oliver twist profe

E L G U S T P E R L A

L E C T U R A * E L G U

S T P E R L A L E C T

U R A * E L G U S T P

E R L A L E C T U R A * E L G U S T P E R L A










S T P E R L A L E C T U

R A * E L G U S T P E

R L A L E C T U R A * E

L G U S T P E R L A L

E C T U R A * E L G U S

T P E R L A L E C T U

R A * E L G U S T P E

* El Gust per la Lectura

Educació SecundàriaGuia per al professorat

2010-2011

Oliver Twist

* El Gust per la Lectura

Oliver Twist

NOEMI BAGÈS FORTACÍN

NÚRIA IVERN MORET

2010-2011

Subdirecció General de Llengua i PlurilingüismeServei d’Immersió i Acolliment Lingüístics

Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement-No comercial Compartir 3.0 de Creative Commons. Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

La llicència completa es pot consultar a:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

Índex

Presentació ............................................................................................................... 7

Orientacions per al professorat ............................................................................ 9

Objectius ................................................................................................ 9

Continguts ............................................................................................ 10

Criteris d’avaluació .............................................................................. 11

Bibliografia .............................................................................................................. 13

Solucionari .............................................................................................................. 15

Abans de llegir, veure l’obra ................................................................ 17

1. Dickens i Polanski cara a cara ................................................ 17

2. El Londres de Dickens ............................................................. 18

3. Llenguatge literari i llenguatge cinematogràfic (I). ................. 19

4. El tràiler i la contraportada: la imatge i les paraules ............. 20

Comprensió lectora .............................................................................. 23

Després de llegir, veure l’obra ............................................................. 25

1. Els personatges ....................................................................... 25

2. La novel·la ............................................................................... 28

3. El film ....................................................................................... 31

4. Llenguatge literari i llenguatge cinematogràfic (II) ................. 35

5. Els temes ............................................................................ 38

Annexos ................................................................................................................... 43

7* El Gust per la Lectura

Presentació

Aquest dossier se centra en l’estudi d’una de les novel·les més representatives del corrent literari realista i en la seva adaptació cinematogràfica a càrrec del director Roman Polanski: Oliver Twist, de Charles Dickens.

El dossier, el constitueixen dos blocs diferenciats: d’una banda, la guia didàctica destinada al professorat (do-cument que llegiu ara mateix) i, d’una altra, el quadern per a l’alumnat, en el qual es recopilen les activitats proposades.

En la guia didàctica, hi trobareu les orientacions per al professorat (objectius, continguts i criteris d’avaluació), la bibliografia consultada i, finalment, el solucionari de les activitats.

El quadern de l’alumnat està format per tres apartats:

Un apartat amb activitats a realitzar abans de llegir la novel·la i veure el film. Tenen l’objectiu d’introduir l’autor i el director, motivar l’alumnat a la lectura de l’obra i la visió del film i establir connexions amb coneixements adquirits anteriorment.

Un segon apartat, en el qual es treballa la comprensió del text literari. Les qüestions estan organitzades per capítols, per facilitar al professorat que pugui marcar el ritme de lectura que cregui oportú.

En darrer lloc, un apartat amb activitats per fer després de llegir la novel·la i veure el film. Les activitats que hi apareixen pretenen la reflexió sobre la forma i el contingut de l’obra escollida i la pel·lícula, i el foment de la creativitat de l’alumnat. També s’hi treballen les tècniques cinematogràfiques bàsiques i s’analitza l’adaptació de l’obra quant a personatges, argument i temes.

El nombre d’activitats proposades és elevat, i la tipologia és molt diversa, amb la intenció que cada professor o professora pugui triar les que consideri més adequades.

Per tal que hom pugui treballar a l’aula amb el nombre més gran possible d’alumnat, l’obra literària s’analitza a partir de dues versions: l’original, traduïda per Pau Romeva i revisada expressament per a l’elaboració d’aquesta proposta didàctica per Joan Riba (referenciada en el dossier d’activitats com a versió completa, VC)1, i una versió adaptada, a càrrec de Pau Anton Pascual (referenciada com a versió adaptada, VA)2. L’adaptació cinematogràfica escollida és, com hem mencionat anteriorment, la realitzada per director Roman Polanski, el 2005 (referenciada com a film, F). El DVD conté el doblatge en català.

Cada activitat està encapçalada per una o diverses sigles entre parèntesis (VC/VA/F), segons a qui va destinada, sobre què tracta o les versions que relaciona: el text literari en una, l’altra o les dues versions, i el film.

1. Dickens, Charles. Oliver Twist. Barcelona: Edicions 62, 2001. (la Butxaca)2. Dickens, Charles. Oliver Twist. Barcelona. Vicens Vives, 2006. (Cucanya)


Objectius

1. DesenFomentar el gust per la lectura, valorant-la com a font de plaer, d’enriquiment personal i de conei-xement d’un mateix i del món, i consolidar hàbits lectors.

2. Fomentar el gust pel cinema, valorant-lo com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’un mateix i del món.

3. Descobrir la lectura com una eina de creixement i enriquiment personal.

4. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d’un mateix, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics.

5. Identificar els elements que configuren una obra literària o cinematogràfica (temps, espai, personatges, estructura, temes i argument) i analitzar-los.

6. Identificar els elements tècnics que configuren una obra cinematogràfica (tipus de plans, angulació, movi-ments de càmera, narració, descripció, il·luminació i àudio) i analitzar-los.

7. Planificar i produir textos de tipologies diverses utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions dels gèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics.

8. Fer ús a l’aula de les tecnologies de la informació i la comunicació amb autonomia i esperit crític, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement.

9. Desenvolupar l’esperit crític de l’alumnat per tal que sigui capaç de debatre, amb arguments i respecte, les idees pròpies i d’altri.

10. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

11. Contextualitzar l’obra de Charles Dickens en la seva època i comprendre els seus objectius literaris i socials.

12. Analitzar els recursos i tècniques de l’adaptació cinematogràfica de l’obra de Charles Dickens feta per Roman Polanski.

13. Estimular la creativitat de l’alumnat.

14. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’ús de les llengües.

Orientacions per al professorat

10 Oliver Twist

Continguts

Dimensió comunicativa

1. Comprensió i interpretació de textos escrits amb atenció a les característiques específiques dels textos narratius.

2. Planificació i producció, oral i escrita, de textos de diverses tipologies i gèneres: narratius, expositius i descriptius.

3. Participació en debats orals sobre temes relacionats amb el contingut de les novel·les.

4. Ús de les tecnologies d’aprenentatge i de coneixement, i dels llenguatges audiovisuals.

5. Resolució d’entreteniments lingüístics.

6. Actitud de cooperació i respecte crític envers les diferències d’opinió en les situacions de treball coope-ratiu.

7. Participació en la interacció com a eina per a prendre consciència dels valors i sentiments propis i aliens, i per a la regulació de la conducta.

8. Desenvolupament d’estratègies de correcció lingüística i revisió gramatical dels textos.

9. Identificació dels camps lexicosemàntics que apareixen en els missatges i augment del coneixement i domini del lèxic nou i dels registres.

10. Organització i valoració del treball individual per progressar en l’aprenentatge de manera autònoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del coneixement.

11. Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses.

12. Elaboració i organització del missatge audiovisual: combinació del text i les paraules amb els altres recur-sos visuals, icònics i sonors.

