrid, hauria pogut donar una solució prrictica i agradosa per tots en aquesta qüestió. Es evident que aquest desig d’absorció dels organismes burocritics de Ma- drid persisteix i persistiri, existia abans i existeix avui, existia en un ri:gim i existiri en el ri:gim actual, existia quan manaven els Governs d’esquerra, i succeir& quan manin els Governs de dreta; és igual aixb, hi ha quelcom que és superior a aquestes dife- rhncies d’ideologia política, per6 el que ja no és igual és que des de Catalunya es mantinguin amb tota fermesa els principis en qui: nosaltres recolzem la nostra acció. Ei que no és igual és que per part del Govern de la Generalitat de Catalunya es donin a totes i cada una d’aquestes qüestions, encara que semblin nímies, tota la importincia necesshia pei que signifiquen com a símbol que són de la manera com s’han d’interpretar aquestes disposicions de TES- tatut.

No plantejaré al senyor Conseller de Justícia i Dret aquesta qüestió en els termes estrictes de si hi ha dret o no n’hi ha a qui: aquestes oposicions es facin o no en aquesta forma. Tant se ine’n dóna, tant si hi ha dret com si no n’hi ha; el que dic és que encara que hi hagués hagut un Govern unitari completament, un Govern centralista absolut, encara que no existís el Parlament de Catalunya, si hagués existit simplement una modestíssima Diputació provincial, aquesta modestíssima Diputació hauria prac- ticat totes les gestions necessiries per obtenir d’un Ministre de Justícia, que revoqués un acord d’aquesta naturalesa amb el qual s’han vingut a vulnerar totes les prictiques fins ara seguides. No pot haver- hi cap raó de cap ordre, ni polític, ni administratiu, ni judicial, que aboni que aquestes oposicions ara es facin a Madrid, havent estat consignat sempre que es fessin a Barcelona. De la interpretació que el Ministeri de Justícia hagués donat a les gesrions que es fessin per part del Govern de la Generalitat de Catalunya, hauríem hagut de deduyr amb quin criteri es volen venir interpretant d’aquí en endavant totes les disposicions reguladores de 1’Estatut de Cata- lunya.

No oblidem - i vaig a acabar -, no oblidem que d’aquestes coses tan petites se’n fa un feix, i aquest feix, en tolerar-10, en consentir-lo mansament la Generalitat de Catalunya, ha de portar greus conseqii6ncies.

Es tracta d’una instruccib, com dic, absolutament parcial no’més en apariencia, i es tracta sols d’uns interessos d’uns quants metges, perd per damunt d’aquests interessos dels metges hi han els interessos generals de Catalunya i l’inter?? de tots els autonomistes de que s’interpreti tan

PARLAMENT DE CATALUNYA4, - DTVENDRES, 1.’ D E DESEMBRE DEL 1933 2783 -- i

Ampliament com sigui possible, les disposkiolns de lJEstatut de Catalunya.

El Sr. CONSELLEA de J’ustícja i Dret : De-

E1 Sr. P R E S I D E N T : El senyor Comseller de Justícia i Dret té la paraula.

El Sr. COINSELLER de Justícia i Dret : Se- iiyors Diputats : Jo no puc seguir el senyolr Duran i Ventosa en aquesta excursió que acaba de fer sobre la pollítica de la República i la política de la monarquia en aquestes qüestions. Jo el que hauré de dir en aquest cas, és que el principi que s’ha adoptat fins ara és el de qui. totes aquelles oposicions, concursos i nomenaments que es fessin abans de l’adaptació de serveis, s’havien de fer d’acolrd amb la legislaci6 antiga ; i el que es fes després, s’havia de fer d’acolrd amb les dispol- sicions de 1’Estatut.

Va venir, en efecte, un nomenament fet pel Ministeri d’Indústria i Colmer$, quan encara era Ministre el senyolr Marcellí Dolmingo, i es varen fer unes oposicions, es va convocar un colncurs per a colbrir dues places que estaven vacants a Barcelolna ; i aleshoires es va fer la rec la mac ió^ deguda per part de la Generalitat. I aquell Decret 1 que havia sosrtit a la Gaceta, va rectificar i es varen suprimir les places la provisió de les quals es convocava. I aquestes opsicions que diu el senyor Duran i Ventosa que cs tolrnen a convocar ara, són per una nova coavocatbria i el Gofvern de Catalunya no respectara aquesta convoicatdria, ni tindra en compte aquests noimenaments. Si la con- vocatdria és anterior i, per tant, esta dintre de la política acceptada fins ara, aquest Golvern des- prés d’haver proctestat, perque ja ho ha fet, no padri fer més que protestar. Perd per ara, aquestes noves cposiciolns, si s6n veritablement noves opcsicions no tindran efecte a Catalunya i els nomenaments seran periectament nuls.

Aquest mateix criteri s’aplica amb un problema recent de justícia municipal.

Acaba d’apari.ixer a la Gacela totta una regla- mentació respecte als nomenaments de persolnal de funcionaris de la Justícia municipal. Aquest tema va ésser discutit al Consell de Ministres i en el Colnsell de Ministres es va acordar que no era necessari en cap cas que es posés un article, en les noves Ordenacions, que digués que all6 tio era aplicable a Catalunya, perque era una mala política la de deixar que en cada cas es digués a k d ; perque poldia ésser que en algun cas alld no es fes, i havent-se establert el precedent, en no fer-se l’excepcib, fóra aplicable a Catalunya. I ni per ara ni en el successiu aquest Decret de Justícia municipal ser& aplicable a Catalunya ; i esta prbxim el dia en qui. aquest Coaseller de Justícia podra presentar un Projecte de Llei referent a les cirdenacions de la Justícia municipal.

Jo no puc fer altres aclariments ni donar altres explicacions, al senyor Duran i Ventosa, perque conec per telegrama aquesta dispolsició del Colnsell de Ministres, per6 no la colnec al peu de la lletra. Per6 consti que abans d’aixci, aquest Conseller ha fet la deguda proltesta ; i en la protesta varem haver de cedir davant de la coasideració de quP s’havien adquirit drets a l’olmbra d’una legislació que encara continua vigent.

8 manoi per parlar.

1 i ’

I /

‘

1 1

I no1 puc dir res mes al senyor Cari3 j Ventosa. El Sr. DURAN 1 VENTOSA : Demam per

El Sr . P R E S I D E N T : EI senyor Duran i Ven- toea té la paraula, per rectificar.

E3 Sr. DURAN I VENTOISA : Per rectificar i mollt breument.

Abundo en el criteri del senyor Cmseller de Justícia en dir que realment fólra un vertader erxor el de qui. s’establís aquest sistema d’haver de posar en totes !es disposicions del Golvern de la Repú- blica, quan seran aplicables i quan no ho, seran a Catalunya, perqui. des del moment que 1’Estatut és una Llei de la República s’ha de respectar en tots els casois, sense necessitat de dir en quin molment si, i en quin molment no s?ha de complir. Per6 en el cas aquest nob sabem prou bC si és el mateix de qui. es tracta. Simplement per disposicions, que per no molestar a la Cambra no llegiré aquí,, perd l’última és de l’any 1915, s’hwia establert que les oposicions es farien a 1’AudiSncia. De manera que noi existia un regisme especial en virtut del qual s’liavien de fer a Madrid; i és que hi ha hagut una disposici6 nowa, contra aquesta disposició nova, no diré una protesta, perque aquestes proltestes serveixen per poc, per6 si debia haver existit una gesti6) que es, podia fer amb tota l’autoritat que té la Generalitat davant del Govern de Madrid ; i no em sembla que hauria d‘ésser una coisa tan difícil el de que el Gcwern de Madrid accedís a que es respectessin les mateixes colstums que hi havien abans i continués la mateixa prrictica legal sobre aquesta classe d’o~o&io~nsl, en forma .que es continuessin fent a l’audikncia respectiva.

I si tot aixci que dic és, inútil, no cddra més que planyer-nas de tot aisa ; perd planyer-nos tenint un regust d’un sentiment de prevenció sobre el que poldra olcórrer d’aquí endavant; perqui. si en una cosa tan petita, en la interpretació1 no s’ha pogut obtenir un resultat favolrable, preparem-nols per veure el que succeira en qüestions més com- plicades que es presentaran amb motiu de l’apli- caci6 de la nostra autonolmia, i de l’aplicaci6 de I’Estatut de Catalunya.

Interpel.laci6 sobre la situacid de les finances a Catalunya i les perspectives del vinent Pressupost

E1 Sr . PRESíDEru’T : Té la paraula el senyolr Vidal i Guardiola.

EBl Sr’. VIDAL, I GT!ARDIOlU : Senyors ni- putats : El deure de fiscalitzaci6, que 6s un dels fonamentals de la representació parlamentaria, a pc,cs problemes aíecta d’una manera tan pregona com el de la fiscalització de la marxa de les finances pitbliques d’un pais.

F4 temps, la nostra Minoria va anunciar la intenció de provocar per mitja d’una interpellació, s.n debat sobre les finances públiques a Catalunya i la seva situació i sobre les seves perspectives immediates. Aquests debats ecolnbmics són al meu entendre indispensables ; d’una banda, perquP es pugui sempre veure quines s6n les grans línies qiie segueix el Govern en l’administracib de les finances públiques d’un país, per veure quines són

parlar.

11

6

2784 PARLAMENT DE CATALUNYA, - DIVENDRES, I: DE DESEMBRE DEL 1933

les rectificacions d’aquestes grans línies, ; i d’altra banda per a controlar si en els principals detalls segueix el Govern en l’administraci6 de les finances la política més adient.

Nosaltres estem acabant el període normal d’a- plicació dels Pressupostos de 1933; i suposeni nue no passaran hores, potser abans de qui sigui cone- gut a la Cambra el criteri del Govern respecte al que hagi de succeir durant l’any 1934, i especialment en els primers mesos del 1934. Perqui:, recordant la dis- cussió del Pressupost vigent, he de fer membria a la Cambra de les paraules reiterades del senyor Pi i Sunyer, aleshores Conseller de Finances, remar- cant que ens trobivem en un període de transició; i que ens trobivem en un període de transició perqui. estava pendent allb que havia de decidir en el futur de les finances de Catalunya, o sigui el traspis de serveis.

Del traspis de serveis se n’ha parlat llargament a aquesta Cambra i jo avui no tornaré a insistir niés que al final del meu discurs per a cridar I’atenció sobre un fet nou que no podia ésser comentat en anteriors debats, perqui: s’ha produit després ; perb, f a un any o gairebé un any, en discutir-se els Pres- supostos, jo vaig tenir l’honor de dir al senyor Con- seller de Finances que acceptant el seu criteri de quP ens trobivem en un període d’interinitat, aixb no volia dir que aquest periode d’interinitat no imposés deures molt concrets als responsables de les finances pt?bliques d’un país, perqui: nosaltres havíem de par- tir de la base de qui: durant aquest període d’interinitat estiveu obligats a preparar els fonaments de les futures finances de Catalunya i que aquesta p e - paració de cap manera no es podia limitar a tot el que es refereix al traspis de serveis, sin6 que al costat d’aixb hi havia una si:rie d’altres problemes que jo resumia dient que les finances de Catalunya, independentment del traspis de serveis, havien de crear un marge de disponibilitat a Savor del Govern catali que tingui la fortuna - jo no sé si seri aquest, no ho sembla -, que tingui la fortuna de fer ei primer Pressupost de la Catalunya autcinoma, ja que durant aquest període de transició nosaltres cs- t h e m obligats a preparar per aquest Govern, qmn sigui el moment amb qui: actu? amb tota llibertat, c-1s mitjans necessaris i un niarge perqu6 no sigui una difi ancera del passat all6 que el dificulti per a l dels seus Projectes i els seus ideals de mil serveis, que espera Catalunya com un cl\h fruits de la seva autonomia.

Nosaltres v&rem dir fa un any que el Pressupost de 1933 que es presentava a la discussió de la Carn- bra i que la Cambra va aprovar, no complia el mínim de condicions que nosaltres havíem d’exigir a un Pressupost corresponent a un període de transició. Recordaré breument, perqui: no és el nieu objecte estendre’m en llargues consideracions, quines varen ésser les objeccions fonamentals que nosaltres f i:icm.

D&iem, en primer terme, que s’augmentava exa- geradament la cirrega morta del Pressupost, que. per la seva prbpia naturalesa, va mantenint-se i creixent vegetati+ment en Pressupostos suc‘cessiiis,

int, ja de per ella sola, una gran dificultat per

saltres cri:iem que si era un període de tran- sició aquell en qui: ens trobivem - i laix6 no po- díem deixar-ho admetre -- havien de fer-se els es-’

forqos necessaris per tal de mantenir, no havent-hi entrades sobreres, la xifra de despeses dels Presiu- postos anteriors, tenint la continincia de no acordar augnients de milions i milions, com en definitiva ran votar-se en el Pressupost del 1933, sense la dotació necessiria per aquestes despeses.

Havíem demanat igualment que es fes l’esforq mixim per a evitar que el Pressupost de Catalunya, independentment del traspis de serveis, no tingués un dkficit important, i que si el tenia no fos superior al que venia arrossegant-se dels anys anteriors, i es va votar per part dels que varen intervenir en el debat que era de 2 milions a 2 milions i mig de pessetes, estimant-se que no es podia augmentar perquit assoliria proporcions perillosissimes.

I, finalment, nosaltres cr8iem que durant aquest període de transició s’havia de fer el necessari per a donar els ingressos a Catalunya, independentment del traspis de serveis, la necessiria elasticitat per a fer front a la part de despeses inevitables,

Qui: ha esdevingut, en realitat ? 2 Quina ha estat la conseqii6ncia total de l’aplicació del Pressupmt del IyJ? Al nostre entendre, ha estat tan desas. trosa que obliga la Cambra i obliga el Govern a me- ditar un xic per veure com es poden prendre se- guidament les mesures necessiries per a evitar qut si uns mesos més tard es produeix sobre el Pressu- post del 1934 un debat semblant a aquest, no es pugui dir, amb més trista raó encara que avui, que no solament s’ha perdut el temps en aquest període d’interinitat per a preparar - que no s’ha preparat - les finances de Catalunya, sinó que s’han posat obstacles que aviat seran insuperables per a la ni- vellació de les nostres finances.

Nosaltres, en preparar aquesta interpe1,lació ens virem prendre la llibertat de demanar a la Mesa, i aquesta va trametre la nostra petició ai Govern, unes dades. Jo he de declarar que aquestes dades, més ben dit, part d’elles, han estat suministrades amb l’amabilitat que és característica amb tots els membres del Govern i en tots els funcionaris de la Gene- ralitat ; perb, naturalment, d’amabilitat sola no en podem viure quan es tracta de complir amb el nostre deure de parlamentaris. I no podem viure solamen! d’amabilitat perqui: és indispensable que les dades que es refereixen al curs de les despeses i dels ingressos ordinaris i extraordinaris de Catalunya estiguin sempre al dia.

Vull recordar amb aquest motiu un prec que va Ser en una altra ocasió el meu apreciat company senyor Tallada sobre la necessitat de q1.G niensual- ment o trimestralment es publiquin aquestes dades referents a les entrades i a les despeses de Catalunya. No s’ha fet encara; perb no solament no s’ha fet aixb, sinó que de les dades que en la sessió del dia 24 d’octubre vaig tenir l’honor de demanar, fa tres dies, en reclamar-les per a preparar la interpellació d’avui, em vaig trobar amb qui: la major part d‘elles no s’havien encara comenqat a preparar. No s’havien comenqat a preparar, i aixb, per a mi, té una doble significació. La menys important, la del menyspreu que pugui afectar a la meva persona, és poca cosa, doncs l’únic interessant és el que pot haver-hi de desatenció a un Diputat; perb aixb no m’inporta. Té més importiiicia un altre aspecte dei problenia i és que les dades que jo vaig demanar1 que consten al DIARI DE SESSIONS del dia 24 d’oc-

PARLAMENT D E CATALUNYA. - DIVENDRES, 1.’ DE DESEMBRE DEL 1933 2385 - tubre, són dades que tot gestor de les finances pú- bliques de Catalunya, com tot gestor de qualsevol altre país del món, les hduria de tenir constantment a la vista, de manera que si se li demanen, als cinc minuts hauria de poder-les exhibir a qui les demani, p e r q d no es pot dirigir bé ni es pot administrar bé un país sense que se sipiga com van les coses, sobretot en el cas nostre, en qu6 es podri demostrar que les coses no van bé i no van bé per negligkncia de gestió i també per haver-se donat a altres problemes una importincia relativament exagerada en relació a aquest, que no s’hauria d’haver negligit niai.

(Entra a la Cambra l’honorable senyor Conseller d’dgricultura i Economia.)

Jo, com que els senyors del Govern i els funcionaris de la Generalitat són amables - i per aquesta amabilitat em plau expressar aqui tot el meu reconeixement -, * he obtingut gairebé totes les dades ; per6 no és aquesta, senyors del Govern i senyor Con- seller Primer, la qüestió essencial. No es tracta de q u i siguin amables; ja sé que totes les VV. SS. ho són; all6 indispensable és que els que estem en l’o- bligació de dedicar la nostra atenció en aquests aspectes, que són els més irids, ja ho sé, de les come- ses parlamentiries, hem d’estar sempre en disposi- ció, com ho estan els representants del poble dQ tots els paisos, de seguir ai dia la marxa d’aquestes qües- tions i assabentar-se abastament per a poder prendre part, quan sigui precís, en els debats que es plan- tegin sobre aquests assumptes.,

(Ocupa IU presidincia el Vice-president priwaer, sevyor Serra i Hhnter.)

Ja les tinc les dades, les tinc gairebé totes, gricies al senyor Conseller Primer i a tots, i sobre elles hauré de fer alguna manifestació demostrativa de qui, efectivament, els defectes del Pressupost de 1933, que no va tenir en compte aixd del període de transició a qui: em referia abans, han vingut in- tensificats per la manera com s’ha administrat el Pressupost del 1933, perqu6 jo no puc evitar a la Cambra la mol6stia d’esmentar unes quantes xifres, per més que procuraré que siguin les menys possibles.

Nosaltres en discutir el Pressupost per l’any 1933 ens trobivern amb un d&ficit que calculivern, gairebé de comú acord - les discrephncies eren ínfimes - en tres milions i mig de pessetes. Parlo del d6ficit del Pressupost ordinari, deixant absolutament de banda el nomenat Pressupost extraordinari, sobre e! qual hi ha molt a dir, i si de cas s’hauri de dir després. , El Pressupost Ordinari tenia un ditficit de Q.~OO,OOO ptes. ; perd en votar-se e1 Pressupost ,de! 1933, la Cambra va votar augments en les desp:ses ordinaries per 4.172,ooo ptes. De manera, que per aquest sol acord el dPficit ha passat a prop de 8.000,000 de ptes. Va votar la Cam- bra les entrades corresponents per a fer front als 3.500,ooo ptes. que ja portavern de rdssec i !’augment de dPficit que representava el dotar aquestes despeses ordinaries noves. No va fer ,més, com demostraré tot seguit, que inflar - per6 sabent que inflava -, algunes consignacions d’entrades, i el resultat ha estat evident.

Les entrades de Catalunya durant l’any 1933 - parlo de les ordinaries, respecte de les que res té que veure el traspjs de serveis ; aquest 6s na-

,fura1 que fio s’hagi modificat perqnP est2 a ze- ,ro -; aquestes entrades han baixat. I nosaltres, si sumem el deficit que partem de l’any 1932, J’augment de despeses ordinaries del 33 i la dis- ,minuciÓ d’entrades durant el 1933, ens n’anem a ,un dPficit del Pressupost Ordinari de més de ,~o.ooo,ooo de pessetes per un total d’entrades ,efectiu que, com veiem, no arriba en realitat a ,45.000,000 de pessetes. I el que aqucst calcul ,que faig del dPficit del 1933 no és equivocat, crec poder-ho demostrar a la Cambra amb una com- ,provació molt senzilla.

