natura i aventura 14

14NAT

URA

I AV

ENTU

RA ❚

AN

Y Il

l❚N

ÚM

ER

O 1

4❚

FEB

RE

R 2

00

8Re

vist

a gr

atuï

ta d

’act

ivita

ts a

l’ai

re ll

iure

per

Cat

alun

ya i

Ando

rra

NÚ

MER

O

Els esports de muntanya sónpotencialment perillosos.

Natura i Aventura aconsellaextremar les precaucions al’hora de practicar-los i no

es fa responsable delspossibles accidents que les

persones puguin tenir mentreels practiquen influenciatspel contingut de les sevespàgines. Natura i Aventura

no comparteixnecessàriament les opinions

dels seus col·laboradors. www.naturaiaventura.catwww.naturaiaventura.cat

EDITORIALLes primeres paraules que Edmund Hillary digué al seu company George Lowe quan arribà al campament base després d’assolir el cim de la muntanyamés alta del món acompanyat del xerpa Tenzing Norgay van ser: “George, hem vençut el bastard”. I és que per a aquells homes, el veritable motiu

d’escalar muntanyes era enfrontar l’esperit humà contra les ferotges forces de la natura i intentar vèncer-les, i el gran premi, quan ho aconseguien, erala pròpia satisfacció personal. Però el destí els jugà una mala passada i van ser considerats herois nacionals. Ells no es creien mereixedors de laimmortalitat que aquella consideració els regalava, i menys encara pel simple fet d’haver aconseguit pujar una muntanya, per molt alta que fos. Peròtant Hillary com Tenzing van ser obsequiats amb els més alts honors, els quals acceptaren amb aplom. Ambdós es convertiren en els ciutadans méscèlebres dels seus respectius països i la seva fama s’escampà pel món. Però els dos alpinistes aprofitaren la situació i dedicaren les seves vides a ajudarels pobles muntanyencs del Nepal. Aquest era el seu major orgull: havien ajudat a crear escoles i hospitals, construït ponts i aeroports, i milloraren la

qualitat de vida d’aquest poble oblidat. D’aquesta manera tots dos aprofitaren la seva celebritat per posar-se dempeus i lluitar pels drets dels menys privilegiats.És per això que hem d’admirar i recordar l’home que el passat 18 de gener ens va deixar a l’edat de 88 anys. Un exemple d’heroisme, no per haver pujat l’Everest,sinó per haver dedicat la seva vida als altres sense esperar res a canvi. L’heroisme de mantenir-se ferm defensant la causa en què creia. Realment, va significar molt per a la humanitat conquerir l’Everest? Només perquè és el lligam que uneix aquell equip d’homes que durant els anys ques’esdevingueren mostraren tanta decència, bondat i humilitat. El dia que venceren el bastard, Hillary i Tenzig forjaren el seu destí i el de tots els que els varenconèixer.

NATURA I AVENTURA

EDITORIAL

sumari

4 natura i aventura

06

12

26

’

ú

í

è

’ ó

NATURA I AVENTURAANY III. NÚM. 14FEBRER 2008

SOL·LICITAT CONTROL DE TIRADA OJDTIRADA: 15.000 EXEMPLARS

Direcció: Jaume GuillotJordi Fernàndez

Disseny gràfic i fotografia: Christian Galindo

Correcció: Marta Guspí

Col·laboradors:Anna ParraGlòria SolsonaNaiana LacorteNúria PedrolaAlbert BrignardelliEduardo AbadJoaquim FernándezMa Antònia JuncàNil GuillotAnna Solsona

Edita: H4XORS S.L.Homer, 63, baixos08023 BarcelonaTel./fax: 93 417 76 [email protected]

Publicitat:NATURA I AVENTURATel./fax: 93 417 76 [email protected]

Imprimeix: TALLERES GRÁFICOS SOLER S.A.Dipòsit legal: B-51.197-2006

5

SENDERS DE GR: Travessant els Pirineus

BICICLETA DE MUNTANYA: Cercant l’aeròlit de Canyelles

BIBLIOTECA: Novetats editorials

RUTES A PEU:Els búnquers dels Pirineus

TÈCNICA I SEGURETAT:Meteorologia de muntanya

ESPELEOLOGIA: Avenc d’en Passat

TOT TERRENY: Vida i mort al Solsonès

ESCALADA ESPORTIVA:La font de l’Ametlló

NOTÍCIES: L’actualitat de mes

PLANTES MEDICINAL:Bossa de pastor

MÓN SOSTENIBLE:El consum energètic

06

12

17

18

24

32

34

35

28

SOSTRES COMARCALS:Les Agudes, 1.706 metres

CALENDARI:L’agenda del mes

38

42

38

32

26

36

6 natura i aventura

SEN

DERS

DE

LLAR

G RE

CORR

EGU

TSE

NDE

RS D

E LL

ARG

RECO

RREG

UT dDes que vàrem passar la prime-

ra nit d’aquest viatge al ras, aresguard dels vells murs depedra de l’abandonat poble dePeguera, que no havíem tornata fer bivac. Aquest cop, però, alcel no brillen els estels i la llunano sembla voler aparèixer. Unsnúvols negres han apagat el dia,i la nit que ens envolta és de lesmés fosques que recordo. A l’e-ra de cal Jan hem encès unapetita foguera que ens ha servitper a escalfar-nos una mica iara, una estona després, l’im-provisat foc de campament s’haconvertit una difosa llum verme-llosa que neix dels cremalls queencara resten encesos i que esperd a mesura que s’allunya denosaltres. La Núria ja dorm.Sempre és la primera de caure.La llum rogenca dóna un todiferent a les seves galtes i, tot iestar dormida, els seus llavisdibuixen l’esbós d’un somriure.De sempre m’ha semblat unanoia bonica, tot i que aquest noés el tret que més la caracterit-za. D’això me’n vaig adonar elprimer dia que la vaig sentir riu-re. En contemplar-la vaig desco-brir, sota aquell somriure, unanoia tendra i fràgil que alhoraens desbordava amb la fortale-sa que inspira una rialla. Desd’aquell precís instant m’he

El Camí dels Bons Homes Etapa 6

Travessant els PirineusTravessant els Pirineus

L'etapa de Bellver de Cerdanya a Porta (França) es pot fer d'una sola tirada, calcu-lant unes 11 hores de caminada. Nosaltres recomanem fer-la en dos trams, fins aCan Jan de la Llosa primer, i fins a Porta l’endemà. Això ens permetrà gaudir mésdel paisatge i a la vegada alleugerir la càrrega d'una etapa tan llarga. Es pot demanar un transfer que ens vindrà a buscar a Can Jan de la Llosa o acampar enels prats d’aquest mas (lloguen el material). Més informació a www.camidelsbonshomes.com

7senders de llarg recorregut

Sortim de Cal Jan (1) i travessem el riu de la Llosa. Prenem el sender que marxa en direc-ció nord a buscar un pas estret entre el riu i les roques a sota mateix del castell de laLlosa (2). Continuem pujant seguint el curs del riu. Passem pel costat d’una cabana depastors gairebé derruïda, la Barraca de la Farga (3), que ens servirà d’aixopluc en casde necessitat. Seguim ascendint i creuem el torrent de la Ginebrosa (4) en una zona deprats oberts. El camí comença a pujar en ziga-zaga, i creuem en diversos punts el riude Calm Colomer (5). Creuem de nou el riu de la Llosa per un pont de troncs i canviem devessant. A partir d’ara remuntarem la vall pel vessant que mira a l’est (6). A uns metres delcamí trobem una petita capella dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, una taula amb barba-coa i un edifici derruït, que fou l’antiga caserna de la guàrdia civil que vetllava la frontera ambFrança i Andorra (7). La vall es va estrenyent mentre ascendim en forta pujada fins a una cruïlla ambel GR-11 (8). Durant uns metres GR-11 i GR-107 van junts, però abans d’arribar a la Cabana dels Esparvers (9) el GR-11 marxa a la dreta. Passat aquest petit refugi es pren el sender que remunta la vall del riu Engraït, sempre en direc-ció nord. Després d’una forta pujada per una mena de congost arbrat, s’arriba al prat que hi ha a la capçalera de lavall. Desapareixen els arbres i el camí es fa difós ja que hi ha molts caminets marcats pel pas de bestiar. Anem pujantpel costat del riu i el creuem a l’alçada d’unes grans pedres (10). Continuem remuntant la vall tot pujant un turó quehi ha al mig i progressivament ens anem dirigint cap a l’est fins a divisar la petita collada. Hi ascendim pel sender quefa ziga-zaga. Ja som al coll de la Portella Blanca (11). Ara només ens queda baixar fins al fons de la vall que s’obredavant nostre, en direcció est, seguint el curs del riu de Campcardós. Passem vora els estanys Gros (12) i Petit. Elsender es converteix, a l’alçada d’una cabana (13) en una pista ampla que mena directament a Porta (14).

Més informació a www.camidelsbonshomes.com

LA RUTA PAS A PAS

sentit fascinat per l’energia queregala a tots els que l’envoltem.Al mateix temps, però, vaig des-cobrir, en l’oasi dels seus ullsverds, un llampada de tristor imalenconia que varen passardesapercebudes per a la resta.Això em va acabar de convèn-cer de la fragilitat que amaga elseu cos tan atractiu i graciós, ique amb el temps m’ha anatencisant encara més.

“No has de deixar escaparl’amor” em sorprèn en Guillem,com si hagués passat l’estonallegint-me el pensament. I abansde deixar-me inventar una excu-sa continua: “M’he adonat decom mires la Núria. El teu secretés una càrrega massa pesadaper dur-la tot sol. Algun dia li ho

hauràs de dir.” Abaixo el capconfirmant, amb el silenci, lesseves sospites. Ell resta assegutamb la mirada perduda en el

foc que s’apaga. Les sevescelles un pèl arrufades em con-viden a pensar que està inquieto preocupat per alguna cosa.Potser els darrers esdeveni-

UN RECORREGUTD’AQUESTES CARACTERÍSTIQUESNO ES POT REALITZARSENSE UNA FORTAMOTIVACIÓ INTERIOR

SI ETS SUBSCRIPTORPODRÀS DESCARREGAR DEWWW.NATURAIAVENTURA.COM

EL PLÀNOL, L’ITINERARI I EL

TRACK PER AL GPS

Distància: 19,7 km.Desnivell: 900 m.

Temps orientatiu: 5 h.Època recomanable:

del novembre al maig pot haber-hineu. Cal consultar l'estat del tram i anar preparats.

Dificultat: mitjana.Tipus d’itinerari: lineal.

tres moviments tot esperant elmoment de saltar sobre el cam-pament improvisat. “Bé”, conti-nua en Guillem, “com ja saps,amago una pedra que moltespersones i entitats cobegen. Jafa una pila d’anys que m’hededicat a protegir el seu secret,però ja sóc gran i va essent horaque algú altre s’encarregui d’a-magar-la i vetllar perquè no cai-gui en segons quines mans.”Fa una pausa i assenyalant-meafirma: “Sembla que la pedrat’ha triat a tu”.

“Però com pot una pedra triarningú perquè la protegeixi?Quin disbarat és aquest?”, bal-botejo trepitjant unes paraulesamb les altres, mentre intentoasserenar-me per no pujar el tode veu i despertar la Núria.“I quin secret tant importantamaga aquest coi de pedra quemereix que arrisquem les nos-tres vides?”, esclato finalmentsense poder contenir els nervis.En Guillem em posa la mà al’espatlla i amb veu serenaintenta calmar-me. “Aviat ho

SEN

DERS

DE

LLAR

G RE

CORR

EGU

T

Una altra manera d’entendre l’excursionismeUna revista pionera que ens apropa mitjançant els diferents esports de natura, al nostre patrimoni cultural, biològic i històric.

