barana de ferro al cost t de I jlaç .a li donarà un nou airea presentar a les eleccions municipalsbatle

isticor■T

1::Vi•T ocgi7 _ Lit Fit

??.. 63 •14

INTc-% 5,5.-1L- Air 29ZUNTIIE -1%/K4=0/NMYKRI-- ASYUT- - 1_999

ES GRAONS

QecolzamentTot i que no fos en mafforqui ni

una espanyola fa protagonista,fa safa de plens de l'Ajuntamentes va omplir per assistir de hz pre-sentacii, del ffibre de poemes encaste lía, de l'esriptora sud-ameri-cana Martha Elena Valiente.xi ef públic va donar una mostrade l'apreci que sent cap a la cul-tura, sia d'on sia.

Imperfeccion8Amb el dobfers invertits en el

Via Miraff" la imatge de Mon-tuïri hagués pogut romandre moltmiffor d'aixi com fa pensar quequedara una vegada acabat. Telpoble s'han sentit moftes queixes,sobretot per material emprat, tanten el pis dels carrers iplaça com a

:0) les voravies. Tant de bo que abansd'acabar sruzgin esmenat totes(es imperfeccions!

2

SEGONA PAGINA

Els participants en el torneig de truc de Can Pieres. En primer terme, les parellesguanyadores amb els trofeus

Batle des PuigL'Ajuntament va aprovar en el darrer

ple nomenar batle del dia des Puig a Jo-sep Sampol Cerdà per la seva tasca coma jugador, entrenador i organista de l'es-glésia. D'aquesta manera es vol reconèi-xer la seva dedicació duita a terme perespai de més de cinquanta anys per alnostre poble.

Ha mort el matrimoni més

yellAmb un espai de manco de 24 hores va

morir home i dona, Jacint Noguera Mar-torell i Joana Gomila Garcias, els doscomponents del matrimoni de més edatde Montuïri. Ell tenia 94 anys i a ellamancaven dies per complir els 92.

lEICCO INTA_1='!AlLT

1VX ca. 3ria. uMx-1

Director: Onofre Arbona MirallesRedactor en cap: Gabriel Gomila Jaume

Redactors i col-laboradors:Joan Miralles i Monserrat, Catalina Sas-

tre Pericas, Mateu Rigo Bonet, Guillem MasMiralles, Miguel Martorell Arbona, GasparSocias Mora, Antoni Mateu Socias, OnofreTorres Ramis, Melcior Nicolau Jaume, Anto-ni Mesquida [Arias, Joan A. Payeras Ramo-nell, Joan Barceló Cerda, Catalina BarcelóMayol, Josep Oliver Verd, Rafel Pons Mai-rata i Felip Munar i Munar.

Administració: Martí Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuïri - Tlf. 64 66 93

lmprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepesit legal: PM 133 - 1958Nota: Les opinions aparescudes en els articles

firmats, sols són atribuibles als seus autors.

FEEALT

Els dos aspirants a Batle,...e

1 1#dii irillaw

' 110•114$1.111441'' *; ''''*'.4.''' " 4

i k1116Una vegada haver renunciat Joan A.

Ramonell a presentar-se novament coma candidat a Batle a les properes elec-cions, sembla que a Montuïri dos són elspretendents més possibles per substituir-lo a la batia: Gabriel Matas, del PP i ac-tual segon tinent de batle, i Mateu Gi-nard, pel PSM-PSOE, tota vegada queaquests dos partits presentaran candida-tura conjuntament.

Invitació a la BandaL'Institut Cubà de la Música ha convi-

dat la Banda de Música de Montuïri aparticipar en el I Festival Internacionalque se celebrarà a l'Havana a mitjanmés de juny. Hores d'ara encara no sesap si hi participarà, si bé el muntant deles despeses i les dates pels joves estu-diants, semblen dues dificultats difícilsde superar.

El Concurs de Conte CurtDe bell nou es torna convocar enguany

el Concurs de Conte Curt —el VIII per atothom i el IV per als joves montdrers—.El primer premi està dotat en 120.000pessetes, patrocinat per la Corredoriad'Assegurances Gomila, i el primer perals joves és de 30.000 pessetes. Les basesapareixen a la 5a pàgina d'aquest número.I pel que fa a la beca d'investigació, en-guany es Mural-A el premi a l'anunciadal'any passat i a partir d'ara es concediràals treballs ja conclosos.

Recuperació de molinsSembla que haurà tengut bona accep-

tació la convocatòria per a la recupera-ció dels molins fariners abandonats o enestat de decaïment. Ja fa Inds d'un mesque s'inicieren les obres de recuperaciódel molí de Can Ferrando en cl Molinar.I per altra part a l'Ajuntament ja s'hanrebut dues salicituds Inds.

TolerànciaNo ens perdonaríem uns als al-

tres si no sabéssim tolerar les per-sones que ens feren o ens molesten.I són moltes les vegades que un ne-cessita esser perdonat per la resta.Fins i tot s'ha arribat a dir que sónmés sofribles els vicis que les per-sones dolentes o que la rigorositatdespreciable dels qui presumeixende fer-ho tot be. Com també s'afir-ma que amb prou feines trobaríemuna persona severa que no ho siapel seu excessiu amor propi o perenveja o per estret de cor.

No es necessita esser molt espa-vilats per demostrar que les perso-nes amb qui convivim han de tole-rar-se mútuament. Es més, s'ha demirar tothom com si fos de casa. Hiha un gran principi que és de dretnatural que diu: "No facis a l'altreallò que no vulguis que facin ambtu".

Al contrari, avui i sempre esserintolerants és irracional. Fins i totels animals generalment no fan malni ocasionen perjudicis si no és enbe propi. En canvi trobam personesque han fet malbé a altres o s'hanenemistat sols per unes paraules in-convenients.

S'ha de pensar, per altra part,que sempre hem de ser tolerantsamb aquells que pensen d'una altramanera, que són d'una religió dife-rent, que en política sostenen altresconviccions.... Tots són ciutadansque gaudeixen dels mateixos dretsque nosaltres i a l'hora d'aplicar laIlei s'ha d'exigir igual per a tots elsqui vivim a una mateixa societat opaís o poble, sia quina sigui la sevaideologia. No s'han de fer distin-cions. Tothom ha de gaudir de l li-bertat de consciencia. I en aquestcas, més que mai, uns i altres hande ser tolerants entre ells, malgrathi hagi discrepàncies en les pròpiescreences.

Salomó

OPINIÓ

3

Consideram que ja és ben sabut pelsnostres lectors, degut a haver-ho publi-cat el mes passat i a la difusió que va te-nir en els mitjans de comunicació, quedia 5 de març passat el Parc AntoniMartorell Miralles retie a Ciutat laMedalla d'Or de la nostra ComunitatAutònoma. Com tampoc desconeixenels montiffrers la gran tasca duita a ter-me per ell com a docte músic arreud'una bona part del món, amb una nota-ble influència que es va estendre parti-cularment des de Roma amb motiu delConcili Vaticà II. Posteriorment i en re-coneixement del poble d'on es nadiu,Montuïri el 5 de desembre de 1985 elproclamava oficialment fill illustre deIa vila.

El Pare Martorell ha estat i és un granIluitador per tal de renovar la litúrgiamitjançant cl cant popular, sobretot enllengua vernàcula. Des de Roma, deiaell, "vàrem haver d'organitzar unes set-manes de pastoral perquè era necessarimentalitzar el clero i cl públic. No potspassar d'una situació tridentina a unanova; resultava xocant i conflictiva. Johi aportava el material diactic —afegia iassegurava:— S'ha de caminar amb eltemps, obrir-se a les necessitats, per?) te-flint el peus fermes, i per això t'hasd'aferrar be a la tradició i, amb ella, in-troduir les innovacions".

Com també és recordarà que va néixerel 1913 i que quan sols tenia 4 anys, aca ses monges, ja tocava el tambor i queals cinc començava a estudiar solfeig itot seguit amb els frares i en elConservatori va anar Ilaurant la sevaformació musical. Durant molts d'anysva estar a Roma i sols de tant en tant ve-nia a Montuïri, pen) a l'entretant s'ana-va llaurant una carrera musical d'alt ni-vell, especialment amb all?) que es refe-reix a creació litúrgica. Músic, pedagogi compositor, no ha renunciat mai en elseu desig de treballar amb una fermai I lusió.

A més de fill illustre de Montuïri,posseeix, entre d'altres mencions, lad'Acadèmic de l'Acadèmia de BellesArts de Sant Sebastià, Medalla d'Or alMerit del CIM, premi Josep 1\4'Llompart de l'OCB i ara aquesta últimadistinció de la CAIB.

Per esser la seva darrera intervenció

pública, volem ara i aquí inserir les pa-raules que va pronunciar a l'acte de Iliu-rament d'aquesta medalla: "Si com deiael gran Seneca, la gratitud es la cosames bella de la vida, m'es un deure i unplaer declarar la meva profunda gratitudal Molt Honorable President, SenyorMatas, i al seu Consell de Govern perhaver-me honorat amb aquest guardó;gest simb6lic-convencional que vol re-marcar l'excel.lencia d'un esforç i sacri-fici esmerçats en l'exercici d'una pro-fessió artística i didàctica, reconeixent elmodest contribut a la tasca de promociói dignificació del cant dins l'àmbit delculte cristià, des d'un seriós compromísd'acostar l'art i la llengua pròpia alcamp de la Litúrgia, per tal d'estimulareficaçment l'assemblea vers la partici-pació activa i contribuir, alhora, a crearuna consciencia de poble. De gairell,aquest llorer, exalta també la noble cu-rolla d'haver-me engrescat en la recercai escorcollament del tresor del nostrefolklore musical, per tal de divulgar-lo,preservar-lo i promocionar-lo, i així re-vitalitzar les arrels de la nostra identitat:Rosers i amors, mentre tenguin arrels,donaran flors".

Breu i sucós parlament que resumeixIa gran comesa musical d'un inontuirerde prestigi internacional.

O. Arbona

El P. Martorell: Medalla d'Or

UM! InICOLLIDA

SWUM InRISMS

r1,0

4 OPINIÓ

Ecologia, reciclatge, festade la natura i punts verdsAquestes darreres setmanes he tingut

la possibilitat de viatjar per diversossos europeus -Alcmanya, Suïssa i Aus-tria-. Em va sobtar -sobretot als dos ae-roports alemanys on vàrem fer aterratge-el sentit i el sentiment ecologista que esrespira pertot arreu. Hi ha una conscièn-cia molt forta que cal fer un esforç perreciclar i recuperar totes les deixallesque la nostra societat crea dia rere dia.Als aeroports en comptes d'haver-hi pa-pereres escampades a cada cantonada, elque hi ha s6n tres receptacles per tal ques'hi colloquin les deixalles -papers, llau-nes i altres- perquè quan es recullin ja esfaci a punt per a reciclar. Vaig podercomprovar corn la gran majoria de per-sones que han de dipositar les deixallesho realitzen de manera ben exemplar i, amés, demostren una envejable culturadidàctica envers aquells altres ciutadansque encara no s'han adonat de la im-portància d'aquest canvi de costums. Ésclar que cal inculcar una nova manerames raonable i digna del consum, peròtambé és ben veritat que cal racionalit-zar tota la conseqüència d'aquesta con-sum desmesurat. I no hi ha volta de full:o aprenem a coexistir tot respectant elque ens envolta o haurem de romandredamunt els ferns que no sabrem oncol.locar.

