num. periodic independent d'informacio local artÀ,...

12
ANY I - NUM. 1 PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, MARÇ 1983 Si compartíssim la nostra vila a un cos vivent, asseguraríem que li hem fotografiat el rostre. I si a una persona la reconeixem especialment per la cara, hem d'admetre que en aquesta portada presentarà la fesomia real del poble, aquelles faccions que l'identifiquen i el fan diferent de qualsevol altre arreu del món. Si, a més, tenim interès a contemplar-la, possiblement li trobem expressió i li endevinem els trets morals característics d'on n'ha de sortir l'autèntic retrat espiritual. Veim una pinya de cases amb segell marcat d'antigor, ben prop una de l'altra, atapeïdes; i a la part superior, dos temples escalonats, com si un fos cap i l'altre, corona, i que inevitablement atreuen les mirades, ben igual que el tresor i la fortuna o ¡a bona estrella dels morador«. Per tot això, els artanencs duen el seny de bèstia vella i no projecten quimeres ni aventures capricioses. Pareixen, si voleu, mals de moure. Però avesats a mirar per amunt des de sempre, no temen les coses elevades i duen a terme empreses solidàries que, per a un extern són desproporcionades, quant i més si altres viles preeminents no han pogut iniciar-les. Però això és Artà i talment, la seva planeta. Com indica l'estructura urbana, és per a formar pinya, no solament de cases, sinó de voluntats i de persones que miren a l'altura i fan un poble culte i ar.yós que deixa empremta dins la terra dels avis. D'aquesta pinya, benvolguts amics, aquest periòdic voldria ser una escama on hi pogueu fer colla i teixir-hi

Upload: others

Post on 21-Sep-2020

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: NUM. PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/...ANY I - NUM. 1 PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, MARÇ 1983 Si compartíssim

ANY I - NUM. 1 PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, MARÇ 1983

Si compartíssim la nostra vila a un cos vivent, asseguraríem que li hem fotografiat el rostre. I si a unapersona la reconeixem especialment per la cara, hem d'admetre que en aquesta portada presentarà la fesomiareal del poble, aquelles faccions que l'identifiquen i el fan diferent de qualsevol altre arreu del món. Si, a més,tenim interès a contemplar-la, possiblement li trobem expressió i li endevinem els trets morals característicsd'on n'ha de sortir l'autèntic retrat espiritual.

Veim una pinya de cases amb segell marcat d'antigor, ben prop una de l'altra, atapeïdes; i a la part superior,dos temples escalonats, com si un fos cap i l'altre, corona, i que inevitablement atreuen les mirades, ben igualque el tresor i la fortuna o ¡a bona estrella dels morador«. Per tot això, els artanencs duen el seny de bèstiavella i no projecten quimeres ni aventures capricioses. Pareixen, si voleu, mals de moure. Però avesats a mirarper amunt des de sempre, no temen les coses elevades i duen a terme empreses solidàries que, per a un externsón desproporcionades, quant i més si altres viles preeminents no han pogut iniciar-les. Però això és Artà italment, la seva planeta. Com indica l'estructura urbana, és per a formar pinya, no solament de cases, sinó devoluntats i de persones que miren a l'altura i fan un poble culte i ar.yós que deixa empremta dins la terra delsavis.

D'aquesta pinya, benvolguts amics, aquest periòdic voldria ser una escama on hi pogueu fer colla i teixir-hi

Page 2: NUM. PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/...ANY I - NUM. 1 PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, MARÇ 1983 Si compartíssim

LA RESIDENCIA: DEL GEST A L'OBRA

Res no ens podia complaure més que la possibilitat d'inaugurar lasecció editorial de TARTA -continuado de la linia editorial de laComare Beneta- comentant la realització d'una obra social de la mag-nitud de la Residència per a la tercera edat a la posada d'ets Olors.

En el moment en que es va fer pública la cessió d'aquestacasa pairal al poble d'Artà, no faltaren veus que glosassin, en justíssimalloança, el procer gest de donya Maria Ignàsia Morell. A tot el quellavors es digué, tot i sabent que al natural senzill i planer de lasenyora d'ets Olors li sobren les lloances i els agraïments, només hivolem afegir la postilla del més escaient dels qualificatius: ha estat ungest profundament cristià, profundament evangèlic, que honora totauna rància i noble nissaga: la família Morell i Font d'ets Olors.Benhaja el poble que té tais fills!

I tan bell gest requeria que les obres d'acondicióname nt de l'edi-fici cedit s'acostàs a la seva altura. I ens hem de congratular perquèefectivament ha estat així: la Residència ha quedat vertaderament bé, vertaderament modèlica. „hem de congratular tots i hem de felicitar el nostre Consistori en ple, que, en aquesta ocasió, hasabut estar a l'altura de les circumstàncies, com hem de felicitar també, en estricta objectivitat, lapersona que ha estat l'ànima del projecte d'acondicionament i de ¡a direcció de les obres: el regidorAntoni Llaneras.

El gest i l'obra estan aquí com a esplèndides realitats. Cal, ara, que la Residència comenci avicta prestar la seva funció social, i que un patronat eficient fengui cura del seu bon funcionament iadministració. I, en principi, ja comença per esser una garantia d'aquest bon funcionament el fet queles religioses de la Caritat, d'una trajectòria de serveis dins Artà tan abnegada com admirable, sen'ocupin assistencialment de la Residència, d'aquesta Residència que no fa molt era encara una utopia iavui és aquesta bella realitat. Tots n'estam d'enhorabona.

Año 1 - N.° 1 - Marzo 1983Colaboradores:GABRIEL GENOVARTPLANAS SANMARTÍJOSEP MÈLIAJOAN REUS (Fotografia)MARGARIDA SIQUIERNICOLAU CASELLASBONET DE SES PIPESMACIÀ RIERAGREGORI MATEUSANTIAGO PERELLÓBERNARDO COMASANTONI GINARD CANTÓJOAN SARD I PUJADASJAIME MASSANETJ. MASCARÓ PASSARIUSCoordinación:SERAFÍ GUISCAFRE IJOAN ESCANELLAS I LLINÀS

Dirección: ARPO•IMPRENTA POLITÉCNICATronco», 3. Telefono 21 26 60Palma de MallorcaDepósito Legal P.M. 203-Í983

gloses'il·lustrades

âv/pOtf.