“ ”Descobreix les històries

oblidades i els racons més

amagats de la nostra geografia

ments, els records o la històriaque ens està explicant i que,per alguna estranya raó, semblaque és la seva, el tenen amoï-nat. “Encara no t’he donat lesgràcies”, diu sense alçar el cap.“Estic en deute amb tu”.

“No va ser res”, li responc ensuposar que m’agraeix la nitque el vaig ajudar a foragitarl’encaputxat que li volia prendrela pedra; “qualsevol hauria fetel mateix”. “Potser si”, murmu-ra mentre aixeca el cap permirar-me directament als ulls;“però ajudant-me heu posat en

perill les vostres vides. I em sapgreu”.

Em quedo glaçat. “Què volsdir exactament? A què et refe-reixes quan dius que les nos-tres vides corren perill?”, li pre-gunto mentre sento com el meupols s’accelera. Amb la miradarecorro els voltants de cal Jan,però la foscor d’aquesta negranit és massa espessa per veu-re-hi més enllà dels pocs metresque la tènue llum de la fogueraque s’extingeix i l · lumina.Imagino encaputxats amagatsen la foscor, observant els nos-

Anunciat a Natura i Aventura trucant al: 93 417 76 14 · subscriu-te a www.naturaiaventura.cat

“Propera, pràctica, actual, compromesa, independent i jove

”

entendràs tot. No perdis la cal-ma.” I mentre s’estira sobre unavella flassada i es prepara per apassar la nit m’aconsella: “Nohi pensis gaire, intenta dormirque demà ens espera un diadur, perquè començarem a tra-vessar els Pirineus i no semblaque el dia ens vulgui acompa-nyar gaire”. Miro el cel fosc iamenaçador del qual pengennúvols negres, com si estigues-sin clavats amb agulles de filarsobre un negre teló de fons. Lesparaules d’en Guillem se’mrepeteixen al cap i a mesuraque passa l’estona me n’adonoque tot plegat, tant les cosesque ens estan passant, com les

que li passaren de la seva narra-ció estan molt lligades, i que, encerta manera, la Núria i jo for-mem part del desenllaç finald’aquesta història.

L’olor de cafè em desperta.La Núria ha matinat i ens hapreparat quelcom per esmor-zar. Amb gana devorem lesgaletes que ahir vàrem compraral forn de Bellver. La tassa decafè m’escalfa el cos i a mesuraque em desvetllo m’adono quela grisor que ens envolta no ésdeguda al fet d’haver matinat,sinó que la nuvolada que cobriael cel ahir a la nit s’ha anat fentmés espessa i no deixa ni tan

sols lluir el sol. Ens posem enmarxa seguint el curs del riu dela Llosa, i abrigats, ens endin-sem al cor dels Pirineus tot sen-tint com l’esperit de l’alta mun-tanya ens impregna els sentits.

“Quan en Guillem veié allu-nyar-se l’Ermessenda en direc-ció a Montsegur”, continuaexplicant-nos en Guillem men-tre travessem el pont de fustaque creua el riu, “seguida d’unscentenars d’homes i dones quehi volien cercar refugi, no estavasegur si mai tornaria a veure-la,i en aquell moment s’adonà queaixò era l’única cosa que voliaaconseguir. Ell es dirigí a Tolosai, mentre hi caminava guiant

també un enorme seguici defugitius, es va prometre a simateix tornar ben aviat al costatde la bella Ermessenda i jurar-liamor etern. En pocs dies arribàa Tolosa, on fou rebut amb granalegria pel comte, que ja temiael pitjor després de tants diessense saber d’ell. El qui l’haviaestimat com un pare estavaesperançat, i tot apuntava quela contesa estava a punt deprendre un altre caire, perquè elrei Pere el Catòlic estava al cos-tat dels seus amics i vassalls i

ells s’havien posat sota la sevaprotecció. Però en Guillem eraincapaç d’animar-se. S’imagi-nava la seva estimava cavalcantper camins glaçats, a les entran-yes de les Muntanyes Negres,embolicada en la seva capa. Amesura que passaven els diesse sentia extenuat i amb el cosmalmès. El dolor de l’ànima estransformava en ofec, quan s’a-donava de la seva soledat.Aquella mirada entre les flamesde Besiers i aquell cos nu nete-jant-se la sang dels altres en unrierol proper a Carcassona l’ha-vien condemnat a patir la pitjorde les tortures possibles: la sole-

C/ Homer 63, baixos - 08023 Barcelona · 93 417 76 14 · www.naturaiaventura.cat · [email protected]

LES TERRES OCCITANES EREN EL CENTRE DE LA CULTURA EUROPEA,AMB LA POESIATROBADORESCA,L’AMOR CORTÈS I ELREFINAMENT DELSCOSTUMS

SUBSCRIU-TE i per 20€ a l’any podràs

gaudir de molts beneficis

· revista a casa· tracks, roadbooks i ressenyes de totesles rutes proposades· sortejos· descomptes· i molt més...

Subscriu-te a Natura i Aventura.Mes a mes no deixaràs de sorprendre’t.I sortiràs guanyant amb tots els avantatges i descomptes

10 natura i aventura

dat. I ara es trobava sol; com sifos Adam al paradís en els tempsen què encara no havia sorgit ladona de la seva costella. UnAdam tot embrollat amb unacarn nova massa repleta devida, i amb un cap que nomésservia per a donar noms a cen-tenars d’animals, que es pre-guntava per què havia posatDéu en ell una necessitat tan

gran de parlar quan no hi havianingú amb qui poder fer-ho.Sentia la imperiosa necessitatde veure l’Ermessenda, de tor-nar a parlar amb aquella noia.Era com si mai no hagués parlatamb ningú. Necessitava dirparaules vertaderes, paraulespesades com l’or i càlides comla sang, que fluïen per si solessense esgotar-se mai.

Però encara hauria de passarun llarg període de temps abans

que en Guillem pogués allun-yar-se de Tolosa, on arribavenles històries més esfereïdores;com la que explicava que, aBrams, Simó de Montfort haviafet alinear 100 dels homesvençuts i, un per un, els haviafet buidar els ulls i tallar les ore-lles, el nas, la llengua i els llavis.Això perpetrat, els havia enviat,guiats per un home, a qui lihavia fet gràcia de deixar nomésborni, fins al peu dels castellsde Lastors. Molts dels torturatsmoriren pel camí. Quan Pere-Roger de Cabaret, el senyor deLastors, veié arribar la tristacomitiva dels 100 mutilats vademanar al rei d’Aragó que elsdefensés, però aquest demanàa canvi que li lliuressin els seuscastells. Pere-Roger consideràel preu massa alt, i continuà lalluita sense el suport del monar-ca català. Aquell estiu, un anydesprés de l’atrocitat comesa aBesiers, arribaren a Tolosa notí-cies que Simó de Montfort haviareforçat el seu exèrcit i haviapres Menerba (on cremaren ala foguera més d’un centenar

SEN

DERS

DE

LLAR

G RE

CORR

EGU

T

ALTIMETRIA DE L’ETAPA

d’heretges). Mesos després esconfirmà també la caiguda delscastells de Termes, Aguilar iPuiverd.”

Del cel comencen a cauregruixudes gotes d’aigua. Finsavui hem tingut molta sort entotes les etapes, i sempre ensha acompanyat un tempsesplèndid, però des d’aquestanit tot ha canviat. El cel serèdels darrers dies ha estat subs-tituït per un camp d’espessosnúvols foscos que no han dei-xat, ni per un instant, abocar-seel sol. La cabana de l’Esparverens permet aturar-nos a des-cansar i posar-nos roba d’abric itambé l’impermeable.

“Si les terres occitanes erenllavors el centre de la culturaeuropea, amb la poesia troba-doresca, l’amor cortès i el refi-nament dels costums, Puivertera considerada una de lescorts més fastuoses de l’època.Cap altre castell no se li podiacomparar en luxe i riquesa.Puivert era una residència feliçper les festes i els torneigs, i fouel lloc de reunió de trobadorsrossellonesos i provençals, onrecitaven i componien trobes ipoesies. Els senyors d’aquestscastells no eren pas herètics”,recalca en Guillem mentre ensallunyem de l’improvisat refugi;“però pertanyien a una societaton es desenvolupaven la poesiai l’amor cortès i al mateix tempsel catarisme. Tot anava junt, iper a ells defensar l’heretgia eradefensar la pròpia terra, un sis-tema de vida, el bé comú d’unacultura... i malgrat el terror pro-vocat per les matances i larepressió, escolliren deliberada-ment d’oposar-se a la croada.”

Les parets dels cims que ensenvolten es van enfarinant deblanc a mesura que guanyemalçada i la pluja es va convertinten neu. Hem deixat enrere lavall del riu Josa i remuntem lavall del riu d’Engaït, que serpen-teja esquivant els grans blocs

SIMÓ DE MONTFORTHAVIA FET ALINEAR100 HOMES I, UN PERUN, ELS HAVIA FETBUIDAR ELS ULLS ITALLAR LES ORELLES,EL NAS, LA LLENGUA IELS LLAVIS

de pedra que caigueren de lesparets, cada cop més verticals,que conformen aquesta conca.El paisatge s’ha anat ensalvat-gint i la neu i el vent encara elfan més inhòspit. Quan unmenys s’ho espera apareix,retallada entre els escarpatspenyals del pic Negre d’Envalira,el coll de la Portella Blanca. Ésun pas molt evident i un cop adalt podem observar una mos-tra de les arbitràries divisionspoliticoadministratives que aquíens permeten, en pocs centí-metres, plantar-nos a França,Andorra o Catalunya, sense dei-xar d’estar en un mateix territori.La vista des del coll és esplèndi-da. Pel cantó francès es veu lacara nord del Puigpedrós i labella vall de Campcardós quedesemboca a Porta.

Portem gairebé sis dies cami-nant i la Núria no defalleix. Unrecorregut d’aquestes caracte-

rístiques no es pot realitzar sen-se una forta motivació interior.No es tracta de la dificultat desuperar les diferents etapes,sinó d’aprofitar els silencis delscamins per a meditar sobre elsfragments de la història que en

TREPITGEM PEDRESQUE EN ALTRE TEMPSFOREN ESQUITXADESPER LLÀGRIMES DEDOLOR PER LA SEPA-RACIÓ DE LA TERRANATAL, PERÒ TAMBÉPER L’ESPERANÇAD’UNA VIDA MILLOREN ELS DOMINIS DECATALUNYA I ARAGÓ

Guillem ens va explicant i queformen part del nostre passat.Estem recorrent, en sentit invers,la ruta que va portar moltshomes i dones a l’exili per serfidels a la seva fe. Trepitgempedres que en altre temps forenesquitxades per llàgrimes dedolor per la separació de la terranatal, però també per l’espe-rança d’una vida millor en elsdominis de Catalunya i Aragó. Itot per ser fidels a una fe religio-sa. Quina immensa força deconvicció devia posseir aquellafe per aconseguir que hom hoabandonés tot per continuaressent-hi fidel. Quelcom que,per desconegut, sorprèn encaramés en l’ època en què ens hatocat viure. ❚❘

e


RUTE

S EN

BIC

ICLE

TA D

E M

UN

TAN

YA

El poble de Canyelles es troba a142 m d’altitud, en un turonetque s’alça al mig d’una vallflanquejada per diverses eleva-cions: el puig de l’Àliga, el puigde les Forques i el puig deMontgrós; i des de sempre haestat un punt estratègic per laseva condició d’enllaç entre elmar i la muntanya. La riera deCanyelles va ser durant moltsanys la ruta que connectava elspobles costaners amb les pobla-cions interiors.

