manual de guerrilla. sistema 1 4-1-4-1

Manual de guerrilla. Sistema 1-4-1-4-1.

Toni Grima Migueles

“El futbolista no es un cubo que llenar, sino una mecha que encender”.

J.Lillo

[MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES

2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ........................................................................................Pàg.2

2. ELS SISTEMES DE JOC....................................................................... Pàg.3

2.1. Com ha de ser un sistema de joc?.................................................. Pàg.4

2.2. Criteris alhora d’escollir un sistema de joc..................................... Pàg.4

2.3. Anàlisi previ del partit per a l’elaboració del sistema....................... Pàg.5

2.4. Elaboració i posada en escena de l’esquema de joc......................... Pàg.5

2.5. Model de joc............................................................................... Pàg.6

3. MANUAL DE GUERRILLA. SISTEMA 1-4-1-4-1................................. Pàg.7

3.1. Avantatges i inconvenients del sistema........................................... Pàg.8

3.2. Organització del sistema de joc en quant a fases.............................. Pàg.9

3.2.1. Organització del joc ofensiu.................................................... Pàg.9

3.2.1.1. Com atacarem?................................................................ Pàg.10

3.2.1.2. Principis ofensius prioritaris.............................................. Pàg.11

3.2.1.3. Tasques tàctiques per posició............................................ Pàg.12

3.2.1.4. Trets característics de l’equip............................................ Pàg.14

3.2.2. Organització de les tasques defensives...................................... Pàg.14

3.3. Variants del sistema..................................................................... Pàg.16

3.4. Automatismes de l’equip............................................................ Pàg.16

3.5. Pilota aturada: estratègia................................................................ Pàg.22

4. CONCLUSIÓ......................................................................................... Pàg.26

5. FONTS BIBLIOGRÀFIQUES............................................................... Pàg.27


3

1. INTRODUCCIÓ

Estem acostumats a sentir que “en el fútbol esta todo inventado”, i no, no és cert. O

almenys un servidor segueix convençut de que seguiran apareixent noves formes de

jugar a futbol i entrenadors que evolucionin i transformin estils de jocs ja existents en

potencials millorats. No ens quedarem amb el Santos de Pelé del 64, el Brasil dels 70, la

Naranja Mecánica de Michels del Mundial del 74, l’Ajax de Cruyff, el Milan de Sacchi

o el Barça de Guardiola. Potser sóc un il·lús si penso que apareixeran nous entrenadors

amb noves formes de jugar, o no.

Llegia un article de C. Menotti on apuntava que “Un entrenador genera una idea, luego

tiene que convencer de que esa idea es la que lo va a acompañar a buscar la eficacia,

después tiene que encontrar en el jugador el compromiso de que cuando venga la

adversidad no traicionemos la idea. Son las tres premisas que tiene un entrenador”. Els

jugadors han de creure en la idea que els hi volem transmetre. No ens serveix un 1-4-4-2

permanent al llarg de tot el partit on el rival s’adeqüi a la nostre manera de col·locar-nos

i adopti les mesures necessàries per a deixar-nos in operatius. D’aquí parteix la idea de

joc que representarem més endavant.

Abans d’endinsar-nos, volia fer un incís en la divisió del treball. La primera part té la

funció d’ensenyar al lector les eines necessàries per a escollir un sistema de joc inicial,

les consignes a seguir per a fer aquesta tria i la forma o model de joc que vol seguir

sempre des de el punt de vista ideològic i de l’entrenador. La segona part la he

anomenat Manual de guerrilla. La meva decisió de posar-li aquest nom és perquè crec

que el nom encaixa a la perfecció amb l’estratègia i la tàctica de qualsevol acció que

volem realitzar, ja sigui en el futbol o en la vida quotidiana. Manual de guerrilla

representa la lluita de dos contrincants per un objectiu comú.

Una altre cosa que volia deixar clara abans d’aventurar-nos és que jo no entenc de

futbol. Tinc una visió limitada del que observo i se m’escapen moltíssim detalls que, ara

per ara, són inapreciables per a mi i imprescindibles per a qui hi entén. Dit això, només

em queda aconsellar que llegiu, enteneu i critiqueu tot allò que hi trobeu, hi estigueu

conforme o en desacord ja que si alguna cosa he aprés al llarg del temps que fa que


4

llegeixo i penso en futbol i cercant informació per redactar aquest treball és a

qüestionar-me absolutament tot.

2. ELS SISTEMES DE JOC

La primera pregunta que ens hem de fer és si existeixen realment els sistemes de joc o si

són dibuixos de partida i el que realment importa són els jugadors i les funcions que

s’assignen dins del camp?

En el futbol hem d’entendre els sistemes de joc com “sistemes d’inici”. Perquè la

velocitat del joc obliga a un equip a adaptar-se a diferents situacions i, per tant, a

diferents posicionaments segons la posició de la pilota, els companys i els jugadors

adversaris.

Molts entrenadors d’elit s’han pronunciat sobre aquest conflicte: J.L. Oltra, en les II

Jornades de Formació d’Entrenadors d’Alacant apuntava que “los sistemas de juego no

existen, únicamente hacen referencia a la disposición inicial de los jugadores”. J. Lillo,

en la seva fase com a entrenador a Sant Sebastià, es referia als sistemes de joc com

“...no es más que un punto de partida. Lo importante es el desarollo”. Una altre frase de

J.Lillo, que reivindica l’antiordre dels sistemes de joc apunta que “No hay que atender a

los dibujitos. Para mí en el 4-1-4-1 hay tres delanteros. Y es que en cuanto se mueve el

balón, el dibujo se fue al carajo". A.Cappa, en una conferència comentava que “el

trabajo es conseguir que todos participen en la elaboración y en la defensa. Todos

defienden y todos tienen que llegar al gol”.

Tot això explicat fins ara no significa infravalorar el sistema d’inici perquè són els

sistemes de joc qui ens col·loquen els jugadors dins del camp. Tots sabríem dir, segons

la col·locació d’un jugadors dins del camp, les funcions que portarà a terme a part de les

qualitats del jugador. Per tant, s’ha de defensar el sistema de joc.