A Sa Rua molta genthi va haver ben disfrassadava ser una gran vetladavisca es nostre ajuntamentperquè l'ha patrocinada:

Disfressats de tota classeuns molt fins, altres no tant,vàrem anar passejantdes de la Sala a sa Plaçai tot es poble en massamos mirava amb gran espant.

Se fé balle amb una orquestra,molt mos vàrem divertir,menjant coca i bevent vise va fer una gran festa;de lo bo, ningú protesta,per molts anys pugui ésser així.

Page 3: NUM. PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/...ANY I - NUM. 1 PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, MARÇ 1983 Si compartíssim

sa rua^rf^*

"I es darrers dies fan bulla..." i vaja si en vàrem fer! . Amitjan horabaixa tot era un desgavell, els porxos de les casesfets un garbull, venga buidar cofres i caixes velles d'antany iescodrinyar pels racons a la percaça de rebosillos i gipons deles padrines rt de les galletes i cassots dels padrins per a enllestira darrera ¡ça la disfressa. Entrada de fosca, un ara, altresuara anaven traient el cap els primers disfressats. L'ambientera de festa major i el temps acompanyava. Ja de nit, sortiala rua de l'Ajuntament cap a la carretera nova i, després devoltar la plaça, feia la rebatuda dins el mercat, on tothommenjà coca de la bona i begué vi del millor. De disfressatsn'hi hagué una tracalada, artanencs i de fora poble. Per totssia l'enhorabona i que l'any que ve sigui millor si pot ser... i,jo crec que sí... veiem que us sembla això: convendría animarel jovent perquè es creassin alguns estols per a animar la desfila-da, amb cançons escaients dels darrers dies, acompanyats deximbombes, carraques i ferreguins. Abans de la processó icom a pròleg dels actes, es podria pronunciar un pregó picar-diós i satíric anunciant la festa, tal i com ha arrelat a moltsd'altres indrets. També podríem estudiar una cloenda de ladisbauxa, cremant un ninot o "jaia-serrada" com es feia untemps, simbolitzant les acaballes de la gresca per a donar entra-da al temps de penitència. Això suposaria les acaballes de ladisbauxa, la traca final. Cal aprontar la bona acollida que lagent li presta i l'autorització de les autoritats actuals per areviure una festa que va ser molt del gust dels nostres avant-passats. Els egipcis ja varen usar màscares que configuravenanimals sagrats; els grecs hi afegiren l'expressió dramática i les

humanitzaren. La primera manifestació literària referida al car-naval la trobam datada el 1584 i al XVII es donaven lesprimeres festes per la nostra contrada. Famosos foren elsd'Itàlia allà pels s. XV i XVI i d'allà es varen estendre perEuropa amb "La commedia dell'arte". De Venècia són elsfestivals carnavalescos més famosos del món. Solien durar deS. Esteve al Dimecres de Cendra. Un text del 1470 detalla filper randa una desfilada veneciana on hi apareix per primeravegada un "Arlequí*", personatge que esdevendria popular.Acostumaven tirar confits de farina i ous plens d'aigua oloro-sa. A Mallorca foren d'anomenada els de la Veda, El Círculo,la Protectora i altres. Actualment el de Formentor té famamundial. Felip V publicà un edicte prohibint-los en no estard'acord: "vestir los hòmens de dones e les dones de hòmens"i fou Carles III que els autoritzà de bell nou. El 1936 se

suprimiren altra volta i aquest govern els ha autoritzats. L'es-glésia que no n'era partidària, ha canviat de parer des del IIConcili. Cal aprofitaré! moment i

"Si cada dia fos festai Nadal de més a mési Pasco cada setmanai sa Corema mai vengués."no hi hauria perquè.

LAU

Page 4: NUM. PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/...ANY I - NUM. 1 PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, MARÇ 1983 Si compartíssim

a vista(f aliceli

PETITES HISTORIESD'ES SAULONAR

SA MUNTANYENCA"«

Per dins Es Verger, n'agafàrem unade cabra muntanyenca. L'agafàrem viva.Com que tot era d'un mateix senyor,don Toni Solivelles, es qui habitàvem aAubarca fèiem qualque cercada per dinsaquell altre món, just passat Es Saulo-nar. La duguérem a ses cases, i l'amoen Guidet, aleshores pagès d'Aubarca,la volia amansir. Pots fer comptes.

Tu ni et pots imaginar el que ésbaixar per aquells cingles, fermat ambuna corda, per intentar empaitar aque-lla segaia que, irraonablement, fugint des'encalç, havia davallat i s'aguantava aun greny petit i llenegadís d'es roquis-sar.

Allà baix, molt fonda, la mar, ambel blau negrenc esborrat de sa rompe-dissa que s'estallava a ses puntes d'etsesculls.

Jo no gosava ni mirar-hi, però l'amoen Jaume Barraca hi davallà.

L'amo en Jaume Barraca vivia a sacaseta d'ets Oguers i era es cabrer. Ten'has de recordar d'ell. Va dur moltesvegades queviures an es fuits amagatsper dins Es Verger en temps de sa gue-rra civil del trenta-sis i pegava belsesglaiosos de contra-senya quan venienfeixistes o milicians a cercar-los. Eracom un llagost, petitó i magre com uncabrit.

Com te deia, tu no saps què ¿sbaixar per aquest triquet. El fermàremi, per avall s'ha dit! Tu has sentit par-lar d'ets indrets per on morí, anant apescar, en Miquel Garrii casat amb unaCantes. Més o manco per allà s'amolla-va l'amo en Buraca. Tots mos allunyà-vem d'es taiat i anàvem afluixant sirgaamb en Barraca penjat damunt es buitaferrussat p'es pedreny, descalç, sentintes bels angunioses de sa cabra que limossegà es dit gros d'es peu esquerre,que fou es que primer va estalonar enes sortint. Lo estrany ¿s que sa cabraque, de deu pics nou, ho fa, no s'amo-Ilàs cap a la mort en un darrer salt

L'amo en Jaume era valent, i ja t'hedit que no pesava vint unces. Jo temiaveure'l a ell fent sa ti'tera, però no fouaixí. Arribat an es greny, sanguejant,fermà sa cabra i mos cridà perquècobràssim. La pujàrem amb prou feines,que no hi havia qui la subjectàs ambaquella agitació més pròpia d'una feraque d'un animal pacífic.