Els nostres nins i nines aprenen a l'es-

cola la importància del medi ambient, lanecessitat de reciclar tot el que deixam,robligació de no destruir ni un pam mésde la natura que és la font bàsica de lanostra vida. El futur immediat passa perla conscienciació d'aquesta nova manerad'entendre les relacions entre les perso-nes i entre tots i cada un dels elementsque comporten el nostre medi físic. Ésclar que la inèrcia de menysteniment en-vers la natura, les deixalles, el consumdesmesurat, en definitiva, la malentesaconcepció de la societat del benestar, fanque moltes accions deplorables ens sem-Min normals perquè "sempre les hem fe-tes així". Pert) és necessari un canvid'actitud ferm i complet.

L'Ajuntament de Lloret, d'ençà de faonze anys organitza una Diada de laNatura, on els nins i nines i les personesque vulguin, sembren un arbre a SaComuna i gaudim d'una diada de con-vivència plena dins aquest espai natural.També és veritat que celebram aquestaDiada perquè veiem que manca moltaconscienciació -com se celebra el dia deIa dona treballadora, o el dia de la pau odels drets humans-, pea:, és molt el des-coneixement que encara hi ha i el tempsque ens queda va escurçant-se de mane-ra alarmant. Francesca Niell, en el pregód'aquest any va recordar Sèneca dient:"No és que ens manqui temps, és que en

perdem molt del que tenim". Dones dei-xem de perdre'n.

Dins aquest mateix ordre de coses nopuc deixar d'esmentar els punts verds -sea) un eufemisme tràgicament clínic,aquestes dues parantes- que embrutenels nostres pobles del Pla. Crec que non'hi ha cap que no sigui un munt d'es-combraries, fems i deixalles tirats a terrai escampats. I és aquí on demostram lanostra nul.la cultura del reciclatge. ElConseil Insular de Mallorca, a través deIa Mancomunitat del Pla, ha dotat elsnostres pobles d'una infraestructura mí-nima d'elements de recollida i reciclatged'allò que tiram. Com es possible que nosapiguem aprofitar aquests minims re-cursos per acomplir un deure de respec-te, de dignitat i d'autoconservació? Es lapregunta que ens feiern setmana rere set-mana al nostre Ajuntament. I el proble-ma és només un: la manca d'educacióecològica de la majoria de la població;no hi ha consciència de la problemütica,no hi ha consciència que ens estam es-trenyent la corda cada dia que passa. Ésveritat que s'han fet campanyes, ques'han editat fulletons; però no ha estatsuficient. Cal que siguin, també, elsAjuntaments que comencin a plantejar-se seriosament el problema. I el proble-ma no és, només, de contractar més ser-veis per a retirar més deixalles o per fercada setmana els "punts verds" nets, jaque això només faria augmentar la brutí-cia diüria d'aquests llocs: cal una cam-panya real i efectiva, casa per casa, ex-plicant de tu a tu, oferint recipients dereciclatge casolans, ensenyant què és elque es fa amb tot el que es recicla, mos-trant com la nostra terra esdevé un fe-mer, etc. Cal arribar a la gent d'una ma-nera personalitzada i que sàpiga difon-dre aquesta nova manera d'entendre laconvivencia.

Felip Munar i Munar

RECORDA NCES

5

Cançons den Biel: Entre gloses i poemes

A una camperolaSovint en el nostre diari caminar pas-

sam vora indrets a on nomes obrint unapctita retxillera a l'esperit, sentiríem elsublim crit que exhala per cada racer d'a-quell bronze, marbre o pedra que tenimdavant. Així, si per la carretera que en-volta Pollença, sota els costers ple d'al-zines del veïnat puig, destriam aquellaflama de ciment armat i forjadura de fe-rro, anc que ens tapem les orelles, nopodem menys de què ens ressoni al capels majestuosos sons de: "Amunt ànimaforta, traspassa la boirada..."

De la mateixa manera quan a l'horitzóblau de la nostra badia veim retalladal'augusta sildueta de Nuredduna, un xin-glot d'angoixa ens ha d'omplir el cor re-

cordant tal volta la millor imatge poèticade tota la literatura catalana: "Per un ba-tee de l'ànsia en què ton cor expira, dal- f-

ern les centúries de calma que tenim."Al cor de Ciutat, allà on acaba es Born icomença s'Hort del Rei, un jardí queventurosament ha sobreviscut a tantes itantes reformes, es el Hoc on l'esperit den'Alcover, embolicat al verset de "Faunamutilat, brollador eixut,..." agafa formaa una ombrívola raconada entre heures idegotissos.

Lluny, allà on la terra més s'agosta,Ines ample es l'horitzó i mes aspre es lagarriga, a una plaça de Llucmajor, unpetit jardinet guarda entre quatre llorersl'Espigolera, mentre un cinquè llorerventurer ha botat el hassiot i creix pelseu compte vora la peanya de la rústicaimatge d'una nina descalça. Si vos asseisdavant la petita estàtua, sentireu tot elressò d'un enfilall de poemes que ensparlen de coses que tenim vora nosal-tres, un enfilall de poemes que noméspoden néixer quan la mà que els escriu,Ia mou un cor obert a l'entrellum de nos-

tra pagesia.Glosar el rupit, la farigola, l'ull de

bou, l'eixam, el pi ver, la bombarda delcap de cantó, es fer poesia del queviurediari. Això ho feu Maria Antònia Salvà.

Jo, la vaig descobrir casualment i re-

comanaria que quan vulgueu un glopetde mel, quan necessiteu tornar a la vos-tra infantesa, quan enyoreu el vol lleugerde l'Esperit de Minyonia, faceu una pas-sejada de la seva mù per aquelles aspres

La poetesa Maria Antónia Salve

marines de Llucmajor. Tal volta la pas-sejada ens serveixi per estimar més elnostre.

Un dia, em vaig permetre la llibertatde robar-li un bon grapat d'imatges poè-tiques i amb aquelles senzilles paraulesque tan he ella sabia agombolar, jo hu-milment i com homenatge a la senyorade sa Llapassa, vaig enfilar aquestacançó.

A Maria Antònia Salvà

Sota el cel d'horabaixa que m'amparat'he coneguda dolça flor de la marinaperfum suau de la terra mallorquinaestel d'un nou matí que comença ara.

Corrent amunt pel tirany que deixaresamb floretines i rou cada matívoldria que cl tirany tornàs camíi anar posant els peus dins tes petjades.

Cercaré com tu cercares cada diaal pla i a la muntanya la cançógratant amb les mans fins l'albellóa on beure l'aigua fresca: poesia.

Oh! si sabés cantar a l'aucellic,al Iladroner mig mort vora el casal,a l'cixam penjat baix el parrali dins cl vers encaptivar cl rupit.

Que el retorn del teu cant sigui per miun manyoc de Ilepolies i joguines,com l'aroma que deixares dins marinesxuclades per Vaud del romaní.

Biel Camps i Ferrer

VIII Concurs ConteCurt Sant Bartomeu i

IV Concurs Juvenil1999

L'Ajuntament de Montuïri, laCorreduria d'Assegurances Gomilai la revista Bona Pau convoquen unconcurs públic per a la concessiódels Premis Literaris.

1- Premis per al VIII Concurs: a)Un primer premi de 120.000 pesse-tes patrocinat per la Correduriad'Assegurances Gomila, b) un se-gon premi de 75.000 pessetes donatper l'Ajuntament de Montuïri, c)un tercer premi de 50.000 pessetestambé donat per l'Ajuntament deMontuïri.

2- Premis per al IV ConcursJuvenil: 1" 30.000 pessetes 2""20.000 pessetes i 3- 10.000 pessetes.

3- Cada autor sols podrà concó-rrer amb una sola obra que seràinèdita, d'un conte curt en Ilenguacatalana. Es presentarà original iquatre còpies escrites a maquina oordinador a una sola cara, figuranten el principi o a la coberta el títolde l'obra, la qual tendril una exten-sió que oscillarà entre cinc i deufolk. Es firmarà amb pseudònim, si136 dins un sobre petit, tancat i ad-herit a l'obra literària s'inclouràun escrit amb les dades personals,com són: nom, adreça, DNI, edat,professió, telèfon. A l'exterior hi fi-gurarà el lema o pseudònim.

4- El termini per a presentar ori-ginals conclourà el proper 26 de ju-liol de 1999. S'enviaran o entrega-ran a les oficines de l'Ajuntamentde Montuïri fent constar que sónper al Concurs de Conte Curt o peral Concurs Juvenil. El veredicte deljurat, que serà inapellable, es 'lirapúblic la nit del 15 d'agost de 1999en el mateix acte en què es pronun-ciarà el pregó de festes. I tot seguits'efectuarà el Iliurament de premis.

5- Les obres guanyadores passa-ran a ser propietat de les entitatsconvocants, les quals es reserven eldret de publicar-les.

Montuïri, abril de 1999.

Comptar mou i

Pensar,

Conèixer gent,

Escoltar música,

Relaxar-te,

Repassar lliçons,

Somniar...

TOT 1110) I WI,EN MITO CIM!

GOVERN BALEAR AGRUPACIONES EMPRESARIALESDEL SERVICIO REGULAR

DE VIAJEROS DE BALEARESConselleria de FomentDirecceD General d'Infraestructures

j) aliCat

3pr TLC: 5E ((\/ Vr)

ur HoVOLORASE'

gr-

14.

'sç),

\ IC4 I

A LAGUAIT 7

S'ha dit que...

* Hi ha gent a qui li han respectat lavoravia, per?) a sa majoria, no. Si aquestaobra des Pla Mirall ha estat polémica iaixò es confirma, encara ho serà més.

* Al costat de sa placeta d'Es Dau hiroman abandonat i en un estat que fa plo-rera, un cotxe de matrícula alemanya.Tan se'n queixen es veïnats com es quino troben un lloc per aparcar.

Quan ningú no s'ho esperava es ba-tle Ramonell va decidir no tornar-se pre-Sentar. Uns diuen que és perquè ho veianegre; altres, perquè "ja està bé" i altresperquè aspira a un càrrec de més altura.Uns diuen que l'enyorarem, altres, n 'es-tan contents i altrcs.. que "mai moren ha-ties".

• "Ginard, gran orador". Així ho titu-lava una nota del diari Balears. I afegia:"Les seves paraules posaven pell de galli-na..." "Mentrestant Ramonell (en aquell

C1=1c),taA l'apotecari

Bona Pau ha publicatque es nostre amic "potecari"féu un present poc ordinaria qui mana a Ciutat.