13. Identificació i coneixement de les característiques dels discursos en estil directe i en estil indirecte.

Dimensió estètica i literària

1. Lectura d’una obra de literatura de gènere narratiu seguint un itinerari literari.

2. Visió d’una adaptació cinematogràfica d’una obra literària.

3. Ús d’estratègies i tècniques que ajudin a analitzar i a interpretar el text literari abans, durant i després de la lectura.

4. Ús d’estratègies i tècniques que ajudin a analitzar i a interpretar el film abans i després de veure’l.

5. Anàlisi dels elements que configuren una obra literària (personatges, lèxic,estructura narrativa, temps, espai, temes i argument) i dels elements narratius de l’obra treballada.

6. Anàlisi de les tècniques cinematogràfiques bàsiques (tipus de plans, angulació, moviments de càmera, narració, descripció, il·luminació i àudio).

7. Coneixement de les dades més significatives i rellevants de les biografies de Charles Dickens i de Roman Polanski.

8. Identificació del context històric i social de l’obra literària, reflexió sobre la relació de l’obra amb el seu context i comparació amb la seva adaptació cinematogràfica.


9. Desenvolupament de l’autonomia lectora i de la consideració de la lectura com a font de coneixement del món, de la naturalesa humana, de les relacions entre les persones i d’un mateix.

10. Creació de textos literaris amb tècniques de foment de la creativitat i de simulació, versionat o elaboració a partir de models, utilitzant alguns aprenentatges adquirits en les lectures

Dimensió plurilingüe i intercultural

1. Conscienciació que les llengües són elements que defineixen la identitat personal i col·lectiva, una eina potenciadora de la comunicació i l’aprenentatge i una porta oberta a la comprensió del món i de les altres persones.

2. Conscienciació de pertànyer a una comunitat lingüística, social i cultural i actitud positiva d’interès i con-fiança davant la diversitat de llengües i cultures.

3. Disposició per utilitzar els coneixements de llengües, segons el domini diferent que se’n tingui, en con-textos reals i funcions diverses, com ara en recerques d’informació en qualsevol dels formats possibles (audiovisual, Internet, material de consulta).

4. Conscienciació de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i cultures, i valoració de les variacions lingüístiques i culturals.

5. Actitud crítica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació i voluntat de superar els prejudicis.

6. Interès per parlar correctament la llengua pròpia i les apreses en el currículum escolar.

7. Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències. Ús de fórmules de cortesia en els intercanvis socials.

Criteris d’avaluació

L’avaluació inicial pot realitzar-se amb una tria de les activitats que configuren l’apartat «Abans de llegir», on s’intenta relacionar el món de l’alumne amb la novel·la que ha de llegir i el film que ha de veure, i l’estimulació de records de coneixements previs.

L’avaluació sumativa, un cop llegida i treballada l’obra i vist el film, pot realitzar-se amb una recopilació d’acti-vitats proposades en els apartats «Comprensió lectora» i «Després de llegir/veure l’obra». És important incidir en la comprensió del text narratiu i del film i en la capacitat d’extreure’n conclusions, tant pel que fa a aspectes tècnics (argument, temps narratiu, punts de vista, estructura, recursos cinematogràfics…) com temàtics o d’in-tencionalitat.

A més, altres aspectes poden ajudar a elaborar una pauta d’avaluació de l’alumnat:

– Participar activament i reflexivament en les activitats realitzades a l’aula.

– Comprendre i sintetitzar fragments de l’obra.

– Cercar informació utilitzant estratègies diverses.

– Produir acuradament i de forma pautada textos de diferents tipus: narratius, expositius i descrip-tius, prenent com a model un text literari treballat a l’aula.

– Identificar les característiques principals del gènere narratiu.

– Identificar les tècniques cinematogràfiques bàsiques.

12 Oliver Twist

– Mostrar interès per l’aprenentatge.

– Usar de manera crítica les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement.

– Respectar els torns de paraula i les opinions dels altres.

– Tenir cura de la presentació de les activitats i fer-ho de manera puntual.

– Treballar de manera autònoma, tant individualment com en grup, i prendre consciència de la impor-tància i satisfacció posterior per la feina feta correctament.


• Ambrós, Alba; breu, Ramon. Cinema i educació: el cinema a l’aula de primària i secundària, Barcelona: Graó, 2007.

• Dickens, Charles. Oliver Twist. Barcelona: Edicions 62, 2001. (la Butxaca)

• Dickens, Charles. Oliver Twist. Barcelona: Vicens Vives, 2006. (Cucanya)

• Gimferrer, Pere. Cine y literatura. Barcelona: Planeta, 1985. (Ensayo)

• Gispert, Montserrat de. Literatura i cinema. Crèdit variable. Barcelona: Text, 1997.

• JuncosA, Xavier; RomAGuerA, Joaquim. El cinema. Crèdit variable. Barcelona: Text, 1997.

• riAmbAu, Esteve, «El cinema: l’art del segle XX, al XXI». Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, núm. 133, Barcelona, juliol de 2010.

• Sáncheznoriega, José Luís. De la literatura al cine: teoría y análisis de la adaptación. Barcelona: Paidós, 2000.

Webgrafia

• Al·lès, Guida. «Presentació i dinàmiques» [pàgina wiki]. Curs d’educació intercultural. http://curseducaci-ointercultural.wikispaces.com/Presentaci%C3%B3+i+din%C3%A0miques [Consulta: 12 juliol 2011]

• breil, Xavier; breu, Ramon. Llenguatge cinematogràfic. [bloc]. http://llenguatgecinematografic.word-press.com [Consulta: 12 juliol 2011]

• cAsAls, Pilar; boyD Laura. Crea la teva ONG [webquest]. http://www.xtec.es/~pcasals/webquest/in-dex.htm [Consulta: 12 juliol 2011]

• Centro de comunicación y pedagogía. Oliver Twist [web] http://212.36.73.30/registroprensajuvenil/ci-neduca/peli/oliver/sec/portada.htm [Consulta: 12 juliol 2011]

• DepartamentD’eDucació. «El llenguatge fílmic» [pàgina web]. XTEC Cinema. http://phobos.xtec.net/audi-ovisuals/cinema/?page_id=166 [Consulta: 12 juliol 2011]

• DepartamentDecultura. «Cinema i literatura: llibres de pel·lícula» [monogràfic en línia]. http://www20.gen-cat.cat/docs/Biblioteques/BP_Tarragona/Documents/Arxiu/cinema.pdf [Consulta: 12 juliol 2011]

• «El conte, la novel·la, el teatre, la poesia, la biografia, el diari i les memòries» [pàgina web]. Català on line. http://www.catalaonline.com/certificatD/d65.htm [Consulta: 12 juliol 2011]

• «La pobresa al món» [web] Vilaweb – Diari de l’escola http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=905047 [Consulta: 12 juliol 2011]

Bibliografia

14 Oliver Twist

• mArtínez-sAlAnovA, Enrique. «Oliver Twist. Los niños de los reformatorios y su educación» [pàgina web]. http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temastwist.htm [Consulta: 12 juliol 2011]

• motA, Ferran. «Relació entre literatura i cinema» [pàgina web]. Tecnoscat. http://www.xtec.es/~fmota/primer%20batx/litcine.htm [Consulta: 12 juliol 2011]

• Novels on film. Oliver Twist. [bloc]. http://novelsonfilm.voices.wooster.edu/tag/oliver-twist [Consul-ta: 12 juliol 2011]

• «Oliver Twist English Trailer» [vídeo en línia]. Roman Polanski (dir.). Culver City: TriStar, 2005. http://youtu.be/xpYVXdpm6zg [Consulta: 12 juliol 2011]