La duguérem a ses cases.L'amo en Guidet li va fer unes tra-

ves a posta i l'encanonà de ses duescames. Li posàrem una esquella i l'amo-llàrem no sé si dins Na Cuera o dinsSa Clova de s'Era, perquè ja no me'nrecord gaire d'es sementers: Na Fonoi,Es Corral d'es Tabac, Es Coster d'enMoleta, Es Pinar d'es Mirador, Es Se-menter de s'Hort, Na Carriona, Es Clotd'en Morey i altres que ja s'han esbo-rrat de sa meva memòria.

Quin animal, fiet! no gaire grassa,però amb uns músculs que se li dibui-xaven i els hi podies comptar davall sapell grisenca. Et mirava amb uns ullsplens de rancúnia que et feia present saseva pèrdua de llibertat. Qualque esto-

^

de vent. No se sentia ni es dringar des'esqueUa quan sa cabra es removia sokper redreçar una cama. Vaig recórrertot es sementar amb sa vista. No lavaig veure. Corrents cap a sa vorerada,no fos cosa que s'hagués ajaguda dinsun betzer o davall un uiastre. No erap'enlloc.

Peg dos Hongos cap a ses cases.—"L'amo, sa cabra no hi és".-"Pots pensar"— diu l'amo, i agafa

es gaiato, amolla en Negro i ja es partitcap an es sementer. "Busca", li diu anes canot. I en Negro, que era capaç defer pujar ell tot sol tota sa guarda capan es sestadors, ja es partit de quatres.

- '-afilitVP<^^7

na, si no tenia ningú a prop, ja pastu-rava. Cada dia anàvem a veure-la tres oquatre vegades, sobre tot a sa matina-da, a sortida de sol, si no sentíem s'es-quella. En aquella hora s'estava immò-bil, fitorant cap a s'altura, on, qui ten-gués bona vista, destriaria es ramats deses seves companyones de guarda, que,en aquella hora primerenca, deixavenets arrecers on havien passat sa nit ianaven a sa pastura encara humida deroada i sa la dina.

Passaren dies.Ja mos crèiem haver-la-nos feta nos-

tra.Pots fer comptes.Un dia de matí, a trenc d'auba,

l'amo me diu: "Perquè no vas a veurequè fa? " Jo, que me'n moria de ganes,

Ni senyal de sa cabra.Partim cap a Muntanya per dins sa

Font Celada. "Travada —diu en Gui-det—, no tfiaurà anat massa lluny". Itrotàvem cap a S'Arenale t. A prop demar estenguérem sa vista cap an escims. Allà dalt, davant davant sa rama-dà, anava sa grisa i es so de s'esquellamos arribava esmorteït, quan un alè devent bufava de per sa banda d'es far deFormentor.

Era sa capdavantera.Tota sa guarda la seguia enfilan)-se

p'es Matar.Potser per això no havia fet es •»''

mortal des d'es greny...Tornàrem anera...

Artà, febrer de 1983,,uM

Page 5: NUM. PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/...ANY I - NUM. 1 PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, MARÇ 1983 Si compartíssim

/ •>

ft LR COLUMNR

INOCENTE ssi-!«!-

EL PIROMANONadie podía darme razón, nadie lo

conocía, pero al fin, después de unaagotadora búsqueda, logré dar con él.Allí estaba, sentado al calor de la brasafumando una enorme pipa negra comola noche y cuyo humo apestaba a mildemonios. Antes de preguntarle nada,me miró con poca curiosidad y, con unademán pausado de su mano derecha,me invitó a sentarme a su lado.

—¿Según tengo entendido es usted elpirómano del pueblo, cierto?

—Cierto, caballero: me encanta jugarcon fuego, sin el la vida para mí notendría aliciente alguno.

—¿Cómo empezó su gran pasión?—De pequenito, mientras los niños

del barrio andaban con juguetes, yo lohacía con cerillas, cohetes, bengalas yotros artilugios relacionados con la pi-romancia.

— Qué siente usted cuando prendefuego a algo?

- ¡Hombre! ... Eso depende de laenvergadura de lo que se incendia. Noes lo mismo pegarle fuego a una casaque encender la pipa. No obstante elmero hecho de tener una cerilla entrelos dedos ya me causa un inmensoplacer.

-¿Recuerda sus primeras experien-cias como pirómano?

- ¡Claro! En la escuela le prendífuego al pupitre de la monja, fue unaexperiencia maravillosa ver arder aquelenorme cajón de madera repleto delibros, lápices, tizas y demás cosasengorrosas.

-¿Qué pasó luego? ... Le echarondel colegio ¿Verdad?

—Nada de esto, jamás se supo quiénfue el autor del siniestro.

—¿Es usted de los que queman elmonte?

-¡Y de los mejores! Aquí en Arta,sin ir más lejos quemé toda una parted'Es Puig d'es Ferro, de Son Sureda.Resultó un gran trabajo, digno de unprofesional.

-¿Es ésta su más grande hazaña?-De momento sí, pero tengo varios

proyectos que darán mucho que hablar.—¿Cuál es su personaje histórico pre-

ferido?- ¡Nerón! Este sí que fue un artista

de la "llama" y no los chapuceros quecirculan hoy en día.

—¿Las fiestas que más le gustan delpueblo?

-Sant Antoni con los "foguerons".-¿A quién odia más en estos

momentos?-A los bomberos, pero a estos los

odio en todo momento.- Cuál es el tipo de mujer que más

le va?—Las calientes, las que queman las

sábanas.-De morir, le gustaría irse al Infier-

no?— ¡No! ... A mí me gusta quemar,

no que me quemen.Y hasta aquí la entrevista que no

fue, pero que pudo haber sido.ARPO

FOTO COMENTADA

En el cru de l'hivern, un ametlerconvida a noces blanques i prepara unaoferta de llum a la missa nupcial de lanatura. Davall la brusa de clapes cando-roses amb tènues matisos de rosa, pal-pita la nova esperança. Profeta de lavida que s'incuba i que ha d'esclatar ala primavera, promet amor i ventura ala pupil·la sana que encobeeixi l'èxtasio el meravellament. Bategui dins tu,lector caríssim, un esperit de contem-plació i sentis recórrer-te la sang alegriafresca dels dies que vénen. La flor d'unametler t'ho prenuncïi i estengui per atu la seva amada rúbrica.