Durant l’any 1933 s’ha destinat, d’un em- pritstit que va autoritzar el Parlament, de pes- ,setes 15.000,ooo i que se’as va dir a pregunta ,nostra que estava destinat, si no exclusivament, ,principalment, a atendre despeses extraordina- ,ries, se n’han destinat més de 6.000,c00 - di- ,guem 6.000,000 - a pagar atencions ordinaries

,cobert de Tresoreria de la Generalitat ha aug- (meritat, durant l’any 1933 fins la data, aproxi- ,madament en 3.300,ooo ptes. De manera que 6 i 3, són 9.300,ooo ptes. I tingui’s en compte ,que el mes de desembre acostuma a ésser, mal- ,grat la recaptació de CPdules a la qual hauré tam- ,bé de fer una aBusió, acostuma a ésser un mes ,de moltes despeses i pagaments ; és de suposars ,i aquesta estimació és més aviat optinista, que ,el descobert de Tresoreria acabi en 31 de desem- ,bre en quatre milions de pessetes. Vull dir l’aug- ,ment de descobert - de descobert, o sigui credits a curt termini i no cancellar-se -; de manera ,que en 1933, els mitjans que no són els ingressos ,ordinaris, han aportat com a mínim :o.ooo,ooo ,de pessetes per fer front a despeses ordinaries.

H e parlat de que del pressupost extraordinari, de 1’emprPstit votat per dotar aquest pressupost extraordinari com de les despeses extraordinaries del Pressupost de la Generalitat, en són desti- nats 6.000,000 a despeses ordinaries. Jo, per a deixar de banda aquest aspecte del problema, no- més recordaré a la Cambra que del total de pessetes 15.000,000 que s’han votat, i que no es pot repetir indefinidament si no es prenen mesures per consolidar les finances catalanes, solament 5, o sigui la tercera part s’han destinat a pagar despeses extraordinaries dei Pressupost corrent ; perquit, a part dels 6.000,000 a quP ja he fet refercncia, 4.000,000 s’han destinat a pagar despeses extraordinaries endarrerides. De manera que seguint en aquesta proporció, nosaltres ens trobarem molt aviat en quit haurem de fer em- prestits de quasi bé una tercera part d e la xifra efectiva de les entrades del Pressupost de Cata- lunya, sense que assolim ni la nivellació del pressupost ordinari ni poguem dir que destinem un &tim a la millora del primer establiment de Cataiunya, que molta manca li fa.

Ara vull, senyors Diputats, analitzar un moment la marxa del Pressupost ordinari, per veure com s’ha arribat a aquestes xifres. Entre les dades que se m’han proporcionat per la Interven- ció de la Generalitat, vull recordar a lla Cambra les xifres que són al nieu entendre eloqiientíssi- p e s . El Pressupost de despeses ordinari de 1933 ,és de 53.321,ooo ptes. En 31 d’mtubre, o sigui

,del Pressupost corrent. A part d’aix0, el des- a

-

2786 PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIVENDRES, l? DE DESEMBRE DEL 1933

p n cop transcorreguts deu mesos, d’aquests 53 ,milions només se n’havien pagat 29. Estava corn- promPs tot. A reiterades preguntes meves, la Interventib ha contestat que les despeses autorit- ,zades en el Pressupost ordinari, salvant una petita part; que ha estat objecte de transferhcies - i d e les transferPncies no en parlo ara perque ,crec que avui mateix h a u d d’haver-hi debat sobre un dictamen de la Comissió que hi fa refe- rPncia -, salvant una petita part que hagi seguit transferida, absolutament tot el Pressupost de despeses esta ja compromPs. CompromPs, per6 no s’ha pogut pagar perquP anem molt endar- rerits. L a prova la tenim en quP en deu mesos ,havem pagat 29.600,000 de pessetes, i si es calcula que segueixi aquest ritme durant novem- .bre, que encara no ei1 tinc les dades, i el mes de desembre, afegint un cinqui., ens n’anirem a pessetes 34.700,ooo. Vull dir que del Pressupost ordinari de Catalunya, d’un Pressupost miserable, perquP 53 ooo,ooo de pessetes per al Pressupost ordinari de Catalunya no és absolutament res, d’aquest Pressupost en quedaria gairebé pessetes ,19.000,000, o sigui un 39 per 100, més d’una ,tercera part, sense pagar dintre de l’exercici. ,Aquest és un ritme de retard que no és compa- ,tible amb unes finances ordenades i que consti- ,tueix un perill gravíssim per a la futura orde- sació d’aquestes finances.

I és natural, senyors Diputats, que si aquestes són les dades del Pressupost de despeses, les del Pressupoist d’entrades siguin iguals, és a dir, siguin pitjors. Perqui. en deu mesos, un Pressupost ordinari que té previstes despeses per 53 milions de pessetes, ha ingressat 23 milioas. Es tolt el que s’ha ingressat a Catalunya, en el Pressupost ordinari, durant deu mesols. Fent el mateix calcul respecte dels dos mesois que falten d’exercici, su- posant el mateix ritme, nosaltres veiem que es- cassament del’s 53 milioas de pessetes se’n re- captara la meitat. Així no! és d’estranyar que en unes altres dades que m’ha subministrat la in- tervenció, en comparar les liquidacioins dels Pres- supostos dels 1930, 1931 i 1932, ens trobem en qui. la xifra de despeses pendent de pagament en el moment de tancar el Pressupast, o sigui en 31 de desembre, creixi. E n 31 de desembre del 1930, les despeses - parla sempre del Pressupoist ordinari -, les despeses pendents de pagament eren 7.300,ooo pessetes ; el 31 de desembre del’ 1931, eren IZ.ZOO,OOO pessetes, i e l ’31 de desembre del 1932, eren 14.700,ooo pessetes. A judicar per la marxa del Pressupoist, noi és difícil estimar tol- tes les despeses Girdinaries pendents de pagament en 31 de desembre del 1933, que s’acostin 01 passin de 20 milioins de pessetes. Aixb en quant a les despeses.

E l Sr. COlNSELLER de Justícia i Dret : De 14 passaran a 20?

E l Sr. VIDAL I GUARDIOLA : Es mollt probable, senyor Colnseller de Justícia i Dret, que aquesta xifra de 20 sigui una estimació1 excessiva,ment clptimista, per part meva ; perd és possible que hi hagi en aquesta Cambra 01 cn sigui, ocasió de colmprolvar l’exactitud d’aquesta estima- ció’. Si en lloc d’ésser 20 fossin 19, senyoir Coa-

LI

seller de Justícia i Dret, la gravetat de la xifra, al meu entendre, fóra la mateixa.

Aixb en quant a les despeses. En quant a les entrades també es va accentuant l’eadarreri- ment. La llista i la suma de les entrades pendents el 31 de desembre a cada any tarnbé és cada vegada més grossa. AI 30 era de IO.I~O,OOO ; al 31, 13.200,000; al 32, 16.424,ooo; i, senyor Conseller de Justícia i Dret, aquesta, previsió sí que és segura; al 31 de desembre del 1933, les entrades pendents de recaptacib passaran segurament dels 20 milioas, proibablement a 22 6 a 23 milions de pessetes. Per6 entre les entrades pendents de recaptaciiv i les despeses pendents de pagament hi ha una petita diferPncia, i és queeu qudn a les despeses es tracta de compromisos ferms de golvern que s’han de pagar, amb retard oi no, perd s’han de pagar, perque darrera de cada partida de 500, 1,000 OI 10 6 50,000 pessetes, o les que siguin, hi ha sempre uns senyors que constantment estan fent cua a les oficines de la Gene- ralitat demanant que es paguin els colmptes dels anys 29, 30 i 31. Per6 al: costat de la llista d’entrades pendents de recaptació noi hi ha més que la boma volluntat del Govern i la psssibilitat de fer efectives aquestes entrades, poissibilitat que modltltes vegades no arriba a confondre’s amb aquella boaa voluntat. Vocl dir que per mollt gran que aquesta bona voluntat sigui, hi han moltes de les entrades pendents de recaptació que mai es faran efectives i, naturalment, jo, no faria aquesta afirmaci6 si no m’hagués trobat amb que oficialment la intervenció calcula aquestes xifres, i diu, avui, que de les quantitats que s’estimen pendents de recapta& hi han més de 14 milions que són dubtoses, vo’l dir que mai es faran efectives, que es van arrossegant d’un any a l’altre i així suc- cessivament de manera que noi es polden cosmpa- rar les xifres pendents he pagament i de recap- tació, perquP les primeres són efectives i les se- goaes no.

Per veure’n un cas prictic de com s’havien fet les estimacioins d’entrades i com ha anat la ges- tió recaptatdria durant l’any 33, jo havia demanat, fa un mes, dades relacioaades amb les d d u - les personals. Aquestes, jo) noi havia tingut la fojrtuna de rebre-les, perd les coinsiderava tan in- teressants, que ja mateix avui he anat a les oficines i he apeltlat a la mai desmentida amabilitat dels funcionaris i les he obtingut. Al 1932, la recaptacib de l’antiga ((provinciai) de Barcelona va anar en quant al ritme de temps, millor que la altres antigues aprocvíncieso . Aquest ritme sembla, segoas noit$ies, que en 1933 s’ha espatllat encara, sobretot els noistres germans colntribuents de les ~(pror~ínciesii de Lleida i Girona, sembla que han tingut la foirtuna de qui. els dolcuments es retar- dessin i que la data de recaptació de cedules anés més endarrera. A Barcelona i a Tarragona sembla que va més endavant encara. Per6 per no domar a la Cambra un nolmbre excessiu de xifres i tenint en coimpte que la recaptació de CPdules on té una impoirtdncia veritablement gran és a Barcelona ciutat i a Barcelona aprolvínciao , em limitaré solament a les xifres que procedeixen de l’antiga D1- putacib de Barcelona. E n l’any 1932, el Pressu- post estimava una recaptació1 de cPdules per i’au-

PARLAMENT DE CATALUNYA, - DIVENDRES, ! .l! DE DESEMBRE DEL iB33 2’181 - tiga sprotvincia,, de Barceloaa, co8mptant-hi la ciutat, de 10.500,000 pessetes ; es va recaptar durant I’any 1932, 5.300,ooo i en l’any actual, en periolde de resultes, 2.700,000 pessetes ; de manera, que s’han recaptat 8 milions, 2 milions i mig menys del que s’havia estimat. Nolsaltres - aquí est& el DTARI DE SESSIONS per a testimoaiar-ho1 -, ha- víem advertit en discutir-se el Pressupost del 1933, que l’estimaci6 de 10.500,ooo pessetes era exagerada i hauria estat exagerada encara que s’haguessin portat a la practica unes, autoiritzacions que la Cambra va votar per a revisar determinades tarifes de l’impoist de cedules. Perd la noistra ad- vertPncia de que 10.500,000 pessetes per un impost que en rendeix 8 milioins era exagerat, va tenir la conseqiiencia de quP pel 1933, la Cambra amb el nostre volt en contra, en lloc d’abaixar l’estimació, l‘apugés i l’estimacib pel 1933 no1 era de 10.500,000 pessetes, tampoc era de 8 miliom, sinó que es va portar a 11.800,000 pessetes.

I quP s’ha recaptat fins a la data? Fins a la data s:han recaptat 3 milions a la ciutat i a Bar- celona uprovíncian. I tenint en compte que el mes de desembre és un mes folrt de recaptació, les estimacions més” optimistes - aquí no! hem de regatejar optimismes, senyoir Coinseller Primer, perque en definitiva optimistes ho1 som tolts si es compleixen les condicions, perquP les coses vagin bé -, la recapta& del mes de desembre ser& bona i nosaltres esperem que es pugui recaptar d’I milió i mig a 1.500,000 pessetes, més no ho! espera el més optimista. A la ciutat de Barcelolna i a la ccprol- víncian ens n’anirem doacs a una recaptació1 mA- xirna de 4.600,ooo pessetes, que són aproximada- ment 700,000 pessetes menys del que s’havia recaptat fins al 31 de desembre de1 1932.

Aquí té la Cambra una demostració numPrica de com els ingressos havien estat mal calculats, inflats, i com en la practica la gestió1 ha estat deficient, perquP ni tan sols s’han pogut solstenir ies xifres de les recaptacions dels anys passats. En altres paraules, sobre la recaptació eiectiva del 1932 hi portem una baixa de 700,000 pessetes ; sobre l’estimació pressupolst&ria, porteni una baixa de més de 4 milions de pessetes. Vol dir en altres paraules, que queda confirmat el que deiem en im- pugnar aquí aquests pressupostos : Que tot l’augment de despeses ordiniries que va passar de 4 mi- lims de pessetes no( es fa amb entrades efectives, sinó amb una inflació purament fictícia, i literiria en les previsions del Pressqmst, no amb realitats.

Com que nosaltres avui plantegem aquest pro(- blema amb la finalitat principal de donar ocasi6 al Govern d’explicar-se i a, la Cambra de deliberar sobre les1 mesures que cal adolptar a l’objecte de si encara dura el període de transició, i suposo que ningú guanyara en optimisme al senyor Co~nseller Primer, perquP el senyor C,olnseller Primer, primer optimista de la Cambra, segurament estimar& que el períoide de transició1 no acabar& fins que el traspas de serveis en la seva part financera estigui resolt, i n’hi ha per estona. Nosaltres, senyors diputats, creiem que en aquest període de transi- ci6 s’ha d’anar indispensablement a crendre algunes mesures per evitar que el marge deficietari vagi creixent i que el dia que vingui el traspas de serveis hi hagi un primer govern que digui : UJO

si q r e puc €er el Pressupost de C2talunya) perquP tinc tots els elements)), no hi hagi en ia part de íinances catalanes un dPficit tan coinsiderable que es mengi i destrueixi per endavant el superhvit que jo1 nol sé que ningú esperi, per6 que pugui venir amb el traspas de serveis, i en conjunt es pugui plantejar un primer P’ressuposi a Catalu- nya nivellat, perd nivellat amb un dejecte essencial i és de deixar la dotació, de tots els seTerveis de Cultura, de Sanitat, de BeneficSncia, d‘Obres Pú- bliques, amb les dotacions escandalozament mi- grades que naturalment té el Pressupoist del 1933.

PerquP, naturalment, senyors Diputats, les xifres són mollt clares ; si nosaltres en el Pt-essupost del 1934 seguim el camí del 1933, és evident que acabarem l’any 34 amb un deficit en el Pkessupost clrdinari prolbablement superior - aqaí no hem de fer de prolfetes, peT6 el chlcul és faci1 de fer - a 12 EH 13 milions de pessetes. E1 senyor Coase- ller Primer em fa signes negatius, i entre les moltes colses que jo, esperoi sentir d’eil no’ i’hi ha cap que m’interessi tant com la refutac6 d’aquest c&lcul, i cregui que com a catal& i coim a, Diputat, en quant m’adongui de qu6 jo m’equi~ocava, tingui la seguretat de que m’aixecarhi li diré : ase- nyor Conseller Primer, la V. S. m’ha convenpt ; - j o m’equivocava. En el Pressupost de Catalunya hi ha un superivit.)) Cregui que no hi haur i nin- gú, senyotr Clonseller Primer, que s’apressi més que jo1 a reconeixer-ho, dir-li que el d4ficit que jo estimava era exagerat, que en realitat era mCs petit. Ja veuen que m’acosto al punt de vista de les VV. SS. ; malauradament, no1 és més que un acoistament per simpatia, perd els fets noi l’acom- panyen, perque els fets em diuen que el deficit- és gran i si seguim per aquest camí,l’any 1933, si no’ és de 12 milions, ser& perquP és de 14.

E l Sr. COlKSE1,LBR PRIMER : SenyoT Vi- dal i Guardioda, jo Únicament em referia a que la diferencia es extraordinaria. Entre un deficit de 12 miliolns calculat per la V. S. i ur superavit, jo em collJoco en un terreny equidistant.

E1 Sr. VIDAL, I GUARDIOLA : L’equidis- tancia entre un superavit i un dPficit de 12 milions, fóra zero, pero jo) no m’atreveixol a declarar-ho. Jo’ dic que nosaltres ens hem de fer carrec de quP la primera Cambra catalana c’ el primer COI- vern catala que en definitiva digui, ;a som lliu- res ; ja na hem d’esperar que vingui de Madrid la valoiració de serveis, ja sabem que podem dispoi- sar per a dotar el primer Pressupolst de Ciatalu- nyan, que no1 estigui pendent de que a la Gaceta surti alguna coisa, alguna sorpresa, sin61 que aquest Goverii tingui totes les dades a la seva dis- posici6, si es troba amb que ha de dir : ctSumo a les despeses antigues de Catalunya les actuals que procedeixen del traspas de serveis, sumo1 les entrades de Catalunya actuals, amb les entrades pro- cedznts del trasphs de serveis)), i si té per una banda un deficit, el que vulgui el senyor Conse- ller P’rimer, de 10 milions, de 12 milions de pessetes, que en realitat ser& més, necessita abans de poder donar una pesseta per a complir totes les prolmeses, de millora de serveis de cultura, d’higiene, d’obres piihliques, etc., els primers 10 6 1 2 milions els necessitar&, si no m’equivoco, per a tapar1 aquest forat del dPficit tradicional de les

s

PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIVENDRES, 1: DE DESEMBRE DEL 1933 - 2788

finances catalanes, que tant s’ha agreujat en els darrers anys.

Aques: és el meu punt de vista, l’arguineiit principal, mnt si el dkficit és de 10 com si és de 13 mi- lioiis - malauradament, crec que I’estimació de 12 milions és optimista, per6 si iossin 8, també fóra igual - i ja veurem tot seguit si nosaltres tenim dret a esperar del traspis de serveis un sobrant de 8 milions de pessetes, ni de 10, ni molt menys de xifres superiors que ens perinetin tapar aquest c1i:- ficit, i amb una nivellació absoluta del Pressupost dir: Ara anem a complir les nostres promeses; ara anem a fer escoles, a fer obra social, i tot el demés que es ve prometent al poble de Catalunya, que ha de venir com a conseqiihcia de 1’Estatut.

Tenint en compte que la finalitat cssencial d’a- questa interpellació és plantejar aquest aspecte del problema jo voldria advertir a la Canibra que no entro en l’altre aspecte, en I’aspecte constitucional del rendiment de comptes; per6 tot i no entrar-lli, vull advertir a la Cambra que potser valdria la p’ma que ei senyor Conseller primer, en contestar amable- ment les meves indicacions, en1 digués quins són els prophsits del Govern sobre el compliinent de l’article SI de 1’Estatut interior de Catalunya, que diu, com saben tots els senyors Diputats : &’ordenació formal de la Hisenda de la Generalitat, tant en els ingressos com en les despeses, estari regulada per una Llei d’ildministració i Comptabilitat>.

Aquest primer parigraf esti bé, mentre no hi hagi, una Llei nostra n’hi ha una d’espanyola que la podem anar complint. Per6 hi ha un segon parigraf en aquest article 81 que diu: &a mateixa Llei re- gclarh el funcionament d’un Tribunal de Comptes constituit amb independkncia del Consell executiu, i establiri les garanties, normes i procediments per assegurar la rendició de comptes, la qual seri sot- ’mesa a l’aprobació del Parlament,.

Nosaltres estimem, i jo crec que aquest hauria d’ésser el criteri general d’aquesta Cambra i aspira- ció urgent del Govern, que valdria la pena de qui: estigués ja tramitada i aprobada aquesta Llei, a l’objecte de que, a part de l’aspecte aritmetic de les xifres, es pogués comptar amb l’altre de l’examen de comptes. Ja dic que avui no en parlo, per6 en fornia de parimtesi, permeti el senyor Conseller Primer que li dirigeixi aquest petit prec.

(Eyztya a la Cambra: l‘homrable senyor Conseller de Saizitat i AssislBmia Social.)

Ara, icom s’ha arribat, senyors Diputats, a aquest resultat evidentment dolent, i que, sobretot, posa en perill la nivellació futura de les finances catalanes? Hi ha un aspecte que per a no repetir i per a no molestar innecessiriament la Cambra, no co- mentaré ara. Ho hauré de fer potser aquesta nit mateix en parlar del problema de les transferhcies. H i ha hagut un piissini criteri en la gestió de les despeses. Les despeses que figuren en el Pressupost representen una autorització que dóna el Parlament al Poder executiu. El Poder executiu no ha tingut pressa a fer ús de certes autoritzacions que repre- sectaveii despeses útils, i, en canvi, ha tingut una pressa excessiva a usar fins al inixim de les autorit- zacicns per a despeses inútils i a augmentar encara aquestes despeses inútils. Com dic, n’liem de parlar ¿’aquí un moment, i em perdonari la Cambra que ara no m’entretingui. Per6 la gestió del Govern no

s’ha limitat a donar una importbcia exagerada a les despeses inútils, contra les despeses útils ; no s’ha Iiinitat tampoc a la gestió deficient de les entradej, com ho ha demostrat la seva regressió en l’any 1933, sinó que per la transcendhncia que podia tenir el traspis de serveis, més ben dit, el conjunt de negociacions sobre el trasphs de serveis dintre del Pres- supost del 1933, la gestió del Govern ha estat també deficient.