Un flamejant raig de llum travessà el cel i es precipità contra la Terra.Se sentí un espetec com si fos la fi del món, seguit d’un escampall com

de metralla que petava per tot arreu. Tothom va deixar el que teniaentre mans i s’abocà al carrer per veure què passava. El dia era clar iassolellat. No podien ser trons ni una tempesta. Més tard, al camp es

van trobar, escampats, multitud de bocins d’aquell roc que havia caigutdel cel. Uns dies més tard vingueren científics de Barcelona i d’altresllocs per a estudiar el fenomen i s’endugueren les restes del meteorit

que van poder trobar o comprar, a bon preu, als pagesos que les havienrecollit i que en van fer un bon negoci. Era l’any 1861 i des d’aleshores

a la comarca es coneix Canyelles com “el poble del meteorit”.

I un dia una pedra caigué del cel...

Cercant l'aeròlit de Canyelles

I un dia una pedra caigué del cel...

Cercant l'aeròlit de Canyelles

1

El nucli antic del poble es tro-ba arrecerat rere el castell i lacontigua església de SantaMagdalena, on podem arribar-hi ascendint pels estrets i cos-teruts carrers. Les restes delcastell que es conserven datendel segle XV, i són, fonamental-ment, una torre, de planta cir-cular, i un fragment de murallaamb cinc merlets. La façanacontigua a l’església, amb laqual forma angle, té un porxoamb dos arcs escarsers,damunt del qual hi ha un terrat.Possiblement aquesta fortifica-

raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims · rutes · escalada · esquí · vies ferrades · iglús · raquetes de neu · BTT · espeleologia

Alt Berguedà

1. Al segle XII es construí

l’ermita romànica de Sant

Joan de Viladellops sobre

un edifici anterior.

2. Les peculiaritats

climàtiques i geogràfiques

de la comarca la fan

idònia pels cultius de la

vinya i la obtenció de vins

de qualitat amb propietats

singulars.

3. Aquesta contrada va ser

terra de numbrosos com-

bats entre cristians i sar-

raïns, i les torres de

defensa hi jugaren un

paper molt important.

MIR GERIBERT ESES PROCLAMÀPRÍNCEPD’OLÈRDOLA IESCAMPÀ ALSQUATRE VENTS LAINDEPENDÈNCIADEL PENEDÈS

2

3


RUTE

S EN

BIC

ICLE

TA D

E M

UN

TAN

YA

Mir Geribert va gaudir d'ungran reconeixement entre elsbotiguers i comerciants de lacomarca, ja que s’alliberà del

vassallatge de Barcelona (dei-xant de pagar impostos) i escol·locà en una posició d’inde-pendència que li permeté nego-

ció, o una d’anterior, van deter-minar l’origen de la població,quan tota la contrada era zonade ningú entre la CatalunyaVella –que arribava f ins elLlobregat–, controlada pelscristians, i els dominis musul-mans del sud –que s’eixampla-ven més enllà de l’Ebre. Lazona passà d’unes mans a lesaltres diverses vegades i fins itot hi va haver un intent de for-mar un regne independent,protagonitzat per Mir Geribert,un poderós senyor feudal quees proclamà príncep d’Olèrdolai trencà la seva submissió alcomte de Barcelona, RamonBerenguer I, dit el Geperut.

EL 14 DE MAIG DEL’ANY 1861 VACAURE A PROP DECANYELLES UNMETEORIT


RUTE

S EN

BIC

ICLE

TA D

E M

UN

TAN

YA

SI ETS

SUBSCRIPTOR

PODRÀS

DESCARREGAR DE

WWW.NATURAIAVENTURA.COM

EL PLÀNOL,

EL TRACK PER AL GPS

I EL ROADBOOK

SENCER

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

ciar amb tota llibertat amb elssarraïns i també amb els cris-tians, sense estar sotmès ni alsuns ni als altres: va crear unamena d’Andorra del segle XI.

A tres quilòmetres deCanyelles trobem Viladellops.És un caseriu típic català queconserva encara tot l’encantrural, envoltat de natura i deconreus de vinya. Aquestacontrada té peculiaritatsgeogràfiques i climàtiques quefan que els seus vins siguind’alta qualitat i tinguin unescaracterístiques singulars. Perexemple, la comarca té unterreny més calcari que aportaminerals als vins, gaudeix d’u-nes condicions climàtiques,sempre suaus i sense canvisbruscos ni entre hivern ni estiu,ni dia i nit; i té la influència delmar. En aquests terrenys s’hicultiven varietats catalanescom el xarel·lo i el sumoll. A

FITXA TÈCNICA:

Quilòmetres: 17,8 km.Desnivell acumulat: 355 m.Ciclabilitat: 100%.Dificultat: baixa.Punts d’aigua:Canyelles, Viladellops i en cas de necessitat a lesurbanitzacions.Època recomanable: tot l’any.Horari:de 2 h a 2 h 30'.Cartografia: 1:50.000 Garraf, Institut Cartogràfic de Catalunya.

Encimbellada sobre la

serra del Cavall, s’alça

imponent l’església de

Sant Miquel d’Olèrdola

17rutes en bicicleta de muntanya

Aquesta obra és el resultat d’un treball apassionat i sistemàtic d’exploració de laVal de Toran, un dels indrets més desconeguts i més ben conservats delsPirineus. Noranta itineraris per a descobrir uns paisatges bellíssims i singulars,amb un gran potencial excursionista i muntanyenc. Els amants de la muntanyade tots els nivells disposareu d’una guia integral de l’última ribera de la Vald’Aran, en la qual podreu escollir passejades per entorns humanitzats, rutesper l’interior de fagedes centenàries i d’extenses avetoses, excursions per unamultitud d’estanys esparsos per la regió, ascensions a cims, escalades percrestes llargues, aèries i solitàries i una multitud de possibilitats de practicarl’escalada en neu i gel per uns llargs i elegants corredors.

Montserrat Timoneda i Jaume Llanes

Preu: 18.90 €.Nombre de Pàgines: 288.Editorial: Cossetània Edicions.Col·lecció: Azimut, núm 96.

Muntanyes de Canejan.Val de Toran

L’objectiu d’aquest manual és presentar els materials i les tècniques que s’uti-litzen en la progressió sobre neu i glaç. Bàsicament ascensions de muntanya,cascadisme i trànsit sobre glaceres. També hi tenen cabuda altres aspectesde base, comuns a totes les activitats de muntanya on intervé el fet de mani-pular cordes, encara que de manera més general. En definitiva, aquest pre-tén ser un manual que reculli específicament algunes de les branques mésgenuïnes de l’alpinisme…

Joan Jover Garcia

Preu: 12.50 €.Nombre de Pàgines: 128.Editorial: Cossetània Edicions.Col·lecció: Manuals de muntanya, núm 2.

Progressió en neu i glaç

Celdoni Fonoll, seguint el fil dels seus llibres de versos d’ocells, de plantes ide bolets —que han tingut una gran acceptació entre el públic—, ens ofe-reix ara Arbres dels nostres paisatges on versifica, amb el seu estil fresc, pla-ner, rigorós i apassionat, cinquanta-cinc espècies d’arbres dels PaïsosCatalans. Completen i arrodoneixen el llibre fotografies, i un annex ambinformació científica, literària i popular dels arbres, de la mà de RamonPascual, Núria Duran, i el mateix Fonoll. Arbres dels nostres paisatges és,com els altres poemaris naturalistes de Fonoll, una obra singular i una einaútil per a conèixer i estimar els arbres, la natura, la llengua, el país.

Celdoni Fonoll. Amb la col·laboració de Ramon Pascual i Núria Duran

Preu: 21.50 €.Nombre de Pàgines: 256.Editorial: Cossetània Edicions.

més, al Garraf també hi havarietats pròpies de raïm, comla Malvasia.

A Viladellops destaca la cape-lla de Sant Joan, una construc-ció romànica del segle XII res-taurada en els darrers anys. Estracta d’un edif ici la formaactual del qual és el resultatdels processos de reconstruc-ció que s’efectuaren sobre l’e-difici original, especialmentdurant el segle XII, en què tam-bé es construí la sagristia ados-sada al mur sud, se’n remodelàl’interior i, molt probablement,es bastí la forma actual de l’edi-fici, aprofitant part del mur nordde l’església original, on s’ob-serva, paredada, una porta enarc de mig punt de dovellespetites.

Una altra construcció quedestaca eixint entre els pins ésla torre de Viladellops, una torrede defensa de planta circularde l’època medieval que possi-blement servia per a alertar elcastell d’Olèrdola de possiblesatacs. Al costat oest de la torrehi ha adossat un petit edificique es considera una antigapresó, encara que hi ha qui diuque es tracta de l’antiga capellade Sant Joan Vell. ❚❘

AQUESTA COMARCAFOU ZONA DE NINGÚENTRE LA ZONACRISTIANA, QUEARRIBAVA FINSEL LLOBREGAT, I ELS DOMINISMUSULMANS DEL SUD, QUE S’EIXAMPLAVEN MÉSENLLÀ DE L’EBRE

El Garraf. Col·lecció Les comarquesde Catalunya. Diputació deBarcelona.El Penedès i l’Anoia. Volum XIX.Catalunya Romànica.Gran geografia comarcal deCatalunya. Volum 6. EnciclopèdiaCatalana.

et recomana...

Arbres dels nostres paisatges


RUTE

S A

PEU

dDavant el desenvolupamentadvers de la II Guerra Mundialper a l’exèrcit alemany, el règimde Franco va reforçar militar-ment la frontera pirinenca permantenir la seva delicada esta-bilitat en previsió d’un encalçinternacional. L’any 1944 varencomençar un seguit d’incur-sions de maquis a través delsPirineus, culminats per l’intentmés seriós de penetració ireconquesta del territori, per lavall d’Aran. Embriagats per lail· lusió d’haver contribuït aderrotar el feixisme europeu, elsguerrillers estaven convençutsque els aliats els ajudarien aderrocar el règim franquista is’establiria de nou una repúbli-ca; però no va ser així. Tot i quel’operació Reconquesta d’Espa-nya va fallar, Franco decidíreforçar la frontera i planejà laconstrucció de milers d’obresfortificades per a allotjar lesarmes més diverses: metralla-dores, morters, fusells metralla-dors, canons antitancs i fins i totbateries antiaèries. També esdissenyaren magatzems per ala munició, queviures i estàn-cies per als soldats. Aquestafortificació que anava des del

País Basc fins el Me-diterranitractava d’impermeabilitzar lafrontera pirinenca, i va ser bate-jada amb el nom de Línia P oLínia dels Pirineus, encara queen moltes contrades l’anomena-ven, amb un cert to de conya, laLínea Gutiérrez, evocant elrecord de la Línia Maginot que

Els búnquers dels PirineusTestimonis muts del nostre passat

Estic segur que la majoria d’excursionistes quehem passejat pels boscos que entapissen les

serralades pirinenques hem ensopegat, algunavegada, amb certes estructures de pedra i

formigó armat camuflades entre el terreny.Aquestes construccions d’indubtable naturalesa

militar que s’amaguen entre boixos, nerets iginebrons formen part d’una complexa líniafortificada construïda entre els anys 1944 i

1953 per l’exèrcit franquista. Al contrari delque molts pensen quan es topen amb les restesdesdibuixades d’aquests blockhaus o búnquers

abandonats, aquestes defenses no es varenconstruir durant la Guerra Civil sinó que varen

ser projectades anys després amb la finalitatde protegir la frontera amb França davant la

possibilitat d’una invasió externa.

1

19rutes a peu

construïren els francesos en lafrontera amb Alemanya i Itàlia ales acaballes de la PrimeraGuerra Mundial. Varen sernecessaris 12.000 soldats con-vertits en mulers, ferrers, con-ductors, encofradors, peons ipaletes per a construir les nom-broses fortificacions. Anome-nades centres de resistència,aquestes defenses es construï-ren sobre terrenys comunals oprivats que es prenien senseindemnitzacions ni autoritzaciódels seus propietaris. Als pobles,però, la construcció d’aquestainfraestructura els anà prou bé,ja que els militars arreglarendestroces de la guerra (les ano-

menades obres de recupera-ció), construïren ponts i obrirencamins. També, amb la sevapresència, animaren aquellsllocs, especialment les noies,les festes majors, els balls, lesbotigues, els bars i les tabernes.