COLABORACIÓN

LA SEGUNDA

EDAD

Resulta curioso como, en la fron-tera de los cuarenta anos, meencuentro muy a gusto, pese a lacrisis que lleva consigo esta edad. Acaballo entre una juventud que yavoló y una tercera edad que ya divi-so en lontananza, me planteo unaserie de cuestiones sobre la "segundaedad" y que no encuentro comenta-das en los papeles que hablan decosas importantes.

Se lo decía a un amigo, mientrastomábamos un cuba libre entre lucesparpadeantes y rayos lasser, atosiga-dos por una música fuerte, casi vio-lenta y ofensiva, en un "pub"

R <£>:*-

—¿qué curioso atractivo tiene estapalabrita? - de una de nuestras zo-nas turísticas: "¿Crees que se consi-

dera adecuadamente la situación cier-tamente conflictiva de la segundaedad?.

Nuestra generación es vagamentecuriosa. Nadamos entre las aguas deun pasado reciente del que apenasquedan unos rescoldos de moralautoritaria, de dictadura agresiva yde dogmas alienantes, y un presenteque habíamos deseado y que ahoranos resulta peligroso porque el cam-bio ha sido más violento del imagi-nado.

Es verdad que nos encontramosincómodos sin saber que partido to-mar. No sabemos de qué lado apun-tarnos. Los viejos nos tachan de ade-lantados peligrosos, mientras que losmás jóvenes nos dicen que somosmás anticuados que la guerra conlanza. Nosotros somos así: ni viejosni jóvenes, a la mitad de la vida.Estamos en el punto en el que cabepreguntarnos: ¿Hemos asumido todaslas experiencias vividas hasta ahora?¿O solamente las hemos soportado?¿Cumplimos nuestro deber de serpuente entre una generación de ver-dades inmutables y otra que vive ilu-sionadamente los senderos de la li-bertad?

Lo dicho: una edad incómoda yde difícil comprensión. Una edad sinvalores permanentes propios, enconstante búsqueda de una perdidaidentidad que se resiste a tomar y aasumir su propio protagonismo. Malentendida por los mayores, quienesnos culpan de todas las crisis actua-les; in comprendida por los jóvenes,más dados a cambios radicales queapenas sabemos digerir.

Sin embargo, lo repito, me sientobien a mis años, ya que puedo asu-mir las experiencias de los que meabrieron el camino de la vida, y pre-sumir de una juventud que envidiopor su creatividad y por su espíritude riesgo. ¿No es esto sugestivo?

GREGORI MATEU "

Page 6: NUM. PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/...ANY I - NUM. 1 PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, MARÇ 1983 Si compartíssim

CRITS I REMOREIGS

Les terres d'Artà son prou generoses fruitantgent. I gent molt especial, està clar, puix que la ruti-na no s'ha fet per a l'apotecari Pujamunt o per almetge Toni Esteva, per dir-ne dos sense cercar gaired'entre el cens de vius i morts que la glòria té oespera.

Artà dóna gents com En Josep Mèlia, queemprèn la volada totd'una, o agombola forans comEn Guiem Cananei per a fer-los seus per ja sempremés.

"Bona gent, la d'Artà", diuen que digué aquelladama forastera, just abans de cloure els ulls, com aresum sintètic de tota una vida d'observació de lamaregassa humana alcortanenca.

"1 molt seva", caldria afegir, si hom vol ésserjust, definidor, definitori i definitiu. ¿On, si no. unaterra tan forta, però, alhora, tan breu, pot donar, almateix temps, dos escultors tan diferents en tot i pertot?

Estic parlant, prou ho sabeu ja, d'En Pere i EnJoan, que no responen pas, a les característiquesapostòliques, sinó tot el contrari.

En Pere és un home suau, f i , discret, cerimo-niós, assenyat, silenciós i delicat. Un ser sensible quees mou per la vida com fent-ho de puntetes per nofer renou ni molestar. En Pere seria incapaç de tallarcap orella, ni per a defensar el Bon Jesús.

En Joan és una força de la Natura, un xerradorcridaner, caparrut, avassallador, un homenot d'empen-ta, un adorable foll, absolutament impossibilitat derestar quiet i mut al peu mateix de Crist creuclavat.

Està clar, idò, que un necessita el foc, l'aire, lafornai i el mall per a treballar, entre cops i sorollsinfernals, mentre l'altre es reclou entre el silenci, lasoledat, la pau i la llar per a acaronar el fang, amoro-sament.

Són en Pere Pujol i En Joan Ginard, dos escul-tors de la terra d'Artà amb qui, sense conèixer-los,per ventura pensava N'Igmar Bergmann quan realitzàla seva gran obra: Crits i Remoreigs.

PLANAS SANMARTÍ

entrevista

Nuestra entrevista de hoy es una entrevista imposible.En efecto, cuando ya habíamos pensado entrevistar a Ju-

lián, fue internado en una clínica , de Palma donde falleciópoco tiempo después.

Muchas cosas podrían decirse de este hombre nacido enArta el 10 de Septiembre de 1910, cuando nuestro puebloestaba sumergido de lleno en el tercermundismo, aunque elconcepto y la palabrita se desconocían.

Un rasgo característico era su bondad. Suave en el trato,cumplidor de sus compromisos, esclavo en exceso de su pala-bra, anduvo por el mundo casi de puntillas, y si a algunomolestaba era por haberse ganado con su trabajo los puestosque llegó a ocupar. Elegante en el trato y en todo lo referen-te a su persona.

JULIÁNGARRIÓMESQUIDA(Fuia)

No se conformó con la vida monótona y sin horizontesde nuestros lares en aquel entonces, y por el año treinta ynueve, recién acabada la guerra civil, fijó definitivamente suresidencia en Pahua, sin desligarse jamás del todo de Artadonde durante muchos años colaboró e incluso en ocasionesllevó el peso total de la organización de carreras ciclistas ysobretodo el CIRCUITO. Así, con mayúsculas, el circuito deSant Sal va dore t del siete de agosto, nuestras fiestas patronales.