• «Oliver Twist trailer español extendido» [vídeo en línia]. Roman Polanski (dir.). Barcelona: Filmax, 2005. http://youtu.be/ZLOAaeLdVCo [Consulta: 12 juliol 2011]

• perDue, David. «Dickens’ London» [pàgina web]. Charles Dickens Page. http://www.fidnet.com/~dap1955/dickens/dickens_london_map.html [Consulta: 12 juliol 2011]

• portmAn, Rachel. «Oliver Twist. [Original Motion Picture Soundtrack]» [àudio web]. Allmusic http://www.all-music.com/album/oliver-twist-original-motion-picture-soundtrack-r794299 [Consulta: 12 juliol 2011]

• ripoll, Xavier. El llenguatge del cinema [web]. http://www.xtec.es/~xripoll/llengua.htm [Consulta: 12 juliol 2011]

• SánchezVallS, Ricard; meDinA, Octavi; oller, Francesc. «Explotació infantil» [article en línia]. ¾ de futur. http://www.xtec.cat/centres/a8015454/noutresq/opinio/opinio1.htm [Consulta: 12 juliol 2011]

• SonypictureSDigital. Oliver Twist. [web]. http://www.sonypictures.com/movies/olivertwist/site [Con-sulta: 12 juliol 2011]

• WGBH eDucationalFounDation. «Oliver Twist. Teacher’s guide» [web]. Masterpiece Theatre. http://www.pbs.org/wgbh/masterpiece/olivertwist/index.html [Consulta: 12 juliol 2011]

E L G U S T P E R

L A L E C T U R A * E L G U S T P E R











L A L E C T U R A

Solucionari


Abans de llegir, veure l’obra

1 Dickens i Polanski cara a cara

1.1

Roman Polanski Charles Dickens

És un director de cinema polonès d'origen francès.

És un escriptor anglès.

Va néixer a París el 8 d'agost de 1933. Va néixer a Landport, Portsmouth, Anglaterra, el 7 de febrer de 1812.

Conjuntament amb la seva família abandonà França el 1937 i durant la Segona Guerra Mundial van ser internats pels nazis en el camp de concentració d’Auschwitz, on la seva mare morí, però ell i el seu pare sobrevisqueren, tot i que no es van tornar a trobar fins al 1945.

El seu pare va ser empresonat per deutes econòmics quan ell tenia onze anys i va haver d’entrar a treballar en una fàbrica per ajudar la família.

L’horror que marca els primers anys de joventut constitueix una de las claus del seu univers cinematogràfic posterior. Els seus personatges són sovint immadurs, es debaten en l’absurd i intenten remuntar la fatalitat.

Les dures condicions de treball a l’Anglaterra de la Revolució Industrial que, de ben jove, pateix a la pròpia pell el marquen profundament i, en el futur, li serviran d’inspiració per les seves novel·les.

Sent adolescent, es va començar a introduir en el món de l’espectacle. Als 14 anys ja va fer feines d’actor, va treballar en programes de ràdio i en algunes pel·lícules. Més tard, va cursar estudis a l’Escola de Cinema de Lodz.

Va passar l’adolescència treballant com a ajudant d'un advocat (1827), freqüentant les biblioteques del British Museum, aprenent taquigrafia i, finalment, a partir de l'any 1828, treballant en la redacció del Morning Chronicle.

La seva primera pel·lícula va ser Ganivet sota l’aigua (1962), per la qual va rebre una nominació als Oscar.

El 1833 va publicar, sota el pseudònim de Boz, diversos articles inspirats en la vida diària de Londres, acompanyats d'il·lustracions de Cruikshank, amb el títol «Sketches by Boz».

A partir d'aquell moment les seves pel·licules es farien al Regne Unit: Repulsion (1965), Cul-de-Sac (1966), la paròdia del cinema de terror Dance of the Vampires (1967) i La llavor del diable (1968).

A partir de l’edició d’Oliver Twist (1839), no va parar de publicar. Entre altres: David Copperfield (1850), Hard times (1854), Little Dorritt (1855) o Great expectations (1861).

18 Oliver Twist

L’èxit l’acompanyava com a director i com a actor, però el 1969 la seva esposa, l’actriu Sharon Tate, embarassada de vuit mesos, va ser assassinada pel clan Manson.

De 1842 a 1846 no va parar de viatjar amb la seva nombrosa família i, més tard, amb amics. Esdevingué un novel·lista estimat, aclamat i respectat, però la seva vida matrimonial resultà un desastre. Finalment, el matrimoni se separà el 1858, perquè ell s’enamorà d’una jove actriu: Ellen Ternan.

L’any 2002 va rebre un Oscar per la pel·lícula El pianista (2002), que va ser recollit pel seu amic Harrison Ford, ja que ell no visita els Estats Units, on té una causa judicial pendent per haver mantingut relacions sexuals amb una menor.

La seva salut havia empitjorat a causa de les morts del seu pare, d’una filla i de la seva germana, i de l'escàndol públic que va constituir el seu suposat enamorament d'Ellen Ternan. El 8 de juny de 1870 va morir a la seva casa de Gadshill Place i va ser enterrat a l'abadia de Westminster.

2 El Londres de Dickens

1.1

A l’època victoriana, Londres era la ciutat més espectacular i més gran del món.Al 1800 la població era d’un milió d’habitants i, al cap de vuitanta anys, va arribar als 4,5 milions.

Les cases dels més rics i dels més pobres eren molt a prop, i uns i altres convivien i es barrejaven pels carrers atapeïts de gent.

Al vespre només els carrers importants estaven il·luminats per unes làmpades de gas que emetien una llum molt feble. Els carrers secundaris estaven totalment a les fosques.

Els carrers de Londres eren plens a vessar de gent i carruatges de tota mena: hi havia uns tres mil grans carruatges que oferien el servei d’autobús, ramats de bestiar i carros particulars. Imagineu la quantitat de fems escampats pel carrer!

Les condicions sanitàries fins a la meitat del segle eren deplorables: fins a la segona meitat del segle xix, els habitants de Londres bevien l’aigua del riu Tàmesi, on també descarregaven les clavegueres.

2.2 Activitat oberta.


3 Llenguatge literari i llenguatge cinematogràfic (I)

3.1 Test. Activitat oberta.

3.2 a)

El llenguatge literari - les novel·les

El llenguatge cinematogràfic - el cinema

Els orígens (Quan neix la literatura / el cinema?)

Encara que els conceptes d’escriptura i literatura no són sinònims, podem afirmar que la creació literària és quasi tan antiga com el descobriment de l’escriptura, molts segles abans de Crist.

El cinema és un invent modern. Va néixer el 1895.

La creació(Qui participa en la creació d’una pel·lícula o d’un llibre?)

L’autor o autora és qui crea una peça literària, així que es tracta d’un procés individual, malgrat que a cops hi hagi obres escrites per més d’una persona o amb diversos col·laboradors. D’altra banda, per tal que un llibre sigui publicat, cal la participació de tot un grup de professionals de diversos camps: editorial, agència literària, publicitat, correcció...

En la creació d’una pel·lícula hi intervenen molts participants. A banda de qui la dirigeix i dels actors i actrius, podem parlar d’equips tècnics: equip de guionistes, equip de direcció, de producció, d’il·luminació, de càmera, de decoració, de so, de vestuari, de perruqueria, de maquillatge...

Els recursos (Quins recursos es necessiten per a poder crear un llibre / una pel·lícula?)