A partir dels sistemes d’inici, els equips han de saber respondre de forma col·lectiva i

individual a les diferents situacions del joc segons els moments del partit, és a dir, si es

troba en fase ofensiva, en fase defensiva o en les diferents transicions a part de les

accions a pilota aturada.

Els sistemes de joc depenen també dels jugadors que tenim i dels jugadors contra els

que jugarem. Així com la zona del camp on està la pilota, l’equip actuarà d’una forma o


5

una altre. A continuació, donarem resposta a aquelles preguntes que s’ha de fer un

entrenador que té pensada una forma de joc i que necessita un sistema.

2.1. Com ha de ser un sistema de joc?

Els sistemes de joc, com hem dit, són la col·locació inicial dels jugadors sobre el terreny

de joc i, per a realitzar-ho, hem de tenir en compte els següents detalls:

- Col·locació uniforme i ocupació racional del terreny de joc per part dels nostres

jugadors.

- Equilibri general de jugadors entre les diferents línies del sistema.

- Cerca de la superioritat numèrica en les zones en la qual circula la pilota.

- Seguretat per la nostra porteria.

- Permetre variants si les circumstàncies del joc ho exigeixen.

Segons J.Lavanderia i J.C. Valeron en el seu llibre Entrenamiento del futbol ofensivo:

“La confección de un sistema de juego consiste en organizar un conjunto de jugadores

con un único fin, que hablen el mismo idioma.(...) Hay que conseguir que digan de

nuestro equipo ¡qué bien se entienden! y conseguir eso en el fútbol es lo realmente

difícil, no disponer de un 4-4-2 o un 4-3-3. El ejemplo lo tenemos en el Barcelona, más

allá de su 4-3-3, lo realmente importanta es que todos saben a lo que juegan y juegan a

lo que saben”.

2.2. Criteris alhora d’escollir un sistema de joc

Els sistemes de joc són l’estructura de qualsevol equip però hem de comprendre que

aquest joc depèn de l’eficàcia en l’execució de les accions de l’equip, tant en defensa

com en atac. Amb això vull dir que de res ens servirà tenir uns grans davanters si la

nostra defensa no és solida.

En base a això, l’entrenador analitza:

- Les característiques físiques, tècniques, psicològiques i tàctiques de l’equip.

- Característiques dels altres equips de la categoria.

- Objectius del club.

- Tipus de joc ofensiu – defensiu a utilitzar.

- Criteris dels jugadors respecte a ells.

- Infraestructura del joc.


6

- Factors de flexibilitat i dinamisme.

- Possibilitat d’utilitzar variants de qualsevol signe.

2.3. Anàlisi previ del partit per a l’elaboració del sistema.

Per a l’entrenador, l’anàlisi d’un partit s’hauria de dividir en tres apartats: el partit en si

mateix, l’equip contrari i el propi equip.

En el primer apartat, cal tenir present els següents paràmetres: el terreny de joc (local o

visitant, estat, dimensions, etc), climatologia, tipus de competició (lliga, copa, amistós,

etc), situació ambiental de l’esdeveniment (aspectes social-esportius, afició), àrbitres i

assistents (personalitat, característiques, etc) i horari del partit (pel matí, tarda o nit).

En l’apartat d’equip contrari i equip propi és necessari conèixer les característiques

físiques, psicològiques, tècniques i tàctiques tant individuals com col·lectives dels dos

equips, el tipus de joc ofensiu i defensiu que practiquen, etc.

Altres aspectes que s’han de tenir en compte són les alineacions dels darrers partits,

canvis, sancions, lesionats, etc.

2.4.Elaboració i posada en escena de l’esquema de joc

L’entrenador ha de dissenyar un plantejament a seguir per al partit segons tot els

paràmetres que hem observat al llarg del punt 2.3. Aquest plantejament no és definitiu

ja que durant la setmana poden haver-hi novetats que incideixin en ell.

Un cop tenim l’esquema de joc, el següent pas és planificar el seu desenvolupament i

practicar-lo al llarg de la setmana, buscant treballar la nostra proposta en els

entrenaments. Aquest punt el veurem a l’apartat 2.5. del treball.

Un altre factor a tenir en compte és l’elaboració dels possibles canvis per causa de

lesions, expulsions o altres causes que es puguin produir durant el partit o senzillament

per a mantenir el control.


7

2.5.Model de joc

Mourinho (2011), citat per Oliveira, Amiero, Resende i Barreto en el llibre Mourinho

¿Por qué tantas victorias? asegura que “el fútbol tiene mucho de ciencia. A nivel de

construcción de una forma de jugar y cuando digo construcción, quiero decir invención

y ejecución de modelo de juego”. Quan Mourinho es refereix a ciència parla dels

principis de joc, a la seva organització i a la idea de concebre i desenvolupar una forma

de jugar.

I segueix Mourinho (2011) amb que “lo más importante en un equipo es tener un

determinado modelo de juego, un conjunto de principios de juego, conocerlos bien,

interpretarlos bien, independientemente de que use este o aquel jugador” i assegura que

“El objetivo es que los jugadores perciban y confíen en el modelo de juego, que hagan

algo por creencia propia, por sentir que es la mejor forma de hacerlo y no por que

alguien les diga cómo hay que actuar (...). Yo sé a dónde he de llegar, pero en vez de

decirles <<vamos hacia allá>> quiero que sean ellos los que descubran el camino”.

Denoueix (2002) afirma que “el juego es el placer de entenderse y comprenderse para

reaccionar eficazmente”. Amb això entenem que hem de convertir als nostres

<alumnes> en jugadors pensants, educant-los per a que rebin, analitzin i interpretin tant

des de una perspectiva individual com col·lectiva, en la forma més òptima possible, les

diferents situacions que es vagin produint i adaptar-se a elles, identificar-les i que la

estimulació de la seva capacitat de decisió els permeti ser capaços de generar respostes

adequades a les circunstàncies. Mourinho aclara i aconsella que “el ejercicio no puede

ser un mecanismo cerrado, mecánico. Tiene que contener con mayor o menor

complejidad el plano de lo aleatorio, de lo contingente, de lo imprevisible..., lo que

lleva más allá es la cabeza de los jugaodres sabiendo el fin por lo que hacen algo y no

perdiendo nunca el patrón de conexiones con el todo”.