Ja he dit que no volia aquí repetir arguments fets en aquesta Cambra en petita part per mi i en gran part pdr altres companys que varen intervenir en aquella interpeltlació, per6 el Pressupost ordinari de Catalunya conté unes determinades consignacions que es refereixen al traspis de serveis. Hi ha una consignació d’entrades i hi ha una consignació de despeses. Hi ha, una cdebre consignació de 1.850,ooo pessetes d’entrarles, contra la qual nosaltres vireili

protestar en discutir-se el Pressupost, perque virem considerar que era perillosíssim posar aquesta xifra que pogués representar una mena de resignació de Catalunya, declarada oficialment pel seu Parlament, de qui: el segon parigraf de l’article 16 de 1’E;statut exterior de Catalunya valia 1.8~0,ooo pessetes, i que Catalunya ja ho sabia per endavant. Es clar que va constar ben clar que Catalunya, en fer aquesta es- tiniaci6, no s’hi resignava i que la realitat ha estat molt diferent d’aquella estimació, perqui: nosaltres virem dir alli que provisionalment calculavem que es recaptaria 1.850,000 pessetes, i la realitat ens ha donat la desagradahilissima sorpresa de qu6 la re- captació fos zero; zero la recaptació per aquest concepte, per6 no zero les despeses, perqu;, si bé, com demostraré en discutir el dictamen de transferkncies, no s’ha iniciat l’organització administrativa dc la major part dels serveis actuals de Catalunya i dels serveis que s’han de traspassar, en canvi, la consig- nació per a despeses preparathries d’aquest traspis de serveis s’ha exhaurit, i ve en el dictamen de transferhcies una petició de noves consignacions. Ja en parlarem aleshores.

Per6 si en conjunt, doncs, les dues partides d’entrades i despeses que es relacionen amb el traspb de serveis, han desnivellat el Pressupost actual de Catalunya, que no reb res de traspBs de serveis, en molts centenars de milers de pessetes, nosaltres ens trobem - i aquesta és la Única al.lusió que jo voldria fer a la qüestió del traspis de serveis -) ens trobem amb qui: en els darrers dies hi ha hagut un esdeveniment nou que jo no sé fins a quin punt els diaris de Barcelona n’han parlat, respecte a un acord que es diu pres pel Consell de Ministres del dimarts. Jo em trobava a Madrid i per aixb no sé si la premsa d’aquí ho ha portat, perb sembla, senyors Diputats - i sobre aquest punt sí que prego al senyor Con- seller Primer que doni a la Cambra una explica. ció -, sembla que el Consell de Ministres del dí- marts ha pres per unanimitat - i subratllo aquesta paraula amb la intenció que tots els senyors Dipu- tats poden comprendre -, vull dir, sense protesta de ningú, ha aprovat per unanimitat un acord de dir a la Comissió Mixta del Traspis de Serveis, que no s’amolni en discutir unes normes de valoritzaaó dels serveis a traspassar, que no s’arno‘ini en esperar que el Govern li acordi aquestes normes, sinó que discuteixi la valoració de cada un dels serveis a traspassar. De manera que el que ja era desagra-

PARLAHENT D E CATALUNYA. - DIVENDRES, 1.‘ DE DESEMBRE DEL 1933 2789 -___

dable, molt desagradable, i va quedar palesat aquí, no ho tornaré a dir, ja se’n parli llargament i molt eloquentment per diversos senyors Diputats en ayues- ta Cambra, el que era un regateig impropi de la se- rietat dels interessos que es discutien, quan es Tac- tava de regatejar normes, ara ja ens posarem amb un regateig, sense voler ofendre a aquesta noble classe, a un regateig de bugadera, perqd discutirem cinc ckntims i deu chtims, i 500 pessetes i 1,000 pessetes ; aixi, seri, senyors Diputats, segons aquest nou acord del Consell de Ministres, el que succeiri per la valoració del traspis de serveis. Ja no hi ha base, a no ésser que aquesta base sigui coneguda dei Govern i desconeguda per la resta dels ciuta- dans, i per aixi,, agrairia molt un aclariment per part del senyor Conseller Primer. No hi hauri base, i aleshores hi hauri uns catalans que discutiran amb uns representants de 1’Estat com qui regateja un objecte qualsevol que es va a comprar ai mercat, que no hi ha més que la forGa econbmica del com- prador i la del venedor, i el més fort 6s el que triom- fa, encara que s’arribi a una transacció sobre la base, no del preu just, sinó arbitriria, que pugui representar una veritable expoliació. , (Elztru a la Cambra l’honorable senyor Con- seller de Cultura.)

De manera que nosaltres que tenim per un Costat les finances ordinaries de Catalunya en aquest estat de desnivell que he explicat sobre la base de dades autentiques, perd que, naturalment] el calcul en el seu conjunt esta a la reserva de les explicacions que el Govern vulgui donar, aquestes finances” de Catalunya corren ja el perill segur, absolutament segur, que es compleixi aquella previsió que va fer el nostre company senyor Lluhí, si no m’equivoco, que en el millor dels casos prevalgui el criteri dels no catalans en la Comissió del Trasphs de Serveis i ens ani- ran donant per a cada un dels serveis traspassats <e1 que 1’Estat ha gastat en l’any 1933, xifres en ,general molt desfavorable. I jo pregunto : si és ?ixi, d’on treurem els I Z Ó 10 6 8, senyor Con- Seller Primer - que puc ésser generós en aquest moment -, milions de pessetes de deficit que ja ,porta el Pressupost de Catalunya abans del traspis de serveis ?- Nosaltres si no prenem mesures molt enPrgiques ens trobarem que, en comensar la preparació del primer Pressupost de Cata- lunya, que supbso que estem tots d’acord que, dissortadament, contra les nostres esperances el primer veritable Pressupost de Catalunya no ser& el del 1934, ser& potser, podem confiar-hi, e1 del 1935, després, d’aquí a un any ja es parlar& aqui de si hem de donar a la Providhcia i a la nostra sort nous ajornaments a l’objecte que potser els catalans de l’any 1936 6 del 1937 siguin més afortunats que nosaltres, i per conseguent, nosaltres que reclamem en la correcció d’aquest di.ficit mesures urgents, reclamem també en la gestió del traspas de serveis el necessari perquP, ja que no es pugui corregir aquest ditficit, almenys els traspassos de serveis no vinguin encara a incrpmentar-lo.

Aixij, senyors Diputats, és el que jo estimo Que ha de fer urgentment el Govern, i que a proposta del Govern, i en allb que sigui pertinent, deu fer la Cambra, per a posar un atu-

,rador a una tendencia a la creix de Catalunya, que és perniciós i p a un esdevenidor proper. PerquP el dPficit de 10 6 12 milions amb unes entrades de IOO ó 200 milions de pessetes, seria lamentable perb no peri- llós ; amb unes entrades que no arriben a 40 milions de pessetes, un d&ficit de ro 6 12 milions qualsevol dia, per la accentuació d’una crisi econbmica, per qualsevol altre motiu, aquest dPficit pot posar en perill tota la normalitat, t3t l’equilibri de les finances de Catalunya. I aquesta normalitat és necessaria per Lidministrz les coses de la nostra terra, perb, sobretot, per complir les promeses que com polítics s’han anat fent al poble, que ha portat aquí una representa- ció i, sobretot, que ha portat una Majcria. Crec que tots estarem d’acord en admetre un principi : la normalitat financera, l’equilibri de Pressu- post, més ben dit, l’amplitud de mitjans financers, 6s necessaria sempre, governi qui governi, sigui quina sigui la seva orientació ; Feph si hi ha algú que la necessiti més, si hi ha algú pel qual aquesta amplitud de mitjans financers és una condició indispensable, és tot aquell gover- nant, és tot aquell partit polític que creu que els temps exigeixen una política socialitzant, una política socialitzant - jo no diré ara hem de discutir, si és bona o dolenta lítica - perd hem d’admetre tots que nen que és bona, que deuen fer política socialitzant, l’han de fer a través d’un Pressupost ben dotat, perquP amb un Pressupost migrxt no pot pensar ningú en fer aquesta política.

Nosaltres en tenim UIIS petits exemples pric- tics ; tenim un Institut per a 1’Atur Forqós ; hem votat una Llei per al foment del crPdit agrícola ; nosaltres tenim pendents de compliment una pila d’altres promeses, i jo pregunto al ller Primer i a tots els senyors Dip amb aquesta situació de les finan nya, que s’ha agreujat considerablemat l’any 1933, és que amb aquesta situació de les finances a Catalunya es pot seriosament penssr en complir aquesta part, ínfima, de les proneses que s’havien fet respecte a política social, a atur for- $ós, cri.dit agrícola i zltres ? Esmentaré solament un cas prhctic que em penso que basta per tots. Si no tenim un Pressupost nivellat i amplíssima- ment dotat, molt més del que ho esta avui, podem ni tan sols pensar en donar als obrers vells de Catalunya aquelles percepcions diaries que se’ls han vingut oferint, sobretot per amics vostres, co- niensant pels de dalt de tot, en mítings electorals ? Jo m’escruixia quan llegia que se’ls deia als obrers de Catalunya, que establiríem un rPgirn de peh- sions per la vellesa, naturalment molt més ampli i molt més generós que el r&gim que ti. esttiblert .l’Institut Nacional de Previsió, que efectivament .és up,& miseria. Perd quan jo llegia aquesta amable competitncia a quP els vostres oradors es lliuraven als mítings dient : 3 ptes. diaries per a l’obrer de *més de 65 anys, 4, 5, 6 i 7 ptes la subasta d’aquesta toia en 7 ptes. -, jo em preguntdva ( seriós, senyors Diputats - 7 quants obrers poden haver-hi a Catalunya, de més de 65 anys? I em deien els més assabentats

I PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIVENDRES, 1,C DE DESEMBRE DEL 1933

- 2790

ficit poc menys que de 3 miliolns de pessetes, ec resum, el resultat concret.. .

EI Sr. VIDAL I GUARDIOLA : Sense camp tar l’extraordinari.

questa mztPria : A l’entorn - potser també és una estimaci6 optimista -, a l’entorn de 50,000. Molt bé, doncs jo feia dues multiplicacions i si hi havien aquests 50,000.. .

EI Sr. SERRA i MORET : Sí, 50,000. El Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Molt bé;

agraeixo il’afirmacib ; jo feia dues multiplicacions senzilles, 50,000 per 7 di&ries, per 365, i tot i restant el que dóna SInstitut Nacional de Previsió, vaig arribar fins a la xifra de 91 milions de pessetes, que és el que lleugerament, alegrament, sense c0nscii.n- cia de la pr6pia responsabilitat, es prometia en aquests mítings als obrers de Catalunya pel dia de llur vellesa. I jo em dic: jamb un Pressupost que té unes entrades de 40 milions, que té un di:ficit de 12 milions, o de 10 o de 8, com es pot complir una promesa només per un concepte importantíssim potser, per6 no Únic, de la política social catalana? : Com es pot complir i donar 51 milions, si per aix6 sol s’haurien de multiplicar per tres les xifres del Pres- supost actual de Catalunya ?

E1 Sr. FRONJOSA: (Adregant-se a la Mino- ria de Lliga Catalana.): Amb els tributs que us posarem a vosaltres !

El Sr. DURAN I VENTOSA: (Adregant-se a la Mixoria socialista.) : Aixb, si manessiu !

El Sr. TRIES D E BES: Per aixb heu perdut! El Sr. VIDAL I GUARDIOLA: El senyor

Fronjosi, que més o menys pertany a la Majoria, no ha pogut trobar durant l’atly 1933 tributs que ajudessin a cobrir aquest d&ficit, que és petit, essent ja molt perillós; i jo pregunto al senyor Fronjosh i a tots els senyors Diputats: :com es trobaran els mitjans per portar al Pressupost de Catalunya, sobretot el Pressupost que té una base tributiria, ridícula, vertaderament ridícula, per portar-10 de 45 milions actuals a gairebé 140 milions a qui: hauria d’anar per complir aquestes promeses?

El Sr. TRIES DE BES : J la caseta i l’hortet? El Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Aixb és un

capítol segon. (Rialles.) (E l senyor Armendares pronuncia paraules que

no són percebudes clarament.) E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA : Senyor Armen-

dares ; Si el senyor President volgués, tornaríem a parlar de la resposta que el pob!e de Vilafranca li ha donat a la seva gestió en relació a 1’Hospital.

El Sr. ARMENDARES: Parlarem, si vol, del que li ha costat Selecció a la V. S. (Rumors i rialles. El senyor President reclama ordre.)

El Sr. VIDAL, I GUARDIOLA: Crec, senyors Diputats, que encara que el tema és molt aburrit, hem d‘ocupar-nos amb detenció d’aquest assumpte. Es un dels meus deures i cadascú té i interpreta els seus deures. A mi em plauria tractar temes més joiosos; per6 per damunt de tot, hem de parlar d’a- questes qüestions.

I procurant na entrar en qüestions de caricter personal, plantegem avui aquest problema a la Cambra, perd d’una manera mollt especial aquella part de la Cambra que es colnsidera olrienta,da vers una política solcialitzant ; i en plantejar aquest problema hem de dir que sense unes finances sa- nes, sdides, equilibrades i amplíssimes, és ab- sodutament inútil de parlar de política de socia- lització, perque mancaran els elements indispensables per portar-la a la practica, I en aquest ex-

I PARLAMENT D E CATALUNYA. - DIVENDRES, 1.‘ DE DESEMBRE DEL 1933 2791

.- - -

d’autanomia que exigia un e s f o q per part de Ca- talunya per a preparar i disposar-se a la realit- zació dels serveis que exigia el coatingut de 1’Es- tatut.

Aquesta liquidació, torno1 a repetir que noi és up motiu d’alarma, que no té res d’alarmant, i coneixent-la el Conseller de Finances, almenys

i en les seves línies general’s, es va anar a la redacci6 i presentaci6, a la Cambra, d’aquests Pressupos- tos, del Pressupost vigent pel 1933.

, Jo no haig de dir res, absolutament res, a algu- I ces de les consideracions que ha fet el senyor Vi-

dal i Guardioda. Hi ha especialment en tota la pert que fa referencia als ingressols, el fet de quP aquests Pressupostos varen ésser votats en la part d’ingressos, per la V. S., i segons les dades que he pogut obtenir i recollir, aquesta part no va tenir cap reserva ni bposiciól per part de la V. S.

El Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Lamento que l’hagin informat malament.

El Sr. CONSELLER de Finances : Jo1 també holamentaria i hauria de demanar una rectificacih.

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA : Els senyors Diputats em faran l’honor de dir si valien la pena les meves observacions d’aleshores, en dir que creia que la consignació de cedules era mo3t inflada.

El Sr. COlNSELLER de Finances : I,i agraeixo les seves manifestacions. Per6 jo1 m’he referit a la votació ; i així com amb la partida de despeses la V. S. i els seus coimpanys de Minoria varen presentar diferents vots particulars, i varen votar en cointra, en la partida d’ingressos - i en dir aix6 no faig a la V. S. cap retret, sinó al contrari -, en els ingressos, varen votar la partida, indubtablement coneixent les dificultats i fins les possibles inflacioins de qu& ha paslat la V. S. I és perque amb l’aprovaciól de la majoria de la Cam- bra i amb e1 voit en contra de la V. S. i colmpanys de Minoria, en el que es refereix a despeses, el Pressupost del 1933 va, ésser aprovat, reconeixent tots que era un Pressupost de transició’ i sentint tota la Cambra, jo estic segur de quP no1 faltava en aquells moments en cap Diputat, l’emoció pa- trihtica que crec que tampolc mancarri aquest any, que aquest Pressupost transitori es redactava i s’a- prwava a base de les perspectives que oferien per la vida de Catalunya les possiblesi valoracions dtls cerveis que se li anessin traspassant i que poidien pcrmetre un canvi no1 accidental en el PressupoFt del 1933, sinó un canvi fonamental, de tal mantra que la Cambra autoritzava al Conseller de Finan- ces perque el Pressupost no1 es desenrotllés en els termes q w s’havia aprovat per la Cambra en la 5eva part dispositiva, sinó’ que l’autoritzava perquh fos modificat si les circumstrincies aportaven mitjans suficients ?er a fer una modificació que ajudés a realitzar d’una manera més plena 1’Es- íatut i l’autonolmia de Catalunya.

No poit perdre’s de vista aixa. Sobre les condicions del Pressupost per a l’any 1933, jo1 no he llegit la presentació’ que va fer del mateix el se- njor Conseller de Finances, perd si que he llegit reiteradament l’articulat de la Llei de pressupostos que és prou expressiva, de quines eren les espc- tances i no1 solament les esperances, sinó també els desigs de la Cambra per’ arribar a una intensi- ficació de la vida en tots els ordres a Catalunya,

I

confiant en que avanqat l’any, més o menj-s avan- gat, es comptaria amb els mitjans econdnics amb que no es colmmptava en formar el Pressupost.

I no1 es coimptava amb aquells mitjans econd- mics en formar el Pressupost, amb aquells mitjans eminbmics que permetessin atendre iotes les necessitats de Catalunya, perque al senyor Videl i Guar- diolla noi se li escaparan les limitacions de Cata- lunya en ordre a impostos i a les quals ha de sub- jectar-se mentre no vinguin noives realitats,.

També sap el senyor Vidal i Guarcida que mentre noi arribi aquesta hora desitjada per tots de poider procedir i de poder comptar amb més, mitjans de polder-nos moure amb més libertat i de tenir els mitjans coercitius, que permetin, un desenvolupament més eficient de les finances de Ca- talunya, el Pressupost nol pot formular-:e d‘altra manera.

EI Sr. VIDAL I G U A R D I 0 ren augmentar les despeses. r p

E1 Sr. CONSELLBR de Finances: Varen augmentar-se les despeses, per6 la V. S. sap el perqu6. NOI s’augmentaren per altra coEa m6s que per coimptar amb, els, mitjans necessaris i per a poder dotar a Catalunya dels serveis quees, consi- deren més indispensables en ordre a les qüestions de la vida de Catalunya que la V. Ss. ha esmentat, corn la Cultura, Sanitat, AssistPncia Social, etc.

Aquest és el fet evident ; aquest és el punt de partida que va donar lloc a formular el P’yessupost vigent del 1933 i que 6s el que la V. si. ha colmen- tat de la manera que ho! ha fet prenení en part una base real i deliberant 01 discutint ssbre una

-I

part hipotPtica per altra banda. El Sr. VIDAL I GUARDíOLA: Xifres ofi-

cials totes. El Sr. CONSELLER de Finances: 21 fet és

que un dels aspectes en els quals s’havia xifrat una quantitat considerable per al desenvolupament del Pressupost del 1933, no pot par dissimular-se que és, com la V. S. ha dit, d’una partida de 1.800,ooo pessetes que s’esperava com a ingressos.

Tothom va reconi:ixer que hi havia una possibilitat. tots teníem la confianca de qui: aquesta quan-. titat es cobraria. Es una partida de prop de 2.000,000 de pessetes que es pensava que seria ingressada a Catalunya a conseqii6ncia de la valoració i lliurament del valor corresponent per alguns dels serveis traspassats, i aquesta quantitat no ha arribat aquí i aixb és una de les causes d’un desequilixi considerable amb qui: probablement se saldarh el Pres- supost actual.

Pe&, i é s que la V. S. s’atreviria a fer un retret al Govern actual? iEs que la V. S. creu - permeti’m la paraula - honradament que el Govern de Catalunya ha descurat la gestió d’aquesta valoració i del lliurament de les quantitats corresponents per a Catalunya ?

El Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Honrada- ment, sí.