L’element bàsic d’expressió és la paraula.

Utilitza elements visuals (les imatges en moviment) i elements auditius (diàlegs, música i sons).

La descodificació per part del receptor(Com interpretem un text i com, les imatges?)

La lectura d’una narració literària es fa fonamentalment amb la ment. Aquest procés de lectura portarà la persona que llegeix a la creació d’una imatge mental, suggerida per les paraules, de tots els personatges, els escenaris o les accions que es van succeint.

La visió d’una pel·lícula porta a la percepció directa d’imatges i sons a través de la vista i l’oïda i, per tant, no requereix cap procés d’elaboració mental: les imatges i els sons ja estan creats.

Temps descodificador(Quanta estona necessitem per llegir un text o veure una pel·lícula?)

La paraula necessita un temps codificador i un temps descodificador.El llenguatge literari «explica» i es caracteritza pel fet de ser lineal. En un text, les paraules vénen disposades successivament, l’una darrere l’altra, i condueixen el lector sense pèrdua possible.

La descodificació de la imatge es produeix de manera instantània o quasi instantània.El llenguatge cinematogràfic «mostra» i es caracteritza pel fet de ser espacial; això vol dir que pot presentar en un mateix moment un cúmul d’imatges i sons, tal com passa en la realitat. En aquest cas, és possible que un tret o fet rellevant, que apareix barrejat amb molts d’altres, passi per alt al públic espectador.

20 Oliver Twist

L’estructura narrativa Normalment parlem de tres parts: estructura, nus i desenllaç, encara que la disposició d’aquestes parts no ha de ser necessàriament lineal; poden existir salts temporals enrere i endavant i simultaneïtat d’accions.

L’arrencada: cal que contingui tensió emotiva, caràcter visual, dinamisme, perquè capti l’atenció. També ha de presentar el conflicte, els personatges que hi intervenen, els seus problemes i allò que constituirà el nucli d’atenció de tot el desenvolupament argumental. El desenvolupament: perquè una idea sigui ben desenvolupada cal que contingui qualitat emotiva, diverses línies de força convergents i unitat narrativa. La culminació i el desenllaç: el «clímax» és el moment culminant de la narració i el desenllaç, la conseqüència lògica de tot l’anterior. Hi pot haver salts enrere o simultaneïtat d’accions.

Influencies mútues Les novel·les han rebut del cinema una manera particular de narrar i han intentat, a través de les paraules, imitar tècniques pròpies del cinema com ara plans picats, bandes sonores o canvi ràpid d’escenes...

Els guions estan sovint influïts o basats en una obra literària.

La relació amb el receptor

Un llibre pot ser comprat o de préstec, però, sigui quin sigui el cas, acompanya el lector, que és qui decideix quan llegir-lo o tancar-lo. La lectura pot ser seguida o intermitent al llarg de poc o molt temps. Llegir és normalment una activitat individual.

La visió d’una pel·lícula d’estrena es fa normalment en un espai adequat: un cinema. Es fa tot seguit en l’horari que hem decidit. També hi ha la possibilitat de veure films a casa i fer pauses durant la visió. Pot ser individual o es pot fer en grup.

4 El tràiler i la contraportada: la imatge i les paraules

El trailer i la contraportada

4.1 El tràiler és un avanç de la pel·lícula; té una durada de pocs minuts i la seva funció és donar-nos pistes so-bre com serà el film i motivar-nos a veure’l. Normalment conté les escenes més intrigants de la pel·lícula i algunes frases clau.

La contraportada és la carta de presentació d’un llibre i vol servir d’esquer per estimular-ne la lectura.

Podríem dir que el tràiler i la contraportada tenen formes molt diferents, però funcions semblants.


Cal tenir en compte que també existeixen els book trailer, una mena d’anuncis sobre el llibre en format de vídeo que podem veure a la televisió però, sobretot, a Internet. La seva funció és promocionar els llibres fent servir les tècniques del cinema, utilitzant imatges potents que ens despertin la curiositat per llegir el llibre.

4.2 Resposta oberta. Però cal tenir en compte que el tràiler té una funció principal més motivant, mentre que la contraportada pot ser més informativa que el tràiler.

4.3 Pot dependre de la velocitat lectora de cadascú, però normalment la lectura de la contraportada es fa en un temps inferior dels 2 ’11 que dura el tràiler.

4.4

Només al tràiler Al tràiler i a la contraportada

Només a la contraportada

a) Roman Polanski X

b) Charles Dickens X X X

c) Oliver Twist X X X

d) Escanyolit i afamat X

e) Molt dura, els nens són obligats a treballar

X

f) No aguanta més la gana i els maltractaments

X

g) Als nou anys X

h) A peu X

i) Amb Fagin i els seus nois

X X

j) A cometre robatoris X X

k) Són petits delinqüents

X

l) Fagin, Sikes X

m) L’autor ens ensenya que, en un món tan dur, hi ha també molta gent disposada a ajudar

X X X

n) Amagar els orígens familiars d’Oliver

X X X

22 Oliver Twist

Els cartells i la portada

4.5

Quins són els elements visuals que componen cada cartell?

– Fitxa tècnica. – Títol. – Siluetes de tres

personatges: un noi agafat de males maneres per dos adults.

– Fitxa tècnica. – Títol.– Un noi que fuig.– Els carrers d’una

ciutat de fons.

– Fitxa tècnica. – Títol. – Un noi al centre.– Personatges que

semblen perse-guir-lo, difumi-nats al darrere.

– Fitxa tècnica. – Títol. – Un noi amb po-

sat trist.– La silueta de la

ciutat de Lon-dres al fons.

Què us suggereix cadascun?

Els adults tenen una actitud agressiva i amenaçadora amb el noi.

El noi sembla tenir problemes; sembla fugir.

Els personatges que envolten el noi el perseguei-xen.

La mirada del noi és trista i el fet de presentar la ciutat de nit augmenta l’ambient ombrí-vol que rodeja la història.

Qui és Oliver Twist?Quina informació sobre la pel·lícula ens aporta cadascun?

Un noi molt jove, indefens davant els adults.

Un nen d’uns deu o dotze anys apa-rentment sol en una ciutat.

Un nen d’uns deu o dotze anys que sembla tenir pro-blemes amb més d’un personatge.

Un nen d’uns deu o dotze anys, trist, en una ciutat hostil.

Poseu una creu al que us agradi més i expliqueu per què.

Resposta oberta. Resposta oberta. Resposta oberta. Resposta oberta.



Comprensió lectora

1b 11b 21b 31a 41a 51a 61a 71a 81a 91a

2a 12b 22a 32a 42b 52b 62a 72a 82a 92b

3a 13b 23b 33b 43a 53b 63a 73a 83b 93a

4b 14a 24b 34a 44a 54b 64b 74a 84b 94b

5b 15a 25b 35b 45a 55a 65b 75b 85a 95b

6a 16b 26a 36b 46a 56b 66a 76b 86a 96b

7a 17b 27a 37b 47b 57a 67a 77a 87a 97a

8b 18a 28b 38a 48b 58a 68a 78a 88a 98a

9a 19a 29a 39b 49a 59a 69b 79b 89b 99b

10a 20a 30b 40b 50b 60b 70b 80b 90b 100a

Després de llegir, veure l’obra

1 Els personatges

1.1 1. Brownlow. 2. Jack Dawkins. 3. Bill Sikes. 4. Nancy. 5. Fagin. 6. Oliver Twist. 7. Sr. Sowerberry. 8. Noah Claypole. 9. Bumble. 10. Jutge Fang.