8

3. MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1

Aquest sistema té el seu origen en el 1-4-4-2 tan tradicional en els últims anys i és una

variació del 1-4-5-1, ja que situa un dels cinc centrecampistes per davant dels defensors

amb la finalitat de realitzar les cobertures als jugadors del centre del camp i dona als

mitja puntes relativa llibertat ofensiva.

La distribució dels jugadors correspon a un porter, quatre defensors, un centrecampista

o pivot defensiu, una línea de quatre centrecampistes més avançada i un davanter. A

continuació podreu llegir les característiques que cerquem en els jugadors i els prototips

més similars que trobem en el futbol d’elit actual.

El porter ha de ser hàbil, tenir reflexos, dominar a la perfecció el joc aeri i els peus. El

prototip de jugador vindria a ser a un perfil semblant al de Victor Valdés del

F.C.Barcelona, Joe Hart del Manchester City o Thibaut Courtois de l’Atlètic de Madrid.

Els defensors són dos laterals, els quals poden tenir recorregut ofensiu-defensiu,

depenent del seu nivell físic, tècnic i tàctic i dos defensors centrals que han de dominar

el joc aeri i han de ser contundents i ràpids. El nostre perfil de defensor lateral ofensiu

que busquem podria ser Dani Alves del F.C.Barcelona, Juanfran de l’Atlètic de Madrid,

Alaba del Bayern de Munich, Jordi Alba o Mathieu del València, Marcelo del Reial

Madrid,etc. en definitiva, un defensor amb molta projecció ofensiva. En quant als

defensors centrals, ens decantaríem per un estil semblant a la parella formada per Pepe i

Ramos al Reial Madrid o Piqué i Puyol del F.C.Barcelona.

El centre del camp situem a un jugador fixa per davant dels 4 defensors amb la intenció

d’equilibrar les accions defensives i ofensives de l’equip. Es caracteritza per ser un

jugador amb bona estatura, amb capacitat per a iniciar el joc d’atac, amb gran sentit de

les cobertures i un bon posicionament. Actualment, aquesta posició la porten a terme

jugadors com Sergio Busquets del F.C.Barcelona, Iturraspe o Javi Martínez de

l’Athletic de Bilbao o Jeremy Toulalan del Malaga C.F.

L’altre línea de 4 centrecampistes es reparteix amb dos jugadors centrals i dos jugados

en banda. Aquests últims han de tenir el nivell necessari per a generar futbol d’atac i


9

acompanyar al davanter en les tasques ofensives. Els dos mitjos de banda són dos

extrems amb característiques clàssiques, és a dir, desbord, bons passadors i rematadors

que, a més, col·laboren en la recuperació de la possessió de la pilota. Els migcampistes

centrals idonis serien Xavi i Iniesta del F.C.Barcelona, Ozil del Reial Madrid, Kroos del

Bayern de Munich, Mata del Chelsea, Diego del Atlètic de Madrid, i per les bandes

jugadors com Muniain o Susaeta de l’Athletic de Bilbao, Navas del Sevilla F.C., Eliseu,

Cazorla o Joaquín del Malaga C.F, Theo Walcott de l’Arsenal o Ramires del Chelsea.

El jugador més avançat és un jugador amb gran envergadura, amb capacitat tècnica per

a retenir la pilota i esperar que arribin els seus companys amb bon remat i bons

desmarcs tant a l’àrea com a banda. El nostre jugador perfecte seria Llorente de

l’Athletic de Bilbao, Drogba del Chelsea o Dzeko del Manchester City.

3.1. Avantatges i inconvenients del sistema.

Els avantatges de l’1-4-1-4-1 són:

- Distribució racional de l’espai de joc el qual permet un millor escalonament

defensiu dels jugadors.

- Reducció de les distàncies entre línies i entre companys.

- Millora de les possibilitats de joc d’atac i defensa ja que trobem més junts als

futbolistes a prop de la pilota.

- Majors possibilitats d’aprofitar els espais per jugar al contraatac.

- Majors possibilitats de recuperar la pilota a camp contrari, al disposar de fins a 5

jugadors (1 davanter i 5 mitjos) a prop del inici del joc ofensiu rival.

Els inconvenients de l’1-4-1-4-1 són:

- Excessiu joc de passes curts i sense possibilitats si no es disposa de jugadors

verticals amb arribada a l’àrea.

- Molt d’espai a recórrer quan es recupera en camp propi ja que gairebé tots els

futbolistes estan a prop de l’àrea en la que es defensa.

- Excés de posicions fixes en atac sense marge de movilitat.

- Exigeix un major treball tàctic per a coordinar les accions col·lectives ofensives.


10

3.2.Organització del sistema de joc en quant a fases

Un cop tenim seleccionat el sistema de joc que utilitzarem, el següent pas és organitzar

les nostres intencions, la nostra visió del futbol, en accions ofensives i defensives dins

del sistema.

Abans però, cal remarcar que, tal i com diu J.M. Pino en el seu llibre Estructura táctica

y entrenamiento del ataque directo, “Un equipo que ataca debe mantener una

organización tal, que le permita ajustarse defensivamente de manera rápida y efectiva,

en el momento que se vea desposeído del balón; y del mismo modo, la distribución

defensiva, se plantea como origen del posterior desarrollo ofensivo.” El nostre equip

mai deixarà de costat atac o defensa per a benefici d’un de sol sinó que un sempre

acompanyarà a l’altre.

3.2.1. Organització del joc ofensiu

Les bases de la organització del joc ofensiu passen per:

- El futbolista és el protagonista principal i el nostre treball ha d’anar encaminat a

la millora en tots els nivells.