Page 7: NUM. PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/...ANY I - NUM. 1 PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, MARÇ 1983 Si compartíssim

DES DE MADRID

Escric, des de molt enfora, una gelada nit de febrer.Defora, entre els pinetells, cau una pluja lenta, pererosa...

Me treballat, entre les dotze i les quatre del matí. enuna novel·la que no sé si mai podré acabar. Des de famolts d'anys aquest és el tast habitual de les meves nitsd'insomni.

Estic cansat. Hauria de fer un article per a la "AgenciaEfe" que s'ha de distribuir per tota Amèrica. No em sentamb prou forces. Sent, per la ràdio, la veu sensual d'unaal·lota que acompanya frenèticament els noctàmbuls. Lluny,pens, la vila dorm entre una boira esponjada. ¿Quedaráqualcú despert, en aquestes hores altes de la nit , que pugui

comprendre l'amor d'un home que parla, solitari, a l'estrellade l'alba dels seus records, de les seves llunes brusqueres ierrants?

"A Artà -m'ha dit En Xerafí- preparam una novarevista".

¿Per què, doncs, l'abatiment que no em permet encetarun paper destinat a milions de lectors potencials em dónaen canvi, energia per a confegir aquests mots destinats a unapetita minoria?

Si sabés contestar aquesta pregunta, seria tot allò queno he arribat a ésser: un gran escriptor. Perquè és el meca-nisme de la sinceritat, la pau de la paraula, l'agrai'ment del'idioma, la construcció d'una esperança, allò que aixeca lesobres que ens sobreviuran.

Un poble, una convivència, una cultura, una literatura,són resultat d'aquest exercici de síntesi i d'equilibri. Elsgrans arbres han de tenir les arrels fondes. L'embalum,l'aparatositat, solen ésser subformes de la mentida.

Hi ha calúmnies, insults, desqualificacions de moltesmenes. Només la veritat resisteix mirar els ulls d'aquells queens han vist néixer. Qui no talla les seves senyes d'identitatés perquè s'hi reconeix. Només l'orgull dels artanencs, lalluita caparruda contra l 'adversitat, ha fel que realmentArtà sia un poble diferent.

Continua plovent. Potser és l'anunci d'una primaveraanticipada. Qui sap! La naturalesa de vegades fa miracles.Sembla que la terra és erma, avara, i tanmateix, sovint,esclata amb una rodella de colors, fruita ensucrada, tendra,desitjable.

Escolt les notícies de les cinc. Ha explotat un artefacteterrorista. Entre les ombres del vespre hi ha altres sembra-dors que deixen caure la seva llavor d'odi i destrucció.

La vida continua. Aquesta revista és una nova ane-lla en una llarga cadena d'esforçoi. Deixem-hi constànciad'una promesa de llarga vida.

I una exacta paraula de compromís.Una clara voluntat de lluita pel camí del diàleg, de la

pau, de la tolerància i el respecte a totes les idees...

JOSFP MÈLIA

Hace unos años fue galardonado con una placa conmemorativapor tal evento, del que se cumplieron el año pasado veinticin-co años.

CICLISMO: he ahí su gran afición. He ahí su hobbyque él había convertido en misión. Vicepresidente del ClubCiclista Insular, con sede en el Café Triquet y peña en Artàdesde donde procedía; organizador de innumerables pruebasque desbordaban el ámbito local y nacional a veces.

Vicepresidente, durante diez años, de la Federación Ba-lear de Ciclismo; gran amigo de Luis Puig, a la sazón mandâ-mes en Valencia y más tarde Presidente de la Federación Na-cional y actualmente al frente del organismo- internacional.

Colaborador de la Peña Solera de Barcelona, de la queundo una Peni en Palma, filial de mucho renombre, y asiduolelegado en el Cinturón de Cataluña, de donde se trajo conluestros corredores, muchísimos trofeos y tres primeros:lime Alomar de Sineu, Juan Vicens de Campos, y otro, queíntimos no recordar.

Retirado de sus actividades laborales, habiéndose queda-do viudo, regresó a Artà, y en el Celler Can Faro han sabidode sus buenas maneras, ya que constituía un inmejorable pú-blic relations. Tanto "En Bernat" como "Antonia", la mejor

cocinera del Llevant mallorquí, tal la denominaba él, fue-ron como su segunda familia. Porque Julián, sin estar distan-ciado de sus hijos, a los que veía semanalmente y a quienesidolatraba, me consta, quería vivir su vida y sobre todo dejarlavivir a los demás. Era artanenc de raíz, quería a su pueblo yreencontrarse con sus viejos amigos: En Pere Antoni Confit,en Miquel Riera... etc., etc. Tuvo una destacada actuación encuantos actos cívicos se le necesitó. Su última ilusión, el cam-bio que va a operarse en Na Batlessa.

Desde muy joven estuvo ligado a la saga de los FerrerPons. Primero en la construcción y más tarde en Hierros yAceros. Muchas madrugadas lo hallaron sobre el Puerto dePalma cuidando de la descarga de los barcos procedentes delNorte.

Emociona saber que en sus últimos días, cuando la en-fermedad mordía, él murmuraba: "Si me'n pogués anar a Artàme posaria bé. Aquells aires me proven... i aquell menjar... iaquella gent". Porque Julián, hermosamente humano, buscabacompañía. La compañía tierna y caliente de sus coetáneos.

Fue un hombre bueno. Y en esta ocasión, no es unafrase más. Es una excelsa verdad.

SERAFÍ GUISCAFRÈ

Page 8: NUM. PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/...ANY I - NUM. 1 PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, MARÇ 1983 Si compartíssim

recreativa

PARLEM BEDE FUTBOL

El futbol té tanta anomenada queno passam dia sense tenir-ne noves ifer-ne comentaris. Tema d'incompta-bles converses, no importa saber delletra per a expressar-ne opinions, ifins els bàmbols s'hi troben eminents.