E1 Sr. CONSELLER de Finances: 2Creu que s’lia descurat? Doncs jo dic, honradament, que la V. S. est2 equivocadíssima, i que si hagués depPs de la gestió del Govern de Catalunya i de l’energia i de la voluntat del Govern de Catalunya, no estarien en aquestes hores traspassats els serveis, que ho han estat, sinó tots, i que estarien valorats i que les va-

2792 PARLAMENT DE; CATALUNYA. - DIVENDRES, 1.’ D E DESEMBRE DEI, 1933

loracions dels serveis de Catalunya figurarien en els fons de 12 Generalitat per anar a la realitzaci6 cl’un ampli Pressupost d’una Catalunya authnoma (i Molt bé!, en els escons de la Majoria.)

El Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Demano per parlar.

El Sr CQNSELLER de Finances: Aquest és el fet. La V. S. ha parlat una vegada de gerinans i jo crec que si la hipbtesi negativa de la V. S. en creure que pot haver-hi un catala que no hagi posat tota l’inima en defensa dels interessos de Catalunya, jo crec que la V. S. fa poc honor a la família. (jMoZt bé!, altra vegada, e n la Majovia.)

I ho crec així, perqui: si jo, Conseller de Finan- ces en aquests moments, lluny de tenir la preparació tknica de la V. S....

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Es polític. E1 Sr. CONSELLER de Finances : ... malgrat

veure la manera com es desenrotlla el Pressupost, malgrat Seure les necessitats de Cxalunya, malgrat veure els esf orqos incommensurables que ha fet el Govern de Catalunya per a possibilitar el traspis i facilitar la valoració i el lliurament de les quantitats necessiries, tot i no havent-hi arribat, malgrat tot aixh i encara que fossin exactes els títols pessimistes en ordre al judici sobre la liquidació del Pressupost del 1933, jo diria a la V. S. que jo tinc la seguretat absoluta de qui: totes aquestes situacions no ben sa- tkfacthries fins avui, el poble de Catalunya en sor- t i r i victoriós, no solament d’aquestes, sinó d’altresJ situacions, sobretot si no deixa el que ha estat norma de tots els Governs de la Generalitat, el seguir una tradició, com ho és la mesura de prudkncia obser- vada no canviant la trajectbria general de la vida econhniica de Catalunya, que tal vegada té uns principis en els temps en qui: les VV. SS. tenien l’lie- geinonia de la política del nostre poble, no deixant encara aquestes directrius i posant - fixi-s’hi bC el senyor Vidal i Guardiola -, posant tota la cura per- q& la vida administrativa es desenvolupi en uns termes d’austeritat manifesta.

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: i Ja en parlarem amb motiu de les transferhcies !

E1 Sr CONSELLER de Finances: T quan sembla que ha sortit d’uns termes d’austeritat, és per atendre quelcom que les circumstincies ho reclama-

na manera tan iniperativa que no hi havia més remei que fer-ho, com les atencions de cultura i algunes altres d’assisti:ncia social i altres atcucions que responien a un criteri de justícia, que no es podia retardar.

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: E1 personal eventual.

E1 Sr. CONSELLER de Finances: Jo, que es- colto amb molta satisfacció fins les interrupcions, he

no pensava parlar ara de coses de detall; sigui que la V. S. ha niailifestat reitera- desig de tractar d’aquestes qüestions, en

parlarem en tractar-se - si el President de la Caiii- bra accedeix i jo li ho prego ara - del problema

s transferkncies després cl’acluesta discussió i aquell sigui posat a debat. Llavors tindré la

satisfacció de contestar a la V. S. respecte d’aquest roblenia que sembla que sigui tina mena d’ohsessih

part de la 1 7 . S., sense que passi d’éssei- un-’ cosa

, Doncs bé; quedem, senyor Viclal i Guardiola, fonamental pel debat d’aquesta tarda.

que fins ara el Pressupost del I932 no permet tenir una teimenqa extraordin&ria ni se surt per a res del normal. Que el Pressupost per al 1933, que és un Pressupost presentat a la Cambra i votat per la Czm- bra, permet veure en el seu articulat que ha estat aprovat d’una manera provisional en raó de les perspectives que ofereix la vida de Catalunya a conse- qüi:ncia del desenrotliament que tingui el traspis de serveis i la valoració d’aquests mateixos serveis que en ordre a aquest traspis de serveis el Govern de la Generalitat hi ha posat tota l’energia, tota la cura, i en aixh ha obtingut, evidentment, uns resultats que no podra negar ningú. Són molt més els serveis traspassats que no els que manquen traspassar.

Sobre el problema de la valoració, i ara vaig a recollir - suposo que em permetri que no segueixi exactament l’ordre de les seves manifestacions -, i ara vaig a recollir la manifestació que ha fet en relació a l’acord, del dimarts passat, del Go- vern de la Repiiblica; en quant a la valoració dels serveis no desconeix la V. S. els obstacles, l’oposició i les dificultats en qui: s’ha topat per arribar a l’apro- vació d’unes normes que es consideraven &una manera avantatjosa per a facilitar i per accelerar aquesta valoració‘ de serveis: primer, durant el Govern Azaña, que no va millorar durant el Govern Ler- roux, que ara, amb el Govern actual, davant la im- possibilitat d’arribar a un acord - i suposo que la V. S. endevinar; que si no s’ha arribar a un acord ha estat precisament perqui: els representants de Catalunya no acceptaven la fórmula perqut pegues- sin considerar o consideraven que pogués ésser pe- jorativa pels “interessos de Catalunya ; suposo que aixh ho comprendrh perfectament, i que ho acceptar& d’una manera clara també com a bon catali -I

Doncs bé, no va arribar-se a l’aprovació d’aquelles normes que permetessin d’una manera ripida una valoració del conjunt dels serveis traspassats, que ha estat i és sobre el que deinanava concretament una explicació la V. S. Sap que jo no formo part del Go- vern de Madrid ni tinc una relació directa precisament amb l’tsmentat Govern ; perb, naturalment, que jo m’he cuidat de demanar, precisament per l’interib extraordinari que podia tenir per Catalunya, dades concretes sobre l’abast d’aquestes normes. L’abast d’aquest acord del Consell de Ministres de dimarts passat del Govern de la República no obeeix més que a petició del membre catal& que hi ha en el Go- vern de la República: de davant del retard desme- surat que tenia el problema de la valoració, davant l’intent d’arribar-hi mitjanpnt unes normes generals, retornar aquesta facultat a la Comissió mixta perqui:, fugint de tota cosa més o menys abstracta I

aplicant-se en la discussió i meditació sobre els problemes concrets que presenta la valoració de cada un dels serveis traspassats, sigui possible arribar ainh

més facilitat a una fórmula perqui: Catalunya tingui en un termini breu allb que ve demanant per tots els mitjans que estan al seu abast des de fa inés d’un any. No té altre abast ni altra significació sinó el de veure si per un camí diferent s’obté amb més i amb niés eficjcia all6 que no va obtenir-se a base d’una forma general.

IZ1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Retirada es trat6gica ?

El Sr. CONSELLER de Finances: Retirada estratcgica, si l’estrati:gia, naturalment, com tota es-

2703 PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIVENDRES, I.’ DE DESEMBRE DEL 1933 -- -- -- , __ -

tratkgia, esta precisament en obtenir el maxim de profit; si hi hagués precisament aixb, que no suposo que la V. S. ho refusi sempre que sigui amb mires, com és, als interessos o a la defensa dels interessos del nostre país.

I ara anem al desenrotllament del Pressupost del 1933. No té, de bon tros, les característiques que la V. S. ha dit, com tampoc li estranyar& que algunes de les dades que hagin estat facilitades a la V. ,S. m’hagin estat facilitades a mi. Jo tinc aquí una nota que permet seguir en línies generals el desenrotllament del Pres-

Aixb és el que hi ha.

supost del 1933. Evidentment que el que ha permi.s a la V. S.

anunciar, sense que fos quelcom d’extraordinari - ja diré per qui: -, el possible dcficit en la liqui- dació del Presgupost del 1933~ indubtablement obeeix a qu6 la V. S. ha vist que entre les quantitats con- signades als ingressos i l’ingressat fins avui, hi ha evidentment una desproporció extraordinAria ; per6 jo voldria que la V. S., en relació a aix6, hagués dit igualment que la major part d’aquest desequilibri obeeix a un fet derivat d’una neglighcia que jo no vull dissimular; negligcncia i en part oblit en l’activitat i que no en vil‘ el Govern ha dictat les mesures adequades per veure si es cura aquesta manca d‘activitat en alguns aspectes de YAdministraciÓ. La V. S. ha pogut parlar Únicament de la possibilitat d’un d6ficit de 10 ó 12 milions de pessetes ...

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Deu. E1 Sr. CONSELLER de Finances: ... que jo

tinc la seguretat que no s’hi arribar2 ; tenint en con- sideració que tenim consignacions com aquesta de &dules que arriba a prop de 12 milions de pessetes - dic prop, perqui. són 11.800,ooo i escaig que no figuren en els ingressos d’avui ni en una sola pesseta.

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Sí. fil Sr. CONSELJ,BR de Finances : Na, 08 ales-

hores és que són més cofmplertes les dades de la V. S. que no les meves ; de manera, que noi es queixar2 sobretot en quant als funcionaris de la Generalitat, per quant li han dotnat unes dades m6s exactes que no pas les meves.

El Sr. VIDAL I GUARDIOiLA : Les he anat a buscar avui al mig dia, senyoir Conseller.

E1 Sr. COiNSELLER de Finances : Aleshoi- res, en efecte, és possible. Bé : doncs indubtablement li han donat la part recaptada a Barcelona fins aquest moment ; perd de tortes maneres els 12 milions en xifres rodolnes.. .

El Sr. VIDAL I GUARDIOLA : Deu. L’any 1933, 20, i el 1934, 12 i escaig.

EI Sr. CONS8LLER de Finances : I I .80o,ooo pessetes és la coasignaciiw que figura en Pressu- post per cPdules i és de noitar que allb ingressat fins avui no hi ha una solla pesseta. Els 3 milions que en la relació de la V. S. hi figuren, indubtablement procedeixen de la recaptació de Darcelona, que és on va comenfar-se primer, ben diferent d’alguna de les altres xprovínciesn om en prou feines s’ha conieqat 01 la recaptació esta estraordinariament endarrerida. He dit que jo1 no dissimularia res, que considero de tal interPs aquest problema que prefereixo1 parlar amb absoilu ta sinceritat i emprar termes malgrat siguin d’una crue- sa extraordinaria. I amb la mateixa sinceritat diré que si es té en colmpte el que passa amb1 c2-

dules, si es té en compte el que mama ingressar encara a Catalunya per Patent d’auto~nbbils -- que havent cobrat 1’Estat ja fins el 31 de ilesembre, ens trobem que Catalunya na ha ingressat més que fins el 30 de juny, mancant dos trimestres, O I sigui, la meitat de la consignació, que puja prolp de 2 milions de pessetes - ens n’mem aleshores a un augment probable de 10 milions de pessetes que podrien sumar-se facilment al total dels ingressos. Cal tenir també en compte el referent als serveis d’Assistkncia Soicial, que no tenen. tanta importancia perd que són unes partides. Hi ha un defecte - i he de manifestar-ho, peIqui. sobre aixb polrto un projecte d’esmena en la fórmula del Pressupost del 1934 - que noi crec’ que es suposi que sigui amb mala intenci6. Es tracta d’un erroir de calcul en el Pressupost de l’any anteriolr de partides en les quals el senyor Conseller va colnsiderar que donarien un rendiment i que la realitat ha manifestat que hi havia hagut evidentment una equivocació, oi bé que la riquesa de Catalunya no8 ha respost d’una manera exacta en la proporció que holm coasiderava ; són xifres que, coim dic, vénen rectificades degudament en el Pres- supost del 1934, o bé disminuint-les perqu? s’a- justin a la realitat, 01 bé amb la propolsta d’una moldificació en augment del tipus d’impost perquk s’arribi a una millor recaptació.

Aixh vol dir, senyolr Vidal i Gixardicla, que no es desaté cap dels aspectes de les finances d’a- qui ; que voldríem nosaltres realment que noi hi hagués, noi ja el dkficit que la V. S. suposa com a possible i que jo considera que no hi arribar; de bola tros, precisament perquk fins en el que manca d’any s’han d’obtenir quantitats molt colnsidera- bles ; sinó perquk a la V. S. noi se li escapasa que una gran quantitat de despeses s’han proidu‘it a coinseqiiPncia de possibilitar el que és anhel de tots els catalans, aquest traspas de serveis i valofracib subsegüent, precisament perquP és coindició prkvia perquk tingui efectivitat el traspas de serveis cojm va aprovar la Comissi6 mixta, segons dispolsa el Decret de Creació d’aquesta Comissi6 mixta.

Per tant, ens trobem aquest any, senyolr Vi- dal i Guardiola, ens trobarem en un moment - amb la vPnia del senyor President, voildria llegir, coimplimentant acords de 1’Estatut Interior de Ca- talunya, la fórmula del Pressupost per a l’any 34 -, ens trobarem en quk tenint en compte la situaci6 en aquests moments la perspectiva del desenrotllament total del: Pressupost del 1933, en quP doaades les perspectives que oifereix el traspas de serveis i valoracions, crec jo que el que seria més prudent i més discret, seria co ln t‘ inuar encara sense temences, tenint plena confianGa en el poble de Catalunya, continuar sense temences de cap mena amb aquestes directrius que com he dit eren ja tradicionals en la nostra terra i especialment en la institució de la Generalitat. Sap el senyor Vi- dal: i Guardiola, i jo no’ vull descendir perquk tampoc ell hi ha fet alusió, que el desenrotllament del Pressupoist gloibal de la Generalitat té dois aspectes completament diferents : un de Barcelona, i l’altra, el de les Colmissaries. Noi n’ha parlat. Per tant, jo ho’ deixo. I acabo! dient-li, amb la conviccib plena de que noi hi ha absolutament res alarmant en el desenrotllament del Pkessupoat d’a-

PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIVENDRES, DE DESEMBRE DEL 1933 ____ -- -

2794

quest any amb les modificaciolns possibles, senyotr Vidal i Gaardida, que coinsidera possibles el Con- seller, en la f6rmula que es presenta per l’any 34, Catalunya po’dra anar en un termini relativament breu a la realització! d’aquest Pressupost de la Catalunya au tbnma tan desitjada, en fotrma de qu2 tats aquests projectes, tots els plans i mi- llolrament de la vida a Catalunya en els diferents ordres que ha esmentat el senyor Vidal i Guar- diola, podran tenir un desenrotllament i jo1 no crec que en aixd pugui haver diferhcies en cap sector de la Cambra. I res més tinc a dir.

E l Sr. PRESIDENT : Té la paraula el senyor Vidal i Guardiola.

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA : Senyors Di- putats : seria quasibé una impertinhcia per part meva fer una rectificació llarga, tenint en compte que apart de que s’ha de discutir dintre breus moments un dictamen de transferhcies on sense voler s’han de tractar al menys en part els mateixos problemes, també haurem de discutir el dictamen sinó de pressupost - que veig que de pressupost no en tindrem -, de fórmula de pressupost que el senyor Conseller Primer ens ha anunciat. Per consegüent, no prengui a mal el senyor Conseller Primer que no reculli detingudament les moltes manifestacions que en altres circumstancies jo em creuria obligat a recollir, sinó que ho faré molt breument e? quant a les circumstancials, i de les altres ja en parlarem en discutir el dictamen de transferPncies quan es tracti del problema concret de despeses, i es tracti de qüestions de caracter general en discutir el projecte de pressupost. Crec que és un deure de cortesia meu envers la Cambra no repetir les coses masses vegades.

Jo voldria, aixd sí, senyor Conseller Primer, perquP no en podrem parlar inés, jo del traspas de serveis no n’havia parlat, sols hi he fet una petita altlusió, per fer una pregunta a uns fets nous succeits després del gran debat sobre traspas de serveis que encara esta a la memhria de la Cambra, i perque no hi havia fet allusió, no hi havia fet cap judici. Per? el senyor Conseller Primer ha cercat una aprovació dels seus companys recordant la gestió brillantissima dels Go- verns de Catalunya en matPria de traspas de serveis i de tots els representants de Catalunya i quasibé m’ha fet amb la seva amabilitat de sempre un retret, de quP jo era més o menys un mal g e r d perquP portava la discdrdia a la família, perque portava la discdrdia a la família en el sentit de discutir públicament qüestions que ho havien d’ésser en privat.

Jo al senyor Conseller Primer i amb l’esperit de no allargar el debat, li he de dir que el deixo amb tot el respecte, amb les seves conclusions, a ell i a tots els amics que han fet mostres d’a- provació, per6 em quedo en quant al debat de traspas de serveis amb les conclusions que varen quedar en l’ambient de la cambra i que són per part de l’opinió pública que podia triar entre les conclusions a quP va arribar la V. S. i els seus companys i a les que va arribar tota la resta de la Cambra. L’opinió pública ha triat i ha fallat, i l’opinió pública en les eleccions i fora de les eleccions, esta plenament convensuda que per

part de tots els que eren membres del Govern de Catalunya i dels representants en la Comissió de Traspas de Serveis, hi ha hagut bona voluntat i bons patriotismes, no ho discuteixo; perh apart de la bona voluntat i del bon patriotisme] que no basten per a triomfar, no hi ha hagut encert, i com es va demostrar en aquesta Cam- bra, En els moments crítics no hi ha hagut energia i decissió, perquP si n’hi hagués hagut, les coses haurien anat per un altre camí. I, senyor Conseller Primer, entenem-nos : aquí no es trac- t a de qüestions t h i q u e s , en el problema de traspas de serveis hi ha realment el seu aspecte tec. nic, perd es tracta d’una qüestió essencialment política i crec, senyor Conseller Primer, que si repassem la histdria financera dels pobles trobarem que mai n’hi ha hagut cap que s’hagi ensor- rat perqui. els seus governants li hagin dit la veritat, i en canvi molts pobles han anat a les roques perquP els seus polítics han cregut que no li havien de dir tota la veritat, sobretot passen gravíssims perills, com ha passat Catalunya amb el traspas de serveis en el seu aspecte financer.

PerquP jo que ja pensava rectificar breument, he pres poques notes, perd n’hi ha hagut una que si l’he volgut anotar. I és, quan el senyor Con- seller Primer m’ha dit : ((Sap el senyor Vidal i Guardiola, i sap tota la Cambra els enormes obs. tacles han que s’ha topat a Madrid amb la nego. ciació del traspiis de serveis.)) I dic al senyor San- taló : MercPs, que per primera vegada un repre- sentant oficial del Govern de Catalunya hagi volgut reconPixer el que nosaltres venim dient fa un any i se’ns negava sempre, perque se’ns deia que tot estava resolt i només mancaven unes esta- dístiques. Aixh en quant al trasphs de serveis.

EI Sr. CONSELLER de Finances: Valora- ció, amic senyoir Vidal i Guardiolla.

E l Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Senyor Conseller Primer. Jo li diré en una paraula : Men- t re no s’hagi comenqat encara a parlar d’obres públiques, no ja de valoració d’obres públiques, sinó del traspiis de serveis d’obres públiques, aquest modestíssim Diputat creura que tot plegat és molt poca cosa. Aixd en quant a trasphs de serveis. E n quant al pressupost de 1933 agraeixo les explicacions que la V. S. m’ha donat. Hem quedat que I’any 1932 hi havia un dPficit al vol- tant de 3 milions i m i g ; hem quedat que l’any 1933 s’havia augmentat d’uns 4 milions i mig de pessetes, que no havien tingut cobertura perqui. s’havien cobert amb inflacions d’estimacions pressupostiiria.. .

El Sr. CONSELLER de Finances : No arriben a aquests milions. Continuen fent aquests quatre milions i mig.

E1 Sr. VIDAI, I GUARDIOLA : Són vuit. E1 Sr. CONSELLER de Finances : No en el

desenrotllament del pressupost actual. E l Sr. VIDAL I GUARDIOLA : Tres i mig,

i quatre i mig, i 1’aritmPtica que jo vaig aprendre a estudi, fan vuit.

