pla cerdà
TRANSCRIPT
El Pla Cerdà
Crèdit Variable Segon d’ESO – Escola
Súnion
Oriol Nogueras – www.onogueras.com
La Barcelona Romana
• Segles I a V dC
La Barcelona Romana
• Segles I a V dC
La Barcelona Medieval
• Posterior als romans – Alta Edat Mitjana
– Muralla romana va perdurar molt temps
– Espai interior per institucions i espais sagrats
– Perifèria classes populars
La Barcelona Medieval
• Baixa Edat Mitjana
– Creixement població
– Excés població for a muralles
– Jaume I construeixsegona muralla(s.XIII)
Muralla de Jaume I segle XIII
La Barcelona Medieval
• S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement
• Segona muralla va quedar petita
• Pere el Cerimoniós s.XIV construí la terceramuralla
La Barcelona Medieval
• S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement
• Segona muralla va quedar petita
• Pere el Cerimoniós s.XIV construí la terceramuralla
Els carrers medievals
• Estrets i petits
• Feina artesans al carrer
• Mercats improvisats
• Barri de la Ribera
La Pesta Negra
• Port de Barcelona 1348
• Va durar uns anys més els rebrots
• La població es va reduir un 40%
Barcelona 1563
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Muralla_medieval_i_moderna_de_Barcelona#mediaviewer/File:Wyngaerde_Barcelona_1563.jpg
Barcelona 1706
La Barcelona post setge 1714
• Decrets Nova Planta 1716
• Barcelona ciutat fortificada - reprimida
• Construcció Ciutadella (Verboom)
– Enderroc part del barri del Born
La Barcelona post setge 1714
Barcelona 1843
Context polític-social. XVIII i XIX
• Barcelona = Plaça forta militar
– Manteniment d’espais militars
• Muralles, torres, fortaleses…
– Imposicions producte de la Guerra de Successió, difícils de superar
• Anti-catalanisme creixent
• Lluita de classes: Obrers vs. burgesia
• Procés d’industrialització accelerat
Condicions de vida intramurs s.XIX
• Alt creixement demogràfic
– 115.000 (1802) a 187.000 (1850)
• Muralles impedien expansió
– Creixement vertical única solució (edificis sobreedificis)
• Altíssima densitat – manca d’higiene
– Epidèmies, malalties
– Infraestructures hidràuliques obsoletes
Condicions de vida intramurs s.XIX
Barcelona pre-Cerdà
• Obres poc destacades fora muralles:
– Urbanització carrer Conde de Asalto (Nou de la Rambla)
– Urbanització Hortes de Sant Pau
– Primeres vies connexió ciutat-entorn:
• Connexió Sants, Gràcia, Clot…– Passeig Gràcia
– Passeig Sant Joan
Barcelona pre-Cerdà
Finals del segle XIXFont: http://finestresdelamemoria.org/passeig-de-gracia-amb-la-serra-de-collserola-al-fons
Derrocament muralles
Moviment de protestacontra el govern centralper enderrocar lesmuralles, al 1854, producted’una epidèmia de còlera
Derrocament muralles
• Ajuntament solicità el derrocament al Ministeri de la Guerra durant anys:– Necessitats:
• Industrials
• Comercials
• Demogràfiques
• Turístiques
• 1854 fou autoritzat per Madrid:– Exigència de mantenir:
• Ciutadella
• Montjuïc
• Muralla de Mar
Derrocament muralles
Porta de Canaletes abans del derrocament
Derrocament muralles
Derrocament muralles
Castell de Montjuïc
Derrocament muralles
Concurs Ajuntament Barcelona 1859Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Francesc Soler i Glòria
Concurs Ajuntament Barcelona 1859Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Josep Fontseré
Concurs Ajuntament Barcelona 1859Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Miquel Garriga i Roca
Concurs Ajuntament Barcelona 1859Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, guanyador del concurs
Concurs Ajuntament Barcelona 1859Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Arquitecte municipal Antoni Rovirai Trias, guanyador del concurs
• Projecte radial fins municipisdel pla
• Àrea eixamplada entre Gràcia i Casc antic
• Zones residencials espaiscentrals, classes benestants
• Zones industrials (zones ambaigua)– Nord => Sant Martí
– Sud=> Sants
Ildefons Cerdà (1815-1876)
• Home polifacètic:
– Enginyer, urbanista, arquitecte, jurista, economista, milicià…
• Família de comerciants osonencs
• Ideologia progressista, 1850, diputat a les Corts per Barcelona
– Durant el Bienni progressita foucomandant del batalló de sapadorsde la milícia nacional
Ildefons Cerdà (1815-1876)
• 1868 va ser vicepresident de la Diputació de Barcelona
– Proclamació de la Primera República el 1873
• També fou president de la diputació
– Dimití 1874 pel cop d’Estat de Manuel Pavía.
