Districte de lEixample

TERRASSES AV GAUD

Ordenaci singular

Gener 2015

0.

NDEX

1. MEMRIA 1.1. Justificaci de la distribuci 1.2. Delimitaci de lmbit 1.3. Relaci de disposicions i ordenacions singulars afectades 1.4. Incidncia pressupostria econmica i social de lordenaci 1.5. Estudi paisatgstic de lespai. Criteris paisatgstics. Mesures per garantir el gaudi del paisatge per part de la ciutadania 1.6. Descripci de la proposta resultant

_AVINGUDA GAUD_

_ Ordenaci Singular_ _Districte de l'Eixample_

2 PROPOSTA DE NORMATIVA

2.1 Ocupaci mxima permesa dins lmbit de la ordenaci 2.2 Sistema dassignaci despais 2.3 Mduls permesos per local. Condicions especfiques de les terrasses 2.4 Distncies mximes (Local-terrassa) 2.5 Definici i caracterstiques del mobiliari adms 2.6 Proposta de transitorietat

3. DOCUMENTACI GRFICA

3.1 Plnol general de lmbit afectat. E 1:2000 3.2.1 Plnol estat actual (tram entre C. Provena i Rossell) E 1:400 3.2.2 Plnol estat actual (tram entre el C. Rossell i Crsega) E 1:400 3.2.3 Plnol estat actual (tram entre C. Crsega i Industria) E 1:400 3.2.4 Plnol estat actual (tram entre el C. Industria i Sant Antoni Maria Claret) E 1:400 3.3 Plnol proposta de distribuci general. E 1:2000 3.4.1 Plnol proposta de distribuci (tram entre Provena - Rossell) E 1:400 3.4.2 Plnol proposta de distribuci (tram entre Rossell - Crsega) E 1:400 3.4.3 Plnol proposta de distribuci (tram entre Crsega - Industria) E 1:400 3.4.4 Plnol proposta de distribuci (tram entre Industria - Sant Antoni Maria Claret) E 1:400

1.

MEMRIA

1.1_Justificaci de la distribuci_

LAvinguda Gaud es una de les poques vies que trenquen la quadrcula del districte de lEixample. Te el seu

origen a la Baslica de la Sagrada Famlia i transcorre en diagonal fins al recinte modernista de lHospital de Sant Pau partint quatre illes de cases per la meitat i quedant dividida per tant en quatre trams.

Es una avinguda viva en la que destaca la presencia duns fanals modernistes obra de Pere Falqus que li donen una elegncia i estil particulars i que antigament havien estat donant servei a la crulla del Passeig de Grcia amb lAvinguda Diagonal.

Des de la remodelaci que es va dur a terme lany 1985, s una via semi-peatonal amb una andana central de nou metres damplada que queda delimitada a ambdues bandes per un carril de circulaci lenta amb voreres laterals de cinc metres damplada. Aquesta configuraci actual, que es va inaugurar durant les festes de la Merc de lany 1985, ha fet que lAvinguda Gaud hagi esdevingut una via on loferta comercial i de restauraci shagi convertit en pea clau de lactivitat scio-econmica prpia de la zona. Si afegim el fet que la pressi turstica i per tant el trnsit de vianants no para de crixer any darrera any , no podem ignorar la necessitat de promoure una ordenaci singular en aquesta via.

LAvinguda Gaud s un passeig que comunica dues de les icones del modernisme ms visitades de la ciutat, com sn la Sagrada Famlia i lHospital de Sant Pau. Es situa al cor de la dreta de lEixample i per tant est entre les vies ms transitades de la ciutat, no noms pel turisme sin pels propis ciutadans de Barcelona que duen a terme la seva vida quotidiana en aquest entorn.