És que heu de creure i pensarque en Pau no és tan gran debadesi li passen a vegadescoses clignes de glosar.

"Xupa-xups" és un presentque donam a un nin quail plora,es bastó queda defora,lo dolent ran de sa dent.Però mai s'enteniment

això clue es meu cap s'estlora-recorda haver vist devoraxucla-xucla un President.

Davant tan bones raonstal volta que convendriaara que hi ha eleccionsposar qualque llepoliadarrera sa rectoriaben enmig des nous graons.(Es polítics, qui ho diria,són llépols com infantons).

En Biel de Sabor

pie) dibuixava a un paper..."

* Matas, per sa Comunitat, Matas,per la vila... ben aviat tot es convertirà engarriga.

• Ja tenim en Ramonell sadoll. Araanam a veure si sadollam en Matas.

* En Matevet " Manescal" seria unbon batle. Llàstima que se presenti ambaquestes sigles (digué es qui ho exposa-va, però s'altre li contestà:) "Tanta sortque s'hi presenta".

• S'està formant un gran partit politicon hi cabran tots es qui visquin per sa po-lítica, pen) no n'hi cabrà cap que vulguiviure d'ella.

* An es tres partits des darrers anys(PP. PSM i PSOE) ara s'hi afegiran UM(Unió Mallorquina), UPB (Unió delPobble Baled) i PDP (Partit DemocràticSocialista). A Montuïri, no serà massa?

Oficialament a Montuïri hi ha 40persones en atur i que el cobren. On són?Què fan? Si un cerca gent per fer feina noles troba. En qué quedam?

* Es Pla Mirall haurà estat una de sesmés desencertades i més criticades obresde sa història de la vila.

* Ses crítiques, diàries i amb raó, fanreferència a ses voravies que tenen es"bordillo" que fa pena i vergonya, es ga-nivets i punxes que tallen ses rodes descotxes i es desnivells i escalons que te-nen.

* Fa molt mal caminar per damunts'empedrat i, si no, fitxau-vos per on vasa gent pes carrer Major (pes "sendero delos elefantes")

* No durarà gaire temps aquest"Mirall trencat", recordant es títol de s'o-bra de Mercè Rodoreda, basta veure enun any sa quantitat de "remendos" que s'-han fet o s'han de fer.

* Un problema greu és s'estretamentque han sofert es carrers i ses dificultatsper passar dos cotxes a molts de Hoes.

• An es carrer Major, la gent no vasegura perquè es cotxes es posen damuntses voravies posat que estan en es mateixnivell des pis des carrer.

En Xerim

Taller mecànicPlanxa ï pinturaConstantino Ruiz Gonzalez

C/ Ramon Llull, 46 • Tif. 64 61 84

Montuïri

8 DE LA CASA DE LA VILA

Després que els regidors del PSMGinard i Verger hagueren fet algunesobservacions, foren aprovades les actesde les sessions anteriors.

Comunicacions de batlia

ji..ur taniìnt informalResum de l'acta de la sessió plenària ordinària celebrada dia 9 de marc de 1999

Lectura i aprovació de les actesde les sessions anteriors

Foren posades a l'abast del Ple les se-güents:

1- Informe jurídic sobre la darrera ses-sic') pleni:iria de data 15 de desembre de1998.

2- Documentació de la darrera sessióplenària de la Mancomunitat del Pla dedata de 17 de desembre de 1998.

3- Documentació de la darrera juntageneral del Consorci d'InformàticaLocal de Mallorca de data de 18 de de-sembre de 1998.

4- Aprovació definitiva de l'expedientde creació i regulació de l'Arxiu deConvivència.

5- Denegació de subvenció delConseil Insular de Mallorca per a laRevisió de les NNSS dc Montuïri.

6- Leader II: Informació Campanyad'ajudes econòmiques per a activitats.

7- L'Ajuntament va donar l'enhorabo-na al Pare Antoni Martorell per la con-cessió de la Medalla d'Or de la

Comunitat Autònoma.

Venda terreny C/ des Forn s/n

Amb 6 vots a favor (PP) i 5 en contra(PSM i PSOE) fou aprovat adjudicar al'empresa "Arenal Nou S.A." la subhas-ta per a la venda d'un be patrimonial del'Ajuntament de Montuïri, situat alCarrer des Forn s/n de Montuïri pel

preu de 35.505.000 pessetes.

Fundació Son Fornés

Amb 6 vots a favor (PP) i 5 absten-cions (PSM i PSOE) fou aprovada laparticipació de l'Ajuntament en la cons-titució de la "Fundació Son Fornes" i elsseus estatuts redactats a l'efecte; cediren ús de fruit el bé immoble Molí desFrarct a la Fundació Son Fornés i apor-

tar 3.500.000 anuals durant un període

de cinc anys a (lila Fundació.

PTEEM 1999-2000

Amb 5 vots a favor (PP) i 5 absten-cions (PSM i PSOE) s'acordà sollicitaral Conseil Insular de Mallorca el canvide finalitat de la sol.licitucl de finança-ment d'un pavelló poliesportiu cobertper a les activitats esportives, principal-ment bàsquet i futbol-sala, i encarregarIa redacció del projecte a Bibiloni,

Cerclà, Company, Arquitectes.

Mock') del PSM i PSOE enrelació al projecte de

"Voravies de tot el poble"

Per 5 vots a favor (PSM i PSOE) i 6en contra (PP) fou rebutjada l'esmenta-da mock:, mitjançant la qual es preteniaexigir a l'empresa adjudicatària del pro-jecte "Voravies de tot el poble" que pro-cedeixi a adequar el material de l'obra alque es descriu en el projecte, perquès'havia emès cl pertinent informe quedetermina que la qualitat del material iIa mà d'obra és correcta i conforme al

preu fixat.

Festes des Puig 1999Programa

• Dia 1 d'abril (Dijous Sant). A les16, Tennis en Es Revolt

A les 17, Truc en Es Revolt• Dia 2 d'abril (Divendres Sant). A

les 16, 1 fase del campionat de tella.• Dia 3 d'abril (Dissabte Sant). A

les 16, Tennis en Es Revolt.A les 17, truc en Es Revolt.

• Dia 5 d'abril (2-4 festa). En EsRevolt: Diada de l'esport.

A les 2130, A la sala d'actesde l'Ajuntament: Acte cultural (Convo-catòria del VIII Concurs de Conte Curt,presentació del Ilibre del VII Concurs, iconferència "Montuïri en la prehistòria"per l'arqueòleg Gabriel Pons Homar).

A les 22, a la Sala Mariana,Teatre: "Un capell de palla d'Italia".

• Dia 6 d'abril (32 festa) Dia desPuig: A les 9, Lliurament de la vara debatle des Puig a Josep Sampol Cerda itot seguit partida a peu cap al puig.

A les 1030, final del 5° cam-pionat de te lia.

A les 11, Missa a la capella.Presidira i predicara Mn. BartomeuTauler, rector de Porreres.

A les 12, ball de bot a l'espla-nada, amb la Banda de Música.

A les 17, competicions esporti-ves, pares contra fills, en Es Dau.

A les 21, ball de bot a plaça.

És quasi segur que la darrera sessió plenar ia ordinaria, celebrada el pasat dia 9 demarç, a la qual correspon aquesta foto, sia la darrera d'aquesta legislatura

Foto de 1943. - 1 fila: Joana Aina Gall, Sebastiana de Sabó, Margalida Que/á,Catalina Barraquera, Antònia Boira, Antònia Poeta, Margalida Lladó, Catalina de Ses

Veles, Miquela Catxona, Margalida Volandina i Margalida de Sa Sort Nova.fila: Francisca Costa, Joana Doia, Francisca Prima, Catalina Mestret, Maria Mora,

Catalina Rossinyol, Antònia Bulla, Antònia (casada amb un de can Sampol), MariaRedona, Joana de Sa Torre i Francisca Mirona. 3 fila: Joana Pelut, Margalida

Amen guai, Catalina Verger, Francisca Sa Rossa, Maria Bordoy, Joana Aina Catxona,Magdalena Que/á, Antònia de Cas Sella ter y-, Francisca Xamena i Coloma Punta.

0 fila: Margalida Carbonera, Maria Collet, Maria Reus, Margalida Solandera,Aina Vermell, Maria Ferrerica, Sebastiana Xibava i Catalina Quelet.

FABRICACIÓDE

BALUSTRADA

Tlf. Magatzem:

" Particular07230 Montuïri (Mallorca)

64 67 4464 60 9564 61 73

Magatzem i Oficina:Cart. Manacor, km. 285

NOTICIARI LOCAL

9

Morí el matrimoni més vellEn manco d'un dia de diferència (23

hores) entre la mort d'un i altre, va dei-xar d'existir el matrimoni format perCinto Noguera "Moio" i Joana Gomila"Matarina", de 94 i 91 anys respectiva-ment. El desenllaç es produí els dies 7 i8 de març passat. En un sol funeral —dia8— es va acomiadar el condol.

Final de campionat de trucLa conclusió del XV campionat de

truc de Can Picres es va celebrar dia 9de març. Hi assistí quasi la totalitat deles 17 parelles participants. Les tresguanyadores foren: I Pere ServeraGarcias i Antoni Gomila Garcias; 2'Gabriel Cerdà Miralles i Andreu MairataSocias i 3 Joan Fornés Fiol i GabrielMayol Jaume.

Patronat de MúsicaA l'assemblea general del Patronat de

Música celebrada dia 6 de març es va do-nar informació de les activitats delPatronat, de s'Esbart des Pla i de l'Escolade Música. L'estat de comptes fouaquest: Ingressos, 2.897.400 pts. Despe-ses, 3.631.158. Per tant el déficit és de 733.758 pts. el qual es deu sobretot a la

potenciació i posada en marxa del con-junt instrumental i a no haver rebut laconsignació anual de la Conselleria deCultura. Per altra part, la junta directivava romandre així: President, GuillemMorlit; Vicepresident, Joan Cerdà;Secretan, Mateu Rigo; Tresorer, GasparSocias, i Coordinadora de l'Escola i delGrup ¡Instrumental, Margalida Vaquer.

"Planetari viatger"

Del 15 fins al 28 de març passat en elcarrer Batle Gaspar Oliver, 4 (Can Joande sa Farinera) va romandre instal-lat el"Planetari Viatger" de la fundació "LaCaixa" en col-laboració amb l'Ajunta-ment i el Col-legi Públic. Fou visitatpels alumnes del col-legi de Montuïri,dels del Pla i per nombrós públic.