A Catalunya (IV regió militar)hi ha el major nombre de cen-

tres de resistència: 93. Espe-cialment notables són els delParc dels Búnquers de Martinet,que dominen el curs el riu Segre,on, a través d’una visita guiada iun suggerent muntatge muse-ogràfic, l’Ajuntament de Montellài Martinet ens proposa reviureaquella època tan convulsa i fas-cinant.

En la construcció delCentre de Resistència de

Martinet hi van treballarsoldats de companyies

i batallons d’Astú-ries,Lleó, Aragó i Catalu-nya dirigits des delRegimiento Forta-leza número 1 delCastell de Sant Fe-rran de Figueres,com molts altrescastells militars es-panyols, batejat enhonor al rei caste-llanolleonès cano-nitzat l’any 1671 iconvertit en patróde l’arma d’Engi-nyers.

El parc dels bún-quers de Martinet

BÚNQUERS, NIUS DE METRALLADORES,PUNTS DE COMBAT... UNESPAI PER A LAMEMÒRIA

1. Búnquer del Canó.

2. Niu de metralladores del

Búnquer del Cabiscol.

3. El sorprenent Roc de la

Mel amaga un búnquer

excavat a la roca

4. L’ambient que envoltava

el món dels búnquers i la

seva època submergeix al

visitant en aquella època

convulsa.

2 3

4


RUTE

S A

PEU

rebé el nom de CR-52, i consta-va de diversos búnquers de for-migó i pedra camuflats en el pai-satge. Alguns foren excavats enla roca viva, i d’altres protegitsper frondosa vegetació o coberts

de roques semblants a les del’entorn per a dissimular-los. Esdividia en una zona de segure-tat, una altra de resistència o pri-mera línia de foc, i una tercerade reacció amb artilleria de

cobertura, i en total preveia l’ac-tuació d’un batalló format per400 o 500 homes, repartits enels diferents punts.

Al llarg del recorregut peraquestes fortificacions –que mai

no es varen arribar a utilitzar, nitan sols a armar– visitarem diver-sos tipus de construccions. Laprimera és el búnquer delCabiscol, un dels punts de com-bat més grans dels que es pro-jectaren al llarg d’aquella defor-me serp de ferro i formigó queunia el cap de Creus amb Irún.Està format per diverses galeriesque menen a un niu de metra-lladores i diversos punts ambfusells on hi anaven destinats

soldats amb fusells o fusellsmetralladors, que són un tipusd’armament més lleuger que lesmetralladores, sense trípode a labase.

Sortint del búnquer deCabiscol el recorregut continuapel camí senyalitzat on es podenveure un parell de nius de metra-lladores amagats entre el boscfins arribar al búnquer per a l’ar-tilleria. És un tipus de búnqueral qual hi anava destinat uncanó. Aquest tipus de construc-ció té galeries més amples (per apermetre l’entrada de vehicles

EL PARC DELSBÚNQUERS DEMARTINET IMONTELLÀ ENSCONVIDA A REVIUREUNA ÈPOCA CONVULSA I FASCINANT

1

pesats) i tenen dues plantes. Ala part superior podem observarel canó de quatre metres dellarg cedit per l’exèrcit espanyol.La planta de baix s’utilitzava demagatzem per la munició i coma habitacle i dormitori per alssoldats.

Val la pena arribar al final delrecorregut per observar elBúnquer del roc de la Mel, elmés impressionat de tots, que téla particularitat que les sevesgaleries estan excavades dins laroca.

Els búnquers estan fets deciment armat, una tècnica cons-tructiva que consisteix a crearun mur de ciment amb una àni-ma de ferro. Segons les dadesoficials, les proporcions delsmaterials constructius als bún-quers de la Línia P és la següent:tres parts de grava, tres parts desorra i una de ciment, tot barre-jat amb aigua. La proporció deciment és molt baixa i està allímit perquè les construccionspuguin aguantar-se. Era l’èpocade la postguerra i es va mirard’estalviar al màxim els recursos

en una obra tan costosa. També,per estalviar, el ferro que es vautilitzar s’extreia de les vies delferrocarril de via estreta d’altamuntanya que havia quedat endesús. Tot i això, la Línia P vacostar més ferro i ciment que

1. Des del Roc de la Mel es

domina tota la vall.

2. L’itinerari del Parc dels

Búnquers és ideal per

a fer-lo en família.

3. Coberts per la vegetacó ens

observen els ulls dels nius.

AQUESTA VA SERLA CONSTRUCCIÓMÉS FARAÒNICA IDESCONEGUDA DEFRANCO

Més informació:Parc dels Búnquers de Martinet i MontellàCarretera LV-4055 de Martinet a Montellà • Paratge de Cabiscol s/n25724 Montellà i Martinet · Tel. 648 14 10 10 · [email protected] ·www.bunquersmartinet.com

deu valls “De los Caídos” juntes.No és aventurat pensar que vasuposar un negoci lucratiu per aalguns. Un nombre incalculablede portes blindades no va sortirmai dels dipòsits de Figueres,Jaca, Pamplona, la Seu d’Urgelli Martinet. Els filferros d’espines iles mines s’emmagatzemaren alcastell de Sant Ferran de Figue-res i an les casernes de la Seud’Urgell. L’any 1971 molts d’a-quests materials de la Línia Pforen enviats al Parc d’Enginyersde Madrid i d’allà viatjaren alSàhara espanyol en peu de gue-rra, fins que s’abandonà precipi-

tadament l’any 1975 sense haverdut a terme el promès referèn-dum d’autodeterminació delpoble sahrauí, que continua,hores d’ara, encara pendent.

I així, abandonats, quedarenaquells búnquers testimonismuts d’una obra tan faraònicacom inútil, empassats per lavegetació que els envoltà, con-vertits alguns en llenyers, altresen dipòsits per al contraban,altres en magatzems d’estrisagrícoles o alberg d’indigents, o,com el del coll de Banyuls, trans-formats en refugi pel CentreExcursionista Empordanès. ❚❘

2 3


TÈCN

ICA

I SEG

URE

TAT

EL VENT, UN ELEMENT IMPORTANTUn dels elements meteorològics que té una influència determinanten la inestabilització del mantell nival és el vent. Aquest transportala neu de les zones de sobrevent cap a les zones de sotavent, on ladiposita i l’acumula, formant-se les crestes i les cornises de neu. Ala zona de sobrevent en canvi, es formen les anomenades plaquesde vent, capes molt rígides però fràgils al mateix temps, les quals

Les grans acumulacions de neu representen un dels perills mésimportants a l’alta muntanya, la segona part de l’hivern, sobretot.

Són un dels riscos més importants per a les diferents activitatshivernals d’alta muntanya.

Jordi Mazon Bueso

Departament de Física Aplicada (Universitat Politècnica de Catalunya)Associació Catalana d'Observadors Meteorològics (www.acom.cat)

❚ Com avançar-nos als canvis de temps a partir de l'observacio del cel (núvols, fenomens atmosferics). ❚ Com conèixer les condicions meteorològiques a partir de l'observacio de la geologia, geografia. ❚ Com interpretar els mapes del temps, i on trobar la informacio necessaria per sortir a la muntanya.

Cursos de meteorologia general i meteorologia de muntanya per a entitats,

col·lectius, associacions. Més informació a [email protected], o a www.acom.cat.ACOM

METEREOLOGIA DE MUNTANYAMETEREOLOGIA DE MUNTANYA

De mitjan tardor, i sobretot al llarg de l’hivern, les contínues nevadesa l’alta muntanya dipositen neu al terra en forma de capes més omenys paral·leles que constitueixen el que s’anomena mantell nival.Aquest està format per cristalls de neu que s’uneixen entre si i quefan que el mantell esdevingui una estructura més o menys compac-ta. Amb el pas del temps, però, aquests cristalls de neu evolucioneni canvien de mida, de forma i les característiques de la seva unió,punt, aquest darrer, de capital importància. Aquests canvis són dife-

rents en les múltiples capes del mantell, de manera que amb el pasdel temps el mantell nival està format per diferents capes cadascunaamb unes característiques pròpies, diferents entre si.

Mentre hi hagi un equilibri mecànic entre les diferents capes delmantell, aquest és estable, i el perill que hi hagi un trencament enuna part o la totalitat del mantell i una caiguda pendent avall que aca-bi esdevenint una allau és poc probable. Per diferents motius, però,dins el mantell es pot produir un desequilibri entre algunes de lescapes, de manera que una capa llisqui sobre una altra, o bé que totel mantell llisqui, i precipiti pendent avall. És aleshores quan es par-la d’allau.

concurs FOTOMET 2008, premi de fotografia meteorologica. Consulta les bases a www.acom.cat*

LES ALLAUSLES ALLAUS

es trenquen amb molta facilitat en aplicar-hi una sobrecàrrega,com pot ser-ho el pes d’una persona en passar-hi per sobre. És enaquesta zona de sobrevent on existeix major risc de trencament delmantell nival i de formació d’una allau. Els butlletins d’allaus delsdiferents serveis meteorològics d’arreu tenen en compte aquest fetper a pronosticar i cartografiar les àrees amb major risc d’allau.

CAUSES D’INESTABILITZACIÓ DEL MANTELL NIVALEl perill d’allau està estretament relacionada amb el grau d’inesta-bilització del mantell nival. Aquesta inestabilització pot ser deguda,fonamentalment a tres causes:

• L’absència o disminució important de la cohesió dels cristalls de la neu.

• L’existència de superfícies lliscants entre les diferents capes.• L’existència d’una sobrecàrrega sobre el mantell, com per

exemple el pas d’una persona.

Aquestes causes generen tres tipus diferents d’allaus: de neurecent, de placa, de fusió.

ALLAU DE NEU RECENTSón provocades per la pèrdua de cohesió entre els cristalls de neuen la capa superficial del mantell nival, per la presència d’un pesexcessiu, o bé per l’alta temperatura durant la nevada, o poc des-pres d’aquesta. Són allaus que es produeixen durant la precipita-ció de neu, o bé poc després d’aquesta. Es produeix indistintamentamb neu seca, és a dir, amb nevades amb temperatures molt infe-riors als 0ºC, com amb neu humida, nevades amb temperatureslleugerament superiors als 0ºC. Les més perilloses però, són les deneu seca, que es formen d’una forma molt ràpida, en les jornadesmés fredes de l’hivern.

ALLAU DE PLACAAquest tipus d’allau és la que genera més accidents entre elsexcursionistes i esquiadors de fora pistes. Tot i que es poden pro-duir al llarg de tota la temporada de neu, fins ben entrada la pri-mavera, són més freqüents i perilloses en qualsevol moment de

l’hivern. Es produeixen quan dins del mantell nival existeixencapes amb menys cohesió que d’altres de superiors. Com a con-seqüència d’això, el mantell esdevé inestable en aquesta capainferior, tot i que aparentment les capes superiors a aquesta sem-blen estables, i que per tant no hi hagi un perill evident d’allau. Elresultat és que les capes superiors poden acabar lliscant sobre lesinferiors, esdevenint una allau. El pas d’un excursionista o un ani-mal, per exemple, poden exercir un sobrepès que desencadeni ellliscament.

ALLAU DE FUSIÓSón típiques de la primavera, quan es produeix la fusió de lescapes superiors del mantell nival, perquè la temperatura de la neusupera els 0ºC. També es poden generar a l’hivern, per una puja-da momentània de la temperatura. Acostumen a produir-se a lesvessant orientades al sud, i cap a migdia. No és estrany que enaquestes allaus llisqui tot el gruix nival, i que acompanyant a la neus’hi barregin pedres, fang, arbres, etc.

El 70% dels accidents per allau al Pirineu de Catalunya són degutsa allaus de placa de vent. La probabilitat de supervivència per auna persona enterrada per una allau és del 93% per als primers 15minuts. Entre 15 i 45 minuts, la probabilitat decreix al 25%. Mésenllà dels 45 minuts, la probabilitat de supervivència és pràctica-ment nul·la.