En aquest context urb, els establiments de restauraci de lAvinguda Gaud han anat establint terrasses de forma progressiva en els darrers trenta anys. Aix ha anat incrementant ls de landana central fins arribar al punt de fer incompatible laugment daquest s amb el dret dels ciutadans de gaudir de lespai pblic i harmonitzar el paisatge urb de la zona. Aquesta impossibilitat de creixement de les zones destinades a terrasses no va de la m amb laugment de les demandes daccs a aquests espais, que van creixent sense parar any darrera any.

Fins a lentrada en vigor de lactual Ordenana Municipal de Terrasses, hi havia vigent la Normativa que regulava les condicions per a les llicncies de vetlladors a lAv. Gaud. Aquesta norma definia que les terrasses havien danar situades a la banda mar de landana central, dins dels espais previstos a tal efecte. De la mateixa manera establia les condicions tcniques que havien de complir per poder-shi ubicar. No obstant aix, la norma no establia un sistema dassignaci despais en cas que hi hagus ms demanda que espai disponible.

Es per aix que prenent com a base la norma citada, cal sens dubte mantenir la distribuci despais existents i actualitzar les condicions que han de complir les terrasses, aix com definir les condicions daccs als espais.

La voluntat daquesta ordenaci s la de continuar fent compatible una demanda despai creixent per part dels restauradors amb el dret dels ciutadans de gaudir de lespai pblic, tot fent possible laccs en igualtat de condicions a tots els operadors del passeig als espais destinats a les terrasses. Es a dir, aconseguir una distribuci despais que garanteixi de manera justa i equilibrada laccs i el gaudi de lAvinguda a tots els seus usuaris (vianants i operadors comercials).

1.2_Delimitaci de lmbit_

Lmbit afectat per aquesta ordenaci inclou totes les finques confrontants a lAvinguda Gaud, aix com aquells locals que tinguin accs a aquestes finques des dels xamfrans. Concretament lmbit inclou les finques compreses entre el nm. 1 i el nm. 87 de lAvinguda Gaud. (Veure Documentaci Grfica)

1.3_Relaci de disposicions i ordenacions singulars afectades_

- Normativa que regula les condicions per a les llicncies docupaci de via pblica de lAvinguda. Gaud

(Vetlladors), aprovada per decret de 29 de juny de 2005 (BOP de 9 de juliol de 2005) - Pla regulador de les autoritzacions de terrasses, vetlladors i mobiliari auxiliar al Districte de lEixample,

aprovat per decret de 26 dabril de 2007 (BOP de 1 de maig de 2007)

Totes dues derogades amb lentrada en vigor de lactual ordenana de terrasses.

1.4_Incidncia pressupostria econmica i social de l'ordenaci_

La incidncia pressupostria econmica i social d'aquesta ordenaci ser mnima per la ciutat i l'entorn

concret afectat. Aix es degut a qu en gran part, es mantenen la majoria de prescripcions i normes tcniques que ja es venien aplicant a dia davui (des de que es va aprovar la normativa especifica de lAvinguda lany 2004). En quant als restauradors de la zona, al haver-hi exactament el mateix espai disponible a la seva disposici per posar els vetlladors que la demanda existent, no ser possible laparici de noves terrasses a pesar de la probable lobertura de nous locals de pblica concurrncia en els propers anys i aix pugui augmentar en ms o menys mesura la dinamitzaci econmica i social de la zona.

- Socialment- Lestabliment de zones clarament diferenciades entre la ocupaci destinada a terrasses i la

resta dusos s sense cap mena de dubte un factor harmonitzador entre la globalitat dusuaris i les seves necessitats. En aquest sentit aquesta Ordenaci Singular suposar un pas endavant i permetr una convivncia ms senzilla pels usuaris daquesta via.. Tot plegat saconsegueix adaptant

- Econmic- Sorgeix la necessitat d'adaptar els plans de negoci dels operadors existents i dels que puguin

exercir l'activitat en un futur a les conseqncies de l'aplicaci de procediments de concurrncia en l'adjudicaci dels espais habilitats per ubicar-hi terrasses. Aquesta Ordenaci posa a labast de tots els operadors potencials de lavinguda un sistema de concurrncia per a posar terrassa. Aquest fet facilita la igualtat doportunitat entre operadors i el repartiment de lactivitat econmica duna manera ms igualitria.