+*Z*

Per la massificano del fenomen, el vo-cabulari específic ha amarat el lèxiccol·lectiu amb vocables que mai nopodrem traduir: per a esbravar l'exal-tació d'un aficionat, ¿hi ha purismeque suplanti el crit indomable de" ¡gol! "? Termes com "orsai", "xut","còrner" o "penal" són admesos senseoposició i no convé substituir-los men-tre expressin conceptes originals, norepetits en altres situacions.

No obstant, d'una manera massapacífica, s'han infiltrat uns mots queno hauríem de tolerar sense discussió.Farem un recull d'aqueixos barbaris-mes, amb el propòsit d'arxivar-los de-finitivament en el seu lloc d'origen ireemplaçar-los per expressions autòcto-nes que tenen suc i saborino. Per acomençar, si, per lògica, la línia defen-siva es compon de defenses, no es tansegur que a davant s'hi posin "delan-ters" i no davanters. Ni pareix neces-sari dir "saque", quan el propi i benfàcil és treta, i el mateix "batón"podria ser baló o pilota. Parlant depilotes, la que pega en el "travessa-nyo" faria el mateix efecte si topasamb el travesser d'una porteria que

tampoc no té "largueros", ano mun-tants o, si voleu, pal dret i pal esque-rre.

No recriminem un jugador per mas-sa "passes", sinó per abús de marra-des. I, si és dins l'àrea pròpia, convéno que "despeji", però sí que allunyio arruixi o engegui promptament lapilota: en casos de perill, un armix oun arruixament és més pràctic que lesmarrades. Alerta també als "cabeçassos"! No suggerim sucades ni carabas-sots, tan nocius i poc eficients; peròun bon cop de cap seria una jugadabufarella.

Referint-nos a l'àrbitre, podríemveure'l com allò que és: un elementimprescindible en el procés del joc. Sia fora poble resulta casolà (perdescomptat, no li direm "cassero"),suportem-to amb esto i cisme, com unamala sort, i preguem que no la bollidel tot contra l'Artà.

1 ja que surt el nostre equip,acabem amb una fantasia: ¿No fariagoig que el "Club Deportivo Artà"s'anomenàs en mallorquí?

JOAN ESCANELLAS I LLINÀS

^*

a cop de barret

¡ENHORABUENA ARTA!

El nacimiento de una publicación es siempre unevento feliz y mucho más para uno si de algunaforma puede participar en él, aportando su granitode arena y colocando su firma entre otras de recono-cido prestigio y ya larga tradición en el mundo delos papeles. Si además el feliz alumbramiento tienelugar, aunque sea a costa de la vida de alguien quepor sus años ha quedado desfasado, en tu "tierrachica" pues mucho mejor, miel sobre hojuelas, quediría el castizo. Hoy es un gran día y uno se sientefeliz ¡Enhorabuena Arta!

¿Que por qué felicitamos al pueblo al que men-sualmente vamos a hacer llegar nuestras "paridas"?Lo tengo claro. Todos los pueblos se deben sentirorgullosos de sus logros y "L'Artà" es un logro deArtà. El pueblo es capaz de generar inquietudes yesperanzas entre gentes, de aquí y venidas de afuera,pero adoptadas, lo suficientemente "tocades des boíl"y entusiastas como para emprender una aventura deeste tipo, una aventura creadora y con proyecciónpopular que a su vez, por esto precisamente, deberáentusiasmar al resto del pueblo. ¿Es o no, si se con-sigue, una proeza digna de felicitación todo este tin-glado? Para mí no tiene discusión.

Vamos a dejar el asunto así por esta vez, peroantes permitidme la justificación del nombrecito dela sección. "A cops de barret" no pretenderá atacara nadie con "mala leche" ni ser partidista, pero elautor avisa de antemano que su intención es correr agorrazos (esta podría ser bien la traducción al caste-llano del título de la sección) a todo el que notrabaje en bien de su pueblo que es el de todos. Y elque avisa no es traidor.

MAaX BARRET

Page 9: NUM. PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/...ANY I - NUM. 1 PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, MARÇ 1983 Si compartíssim

S" POLITICA

ANTE LAS ELECCIONES MUNICIPALES

A medida que se acercan los comicios el ambiente polí- Wtico local va calentando motores. Los partidos buscan afano- ^/sámente candidatos idóneos y, éstos, unos se dejan querer yoíros revolotean ansiosos en torno al panal de rica miel. "Sa >r.comanderà" subyuga, en especial, a los que han tenido oca-sión de degustar el néctar del poder.

A dos meses vista, algo empieza a vislumbrarse. El P.C.,a diferencia de 1979 estará ausente en esta ocasión, y difícillo tiene U.M., al declinar los dos señores invitados el ofreci-miento que los de Alberti les hicieron para la organización desu elenco.

P. S. O. E.

El panorama pre-electoral del partido del gobierno no parece medianamente claro en el ámbito localista. Dostendencias claramente opuestas en el seno de la Agrupación dificultan la confección de la candidatura socialista. Lasgestiones encaminadas a colocar "independientes" caracterizados en la cabecera de la lista no han tenido éxito. Elresto de la candidatura tampoco tiene titulares. Toni Maria que contaba con muchas posibilidades, no quiere repetir, ylos nuevos fichajes apalabrados, que no confirmados, una señorita M. M.. un futbolista, y un administrativo; están a laespera de la unificación de criterios. La última palabra y la mediación en el problema, deberán llegar desde las altasesferas de la Federación Socialista Balear.

ALIANZA POPULARSalvo alguna leve modificación de última hora, la candidatura está prácticamente perfilada. El ex-alcalde Gabriel

Massanet "Maia", seguido de Juan Cladera, Tofol Ferrer y Juan Sureda, encabezarán la lista en sus primeras posiciones.A partir de aquí', puede haber permuta de factores que no alterarán el producto. El resto de candidatos estánnominados a falta del orden de- colocación. Miguel Llaneras "Sineu", Antonio Picó "Salem", Luis Comila, AntonioVaquer "Rai", Andrés Pascual Botella, Perico "de sa Caseta", Luis Ferrer "Mares", Lorenzo Planisi de La Colonia.Bernardo Riera "Xeret", y José Jaume "Es Jefe", completan la formación.