• Morí mig arruiant pels impagaments del Govern
El Pla Cerdà
El Pla Cerdà
• Trama ortogonal de 20 m d’amplada (40 anysabans de la invenció de l’automòbil)
– Voreres de 5 m, i calçada de 10 m
• Vies de 50 m (transcendentals)
– Travessar ciutat i unir poblacions veïnes
• Xamfrans
– Illes de cases Octogonals, no quadrades, per facilitar circulació a les cruïlles
El Pla Cerdà
• Edificis 4 pisos d’alçada– Espais ajardinats entre ells– Construcció només a dos costats de cada illa
• Projecte igualitari– Divisió de la ciutat en:
• Barris (5x5 illes)• Districtes (10x10 illes)• Sectors (20x20 illes)
– Cadascun amb mateixos serveis: escoles, jardins, etc…
• Nou centre urbà: Plaça de les Glòries:– Cruïlla vies transcendentals: Diagonal, meridiana i
gran Via)
El Pla Cerdà
El Pla Cerdà
• Opositors:– Autoritats municipals
• El pla abastava 5 municipis
• Topava amb el concurs del 1859– Rovira i Trias, projecte més pensat per classes benestants
– Propietaris dels terrenys• Veien l’espai malbaratat, volien més construccions, més
beneficis
– Altres arquitectes• Pla monòton
• Corrents d’aire!!
Hospital de Sant Pau, Domènech i Muntaner, detractor del Pla Cerdà
El Pla Cerdà
El Pla Cerdà
• Remodelacions al pla fetes per Cerdà el 1863
– Construcció a 3 o 4 costats de cada illa
– Integració ferrocarril semi-soterrat
– Macroïlles de 4x4 per posar:
• Trens, fàbriques i jardins.
El Pla Cerdà
• Finalment el projecte de Cerdà va ser imposatper Madrid el 1860
– Era amic de Pascual Madoz, ministre de Foment
– Forces reticències del municipi i de classes benestants:
• El van retallar:– Illes quatre costats
– Més alçada dels edificis
– Eliminació interors d’illa ajardinats i oberts al públic.
El Pla Cerdà
• El pla Cerdà va oferir al Modernismearquitectònic un espai per portar a termetotala seva creativitat
Casa Macaya, Puig i Cadafalch
Mançana de la discòrdia, Es tracta d'un conjunt de 5 edificis: casa Lleó Morera de Domènech i Montaner, casa Mulleras d'EnricSagnier, casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, casa Amatller de Puigi Cadafalch i casa Batlló d'Antoni Gaudí.
Bibliografia
• Cartografia i món, https://cartografic.wordpress.com/tag/barcelona/
• Esdeveniments de Barcelona, http://goo.gl/bz4JbB
• Finestres de la memòria, http://finestresdelamemoria.org
• Cerdà, http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_23739348_1.pdf
• Les utopies socials i la construcció de la ciutat, http://goo.gl/RnWJ6j