10 ENTREVISTA

Martha Elena Valiente, poetesa uruguaianaEnamorada de Mallorca, admira el nostre idioma ill agradaria aprendre'l

Va néixer a Montevideo, RepúblicaOriental de l'Uruguay. Viu a la ciutat deBons Aires des de 1975. La seva únicagermana, Ana — a la qual anomena peldiminutiu d'Ani—, viu a Montuïri amb elseu espòs Lucas des de fa un certs anys.Conversar amb Martha Elena Valiente ésnavegar dins un món magic. Es obrir-sea una nova dimensió.

És la segona vegada que visitaMallorca i amb l'agudesa i sensibilitatque la caracteritzen la descriu breumentempleant sinònims encantadors quanen un dels seus poentes:

"Mantel Cl cuadrosson tus campos..."

Continuant el seu caminar per l ilias'interna dins la nostra serra exclamant:

"Silencio:Ias peñas duermencanción de cuna de cencrros"

Admiradora de la natura, especialmentdels arbres, roman impressionada per lessoques de les oliveres ntiblenaries ques'envolten dins elles mateixes; i escriu:

"Bello i terribleel abrazo de los olivos..."

Els seus poentes són breus, semblant apensaments que més que traspassarl'anima, l'agombolen. El món que ensofereix, que ens presenta Martha mit-jançant la seva poesia, contrasta forta-ment amb el del con Sud d'Amèrica, onIa natura es salvatge. Els camps i mun-tanyes, els recoils acollidors que ens des-

crin de la nostra illa antb els seus poe-mes, són brodats primorosos que no escansa d'admirar. Dins el seu darrer Ili-bre de composicions poètiques, hi ha int-presos el sentiment, remotivitat i tendre-sa de la què esta dotada aquesta escrip-tora sud-americana.

Ens reb en el domicili de la seva ger-mana "Ain, i Lucas amb un sontritireacollidor.

— "Tomarás café?" —ens preguntaamablement—.

No l'acceptam i ens disculpam al•le-

gant que no volem donar molèsties ex-cessives. Ens asscim al costat de la taula.

—Com fou la teva infància, Martha?

L'observam, tantbé asseguda vora lataula que ens separa. Té en els tills unallum que cerca els records de temps llun-yans.

—No fou massa feliç, precisament —ensdiu—. Estava delicada de salut. No haviacomplit els deu anys i estava postrada al

Això durant llarg temps. Una tia mevaem Ilegia els contes de Grim i d'Andersenentre d'altres. Jo tamhé llegia àvidamenttot quan queia en les meves mans.Aquestes lectures m'ajudaren molt, forenvitals per superar el meu estat.

—Els teus inicis com escriptora?

—En la meva preadolescencia —ensdiu— vaig començar a escriure poemes,els quals, més tard, esqueixava sense do-nar-los a conéixer. S'anava formant elmeu caràcter.

—Els fets indiquen que la teva voca-ció per a la literatura, especialment pera la poesia, persistia. Quin fou el fet oIa passa decisiva que donares per dedi-car-t'hi?

—El temps havia passat, ja no era unaadolescent; a rel d'una crisi sentimental ifamiliar, el doctor em recomana profun-ditzar en els meus treballs poético-litera-ris i publicar-los.

—Quines foren les teves primeres pu-blicacions i el primer títol?

—Fou als 35 anys quan, empesa per lesamistats, publicava el meu primer !fibrede poemes. Es titulava: "Desde mi fuen-te". Dos anys després donava a conèixer"Poemas de amor i soledad". Tenguerenuna bona acollida. Aquestes dues publi-cacions em vitalitzaren física i espiritual-merit. "Mi vida tenia un sentido" —ensdiu—.

—És vital per a un poeta, en aquestcas per tu, publicar la teva obra literá-ria?

—Així és. En el meu cas pue dir-te queés una necessitat de dir, de comunicar alsqui m'envolten, a la gent, com som, justi-ficar-me davant de la vida. Es indispensa-ble. Es una força imperiosa que s'apoderadel teu ser per donar a conèixer aliò quesents.

Hotel Qural E figueral Nou

Pati de MontuïriQekaurant

Diligent serveiAntb totes les comoditatsAcurada atenció al clientServei de noces i banquets

Ctra. Montuïri - Sant Joan, Km. 07 • Tel.: 64 67 64 • Montuïri

ENTREVISTA 11

—Influeix el teu estat d'ànim en la te-va creació literària?

Esta un montent vacil.lant.

— Mira: et contestaré de la següent ma-nera: '<Mans escrivia només quan estavatrista. Ara no; escric també quan estic se-rena i alegre, en tot moment.

—És important la rima en la poesia?

—Clar que sí. Però per als meus poe-mes no es vital. La respect, però no es elmeu instrument, la meva forma d'expes-sió. Don mes importancia a la música in-terna del poema.

—Podem veure poesia dins altres ac-tivitats artistiques de difefrents autors?

—Naturalment que sí. Tots els autors ocreadors, pintors, músics, els qui practi-quen la prosa... o altres arts, poden intro-duir la poesia dins la seva obra. Moltesvegades hi es. El qui l'observa o la se-gueix d'aprop, la descobreix invariable-ment.

—Alguns poetes del teu gust?

—Molts. Especialment Mario Benedet-to, Pablo Neruda, del qual record que vi-siant la seva casa em caigueren les Ilagri-mes, César Vallejo, a qui admir en ex-trem, m'emociona F. G. Lorca, n'OliverfiGirondo... N'Iii ha tants...

—Continuem amb la prosa. Perquins autors t'inclines?

—M'entusiasmen Garcia Márquez,Cortázar, Isabel Allende, GiovaniPapi ni...

—En concret: podríes anomenar-nosalguns autors espanyols?

—"Huy, muchos!": Amado Nervo, M.Delibes... Quasi tots els classics; C. J.Cela, Javier Marias.., per dir-ne unsquants. Són els que han deixat petjada enlui.

—Coneixes els nostres autors manor-quins?

—Per dificultat d'idioma, no els conec.Se que hi ha creadors literaris extraordi-naris i compt en descobrir-los. Sí, conecles Rondalles Mallorquines. M'encanten.Sónun vertader tresor. Les admir profun-dament.

De cop exclama:

— "Bueno, que te parece si ahora toma-mos un café? Hace tiempo que hablamos.Descansaremos unos minutos"

D'acord. Acceptant el cafè. Dins l'ha-

bitació del costat with la seva germanaAitta, preparen les tasses. Durant l'espe-

ra aprofitam per dir que té uns premis li-teraris i mencions especials per la sevaobra, rebuts a certes ciutats sud-america-

nes, pet-6 la nostra entrevistada no és

propens a referir-se a ells.

— En la poesia el que és interessant esviure-la; els premis són secundaris —ensdiu—.

Duet' el cafè per al qui esciu. Marthaprefereix "mate" aguantant la "Bombi-lla" dins la ma i absorbint lentament pe-

tiutes quantitats. "T'ajuda i t'acompanya

en la soledat" ens diu referit-se a agues-ta infusió, tan popular en el país de lesnostalgiques melodies "porteñas

— El poeta neix o es forma? (li pre-guntam deixant la tassa de cafè da-munt la taula).

— El poeta neix —respon—, però al Ilargde la vida s'ha d'anar formant, descobrir-se a ell mateix i a la resta, madurar i fer-se responsable del do que té.

—Com són, què senten els poetes?

—No sé si et contestaré als teus interro-gants, pea)... mira, en la joventut el poeta,quasi és inevitable, sol esser un somnia-dor. Amb el pas del temps, viu, veu i ob-serva el seu entorn, es va centrant dinsuna línia determinada. És important queno perdi la capacitat de sorprendre's da-van( la vida.

—Estan els poetes amb els peus enterra?

—Sens dubte, sí. Estan amb els peus enterra, però no tots. Als poetes la vida elsempeny cap a la fermesa d'aquesta terra;és el delicat equilibri que han d'aconse-guir. No tots ho logren. És cl gran desa-

fiament. Molt difícil.

— La teva obra publicada?

— El primer, com he dit abans: "Desdemi fuente". Després, "Poemas de amor".els segueixen "Alejandro" (de fuego imiel) "Angel i misterio" i la darrera,"Como el olivo" (Canción para Ani), de-dicat a la meva germana Aina. També hepublicat prosa i altres treballs en col.labo-ració amb diversos autors.

In quieta i incansable, sol tenir semprealgun treball embastat, que una vegada

repassat té a punt de publicar.

— El teu proper projecte?

—Un llibre de contes en prosa que en-cara no té títol. Tal volta em decidiré per"Puertos y abandonos".

—Sol tenir el poeta alguna tendènciapolítica?

—No es necessari ostentar cap color detipus polític. El que és interessant i vitales estar compromesos amb la vida. El po-eta es un ser lliure.

—Què et crida l'atenció de la nostrailla a part de la literatura?

— Ah! El que més m'atreu de Mallorcasón les mil cares del seu paisatge, semprecanviant, la magia dels seus colors i laHum.

—Com definiries els teus poemes?

—Diria que la meva expresió té una sè-rie de vertents. El meu paisatge interior,els meus sentiments són un reflexe de lanatura, la nieva obra és esqueixada ihermètica, i també un lament.

—Com es porta la crítica amb les te-

(Continua a la pagina següent)

músic bar

Ca Na PoetaCarrer Major núm. 7 • Telf. 64 65 29 • Montuïri

Cindy Crawford's choice

New Co-neltalicrn

OMEGAThe sign of excellence

12 ENTREVISTA

(Ve de la pagina anterior)

ves publicacions?

—La premsa de Bons Aires i especial-ment la revista especialitzada "Letra K"em tractaren molt bé a rel del meu Ilibre"Angel i misterio", especialment.

—A més de la poesia, quines pre-ferències tens dins el gran yenta! l del'art?

—En totes les seves manifestacionsm'interessa l'art, sia el que sia, especial-ment la música i el cinema.

—Els teus "hobbies"?—Viatjar, contemplar la natura, espe-

cialment els arbres, i caminar.

—Com som els mallorquins?

—Hospitalaris; tal volta un poc reser-vats, pet-6 quan els coneixen són molt so-ciables.

—Et cau 136 que aquesta entrevista espubliqui en mallorquí?

—Admir aquest idioma, que no domin,per?) que m'agradaria saber-lo parlar.

Hem estat dialogant amb la nostra en-trevistada durant llarg temps. Han sortitmolts de temes. Menu-e conversa vent nohem deixat d'observar Ia sensibilitat dela nostra interlocutora, la seva cultura il'interès que té per la nostra illa, que lasorprèn dia a dia.

Damunt la taula queden dos testimonissilenciosos: la "bombilla del mate" i la

tassa amb les restes de cafe. Per associa-ció d'idees ens ve a la mentõria la imatgedels Ilegendaris "gauxos" cavalcant cla-mant la pampa argentina, quals centau-res d'un país que ens envia els seus fills,missatgers d'una cultura diferent, ambun halo de ntisteri i somnis defícils defer-se realitat.

Miguel Martorell Arbona

Pcx

En recordança d'un matrimonique fou com cal ser i del que ja

no s'estila veure'n

Dins el març va succeirun fet que és per recordares dia matcix moríun matrimoni exemplar;no pogueren resistirhaver-se de separar.