- Realització de tasques obertes i flexibles per a possibilitar l’aprenentatge

intel·ligent que doni resposta a la multiplicitat de situacions que viurà el

futbolista.

- Relació entre la tàctica ofensiva i la tècnica ofensiva, ja que la primera ens

planteja totes les situacions possibles per a combatre el futbol defensiu i la

segona la relacionem amb les eines necessàries per a donar solucions als

problemes que ens plantegin els sistemes defensius contraris.

- Donar profunditat i progressió per donar sentit pràctic al joc d’atac.

- Buscar la millora de la presa de decisions com el control de l’espai, selecció del

moment, etc.

- Controlar el ritme de joc i la manifestació de canvis de ritme.

Quan proposem una forma de jugar, hem de conèixer del que l’equip és capaç de fer.

S’ha de tenir clar el nostre estil de joc però també saber les exigències de rival.

http://www.mcsports.info/index.php?option=com_content&task=view&id=28&Itemid=78

http://www.mcsports.info/index.php?option=com_content&task=view&id=28&Itemid=78


11

3.2.1.1. Com atacarem?

Hi ha diverses formes i estils de crear joc ofensiu però en el nostre 1-4-1-4-1

treballarem dos estils molt arriscats però molt efectius si surten bé.

- FUTBOL DE CONTRAATAC

És el primer estil de joc que parteix a partir de la recuperació de la pilota. Un cop

recuperada, aquest estil tracta de realitzar poques combinacions amb l’objectiu de

trepitjar àrea el més ràpid possible i impossibilitar la reorganització a temps del contrari.

L’objectiu d’aquesta forma de joc és, principalment, l’efecte sorpresa que provoca la

recuperació de pilota en camp contrari, produir una transició ràpida, cerca d’espais buits

i finalització davant una situació de desequilibri ofensiu.

És molt important dotar a l’equip d’una organització establerta prèviament per tractar de

portar al contrari a on volem i establir uns moviments d’acció de sortida, després de

robar la pilota.

Per a realitzar un contraatac, el primer en que ens hem de fixar és en com recuperarem

aquesta pilota, tenim vàries formes:

- Recuperació en bandes. Manifestació de profunditat defensiva al llarg i a

l’ample del camp amb l’objectiu de robar la pilota en banda, per això hem de

reduir espais després de la circulació de pilota de l’equip contrari, comprimir cap

a la banda i avançar la línea defensiva. Després de robar, busquem sortida de

pilota per zona contrària i ràpida finalització.

- Recuperació zona central. L’objectiu de la pressió és comprimir cap a dins per

robar en la zona central. És important que es tapi la sortida per banda i s’obligui

a jugar per dins. Un cop recuperem la pilota, juguem cap a la zona contrària a

l’arribada de la pilota i activar els mecanismes de contraatac: recolzaments-

ruptura, moviments ràpids i profunds, pilota a l’espai i cerca del gol.

- FUTBOL D’ATAC DIRECTE

A l’igual que el futbol de toc i combinació precisa de jugadors amb unes

característiques molt determinades, el futbol directe necessita jugadors amb talent en els

desplaçaments llargs, forts en les disputes de pilota i intel·ligents tàcticament per a fer-

se amb els refusos.


12

L’atac directe busca no perdre pilotes en mig del camp, buscar la verticalitat abans que

la horitzontalitat i també la organització esglaonada per guanyar les segones jugades.

L’objectiu d’aquest estil de joc és aprofitar-se de les disputes en segones jugades i

aprofitar les prolongacions que es realitzin i així fer gol de forma ràpida i evitar pèrdues

de pilota al mig del camp, impossibilitant qualsevol opció de contraatac rival.

3.2.1.2. Principis ofensius prioritaris.

A part dels principis ofensius característics del nostre equip, és necessari parlar d’altres

condicionants que acompanyaran a la nostre forma d’atacar.

Una de les característiques del nostre equip serà l’amplitud ofensiva en tots els sentits,

és a dir, des del inici de la fase de joc fins a la finalització de la jugada ja que si

aconseguim que el nostre equip aprofiti l’amplada del camp, aconseguirem que

apareguin espais pels quals l’equip pugui penetrar.

Aquesta amplitud ofensiva pot variar segons com decidim realitzar-la: col·locant

jugadors en banda o portant jugadors cap a aquella zona després d’arrossegar el seu

defensor. Necessitem obrir el camp amb l’objectiu de que els nostres atacants exteriors

trobin espais a les esquenes de les defenses mitjançant les diagonals.

L’equip que porta la iniciativa, té el control del joc, així que una altre característica del

nostre equip serà el ritme de joc que s’imposi al partit mitjançant la velocitat i la

mobilitat, tant en els jugadors com en la pilota. L’estil que buscarem és el d’un ritme alt

de joc, sempre controlat pels nostres jugadors que, a part, sàpiguen dominar els

diferents tipus de ritme, per tal d’escollir sempre el ritme adequat i ser el màxim

d’efectiu.

Seguint amb el ritme de partit, el nostre equip buscarà els canvis de ritme ofensius,

necessitem seleccionar correctament els moments d’acceleració i desacceleració per tal

de ser un equip difícil de neutralitzar, poc previsible i ple de moviments capaços de

sorprendre als equips rivals.

La cerca constant de l’equilibri de les línies ofensives, tant en amplada com en llargada

del terreny de joc, facilitant l’ocupació racional del camp i funcionant com una sola

unitat. Aquest equilibri ofensiu s’aconsegueix quan l’equip actua com un bloc i sense

desconnexió entre línies.

Anteriorment, hem parlat de l’amplitud del nostre equip en totes les fases del joc però hi

ha un altre concepte que també treballarem és la profunditat ofensiva, que consistirà

en guanyar metres sobre la porteria contrària superant línees de passada. J.Lavanderia


13

en el llibre de Entrenamiento del futbol ofensivo afirma que: “si decíamos que la

profundidad da sentido a la amplitud, ritmo y equilibrio; ahora tenemos que decir que

la progresión va a dar sentido a la profundidad.”.