A més d’aixd, hi ha el que jo deia que té menys importancia nnmérica i que ja en parlarem després. H i ha hagut algunes partides de despeses que per mitja de les transferencies, en realitat es dupliquen. D’aqui a un moment em

, PARLAMENT D E CATALUNYA. - DIVENDRES, Lr DE DESEMBRE DEL 1933 2795

veuré obligat a demostrar-ho, i amb aixi, arribem als deu milions si es té en compte ur;a baixa en les entrades, perqu5 la Cambra és testimoni de les meves afirmacions de que llestiniació d’entrades és deficient i el senyor Conseller Primer amb una bona voluntat que agraeixo i amb un patriotisme que li reconec jo i tota la Cambra, m’ha volgut consolar dient que a fi d’any hi hauran dos milions de pessetes de patents d’autombbils i altres coses ; perd la meva afirmació, senyors Di- putats, era més greu, perquP deia : fins al 31 d’octubre en un pressupost d’entrades de 53 milions de pessetes, se n’han recaptat 23. I posi-hi totes les patents d’autom6bils el senyor Conseller Primer, dupliqui-les, és a dir, no, no les dupliqui (Rzalles.) i el senyor Conseller Primer arri- bari a la conclussió de quP el pressupost d’entrades és molt deficient.

Per6 en fi, jo voldria acabar recollint una afirmacib que ha fet i que és interessantíssima, i que noes discutira ara - encara que jo quedo, naturalment a les ordres de la V. S. -, que es pot discutir quan parlem de la fórmula del Pressupost de I’any 34. H a dit la V. S. que es rectificaran les previsions d’entrades que s’ha demoistrat que eren exagerades. Es a i d , veritat ?

El Sr. COiNSELLER de Finances : Sí, naturalment.

EI Slr. VIDAL, I GUARDIOLA : Jo estic en- cisat, doncs. Ara, senyor Conseller Primer, que no hi ha més que una dificultat. Si es rectifiquen les estimaciofns d’entrades que estiguin inflades, i es rectifiquen be, s’han de suprimir de l’estimacib de les entrades, mollts milions de pessetes, i una de dos, o es presenta un Pkessupost oficialment desnivellat, 01 el Govern, al mateix temps que desinfla les entrades, ens ha de fer una proposta de disminució de despeses, i j a veurem com aquest segon i probablement no1 darrer Pressupost transitori de Catalunya, enlloc de portax-nos a una millora de serveis a Catalunya, ens polrta a una situaciiv migradissima i que, creieu, amb interinitat 01 sense interinitat, no es el Pressupost que Catalunya tenia dret a esperar per a 1934.

(Resta acabada la iizierfiellació.)

Lectura d’un Projecte de Llei prorrogant per tres mesos el termini concedit perqui la Comissi6 encarregada d’estudiar els problemes referents a lés finances municipals i a les exaccions locals, pugui

portar a terme les tasques que té encomanades

( E l seizyor Secretari l legeix el següent :)

D ’ E C R E’T

Com a President de la Generalitat, a p r q a s t a del Conseller de Finances i d’acoird amb el Consell,

He resoat : Autoritzar el Conseller de Finances per a pre-

sentar al Parlament de Catalunya un Projecte de Llei prolrogant per tres mesos, a comptar del dia I.’ de desembre vinent, el termini coincedit per la L l ~ i del 29 de juliol1 del 1933, perqu2 la Coimissi6 encarregada d’estudiar els problemes referents a les Finances Municipals i a les exaccioas locals,

/

pugui portar a ierme les tasques que té encomanades.

Barcelona, 29 de novembre del 1933 - Fran- cesc Mac& - El Conseller de Finances, Miquel Santaló1.n

(E l senyor Conseller de Finances, des de la T r i b u n a de Coiasellers, l legeix el Projecte de L l e i segiient : )

((AL PAR14AMENT DIE CATALUYA

Creada per Llei del 29 de juliol1 del 1933, una Cotmissió1 per a I’estudi dels problemes referents a les Hisendes locals, a punt d’acabar el termini concedit a l’esmentat omrganisme per’ a coimplir el seu colniPS, i tenint en compte que per la colmpje- s i ta t dels problemes que planteja una qüestió de tal importancia i amplitud que requereir una prP- via tasca de recull d’antecedents i folrmaciói d’es- tadístiques, no ser& possible tenir acabades en temps oportú les inclusioas que li folren encomanades, el sotascrit Conseller de Finances, d’acord amb el Consell E tiu, té l’honor de sotmetre a la deliberaci6 del ament el següent -I

B

PROJECTE DE LLEI Article Gnic. Es proirrogat per tres mesos,

a colmptar del dia I . ~ de desembre vinent, el termini co’ncedit per la Llei del 29 de juliol del 1933~ perquP la Comissió encarregada d’estudiar els problemes referents a les Finances Municipals i a les exaccioins locals, pugui portar a terme les tasques que té encomanades.

Barcelona, 28 de novembre del 1933. - €31 Con- seller P’rimer, Conseller de Finances, Miquel San- taló.))

(Passa a la Conidssió corrwfionent.)

Lectura d’un Projecte de Llei prorrogant en un 25 per 100, pel primer trimestre del 1934, el Pressupost de la Generalitat de Catalunya per a

l’any actual (El senyor Secretari dóna lectura al següent :>

DECRET

Com a President de la Generalitat, a proposta del Conseller de Finances i d’acord amb el Consell,

He resolt: Autoritzar el Conseller de Finances per a pre-

sentar al Parlament de Catalunya un Projecte de L,lei prorrogant’ en un 25 per IOO pel primer trimestre del 1934, el Pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l’any actual.

Barcelona, I , ~ de desembre del 1933. - Francesc MaciB. - E1 Conseller de Finances, M. Santaló.

(El senyor Conseller de Finances llegeix, des de la tribuvla de Consellers, el Projecte de Llei, que diu:)

AL PARLAMENT D E CATALUNYA

Per a donar compliment a l’art. 70 en relació amb l’article transitori de 1’Estatut interior de Cata-

1

2796’ PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIVENDRES, I.r DE DESEMBRE DEL 1933

lunya, el Consell Executiu de la Generalitat ha examinat detingudament la situació econbinica i les circumstincies que actualment pesen damuiit d’ella. D’aquest examen es dedueix la dificultat extraordi- niria de formular un Pressupost total que respongui a les necessitats de la Catalunya autbnoma.

Per tant, el Conseller de Finances, d’acord amb el Consell Executiu, té l’honor de sotmetre a la de- liberació del Parlament de Catalunya el següent --

PROJECTE DE LLEI DE P R ~ R R O G A DEL PRESSUPOST DEL 1933, PER AL

PRIMER TRIMESTRE DEL 1934

Article I.’ Es prorrogat pel primer trimestre del 1934 el Pressupost del 1933, amb un total d’ingressos i de despeses del 25 per 100 de l’import d‘aquest, tal com fou votat, a saber:

C A B A 1,s Ordinaris Extraordinaris

Ingressos . . . . 13’330,472’48 3.104,237’50 Despeses . . . . 13.330,472’48 3.104,237’50

Les partides, articles i capítols, queden fixades pel primer trimestre del 1934, en quantia exacta al 25 per IOO de les votades pel 1933, exceptuat d’allb que es disposa en l‘article següent.

Per a fer factible l’adaptació de la prhrroga a les necessitats del primer triniestre esmentat, s’autoritzen des d’ara les transf erkncies

La partida I034 s’entendrA incrementada fins a 250,000 pessetes, en compliment d’allb que disposa la Llei de creació de 1’Iiistitut de l’Atur forqós, essent compensat l’augment d’import 175,000 pessetes, amb la baixa de 125,000 pessetes de la partida 1003 i la de 50,000 pessetes de la partida 1075; partides que es refereixen totes a cabals extraordinaris.

L‘import de la quarta part de les partides nfime- ros 1232 al 1251, compreses al capítol XI <<Obliga- cions d’Empr6stits i altres operacions de crirdit>>, article 2.n <Servei d’Interessos i Amortització dels Empr6stits en circulació>>, d‘import, en conjunt, 392,250 pessetes, el qual resulta innecessari per al dit trimestre, incrementari en 50,000 pessetes ,la partida 1275 del propi capítol; en 34,375 pessetes, la partida 1226 <<Per a satisfer interessos dels rbs- secs dels Comptes de Tresoreria amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis>> ; amb 12,000 pessetes, la partida 1230, <Per a satisfer interessos del Compte de Tresoreria amb la Caixa d’Estalvis de la Generalitat,, i en 70,875 pessetes, la partida 1231 <Per a noves operacions que calgui realitzar>.

El Conseller de Finances és autoritzat per a presentar al Parlament, abans de comen- Car el període voluntari de recaptació de l’impost de cirludes personals i amb l’anticipació mínima de vint- i-un dies, un Projecte de reforma de I‘Impost.

El Conseller de Finances és autoritzat, així mateix, perquir, en substitució de les Or- denances anexes al Pressupost per al 1933, proce- deixi a la publicació d’un Reglament d’exaccions, regulant llur cobrament i adaptant-lo, en all6 que segons la naturalesa de cada ingrés sigui possible, a

Article z.=

..següents :

Article 3.’

Article 4.t

les normes de l’Estatut de Recaptació del 1928, mo- dificant les tarifes del segell de la Generalitat amb un augment mhxim del 50 per IOO respecte a les vigents ; substituint l’any natural per l’industrial per a fixar la base de l’arbitri d’aprofitaments hidrhulics; i establint la recaptació del d’aigiies minerals, mitjanqant segells fixats en els envasos o concerts amb els contribuents i fixant llur quantia, de conformitat amb la segiient escala :

Ptes. _I

CABUDA DE L‘ENVAS

Fins a 1/2 litre (per envris) . . . . . . 0’025 De més de 1/2 litre a 5 litres (per litre o

De 5 a 10 litres (per en&) . . . . . 0’25 Més de 10 litres (per envris) . . . . . 0’40

Article 5.6 El Consell Executiu és autoritzat per a ampliar l’emissió d’obligacions de Tresoreria de la Generalitat, aprovada per la Llei del 22 de marq del 1933, en la quantitat total de 3.750,OOO pessetes, representades per 7,500 títols de 500 pessetes cada un.

Les esmentades Obligacions hauran d’ésser re- meses en les mateixes condicioni previstes en rar- ticle 2.” de la Llei esmentada.

El producte de l’ampliació de l’emissió d‘0bli- gacions de Tresoreria s’aplicarh en primer terme a satisfer les despeses que s’efectuyn durant la prdr- roga del vigent Pressupost i de conformitat amb les previsions d’aquest i corresponguin a cabals extraordinaris i, en el marge que resulti, a facilitar el funcionament de la Tresoreria de la Generalitat durant l’exercici prorrogat.

Barcelona, I . ~ de desembre del 1933. - E1 Con- seller Primer, Conseller de Finances, M. Santalb,

(Passa a la Coulzissió corresponent.)

fracció) . . . . , . . . . . . 0’05

I

Lectura d’un Projecte de Llei relatiu a la con- cessi6 de pensions als hereus de Pere Mirtir

Rossell i Vilar i de Rafael Carnpalans

(El senyor Secret& llegeix el següent)

<DECRET

Com a President de la Generalitat, a proposta

He resolt: Autoritzar el Conseller Primer per a presentar al

Parlament un Projecte de Llei relatiu a la concessio de pensions als hereus de Pere Mirtir Rossell I

Vilar i de Rafael Campalans i Puig. Barcelona, 9 de novembre del 1933. - Francesc

Macii. - El Conseller Primer, M. Santal&)) (El seizyor Conseller Primer, des d e la tribuna da

Consellers, procedeix a la segiient lecturai:)

del Conseller Primer i d’acord amb el Consell,

<AL, PARLAMENT D E CATALUNYA La mort ha arrabassat a Catalunya, en un període

massa curt, dos homes que havien donat, per serwr- la, el millor de llur vida. Pere Mirtir Rossell i Vila. i Rafael Campalans i Puig, esmerGareq en llarg5 anys de treball gairebé la integritat de llurs esfoqoa en la tasca d’orientar i construir la nova Catalunu. de la que solanient n’han pogut veure els inicis au- gurals. De llurs mhltiples activitats, adrcqades al

2797 - PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIVENDRES, 1.’ DE DESEMBRE DEL 1933 - -. --

millorament del nostre poble, escau al Govern, tot i fer el degut honor a totes, recollir com a {onament d’aquesta proposta, el que es refereix als serveis prestats a la Generalitat i a les Corporacions que en ioren antecessores. Tant Campalans com Rossell i Vilar tenen una llarga tradició en aquest sentit; €un- cionaris i professors de la Diputació de Barcelona primer, de la Mancomunitat de Catalunya mCs tard, de la Generalitat darrerament, excelliren sempre amb aquest caricter en el compliment de llur deure, portaren a terme iniciatives fecundes en resultats, foren destituits de llurs cirrecs per no ajupir-se a la intromissió dictatorial, constituiren un exemple de capacitat i d’eficicia i deixaren en les institucions per ells dirigides una emprempta iniborrable i deci- sila. Es doncs, d’estricta justícia que si la manca d‘una reglamentació general i uniforme de les pensions atorgades a les famílies dels funcionaris de la nostra Corporacfó f a que no es percebin, el Parla- ment de Catalunya, tenint en compte antecedents semblants i el propbsit del Govern de donar la deguda reglamentació al regisme de pensions, atorgui als hereus de Rossell i Vilar i de Campalans, fun- cioiiaris amb una llarga fulla de serveis, unes pensions que compensin els beneficis que ells haurien pogut deixar-los d’haver esmerqat llurs dots i activitats en profit propi en lloc de fer-ho com ho feren en profit de Catalunya.

Sorgides, per altra banda, després de la mort de Cainpalans i de Rossell i Vilar, entre amics llurs i antics alunines de les Escoles que dirigiren, iniciatives orientades a honrar la seva membria, creu el Govern de la Generalitat que aquesta ha d’adlierir- s’hi, i que deixant en els cenacles de fidels guarda- dores del seu record, la llibertat necessiria per a dur a terme la idea projectada en la forma que creguin més adiem i evocadora, ha d’oferir-los l’alt patro- natge, pel que aixb representa de reconeixement col- lectiu dels m6rits contrets envers la nostra terra.

Per les raons exposades, el Conseller Primer i els Consellers de Cultura i d’Agricultura i Econo- mia, d’acord amb el Consell executiu, creuen complir un deure d’estricta justícia sotmetent a la deliberació d$ Parlament de Catalunya el següent

PROJECTE DE LLEI Article I.’ Es concedeix als hereus de Pere

llirtir Rossell i Vilar, director que fou de 1’Escola Superior d’Agricultura i que exercí altres cirrecs de Professor i de funcionari en institucions de la Di- putació provincial de Barcelona, la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat de Catalunya, la pensió de 6,000 pessetes anuals.

Article 2.” Es concedeix als hereus de Rafael Cainpalans i Puig, director que fou de 1‘Escola del Treball i que exercí altres cirrecs de Professor i funcionari en institucions de la Diputació provincia! de Barcelona, la Mancomunitat de Catalunya i l’a Generalitat de Catalunya, la pensió de 6,000 pessetes anuals.

S’autoritza el Govern de la Genera- litat de Catalunya perqd, previ el coneixement de la situació legal de les dues famílies, fixi la quantia de la part de la pensió que correspongui a cada un dels que hi tinguin dret, el temps de percepció i les normes de concessió.

Article 3.‘

Article 4.t La part de !es pensions cxrespo- nent a l’exercici en curs es far i efectiva arrh chrrec a la partida 1218 del Pressupost de despeses vigent.

La Generalitat ztorgarl el seu pa- tronatge a i’ajut que comporti a les iniciatives preses per antics amics i alunines de Campalaiis i dt Rossell i Vilar, dirigides a honrar llur membria, en i’gscola del Treball i 1’Escola Superior d’Agriculturx.

Barcelona, 9 de novembre del 1933. - El Con- seller Primer, Conseller de Finances, M. Saitaló. - E1 Conseller de Cultura, V. Gassol. - El Conseller d’Agricultura i Economia, J. Ventosa i Roig.

(Passa. a la Coiutissi6 coiwsponeutt.)

Article 5.&

Lectura del dictamen de la Comissi6 de Cultura sobre el Consell de Cultura de la GetntralitaQ

!El senyor Secretari 86na lect

((DICTAMEN

Reunida Ia Colmissió Permanent de Cultura sota la, presidPncia del senyolr Jaume Serra i Hún; ter, amb assistPncia dels Volcals senyors Joan Puig i Ferrater, Josep Fontbernat i Verdagu-r, Jotan Moira i Adserh, Pere Blasi i Maranges, Ferran Valls i Taberner, Pau Rolmeva i Ferrer, Carreres i Artau, Jocan Fronjosh i Salam Colmes i Calvet ; actuant de Secre’rari el Xavier Casademunt i Arimany, .per tal cle dictaminar sobre el Projecte de Llei del Ccnsell Cultura de la Generalitat, la Comissió, drspré diverses reunions, en les als s’ha examinat detingudament l’esmentat €’ ecte de Llei, acordada per majorria de volts, presentar a la Cambra per a la seva aprovació, el següent Projecte de Llei, al qual s’acoimpanyen diversos vots particulars :

PROJECTE DE LLEI

Article I . ~ Es declarat Llei, amb les variants introduides en l’articulat, el Decret de cieac Consell de Cultura de la Generalitat com a nisme de carhcter tPcnic i assessor-, data del 9 de juny del 1933.

El Consell de Cultura de la Gene- ralitat ser& integrat per vint-i-cinc Consellers que es distribuiran en les següents ponPncies :

PonPncia d’ Ensenyament Superior. Poaencia de Segoa Ensenyament. PolnPncia d’Ensenyament TPcnic i Professio-

PbinPncia d’Ensenyament Primari. PonPncia d’ Arxius, Bdblioteques i Belles Arts. Article 3.’ Els membres que hauran d’inte-

grar el Consell de Cultura, cinc per Ponhncia i escollits d’entre elements representatius de les diverses branques de 1’Ensenyament i de les Ins- titucions Culturals de Catalunya, seran nomenats pel Coasell Executiu de la Generalitat. Cap Con- seller no podrh formar part de mes d’una PonPn- cia ni poldrh acceptar chrrecs de no~menament di- recte fet a proposta del Consell de Cultura.

E1 Conseller d’Instrucci6 Pública de la Generalitat, ser2 President nat del Cansell de

Article 2.n

nal.

Article 4.t

i d

la colordinaci6 i documentació de les tasques del Consell, i, sempre que calgui, assistiri als Plens amb veu per6 sense vat, i així mateix a les Pe

I 2798 PARLAMENT DE CATALüN;flA. .- DIVENDRES, 1.’ DE DESEMBRE DEL 1933

Cultura i el President-delegat i Vice-president seran nmenats pel Govern de la Generalitat de Catalunya, d’entre els Consellers de l’esmentat Consell.

Article 5.$ Cada PoinPncia t indri un Presí- dent nolmenat pel Ple a proposta de la PolnPncia.

Article 6.’ Les funcions del Consell de Cultu- ra de la Generalitat seran:

a) Dictaminar sobre totes aquelles qüestioins en que la Llei ho estableixi i concretament en els casos segLients, dins l’esfera de conpetPncia de la Generalitat.

Primer. - Sobre l’organització i refolrma d’institucions docents, serveis culturals i creació i re- gulació de beques.

Segoa. - Sobre qualsevol1 Projecte de Llei referent a les, dites institucions.

Tercer. - Sofbre establiment o moldificaciól de plans d’estudi.

Quart. - Sobre la regulació de l’ingrés en el professorat.

CinquP. - Sobre la resolució’ dels expedients de sepasacib i rehabilitació del professorat.

b ) Infocmar el Conseller soibre tots els problemes que afectin YEnsenyament, les Institucions o organismes ja existents o a crear, i les activitats culturals de Catalunya, que li siguin coinsultats.

Proposar totes aquelles iniciatives prdpies que cregui necessaries per al milloirament de la cultura en tots els seus aspectes.

Vetllar per l’eficacia de les Institucions culturals de la Generalitat, i estimular totes les activitats públiques i privades que, en ordre a la cultura, es manifestin en el territoiri catala.