Seixanta-vuit anys casats,això és aviat de dir,pen) viurer-los plegatsno es fa així com així;de tant que s'han estimatsIa mort no els ha separats,niés fort els volgué unir.

Cinto Moio a ell li deien,a ella Joana Matarina,bé saben aquells que els veienque eren feliços i reienjunts es padrí i sa padrina.

Jo eren bastants majors,ja no anaven a sa plaga,en tenia un noranta-dosi s'altre noranta-quatre:pot ser un fet més hermós?

Ai:Mt/fa Adrover

PUBLICITAT 13

BERENARSMENO ECONÒMIC

RESTAURANT A LA CARTAMENJADOR PRIVAT

Sales per aBATEIGS

COMUNIONSNOCES

CONVENCIONSetc. etc.

Cs4c4/470:

RESTAURANT ;4Telèfon 971 64 40 01Carr. Palma-Manacor, km. 30

MONTUÏRI

14 PRESENCIA JOVE

Neix el conjunt de vent i percussió "Pare Antoni Martorell"Era un dilluns prop de les set quan em

vaig dirigir, tal com havíem quedat, capa l'Escola de Música i aliò vaig trobar-hiel conjunt instrumental a punt d'acabarl'assaig. Aleshores tots estaven concen-trats en la seva tasca: els componentssentien vivament Ia música que feien so-nar, la directora exercia cada gest ambtanta força que els transmetia partd'aquesta intensitat i el goig i l'alegriade la coordinadora presenciant tal situa-ció era quasi indescriptible.

—Com es va formar el conjunt devent i percussió "P. Antoni Martorell"?

— El conjunt instrumental va néixercom a alternativa a la Coral i a la Bandade Música, però ens agradaria que quedàs

ben clar que pretén ser una opció més,una drecera per fer nies curta l'entrada aIa Banda de Música. Va néixer, per tant,com a agrupació complementària a lesdues existents, sense ànim d'establircompetencies ni rivalitats.

—Què ha fet el Cl des de la seva cre-ació?

Hem de dir abans el CI no tenia con-tinuïtat shier que simplement assajàvemPoe mesos abans de la patrona, per tocar,

posteriorment, als concerts de SantaCecília. Hem d'afegir que hi passaren unparell dc directors.

—Quina nova etapa s'augura del CI?

— Respecte al que consideram la novaetapa, yam tenir cl primer assaig dia 5d'octubre de 1998. L'objectiu pel qualara com ara Iluitam es per consolidar elconjunt, per donar-li una imatge diferent.No volem ser el típic conjunt instrumen-tal de vent i percussió, sinó que cercam

una caracterització pròpia que ens defi-neixi i ens identifiqui.

—Per aconseguir tot el que us propo-sau és necessari un esforç i una dedica-ció constant. Quants de dies assejau?

— Tots els dilluns i dimecres. I excep-cionalment qualque dissabte.

—Quin temps assejau?

—Una hora aproximadament.

—Quins són els membres i els instru-ments que hi prenen part?

— Flautes: Francisca Mesquida iAntònia Mayol; segons clarinets:Bartomeu Nicolau, Violeta Garcia i

Margalida Nicolau; primers clarinets:Margalida Antònia Taberner, Aina Ver-ger i Guillem Miralles; saxo soprà: AinaMaria Socias; saxos alts: Margalida An-tònia Mateu, Francesc Ramis, MagdalenaMartorell i Joana Gomila; saxos tenors:Joana Maria Mayol i Margalida Oliver;trompetes: Joan Mateu, Francesc XavierMesquida i Gabriel Jaume Ferrer; trom-pa: Antoni Mesquida; trombo (com ajudao reforç): Llorenç Munar; percussió: JoanMiralles i Jordi Mayol; directora: Apol-kinia Miralles, i arreglista i coordinadora:Margalida Vaguer.

—Entre quines edats oscil.lau?

—Estam entre els 11 i els 19 anys.

—Quina imatge, com a conjunt ins-trumental, voleu donar?

— El mes important per a nosaltres escuidar la imatge musical del grup.Volem, es clar, que agradi la nostra músi-ca. La imatge que volem donar ha d'anaren concordança al nostre estil: juvenil,modern i innovador.

— De cara als concerts que realitzau,teniu un vestuari oficial?

— No, en principi no; pea) cuidamaquest aspecte, ja que ens vestim tots denegre i així ja donam una imatge mésuniform i de conjunt.

— Cap a quill tipus de música us de-cantau?

—Hem de dir que no seguim una líniade música determinada, sine, que abastadiferents estils, com poden ser bandes so-nores, música New Age... També tenimpensat, en un futur, adaptar obres clAssi-ques per l'arrengista del grup.

—Què pretén exactament el CI?

—A116 Ines remarcable es que intentam

donar un paper protagonista a cada grupd'instruments i a més també volem donaruna visió més moderna dels instrumentsde percussió.

—Concerts realitzats i futures previ-sions del conjunt?

Vàrem actuar per Santa Cecília i hemde dir que vàrem tenir molt d'exit.Dissabte dia 27 de març passat vàrem ferun concert a l'església: solistes (la part) iconjunt de vent i percussió "Pare AntoniMartorell" (2 a part). Hem de dir que te-nim previst un intercanvi cultural amb elsconjunts instrumentals de Porreres iCampos.

—El nom del conjunt es deu a qual-que motiu especial?

— Vol fern un nom que fos representatiui malgrat que el nostre tipus de música iel del Pare Antoni Martorell siguin moltdiferents, yam pensar que musicalment esel montuïrer que més enfora ha arribat enaquest terreny i com a petit homenatge ala seva tasca musical ens vArem posaraquest nom.

—Voldríeu afegir alguna cosa més?

—Sí; ens agradaria molt que la gent delpoble fes l'esforç de donar una oportuni-tat al conjunt. Per això demanam d'as-sistència massiva als concerts i que pertal de reconèixer la nostra tasca se'ns do-ni tot tipus de suport. Esperant que tot si-gui així, ja donam les gràcies anticipades.

Aquesta és la ithisió del conjunt ins-trumental i segurament entre tots la fa-rem possible. I per pan nostra sols ani-mar-los perquè ten gum forces per treba-liar durant molt de temps amb aquestapassió, interès i constância que ja handemostrat. I sort!

Catalina Barceló

MONTUIPERS QUE HAN DEIXAT PETJADA

15

Guillem Gardas Sastre "Mosson"En temps del batle Collet fou primer tinent de batle

L'any 1940 Ernest Hemingway in-tenta explicar la causa, a nivell general,de "Per qui toquen les campanes". Avui,a nivell local, de Montuïri, intentaremfer una cosa semblant. El nostre esforçcercara en tot cas l'objectivitat, la im-parcialitat i la veritat en la mesura de lesnostres forces (1).

DADES PERSONALSGuillem Gardas, primer ferrer

Mosson, engendra Pep Garcias Lladó(1870-1951), segon ferrer "Mosson". EnPep, de Maria Sastre Crespí, Xineta(1878-1962), engendrà deu fills: enGuillem (1901-1936); una nina morta;en Gaspar (1904-1992); na Catalina(1906-1991); en Pep (1908); en Tomeu(1910), n'Aina (1912), una segona ninamorta; una tercera nina morta i na Maria(1912).

En Guillem, nascut el 24 de desembre,ana a escola amb el mestre Palou. elmestre, que nomia Pere Josep Crespí,capella, cl qual exercí sacerdotalment aSanta Maria, on era conegut pel nom deCapella Pere Peu, era oncle de JoanVerger Crespí, de Pola. El capella es re-tira a Montuïri i visqué a la casa del ca-rrer des Pujol, 47. Feu escola al celler decan Ferrando i a can March, en elMolinar. Els llibres de test d'aquelltemps eren La Cartilla, de quatre cèn-

tims; La Cartilla, de dos reals, El GradoElemental, El Grado Medio i El GradoSuperior.

No sabem fins a quin nivell arriba elpetit Guillem, però sí sabem que el seupare el passa a la ferreria devers els setanys.

Un dia, els tres germans petits,Tomeu, Aina i Maria, torraven caragols.Quan el caliu fa presa en els animalets,aquests "gemeguen" de manera Ilasti-mosa. Justament en Guillem entra a lacuina. La queixa esgarrifosa dels ani-mals fer les seves orelles i provoca enell una reacció airada. Lleva els caragolsde damunt el calk' i girant-se cap a lamare I* increpa dient:

— No torneu permetre que els nins to-rrin caragols.

El sensible Guillem era sever, mai enel sentit de fer mal a ningú; sí en el sen-

tit que li agradaven les coses ben fetes.Per ventura, per tant, més que de severl'hauríem de qualificar d'exigent, i, comgerma major, se sentia responsable delsmés petits.

En Guillem no era taverner. Li agra-dava fer un cafe amb els seus amics,això sí, però preferia dedicar les sevesbones estones de Ileure a la seva granafició: la música.

El seu instrument era el clarinet i toca-va a la Banda de Música local, primer aIa ordres del mestre Pere Sampol i des-prés a les del mestre Jaume Pocoví, deSa Mata.

Arribada la seva maduresa humana, enGuillem s'enamora. La seva elegida vaesscr na Catalina Pocoví, filla del direc-tor de la Banda, que ii corresponguéenamorada.

DADES PROFESSIONALSDevers els set anys passa de mosso

amb el seu pare. En primer lloc, de man-xador i després d'aprenent de tota la tèc-nica de ferrer parterna. La practica feu laresta.

El pare es va haver de retirar prest, als56 anys, per causa d'un reuma doloro-síssim, que li arriba a menjar tota la carnd'una cama, deixant-la en pura pell i os-sos. Acte seguit en Guillem s'encarregáde la ferreria, el tercer ferrer Mosson.

Una ressenya queconté notes

interessants de lahistòria política de

Montuïri en elsprimers anys

d'aquest segle

Treballà un poc Ines d'un any tot sol.En Guillem era bon professional, tenia

clientela i es veie necessitat d'ajuda.Cap a l'any 1926 cridà el seu germaTomeu, el qual treballava de pareller aSon Frau. Tot d'una comença a ensen-yar-lo i l'aprenentatge dura uns nonanys. Aquest es el temps que triga enformar-se el futur quart ferrer Mosson,en Tomeu.

Pea) aquell mateix any, 1926, enGuillem ja havia inventat ell personal-ment, la sembradora de tres canons, se-parats l'un de l'altre per 25 centímetres,de la qual ja n'havia fet diversos exem-plars.

DADES POLÍTIQUESDurant el primer quart del segle XX hi

haura una alternancia de partits monar-quics: el Liberal de don Joan FerrandoObrador, Ferrando, i el Conservador del'amo en Joan Aloy Miralles Serena.

En aquell temps no es feren millorespel poble. L'actitud governamental eraabsolutista, impossible de contradir-la.Era el caciquisme local on persones im-portants exercien una influencia excessi-va en assumptes politics i administra-tins.