La progressió consisteix en que el nostre joc pugui transitar amb èxit per les tres fases

del joc mitjançant la incorporació de futbolistes d’altres línees i provocant moviments

intel·ligents per aparèixer en el moment adequat i lloc oportú.

L’últim concepte que treballarem amb el nostre equip són els espais lliures, els quals es

manifesten en tots els moments del joc ja que contínuament es busquen les zones

despoblades del rival. Aquests espais lliures poden ser deixats pels rivals o poden ser

creats pel nostre propi equip amb mobilitat intel·ligent.

3.2.1.3. Tasques tàctiques per posició

El treball de cada jugador dins del camp depèn, sobretot, de la posició en la qual es

situïn però també de les funcions que l’entrenador assigni al jugador i del sistema de joc

amb el que treballem.

- PORTER (1)

Màxim encarregat d’evitar els gols. Ha de ser àgil, tenir velocitat de reacció, bona

col·locació i sobretot donar seguretat als companys. En quant a joc, considerem el

porter com un jugador més i un recurs a utilitzar per a jugar, mai com una solució per a

desfer-nos de la pilota. És encarregat de dirigir l’equip ja que és el jugador que millor

veu què està passant dins del camp.

- DEFENSES LATERALS (2)(3)

Jugadors amb bones capacitats defensives (intercepció de la pilota, bona

col·locació,etc.) han de ser ràpids, resistents i físicament potents per a passar a la fase

d’atac sempre que es pugui ja que el que busquem és crear superioritat ofensiva . La

seva funció és donar amplada i profunditat a l’equip per a que un cop que arriba a la

fase ofensiva poder centrar, doblar o ocupar espais lliures.

- DEFENSES CENTRALS (4)(5)

Ocupen la zona més important de la defensa, necessiten ser contundents, forts,

corpulents, amb bon joc aeri però també han de tenir un nivell tècnic acceptable per a


14

ser capaços de treure la pilota jugada amb criteri. Molts entrenadors diferencien de

marcadors i lliures però crec que tots defensor central ha de ser capaç de trobar

solucions als problemes que plantegin els davanters rivals. O. Cano, en una conferència

afirmava que “los defensores no deben pensar con qué problemas se van a encontrar

con los delanteros sino que deben ser los delanteros los que se pregunten como superar

a los defensores”.

- MIGCAMPISTA DEFENSIU (6)

És una peça fonamental, el migcampista és l’encarregat de connectar i donar equilibri

als jugadors més ofensius i més defensius. Tàcticament, és la peça angular per on

transita atac i defensa i ha d’estar a prop de les jugades d’atac i de les defensives.

Podem dir que guarda l’esquena dels jugadors més ofensius i què és una ajuda per a la

línea de defensors. Ha de ser un jugador amb molt bona col·locació, tècnic, amb

qualitats defensives i amb bon control de passada.

- MIGCAMPISTA OFENSIU (7)(8)(10)(11)

També anomenats mitja puntes, són els encarregats de generar el futbol ofensiu de la

fase de creació a la fase de finalització juntament amb el davanter. Han de ser jugadors

creatius, amb molt de talent, intel·ligents, amb control dels temps, capacitat de crear

espais, etc, amb l’objectiu de guiar a l’equip cap al gol. Ha de ser un portent físic, amb

bona finalització i capacitat d’improvisació.

- DAVANTER (9)

L’objectiu primordial és marcar gols però també és l’encarregat de fer jugar als homes

que té a darrera, donar sortida de pilota ja sigui aguantant-la, prolongant-la o creant

espais per a l’entrada dels mitja puntes exteriors. Ha de ser un portent físic, amb gran

envergadura i amb bona finalització i capacitat d’improvisació. Ha de saber moure’s en

espais petits i saber jugar d’esquenes a porteria.


15

Figura 1. Sistema inicial del 1-4-1-4-1.

3.2.1.4. Trets característics de l’equip

Cada equip té unes característiques de funcionament, de defensar, d’atacar, de sortida de

pilota, de combinar, etc... En aquest apartat dictarem uns quants punts que pretenem que

el nostre equip utilitzi com a recursos a l’hora de crear joc. Aquests recursos, a part de

tots els que hem dit, són els següents:

- La sortida de pilota Lavolpiana. Consisteix en que, quan el porter té la pilota, els

defensors laterals recorrin la banda, almenys fins al mig del camp i que els

defensors centrals obrin el camp per a que el porter faci una passada al

migcampista que apareixerà per a iniciar el joc. L’objectiu de tal acció és dotar a

la fase ofensiva d’amplitud en el camp alhora que es facilita als interiors la seva

aparició entre línies. Segons P. Arbide en el seu article La salida Lavolpiana, una

solución para intrépidos per a la pàgina web masliga.com: “La salida de balón

en fútbol es la fase inicial del juego, en la que los equipos plantean su estrategia

inicial y proponen decisiones”.

- Carrilers. Han de ser carrilers que arribin a la línea de fons constantment ja que

els mitja puntes interiors s’encarreguen de fer diagonals a l’esquena de les

defenses rivals i perseguir les prolongacions del nostre davanter. Vull deixar

enrere el tòpic de que només puja el lateral de la zona on s’està atacant, la forma

d’atacar de l’equip es caracteritzarà per tenir els dos laterals en fase ofensiva

constant amb l’objectiu de donar amplitud al camp mitjançant desdoblament als

interiors i per a generar espais en les defenses rivals ja que els obligarem a obrir

el camp.

- El pivot defensiu. En conseqüència a l’apartat anterior, necessitem donar

tranquil·litat als nostres defensors i és aquí on entra en funcionament la tasca del

nostre migcampista més endarrerit, el qual es col·locarà entre els dos centrals

quan estiguem en fase ofensiva amb l’objectiu de tenir vigilància permanent. A

part, donarem una tasca una mica més defensiva a un dels dos mitja puntes

centrals ofensius.

3.2.2. Organització de les accions defensives.

El sistema defensiu d’un equip equival a la forma de defensar d’aquest per a que l’equip

contrari no pugui desplegar el seu joc i acabi perdent la possessió de la pilota.