1.5_Estudi paisatgstic de l'espai. Criteris. Mesures per garantir el gaudi del paisatge_

Els criteris tinguts en compte per a lordenaci de lespai sn els segents:

- Garantir el gaudi de les visuals en perspectiva de l'Avinguda. - Garantir les visuals sobre les faanes laterals, pel que fa a les plantes baixes comercials i accessos de vens. - Garantir el flux de vianants. - Vetllar per la seguretat de vianants en general i la dels cambrers en el transit transversal. - Procurar una tranquillitat visual i un endreament global.

Per donar resposta a aquests punts, es proposa,

A una escala global:

- Alliberar de terrasses els extrems dels trams fins al pas de vianants incls. Aquests sn els espais que ms ens permeten gaudir de la visi de perspectiva del passeig aix com respectar la configuraci de xamfrans prpia de lordenaci dEixample. A ms, en aquests mbits s on sacumula la major part del flux de vianants, arribant a necessitar tot l'mbit complet en els moments de major afluncia. A ms, en alguns dels casos existeixen accessos al metro i aparcaments, que fan encara ms necessari lalliberament de lespai. Aquesta proposta permet, a ms, millorar les condicions de visibilitat per a la seguretat vial. - Respectar escrupolosament tot el mobiliari urb existent a landana central de lAvinguda Gaud. Lexperincia demostra que lequilibri entre el gaud del vianant que passeja i el visitant que gaudeix de la degustaci local, es troba en una lnia molt fina que cal preservar. Aix vol dir que tots els espais de descans i gaudi pel passejant han de quedar alliberats de terrasses. - Ocupaci dun nic costat del passeig central, per tradici, el costat Bess. Aix incrementa la sensaci dordre i permet, com a mnim, la visi dun dels laterals al complert. Lelecci del costat Mar es produeix per la tradici implantada en els darrers 30 anys. - Ocupaci mxima fins al 50% de lamplada del passeig central. Amb lobjectiu de donar prioritat al qui passeja i afavorir lamplitud visual.

A una escala concreta:

- Limitar lalada dels mobles, limitar l's de barreres visuals com mampares, jardineres o daltres mobles. En aquest sentit, no s'admetran les jardineres i la resta d'elements permesos hauran de tenir una alada que no tapi la visi transversal i evitar lefecte tanca. Cal sempre permetre la visi de les plantes baixes del costat Llobregat, cosa que, a ms, afavoreix la visibilitat del comer que hi opera. Per seguir amb aquest principi, es proposa evitar o minimitzar qualsevol altre tipus de moble. - Regir-se per lordre existent establert pel mobiliari viari, que aporta una tranquillitat visual a lhora que proporciona esponjaments. En aquest sentit, es proposa que cada una de les terrasses simplanti ocupant lespai disponible entre els elements del mobiliari urb. Les prgoles i marquesines del passeig han de quedar lliures de terrasses.

- Unificar alades, materials i colors de les terrasses tot i proporcionar possibilitat didentificaci de loperador-, per tal de millorar la imatge dendreament i elegncia del passeig. Aix, els para sols tindran tots una mateixa alada i estaran alineats, al igual que la resta d'elements permesos. - Utilitzaci del mobiliari propi duna terrassa evitant aquells que no siguin imprescindibles o que siguin ms propis de lequipament del restaurant. Aix, es proposa ls de taules cadires i para sols i mobiliari auxiliar segons la proposta de normativa.

1.6__Descripci de la Proposta resultant_

Un cop preservats els criteris descrits anteriorment, en resulta lordenaci detallada en la documentaci grfica adjunta.