L’ESCALA EUROPEA DEL PERILL D’ALLAUEls organismes corresponents dels diferents centres meteorolò-gics i geològics d’arreu d’europa realitzen durant la temporada deneu freqüents anàlisi de l’estat de la neu, anomenades cates. Enfunció d’aquestes proves, i a partir de l’escala europea, s’estableixel perill d’allau, en una escala que consta de cinc graduacions, enquè 5 és el màxim risc d’allau, i 1 indica un perill baix. Aquestsperills d’allau es recullen en els butlletins de muntanya, on esrelaciona per a les diferents àrees de muntanya (cotes, vessants,etc.) el grau de perill d’allau corresponent.

25tècnica i seguretat

1 FEBLEEstabilitat del mantell: mantell estable a la majoria dels pendents.Probabilitat d’allau: allau possible en pendents molt verticals, iamb càrregues molt fortes (grup d’esquiadors).

2 MODERATEstabilitat del mantell: estabilitat moderada en alguns pendents.Probabilitat d’allau: possible allau en forts pendents, i en algunesvessants i altituds, però de dimensions petites.

3 MARCATEstabilitat del mantell: estabilitat entre moderada i feble en totsels pendents. Probabilitat d’allau: possibilitat d’allau de mitjana i petita intensi-tat amb càrregues lleugeres (un esquiador) en molts pendentsdescrits en el butlletí corresponent. Possibilitat d’allausesporàdiques.

4 FORTEstabilitat del mantell: poca estabilitat del mantell en la majorpart dels pendents.Probabilitat d’allau: probable formació d’allau fins i tot amb càrre-ga feble (un esquiador) en nombrosos pendents. Possibles allauspetites i grans esporàdiques.

5 Molt fortEstabilitat del mantell: inestabilitat generalitzada a tots els pen-dents, vessants i altituds.Probabilitat d’allau: nombroses allaus esporàdiques de gransdimensions, fins i tot en pendents suaus.

l


Text: Mario Sánchez

Fotos i ressenya: GeorginaFlores, Víctor Bañuelos i Mario

Sánchez

La roca calcària ha creat alGarraf un paisatge exòtic, ric enformes capritxoses d’origencàrstic, com ara els avencs, lesdolines i els rasclers. En la sorti-da que avui proposem podremapropar-nos a aquests tres tipusde formacions càrstiques, jaque l’avenc d’en Passant es tro-ba enmig d’un camp de rasclersesquitxat de dolines: el pla d’enQuerol.

Aquesta extensió formada per

milers de roques nues i forada-des en les quals l’aigua ha mode-lat solcs, estries, canals i formespunxegudes, i que presenta lafisonomia característica delmassís del Garraf, és un rascler,també conegut com lapiaz.Enmig d’aquest paisatge agrest iferéstec ens sorprenen les doli-nes, superfícies arrodonides lliu-res de roques. Qualsevol diriaque les han foragitades i que elseu lloc l’ha ocupat la terra, i

posteriorment, la vegetació. Elque ha passat és que l’anhídridcarbònic de l’atmosfera s’hacombinat amb l’aigua de la plu-ja per formar àcid carbònic, queataca el carbonat càlcic (que noés soluble en aigua) de lesroques i l’ha convertit en bicar-bonat càlcic (que si és soluble).Les argiles que puguin tenir lesroques van quedant lliures i esvan dipositant en les zones bai-xes del relleu formant aquestes

basses de terra vermellosa quepresenta, a més, una gran fertili-tat per a les plantes. L’acció ero-siva d’aquest àcid fa que sovintles dolines amaguin avencs sotala seva superfície, com és el casde l’avenc d’en Passant, queavui us proposem de visitar ique és un avenc ideal per a ini-ciar-se en l’apassionant món del’espeleologia.

Durant un temps aquest avencva servir com a petit refugi imagatzem per als espeleòlegsque es movien per la zona, i a laprimera sala es va instal·lar unapetita cambra on guardaven,entre altres estris, una farmacio-la de primers auxilis. Encara queavui dia ja no existeix aquestmagatzem, la fauna de la zonacontinua utilitzant l’avenc com alloc de refugi; per això cal anaramb compte, perquè l’altra bocade l’avenc, més estreta i fosca,és enganyosa, i està connectadadirectament amb el pou quemena al fons de la cavitat. Elsanimals que hi entren caueninevitablement al fons de l’a-venc, i no és rar que l’espeleòlegque el visiti trobi alguna sorpre-sa al fons.

ESPE

LEOL

OGIA

Avenc d’en Passant, entre dolines i rasclers

APROXIMACIÓ: l'avenc d’en Passant es troba en els límits delmunicipi de Begues, al Parc Natural del Garraf. Per arribar-hi calprendre la carretera que puja de Castelldefels fins a la plana

Novella. Nosaltres ensaturarem al’aparcament del plade Querol, fàcild’identificar ja que enaquest punt lacarretera ja ha arribatdalt de l’altiplà. Desd’aquí caminem endirecció al pla deCampgràs, per lacarretera. Uns cent

metres després de la barrera, quan veiem a mà esquerra unadolina plana, prenem el sender que hi neix i que la travessa, i quedesprés voreja la riera de Vallgrassa. Pocs minuts després arribema la boca de l’avenc.

DESCRIPCIÓ: l’avenc té dues boques d'entrada. Per la mésgran i evident (de 2,3 m de llarg per 1,6 m d’ample) descendim aun pou de 6 metres. Del fons d’aquest primer pou arrenca unarampa amb lleu pendent que ens porta a la boca d’un altre pou,que ens recorda la forma de dues campanes superposades, i quemostra a les seves parets moltíssimes formacions que l’aigua i eltemps han anat modelant. Aquest segon pou te uns 20 metres deprofunditat, i a mesura que es descendeix, les seves midesaugmenten fins assolir unes àmplies dimensions. Aquesta forma de doble campana superposada és deguda al fetque al principi l’aigua entrava per la boca petita i va erosionarl’avenc formant un primer pou en forma de campana. Quan ambel temps el tàlveg es va desplaçar i les aigües començaren a

entrar a la cavitat per l’altre boca, el nou recorregut erosionà elpou formant una nova forma de campana que se superposàa la primera.

Si us agraden les estretors i heu triat l’opció d’entrar al’avenc per la boca petita (una mica més amunt de l’altrai un pèl amagada pel matollar), trobareu una entradad’uns 30 cm de diàmetre que us durà directament acaure sobre el segon pou. La profunditat màxima de

l’avenc és de 31 metres.


Alpinisme

Escalada (roca - gel)

Trekking

Esquí de muntanya

Rb. Josep Tarradellas 3, local 17, 08400 Granollers · Tel. 93 861 34 04 · [email protected]

www.venturalia.comNova botiga on-line:

FITXA TÉCNICA

Terme municipal: Begues, (Riera de vallgrassa).Tipus roca: Calcària.Desnivell: -31.Dificultat: av. d'iniciació.Epoca: tot l'any.Material: necessitarem un mínim de 6xapes amb els seus respectius cargols:dues per als espits de fora, una per alprimer pou, una altra per a assegurar larampa i, finalment, dues al comença-ment del segon pou. Una corda estàticade 40 metres és suficient per a totl'avenc.

natura i aventura

SSolsona és la capital de la comar-ca, i s’hi han trobat vestigis quedemostren que ja era habitadaal neolític, cap el 3000 aC. Peròl’origen de la Solsona actual calsituar-lo al segle x, quan la ciu-tat va néixer a l’entorn del cas-tell i el monestir; i encara arapodem observar com Solsonaconserva la mateixa estructurade quan era una ciutat emmu-rallada, amb les seves portesd’entrada. Val la pena entrar-hi ipassejar pel seu nucli antic,recórrer els estrets carrerons iplaces porticades, respirar lacalma que transmet i fixar-seen la infinitat de detalls que ensparlen de la seva història: teie-res i escuts, o bé els caps debiga treballats a les barbaca-nes.

A cinc quilòmetres de Solso-na, per la carretera de Berga,trobem la parròquia de SantEsteve d’Olius, un dels monu-ments cabdals del romànicllombard del final del segle XI. Eltemple actual va ser consagratl’any 1709, a petició dels habi-

tants del lloc i del comte d’Urgell,que passava temporades aOlius, on hi tenia un palau.Aquesta i altres parts de lahistòria del municipi les podemaprendre llegint els símbols queamaga l’escut d’Olius. En el bla-só d’Olius trobarem un escutcaironat de color vermell (gules,en heràldica) amb un castellobert escacat d’or i de sable (elcolor negre, en heràldica) acom-panyat de 2 muntants d’argentsobremuntats d’una flor de listambé d’argent. L’escut estàunit a un bàcul de bisbe d’orposat en pal i timbrat d’unacorona de marquès. El castellde l’escut fa referència a l’anticcastell d’Olius, residència delscomtes d’Urgell, i per això elcastell conté les armes del com-tat: escacat d’or i sable. L’any1182 el comte Ermengol vacedir el castell al monestir deSanta Maria de Solsona (la marede Déu es simbolitza amb elsmuntants i les flors de lis). Lacorona de marquès i el bàculfan al·lusió a l’antiga jurisdicciódels bisbes de Solsona, que

28

RUTE

S EN

TOT

TER

REN

Y

El Solsonès és una comarcasense pobles. Si descartem

Solsona, Sant Llorenç deMorunys i la Coma, trobarem que

la resta són municipis formatsper masies disseminades,

algunes de les quals són bellsexemplars de les construccions

característiques de la Catalunyarural dels segles XV al XVIII –motiu

pel qual ha estat anomenada lacomarca de les mil masies. El

Solsonès és, a més, una regió decontrastos a causa de la seva

situació geogràfica. Al bell migdel prepirineu, en aquest indret

es compaginen els camps decultiu amb les grans extensionsde bosc, els rius i les fonts i els

paratges esquerps de l’altamuntanya. I ho fan amb l’equilibri

que només l’home que s’estimala terra que treballa sap

aconseguir.

Vida i mort al SolsonèsVida i mort al Solsonès

eren alhora marquesos d’Olius.L’església de Sant Esteve

d’Olius, tot i ser d’una sola nauamb volta de canó sostingudaper quatre arcs torals, és degrans proporcions. A la partexterior de l’absis s’hi dibuixenarcuacions i lesenes. El seuventre amaga una joia del romà-nic: la cripta. És la part més ele-

gant i original de l’església. Téforma rectangular (10,4 x 6,28m) i està dividida per sis colum-nes que s’obren en forma depalmera i dibuixen tres petitesnaus. Els raigs de llum quepenetren pels petits finestronsretallen els arcs de mig punt i lavolta d’aresta i omplen l’espaid’intimitat i bellesa.

Les disposicions en matèriad’higiene dictades per Carles IIIal segle XVIII obligaren a eliminarels antics cementiris parro-quials que es trobaven en leszones urbanes, per aquestmotiu foren traslladats fora delscentres urbans on havien romàsfins aleshores. L’aplicació d’a-questes disposicions governa-mentals va ser molt dilatada enel temps, per les evidents difi-cultats d’ordre pràctic querepresentaven, i en aquestmunicipi no va ser fins l’any1915 que, per acomplir-les,s’encarregà a l’arquitecte dio-cesà de Solsona –diòcesi a laqual pertany el municipi d’Olius–Bernardí Martorell i Puig, homede confiança de l’aleshores bis-be de Solsona, la creació delcementiri d’Olius.

Bernardí Martorell i Puig vaser deixeble de Gaudí –que vainfluir fortament en el seu estil–,i va esdevenir un arquitectemodernista tardà, és a dir, del’últim període d’aquest estilque ja començava a ser substi-tuït pel noucentisme. De fet, aBarcelona, en aquests anys jano s’hi construïen, ni els mésaferrissats arquitectes moder-nistes, edificis d’aquest estil.Però el modernisme s’haviaescampat amb força per totCatalunya i havia arrelat profun-dament en l’imaginari col·lectiucom a sinònim d’emancipaciónacional.