C. D. S.

Los melianistas-cedeseros también parecen tener avanzados sus trámites electorales. En su bagage positivo contabi-lizan plantilla harto suficiente para cubrir holgadamente su candidatura. En su debe, la urgente necesidad de encontrarun atrayente cabeza de lista. Del quinteto centrista actualmente en el consistorio, Toni Llaneras y Catalina Thomasparecen contar con todos los números para una posible repetición, mientras Jeroni Cantó ve confirmado su deseo depasar a la excedencia. Cierto "banquero" y algún profesional de la enseñanza son, entre otros varios, sus nuevasincorporaciones.

GRUP INDEPENDENTEste grupo parece estar sumido en un mar de dudas. Les ilusiona seguir en el poder, mas recelan del resultado

de las urnas. Hay cansancio en algunos de sus elementos, como los S. Ginard y M. Escandías, mientras que a otros no lesimportaría repetir una nueva andadura. Su número uno, Jaume Morey, no acaba de pronunciarse. La alternativa debuscar otra cabeza de lista es prolija y difícil, aunque en la calle ya suena el nombre de A. A. Secretos a voces, sinembargo, hablan de conversaciones Grup Independent, P.S.M., P.S.O.E., (una de las dos tendencias) con vistas aconfigurar una lista unitaria. Desconcertante y extraño híbrido resultaría, mas en política todo es posible, y es quepara alcanzar la poltrona se pasa de ideologías y de doctrinas.

NOTA: Se comunica a los partidos políticos que deseen usar nuestras páginas para cualquier notainformativa sobre su programa electoral, que pueden dirigir sus escritos a LIBRERIA BUJOSA. CardenalDespuig, 3.Por lo escueto de nuestra paginación (8) les rogamos la máxima sintetización, sin perjuicio natural-mente, de su claridad informativa. Gracias.

Page 10: NUM. PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/...ANY I - NUM. 1 PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, MARÇ 1983 Si compartíssim

PREMSA FORANA ^N

EL PRESIDENT DEL CONSELL INSULAR DE MALLORCACON LA PREMSA FORANA

En el Puig de Santa Magdalena tuvi-mos ocasión de compartir manteles conDon Maximiliano Morales. Presidentedel Consell de Mallorca. De verdad sepasaron muy buenos momentos, tantopor la perfecta organización del actocomo por las palabras que a los postresnos brindó en contestación a las denuestro Presidente, el del Consell Insu-lar, quien, tras realzar la importanciaque la "premsa forana" tiene paranuestros respectivos pueblos como en elcontexto insular.

Nos prometió su ayuda.Por la tarde, visitamos en su compa-

ñía la Emisora de Inca Radio Balear, enla que se nos hizo una entrevista endirecto. En la fotografía, con el Presi-dente del Consell Insular. Santiago Cor-tés y el director de la emisora.

* * *

NOTA INFORMATIVA

En el Pleno del Consell Insular de Mallorca, celebrado en fecha 18 de Enero de 1983, se tomó elacuerdo de invitar al niño Alberto Muñagorri, que resultó herido de gravedad en un atentado terroris-ta en Rentería, a visitar Mallorca una vez repuesto de las heridas sufridas.

J

«GLOPEIG:

PO*

Dues preocupacions turmentaven l'inspectorMacGinty quan, pipa en boca, s'apropà al sergentHill, jacent en terra inconscient, dins el jardí de

"leidi Elizabet" a qui acabaven de robar el valuósquadre "Els Fumadors" del pintor David Teniers: peíun costat un sentiment afectuós en pensar que pentura havia indui't l'amic a una missió massa perillosai per l'altre, el risc professional que, si es perllongaven les seves declaracions, el lladre agressor poguésesmunyir-se.

-"Duguin tot-d'una un flasc de sals o una bote-lla d'esperit" —va ordenar, més que demanar l'inspec-tor.

Blai, el majordom, va acudir tot seguit amb unaampolla de caçalla, substitutiva, en ares de la rapide-sa, del que havia demanat el policia.

Aquell, aixecant el cos del sergent, sostenint-lcamb el braç esquerre per darrera, va posar-li la bote-lla destapada arran del nas. Poc després el "ferit" vaobrir els ulls lentament apressant-se a dir, amb un filde veu:

-Mésavellet! Més avellet!

BONET DE SES PIPEÍ

Page 11: NUM. PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/...ANY I - NUM. 1 PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, MARÇ 1983 Si compartíssim

or f fîtesMINI-NOTICIAS

El pintor José M.a Labralado a nuestra población ha tenidogo de regalar al Consell Insular de Ma-llorca una obra suya. Recibió el obse-quio el Si. Conrado de Villalonga, Con-seller de Educación y Cultura quienagradeció la deferencia tenida por elartista gallego-artanenc.

Parece que va confirmándose el pro-yecto de reeditar "CROQUIS ARTA-NENCS" de R.P. Ginard Bauçà. Noti-cia que alegrará sobremanera a los mu-chos admiradores del Poeta artanenc.

"Curolles d'un somiador" es el títu-lo que ha lanzado a luz pública nuestroestimado colaborador Gori Mateu. El li-bro, tanto por su temática como porsu lenguaje ameno y sencillo, ha tenidouna gran acogida entre sus, cada vezmás numerosos lectores.

Esta vez parece que va en serio.Obras Públicas ha citado a los propieta-rios de fincas afectadas por la reformade ampliación de la carretera de Arta aCapdepera. Es el primer paso. Espere-mos que el segundo no se demore enexceso.

El animoso grupo de la Colonia deSan Pedro está montando MOLTA FEI-NA I POCS DOBLERS de Joan Masque presentarà el d fa de San José si eltiempo no lo impide. Es una delicia vertrabajar a este grupo que con la obrade Joan Mas nos debe divertir en extremo.

HOMENAJE AL PADRE MÒJEREl día 27 de Marzo, después de fina-

lizar la función del Pregón de SemanaSanta, a las 7'30 , en el Salón de los P. P.Franciscanos se celebrará un acto litera-rio musical en homenaje al Rdo. P.a

Antonio Mojer en el que tomarán parteel Padre Colom, D. Joan Sard Pujadas,Joan Mesquida y el Padre Provincial.Francisco Tous. El terciario de másedad hará entrega de una estatua dePere Pujol al Padre Mòjer, y María Fe-rrer, le entregará el Pergamino. A conti-nuación actuarán ARTA BALLA ICANTA y la Rondalla del Colegio SanBuenaventura. Por la mañana a las11*30 habrá una celebración eucarística.Desde las páginas del ARTA felicitamosal "PARE MOJER".