16

Les claus d’un sistema defensiu passen per tenir un equip compacte, amb les línees

juntes, amb gran concentració i que pugui aconseguir un equilibri entre línees que es

moguin conjuntament i que permetin la generació de cobertures en cas de que alguna

línea o jugador sigui sobrepassat.

Els perills de realitzar aquesta pressió és que si l’equip rival la sobrepassa, hi ha una

distància molt llarga entre mitja puntes i el pivot defensiu, el qual ha de sortir de la seva

zona per a tapar espais. Per tant, és molt important que aquest pivot defensi en

lateralitat.

La forma de defensar del nostre equip es caracteritza per una línea defensiva molt

avançada per tal de fer realitzar una pressió immediata després de pèrdua de pilota o

finalització de jugada. L’objectiu d’aquest sistema defensiu és robar la pilota en la part

alta del camp, és a dir, intentar recuperar la pilota en la fase de sortida de joc de l’equip

contrari.

Hi ha una regla molt clara a seguir: la realització del marcatge zonal amb pressió es fa

sobre els jugadors, no sobre les zones, és a dir, quan hi ha una passada hi ha pressió per

tal de que quan rep la pilota un contrari el jugador més pròxim immediat surt a per ell.

El 1-4-1-4-1 fa que la pressió es faci amb 5 homes, el davanter centre i els 4 mitja

puntes.

Quan un jugador rep la pilota, sempre surt un jugador a pressionar. En altres paraules,

l’equip defensa cap a davant provocant que tot l’equip pressioni i redueixi espais per a

que l’equip contrari no pugui jugar la pilota i cometi algun error.

Les diferents claus que trobem en relació al sistema defensiu són:

- Pressió alta per a robar la pilota en la sortida de pilota del contrari.

- Pressió amb molts efectiu (davanter i 4 mitja puntes).

- Defensar cap a davant, no deixar-se dominar.

- Pressió per marques, unitat per unitat, dins de la zona.

- Preferència de tancament del carril central, deixar que els rivals juguin per fora.


17

3.3.Variants del sistema

Tal i com hem dit anteriorment, la utilització del sistema de joc dependrà de la visió

personal de l’entrenador i de les característiques dels seus jugadors, així com les

circumstàncies particulars del joc, un resultat favorable o advers, els minuts que queden

de partit o qualsevol altre variant.

El 1-4-1-4-1 triat per a l’elaboració d’aquest treball està en constant canvi degut a les

situacions que es van donant al llarg de tot el partit. Per exemple, si l’equip rival inicia

jugada a un lateral, el mitja punta de la zona surt a pressionar-li mentre que el davanter

seguirà tapant al central, un mitja punta taparà a l’ajuda central i el lateral pressionarà a

l’extrem de banda, passant així a un 3-1-4-2. Si la pressió és intensa, podríem arribar a

observar com tenim als dos centrals ajudats pel pivot, els dos mitja punta centrals i els

laterals i com a homes més ofensius el davanter amb els dos mitja de banda, el qual ens

faria jugar amb un 1-3-4-3.

3.4.Automatismes de l’equip

Els automatismes són moviments dissenyats i preparats per a portar a terme en

determinades situacions de partit. Podem diferenciar entre els automatismes parcials,

que s’identifiquen perquè només hi participen jugadors d’una mateixa línea (defenses,

mitjos o atacants) i els generals, que estan dissenyats per a la participació de més

jugadors i de diversa situació dins del camp.

Els avantatges de treballar els automatismes per a inculcar uns conceptes de moviments

bàsics en els nostres jugadors són moltes, en les quals que destaquem:

- Millor una idea que onze.

- El jugador sap que fer i els seus companys coneix les opcions.

- En conclusió, és com si apliquéssim jugades d’estratègia amb la pilota en joc.

Per a treballar els automatismes hem de tenir en compte diverses variables:

- El nivell tècnic/tàctic i cognitiu dels jugadors.

- El tipus de rival al que ens enfrontem.


18

- El nostre sistema de joc habitual.

Podem veure diferents sortides de pilota des de la fase d’iniciació del joc i

automatismes en diferents fases del partit. La llegenda amb la qual estan descrits els

jugadors i els seus moviments, a l’igual que els diferents ítems és la següent:

Figura 2. Llegenda dels gràfics del treball.

- SORTIDA DE PILOTA 1 +

AUTOMATISME 1

Diversos automatismes que veurem a continuació

estan relacionats amb la sortida de la pilota. En

aquest automatisme podem observar la sortida

Lavolpiana. El pivot apareix entre els dos centrals

que estan oberts per a rebre la pilota i donar joc al

lateral per a que, posteriorment, inici l’automatisme

on l’extrem ve a rebre mentre que el mitja punta

central fa un desmarcatge de ruptura a l’esquena dels

defensors. La jugada finalitza amb una centrada on el

mitja-punta pot decidir on fer la passada segons la

col·locació dels propis jugadors i dels contraris.


19


AUTOMATISME 2

En aquest automatisme podem veure com el central

esquerre després de l’oferiment del pivot defensiu.

Un cop, el central condueix per a fixar una marca

apareix en recolzament el mitja punta central i el de

banda mentre que el lateral aprofita l’espai que ha

creat aquest últim per a afegir-se a l’atac. Aquest, fa

una centrada que dependrà de la col·locació dels

jugadors que van a remat i dels rivals, a part, hi

apareixen diversos jugadors al refús o segona jugada.


AUTOMATISME 3

Aquest recurs consisteix en enviar una pilota al

davanter, des de la línea defensiva i obviant el

centre del camp (on no hem trobat sortida). El

davanter té diverses opcions: jugar de cara als mitja

puntes ofensius que apareixen per a que siguin

aquests els que busquin als extrems a l’espai o

prolongar la pilota als extrems que aprofitaran

l’espai que ha creat quan ha anat a buscar la pilota.