El cementiri ocupa un espaide roques caigudes, voltades

d’alzines.

Es volia combinar les roquescaigudes, símbol de la mort,amb les alzines de fulla sempreverda, símbol de la vida. Mort ivida, expressió d’un cementiricristià.

L’entrada està formada perun arc parabòlic típicamentgaudinià, d’una gran senzillesa ielegància, que trobem desprésde pujar per una àmplia escali-

nata de pedra rústica. La portano és el punt d’obertura d’unatanca de pedra, com és habitualen tots els cementiris catalans,sinó que és un element edificatentre dues enormes pedres,que, amb altres elements natu-rals, serveixen de tancamentdel recinte. A l’interior les tom-bes i els panteons estan exca-vats en la roca. Sobresurt unaesvelta agulla en forma cònicade pedres apilades, símbol de laResurrecció, culminada en una

Distància: 50,5 km.Temps orientatiu:4-5 hores.Tipus d’itinerari: Lineal.

29rutes en tot terreny

SI ETS SUBSCRIPTORPODRÀS DESCARREGAR DEWWW.NATURAIAVENTURA.COM

L’ITINERARI I ELTRACK PER AL GPS

SANT ESTEVED’OLIUS, UN DELSMONUMENTS CABDALS DELROMÀNIC LLOM-BARD DEL FINALDEL SEGLE XI

Escut de Navès

Escut d’Olius


ESPA

IS N

ATU

RALS

típica creu gaudiniana de qua-tre branques.

El cementiri d'Olius, integraten la natura i el paisatge del seuentorn, és un model d'imagina-ció, expressivitat, llibertat i fan-tasia, i una expressió funeràriade l'art modernista popular úni-ca a Catalunya i al món.

Després de travessar lesaigües del Cardener que amb eltemps han desgastat els conglo-merats rogencs i han conformataquests esquerps engorjats quepresenten la cara més salvatgedel Solsonès, ens endinsem en

els espessos boscos de pi roigesquitxats de boixos en direccióa l’altiplà de Busa. Aquesta con-trada era part de la fronteraentre la Catalunya Vella i laCatalunya Nova, terra d’enfron-taments entre cristians i sarraïns,i per això està poblada d’innu-merables torres de guaita i dedefensa, castells, esglésies imasies fortificades que al segleXII asseguraven la possessió delsespais guanyats a l’enemic. Unexemple n’és Besora, amb elseu castell format per tres cos-sos allargassats, avui convertitsen una masia i del qual tenimconstància ja l’any 982. Sota elturó que enlaira aquesta fortifi-cació trobem l’església de SantSadurní de Besora, consagradal’any 839. L’església parroquialresultava massa petita i va serampliada l’any 1651. L’escultorsolsoní Joan Balius va construirel retaule de l’altar major.

A l’exterior de l’església tro-bem un gravat de l’escut deNavès, municipi al qual pertanyBesora. És un escut caironatd’argent amb un castell de gulesobert superat per un drac desinople (color verd intens i fosc,en heràldica). Sobre l’escut hiha una corona mural de poble.El castell representat és el cas-tell de Navès (on hi va fer esta-da Jaume I el 27 i 28 de juny del’any 1259), i pertanyia al bisbat

de Solsona. El drac del capda-munt és l ’atribut de SantaMargarida, la patrona del poble.La tradició diu que a Margaridase l’empassà un drac i que ellava obrir-ne la panxa des de dinsamb l’ajut de la seva creu i que,per tant, tornà a néixer.

La ruta ens porta, finalment,al Pla de Busa, després de supe-rar en forta pujada en ziga-zagaels darrers penya-segats queaïllen aquest altiplà de la restadel món. La calma és total i elsilenci s’ornamenta tan solsamb els drings dels esquellotsd’algunes vaques que pasturenen els prats encara humits derosada. La panoràmica és espec-tacular. Al mig del pla fumeja laxemeneia de Can Rial, encarahabitat. Rera un bosquet depins treu el cap el campanard’espadanya de l’església deSant Cristòfol, i cap a ponents’enlaira el Cogull, el punt mésalt de Busa (1.516 m). Val lapena apropar-se al Capolat i alCapolatell. Entre ambdós cimshi ha un esplèndid mirador desdel qual podem observar laserra del Cadí, amb el majestuósPedraforca retallat a l’horitzó. ElCapolatell és una illa natural queva servir de presó dels soldatsnapoleònics durant la guerra delfrancès i que avui podem visitartravessant el pont de ferro que launeix a l’altiplà. ❚❘

EL CAPOLATELL VASERVIR DE PRESÓDELS SOLDATSNAPOLEÒNICSDURANT LA GUERRA DELFRANCÈS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ- A través de www.naturaiaventura.com.

- Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76 1400005170 de La Caixa d’Enginyers indicant com a concepte el nom del centre.

- Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a c/ Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta

- Domiciliació bancària:

Nom del titular:

entitat oficina control compte

Compte:

Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes envirtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el cumpliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Lesdades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrital seu titular: H4xors S.L. c/ Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona

SÍ Desitjo subscriure’m a la revista Natura i Aventura per 20 € l’any (11 exemplars).

Nom:

Adreça:

Ciutat: Cp.:

Província: Tel.:

E-mail:

Travessa c/ Galileu 64, Barcelona

7% i 10% en compressuperiors a 300€

Charapowa c/ Galileu 208, Terrassa

10% compres enmetàl·lic i 6% amb tarja

X-avi Avda. dels Països Catalans 49, Igualada

10% de descompte

Cerclesport c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona

10% de descompte

GR-Zero Travessera de Gràcia 132, Barcelona

10% en tèxtil

Canavese c/ Bonavista 23, Barcelona

10% en tèxtil5% en mat. i compl.

Tandem Sport c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga10% de descompte

Kayak Center Guixols

2X1 en activitats de curta imitja durada

La Closa (turisme rural)Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

10% de descompte

Cingles (companyia guies de muntanya)

10% de descompte

Globus Empordà Baix Empordà Tel.: 620 846 742

15% de descompte

Parc AventuraLa Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols

Tel.: 616 55 40 39

10% de descompte

Camarasa c/ Sant Pere 12, Sabadell

10% en tèxtil5% en material dur

Camp Base Rbla. Josep Tarradelles local 3, Granollers

10% de descompte

EPiri Mountains c/ Canonge Baranera 2, Badalona

10% de descompte

Dive Different (submarinisme)Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 687 95 27 05

15% de descompte

Guies de MerangesBellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35

15% de descompte

Amb Natura i Aventura hi sortirà s guanyant!

Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 667 76 91 80

Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

T1 Muntanya Pere III, 49-51, local 15, Manresa

10% en tèxtil5% en material dur subscriu-te

i veurà s!!<--


ESCA

LADA

ESP

ORTI

VA

Dins el Parc Natural d’Olèrdola, vora el petit llogaret de Moja, trobem un indretprivilegiat per a la pràctica de l’escalada esportiva. És la font de l’Ametlló,on un conjunt de bonics itineraris recorren els espadats que conformenels contraforts d’aquest vessant del massís del Garraf. A mesura queascendim per la vermellosa roca calcària, als nostres peus esdibuixen els conreus, les bosquines i les màquies, i un cop adalt ens sorprèn, davant nostre, la magestuosa silueta del’església de Sant Miquel d’Olèrdola, coronant el cim. Fa més de vint anys que s’obriren les primeres vies enaquestes parets, i si observem els equipaments deles diferents vies veurem com han anatevolucionant els ancoratges amb el transcórrerdel temps: des dels claus i burinadors fins elsquímics més moderns, passant pels espits iels parabolts. Tot i això, les viess’han anat reequipant i avui diala font de l’Ametlló ensofereix un munt d’itinerarisben equipats que van desde vies fàcils sobreplaques tombades decalcari gris fins alsdivertits desploms quesuperen foratsvermellosos

La font de l’Ametlló: Sector central

La font de l’Ametlló: Sector central

ACCÉS: cal arribar al poble de Moja, a l’Alt Penedès, a tocarde Vilafranca del Penedès. Podem arribar-hi per l’autopista A7 oper la N-340 i prendrem la sortida Vilanova-Sitges (sortida 29 sianem per autopista). En ambdós casos prendrem en direcció a

Moja (està senyalitzat desde la mateixa rotonda de lasortida). Seguint lesindicacions arribem al

poble, que travessemdeixant a la dretal’església. A la plaçaMajor prenem a

l’esquerra i seguimtot recte fins sortir delpoble. Al poc

arribarem a undesviament queprenem a la dreta

en direcció a laurbanització Daltmar.

Passarem el restaurant Mas Granell (a ladreta) i un dipòsit d’aigua (a lesquerra). Lacarretera fa una corba de 90º a l’esquerra.Cal parar atenció perquè a la següent corbadeixarem la carretera que marxi a la dreta iprendrem la pista que continua en lamateixa direcció en que anava la carretera.Cal seguir la pista principal tota l’estona, ensuau davallada en direcció a les torresd’alta tensió, a sota de les qualsaparcarem. Caminem amunt seguint leslinies de corrent (direcció sud) fins uncamp de vinya vella que rodegem. A l’altrecostat del camp prenem un senderó marcatamb algunes marques de pintura i algunesfites que ens portarà fins el sectord’escalada. L’església de Sant Miquel, al’altre costat de la vall ens mostra ladirecció a seguir. Un cop arribats alspenyals, uns passamans ens ajudaran abaixar als peus de les vies.

33escalada esportiva

VIES:1. Nom desconegut 6a+/6b2. Nom desconegut 6b3. Cuca petita V+4. Salamandra IV+5. Mítica IV+

6. Jardinera de Moja IV+7. Mary Brown IV+8. Julio Verne IV+9. Lluïsa IV+10. Pilar de sis IV+

11. Gemma V+12. Samba V+13. Columna Durruti 6a+14. No somos nada 6b+

FITXA TÈCNICA:

Vies proposades: 14.Alçada: 15-17 m.Equipaments: en general bo, encara a causa de la llarga història d’a-questa escola trobarem vies amb burinadors, claus, espits i parabolts.Grau: en aquest sector predomina el IV+.Millor època: evitar escalar-hi els dies calorosos d’estiu.Més informació: a la pàgina de l’Oskar:http://defalla.upc.es/~oskar/font.html

agraïments a Oskar i Zorat.

MARXA DELS CASTELLS DE LA SEGARRA

VII CAMINADA POPULAR DE L’URGELLEl Centre Excursionista de l’Urgell organitza, el proper dia 2 demarç, la setena edició de la Caminada Popular de l’Urgell. Enguanyla caminada constarà d’un itinerari circular amb inici i arribada a lapoblació de Puigverd d’Agramunt i tindrà una longitud de 16quilòmetres. Com cada any l’objectiu de la caminada és podergaudir de l’excursionisme i donar a conèixer nous racons de lacomarca, aquest any l’indret escollit ens permetrà descobrir laRibera i els Plans de Sió. El Sió és un dels rius més cabalosos de lacomarca i forma una part important de l’hàbitat i el paisatged’aquestes contrades, es tracta, doncs, d’un lloc privilegiat per agaudir de l’excursionisme. Si voleu més informació podeu visitar leswebs: www.urgell.cat i http://aeurgell.gotdns.org.