Pel que fa a locupaci en planta, un cop alliberats els espais necessaris, la distribuci permet una implantaci mxima de 16 espais per terrasses repartits entre els quatre trams del passeig central (numerats de l'1 al 16). Aquesta distribuci no absorbeix la demanda mxima actual per es la configuraci que aconsegueix el mxim espai per les terrasses preservant els criteris paisatgstics de lapartat anterior.

Aquests 16 espais on han danar ubicades les terrasses no tenen la mateixa superfcie ni estan distributs en cada tram de la mateixa manera. Els espais han sigut adaptats a la configuraci especfica de cada tram, mantenint una situaci respecte a l'eix central i amplada idntics en tots els trams, per variant la seva longitud en funci del mobiliari urb (veure documentaci grfica).

Cada espai ser ocupat per una o varies terrasses (en cas que hi hagi concurrncia de sollicituds) i el numero mxim de mduls que cada local podr posar, vindr definit per les condicions explicitades en la Proposta de Normativa i de la prpia capacitat de lespai, essent sempre un mltiple de 4. De la mateixa manera les condicions tcniques de la terrassa i del seu mobiliari es defineixen en els punts 3, 4 i 5 del lesmentada proposta.

Es marcaran les cantonades de lespai autoritzat de cada terrassa i quan la distncia entre senyals sigui superior a 4 metres es far marques entre ells per definir lalineaci. Lmbit global dels espais definits en la proposta es marcar en les seves cantonades amb una xinxeta al terra.

Cadascun daquests espais podr ser utilitzat pels locals ms propers a ell que compleixin les condicions establertes segons el quadre d'assignaci d'espais. Tant lassignaci daquests espais als locals habilitats per posar-hi la terrassa, aix com el sistema daccs a ells, ve definit en el sistema d'assignaci d'espais de la Proposta de Normativa. En cap cas un local podr utilitzar un espai que no tingui assignat segons aquesta Ordenaci Singular.

2.

PROPOSTA DE NORMATIVA

2.1_Ocupaci mxima permesa dins l'mbit de l'ordenaci_

La ocupaci no podr sobrepassar els espais delimitats per aquest mbit i les superfcies que sexpliciten en la Documentaci Grfica adjunta. La superfcie destinada a terrasses representa un mxim del 14% sobre el total de l'mbit d'aquesta regulaci (Passeig Central) que es una xifra que garanteix la compatibilitat d'usos socials i econmics a la zona afectada per aquesta ordenaci singular.

Es defineixen les rees delimitades en els plnols dordenaci aix com la superfcie mxima i el nmero de mduls mxims de cadascuna delles.

Tal com sha explicat en la descripci de la proposta en la memria, es delimiten un total de 16 espais distributs al llarg dels 4 trams del Passeig Central de l'Avinguda Gaud de Sant Joan que es referencien en la documentaci grfica i en el quadres 1 i 2.

Tots els locals tenen assignat un nic espai que podran ocupar amb un numero de mduls sempre mltiple de 4.

Quadre1: Quadre resum relaci superfcie d'espais destinats a terrasses (espais assignats)/(superfcie total)

Superfcies de terrassa disponibles

Tram Superfcie total del tram m2 Espais terrasses Superfcie espais

terrasses m2 1- Provena - Rossell 1393,16 1-3 188,40 2- Rossell - Crsega 1393,71 4-8 176,40 3- Crsega - Industria 1365,66 9-13 176,40 4- Industria Sant Antoni Maria Claret 1406,79 14-16 201,00

TOTAL 5559,32 16 742,20

Amb el quadre anterior queda definida per trams la ocupaci mxima permesa dins lmbit de la ordenaci.

Aquesta reserva representa un 14% sobre la superfcie total de l'mbit de l'ordenaci de lAvinguda Gaud (Passeig Central).

2.2_Sistema d'assignaci d'espais_

Per garantir un accs ordenat i equilibrat als espais destinats a ubicar les terrasses de lAvinguda Gaud, cal en primer lloc vincular a cada local existent o de futura implantaci, els espais concrets on podr posar la seva terrassa. Aix mateix caldr definir com ser laccs a aquests espais pel cas que hi hagi concurrncia de sollicituds en un mateix espai/s assignats.