Article 7.’ E1 Consell de Cultura de la Gene- ralitat en ple i les PolnPncies, poldran soil.licitar la collaboració d’entitats o la collaboració personal quan ho creguin oportú, otbrir infoirmacioins públi- ques i proposar la constitució’ de SubpolnPncies amb caracter temporal o permanent. E n el segon cas, perd, hauran d’ésser aprovades pel Govern de la Generalitat.

Article 8.’ E n el cas de constitució, de Sub- poaPncies, seran presidides sempre per un delegat de la Pon2ncia respectiva del Consell de Cultu- ra, que far& d’enlla9 entre les, Subpodncies i el Consell.

Article 9.’ Les PoaPncies del Coinsell de Cultura es reuniran en sessi6 o’rdinhria 01 extraordinaria en el temps i en la forma que determini el Reglament.

Article 10. Els informes i les propastes, ema- nats de la iniciativa de les PoinPncies, passaran al Ple ; les que espontaniament puguin fer els Can- sellers,. passaran a les PoaPncies.

Article 11. Seran de competencia del Ple, previ informe de la Pon&ncia corresponent, les matPries que hagin d’ésser objecte de Llei, tal com la creació de noives institucioins, projectes de reorganització’ de les ja existents i to’tes aquelles que el Conseller demani que hi passin.

Al cap de les oficines del Consell de Cultura hi haur& un Secretari general, nomenat pel Govern de la Generalitat, a proposta, de l’esmentat Consell.

Aquest Secretari general, ultra la direccib de l’ohcina i dels serveis t h i c s , tindra al seu carrec

<

c)

d)

Article 12.

VOT PARTICULAR

Article 3 .r Al primer parigraf d’aquest article on diu ((...cinc per ponPncia, etc.,, dirA ... tres per pon&acia; la resta de l’article igual.

Palau del Parlament, I . ~ de desembre del 1933, - Valls i Taberner - Carreres i Artau.n

Discussi6 del dictamen de la Comissi6 de Finan- ces sobre el Projecte de Llei de diverses trans. fertncies entre partides del Pressupost de despe-

ses d’enguany

(El senyor Secretari dóna lectura al dictarned EI Sr. CEREZO : H i ha un vot particular,

‘(El senyor Secretari dóna lectura al segiieat que la Comissió no accepta.

vot particular :)

((AL PARLAMENT

EIS Diputats que sotasignen, tenen l’honor de formular al Dictamen de la Comissió de Finances el següent

PARLAMENT DE CATALUNY.4. - DIVENDRES, 1: DE GESEMRRE DEL 1933 2799 -- --

VOT PARTICULAR

Primer. - Els sobrpnts de consignació a quP es refereix l’article primer, no seran transferits a altres capítols i articles, sinó que seran donats de baixa i considerats com economia definitiva per aquest pressupost i les seves prjrrogues, en aten- ció a que? el temps transcorregut ha demostrat que el Govern no considera necessari proveir !es places de referhcia per atendre degudament els serveis.

Segon. - E n virtut de l’acordat en l’extrem anterior, no es far2 nova dotació de cap de les partides a quP es destinaven les transferhcies segons el Projecte de Llei EotmPs a la discussió de la Cambra.

Tercer. - En quant a la nova dotació de la partida 56 en 300,000 ptes., es passara la proposta a la Comissió de Govern Interior del Parlament perque estudii‘la forma de fer les despeses d’ins- tallació i demés que calgui, sense gravar excessi- vament el pressupost ordinari amb compromisos que, per molt justificats que estiguin, des del punt de vista del prestigi de les Institucions parlamen- taries, resulten desproporcionats amb la migradesa Itotal del pressupost de Catalunya, i especialnient amb l’esfereidora migradesa de les despeses veritablement útils i productives.

Palau del Parlament, I.* de desembre del 1933. - Vidal i Guardiola. - Tal ladar

El Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Demano per parlar.

E1 Sr. P R E S I D E N T : Per defensar aquest rot particular, té la paraula el senyor Vidal i Guar- diola.

putats : Tractant-se d’un dictamen de prou trans- cendencia, com crec que demostrara la discussió del mateix, jo1 agrairia al senyor Conseller P’rimer i Conseller de Finances unes explicacions sobre la finalitat del dictamen, i al senyor President de la Comissió, unes breus exDlicacions sobre els motius en virtut dels quals rebutgen d’una manera absoluta el volt particular que nolsaltres formulem. Tinc l’absolluta seguretat, senyor President i se- Iiyors Diputats, que unes breus explicacions del m y c r Conseller P’rinier en quan a la finalitat del dictamen, i les explicacioas que tingui l’amabilitat de doaar-nos després el senyor President de la Clomissi6, facilitaran i abreujaran, probablement, la tasca de tots.

El Sr. PRESICENT : Té la paraula el senyor Conseller de Finances.

EI Sr. CONSELLIER de Finances : No crec que siguin precises gaires paraules per a convPn- cer cl senyor Vidal i Guardiola de la necessitat d’aquest Projecte de Llei sobre transferhcies.

E n s movem encara dins del mateix pla de la Intervenció anterior, i del que evidentment ha de continuar en dies successius. A coaseqiiPncia de la nova modalitat d.e la vida de Catalunya, sap el senyor Vidal i Guardiola que s’han creat, ha estat completament indispensable, crear nous serveis. Sap el senyor Vidal i Guardiola, que mollts dels serveis que hi havia han necessitat ampliar-se i ban requerit, precisament, augment de personal. .\quest Projecte de Llei, la part fonamental, esta en atendre les necessitats que pel pagament d’a-

E1 Sr. VIDAL I GTJARDlIOiLA : Senyo

quest personal que ha esrat completament indispensable es demana, per6 en forma que es transferhcies que es denianen al Pariameni, s6n de quantitats la major part d’elles procederts de !es mateixes partides de personal, per@ el gran nombre del personal eventual que s’anolmenat és per a exercir les funcioas que colrrespmien al personal de plantilla les places del qual no s:han cobert. De manera que aquesta és, la ra6 fonamental d’a- quest Projecte de TranferPncies en all6 cue fa re- lació al personal.

Hi ha una altra quantitat, i no1 crec qre h i hagi necessitat de més i ja veig que precisamen: la recull el senyor Vidal i Guardioila en el tercer apartat del seu vot particular, que és la que fa IeferPniia al pagament de les obligacioas contretes pel Par- lament de Catalunya a conseqii6ncia de les cibrcls realitzades aquí en el seu primer termini. Són ob‘i- gacions coatretes i recoaegudes i eni’ara que e1 senyor Vidal i Guardiola assenyala que passin a proposta de la Comissi6 de Govern interior, s’han demanat, precisament pel colnrixement que tenia el Govern de la Generalitat en relació’ d‘aquestes necessitats, dades al Parlament de Catalunya i si considera que no1 ha de demostrar-se més el pagament d’aquestes obligacions, sobretot en les que fan referPncia a les realitzades primerament al P’arlament .

Dle manera que no crec que hi hagi necessitat de més paraules per justificar no sdamext la pre- sentació d’aquest Projecte de TransferPncia, siniv 1’urgPncia de la discussió! i aprolvaci& del mateix. Res més.

El Sir. P R E S I D E N T : Te la paraula la CO- missiá.

El Sr. CEREZO, : Poques manifestacions h e d’afegir, perd es tracta precisament d’atendre unes partides que no( tenim proa cclnsignació al Pres- supost, amb altres que hi ha al mateix Pressupost que no1 hi ha res que justifiqui que s’hagin de dotnar per amortitzades ; aix6 en tolt cas s’ha de tenir en co,mpte quan discutim el Pressupost, i no quan discutim transferencies del Pressupost actual.

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Demano per parlar. I

E1 Sr. PRESIDENT: Té la paraula el senyor Vidal i Guardiola.

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Si ro m’equi- VOCO, en l’ordre reglamentari, senyor President, estem ara en la discussió del vot particulat,.veritat?

El Sr. PRESIDENT : Efectivament. E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: De manera

que jo, breument, defensaré els seus tre2 extrems, i en defensar-los procuraré explicar a la Cambra el iiiotiu de la disconformitat total del con-pany Ta- llada i meva amb la Comissió.

Els conceptes niés iiiiportants d’aquest dictamen de transfercncies, senyors Diputats, sór els que estan tractats en l’art. I . ~ d’aquesr vot particular. Quan s’anava a discutir a la Comissió el dictamen autoritzant unes transfercncies, jo vaig anar a la In- tervenció a recollir dades, per si havia de trobar-me, en el cas de discutir el dictamen, sense dades, i em vaig trobar amb uila gran sorpresa, i és que en preguntar quina era la justificació d’aquesta proposta de transferhcies i, sobretot, ara ho ha repetit el se- iiyor Cerezo, quina era la justificació d e la mgi-ncia

r

2800 PARLAMENT D E CATALUNYA, - DIVENDRES, 1: D E DESEMBRE DEL 1933

d‘aquest dictamen de transf erhcies, em contestaren al Palau de la Generalitat - jo no puc, naturalment, i la Cambra ho coniprendri tot seguit, jo no puc recordar qui fou ; per6 se’ns va contestar -, Oh !, i és que aquestes transferkncies s’han d’aprovar tot seguit ! <Per q u b - vaig demanar jo - . Perquh si no s’aproven tots seguit -.se’ns va contestar - tremolaran les velles (així mateix, les velles, tant amb b com amb v) columnes. (Rumors.) Dic que així se’m va dir en el Palau de la Generalitat.

El Sr. FARRERES I DURAN: Qui ho va dir? El Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Així se’m va

dir, repeteixo, i em guardaria molt bé de dir-ho si no fas exacte. I se’m va afegir que s’havia d’aprovar tot seguit aquest dictamen, perqui: si no els escamots es quedarien sense cobrar. (Rumors.)

El Sr. FARRERES I DURAN: Per6; cqui li va dir? S’ha de concretar aix6.

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Jo asseguro als senyors Diputats ...

El Sr. ARMENDARES: Aix6 és molt dolent. E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Seri molt do-

lent, senyor Armendares, per6 jo no en tinc la culpa de qui: així sigui, sinó l’autor.

El Sr. FARRERES I DURAN: Per6 s’ha de concretar.

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Senyors Di- putats, no és la primera vegada, siguem clars, jo vull acostar-me molt a la petició del senyor Farreres i veurem fins on poguem, perb ni’acosto molt a aquesta petició ...

1 Sr. FARRERES I DURAN: Agra‘it. E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: No és la pri-

meia vegada que en aquesta Cambra es discuteix el problema del personal eventual.

La primera vegada que es va discutir aquest problema va ésser quan es discutia el Pressupost, i jo lamento que en aquests moments el senyor Con- seller Primer m’ha fet un retret de quP no havia protestat d’una cosa de la qual havia parlat crec que mitja hora, per6 que li preguntaria jo si els seus in- formadors li havien dit si la nostra Minoria, recordo que jo i també el senyor Vall& i Pujals virem protestar o n~ des del primer dia que cs va posar a dis- cussió el Pressupost del 1933, d’unes consignacions exagerades de personal eventual.

Nosaltres virem fonamentar la nostra protesta, en una s&ie de raons que i10 he de recordar aqui a la Cambra, per6 que estan íntimament relacionades amb les raons que he d’aduir contra el Projecte de t ransferkia que s’esti discutint. D’una balida, hi havia excés de consignació per personal eventual, i aixb és una prova de desorganització administrativa, i d’altra banda, aix6 representa un instrument d’eni- brutinient del Cos de funcionaris de la Generalitat.

Nosaltres v&rem dir que quan una Corporació necessita funcionaris, pocs o molts, lletrats o no lletrats, ticnics o de caricter general, o el que sigui, ho ha de dir, ha de fer les plantilles i ha d’estudiar les categories i nombre de funcionaris que necessita per a cada categoria, cercant sempre l’obtenció dels millcrs serveis.

E1 Sr. CEREZO: Aixh no té res que veure. El Sr. VIDAL, I GUARDIOLA: Si té que

veure o no, nosaltres procurarem demostrar-ho ; per6 agrairem a la V. S., senyor Cerezo, la de-

ió de tot el contrari.

Nosaltres varem observar en desembre dei 1932,

que no s’havia comenyat per fer res útil, Adhuc no s’havia comencat per fer res prictic per a I’organit- zació de les oficines administratives de la Generali- tat, en la part en qui: aquestes oficines no responien als quadros antics, a aquells quadros dels temps en qui: els meus amics exercien un merescut i útil pre- domini en aquella casa. I nosaltres virem dir que el que s’havia de fer era dir si es necessitaven plantilles més Amplies o no; i en cas de necessitar-se plantilles més Amplies, dir quants ,funcionaris de cada categoria calia admetre i quin era el procedi- ment oportú per a cobrir les places. I d’aixb no se n’ha dit res ; i la prova més absoluta de qui: és així, de qui: és veritat el que estem dient, és que aquest dictamen de transferkncia, a diferhcia de molts d!c- tamens de t ransferkia que tenen un defecte en el seu revers, és un dictamen tan poc recomanable que té defectes en el revers, perb també en l’anvers Aquesi dictamen és una prova de la gran desorga- nització administrativa. 2 Per qui: d’on es treuen la major part de les pessetes per a dotar el personal eventual, qualificat com ha dit algú, d’exi:rcit aguer- rit del senyor DencAs, o com vulgui el senyor Far- reres? (Rztmors.)

E1 Sr, CONSELLER de Cultura: Aixb és iin- pertinent, senyor Vidal. Els seus tenien altres exercits.

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Sobre si és impertinent o no, el poble de Catalunya ja ho ha judicat, i veurem com continua manif estant-se.

El Sr. CONSELLER de Cultura: Abans, la vostra forca ...

El Sr. VIDAL, I GUARDIOLA: El senyor Conseller de Cultura em farA el favor d’ajudar la meva flaca membria per veure on teniem nosaltres, en els temps en qui: jo era un modest funcionari de I’Ajuntament de Barcelona, un ex6rcit o un cos or- ganitzat i quin era el color de la camisa.

E1 Sr. CONSELLER de Cultura: La camisa era de color de rosa, m’enti:n?

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Si aixi, éq

una impertinkncia, en el diccionari en trobaríeiii altres per contestar-li.

(Diversos senyors Dipzbtats interroutpept l’orador amb paraules que RO arriben als taquigrafs.)

E1 Sr. PRESIDENT: Frego que aquestes interrupcions siguin de major altura.

El Si-. \T1DL414 I GTJARDIOLA : D’on es tir- uen les, pessetes per dotar el personal eventual, Es treuen del perscnal de plantilla. 2 I colm és pa$. sible, senyors Diputats, que hi hagin centenarc de milers de pessetes d’econcmia en la plantilla petita de la Generalitat de Catalunya, en un niq-

ment en quP colm el senyoir Clonseller Primer ens ha dit s’anaven desenrotllant tots els serveis i calia preparar millor els quadrois i augmentar el personal disponible ? flirti, és un enigma que voldríem que se’ns aclarís, perque sense e! degut aclariment, la Cambra ldgicament no es pot pronunciar a fa. vor d’aquest Projecte de transferen6ies.

E n una Corporacih pública ben organitzada, hi ha sempre un tant per cent, molt petit en la major part dels cascis d’estalvi en la plantilla, dte. gut a que hi han vacants de tota classe; per; aquests estalvis, tothom sap que dintre de la plan. tilla total, arriben a un percentatge ridícul. Ara

PARLAMENT’DE CATALUNYA. - DIVENDRES, 1.’ CE DESEMBRE DEL 1933 2801

a

bé : Si una Corporació pitblica té una plantilla i na proveeix les places que van quedant vacants, aleshores si que aquell petit percentatge, aquell ridícul percentatge, per motius de vacants, pot passar a xifres vertaderament considerables. 1 jo pregun- to: Des de quP se’ns ha presentat en desembre del 1932, el Pkojecte de Pressupostos que ara estem discutint, fins a la data, i p e r quP no s’han proveit les dotzenes i dotzenes de places, que per no estar proveides donen llolc amb els seus sobrants a les transferitncies que se’ns proposen? Ja ho sabem, és dir, pensem saber-ho, - i perdoni el senyor Conseller Plrimer la nostra soibPrbia -, perque no és el nostre propdsit incólrrer en aquest error. Perd pensem saber-ho!, perque ho1 diuen tots. I és que el Govern en to t l’any 1933 i sobretot en aquests darrers mesos, no ha tingut interPs en continuar la política que semblava que havia iniciat en 1932, d’anar fent com fa una corporació pública que té vacants, en anar colnvocant a concurs o oposiciól per colbrir aquestes vacants. Tots aquests co’ncursos, amb petites excepciolns. s’han suspes ; i nosaltres, del fet de quP estigui sus- pesa la provisib regular, corrent i reglamentaria de les vacants, solls podem treure una conseqüPncia i aquesta és la colnseqüPncia de que les plates no deuen fer falta, i si no fan falta, senyors Diputats, que haurem demostrat, perque el senyor Conseller Primer ha tingut l’amabilitat de r e c d i s e r les meves xifres amb petites variants, i noi haig d’insistir gerque si fos bona la veritat de la V. S. en aquest cas concret, fóra tant com dir que eren bones les meves xifres, en un pressupost on hi han alguns milioas de pessetes i la passivitat del Goven durant aquest any demostra que les places nol fan falta, la conclusió es clara, i definitiva : aquestes places s’han de bor- rar del Pressupo’st. Perque, senyors Diputats, si no es fa aisa, ens trobarem l’any 1934 amb una situacib que ja veurem. Jo no he escoltat amb aten- ci6 la lectura del projecte de fórmula de P’ressupost perque ja el veurem a la Coimissió1, perd una de les’ moltes curiositats que ,sentol a l’estudiar aquest projecte, és aquesta : Que no s’esborraran les places la consignació de les quals es transfereix i com que augmentem la consignació del personal eventual al Pressupost del 1934, 01 es llenya mollta gent a! carrer -- i ja veurem qui és el valent que ho faci - o sinó’ hi hauria una duglicació de consignacions i enlloc d’un estalvi per aquest Parlament, haurem gravat el Pressupost de Catalunya amb uns centenars de milers de pessetes, i no1 variant les consignacions transferirem per l’any que ve i augmentarem les dotaciolns de personal eventual, i la suma de les partides fixes i de les eventuals donara una xifra superior a la d’aquest any.

Per consegiient, el primer punt del vot particular esta justificat amb aquesta esplicacib.

Si el Govern demanj autorització1 per a una sPrie de places, si no1 les ha cobert ni ha fet res per a cobrir-les, perqu? no diu el senyor Clo~nseller Primer que hi ha tal o qual colncurs anunciat i em diu vosti. no’ té raól?

El Sr. CONSELLER P R I M E R : Fet, senyor Vidal ; la V. S. po té raó’.

E1 Sr. VIDAI, I GEARDIO’LA : Doncs no tenint jo raó, concretoi la meva prleguntá en aquest cas concret demanant respecte de totes, que són

moltes, senyoir SantalE, les partides de personal fise 01 de plantilla que hi ha en i’article primer del dictamen de la Connissi6, data on s’han con- vocat les oposicions o CUTICUSGS~ per a proveir aquestes places, perque jo pugui cmsixer-ha abans continuar la discussió.

L a V. S. ha emprat abans l’adterbi honradament, doncs bé, si discutim honradament, jo prego a la V. S. que em digui respecte de la gran quantitat de places de plantilla que hi ha en aquesta llista de l’article primer del dictamen quan s’han fet les oposicions i els ccncursos. Si la V. S. pot dir-m’ho, jo callar&, i després, si cal, modificaré el meu vot particular i fa& una altra proposta ; per6 mentre no vegi aix;, no tinc altre remei que sostenir la proposta tal com esta.

De manera que la primera part dd problema és la desorganització que representa el fet de que la plantilla definitiva, la plantilla Eisica de la prestació de serveis de la Gene abandonada. Ara, aquesta sPrie d es busquen amb l’afectació d’aquestes partides de plantilla, no queden demostrades.

I ara vé, senyors Diputats, l’explicació que he promes al senyor Farreres i Duran i a tota la Cambra sobre la frase un xic pcpular, perd , potser pel mateix fet d’ésser popular, clara, que he sentit, no recordo per boca de qti, a la Ga- leria gbtica i que he recollit aquí perque em semblava que amb la seva brevetat estalviava un llarg parlament.