1.2

a) Agraït, feble, educat, amable, generós, (valent, inconformista: en alguns instants, però no en general).

b) Oliver és la víctima o subjecte pacient dels esdeveniments que ocorren a la novel·la i al film.

c) Un paper poc significatiu. De fet, quan les coses se solucionen, és perquè altres personatges ho fan possible. No podem considerar que dugui les regnes de la seva vida.

d)

1. A l’hora d’esmorzar, Noah Claypole insulta la mare d’Oliver pel gust de molestar-lo.

2. Oliver i Noah Claypole.

3. Oliver ataca físicament Noah.

4. Els Sowerberry el castiguen molt durament. Bumble hi participa.

5. No.

6. S’escapa a Londres, tot sol.

e) Oliver té un aspecte angelical. En un món que es mou per les aparences, és perfecte per formar part d’una colla de lladres, perquè ningú sospitaria que és un delinqüent.

26 Oliver Twist

1.3 Personatge 1 Sra. Mann

Tipus de descripció: psicològica

Edat aproximada: 40 anys

Professió: cuidadora en un orfenat

Posició social: privilegiada

Rols que desenvolupa: negatiu, maltractadora

a) Por. Contínuament.

b) No.

Personatge 2 Bumble

Tipus de descripció: psicològica


Professió: agutzil, bidell


Rols que desenvolupa: negatiu, maltractador

a) Resposta oberta. Probablement, sí.

b) Li sembla una bona opció econòmicament.

Personatge 3 Fagin

Tipus de descripció: física


Professió: lladre

Posició social: no privilegiada


a) Al dimoni.

b) Despectivament.

Personatge 4 Jack Dawkins


Edat aproximada: 12-14 anys

Professió: lladre


Rols que desenvolupa: positiu en unes situacions, negatiu en unes altres, víctima

a) Probablement, de bones. Perquè intenta oferir-li que visqui com ho fa ell i, aparentment, és feliç.


b) Resposta oberta. Tanmateix, pot considerar-se que Jack Dawkins no és mala persona. Té l’estil de vida que ha après i que li permet sobreviure en una societat que li ha girat l’esquena totalment.

Personatge 5 Nancy

Tipus de descripció: retrat

Edat aproximada: 16-17 anys

Professió: es dóna a entendre que és prostituta


Rols que desenvolupa: positiu, víctima i protectora

a) Dickens vol fer una crítica als prejudicis de la societat: no sempre és honrat qui ho sembla, i a la inversa.

b) Sikes l’assassina.

Personatge 6 Brownlow



Professió: no es concreta


Rols que desenvolupa: positiu, protector

a) Fer el bé. Ho fa per generositat.

b) Resposta oberta. Suggeriment: no és un personatge inversemblant. Avui hi ha moltes persones que es comprometen socialment, tant econòmicament com personalment.

Personatge 7 Sikes



Professió: lladre



a) Relació de desconfiança mútua, profunda.

b) L’assassinat de Nancy.

Personatge 8 Monks (Edward Leeford)



Professió: no s’especifica


28 Oliver Twist


a) Germà biològic.

b) Per enveja i diners (més riquesa), induït per la seva mare.



1.6

a)

Acció Novel·la Film

1. Dur Oliver a l’orfenat. Bumble Bumble

2. Conduir Oliver a casa de Fagin. Jack Dawkins Jack Dawkins

3. Acollir Oliver per convertir-lo en delinqüent. Fagin Fagin

4. Acollir Oliver amb bones intencions. Brownlow, Rose Brownlow

5. Condemnar Oliver a treballs forçats (i rectificar després).

Jutge Fang Jutge Fang

6. Ferir Oliver d’un tret. Criats de Rose Sikes

7. Guarir la ferida d’Oliver. Dr. Losberne Fagin

8. Delatar Fagin per protegir Oliver. Nancy Nancy

9. Espiar Nancy per ordre de Fagin. Claypole (Bolter) Jack Dawkins

10. Rebre la delació de Nancy. Rose Brownlow

11. Desitjar la mort d’Oliver. Monks Sikes

12. Assassinar Nancy. Sikes Sikes

13. Negar-se a amagar Sikes per haver mort Nancy. Charley Bates Jack Dawkins

b) Jack Dawkins, Fagin, Brownlow, Sikes.

2 La novel·la

L’estructura

2.1

PLANTEJAMENT

1. Neix en un orfenat

2. La seva mare mor sense ser identificada.

3. És dut a un hospici i criat per la Sra. Mann.


4. Bumble el torna a l’orfenat, on treballa durament i passa gana.

5. Demana més menjar i és castigat.

6. Treballa d’ajudant de bagulaire.

7. Es baralla amb Claypole perquè aquest insulta la seva mare i és castigat físicament.

8. Fuig cap a Londres.

2.2

NUS

Fets viscuts per Oliver Fets ocorreguts paral·lelament

1. Coneix Jack Dawkins, que el duu a casa de Fagin.

2. Fagin i els nois volen convertir-lo en lla-dre.

3. És pres per lladre i dut davant el tribunal.

4. Brownlow l’acull a casa seva.Nancy descobreix que se l’ha endut Brownlow.

5. Va a la llibreria i és segrestat per Nancy i Sikes.

6. Torna amb Fagin, el qual intenta intimi-dar-lo perquè no s’escapi.

Bumble parla d’Oliver amb Brownlow a canvi d’una recompensa.

7. Participa en un intent de robatori, contra la seva voluntat, i és ferit d’un tret.

La llevadora Sally confessa a la Sra. Cor-ney que va robar a la mare d’Oliver.

8. És abandonat per Sikes i Crackit, ferit.Els criats de la família Maylie expliquen la persecució als lladres.

9. Demana ajut a casa de la família Maylie. És acollit i guarit pel Dr. Losberne.

10. Viu mesos amb la família Maylie. Monks i Fagin busquen Oliver.

11. Quan va a dur l’avís de la malaltia de Rose, topa amb un home estrany.

12. Veu a la finestra dos homes que l’obser-ven. Reconeix Fagin.

13. El matrimoni Bumble i Monks destruei-xen les proves de la identitat d’Oliver.

14. Nancy escolta Monks i Fagin d’amagat.

15. Nancy va a parlar amb Rose per protegir Oliver.

16. Claypole entra al servei de Fagin.

17. Nancy parla amb Rose i Brownlow al pont de Londres. Claypole els espia.

18. Sikes assassina Nancy i fuig.

30 Oliver Twist

2.3

DESENLLAÇ

Fets viscuts per Oliver Fets ocorreguts paral·lelament

1.Brownlow amenaça Monks de dur-lo da-vant la justícia. S’exposa tota la història d’Oliver.

2. Sikes torna a Londres. S’amaga a l’illa Ja-cob.

3. Sikes és acorralat. Es penja en intentar fugir de la casa.

4. Fagin és jutjat i condemnat a mort.

5. Visita Fagin a la presó.

6. És afillat per Brownlow i reconegut per la família biològica.

2.4

El Sr. Leeford, de molt jove i pressionat, va casar-se amb una dona que no estimava. Abans de sepa-rar-se, van tenir un fill, al qual van anomenar Edward. Més tard, va conèixer Agnes, una noia de qui va enamorar-se perdudament, i amb la qual es va prometre. Malauradament, la seva situació legal no li permetia casar-s’hi. Tot i així, Agnes va quedar embarassada. Per no disgustar el seu pare, va fugir de casa i el va deixar amb la seva germana petita. Va donar a llum Oliver en un hospici i, just abans de morir, va donar a la vella Sally una capseta amb un floc de cabells i un anell amb el seu nom gravat amb la intenció que el nadó estigués ben cuidat. Sally, però, va quedar-se els objectes i els va empenyorar.