-


20

- SORTIDA DE PILOTA 4

Aquesta sortida de pilota consisteix en el

moviment del triangle del centre del camp per tal

de que cada jugador pugui deixar enrere la seva

marca i poder treure la pilota el més netament

possible. Com veiem en el dibuix, el pivot

desapareix en direcció de la zona del mitja punta

esquerre, aquest, fa un moviment cap a la dreta

ocupant l’espai del mitja punta dret que farà un

desmarcatge de recolzament per treure la pilota

cap a un dels dos laterals.

- SORTIDA PILOTA 5 + AUTOMATISME 4

A continuació, podem veure l’automatisme explicat

anteriorment amb una acció d’atac automatitzada. Un

cop el mitja punta que ha aparegut a rebre la pilota

obra al lateral, es produeix el primer automatisme on

el pivot en funcions de mitja punta esquerre fa un

desmarcatge de ruptura a banda mentre que l’extrem el

farà de recolzament. Un cop rep, realitza un canvi de

joc a l’altre extrem que esperarà el desdoblament del

lateral dret i que tindrà diverses opcions de passada.


21

- AUTOMATISME 5

En aquesta situació de partit podem observar un canvi

de joc produït per una passada enrere però que ve

precedida per el moviment del davanter centre i del

mitja punta de banda contrària cap a la zona d’afluència

de més jugadors per tal d’habilitar al lateral esquerre a

recórrer la banda esquerre i rebre la pilota gràcies al

canvi de joc fet pel lateral de banda contrària. Aquest

automatisme es pot produir sempre que hi hagi una

afluència nombrosa de jugadors, tant propis com rivals

en una zona molt reduïda del camp per tal de buscar

espais en una zona més despoblada.

A continuació, podrem observar la forma de pressionar del nostre equip, com defensem

i com iniciem un contraatac. Aquest apartat està situat dins dels automatismes perquè

crec que hi ha una certa mecanització i assoliment d’ordres donades per l’entrenador

que s’hauran de posar en pràctica en cada moment del joc. A part, és el jugador qui farà

la presa de decisions en els diferents moments del partit. Aquests, parteixen d’una base

comuna on tots els jugadors saben els moviments que faran els seus companys, per tant,

els jugadors sabran quina decisió prendre segons l’acció realitzada pel company.

- PRESSIÓ

En aquesta seqüència, podem observar la pressió

que realitza el nostre equip vers la situació d’1-4-

2-3-1 que ens ha plantejat l’equip rival. Com

podem veure, les dues línies de 4 es desfan

segons la fase de joc i l’equip que posseeix la

possessió de la pilota. La premissa que tenen els

nostres jugadors és defensar en zona amb

marcatge a l’home.


22

- DEFENSA

A continuació podem veure una situació defensiva i

l’actuació del nostre equip. És cert que el nostre

estil de joc és propens a deixar molts espais per

culpa de l’alta pressió que es realitza. Com podem

veure en el dibuix, un cop es fa la passada al lateral,

l’equip fa una basculació cap a la dreta sempre

mantenir la pressió constant sobre els jugadors

contraris però sense sortir de la zona. El pivot té la

tasca de vigilància sobre tota la línea de 4 mitja

puntes i està atent a qualsevol moviment dels

jugadors contraris per si sobrepassen aquesta línea.

- CONTRAATAC

Imaginem-nos la situació anterior i que el nostre

lateral dret recupera la pilota. A continuació donem

diferents solucions de contraatac que ensenyaríem als

nostres jugadors: l’opció del rombe ens dona sortida en

vertical, aparició dels mitja puntes centrals i aparició

del punta per rebre, tocar de cara i marxar. L’opció del

triangle rectangle és la sortida més directe, el nostre

davanter rep de cara i aguanta la pilota a l’espera dels

recolzaments dels 4 mitja puntes. L’opció del quadrat

és un llançament a l’esquena dels defensors contraris

mentre que l’hexàgon és una passada al porter per a

iniciar el joc per l’altre costat i utilitzar totes les

sortides de pilota apreses.


23

3.5. Pilota aturada: estratègia

Afirma Bonfanti i Perenni (2002) en el seu llibre Futbol a balón parado afirmen que “A

cualquier nivel competitivo, el porcentage de este tipo de goles es siempre elevado,

tanto de los que se derivan de lanzamientos directos como de los provocados por

jugadas originadas a partir de una acción a balón parado”. Per tant, és molt important

la preparació de totes aquestes jugades, ja siguin amb l’objectiu de marcar gol com el

d’evitar-lo. Tot i que també altres entrenadors que contradiuen aquesta importància com

A.Cappa en el seu llibre La intimidad del fútbol, “Las jugadas a balón parado son

importantes, naturalmente, pero nunca deciden la suerte de un equipo”. Diu això

perquè un dia revisant les estadístiques d’un campionat de lliga, l’equip que més gols

havia fet a pilota aturada era un dels equips que havia baixat de categoria i que l’equip

que havia guanyat el campionat el trobaven col·locat en el lloc número dotze, en quant a

gols d’estratègia i havia acabat sent l’equip més golejador. Cappa dóna més importància

al treball del joc d’un equip o a altres aspectes.

A continuació, podrem observar diversos tipus d’estratègia, tan ofensiva com defensiva,

que treballa l’equip:

- CORNER A FAVOR 1

Aquesta estratègia s’inicia quan el jugador

col·locat en el primer pal inicia la carrera cap al

corner, generant un primer espai. Els jugadors

col·locats més enllà del segon pal iniciaran la

carrera cap al primer pal, tot i que un anirà al

segon pal, precedit d’una pantalla que li farà un

jugador de la seva marca.


24

- CORNER A FAVOR 2

El jugador del primer pal inicia la carrera i li

retorna la pilota al centrador. Es produeixen els

moviments: Hi ha un jugador que fa pantalla i va

al segon pal, un jugador que va al primer pal, hi

ha un altre jugador que entra al primer pal i el

jugador que estava a sobre del porter surt a

esperar algun refús.

- CORNER EN CONTRA 1

El tipus de defensa que realitzem és mixta.

Podem veure al lateral del costat on es treu el

córner al pal, una línea de 4 (3 def, pivot) i

els altres jugadors marcaran a l’home.