La Monarquia, i els seus partits repre-sentatius, hagué d'afrontar crisis, com lade 1917, i problemes, com el delMarroc. El 13 de setembre de 1923, elGeneral don Miguel Primo de Rivera,suspèn la Constitució de 1876, dóna unCop d'Estat i implanta la Dictadura. Elrei Alfons XIII accepta la nova situació irecolza el dictador fins gairebé a la sevacaiguda, l'any 1929.

(Continua a la pagina següent)

16 MONTUMERS QUE HAN DEIXAT PETJADA

En Guillem Mosson es va destacar com a ferrerde poble i fins i tot va inventar una sembradora

de tres canons

(Ve de la pagina anterior)

Quan la Dictadura ja s'enfonsava, enJoan Verd Palou, Potecari, pensà fundarun partit monttifrer per contrarestar elcaciquisme restant. Atragué un grup depersones contraries a aquesta conductapolítica què s'adheriren al republicanis-me. En un principi unitari, aquest gruprepublica s'arriba a dividir en republi-cans de dreta i republicans d'esquerraper diverses causes político-socials i re-ligioses.

En 12 d'abril de 1931 arriben les elec-cions municipals. El costum montyarerera que els partits en litigi elegien uncafe del poble on convidaven a beurepartidaris i simpatitzants a fi d'atreurevots. Era una típica propaganda electo-ral.

A Montuïri, per ventura a l'únic poblede Mallorca, guanya la República, per-què d'onze regidors possibles per al'Ajuntament, els republicans en trague-ren set.

El dimarts, dia 14, s'implanta laSegona República a Espanya. AMontuïri hi hagué una preciosa i cultamanifestació d'alegria que recorreguétot el poble, animada per la Banda deMúsica dirigida per Pere Sanwa Desdel balcó de Cas Confiter, carrer desPujol, parlaren recomanant ordre JoanMas, Collet, Ventura Roca, Piadós iRafel Pocoví Andreu.

El dissabte, 18 d'abril, els regidors re-publicans prengueren possessió del'Ajuntament conforme al càrrecs se-güents: Batle, Joan Mas Verd Collet; lerTinent de Bade, Guillem Garcias SastreMosson; 2'"' Tinent de Baile, Bonaven-

tura Roca Mayol, Piadós; Sfndic:Melcior Garcias Mas, Saldadet.

En Guillem Mosson també ocupà elcàrrec de President de la SocietatRepublicana de Montuïri. Aquesta so-cietat tenia la seu a can Xoroi, carrer desPujol. El local comptava amb una bi-blioteca i una gramola amb l'ajuda de laqual s'organitzaven balls els diumengeshorabaixa.

Juntament amb en Joan Collet i enVentura Piadós, en Guillem integra laComissió d'Instrucció Pública (2).

Els republicans estigueren cinc anysen el poder i en aquest temps feren duesgrans obres a benefici del poble. La pri-mera d'elles va esser el cementen.Aquest estava en un estat lamentable, nopassava de ser un corral. Basti aquestaanècdota: Als primers anys 20 morí joveAngela Maria Ferrando Gallard, filla dedon Joan Ferrando Obrador. Com eracostum del temps, uns homes la vetlavendurant la nit, nit d'aigua de canal, al ce-menteri. L'habitació on estava dipositatel cadaver tenia tantes goteres que elsguardians decidiren passar a una casetaque el pare de la difunta tenia a prop. Hipassaren i una vegada asseguts i en seccomençaren a sentir renous estranys perdamunt el sostre. Aleshores hi haviamolta fe en apareguts, animes en pena,òlibes, mal bocí i altres herbes... Comque els renous no cessaven, no s'ho pen-

saren més i retornaren a refugiar-se propdel cadaver. Més valia sofrir goteres quefantasmes. El "fantasma" resulta esserun ca inofensiu que, abans dels homes,=be s'havia refugiat a la mateixa case-ta.

L'Ajuntament emprengué la renovaciódel cementeni i el 1931 habilita l'entradaprincipal i feu construir la capella i elvetlador.

La decisió de construir les Escoles esfeu per referendum popular el 26 demarç de 1931. S'editaren dues classesde paperetes, l'una contenha un sí i l'al-tra un no. El recompte de paperetes donavictòria al sí. L'Escola Pública fou pro-jectada per l'arquitecte Guillem FortezaPinya, autor de la casa de don MiguelFerrando, avui de la pintora Margalidade Meia, i del Palau de Marivent, entred'altres prestigioses edificacions. L'obrase subhastà i s'adjudica a Batomeu Bau-za Moll, Pelut, de Montuïri i Gui-llemCarbonell Mascaró de Maria de la Salut,que presentaren una oferta conjunta pervalor de 117. 119 pessetes (3). En unprincipi, a les Escoles se'ls volgué donarel nom de don Joan Capó, Inspector enCap de l'Ensenyament Primari deBalears (1925-1936). Aquest prestigióspedagog no accepta la proposta perquè,digué, si avui el descobriment de la pla-ca dedicatòria li proporcionaria una granalegria, la possible retirada de la placa eldia de dema li causaria un més gran do-lor. Aleshores les noves escoles es dedi-caren a don Manuel Bartolome Cossfo,mort el mateix 1935, pedagog i historia-dor de l'art, col•aborador de La Institu-ción Libre de Enseñanza.

A l'entretant i a nivell nacional, laCEDA (Confederación Española deDerechos Autónomos), dirigida per JoséM Gil Robles havia estada creada aMadrid el 1933. A Montuïri, aquest par-tit, també republica però catòlic i con-servador, tenia el local social damuntcan Xorri. El nostre clergat estava moltpolititzat a l'època i això accentuà anti-clericalisme entre els republicans aza-flistes d'esquerra. Aquest anticlericalis-me local els anava perjudicant en elnombre de vots que es canalitzaven capa la CEDA, la dreta.

FerreriaRafel Miralles

Més de 20 anystreballant el ferro

Carr. Palma-Manacor s/n • Telf. 971 64 62 88 • Montuïri

La participació de la gent amb motiu de la inauguració de les Escoles el 24 de febrerde 1935 fou nombrosa. A la façana encara es desria el nom de M. B. Cossío, a qui

foren dedicades en un principi.

.4pEk Super MontuiriVfi Extens assortit

Gran varietat de productes d'alimentacióPeix congelat • CarnisseriaXarcuteria • Fruita i verdura

"Panaderia" • Pastisseria • RebosteriaC_CIDJSZIL15--L,n fi

C/ Es Dau s/n

Tlf . 64 67 60

• Montuiri

MONTUIRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA 17

Als carrers de Montuïri, l'oposiciód'ambdós partits polítics, esquerres-dre-tes, es crispava de dia en dia. Per ventu-ra a més de renyines personals, hi podiainfluir l'enveja per l'exit de les millorespopulars republicanes. Una anècdota:S'organitzaren conferencies a la SalaMariana. Aquestes, si be podien no tenirun sentit polític directe, sí que en podientenir un rerafons. Una vegada hi parladon Joan Oliver Sastre, metge de Meia.Al final de la conferencia un assistent ai-xeca la nia i pregunta extemporàniamenti insidiosa:

—Metge, que pensa vostè de les novesEscoles?

Don Joan, el qual deia d'ell mateixque mai tenia el cap tan clar com quans'examinava, quan el posaven a prova,contesta:

—Si fossin fetes nostres, estarien moltbe.

La veu insidiosa emmudí.També pot explicar la intensa crispa-

ció en el carrer el l'et que la dreta aug-mentava els vots, però encara no admi-nistrava el poder en mans de l'Ajunta-ment esquerra.

I recordem, dretes i esquerres, encaraque ambdós partits són republicans, l'unes conservador i l'altre, progressista, ac-tituds politiques legítimes totes duespet-6 difícilment reconciliables a la prac-tica.

La crispació del carrer també es dona-va dins el mateix Ajuntament. Per siste-

16 de febrer. Eleccions Generals.Guanya l'Esquerra Republicana de donManuel Azaña.

18 de juliol. Alçament militar fran-quista, antigovernamental. Explota lacrispació nacional i local.

Al Diccionari Vermeil de LlorençCapella podem llegir: "Garcia i Sastre,Guillem. 35 anys.

Els seus enemies? N'hi coneixienpocs.

A aquest home, l'assassinaren a la ca-rretera de Sóller, quilòmetre vuit, la nitdel vint-i-set al vint-i-vuit d'agost deltrenta-sis".

És una notícia dramàtica entre moitesd'altres que empengué l'escriptorfrancès Georges Bernanos a donar uncrit d'alarma a la dreta francesa i euro-pea que es lligava amb el feixisme.Alerta: aquest lligament pot tenir conse-qüències terribles. La solució per a laconvivencia entre els homes s'ha de cer-car en una altra banda.

Ho cria en el seu 'libre "Els grans ce-mentiris sota la lluna", pel gener de1937, des de la ciutat de Palma deMallorca..

Josep Oliver i Verd

1) Don les gràcies a Bartomeu GardasSastre, principal font informativa per realit-zar aquest treball. A Guillem Mas Miralles iMateu Oliver Verd per l'assessorament donata les noticies històriques contingudes enaquest text.

2) Bona Pau, o" 542, pg. 17, abril 1998.3) Bona Pau, n°384, febrer 1985.

ma l'oposició dretana no anava alsPlenaris. Per motius personals fins i totalguns regidors esquerrans també deixa-ren d'assistir-hi. La penúria del quòrumen el Plenaris arriba a ser tal que elGovernador Civil obligà a dimitir l'exe-cutiu i crea una Comissió Gestora queadministras el poder fins a les pròximeseleccions. Aquesta Comissió Gestora es-figue presidida per Gaspar MesquidaSerra, Serra.

1936. La CEDA es veié desbordadaper l'externa dreta i desapareixerà en es-clatar la guerra civil. Augmenta la cris-pació nacional i local.

Els esdeveniments es precipiten:

„

Quan encara hi havia les muralles els pagesos entraven a Ciutat per Ses Enramades

18 LA NOSTRA HISTORIA

Ses EnramadesEl tema d'avui tracta d'un lloc que no

es troba dintre del nostre terme munici-pal, pea) si que durant molts d'anys tin-gué una estreta relació amb molts page-sos montu'irers i de la nostra part forana.

A la Palma tancada per les muralless'hi accedia per portes de les quals encararoman avui en dia l'antiga denominació,com és el cas la Porta de Sant Antoni.

En aquest indret, punt de reunió entreIa ciutat i les viles, es trobaven una sèriede cases en les quals hi passaven la nit ohi menjaven els pagesos que duien elsseus productes a vendre. Una característi-ca peculiar d'aquests casetons era que ala part frontal estaven protegits per unsporxos coberts de rames que servien deprotecció al bestiar durant l'estiu.Aquests porxos donaren nom al lloc, sesEnramades.