Assignaci despais als locals

A continuaci es mostra el quadre que defineix els espais assignats a cada local, en funci de la seva ubicaci a lAvinguda Gaud (numeraci postal).

Aquesta assignaci d'espais est basada en la situaci actual de les terrasses de l'Avinguda Gaud, on el que es pretn es mantenir les condicions d'ordenaci que s'havien aconseguit els ltims anys en quant a utilitzaci d'espais i distncia d'aquests envers als locals susceptibles de disposar de terrassa.

A cada espai, el repartiment i distribuci del nmero de mduls per local, vidr determinat pel sistema de concurrncia definit en el punt segent d'aquesta proposta de normativa. En tots els casos, caldr respectar la configuraci fsica i distribuci de mduls definida en la documentaci grfica d'aquesta ordenaci singular.

Es per tot l'exposat, que l'assignaci d'espais que correspon a cada grup de parcelles, i per tant als seus

locals comercials, queden definits de la segent manera:

Quadre1: Quadre superfcie d'espais destinats a terrasses per trams

Avinguda Gaud mbit d'aplicaci Superfcie espais terrasses Num. mxim de taules Taules actualment autoritzades Possible increment

Tram Provena-Rossell

Espai 1 Senars: 1-13 Parells: 2-12 [36,6m x 3m]= 109,8 m2 32 32 0

Espai 2 Senars: 15-17 Parells: 14-16 [8,6m x 3m]= 25,20 m2 8 8 0

Espai 3 Senars: 19-25 Parells: 18-22 [17,8m x 3m]= 53,4 m2 16 16 0

Total Tram 188,4 m2 56 56 0

Tram Rossello-Crsega

Espai 4 Senars: 27-29 Parells: 26-28 [12,6m x 3m]= 37,80 m2 12 12 0

Espai 5 Senars: 31 Parells: 30-32 [12,6m x 3m]= 37,80 m2 12 12 0

Espai 6 Senars: 33-37 Parells: 34-36 [16,80m x 3m]= 50,40 m2 16 16 0

Espai 7 Senars: 39-41 Parells: 38 [4,20m x 3m]= 12,60 m2 4 4 0

Espai 8 Senars: 43-47 Parells: 40-42 [12,60m x 3m]= 37,80 m2 12 12 0

Total Tram 176,40 m2 56 56 0

Tram Crsega-Industria

Espai 9 Senars: 49 Parells: 44-46 [12,60m x 3m]= 37,80 m2 12 12 0

Espai 10 Senars: 51-53 Parells: 48 [8,6m x 3m]= 25,20 m2 8 8 0

Espai 11 Senars: 55-57 Parells: 50 [12,6m x 3m]= 37,80 m2 12 12 0

Espai 12 Senars: 59-63 Parells: 52-54 [12,6m x 3m]= 37,80 m2 12 12 0

Espai 13 Senars: 65-67 Parells: 56-58 [12,60m x 3m]= 37,80 m2 12 12 0

Total Tram 176,40 m2 56 56 0

Tram Industria- Sant Antoni Maria Claret

Espai 14 Senars: 71-73 Parells: 60-62 [16,80m x 3m]= 50,40 m2 16 16 0

Espai 15 Senars: 75-83 Parells: 64-72 [32,4m x 3m]= 97,2 m2 28 28 0

Espai 16 Senars: 85-87 Parells: 74-76 [17,8m x 3m]= 53,4 m2 16 16 0

Total Tram 201 m2 60 60 0

Sistema de concurrncia als espais LOrdenana de terrasses defineix en la secci 2 del captol 6 el Procediment dassignaci dels espais lliures de

titularitat pblica per a la installaci de terrasses. Per altra banda el Manual Operatiu de lOrdenana de terrasses en la seva versi definitiva estableix els dos

tipus dassignaci que es poden aplicar en aquestes situacions: 1. Distribuci igualitria entre concurrents 2. Distribuci proporcional a la capacitat del local La configuraci urbanstica de lAvinguda Gaud es mant mes o menys uniforme al llarg dels anys. Actualment

la gran majoria de locals son de mig o petit format es per aix que al no haver-hi grans diferncies entre la majoria de locals i el redut espai disponible, considerem que cal optar per la primera opci.