SSÍ**

8£á**-

LA EXCURSIÓN DEL MES

PETRA - ERMITA DE BONANY

La subida a la Ermita se inicia enPetra, siguiendo el camino asfaltado, ysupone una marcha de poco más de unahora. También se puede subir por unsendero que asciende desde Villafranca.El Santuario.de grandes proporciones,fue construido en el año 1604, y en élse venera a la Virgen de Bonany. Laiglesia, muy hermosa, ha sido denomi-nada la "Catedral de las Montañas". Enel promontorio se puede almorzar de-bajo de los pinos, disfrutando del be-llísimo paisaje que desde allí' se divisa.El regreso a Petra dura unos cincuentaminutos. En Petra se puede visitar lacasa natal de Fray Junípero Serra, elevangelizador de California, el edificio-museo, el antiguo convento, (dondehay verdaderas obras maestras del arteescultórico) y la parroquia, del máspuro gótico.

//

"20 EXCURSIONES A PIE POR LA ISLA DE MALLORCA"(CONSELL INSULAR DE MALLORCA)

LA BRIGADAAny 1947. Don Joan Sard era el

batle, i el consistori acordà erigir unmonòlit a Costa i Llobera, en el llocon el poeta pollencí situa la ferotge tri-bu de l'alzina, els nostres primerencsavantpassats. La brigada que aleshorescuidava de rentar la cara als carrers dela vila fa feina a la peanya de pedrapicada. Ells són, d'esquerra a dreta,l'amo en Serafí Puig, en Jaume Quec,en Pere Rata i en Biel Rosseió (Cu-quet). Martell en mà i "travilles", posa-des, en Joan Ferriol, llavors a punt de"galán" jove. Al fons, l'entrada delpoblat prehistòric de les nostres Pai'sses.

J

Page 12: NUM. PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/...ANY I - NUM. 1 PERIODIC INDEPENDENT D'INFORMACIO LOCAL ARTÀ, MARÇ 1983 Si compartíssim

concomitanciaspoètiques íí*?:::?:::?:*:?:rnmmrn*

DEL SANT PERE

Per s'entès, per s'elitistap'es que sap de lo que vap'es que té molta de vista,surt una nova revistaa dins la vila d'Artà

No venim en pla polític.ni a girar el món de revés;però un poquet d'esperit critica un periòdic satíric,mai l'hi ha estat un poc de més

No venim a fer renouperò tampoc a callar;i si a qualcú res li couque no li vengui de nousi és que abans s'ho va cercar.

No som de ningú sa veudoncs ningú mos ha comprat;i si mos llegiu veureuque "ARTÀ" és tan sols portaveude sa crua veritat.

Mos hem fet tres manaments,tres desitjós a complir;tres bases, tres fonaments,i n'estarem ben contentsde poder-los tots seguir.

Primer desig: informarde lo que passi a n'es poble;per un escriptor no hi haper molt que hi vulguin cercarconcomitància més noble.

Es segon: entretenir,que és un punt fonamental;si no heu podem conseguirja mos podem despedirdes lector potencial.

I tercer: ésser conseqüentsamb sa nostra idiosincràsia;ser veritables, prudents,i, sobre tot, bones gents,proeurar-vos caure en gràcia.

P'es manobre, per s'artista,p'es que sap de lo que va;p'es que té molta de vistaJa és aquí vostra revista!"ARTÀ" vos saluda, Artà.

Esports

EL ARTÀ EQUIPO REVELACIÓN

No cabe duda que en esta difícil Ter-cera Nacional si hay un equipo que porméritos propios destaca, éste es el Artà.

Conjunto que, por primera vez en suhistoria, se codea con los equipos punte-ros de esta categoría.

Mezcla de juventud y veteranía elequipo artanenc es capaz de plantarlecara al más pintado y vencerle. Cederpuntos ante un rival más o menos flojo.Lo que quiere decir que al equipo, biendirigido por su mister, le falta el foguenecesario para desenvolverse en esta cate-goría y aspirar seriamente a los puestosde cabeza.

Sin embargo todo es cuestión de tiem-po y a estas alturas encontrarse en latabla en octava posición con 29 puntosy un positivo a nuestra manera de pensares ya un éxito que no podíamos dejar deseñalar.

GOL

NOTAS DEPORTIVAS

Los jugadores artanenses Miguel Pla-nisi y Juan Andreu Vives han sido se-leccionados para jugar en la SelecciónBalear Infantil que ha de tomar parteen el Campeonato de España.

El equipo benjamín del Avance seha clasificado campeón imbatido deltorneo Comarcal de la citada categoríay en la que tomaron parte diez equi-pos.

El portero del Arta, José María, enca-beza la clasificación del mejor jugadorde tercera división nacional que organi-za el diario "ULTIMA HORA".

J. MASSANET

LES QUATRE ESTACIONS

^T^*

LA FULLA DE LLORER

Ventet de març eixeritque ençates la primaverai deixes siulant darrereun hivern que ja ha finit,

amb el teu buf atrevituna fulla volanderaque dormia a la vorerahas acostat a mon pit.

-Segueix endavant i avança,no tenguis por ni recança-diu la fulla de llorer.

I mentre jo la miravala fulla morta volavaallunyant-se pel carrer...

J. SARD

EXCURSIONES A PIEUN LIBRITO EDITADO POR ELCONSELL INSULAR DE MALLORCA

El Consell de Mallorca en su intención deincentivar el Turismo de Invierno ha realizadola segunda edición del folleto "20 Excursionesa Pie por Mallorca" en los idiomas alemán,inglés, francés y castellano además, natural-mente, del mallorquín.

En esta segunda edición se puede ver además,una relación de los transportes públicos quepueden ser utilizados para llegar a los lugaresque se recorren en las excursiones. Son distri-buidos gratuitamente a través de las oficinas deInformación Turística. Creemos que este folletopuede tener mucho interés para nuestros lec-tores por lo que facilitaremos su adquisición aquien nos lo solicite, a la par que iremos pu-blicando las rutas que consideremos de másinterésT"