Una altra de les característiques que te-nia era la de punt de mercat. Els ciutadanses proveïen del més necessari en un tempsen què l'oferta comercial de queviures esfeia de forma més directe que ara.

El creixement urbà de la Ciutat conduía la seva eliminació, tan sols perdurantdurant alguns anys el mercat de lesAvingudes que també arribà a desaparèi-xer restant tan sols avui en dia el cone-gut Baratillo.

Els montufrers d'edat encara recordenl'entrada a Palma en aquest Hoc, avui endia, la ciutat ja quasi arriba a Son Ferriol

Extramuros de la ciudad de Palma y

podamos decir casi en absoluto que Las

Enramadas es el punto de reunión de

los carros de transporte de toda

Mallorca puesto que solamente unos 12

ó 14 pueblos de los 49 que tiene la isla

no afluyen á dicho punto.Consignados los anteriores datos no

hay para que indicar que es el punto

que nos ocupa el lugar de contratación

principal y más, consignando de paso

que los payeses que llegan para vender

sus productos, no quieren exponerse a

pagar los derechos de consumo y tener

que volverse sin vender la mercancía.He aquí descrito en pocas palabras el

punto ó parage que reproducimos hoy.

Más no queremos terminar sin indicarel bullicio y animación que acude á di-cha plaza los días anteriores á la fiestade Navidad y en especial el día 21, áSanto Tomás como vulgarmente se dice.

Estos días se celebra feria de pavos,lechonas y volatería en grande escala.Allí acuden desde el potentado al jorna-lero á proveerse del imprescindible pa-

vo ó gallo para pasar las fiestas. A talpunto llega la animación que hay mo-',lentos en que se hace dificil el paso, yno hay para que tampoco, indicar queson muchas las transacciones que seefectuan, especialmente en pavos.

En una palabra, Las Enramadas es elpunto comercial link° para la gente delcampo. (3)

Guillem Mas Miralles

I. — Actuals carrers de Manacor i Foners.2. — Actual carrer d'Aragó.3. — L'escrit esta extret de la revista

Boletín Comercial de las Baleares correspo-nent a l'u de gener de l'any 1897

punto llamado Puerta de San Antonio,

existe una gran plaza triangular forma-

da por el camino de Ronda y comienzo

de las carreteras de Manacor y Santaiiy

( 1), vulgarmente denominada Las

Enramadas por constituir uno de sus la-dos una hilera de casas de planta baja

con cobertizos ó porches en su parte an-

terior y de construcción bastante anti-

gua, destinados en su mayor parte á po-

sadas, fonduchos ó tabernas.

La circunstancia de afluir á este punto

las tres carreteras: de Santarty que

abarca los pueblos de Llummayor iCampos, de Manacor que es el punto de

llegada de los demás pueblos del llano y

de Alcudia (2) por la que vienen a la ca-

pital los moradores de la mayor partede pueblos de la montaña ; hacen que

LA NOSTRA HISTORIA

19

40111011111. MONTUIRI ABANS I DESPRÉS DE 1300 - VIAssitim a la venda dels drets reials sobre cereals i vi71 3 0 0 - 2 0 0 0

1271.- Pere de Caldes, lloctinent reial,ven a Bertran Cardona el dret reial sobreels blats de Montueri, Castelig i Lucma-ior per 1.310 quarteres (').

1272.- El delme dels blats i llegum dePetra, Sineu, Muntueri, Castelig i Luc-maior foren 2.450 quarteres. (id. f. 48v).Aquest temps continuava ocupant la ba-ilia reial de dites viles i parròquiesExamen de Riglos

1273.- Pere de Caldes, lloctinent reialyen a Arnau Guasc el dret reial del vi deMuntueri per 6 Inures i 15 sous. TomàsEspanyol comprà el dret del vi de Caste-hg perper 57 sous (3). El dret dels blats deMontucri, Lucmajor, Catelig i Cabocorpforen 1.710 quarteres meitat oli, meitatforment (4).

1273, 7 gener.- Testament de CastellarDespuch. Vol esser enterrat "a Santa Ma-

ria de Maorgas". Reconeix deure aun"escudero nzío que estava conmigo en

la alcaría mía de Mianes XIII cuellos dereales por razón de soldada i él que nie

perdone y rompa la carta"". Tenia cinc

moros a l'alqueria de Mianes i part de l'es-plet D'Alanjaça. Deixa 25 sous al conventde Santa Clara. Fa altres deixes a Mallorcai a fora: a Santa Olalla, hospital de Múrciaun neatalàs, coixí i manto; a l'hospitald'Alacant 5 cafissos d'ordi i una rova deformatge. "Esta carta fue fecha enBurgos, domingo VII dias del mes deGenero atino Domini MCCLXXIII". ( 3 ) •

1273, 29 agost.- Guillem Julià i mutterMaria, habitadors de l'alqueria Villafran-cha, terme de Montueri, concedeixen aJautne de Sant Martí la fadiga de la pri-mera venda d'aquell honor situat en ditaalqueria Villafrancha, tengut en aloufranc. Per aquesta donació han rebut 10sous reials. Entre els testimonis hi haFerrer dc Sant Martí (').

1274, 12 abril.- Bernat Abrines esta-bleix a Marc Ciges per temps de 10 anysun honor a la seva alqueria Beni frangi,terme de Montueri. Donarà la meitat delsfruits que Déte li doni. Hi tendrO un parellde bous; dins aquest temps plantarà unaquarterada de vinya (').

1274.- Pere de Caldes, lloctinent reial,ven els drets del blat de Muntueri, Lluc-major i Castelig per 800 quarteres, meitat

ordi meitat forment. El dret del vi deMuntueri foren 61 sous. El dret del vi deCastelig 26 sous (8).

- Pere de Caldes, batle major de Ma-llorca, reconeix que Examen de Riglos,bake de Sineu, Petra, Montueri, Llucma-jor i Castellig, ha passat comptes dels rè-dits de la batlia de l'any 1273 fins a 8 ka-lendas abril 1274 i toca entregar 430 sous i7 diners que va rebre en paga d'aquells203 sous que li donà l'Infant En Jaume ( 9).

1275.- Els drets reials dels blats de Mon-tueri Llucmajor i Castellig foren 1.040quarteres, meitat ordi meitat forment ( 10).

1276.- Drees del vi de Montueri, Lluc-major i Castelig 10 Mures.

1277.- El batle major de Mallorca vena David Mocatil, jueu, els drets dels blatsde les dites parròquies per 1.320 quarte-res, la meitat ordi, meitat forment. El dretdel vi 7 lliures (").

1278.- Drees dels blats de les tresparròquies 1.300 quarteres. Dret del vi 8II lures ( 12).

1279.- Sanxo de Sadoa, batle deCastelig, Lucmajor i Muntueri ha passatcomptes amb el batle major de Mallorca

que ha rebut d'emoluments i justí-cies de la batlia de l'any passat fins a lafesta de Santa Maria de març d'enguany,i va rebre 441 sous i se'n queda 69 i 8 di-ners pel seu salad ( 13).

1279, 9 juny.- Testament de donaElicsenda muller de Guillem Llitera, quemorí a Montetuerium, fet en poder deGucrau Triola, rector de resglésia deSanta Maria de Montuïri, essent-hi pre-sent per testimoni: Jaume de Caldes,Guillem de Llitera, Guillem Mercader,Ponç Moya, Jaume Guordiola i altres.Nomena marmessors Guillem deClusella, Pere Martí i Joan Pasqual o siaaquell que comprà l'alberg que fou deBerenguer Santa Oliva, cavaller. Vol es-ser enterrada en el cementeni de SantaMaria de la Seu i deixa 40 sous per la se-pultura i una bona "púrpura"; 5 sous alsagristà de la Seu; 10 lliures a MariaPont, consanguínea, i 10 Mures a sa fillaLlorençona. A la muller de Bernat deGranollers 15 Mures i un Ilenço1 nou i uncapell. Fa diverses altres deixes i llegats,com un a la seva sarraïna ntima de la se-

Des de damunt les cases d'Alcoraia

va parenta filla de Saura de Prat que habi-ta a Manresa (Lloret). Una bona "púrpu-ra" a Santa Maria de Montserrat. A l'obrade Santa Maria de Montuïri 25 sous i acada Untia de l'església 12 diners ( 14 ).

1279, 22 setembre.- Testament de Mariamutter de Berenguer Carbó que estant ma-lalta morí a la seva alqueria de la parrò-quia de Montetueri, testament que fou re-but per Guerau Satriola, rector de l'esglé-sia de Montueri, en presencia de Jaume deCaldes, Berenguer Serola, Simó Serola iMartí de Caldes els quals prestaren jura-ment tocant els evangelis sobre l'altar deSanta Eulidia de Ciutat en poder de BernatCosta, bathe major, en presencia de Caste-116 Sardina assessor de la Cúria de Mallor-ca i Pere de Tovars, notan i altres. Nome-na marmessors el seu pare Pere Otger i elseu marit Berenguer Carbó. Elegeix sepul-tura en el cementen i de Santa Maria deMontueri i es deixa 6 lliures per la sevaànima i assigna 20 sous al clergue de l'es-glésia. Deixa 500 sous al seu marit, 5 sousa la seva sarraïna FAtima; 25 sous al seupare i a sa mare Arsenda; a les seves fillesMaria i Romia els bens a parts iguals (' s).

Ramon Rosselló Vaguer

1) ARM ECR 348 I. 17.2) f. 85v.3) ARM ECR 348 f. 184.4) ARM ECR f. 410v.5) AHN, Clero, carp. 87 núm. I.6) ARM RP-X111 núm. 178.7) ARM ECR 343 f. 160.8) ARM EVR 348 i 189v.9) ARM ECR 347 f. 95.10) ARM ECR 248 f. 193.11) ARM ECR 348 f. 200 i 204v i 206v.12) ARM ECR 348 f. 212, 214.13) ARM ECR 348 f. 292.14) ARM ECR 3350 f. 15.15) ARM ECR 348 f. 316.

El ferrer "Pelut" quan va fere! servei militar fou destinata cava/leria, però temps enrere ja havia començat,

abans de l'any 20, a aprendre l'ofici de ferrer a S'Hortdes Ca. En el seu temps fou un dels bons ferrers de

Montuïri Aquí el tenim amb vestit de gala

20 HISTORIES LOCALS

Ferreries - IV

Can Sion Guerrer, Can Doia i Cas Ferrer d'Alcoraia

8. CAN SION GUERRER.Carrer Rector Escarrer

El seu nom complet era Sion BauziyMiralles. Posseïa l'única ferreria meca-nitzada del poble i entre la maquinàriacomptava amb un torn. Durant un tempsaquesta ferreria va estar militaritzada is'hi fabricaven, per exemple, peces demetralladora.