En el cas que per un mateix espai hi concorrin sollicituds de ms d'un local que compleixi les condicions

generals de l'Ordenana de Terrasses i d'aquesta Ordenaci Singular, es distribuir de manera igualitria el nmero de mduls entre ells (sempre mltiple de 4), amb un mnim de quatre mduls per local. Si desprs d'haver fet la distribuci de manera equitativa resten mduls disponibles per assignar, aquests s'adjudicaran per sorteig a un dels locals, entre totes les sollicituds que hi estiguin interessades, passant a incrementar aix la distribuci inicial assignada.

Per al cas que en un mateix espai no sigui possible assignar de manera igualitria mduls a totes les sollicituds

que hi concorrin perqu la demanda supera a l'espai disponible, aquesta superfcie es dividir en grups de quatre mduls, que seran adjudicats per sorteig directe entre totes les sollicituds. Els locals que no hagin sigut adjudicataris de cap mdul desprs del sorteig podran concrrer en les segents convocatries de concurs als espais.

Laplicaci i desenvolupament daquest procediment ser el que es preveu en els articles 82 al 87 de la present

Ordenana de Terrasses en tot el que no quedi explicitat en aquesta ordenaci singular.

2.3_Mduls permesos per local. Condicions de les terrasses_

La terrassa no podr superar laforament de linterior del local, i la suma dels aforaments interiors i exteriors es tindr en compte alhora daplicar les normatives daccessibilitat i lOrdenana Municipal de les Activitats i establiments de concurrncia pblica. En qualsevol cas el mxim numero de mduls per espai, queda limitat al que es descriu al punt 1 de la proposta de normativa.

Condicions generals de les terrasses

- Mduls de 2,00 x 1,50 m. Cada quatre mduls base queden coberts per un para-sol. - El nombre de mduls autoritzables per local ser de 4, 8, o 12. - El vetllador shaur de situar en lespai predeterminat per a la seva ubicaci que li estigui assignat segons el que

s'ha definit en el quadre 2 de la Proposta de Normativa i la Documentaci Grfica adjunta. - No podr ubicar-se vetlladors en la franja lateral de cinc metres propera a la faana, ni en general fora dels espais

definits en aquesta ordenaci singular. - Locupaci de la terrassa ve delimitada per lespai autoritzat i sha de marcar al paviment amb una pintura

deleble de color blanc o dun color prviament autoritzat que sintegri millor en el paisatge, dun mxim de 5cm dample.

- Es marcaran les cantonades de lespai autoritzat i quan la distncia entre senyals sigui superior a 4 metres, es far una marca entre elles per definir lalineaci.

- Lmbit global dels espais definits en la proposta es marcar en les seves cantonades amb una xinxeta al terra. - Mantenir els espais mnims de separaci amb els escocells dels arbres aix com amb el mobiliari urb. - No es permeten elements de separaci entre les terrasses de diferents locals. Caldr mantenir una franja d'1,5 m

de separaci entre ambdues terrasses.

Per la resta de condicions que no vinguin definides aqu o en els punts 4 i 5 de la proposta de Normativa,

ser daplicaci el que estableix lOrdenana Municipal de Terrasses.

2.4_Distncies mximes (Local -Terrassa)_

La distncia mxima de la terrassa al seu local, vindr establerta per la situaci daquesta segons lespai que te assignat (veure punt 3). Lassignaci daquests espais han seguit criteris de proximitat compartida i per tant no es fixa una distncia mxima concreta mes enll de la que resulti dutilitzar lespai assignat.