Mentre Oliver es feia gran creient-se orfe, el Sr. Leeford es va posar malalt i, sentint la mort propera, va fer testament a favor d’Agnes i el fill que, amb tota probabilitat, ja hauria nascut. Va anar a veure Brownlow –que havia estat promès de la seva difunta germana- i li va donar un retrat de la seva estima-da Agnes.

Quan la primera esposa del Sr. Leeford va trobar el testament, el va cremar. En assabentar-se de l’exis-tència d’Oliver, Edward va prometre’s que el trobaria i que faria el que calgués perquè mai pogués reclamar la seva part de l’herència.

Quan Brownlow coneix Oliver, un noi que havia caigut en les urpes d’una banda de lladres, se sorprèn que s’assembli tant a la noia del retrat que li havia portat, anys abans, el Sr. Leeford. Amb la intenció d’aprofundir més en la història, decideix buscar Edward, el fill gran del seu antic amic. Fa un viatge in-fructuós i torna a Londres.

Alhora, la Sra. Corney (futura Sra. Bumble) desempenyora el resguard que tenia Sally a la mà en el moment de morir: correspon a un anell i una capseta amb un floc de cabells. No s’adona que dues treba-lladores de l’orfenat l’han seguit. Més endavant, el matrimoni Bumble ven aquestes proves a Monks, que les destrueix.

Amagada, Nancy sent la conversa de Monks i Fagin. Va a demanar ajuda a Rose, que decideix involu-crar Brownlow. Quan tots tres es troben al pont de Londres, Brownlow s’adona que Edward i Monks són la mateixa persona.

Monks confessa les seves intencions i identifica Rose com la germana de la difunta Agnes. És, per tant, la tieta d’Oliver.


L’atzar

2.5 a) Fragment 1 Davant el magistrat Fang, Brownlow reconeix en les faccions d’Oliver alguna persona coneguda molt de

temps enrere. b) Fragment 2 Oliver es refà a casa de Brownlow, que l’ha acollit després de l’afer del robatori del mocador. Brownlow

té, a casa seva, el retrat d’una dona que s’assembla molt a Oliver.

c) Fragment 3 Anant a dur l’avís de la malaltia de Rose per al Dr. Losberne, Oliver topa amb Monks, que feia temps que

el buscava i que n’havia perdut la pista. És el germà desconegut d’Oliver.

d) Fragment 4 Brownlow coneix l’home que vol mal a Oliver i que Nancy li està descrivint a les escales del pont de Lon-

dres: és Monks, el fill primogènit del seu amic Leeford (aquest detall no es coneixerà fins al final).

e) Fragment 5 Rose és la germana d’Agnes, la mare d’Oliver. Oliver va entrar a robar a casa seva i després va acabar

vivint-hi. És la seva família biològica. Se sap per la confessió de Monks.

3 El film

L’adaptació argumental

3.1

– Neix en un orfenat.

– La seva mare mor sense ser identificada.

– Nancy escolta Monks i Fagin d’amagat.

– Els criats de la família Maylie expliquen la persecució als lladres.

– Claypole entra al servei de Fagin.

– La llevadora Sally confessa a la Sra. Corney que va robar a la mare d’Oliver.

– Nancy va a parlar amb Rose per protegir Oliver (parla amb Brownlow).

– Veu a la finestra dos homes que l’observen. Reconeix Fagin.

– El matrimoni Bumble i Monks destrueixen les proves de la identitat d’Oliver.

– Demana ajut a casa de la família Maylie. És acollit i guarit pel Dr. Losberne.

– Nancy parla amb Rose i Brownlow al pont de Londres. Claypole els espia (parla només amb Brown-low. Els espia Jack Dawkins).

– Monks i Fagin busquen Oliver.

– Topa amb un home estrany quan va a dur l’avís de la malaltia de Rose.

– Bumble parla d’Oliver amb Brownlow a canvi d’una recompensa.

32 Oliver Twist

3.2

– Descobriment de la identitat d’Oliver.

– Trobada d’Oliver amb la seva família biològica.

– Convivència amb la família Maylie.

3.3 Resposta orientativa:

– Excessives línies argumentals per a un film.

– Eliminació d’aspectes massa «ensucrats» per al to global de la pel·lícula.

– Alguns temes poden ser de poc interès al públic actual.

– Eliminació de fets poc creïbles, com ara les nombroses casualitats que hi apareixen.

3.4

– Compressió del temps narratiu.

– Reducció del nombre de personatges.

– Redistribució de les funcions dels personatges.

– Concreció de la línia argumental en la relació entre Oliver i la banda de Fagin.

– Eliminació d’alguns temes, com ara la importància de l’honor.

3.5 a)

36 7

4 2

5

1


Fotograma Esdeveniment

1. Bumble duu Oliver a l’hospici.

2. Oliver aprèn quin és el treball que haurà de fer. És explotat laboralment.

3. Oliver demana més farinetes, per la qual cosa és castigat.

4. Treballa a casa d’un enterramorts, on es baralla amb un noi que el provoca insultant la seva mare.

5. És castigat injustament.

6. L’enterramorts torna a castigar-lo, injustament.

7. A causa de l’acumulació d’injustícies, Oliver decideix fugir a Londres.

b)

3

6

7

4

2

5 1

8

9


1. A Londres, coneix Jack Dawkins.

2. Jack Dawkins el duu a casa de Fagin, un vell jueu cap d’una banda de lladrets.

3. Oliver observa Fagin sense que se n’adoni. El vell té molts secrets.

4. Per error, és acusat de lladre. Brownlow se n’apiada i l’acull a casa seva.

5. Brownlow l’envia a fer un encàrrec a la llibreria. Mentre, és vigilat per Sikes i Nancy.

6. Sikes i Nancy el segresten al mig del carrer fent veure que és un familiar que s’ha escapat de casa.

7. Oliver és obligat a participar en un robatori. Acaba ferit i abandonat.

8. Nancy denuncia Fagin a Brownlow.

9. Sikes assassina Nancy per delatora.

c)

0


1. En l’intent d’escapada, Sikes agafa Oliver com a hostatge.

2. Sikes mor accidentalment quan mira de fugir.

3. Oliver és acollit per Brownlow. Demana visitar Fagin a la presó.

4. Fagin és penjat (es prepara el cadafal per ajusticiar-lo).

2

3

4

1


4 Llenguatge literari i llenguatge cinematogràfic (II)

Tècniques cinematogràfiques

4.1

a) a2, b6, c1, d7, e4, f3, g8, h5

b) 1. Pla mitjà

2. Pla de conjunt o sencer

3. Pla general

4. Primer pla

5. Segon pla (noies)

6. Pla de detall

7 . Pla buit

8. Pla americà o de tres quarts

4.2

a) 1 b III

2 d IV

3 a II

4 c I

4.3

a) Activitat oberta.

b) a) Panoràmic

b) Tràveling lateral

c) Tràveling frontal (amb el personatge d’esquena)

4.4

a) Descripció subjectiva. L’escena s’inicia amb un primer pla d’Oliver, que desperta per primer cop a casa del Sr. Brownlow. A la cara encara s’hi observa el cop rebut al carrer, abans de ser jutjat. Tot i que allò que es filma coincideix amb la realitat, l’espectador ho veu a través dels ulls d’Oliver.