El proper 2 de marçtindrà lloc una novaedició de la Marxa delsCastells de la Segarraque organitzaconjuntament el CentreExcursionista de laSegarra i el CentreExcursionistaGuissonenc. Es tractad’un itinerari de 51quilòmetres i poc més de1.000 metres dedesnivell que recorrel’altiplà de la Segarra i que ens ofereix un terreny de pujades ibaixades constants de poca importància. El traçat de l’itinerari ensaproparà a diversos castells i ens permetrà gaudir de la bellesad’aquesta comarca a l’inici de la primavera. Si voleu més informaciópodeu visitar la web: www.marxadelscastells.com.

notícies11ª MOSTRA D’AUDIOVISUALS I FOTOGRAFIA DE MUNTANYA

El Centre Cultural La Farinera del Clot, del districte de Sant Martí deBarcelona, acollirà del 5 al 16 de febrer l’11a edició de la Mostrad’Audiovisuals i Fotografia de Muntanya, organitzada per diversesentitats del districte. A la programació de la mostra hi destaquen elsaudiovisuals sobre la travessa del tram central de la serra deTramuntana, la de Cavalls al Vent al Cadí Moixeró i tambéd’expedicions al Karakorum i l’Himàlaia, escalades a les Dolomites ials Pirineus etc...

A part dels passis d’audiovisuals la mostra comptarà amb unaexposició fotogràfica que estarà ubicada a la sala principald’exposicions. Si voleu saber més sobre la programació de la mostrapodeu visitar la web: www.celasenyera.org/nweb/vprogmafm.asp.

DESCRIPCIÓ:Planta originària d’Europai que avui dia és fàcil detrobar a qualsevol regiótemperada. Herba anual,arriba a mesurar 50 cm,les seves fulles són denta-des i les flors petites i blan-ques. La recol·lecció esrealitza després de la flora-ció.

BENEFICIS:Es creu que la seva accióse centra en un efecte tònici estimulant sobre els vasosmotors centrals, amb unaacció lleu però continuada.

ÚS INTERN:En el tractament simptomàtic de les menorràgies i les metrorràgiesprèviament diagnosticades.

Diarrea i disenteria És maceren durant una setmana 30 grams de fulles en 100 gramsd’alcohol rebaixat, es filtra la maceració i es conserva en un potamb un tap comptagotes. Es recomana prendre’n 20 gotes cada 5hores.

Reguladora de la menstruacióEn un litre d’aigua bullint es posen 50 grams de bossa de pastorbarrejada amb artemísia. Es deixa reposar durant 20 minuts, es fil-tra i s’endolceix si es desitja. Es recomana beure un got d’aquestainfusió cada hora. Si les menstruacions són abundants i dolorosestambé ens pot servir. És un tònic uterí molt bo.

ÚS EXTERN:Epistaxi, cicatrització de ferides, hemorràgies lleus i morenesS’aplica directament sobre la zona a tractar el suc de la planta enforma de rentatges o amb compreses.També s’ha utilitzat com a depurativa de la sang en cures primaverals.

CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS:- Aquesta planta pot elevar la tensió arterial, per tant no és recomana-ble prendre-la més de 10 dies seguits. - En dosis elevades esdevé tòxica.- No recomanada durant l’embaràs ni la lactància.

CURIOSITATS:El seu nom es deu a la forma dels seus fruits, que s’assemblen moltal sarró que porten els pastors d’algunes regions.

No cal dir que si sabem conèixer la planta fresca i tenim una peti-ta ferida que volem que cicatritzi ràpid i bé, ens haurem de fregarel suc de la planta fresca per la zona en qüestió. Per via interna,és recomanable portar la planta macerada com hem explicat ante-riorment en cas de tenir diarrea.

FARMACIOLA NATURAL

plantes medicinals de Catalunya

Tot i no ser gaire coneguda popularment, la bossa depastor és, a part d’una planta amb unes boniques florsblanques, una gran antihemorràgica, que ens pottreure de més d’un ensurt quan anem a practicaractivitats a l’aire lliure.

BOSSA DE PASTOR: UNA GRAN ANTIHEMORRÀGICA

(Capsella bursa-pastoris)

Anna ParraFitxa 11

35

En el nostre present, gairebé qualsevol accióque realitzem comporta un consum energètic,en la nostra quotidianeïtat ens acompanyapermanentment un mòvil, la majoria decomunicacions escrites les realitzem davantd’una pantalla d’ordinador, i els menjars ambpresses són escalfats al microones.

La negra nit la suplim per enllumenat arreuque ens fa sentir més segurs, podem per unmòdic preu volar el cap de setmana cap aqualsevol ciutat europea i fins i tot en el para-digma de la comoditat per pujar la persianatan sols ens cal prémer un botó.

A mida que ampliem el nostre confort diariampliem també l’energia consumida. Hi hauna estreta vinculació entre creixement eco-nòmic i consum d’energia, i una mostra evi-dent és que en els darrers 15 anys el consumd’energia primària a Catalunya ha augmentatun 60%. Des del 1990 hem passat dels16.702,1 ktep1 als 26.898,9 ktep el 2005(AEEMEC, 2007).

Però abans de poder observar què passa dinsles nostres petites fronteres i veure quèpodem fer ens cal fer una ullada general pelmón. Cal recordar però, que quan estem par-lant d’energia no estem parlant d’un factoraïllat, l’energia és un dels vectors ambientalsmés interconectat, atès que la seva producciói ús interacciona tant amb el medi físic (aigua,atmosfera...) com amb el medi biòtic (trans-formació sòls, contaminació lumínica,sorolls...), per això els nous camps d’estudisambientals com el metabolisme social definei-xen que tot procés econòmic implica la trans-formació d’energia i de materials per a la pro-ducció de béns i serveis, tal com un organis-me que metabolitza el menjar i el converteixen treball físic.

Això té com a repercussió la generació de resi-dus materials i calor dissipada que van a parar

a l’ambient i quan s’analitza el cas particulardel vector energètic es parla de metabolismeenergètic. És a dir que tant en la producciócom en el consum d’energia es produeixenresidus i alteracions del medi.

ARA SÍ, PARLEM ESTRICTAMENT D’ENERGIAActualment la dependència mundial delscombustibles fòssils (petroli, carbó i gas natu-ral) és molt elevada (85% de l’energia primà-ria l’any 2005).

Tant l’Agència Internacional de l’Energia comel Departament d’Energia dels Estats Unitspreveuen un augment de la demanda d’ener-gia primària a totes les regions, a causa delcreixement econòmic, d’entre l’1,6% i el 2%anual fins el 2030, degut principalment alcreixement que estan experimentant païsoscom la Xina i l’Índia.

Això, juntament amb l’escassa inversió enaugmentar la capacitat d’extracció i refina-ment de petroli continuarà provocant pujadesde preus en el futur. I si ens fixem en els valorsque s’han donat fins ara veiem que l’augmentde preus del petroli va ser constant i molt pro-nunciat des de l’any 2002 fins l’estiu de 2006(quan arribà a superar els 78 dòlars el barril),si bé és cert que el preu del petroli té impor-tants fluctuacions, en les quals sovint hitenen molt a veure factors relacionats ambl’estabilitat política.

Es calcula que el ritme actual de producciód’aquests combustibles limitarà les reservesprovades del petroli a 40 anys, del gas naturala 65 i del carbó a 200-230 anys i per tantse’ns presenta un futur en el qual es pot pro-duir una crisi en el sector energètic, amb totesles conseqüències que això comporta.Per fer front a aquest problema, ja fa anysque s’ha tornat a reobrir el debat sobre la ido-

neïtat de l’energia nuclear i Xina, en concret,té previst construir 22 noves centrals en elspròxims 15 anys per fer front al seu creixe-ment.

Certament no podem obviar els esforços quees fan per millorar l’eficiència energètica tanten els processos industrials com en els pro-ductes, i en el nostre cas a Catalunya en elsdos últims anys s’ha començat a experimen-tar un creixement inferior en el consum ener-gètic final, però quin escenari de futur se’nspresenta quan malgrat les convencions inter-nacionals s’està jugant en unes condicionstant extremes?

Ens trobem davant d’una balança perillosa,per un cantó l’eficiència, per l’altre l’augmentde consum inherent del nostre model desocietat.

EL MODEL CATALÀEl model de creixement a Catalunya des de1990 és fortament dependent del consumd’energia.

El consum energètic creix a un ritme superioral del PIB (un 3% respecte un 2,6%), això voldir que l’economia esdevé menys eficient enl’ús de l’energia per a la generació de valorafegit.

Catalunya té una forta dependència dels com-bustibles fòssils, el petroli significa gairebé el50% del consum total d’energia primària, i elgas natural, el 25%, i tots dos s’han d’impor-tar pràcticament en la seva totalitat, compor-tant importants emissions de CO2 i una abso-luta dependència exterior.

La tercera font energètica és l’ús d’energianuclear (23%), que s’ha mantingut constantal llarg dels anys, és a dir no s’han obertnoves centrals, però Catalunya s’ha de pre-parar per al moment en què les centralshagin de tancar.

Per a cobrir aquest futur dèficit sembla clarpensar en les energies renovables, però laseva utilització és encara molt petita, ja querepresenten menys d’un 3% en el conjunt del’ús d’energia primària i per tant seria neces-sari un esforç enorme que de moment mal-grat els bons propòsits no s’ha fet, i aquestatimidesa en l’execució no es veu pas massaafavorida pels moviments contraris a lainstal·lació d’aerogeneradors.

D’aquest petit percentatge que represental’energia renovable, l’energia hidroelèctricaés la principal font (58,1% de les energiesrenovables), seguida de la incineració deresidus (19,9%), la biomassa (biogàs, bio-massa llenyosa y biocombustibles) querepresenta en el seu conjunt el 19,7%, i queaporta 145.663 tep al consum d’energia pri-mària. I finalment l’energia eòlica, que aCatalunya representa l’1,9% de les energies


El consum energètic a Catalunya i el món

Una dependència agredolça

MÓN

SOS

TEN

IBLE

Oriol Font · [email protected] / Pau Morera · [email protected]

En el nostre present, quasi qualsevol acció que realitzem comporta un consumenergètic, en el nostre quotidià ens acompanya permanentment un mòbil, la

majoria de comunicacions escrites les realitzem davant d’una pantallad’ordinador, i els menjars amb presses són calentats al microones.

La negra nit la suplim per enllumenat arreu que ens fa sentir més segurs, podem perun mòdic preu volar el cap de setmana cap a qualsevol ciutat europea i fins i tot enel paradigma de la comoditat per pujar la persiana tan sols ens cal prémer un botó.

renovables. La energia fotovoltaica no arriba al’1% del total de l’energia aportada malgratl’impuls que se li intenta donar des de l’admi-nistració a nivell d’instal·lació en les casesparticulars i edificis públics.

Aquestes són les dades de producció, respec-te del consum tenim que:

- El sector transport representa pràcticamentel 40% del consum, i es nodreix amb consumde combustibles fòssils amb les emissions deCO2 que això comporta.

- La indústria consumeix el 32% de l’energiatotal, i tot i que en els últims anys està realit-zant un esforç per la substitució de combusti-bles per una major utilització de gas natural,que té un menor factor d’emissió de CO2 pertep) ha experimentat un creixement importantdel consum d’energia elèctrica, que arrossegacada cop majors nivells d’emissions.

- El sector primari representa un escàs 3%.

- I finalment el sector serveis i el domèstic con-sumeixen respectivament el 12 i el 13%.

En el futur pròxim s’espera que aquests valorsvariïn cap a un augment del consum domèstici serveis, seguint la tendència dels últims anysen la instal·lació d’aires condicionats, els auto-matismes i la informàtica domèstica.

Davant aquest panorama, ens veiem superats,no serà des d’aquestes pàgines que impulsa-rem un moviment a l’estil dels Ludites delsegle XIX, que davant del procés d’industrialit-zació decidiren atacar d’una manera quixotes-ca les màquines que amenaçaven el fer tradi-cional dels artesans. Però sí que volem fer unareflexió sobre el que implica el nostre dia a diarespecte l’energia, és clar que per poder fre-nar el consum energètic a escala mundial noens serveix parlar sols de millorar l’eficiència ique de poc servirà desconnectar el televisoren lloc de deixar-lo en Standby o agafar l’im-previsible tren abans que el cotxe, però aquestfactors si que són determinants a petita esca-la, i com a primer pas per a prendre conscièn-cia del nostre pes en el món.