- FALTA LATERAL A FAVOR

El jugador al costat de la pilota inicia la

carrera, l’altre fa una passada al jugador que

apareix que li posarà al jugador que ve en

carrera per a que busqui centrada al segon

pal o bé, una passada enrere.


25

- FALTA LATERAL EN CONTRA

Trobem diferents funcions: per un costat,

trobem a un jugador fent vigilància a

qualsevol passada en curt mentre que els

altres jugadors fan marcatge a l’home

excepte a un jugador que podem deixar

lliure de marca per a que es pugui centrar

en realitzar una millor defensa de la falta

en contra.

- FALTA CENTRAL A FAVOR

La jugada s’inicia quan el jugador de la

barrera comença a caminar per canviar de

costat, el llançador inicia la cursa, els

jugadors de remat es mouen però hi ha el

passador que pica la pilota per sobre la

barrera per a que remati el jugador que

havia començat caminant.

- FALTA CENTRAL EN CONTRA

Col·locarem la barrera sempre amb un jugador que

surti a pel xutador. Els altres jugadors realitzaran

marcatge a l’home, sempre deixant un jugador

lliure de marca i un jugador a dalt.


26

- SAC DE BANDA 1

En aquest sac de banda observem un moviment on cada

jugador ocupa l’espai deixat per l’altre company. Aquesta

jugada s’inicia amb el moviment d’un dels jugadors i és el

jugador que saca, el que decideix quin és el jugador millor

col·locat per a rebre la pilota.

- SAC DE BANDA 2

Trobem al lateral dret que farà el sac de

banda. L’acció s’inicia quan el mitja punta

més a prop del lateral inicia una carrera

d’aproximació i fa sortir als defensors a

tapar-lo deixant amb més espai al nostre

davanter per tal de que pentini la pilota al

segon pal a l’arribada dels mitja puntes de

banda contrària per a rematar la pilota. El

mitja punta que ha iniciat l’acció fa un moviment cap a la frontal de l’àrea per a

qualsevol refús o parar el contraatac rival.


27

4. CONCLUSIÓ

La veritat és que seguiria redactant fulls i fulls de treball amb planificacions

d’automatismes, configuracions d’estratègies i seguiria cercant textos on deixen escrit el

seu coneixement futbolístic a servei del lector.

Possiblement, si hagués pogut allargar-me encara més, m’hagués agradat introduir

sessions d’entrenament on es treballés amb els jugadors la idea futbolística que

m’agradaria transmetre.

Considero que aquest treball té un rerefons molt més simbòlic que qualsevol altre ja que

el trobo un projecte d’equip de futbol imaginari que espera el seu moment per a passar a

l’acció i donar vida a totes les jugades planejades, a la forma i estil de jugar i a la idea

de futbol que cada un de nosaltres hagi plasmat en aquestes pàgines.

En una entrevista de TV3, J.Cruyff apuntava que “es todo muy senzillo: si marcas uno

más que tu oponente, ganas”. Està clar que aquestes pàgines que he redactat no

portaran automàticament a la victòria però si que penso què és el inici d’una idea, que

necessita ser treballada i modificada de manera constant per a consolidar-se com un

projecte futbolístic i qui sap si en futur, aquestes idees es porten portar al terreny de joc i

que el meu punt de vista sobre el joc marqui diferències sobre altres.

Personalment, no he pretès aportar res innovador al món del futbol. Senzillament, he

intentat sincerar-me amb mi mateix i descriure el tipus de futbol ideal des de el meu

punt de vista mitjançant el contraatac i el joc vertical a partir d’aspectes físics, tècnics i

tàctics molt consolidats i perfeccionats.


28

5. FONTS BIBLIOGRÀFIQUES

LLIBRES

- Lavanderia, J., i Valeron, J.C. (2011). El entrenamiento del futbol ofensivo.

Vigo. Editorial Círculo Rojo.

- Cano, O. (2010). El modelo de juego del FCBarcelona. (2ona ed.) Granada.

MCSports.

- Oliveira, B., Amieiro, N., Rosendo, N., Barreto, R. (2011) Mourinho ¿Por qué

tantas victorias? (2ona ed.) Vigo. MCSports.

- Cappa, Á. (1996). La intimidad del futbol. Grandeza y miserias, juego y

entorno. Donostia. Editorial Gakoa.

- Bangsbo, J., Peitersen, B.(2000). Jugar en ataque. Barcelona. Ed.Paidotribo.

- Cervera, A. (2011). Modelo organizacional estratégico del entrenamiento de

futbol. Madrid. MCSports.

- Pino, J.(2008). Estructura tàctica y entrenamiento del ataque directo. Vigo.

MCSports

PÀGINES WEB

- Bernabé Erráez. (2002). Sistemas habituales en futbol 11. Recuperat 15 d’Abril

del 2012. http://www.escoladefutbol.com/beto/docs/sist_f11/sist_f11.htm#2

- Javier Lavanderia (2012) Las transiciones en fútbol, por David Dóniga.

Recuperat 10 d’Abril de 2012. http://www.futbolofensivo.com/

ARTÍCLES DE REVISTES ELECTRÒNIQUES

- Haba, L. “¿Sistemas de juego?”. Masliga.com 2011. 1 de Setembre del 2011.

- Ruiz Beltrán, F. “Los sistemas de juego y otras mentiras.” Masliga.com 2012. 12

de Gener de 2012.

- Arbide, P. “La salida Lavolpiana, una solución para intrépidos.” Masliga.com

2011. 13 d’Octubre de 2011.

- Rangel, M. “La importancia de un sistema de juego adaptado a los jugadores.”

Masliga.com 2011. 26 de Setembre de 2011.

- Cambero, C. “El sistema defensivo del Athletic de Marcelo Bielsa.”

Masliga.com 2012. 2 de Gener de 2012.

manual de guerrilla. sistema 1 4-1-4-1

Sports

que observo

apuntava que

idea que els

sentir que en

joc que vol seguirsempre

entrenadors que evolucionin

cubo que llenar

luegotiene que convencer