4.3

a) 1. Pla subjectiu (de Fagin)

2. Pla subjectiu (d’Oliver)

3. Pla objectiu

b) Podem interpretar que Fagin se sent amenaçat: Oliver acaba de descobrir el seu secret. Oliver sent terror: un home que coneix fa poques hores l’amenaça amb unes tisores tot just quan s’acaba de des-pertar. També deu sentir desconcert, ja que no és fàcil deduir la relació entre l’amenaça violenta i els actes que ell acaba de fer (despertar-se, veure Fagin).

36 Oliver Twist

Estil directe i estil indirecte



4.8


Altres elements comunicatius

4.9

a)

Versió completa Pel·lícula Versió adaptada

bec à magistratgures à policiespedaços à mocadorstic-tacs... à rellotgeslladrador à pistola

un nàpies à un jutgeeines per trotar à botespispa à lladrepassar per la corda à morir penjatgarlar à delatar

ganxo à còmplicepispa à lladrefer un treball à robar

b)

diners

policia

presó

4.10

a) 1. Amortides, llunyanes, barrejades, confuses, inintel·ligibles.

2. Oliver.

3. Que el cop que l’ha fet caure l’ha estabornit, que l’ha deixat confús, a punt de perdre els sentits.

b) 1. En el primer, amb la veu entretallada, dèbil, gairebé inaudible: es fa la víctima. En el segon, ràpida, cridant, expressant una ordre amb autoritat.

2. El dubte que sent el seu marit davant Oliver. No sap com actuar.

4.11

Carrer principal Barri de Fagin

Sons: cavalls, rodaments de carros sobre llam-bordes, música de carrer, campanetes de cot-xes de cavalls, veus de converses.

Sons: baralles, crits, gent feinejant, el plor d’un nadó, passes sobre el terra fangós, crits de rates, tos, ampolla de vidre trencant-se.

Transmeten: espai net, ordre dins l’aparent desordre, una certa alegria, seguretat

Transmeten: espai brut, desordre, malestar, inseguretat, malaltia. El grau de degradació augmenta com més propers són a casa de Fagin.

blancacaleriguitapàfiapatacons

aiguacaravinagrebòfiagrispasma

carboneracomunagarjolatrullotalego


c) Resposta orientativa:

1. El soroll del bastó en tallar l’aire i els cops. Transmeten la sensació que els cops són forts. La manca d’altres sons centra tota l’atenció de l’espectador en el càstig i el dolor que s’infringeix al protagonista.

2. Oliver no deixa anar ni un so. Oliver rep el càstig amb orgull, sabedor que és ell qui té la raó i és víc-tima d’una injustícia. Avança el canvi que està a punt de produir-se: la seva reacció davant l’adversitat és diferent. Al dia següent s’escapa.

4.12

a) La música s’atenua fins a desaparèixer. Es fa un silenci que només trenca lleugerament el grinyol de les frontisses. Fagin deixa la capsa que treu de l’amagatall a terra, i el soroll que això provoca és real-ment lleu.

b) Tot plegat transmet la idea que Fagin s’esforça per actuar silenciosament, per no despertar Oliver. Es pot preveure que, com a espectadors, serem testimonis d’un secret que Fagin amaga fins i tot als membres de la seva banda.

Música

4.13

a) Si és possible, és preferible que les peces musicals, en aquesta primera part de l’activitat, siguin escoltades sense que l’alumnat n’hagi vist els títols, ja que poden induir a interpretar-les. Resposta orientativa:

«Oliver Runs Away»: alegria, llibertat, esperança

«The Murder»: por, tensió, angoixa

b)

«Oliver Runs Away» (minut 21) «The Murder» (minut 1:38’)

Personatge protagonista Oliver Sikes

Sensacions que deu tenir

Alliberament, esperança.

Altres personatges Petit i sol, però millor que amb els adults que ha conegut fins ara.

Ràbia, ira.

Il·luminació Gent en un carruatge. Passen de llarg.

Banda de Fagin, Nancy.

Localització Variable, pels canvis d’hora i meteorològics. Però, a l’inici, és dia lluminós.

Foscor.

Ritme de l’acció Espai exterior. Primer espai de la pel·lícula amb horitzó llunyà. Oliver sempre ha estat tancat.

Casa de Fagin, carrers foscos, casa de Sikes.

La sensació que us han produït és similar o diferent a la de l’activitat anterior?

Lent, pausat. Ràpid. Just abans de l’assassinat, l’acció i la música s’alenteixen.

Resposta oberta. Resposta oberta.

38 Oliver Twist

5 Els temes

La pobresa i les diferències socials


5.2

a) 1c, 2b, 3a, 4a

5.3


La infantesa

5.4


b) Activitat oberta.

c) Activitat oberta.

La identitat

5.5

a) 1. Per casualitat. El nom dels nois orfes es decidia per ordre d’abecedari. De tota manera, amb el cognom de Twist, l’autor juga amb el significat en anglès («gir» ) que simbolitza tot els canvis que patirà el noi al llarg de la novel·la.

2. Mr. Bumble.

3.

Cognom Nom o renom Nom i cognom

Mrs. Mann Sikes Noah Claypole

Mr. and Mrs. Sowerberry Monks Charley Bates

Mr. Brownlow Rose Jack Dawkins ( trampós)

Mr. Bumble Nancy

Jutge Fang Fagin

Els personatges només anomenats pel cognom són o bé molt respectables com en Mr. Brownlow o bé tan cruels i poc caritatius que només en sabem el cognom, cosa que fa més freda la relació. Pel que fa als que només en coneixem el nom, també tenim dos grups: Nancy i Rose, amb qui Oliver arriba a establir una relació molt propera, i la resta, com Fagin o Monks o Sikes, dels quals només coneixem els renoms, que en realitat amaguen una falsa identitat.

4. Perquè així amaga la seva veritable identitat. Amb el canvi de nom deixa de ser un senyor i es con-verteix en un bergant qualsevol.

5. Resposta oberta.



La família

5.6

a)

Brownlow Srta. Leeford 1a esposa Agnès Rosa Sr. Leeford

OLIVER

Edward (Monks)

Pare d’Agnès Sra. Mailey

Matrimoni

Prometatge

Acolliment



5.7




La justícia

5.8


b)

Judici a Oliver

(capítols 6 VA, 11 VC)

Judici a Fagin

(capítols 24 VA, 52 VC)

Com descriuríeu el jutge? Quina és la seva actitud?

El jutge Fang és malhu-morat, poc equànime, malvat,té una actitud prepotent i escridassa tot-hom. Insulta Oliver abans d’escoltar els fets, l’ano-mena lladre, vagabund i maleït bergant.

No hi ha cap referència específica al seu aspecte però queda clar que té un paper molt més professional i neutral que el jutge Fang.

40 Oliver Twist

Quin tracte rep l’acusat abans del judici?

El tanquen en una cel·la minúscula i pudent.

Detingut a la gendarmeria.

Quins altres personatges intervenen en el judici? Hi tenen un paper important?

L’algutzir, que vol ajudar.El senyor Brownlow, que explica els fets.El policia que ha detingut Oliver.L’amo de la llibreria, que allibera Oliver de l’acusa-ció injusta.

Els membres del jurat, que són els que deliberen i troben Fagin culpable.La multitud, que està expectant du-rant el judici i que rep la sentència amb alegria.

Quina és la sentència per a l’acusat?

Tres mesos de treballs forçats.

Pena de mort.