Actes tan senzills com acostumar-se que al’hivern no cal estar dins d’una sala a 25ºC perestar a gust o que a l’estiu no cal anar amb jer-sei a l’oficina o biblioteca, impliquen reduc-cions del nostre consum que malgrat que eco-nòmicament no signifiquin gaire, perquè notots els costos reals estan inclosos en el preude l’energia, sí representa menys energia con-sumida i per tant, aprofitable per a necessitatsmés bàsiques. Proposem doncs fer un repàscrític del nostre dia a dia, i intentar minimitzarel consum innecessari d’energia, el desafia-ment. Segurament així no evitarem el desen-volupament nuclear Xinés, però són pasosprevis per a un canvi en la configuració delmodel social en què ens trobem, i això sí queés tot un repte. ❚❘

37món sostenible

1tep = tones equivalents de petro-li. Unitat de mesura que permetunificar i comparar diferents uni-tats energètiques, com els kWh del’electricitat, les tones mètriquesde gas natural, les tones de carbó,els litres de gasolina, etc.

Cim 12

Les Agudes, 1.706 m.Comarca de la Selva


eEl cim de les Agudes és trobasituat a la part est de la comar-ca de la Selva, dintre del ParcNatural del Montseny. ElMontseny és el massís muntan-yos més alt de la serralada lito-ral catalana i s’alça magestuo-sament entre les comarques dela Selva, el Vallès Oriental iOsona. El nom de Montsenyprove del llatí mont signum,que significa mont senyal. Comexpliquen els habitants d’a-questes zones el massís al llargdels segles ha servit de far per

a molts navegants, atesa laseva gran embergadura a lavista des del mar.

Declarat Parc Natural en 1987,destaca per la seva extraordinà-ria biodiversitat, i la gran quanti-tat de paisatges que podemarribar a trobar al seu interior.Des del grans boscos medite-rranis d’alzinars i suredes, i depinedes i brolles, formats perles suaus temperatures, estiuseixuts i càlids, i hiverns modera-dament freds, fins als boscos

centreeuropeus que trobem acausa del clima plujós i perma-nentment humit que es dóna alMontseny a partir dels 1.000metres, creant boscos propisd'aquest ambient, representatsper avetoses, fagedes i roure-des humides, formant boscosd’arbres alts i corpulents, pas-sant pels prats i landes propisd’ambients d’alta muntanya,representats en els cims mésalts del massís. Aquesta diversi-tat provoca un canvi de llum ide color espectacular depe-

nent de l’estació de l’any en quèens trobem.

En l’itinerari escollit farem l’as-censió per la carena formadapels Castellets, cresta especta-cular i molt rocallosa que s’alçafins al cim. Durant l’ascenspodrem gaudir d’unes marave-llosses vistes de les Guilleries,del Collsacabra i de la plana deVic, i a mida que anem gua-nyant alçada se’ns presentarana l’horitzó els Pirineus, rega-lant-nos una magnifica panorà-mica. A l’arribada al cim gaudi-rem de la companyia dels doscims veïns, el turó de l’Home,amb els seus 1.707 metres, i elMatagalls amb 1.697 metres,ambdós també sostre comarcalde les seves comarques: el turóde l’Home cim més alt del VallèsOriental, i el Matagalls d’Osona.El descens el realitzarem per lavessant est, arribant fins a SantMarçal, bonica ermita romàni-ca que es troba situada entreles Agudes i el massís delMatagalls. Durant gairebé tot eldescens gaudirem a l’interiorde les espectaculars fagedesque podem trobar en aquesteszones.

SOST

RES

COM

ARCA

LS

39sostres comarcals

COM ARRIBAR-HI: des de la carretera C-17 prenem lasortida cap a Seva i Tona sud i seguim els rètols indicatius cap ala població de Seva. Primer, travessem la població de Balenyà, ial cap de pocs quilòmetres arribem a Seva. Travessem el poble icontinuem per la carretera BV-5303 en direcció a Viladrau iTaradell. Més endavant deixem a mà esquerra la carretera queva a Taradell i continuem a la dreta per la carretera GI-520, endirecció a Viladrau. Passat Viladrau arribarem a una cruilla quetrobarem a la dreta en direcció Santa Fe de Montseny. Laprenem. Continuem per la GIV-5201 en direcció Santa Fe, i unsquilometres després arribarem a un rètol que indica Sant Marçal;nosaltres continuem, direcció a Santa Fe, i en 1,8 quilometres

trobarem un descampat preparat per a l’aparcament anomenatpla d’en Mon, punt d’inici del nostre itinerari.

ASCENS AL CIM: travessem la carretera i prenem un corriolque s’endinsa per una fageda. Uns metres més endavantdesemboquem en una pista que fa un revolt força accentuat i queseguim de front i amunt fins arribar al pla d’en Jep Xic. Un copallà abandonem la pista per la que venim i prenem un corriol benfressat que ressegueix la carena cap amunt i que ens porta fins alcoll de Saciureda de Baix. A partir d’aquíla carena es fa més estreta i el camí esdivideix. Deixem el


FITXA TÈCNICAAlçada punt d'inici: 1.183 m. Alçada cim: 1.706 m.Desnivell: 523 m.Època recomanable: tot l'any.Temps: 3 hores. Cartografia: 1:50.000 La Selva. Institut Cartogràfic deCatalunya.

continua SI ETS SUBSCRIPTORPODRÀS

DESCARREGAR DE

WWW.NATURAIAVENTURA.COM

EL PLÀNOL I EL TRACK PER ALGPS


SOST

RES

COM

ARCA

LS

que marxa a l’esquerra i continuem remuntant la carena finsarribar a l’esmolat coll de Saciureda de Dalt, on la carena esdevémés rocosa i escarpada i on es fa més complicada la progressió.El nostre camí flanqueja la part dreta de la carena seguint lesmarques liles fins arribar a una petita tartera de rocadescomposta, la remuntem seguint les fites i les marques liles. Acontinuació la cresta es torna totalment rocosa i continuem per uncorriol que la remunta per la part dreta. En aquest tram hauremde grimpar i estar atents per seguir les marques i no perdre’ns.Un cop situats al peu de l’Aguda Gran, el corriol abandona lacresta i flanqueja per un camí més ample el vessant dret del cimfins a enllaçar amb el GR-5.2 que ens condueix fins al coll de lesAgudes. A l’esquerra ja es fa visible el cim de les Agudes al qualhi pugem en pocs minuts seguint un corriol ben fressat.

DESCENS DEL CIM: desfem el camí per on hem pujat finsarribar al coll de les Agudes on trobem de nou el GR-5.2. Elseguim, cap a la dreta i avall, en direcció nord. El GR es trobasenyalitzat amb uns pilons metàl·lics de color verd. Si volguéssimapropar-nos fins al cim del turó de l’Home prendríem el GR ensentit contrari resseguint la carena en sentit sud-oest (40 min). Elcamí davalla suaument mentre travessa un petit bosc i ens porta auna tartera força inclinada coneguda com pedregar Rodó, quesuperem sense dificultat seguint la direcció que ens marquen lesfites. El corriol travessa una fageda tot fent ziga-zagues i mésendavant es transforma en una pista, on tornem a trobar lessenyalitzacions dels pilons metàl·lics. La pista avança dibuixantsuaus ondulacions i deixant corriols a banda i banda del camí.Més endavant creuem un parell de rieres i deixem les restes d’unacasa enrunada. Poc després deixem a l’esquerra l’alberg el Puig iarribem a l’ermita de Sant Marçal del Montseny. Des d’aquíprenem cap a la dreta la carretera GIV-5201 i en aproximadamentdeu minuts arribarem al pla d’en Mon, punt on hem deixat

estacionat el nostre vehicle.


CALENDARIFEBRER

ESQUÍ DE MUNTANYA

16 Open Vall Fosca Club d'Esquí La Pobla de Segur (SE) · www.ceps-esqui.com24 Cursa d'Esquí de Muntanya Pocatraça Centre Excta. d'Olot · www.ceolot.cat

2 març Prova Alt Pallars "Certascan". Trofeu Sergi R.Escalera Agrup.Cientifico-Excta. Mataró · www.agrupe.org

MARXES I CAMINADES

10 Travessa Viladrau – La Garriga Centre Excta Garriguenc · 93-871-66-93 10 Excursió les Rutes D’Amer Club Excta Pirenaic · 93-302-42-3910 GR-83 Sant Hilari de Sacalm – Osor Centre Excta Sant Celoni · [email protected] Sant Pere de Sallavinera – Su UEC Horta · [email protected] 10 Marxa del Montserratí Club Excta Esparraguera · mmontserratí@clubexcursionistaesparraguera.com 16-17 Ascensió al pic de Ventolao UEC Horta · [email protected] 16-17 GR-92 Castellet – Constante Club Muntanyanenc l’Hospitalet · [email protected] GR-11 Sant Aniol d’Aguja – Beget Club Excta Anoia · 93-772-76-6616 Montsec de l’Estall Club Muntanyenc Sant Cugat · [email protected] 16 GR-6 Les Preses – Rupit Unió Excursionista de Sabadell · [email protected] Caminada de la Llum Centre Excta Comarca de Bages · [email protected] 17 Marxa Sant Boi-Sitges Centre Excta. Sant Boi · 93-630-91-2824 GR-2 Vilanova de Sau – Collada del Vilar Foment Martinenc · 93-455-70-95 24 Ruta del Cister: Figuerola del Camp – Montblanc Agrupació Cultural Folklórica Barcelona · 93-351-14-9624 Travessa del Vidranès Comissió Sant Antoni Abat · 93-849-17-3624 Ascensio a la Sitja de Bellpuig Centre Excta del Penedès · [email protected] GR-4 Cabrianes – Sta Maria de Cornet Club Excursionista Pirenaic · 93-302-42-3924 Camí Ramader: Coll Llibagoses – Cabrianes Centre Excursionista de Castellar · [email protected] Caminada Popular d’Horta UEC Horta · [email protected] 1 març Ascensió a la Talaia del Montmell Associació Excta Montmell · 977-67-89-011 març Pujada al Montgrós Club Excursionista Anoia · 93-772-76-662 març La Mola de Colldejou Club Esportiu Muntanyenc Creixell · 649-08-79-522 març Caminada Popular de l’Urgell Agrupació Excursionista de l’Urgell · 676-30-39-53 2 març Marxa dels Castells de la Segarra Centre Excta de la Segarra i Centre Excta Guissonenc · [email protected]

PROJECCIONS I AUDIOVISUALS9 Cicle d’Audiovisuals: “Via de la Plata” Societat Amics de la Muntanya Tremp · [email protected] Cicle de pel·licules d’escalada “ Joseph M.Rodés” Club Excta de Gràcia · [email protected] Xerrada Audiovisual “Escalar a l’Africa” Centre Excta Borges Garrigues · www.geocities.com/cexcursionista

COMPETICIONS RAQUETES DE NEU10 3a prova Circuit i 2a prova Copa Catalana de Raquetes de Neu 2008: Tuixent Centre Excta. de Lleida · www.cel.cat17 4a prova Circuit Raquetes de Neu 2008: Cap de Rec Agrup.Cientifico-Excta. Matarò · www.agrupe.org

ALTRES ACTIVITATS HIVERNALS 14, 15, 16 Festival Hivernal Vall de Boí Centre Excta Alta Ribagorza · [email protected] 23, 24 Trobada de Constructors d’Iglús Pla d’Anyella (la Molina) · www.ohmamiglu.com

Catalunya i Andorra

Aprofita el nostre calendari interactiu per planejar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. www.naturaiaventura.cat

natura i aventura 14

Documents

campament base desprs

talleres grficos soler

vida daquest poble oblidat

ms alts honors

ajudarels pobles muntanyencs

sense esperar res

humanitat conquerir

noms perqu s