2.5_Definici i caracterstiques del mobiliari adms_

Per tal de facilitar ls de les terrasses per part dels operadors, per sempre sense perdre els criteris descrits en el punt anterior de garantir ls de lespai pblic per part dels vianants garantia de visuals, el flux de vianants, la seguretat i lendreament de lespai-, es proposa considerar el mobiliari annex segent, collocat dins lmbit docupaci que sestableix:

Caracterstiques del mobiliari adms

Cadires - Cal que siguin unitries per a cada terrassa. Podran fer de suport de fundes i coixins amb la identificaci de lestabliment. Taules - Per qestions despai, potenciar que les taules siguin menors de 80 x 80 cm. Cal que siguin unitries per a cada terrassa. Para sols - Podran estar ancorats a terra i disposar dilluminaci amb escomesa elctrica soterrada. La installaci i reposici de landana al seu estat original anir a crrec del titular de la llicncia. Cal que els para-sols es puguin plegar a la nit, que estiguin alineats entre s i tinguin un color uniforme, com a mnim, per cada un dels trams. Per a la resta de qestions, respectaran el que indica lOrdenana de Terrasses. Jardineres - No s'admeten jardineres laterals.

Altre mobiliari auxiliar i les seves caracterstiques

Moble auxiliar - Respectaran el que indica lOrdenana de terrasses per a les Ordenacions Singulars. Pissarra - Respectaran el que indica lOrdenana de terrasses. Mampara - No s'admeten. Separaci entre terrasses - Caldr deixar una separaci mnima de 1,5m entre terrasses que comparteixin el mateix espai. Estufes - Es permeten a ra d'una cada quatre mduls de terrassa. Caldr que siguin elements homologats i compleixin tota la normativa vigent que els hi sigui d'aplicaci.

2.6_Proposta de transitorietat_

De cara a facilitar la implantaci daquesta Ordenaci Singular de terrasses a lAvinguda Gaud, es proposa un perode transitori de 2 anys per tal dadaptar-se a lordenaci definitiva. LAvinguda Gaud t ja consolidades de fa anys locupaci del passeig central per part de terrasses. La implantaci daquesta ordenaci implica canvis importants per als operadors que ara locupen, en quant al seu dret daccs a lespai i en les noves condicions de les terrasses en general. Es creu convenient doncs, que ladaptaci es pugui fer de manera gradual en un perode de dos anys.

1.- Proposta de calendari

Anys a comptar des de laprovaci de lOrdenaci singular:

1r any:

- Les terrasses i els mobles que les integren, quedaran totalment ubicades a la situaci final prevista en lOrdenaci Singular.

- Cal retirar tots els elements no admesos per lordenaci. s a dir, els que no siguin taules, cadires, para sols, o daltres mobles expressament autoritzats. Nomes s podr disposar dun moble auxiliar i duna pissarra per terrassa. El mobiliari, se situar dins del permetre de terrassa autoritzat.

2r any:

- Acompliment de les condicions del local pel que fa a sanitaris i accessibilitat dacord amb lart. 29 de lOT.

2.- Condicions

Aquest calendari noms saplica per a aquelles terrasses existents anteriorment a laprovaci de lOrdenaci Singular. Qualsevol concessi nova, haur dadaptar-se des del primer moment en que sautoritzi.

En qualsevol cas, totes aquelles terrasses que vulguin adaptar-se a lOrdenaci singular des de la seva aprovaci podran fer-ho.

3.

DOCUMENTACI GRFICA

Portadamemoria_febrer2015planos_febrer2015AG -Tots els planols01_delimitaci de l'mbit02_estat actual_ZOOM_0102_estat actual_ZOOM_0202_estat actual_ZOOM_0302_estat actual_ZOOM_0403_proposta d'ordenacil_ZOOM _0103_proposta d'ordenacil_ZOOM _0203_proposta d'ordenacil_ZOOM _03

03_proposta d'ordenacil_ZOOM _0404_Proposta_planta general