És indultat? Sí. No.

Quina imatge transmet l’autor sobre el sistema judicial de l’època?

Dickens descriu el judici com un acte totalment subjectiu, on el desenllaç depèn única ment i exclu-siva de l’atzar.

Dickens vol transmetre un cert aire de solemnitat i de justícia real en aquest judici. Qui dictamina la sentencia és no un sol home, sinó un jurat que delibera abans de decidir.

5.9 La pena de mort és el destí final de Fagin, condemnat a morir penjat.

a) Dickens ens presenta un món on el sistema judicial és irregular i poc fiable: Oliver està a punt de ser condemnat injustament, per exemple, i les multituds es posicionen i condicionen els fets. L’autor sem-bla dir-nos que tothom acaba tenint el que es mereix i que possiblement Fagin no mereix seguir vivint; entreveu el perill que no es faci justícia. Les execucions es presenten com un espectacle públic per a les masses.


5.10 Horitzontals

2. CERTIFICAT : document que dóna fe d’un fet o del contingut d’un document.

3. PLET : contesa, diferència, litigi, especialment judicial, entre parts.

4. DESNONAR: obligar algú a deixar una finca a la disposició del propietari.

6. QUITANÇA: escrit en què es declara algú quiti o lliure d’un deute.

7. CITAR: avisar (algú) perquè comparegui a tal hora en un lloc determinat.

8. TRIBUNAL: òrgan col·legiat format per magistrats que jutgen i administren la justícia.

Verticals

1. SENTÈNCIA: decisió formulada pel jutge o pel tribunal en acabar-se una instància del procés judicial.

4. DECLARAR: els testimonis o l’acusat, manifestar davant el jutge (el que saben respecte a allò que se’ls pregunta).

5. MAGISTRAT: membre de la judicatura superior en l’ordre civil o penal.


Les dualitats

5.11

a)

El bé El mal

Els llocs El camp La ciutat

Les classes socials Els burgesos Els bergants

L’aspecte físic Oliver, Nancy, Rose... Fagin, Sikes, Monks...

Valors a la societat La puresa i la compassió La corrupció

Accions Ajudar de manera altruista Els robatoris,els assassinats

b) La resposta és oberta en el sentit que permet diverses opcions. Us proposem un exemple amb la pri-mera dualitat:

Dualitat: El camp La ciutat

Passatges de la novel·la: Amb tot, la tornada a la casa de camp va ser alegre. Gràcies a la primavera, el paisatge era més bonic i el contacte amb l’aire pur, els pujols verds i els boscos espessos va fer que Oliver deixés de banda les penes que el turmentaven. Els tres mesos que van seguir van ser de gran felicitat.(VA, pàg. 93)

Qui pot descriure el plaer i la joia, la pau d’esperit i la dolça tranquil·litat que el noi malalt sentia en l’aire temperat i entre els verds turons i les fragants boscúries d’un poblet de terra endins!(VC, pàg. 321)

Oliver no havia vist mai uns carrers tan bruts i miserables: eren estrets, estaven plens de fang i feien tanta pudor de podrit que l’aire resulta-va gairebé irrespirable. Hi havia tavernes pestilents per totes bandes, borratxos a totes les cantonades i tipus estranys d’aspecte malaltís que sortien d’aquí i d’allà. L’espectacle era tan depri-ment que Oliver va pensar que no havia fet bé de seguir el Trampós. (VA, pàg. 31)

Un lloc més brut i miserable no l’havia vist mai. El carrer era molt estret i fangós, i l’ai-re estava impregnat d’olors infectes. Hi havia moltes botiguetes però l’únic article a la venda semblava que eren els munts de criatures que fins aquella hora de la nit s’arrossegaven entrant i sortint per les portes o mar-ranejant des de dintre. (VC, pàg. 83)


Annexos

44 Oliver Twist

Annex 1 Contraportada d’Oliver Twist


Annex 2 Contraportada d’Oliver Twist

46 Oliver Twist

Annex 3 Mapa de la fam de 2011


Annex 4

> El pou de la pobresa

> L’envit del 2015

> El paper dels països desenvolupats

Dijous, 14 d’octubre de 2004

El 17 d’octubre és el Dia Internacional per l’Eradicació de la Pobresa, instituït per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 22 de desembre de 1992, amb la intenció de fer prendre consciència dels esforços necessaris per a lluitar contra aquest gran mal mundial, que més urgeix de resoldre. Si mirem algunes de les dades del Programa de les Nacions Unides sobre Desenvolupament (PNUD) publicades l’any passat, veurem que la situació és dramàtica. El nombre d’individus que viuen amb menys d’un dòlar el dia (diguem un euro) ultrapassa els 1.200 milions; d’aquests, 800 milions passen fam; uns 450 milions d’infants menors de cinc anys no fan el pes que els pertocaria, i més de 100 milions no poden anar a l’escola. Si l’ONU va optar pel 17 d’octubre és perquè en tal dia del 1987 uns cent mil defensors dels drets humans, aplegats a París per mossèn Joseph Wresinski, fundador del Moviment ATD Quart Món, van retre homenatge a les víctimes de la fam, la violència i la ignorància, i van fer pública llur convicció que la misèria no és, de cap de les maneres, una fatalitat contra la qual no es pugui fer res. +Webs relacionades dins Nosaltres.Com: Cooperació i suport al desenvolupament

El pou de la pobresa

+ El grau d’escolarització mundial és molt divers.

Fent una comparança, podríem dir que la situació dels països pobres és com la de qui es troba al fons d’un pou i no té maneres de sortir-ne: difícilment en sortirà, en efecte, si no rep ajut. Doncs bé, una societat pobra no pot invertir prou en educació, pilar essencial del desenvolupament socioeconòmic, ni tampoc pot esmerçar recursos suficients per a

48 Oliver Twist

garantir un bon sistema sanitari, cosa que fa la població més vulnerable a les malalties. A sobre, aquestes mancances fomenten els conflictes socials i la inestabilitat política, cosa que aboca sovint a revoltes o guerres, i fa que, al capdavall, la situació de pobresa s’eternitzi sense remei.

L’envit del 2015

+ Quadre indicatiu del nombre i percentatge de gent que viu amb menys d’un dòlar diari.

El setembre del 2000, a la Cimera del Mil·lenni, els dirigents polítics mundials van comprometre’s a esmerçar esforços per a eradicar la pobresa, les causes que l’originen i les conseqüències que té. El compromís va concretar-se en vuit objectius primordials que s’havien d’atènyer abans del 2015, començant pel de reduir a la meitat el percentatge de gent que passa fam i el de la que viu amb menys d’un dòlar diari.

El paper dels països desenvolupats

+ La Mediterrània fa de frontera entre països rics i països en vies de desenvolupament.

És clar que els objectius del Mil·lenni seran ben difícils d’assolir, si no hi ha un compromís ferm dels països rics, que vagi més enllà de les bones paraules. I això vol dir, entre més coses, que l’Occident ha de promoure el desenvolupament social i econòmic dels països del Tercer Món i en vies de desenvolupament, i els ha de permetre de competir en condicions d’igualtat, eliminant les barreres duaneres que ho impedeixen. Es tracta, en definitiva, que la dita mundialització (o globalització) deixi de beneficiar una minoria i arribi a tots els racons del planeta.

(http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=905047)

oliver twist profe

Documents

l g u s t p

c t u r

sen permet cpia

sen citi lautoria

possibles obres derivades

regula lobra original

comercial compartir

llenguatge cinematogrfic