Tot es destina, a que? A millora: serveis de cultura? A millorar serveis d’higiene? A millorar serveis d’obres públiques? A tomenfar el compliment de qualsevol de les vos:res promeses, de la pensió de la vellesa o del que s i s i ? No, senyors Diputats. La gairebé totalitat de les noves dotacions que es demanen a la Cambra són per a ésser destinades a les partides de personal eventual, partides de personal eventual on - senyors Diputats, s’ha d’ésser just, perque la veu que m’informa a la Galeria @tica és ben jus- ta -, personal eventual, on hi ha una gran bar- reja, on hi han funcionaris utilíssims, on hi ha funcionaris que compleixen amb el seu deure, perd que segons aquesta mateixa veu, no ho són tots. E n el treball estan ben delimitats, perb en la nbmina estan confosos uns amb altres, els que compleixen amb el seu deure i els que no atenen una missió contreta. Perque si s’haguessin portat aquí totes les dades que es varen demanar, hau- ríem vist moltes particularitats respei:te d’aquestes nhmines i si tots els funcionaris que figuren en elles consten en els mateixos serveis del pressupost o bé s’estan per la casa passejant-se pels corredors quan no tenen altra trebali que el de trencar urnes.

E1 Sr. VALLS I T A B E R N E R : La 1 civil de Prats de Mollo! (RU~ZOTS.)

E1 Sr . VIDAL I GUARDIOLA: No, senyor Valls, no ; de Prats de Molló poden haver- hi bons funcionaris. Aixa no és m6s que una demostració, senyor Santaló, de que busquem només que la veritat i en pxíblic. prendes.

tats, són les següents : E n el pres hi havien 958,000 ptes., gairebé

e

1

,

Les partides que ens doten,

2 802 PARLBMENT D E CATALUNYA. DIVENDRES, 1,’ D E DESEMBRE DEL 1933

sonal eventual. Amb el nostre vot en contra avia augmentat per mitja d’una t r a n s f e r b

quest estiu, aquesta partida en 316,000 ptes. cal fer u n nou augment de 268,000 ptes., de ra que unes partides que varen néixer en

un pressupxt - i aquí pot veure el senyor Con- seller Primer que tinc raó en dir que el dPficit té una sPrie de factors d’agreujament, apart del personal - les partides que varen néixer amb 958,000 ptes. passari si la Cambra aprova el dictamen com el va aprovar la Comissió a I.~~Z,OOO pessetes, o sigui que sofriri un augment de pessetes 600,000.

Aquesta xifra de 600,000 ptes., segons com es miri, és una quantitat menyspreable, per6 en un pressupost d’entrades que hem quedat que no arriba a quaranta milions de pessetes i amb la indotació absoluta de tots els serveis de civilit- zaci6, aquestes pessetes tindrien molts destins a Catalunya abans d’anar a parar al personal eventual.

Si vingués una transferPncia i ens diguessin que hi ha una partida de personal eventual que pet aquesta o que per altra raó és insuficient i que la Cambra ha de dotar-la, nosaltres l’hauríem estudiat i hauríem formulat en tot cas les nostres objeccions ; perd la forqa de la nostra protesta no seria tan gran com avui.

Jo desitjaria que anPssim al fons de la qiies- tib. Per qui. aquesta deficiPncia ? Aquesta defi- ciPncia ha sorgit, i el senyor Conseller Primer ha donat una explicació anticipada, pera insuficient a l meu entendre i, per tant, li prego que vulgui allargar-la més en la seva resposta. M’ha dit que era urgent aprovar aix6, perquP hi ha personal adscrit a aquestes brigades eventuals que avui, dia I.’ de desembre, encara no han cobrat el que els correspon per fi de setmana o per fi de mes, perque s’han exhaurit les consignacions i nosaltres a la Comissió, si no m’equivoco, hi hagué algun company d’una altra Minoria que em va acompanyar en la meva petició de que per a poder formular judici vinguessin les dades.

I si jo no estic mal informat, en una plantilla les despeses només poden créixer que per dos motius: o augmenta ei nombre de funcionaris que hi ha en aquella partida, o s’augmenten les percepcions indi- viduals de tots o d’alguns dels que hi figuren; no hi ha ni& que aixh. I per a saber de, c p P es tractava, si era el cas que els senyors del Govern de Catalunya haguessin cregut que aquest personal eventual havia prestat en els datrers temps algun servei extraordinari de tanta vhlua que mereixés un premi o una gratificació i que hagués de venir aquí a la Cambra a augmentar les seves percepcions, o bé un altre cas, que hagués augmentat el nombre de funcionaris d’a- questa plantilla, nosaltres virem acordar en la Co- missió - i jo he d’agrair als representants de la Majoria que ho van acceptar de seguida sense debat -, virem acordar demanar al Govern unes dades respecte a quins eren en realitat eis funcionaris o els empleats que estaven adscrits en aquestes partides de personal eventual, i aquestes dades jo no les tinc. E1 senyor Conseller Primer m’ha fet abans - i jo li agraeixo - una indicació particular a la qual jo no

ntestar degudament perqui: m’han cridat . fEl senyor Conseller Primer m’ha dit , segons constava en el sobre que d e n -

senyava, les havia demanat al Govern a dos quarts de dues o a les dues d’aquest mig dia. Naturalment, és veritat aix6, senyor Conseller ?

EI Sr. CONSELLER de Finances: Perdoni la V. S. Una mica més tard; eren dos quarts de tres,

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Per6 jsenyor Conseller Primer ! Jo tinc - no contra la V. S., per- quP 110 és contra la V. S. - davant la meva mateixa conscii:ncia, jo tinc una tranquillitat, i és la de qui pensant que era molt urgent, per a mi era tan urgent tenir aquestes dades com per a la Comissió pugui ésser-ho aprovar aquest dictamen, que es va donar al Secretari de la Comissió una &pia del que nosaltres desitjivem, i, si no m’equivoco, senyor Con- seller Primer, la Secretaria de la Comissió, complint fidelment amb el seu deure - que jo li agraeixo i tots li hem d’agrair -, per telPfon, a primera hora d’aquest matí, ha demanat les dades a la Intervenció; tant és així, que aquest modest Diputat, que havia de fer avui una interpellació de finances i discutir aquest dictamen, ha anat a la Intervenció per recollir unes altres dades, i s’ha trobat en qui: a primera hora del matí, per telPfon, havien rebut la nostra petició perquP el Secretari de la Comissió havia complert amb el seu .comi:s. I no sols havien rebut aquest encirrec, sinó que tenien ja les dades pre- parades. De manera que jo he de preguntar-li al senyor Conseller Primer com, pot ésser que unes dades que jo he vist a dos quarts de dues, ara no estiguin en la Cambra. Perqui. les necessito, senyor Conseller; són indispensables. Jo he de saber per quP s’inaen constantment totes aquestes partides de personal eventual, i la inflació es demostra amb la resposta a una pregunta que nosaltres virem fer ahir - i dic nosaltres, perqu6 érem tots, i la Majoria estava ai nostre costat, molt amable, en fer aquesta pregunta - i és: Que vingui, més per més, el nombre d’enipleats que formaven en aquesta nhmina. I aleshores, amb ei número que jo he vist - i I’he vist amb una esphdida progressió ascendent, senyor Conseller Primer; amb el número que hi havia en cada una d’aquestes partides que he vist, aleshores, de seguidaja sabem que ..., est; bé.

Si hi ha hagut augment de plantilla en relació al mes de gener, és molt natural que no arribin les cou- signacions fins a desembre; és molt natural que, malgrat la transferPncia que amb el nostre vot en contra la Cambra va aprovar el dia 15 d’agost del 1933, s’hagin trobat a fi de novembre o es trobin demi, a fi de setmana, els que cobren setmanalment que no poden cobrar. I aix6 és trigic; i és natural que sigui urgent; i aquesta, senyors Diputats, és ni més ni menys la urgkncia d’aquest dictamen; la re- volució més 0 menys pacífica que es podria produir perqui. part o la totalitat del personal que esti en aquestes plantilles, si la Cambra no aprova avui aquest dictamen, no cobrava demi o el dilluns els seus jornals o els sous devengats. I, francament, ei Parlament de Catalunya ja ha fet algunes coses que no estan del tot bé, per6 no ha de consentir de posar-se al servei d’una desorganització administrativa i d’una desorganització política com la que representa en un Pressupost, torno a dir-ho, tan migrat en tots eis aspectes, el que passi de 1.500,000 pessetes la consignació de personal eventual. Perqui, anem a l’anilisi, senyors Diputats.

Ja he dit que són totes les partides ; no 6s una; i em trobo - perqui: la ironia en aquest cas, senyors,

la ironia esta al servei dels que combatem el dictamen més que al servei de la Comissió que la de- iensa - que el senyor Conseller Primer vingut a reconPixer, amb aquella franquesa ta la Cambra li ha agrait, i jo el primer, que 1 tació de citdules aquest any havia anat malament, que havia comenqat tard ...

El Sr. COlNSELLER de Finances : Res més : no malament, perquP tinc la seguretat que doinarh el resultat que havia de donar.

El Sr. VIDAL I GUARDIOLA : Noi, senyor Conseller Primer ; jo que li faig l’hanor merescut d’escdtar-lo quan la V. Si. parla, sé que ha dit que el Govern ha pres-inclús mesures davant d’alguns casos.

El Sr. COINSELLER de Finances : Perd aixb no suposa que hagi anat malament la recaptació.

El Sr. VIDAL 1 GUARDIOLA: que el Govern ha pres mesures ; res més

I, entre les partides de persoaal ev nyar Dliputats, hi ha la de cPdules. Precisament aquesta, la partida de &dules, impolrtava inicial- ment, en el Pressupoist del 1933, 150,000 pessetes. Segurament, amb aquest anhel de millotrar l’administracib i la recap ió, en agaist del 1933 ens demanaren 36,000 pe es més, i ara, segurament per a recolzar aquestes darreres mesures del Go- vern, ens demanen 44,000 pessetes més. Jo1 encara he de recordar els temps, que hoaosren la mevz carrera política, que era funcionari i havia d’estudiar el persolnal que feia falta per les coises. Jo no puc comprendre com, entre el dia que es va calcular la partida de persoinal eventual per LP- dules en 150,000 pessetes i avui, que després, si s’aprova aquesta transferhcia, estarem a 230, amb un augment de 80,000 pessetes ; jo no’ puc comprendre quina reorganitzacib s’hagi fet en el servei d’administracib i investigació de cPdules personals, que hagi necessitat un augment tan considerable de més del 50 per IOO de la plantilla. Aixd vol1 dir que quan s’ha fet el Pressupost, s’ha posat a ull, o que han vingut després raolns que res tenen a veure en ordre a l’administració de cedules, per afegir-hi aquestes quantitats. I tainbé ens trobem que hi ha algunes partides de personal eventual que tenen la tendencia a un augment considerabilíssim exagerat.

Jo voldria llegir exactament a la Cambra el concepte 109 que és del Departament ... no1 és, senyors, en doble intencib amb la qual jo1 hoi faig ; la intenció és clara ; la d’illustrar la Cambra. Vol l’etzar que la partida 109,. que té el persolnal del Departament de Sanitat, dirigit, almenys així consta osficialment, pel doctor Dencas, que aquest Dtpartament sigui el que tingui un augment especialment considerabmle de personal eventual i que aquest personal eventual s’hagi d’augmentar encara una altra vegada fatalment. E n la partida 10g, que és aquesta, h i havia 420,000 pessetes ; es va augmentar, senyolrs Diputats, en 150,000 el mes d’agost, i ara la Colmissiól, sense colntrol, sense esperar que vinguessin les dades que nosaltres hem demanat, sense veure si aquestes dades ens canvencen de quP el que s’havia de fer noi és donar naus mitjans ecolnbmics .al Goyern, sin6 retallar les consignacions i olbligar a fer una reotr- ganitzaci6, proposa 90,000 pessetes més, senyors Diputats, que s’hauran d’invertir - OI jo molt

m’enganyo i si m’enganyo prego pi senyor Con- seller Primer que em rectifiqui - en un soll mes, perquP aquest Pressupost est; destinat a morir el dia 31 de desembre del 1933 i, per consegüent, en una sola partida, la partida 109, la partida de persoinal eventual de Sanitat, en un sol mes s’hin de gastar 90,000 pessetes. Jo prego el s nyobr Conseller Primer - si h i hagués a senyor Colnseller de Sanitat li demanaria a que ens digui coim és que vol1 fer-ha per 90,000 pessetes de personal eventual en un s mes.

(Ocupa la presid&ncia el Vice-presdent segon, senyor Nlarthez i Domingo.)

Per aixb, senyors Diputats, la nostra oposició a aquest dictamen és doble: ens oposem a les partides que s’esborren i ens oposem al a les partides esborrades.

I ara, unes poques paraules trem tercer del nostre vot parti turalesa completament diferent, i les no podran tenir el mateix to d’oposic ment que han tingut en aquestes de dessrganitz del personal. Es tracta de 300,000 pessetes obres en el Parlament de Catalunya. Tinc plena conscihcia - així espero - de tots els deures que ens imposa, als Diputats ei nostre cirrec I fi punt hem de vetllar pel prestigi de la qie prema representació de Catalunya. Jo tinc idees personals, que breument vaig exposar en discutir-se el Pressupost, sobre el luxe en les cor cions públiques. Jo crec que es podria haver o nitzat el Parlament de Catalunya amb piei tigi per la més alta representació del p sobretot en aquest període - ho hem dit gades aquesta tarda -, en aquest període de trah- sició, període de finances que trontollen, almenys no per altres causes, pels dubtes en quant al p vindre, s’hauria pogut resoldre tot aquest problema amb despeses més petites sense perjudici que es mantingués ben alt el prestigi de la representació popular, que ei1 definitiva hem de coincidir \tots que aquest prestigi es guanya, no pels dirers que es gasten en edificis, en mobles i-en Empares, sinó per l’actuació d’aquesta representació parlamentiria. Jo li podria recordar al senyor Conseller que el luxe que a vegades agrada tant a aquesta simpitica Me- diterrinia. i a totes les seves vores, no és en realitat un luxe d’origen europeu, sinó un luxe d’origen asiitic ; el luxe europeu és confort, és comoditat ; el luxe asiitic és ostentació, res més que ostentació. I jo, en els meus viatges per aquests móns de Déu, he vist moltes coses que jo podria recordar a la Cam- bra; no ho faré pas, per6 sí que en vull recordar una. Hi ha a Europa un país d’una extensió terri- torial i d‘una població niés gran que Catalunya, que és Alemanya, que va entrar l’any 1919 en un rkgim republici, i en entrar en aquest r&gim republid, na- turaiment, tots els que n’eren responsables - no entro en política interior, senyors Diputats, ja veu- ran la finalitat de la meva observació; no faig comentaris -, els que. portaven la responsabilitat del r6gim repubiid, tenien del prestigi de la República alemanya segurament el mateix concepte que pugui tenir el més rigorós de nosaltres; tots som iguals en quant al prestigi pel Parlament de Catalunya i pel Govern de Catalunya. Doncs jo recordo - ho he vist en els metis viatges - que el President de la

2804 PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIVENDRES, 1.r DE D ~ S E M B

República alemanya, país de més de seixanta milions d’habitans, ha viscut dotze o tretze anys, després de a’any 1919, en un palau de la Wilhemstrasse, bastant tronat, guardat exclusivament pkr dos soldats de la Reichswehr, i el prestigi de la República alemanya podri haver scfert pel que sigui, perd no perquk els

idents hagin ocupat aquest Palau tronat i guardat per dos soldats, o sigui la viges- els Mossos dTEsquadra que estan al servei

El Sr. FONTBERNAT’: Senyor Vidal i Guar- el senyor President només té un mosso d’Es-

1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Senyor Font- 6ernat, si vol, anem a fer comptes i vindrem a la

, si la Cambra ho desitja, a donar una ex- que tinc la seguretat que em donari la raó.

El Sr. FONTBERNAT: A la, Generalitat n’hi han deu o dotze, per6 el senyor President, només

Millor dit, en té dos, un a dalt i un a baix. r. VIDAL I GUARDIOLA: Cada vegada tem, senyor Fontbernat, en sortiran més;

E1 Si-. FARRERES I DURAN: No hi han

E1 Sr. FONTBERNAT: Els Mossos d’Esqua-

EI Sr. TRIES DE BES: Les punxes són en

del senyor President de la Generalitat.

per6 és igual, jo ara parlo de l’edifici.

transferhcies en aquest assumpte.

dra són sense punxa.

altres llocs. €31 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: To ia he dit “ -

abans a la Cambra que procuraria evitar el mal gust d’allusions, sobretot que puguin ésser de política internacional.

E1 Sr. FONTBERNAT: Ei nial gust, potser és parlar de la República alemanya.

E1 Sr. VALLS I TABERNER: (Dirigint-se al senyor Fontbernat.) Hauríem de tenir respecte a un país que est& en la convhkcia internacional.

El Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Jo dic, senyors Diputats, que és una pena que des del comen- qament no s’hagin pres les mesures fiecessiries per a evitar que ei conjunt de les despeses que ocasiona el Parlament de Catalunya estigui en escandalosa des- proporció amb les despeses Útils de civilització que hi ha en el Pressupost de Catalunya. Aixb és el que dic, i que aquesta desproporció, que clama al cel i que tot el poble comenta desfavorablement pels que tenim l’honor d’ésser els Diputats del primer Parla- ment de Catalunya, aquesta desproporció, el menys que hauríem de fer és evitar que creixi i amb aquestes 300,000 ptes. que es destinen al Parlament encara la farem créixer més. Aquest és el punt de vista que jo exposo i sotmeto’a tots els senyors Diputats, i per aixb, com que el meu punt de vista és de principis i jo he volgut mantenir ei respecte al prestigi de la institució parlamentiria, jo he dit que la meva oposició a aquest extrem era d’una naturalesa completament diferent a la meva oposició als extrems anteriors. Jo, aquí, solament el que demano és que torni la proposta de dotació d’aquestes 300,000 pessetes a la Comissió de Govern interior i que la Co- missió de Govern interior estudi‘’ la manera d’atendre aquests compromisos si són ineludibles en forma que no representin una nova cirrega pel Pressupost general de Catalunya, que no pot supoytar novies carregues i que si alguna elasticitat tingués, en el meu entendre, i vosaltres hauríeu d’ésser els primers en veure-ho, l’hauríeu de destinar a complir

-

les vostres promeses, que jo us recordava abans, i no n’heu complert cap, i no a despeses sumptuiries que, en definitiva, són despeses surnptuiries aquestes a qui: em refereixo.

De manera, senyors Diputats, que per aquest conjunt d’explicacions que he donat, nosaltres no podem acceptar el dictamen de la Comissió; quant a les, transfersncies prdpiament dites, pr* posem que, ja que el Govern declara que les places na fan falta que s’esborrin i que seguint els termes de la Llei d’iidministració i Comptabilitat es declarin d’economia definitiva en el Pressupost, i quant a la destinació d’aquestes partides, naturalment, si s’esbmra la doltacib queda automati- cament mort el destí. El Govern, ,que dintre l’any 1933 ha fet considerables augments en el nombre de les persones que oicupen un lloic en aquestes nbmines, que vegi com s’arregla ; hi ha una solu- ció; que és la de rebaixar a tolts la quantitat que perceben, perque culpa del Govern és haver-los nomenat sabent coinscientment que colllocaria el P’arlament en una situa& de vidPncia, perquP si el Govern ens hagués dit el gener del 1933 que a la partida 109 hi ha tantes persoaes, a les altres partides tantes, i, per tant, jol no puc prestar el servei i hagués demanat al Parlament una autoTitzaci6 per a augmentar aquestes plantilles, implícitament nosaltres hauríem estat obligats des- prés a augmentar les dotacions, perd el Govern no ens hoi h a dit ; el Golvern ha fet els augments i, en lloc de complir el que és noirma basica en tot el que“ són despeses de personal, en lloic de dividir per dotzenes parts les consignacions - que no hauria passat aixa - i treure les partides de personal corm a partides globals, se les ha anat gastant, i, és natural, al mes d’agost es va trobar amb quP no en tenia, i ha vingut una dotació i encara .hi ha hagut augments en algunes plantilles, i en lloc d’octubre-desembre, només ha arribat a nolvembre, més o menys. De manera, que jo, com a Diputat, crec que la Cambra hauria de fer colnstar la seva protesta per aquesta actitud ilJegal del Govern que ens cclhca a noisaltres en una actitud de vioEncia, perque la colnseqüencia d’una negativa no1 serA privar el Govern d’uns llocs a profveir el dia de dem;, sinó que ser; deixar sense wbrar unes persones que el Govern ha nomenat i les ha nomenat sense el consentiment del Parla- ment.

I quant al tercer extrem del vot particular, no he de repetir els meus arguments. Es tracta d’un cas delicat, perque afecta al prestigi de la Instituci6 parlamentiria, perd nosaltres, per a consolidar aquest prestigi, hem de donar exemple d’austeritat. H a costat i costa molts diners el Par- lament de Catalunya en relació amb la migradesa del Pressupost, sobretoh veient que el traspis de serveis encara és una cosa que esta a I’estratoes- fera, (RinZ2es.j i, per consegüent, nosaltres vol- dríem que el Parlament mateix, si creu que el seu prestigi exigeix que es votin aquestes 300,000 pessetes, que el Parlament faci un esfoirg, que el Par. lament faci un sacrifici, i les trobi en les seves mateixes consignacions i no en aquest migradíssim Pressupost o’rdinari, que en definitiva - i aquesta és I’iíltima observació, i perdoni’m la Cambra, perquP aixb és molt important - és molt trist haver d’anar a cercar les 300,000 pessetes

PARL ATALTJNYA. - DI kES, 1: DE DESEMBRE DEL 1933 I

nyar Conseller Primer. El Sr. CONSELLER de Finances : Hauria

preferit escoltar el senyofr Vidal i Guardiolla en el

personal eventual que per a la seva adaptació, s’han donat, com li deia abans, colntestant a una pre- punta de la v. s., les ordres perqui: s’a& d’una manera rapida a la redacció de 1’Estatut de fun- ciolnaris, a fi i efecte de posar a cada un e2 el seu 1lOIC.

(Torna u ocupar la I’resid&zcia el Vice-$resi- dent primer senyor Serra i Hdnter.)

E l Sr. VALLS I T A B E R N E R : ¿Em permet el senyol: Santal6 una petita intermpci61?

E l Sr. CONSELLBR de Finances : Totes les que vulgui el senyal- Valls i Taberner, car ja sap que jo i’escoltol amb mollt de gust sempre.

E1 Sr. VALLS I T A B S R N E R : Persoila1 eventual que en forma reglamentaria no1 hagués pogut demostrar aptitud o condicions per a ingressar.

E1 Sr. CONSELLER de Finances ment, i no1 passaran a ésser de plantilla demolstrin aquestes aptituds i condicions. ‘Jull dir, 3

precisament, que si haguéssim tingut pressa i el més petit intent de proiselitisme, co1n:ursos i oposicioas s’haurien anunciat amb mollta d’an- ticipacib, precisament seguint tal vegada l’exemple d’altres partits que han governat a Ca Aixb, d’una banda. Caugment de persoln tual obeeix, en efecte, a qui! estan sens: cobrir un nolmbre colnsiderable de places de plantilla ; i quant a la resta d’aquest personal eventual, hem dit reiteradament colm Catalunya s’ha vist obligada, per atendre les obligacioas deriyades del trasphs de serveis, i per a preparar, per a fer poissible aquest traspas de serveis, havia :stat absolutament necessari ampliar, crear determinats organismes, ampliar-ne uns altres, entre ells - ho ha referit precisament la V. S. - el de Sanitat, que és una coisa gairebé completament noiva.. .

E l Sr. VIDAL I GUARDIOLA : I tant nova ! E1 Sr. CONSELLER de Finances : ... en or-

dre a olbligacioas anteriors, i que. sabem I’estimacib que ha tingut a tot Catalunya, realitzant precisament una obra que, a juí de la V. S. poldr& semblar dollenta, perd que potdem dir que l’opinió de Catalunya sap perfectament tot el que val i tot el que és mereixedora d’eloigi, noi soJament per l’extensió, sinó per l’orientació que porta.

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Noi conei- xia l’aspecte sanitari de trencar urnes ! (Rialles.)

E1 Sr . COiNSELLER de Finances: Si una obra del Go’vern de la Generalitat té la caracterk . tica d’un absolut desinterPs i esta més allunyada de tot esperit de prolselitisme, és aquesta que fa relació al persolnal.

I quant a demanar aquestes transierencies per al pagament de les obres realitzades en el pri-

$mer períoide per a posar en condicioes decomses el Parlament de Catalunya, aix6 encara m’estranya mollt més que es discuteixi, perqui: havia tingut moltes altres ocasions de parlar-ne, i precisament és aquesta la primera en que ho1 fa. Així i tot , noi crec que hi hagi cap catal& - tots desitjaríem que estigués en millors condicions -, per? no crec que hi hagi cap catala que no1 se senti olrgullós de tenir la primera instituci6 de Catalunya en les condicions confortables i d’embelliment en qui: es trolba el Parlament de Catalunya, i si ecoahmica- ment ens en ressentim una mica, jo1 tinc la seguretat que en tolta I’obra legislativa i tot el com-

>

.

2806 PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIVENDRES, 1.’ DE DESEMBRE DEL 1933 I

i Comptabilitat que regeix, que obliga que totes les despeses es divideixin en dotzenes parts, i aquesta infracció jo la denuncio, i que consti, com consta tot

junt del Govern de Catalunya, no tenim perque retreure ni deplolrar que s’hagi fet un esfolrs extraordinari per a posar en veritables condicions aquest Parlament en quP ens trobem a hores d’ara. I res més. (Molt bd, en la Majoria.)

El Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Demano per parlar, per a rectificar breument.

21 Sr. PRESIDENT: Té la paraula el senyor Vidal i Guardiola.

El Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Jo lamento, per la senzillesa del debat, que aquest debat hagi de cloure sense que conegui la Cambra la progressió que han sofert les plantilles de personal eventual en aquesta partida a qui: ens venim referint.

El Sr. CUNILLERA: Es perqui: els que va posar la Lliga no servien.

El Sr. VALLS I TABERNER: Perb, j si eren d’altres Partits ! Nosaltres érem més generosos. Entre altres, el senyor Pi i Sunyer, el senyor Campalans.

El Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Jo, senyors Diputats, crec que he evitat en absolut esmentar noms, els noms no fan la cosa; per6 el que fa la cosa és el problema que jo he plantejat abans. Si en una partida determinada el gener del 1933, quan es va votar el Pressupost, hi havien, per exemple, vuitanta persones i ara n’hi ha cent, jo pregunto al senyor Conseller de Finances, qui: farB en el Pressupost del 1934, quants n’hi posari? Vuitanta o cent?

E1 Sr. CONSELLER de Finances: Sempre hi posari aquest Conseller de Finances, si és precís, el que faci falta per respondre a les necessitats de Catalunya. (Molt bé!, als escons de la Majoria.)

El Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Per6 el senyor Conseller Primer, mentre no es demostri el contrari, i estic a punt de fer aquesta demostració, 6s el President d’un Gavern democrritic que ha de donar comptes a una Cambra, i els Presidents dels Governs democr&tics tenen l’obligació de demanar les autoritzacions de despeses abans de comprometre-les i no després, com en aquest cas.

E1 Sr. CONSEI,l,ER de Finances: No s’augmenta res.

El Sr.*VIDAI, I GUARDIOLA: Senyor Con- seller de Finances, si hi havia vuitanta persones, i és u? exemple, el gener del 1933, i ara n’hi heu posat vint més sense demanar autorització a la Cambra, aquestes vint places no tenen un origen democritic, sinó un origen absolutament autocritic.

E1 Sr. CONSELLER de Finances: No és el pla po lh i c seriós en qui: acostuma a parlar la V. S.

El Sr. VlDAL I GUARDIOLA: Jo estic dis- posat, senyor Conseller, a baixar la veu, per6 no m’han fet aixecar la veu les paraules de la V. S., sinó els comentaris dels vostres amics. Les coses clares, senyors ; estem en una Cambra democritica i jo he apres en la meva ja llunyana joventut ...

El Sr. CONSELLER de Cultura: No tant. (Rialles.)

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Déu n’hi do; he aprks que .l’esskncia del ri:gim democrritic, Ves- sencial era i’autorització parlamentiria de les despeses, que en l’autorització de les despeses, m’ensenyaren a mi els meus catedritics, neix i mor l’es- sPncia democritica del r&gim parlamentari. Aixb m’ho ensenyaren a mi; jo no sé si els professors de les VV. SS. els ensenyarien una altra cosa.

Per consegüent, nosaltres ens trobem aquí amb un cas en qui: s’ha infringit la Llei d’AdministraciÓ

I 2807

- PARL4MENT DE CATALUNYA. - DIVENDRES, 1.1 DE DESEMBRE DEL 1933

i

altres, es feien degudament. I hi ha una contra- posició tan violenta entre el sistema minuciós on cada una d’aquestes partides, llegeixo a l’atzar,

ti lt 11.

0

qo,ooo ptes., com s’han calculat pels eventuals ie Sanitat, quan no es proveeixen places de la ateixa plantilla. De manera que el que jo volia demanar al senyor Conseller de Finances

perque em contesti ara, si ho creu oportú, que .m contesti un altre adia, quan ell ho cregui opor- tú, és si no valdria la pena, tenint en compte que en tot aquest problema del personal eventual hi ha un evident desconeixement dels drets parlamentaris, que es nomeni una Comissió parlamentaria per investigar tot el que passa amb aquest personal, i jo diré quins punts aquesta Comissió parlamentaria hauria d’investigar.

Primer. - E1 nombre de places de cada grup. EI dia i la forma en qui? han estat nomenats

da un dels que les ocupen. Les variacions que ha hagut. La correspondencia que pot haver-

ili, que ja saben les VV. SS. que no existeix sempre entre la denominació de cada un d’aquests grups, que tot i essent globals responen a un títol, perque aquest mateix diu ((Personal eventual de Sanitatn, i el destí prActic efectiu que es dóna a aquestes persones ; és a dir, si els eventuals de cada un d’aquests capítols presten el servei que diu el capítol, si estan en altres serveis oficials, en altres oficines, o no presten cap servei. SO- vre aquest punt jo crec que un Govern demb- trata com vosaltres preteneu ésser, deu una ex- $icació a la Cambra. Si la voleu donar portant aquí la documentació completa, bé ; si la voleu

amb el personal eventual, millor. Estic a les ordres de la V. S., p e r j per acabar la meva inter- wc ió jo li prego que ja que no han pogut venir

a. ” D. :S

ia

S.

-1

.i

i ja ha explicat el senyor Conselier Prinizr !a con-

en determinats serveis, com que no s’ha fet oposicions o concursos, s’ha seguit aquesta forma de nomenament. S’ha de recon&ixer que no és molt nombrós el personal eventual que ha provis: aquest Govern ; perqui: el senyor Vidal i Guardiola s’hauri fixat que de les vuitanta-tres partides hi Fa petits sobrants, sobrants que, com ell sap molt bé, ES poden produir per defunció. H i ha, per tant, un; economia per aquesta baixa de personal.

EI Sr. VIDAL I GUARDIOLA: Són dos problemes distints.

El Sr. CEREZO: S’ha d’anomenar d’una manera o altra; la V. S . vol qualificar-ho com augment de personal eventual i nosaltres volem dir-ho com a rebaixa de les plantilles, en places que han estat cobertes per personal sense concurs. Per tant, les partides són diferents i així es redueix una partida

El Sr. VALLS I TABERNER: D’axb ens queixem !

E1 Sr. VIDAL I GUARDIOLA: _Sí; la reduc- ció és improcedent, i la nova destinació és improcedent també.

El Sr. CEREZO: Aix6 és tina aprecació de la V. S., i nosaltres també tenim la nostra, d’apre- ciació. Ja ho ha explicat el senyor Conseller de F’ inances.

El Sr. VIDAL I GUARDIOLA: 2 1 la Caixa de Pensions dels Funcionaris ?

El Sr. CEREZO: La V. S. no ignora que a la Comissió del Gomrn interior hi ha representants de la Minoria de Lliga Catalana, i els Pressupostos de la Comissió de Govern interior a qu& la V. S. s’ha referit es podran fiscalitzar en tot moment.

El Sr. VALL$S I PUJALS: Demano per parlar.

El Sr. PRESIDENT: T é la paraula el senyor Vall& i Pujals.

E1 Sr. VALLBS I PUJALS: Tan sols per a fer unes maniíestacions que se m’han suggerit en el transcurs d’aquest debat respecte ai personal no , cobert.

Resulta clar d’aquest debat que hi ha una pila de places de plantilla que durant molt temps 70 s’han cobert, el qual representa una economia en relació a aquestes places, economia que ara es tracta de traspassar a altres partides. Per6 jo recordo que en l’antiga Diputació de Barcelona hi havia un acord, hi havia un rirgim estqblert, gairebé diriem paccio- nat, amb els funcionaris, en virtut del qual els funcionaris tenien una Caixa de Pensions que es nodria amb uns determinats ingressos i un dels més impor- tants era la quantitat que la Corporació economit- zava per places que no estaven cobertes, de manera que les quantitats economitzades per aquest concepte, per places no cobertes, anaven a nodrir la Caixa de Pensions. I jo vull suposar, vull tenir la seguretat, que aquest r6gim continua encara en vigor, perqui: la Generalitat ha heretat el ri-gim antic, el r6gim de la Diputació, tota vegada que s’ha fet &rec dels funcionaris de l’antiga Diputació reconeixent-los tots els drets que tenien adquirits. Per6 si ara les quantitats que per concepte de places vacants s’han economitzat, es transfereixen a altres partides, la Generalitat, al nostre entendre, comet un error, tota vegada que manca al compromís que

venicncia d’atendre aquest personal eventual perquit

per augmentar-ne una altra. .@

5

?mb el personal eventual, i que quan s’hagi de !otar el Pressupost, o,tros o fórmula de Pressu- post per a l’any 1934, que tinguem dades contretes, que sapiguem el qu2 votem i quin destí tindran les persones que cobrin de cada partida.

El Sr. CEREZO : Demano per parlar. Ei Sr. PRESIDENT: Té la paraula el senyor

El Sr. CEREZO: Dues paraules per a csntes- Cerezo.

1 2808 PARLAMENT DE CATALYNYA. - DIVENDRES, 1.‘ DE DESEMBRE DEL 1933

r -

tenia contret la Corporació en relació a la Caixa de Pensions dels funcionaris. es aquesta una pregunta que em permeto fer en la confianqa que ens ser; contestada i aclarida degudament.

E1 ‘Sr. CEREZO: Aixb no és una qüestió prbpia del debat. Podia preguntar-ho la V. S. en el període de precs i preguntes. (Rumors en la Minoria de Lliga Catahfia.)

No és una mera curiositat el que m’ha mogut a formular aquesta pregunta, ni és oportú formular-la altre dia, perqui: aquesta pregunta esth molt relacionada amb el que discutim, perqu?!, segons quina sigui la sesposa, nosaltres podríem aprovar o no aquest dictamen. Per aixb repeteixo la pregunta que he formulat de si és veritat que la Generalitat continua respectant PI c,-l-- onlis de l’antiga Dipu- tació Provincial en ordre a la Caixa de Pensions dels seus funcionaris, lliurant a aquesta Caixa les quantitats economitzades per places no cobertes, en el qual cas no és possible que pugui disposar d’aquestes quantitats per a transferhcies a altres partides i, per tant, no podríem aprovar aquest dictamen. Sus- cric totes les raons exposades amb gran eloqiikcia pel senyor Vidal i Guardiola respecte la convenihn- cia de no aprovar aquesta transfer;ncia, i, a més, ens permetem adduir aquesta consideració, f onanientada en una raó bisica, de manera que en aprovar aquesta transfer6ncia cometem un mancament a un compro- & ineludible que té la Generalitat contret amb tots els seus funcionaris, amb relació a la Caixa de Pen- sions d’ells.

E1 Sr. CONSELLER de Finances: Demano per

E1 Sr. VALLhS I PUJALS: NO, no.

parlar. El Sr. PRESIDENT: Té la paraula el senyor

Conseller de Finances. El Sr. CONSELLER de Finances: No és aquest

el cas que es discuteix, perclu6 ara no estem parlant d’una liquidació de Pressupostos i de sobrants; i quan arribem a la liquidació de Pressupostos, aleshores es podrh ,parlar d’aquest cas. Es tracta de resultes de vacants no provistes i, pes tant, de disposar d‘unes quantitats per a atendre unes obligacions que és obligació atendre-les en atenció a les necessitats dels serveis.

E1 Sr. VENTOSA I CALVELI,: Per6 no es pot disposar d’aquestes quantitats, perquir estan afectes a altres atencions, a altres comproiiiisos.

El Sr. CONSELLER de Finances: hixb és una qüestió de criteri.

E1 Sr. VALLZJS I PUJALS : No segueixo en la pregunta; per6 tinc interirs en significar que si la Generalitat no té aquest compromís pot tirar encla- vant; per6 la Diputació tenia, i crec que la Genera- litat ha heretat, aquest comproniis, percluir se li liatl traspassat els funcionaris amb tots els seus drets.

El Sr. CONSELLER de Finances: No és aixb. Diversos Srs. DIPUTATS de la Minoria de Lliga

Catalana: Sí, sí; sí que és aixb. (Es procedeix a la votacio’ mmiidal del vof par-

ticular, d’acord amb les segiients llistes d e votació: Senyors Dipu ta t s que han dit Sf: Sr. Abadal. Sr. Carreres i Artau. Sr. Duran i Ventosa. Sr. Tries de Bes. Sr. Vall& i P’ujals.

i Sr. Valls i Taberner. Sr. Ventolsa i Galvell. Sr. Vidal i Guardiola. Sr. Martínez i Domingo. Senyors Diputats que h a n dit NO: Sr. Gassoll. Sr. Arnau.

Sr. Battestini. a I

Sr. Bilbeny. Sr. Bru. Sr. Casademunt. Sr . Cerezo. Sr. Colldeforns. Sr . Companys (Ll.) Sr . Cunillera. Sr. Farreres i Dluran. Sr. Fontbernat. Sr . Guinart. Sr . Ribes. Sr. Sellés. Sr. Soler i Pla.

I Sr. Banc‘ells. 1

1

Sr. Soler i Bru. i Sr. Tauler. i

!

1 Sr. Comorera. Sr. Dolt. Sr. Rouret. Sr. Serra i Húnter. H a n dit SI , n o u senyors Diputats; ha7t d,

NO, vint-i- tres senyors Di@etats. Per manca dtl j n o m b r e reglamentari de votants, segons l ’artd

del Reg lamen t de la Cambra , la votació no és 21

lida. Se suspBn aquest debat.)

corresponent - que el senyov Secretari llegeix- ‘ I .

ORDRE DEL DIA

per a la sessid de dimarts

I. Precs i preguntes. 2. InterpelJaciÓ sobre la situació de la Casad

Caritat. 3. Continuació de la discussió del dictaniendv

la Coinissi6 especial sobre el Projecte de Llei d, contractes de conreu.

Discussió del dictamen de la Comissió de Ju. ticia i Dret sobre el Projecte de Llei creant el Trl buna1 de Cassació de Catalunya.

Continuació de la discussió del dictanien d la Comissió cle Justícia i Dret sobre el Projectt !.

4.

I 5.

Llei de majoria i habilitació d’edat. 1 Discussió del dictamen de la Comissió d e i 1 6.

nances sobre el Projecte de Llei de diverses trzi ferkncies entre partides del Pressupost de despe\ d’enguany .

Discussió del dictamen de la Comissió de F nances sobre un Projecte de Llei facultant la C missaria de Lleida per a la permuta d’una parccl de teri-eny.

Discussió del dictamen de la Comissió de I nances sobre el Projecte de Llei referent a la ro cessió d’un crhdit extraordinari.

9. Discussió del dictamen de la Comissio J

Cultura sobre el Consell de Cultura de la Generalitat (S’aixeca la sessió a les vuit i vint-i-cim iit1118i

d e la vetlla.)

7.

8.

Impremta de la Casa de Caritat : Montalegre, 5 : Barcelona

presidencia be sr. joan casanovas - parlament.cat · presidencia . be sr. joan casanovas iari de...

Documents