Oficial de taller va esser en GabrielHomar Miralles (DomMiga) i entre elsmossos podem citar en Miquel Cardell ien Miguel "Tarric". En Jaume FiolMiralles "Doia", que ja havia treballat deferrer en solitari, passà a fer-ho a CanSion. Junts, Sion i Jaume, feren màquinesde segar, sembradores, arades amb ro-des..., com les altres feines mes de cadadia, pròpies de l'ofici.

A can Sion hi succeí un lamentable ac-cident que commogué tot el poble:L'adolescent Toni Nicolau Verger"Perons", picava damunt l'encruia. Unaesquerda es va desprendre amb tantaforça que actuà com si fos una hala itravessà el ventre. Aquesta perforació vaesser el forat per on s'escapà la vida deljove Toni. La ferreria acabà la seva ambIa retirada laboral d'en Sion Guerrer.

9. CAN DOIA. C/ del Pou delRei i C/ de Ramon Hull.

Ahans hem dit el seu nom: Jaume FiolMiralles. Ensenyà molts de mossos comen Joan Murtó, Pere Malherba, MiguelTarric, Tomeu Serra, Vicenç Puret,Tomeu Pincro i altres de fora poble.

Com a curiositats recordam que es féurodar el torn amb la tracció d'una somerai que en el mateix taller realitzaren unmartinet: instrument de forjar, batre me-talls, etc. que consisteix essencialment enun bloc de ferro o acer muntat a l'extremd'una palanca o d'un mànec basculant i

que s'alça i es deixa caure sobre cl metall

col.locat en una enclusa.Feren arades, sembradores, estrucado-

res de raïm... Més darrerament màquinesde segar, batedores i premses petites.

La ferreria acabà amb la jubilació d'enJaume.

10. CAS FERRERD'ALCORAIA.Damunt el Pujol

En aquesta ferreria hitreballaven dos germans,en Pep i en Jaume Lladó.Hi aprengueren l'ofici elsseus respectius fills, amb-dós Mateu de nom.

Eren famosos com aferradors i també com aferrers primaters.

Hi succeí una anècdotasimpàtica que ens recor-da la tradició bromista dela "Bunyolera". El fornerPiadós, en connivènciaamb en Pep Lladó, diu aMateu Lladó, fill d'enPep, i a Tomeu Bauzii(Rafela), encara al.lotells:

— Anau a cal ferrerd'Alcoraia i duis-me sabunyolera (Ses bunyole-res eren tan irreals i fal-

ses com ses mopis, perexemple).

Els nins, encara ques'adonaren d'unes rialle-tes incomprensibles entreels clients del forner,obriren. A la ferreria, enPep, i amagat dels missatgers, posà unsferros sense valor ni utilitat dins un sac;el lligà, el penjà a un pal i l'entregà a enMateu i en Tomeu. Els allotells agafen elpal un per cada cap i porten la suposadabunyolera a cal forner.

El forner la sopesa, posa cara contraria-da i contesta:

—No, crec que serà petita. Tornau a casFerrer i digau-li que vos ne doni una altrade més grossa.

Hi ha més rialles de les clientes del for-ner, estacionades allà, com si esperassinIa sortida del forn del pa novell. Els nins,però, obeeixen.

De tornada de cal ferrer, amb cl sac fer-mat al pal i mes carregat de ferro vell, en-treguen la bunyolera al forner Piadós iaquest comença a mirar cl pal.

—No sé si encara serà petita...

Però un dels al.lotells l'interrompdient-li:

— No és el pal el que heu de tuidar, ésel que hi ha dins el sac. Les dones escla-feixen a riure i el forner, divertit, treu unvell() de dins el calaix i compensa lesdues victimes dc la broma amb aquellamoneda.

Per tot el poble durant un Ilag temps esva comentar aquesta feta. Els nins torna-ren d'edat i encara no havien oblidataquella simpàtica i curiosa anècdota detemps d'infantesa.

Posteriorment els germans Lladó se se-pararen i mestre Jaume obrí ferreriapia a la Plaça Vella. Se n'hi dugué el fillMateu que, a la vegada que aprenent deferrer, estudiava.

Sa veu de sa memòria

N"Aritja" va participar a la Diada estirant un carretó mallorquí

DE FORA VILA

21

Bestiar autòctonSis animals de raça autòctona sortiren de Vontuïri a participar a la Diada de les Illes BalearsAmb això dels animals autòctons, en

Joan Miralles "Doia" esta sense aturall. Amés d'esser el major criador a Mallorcadel ca rater també és el president del'Associació de Criadors d'aquesta raçade cans a nivell nacional. Cada mati,quan s'aixeca del Hit, surt a orinar al co-rral. Al temps que fa tal necessitat fisiolò-gica, dirigeix la mirada al cel. D'aqueixamanera fa el seu pronòstic del que pensasera el dia. Mira si esta ennigulat o si elcel esta clar, si fa fred, si hi ha glaçadaen fi, si es presenta un bon dia, encaraque per ell tots ho són. Li donen el bonsdies una trentena de cans i cuses raters,en "Mosso" un ca de bestiar, dues vede-ttes, un vedell uns quants béns, quatre ca-bres, tres pores, els coloms, les gallines iles anneres. Un gora, una somera, un ca-vall, una poltra i més bestiar, tots de raçaautóctona.

L'altra diassa, fa cosa d'un mes, el vaigveure per la plaça el dilluns al mercat deMontuïri i em va convidar a berenar a caseva.

—Vina a ca meva, bercnarem plegats,veuràs un gora i una somera que m'handuit d'autèntica raga mallorquina.

Com que si em conviden a berenar noem faig pregar gaire, a mes estava enda-rrer de veure com eren les bísties quehaven confiat, l'endemà, devers les 9,me'n vaig a can Joan per berenar amb ell,xerrar i canviar impressions referent alsprojectes i actuacions del PRAIB, entitatdel qual ell n'és membre.

Quan arrib a ca seva, era devers 9, me'ltrot) que posava aigua neta a l'abeuractordel gora i la somera. S'havien menjat laseva ració de garrova estucada i civada itenien set. S'acosten a la l'abeurador, eltemps que beuen en Joan les grata un pocel cap i les toca amb el palmell de la maper clarnunt l'esquena. Seguidament lesdóna un poc de palla i fat-mtge. Els ani-mals han menjat i begut i nosaltres ensanam dins la cuina a berenar.

Mack) Apol.lõnia, la seva dona, ja ha-via posat damunt la taula el pa, les toma-tigues de ramellet, el setrill de l'oli, el for-matge, la sobrassada, l'aigua i el vi.

Mentre berenain en Joan em féu a sa-ber que el PRAIB (Protecció RacesAutóctones les Balears) havia de parti-cipar a la Diada de les Balears) i a aquest

gora i somera m'hauràs d'ajudar a aregar-los ja que encara no han estat enganxadesmai.

—I a quin ormeig l'hem d'enganxar? Lipregunt.

—Enjovades al carro de parell que l'anypassat hi enganxarem les vaques, em con-testa.

Com que jo no tenia gaire ganes d'anarcada dia darrera l'ase i la somera Ii vaigdir que no comptas amb mi.

—Bé -em diu-ja m'arreglaré.Segurament motivat per la meva manca

de collaboració no les pogué aregar alcarro de parell, pea) sí enjovades senseestar enganxades. Així encollats l'ase, en"Xoriguer", i la somera, "na Llobera",participaren cl passat dia 27 de febrer a lagran desfilada de la Diada Balear.

A més de l'esmentat parell i procedentde Montuïri desfilaren: "N'Aritja", unasomera grossa, midcix uns set pams i tresquarts d'alçària, tan alta com un bon mul,és un poc forta de cap el jove que la me-nava havia d'estirar fort a les regnes, des-filà enganxada a un antic i vistós carretó.En "Falaguer" un cavall jove, fill del po-pular i famós cavall "Picarol, des fila en-ganxat a un carruatge mallorquí. En"Fumat" el ja popular mul d'en JoanMaiol 'Bati lu', avui considerat el millormul eguí de Mallorca. Desfila tirant a unamoderna màquina de segar laves.

Em contà en Joan "Batik!" que mentredesfilava pets carrers de Ciutat molta

gent no coneixia que era una maquina desegar i que li demanaven perquè serviatal ormeig. Ell les deia: "és una màquinade segar faveres, que encara ara s'empra".A en Joan, tot i que fes un recorregutd'uns deu kilõmetres, no es cansa iagrada molt passejar-se pels carrers deCiutat amb en "Fumat", a més, l'organit-zació el tracta molt bé i tothom li féumolt de cas. Vengué tot satisfet.

I l'estrella de la desfilada fou la galeraque adquirí en Joan Miralles juntamentamb un amic seu en molt mal estat.Quant me'l mostra em sembla rescatadad'un caramull de deixalles. Però junta-ment amb el seu fill emprengueren la di-fícil i llarga tasca de restaurar-la. Elscosta, a més de despeses, uns mesos defeina, pea) valgué la pena, ho feren ambtal perfecció que la galera ara sembla no-va. Basta dir que esta valorada en tres mi-lions de pessetes. Tiraren d'ella els mi-llors sementals d'autèntica raça mallor-quina, en "Picarol" i en "Menut". Aquestcavalls, tant per la seva presencia com pelseu enteniment, són l'admiració de per totalla on actuen.

A més de participar amb el bestiar des-crit a la desfilada, també i durant tresdies, a l'exposició d'animals autòctonsque tingué Hoc al Parc de la Mar hi haviaexposat, procedents de Montuïri, un bou,una vedella, una colla d'indiots, i una co-lla de conills pagesos.

Sion Nicolau

22 PUBLICITAT

Oitluide6

TEMPS PASSAT

23

F

11:1011E

SELE

Vs de Son Costai alt res

Ja no es d'ara, sinó queels nostres avantpassats

també conservaren latradició de pujar al Puigde Sant Miguel dia de latercera festa de Pasqua.

Al16 donava i dona peuper fer-s'hi fotografies desque aquest invent està al

nostre abast.Aquesta fou tirada en el

puig a la festa de 1946 ihi podem veure na

Catalina de Son Costa, enSebastià de Son Costa,

na Margalida de SonCosta, en Jaume Fiol"Tarric" f, na Coloma

Sampol, en Joan de SonCosta, na Francisca Mas"Ballester", na Maria Fiol

d'en Pep "Poeto" i naCatalina Lladó, allà dalt.

.607

Ca nostra estava una hora !luny del po-He. Anava a escola amb altres nins i ni-nes veïnats. Tots tenien uns quants ger-mans. Ens ho passàvem molt be. Anàvempel camí de la font, anomenat així perquèhi ha la Font Figuera situada a un racód'una esplanada, amb un portal de migpunt, cavada dins la paret i sense coll.Devora, ducs piques de pedra grosses ser-veixen d'abeuradors per a les bísties i va-ques; tothom hi tenia empriu.

Ornaven el camí tort —antigament hofeien així per a no xapar les finques"—dues raffles paraldeles d'herba. Era l'es-pai entre les ginycs de les rodes de carro iper on caminaven les bísties.

Ens creuàvem amb els carros, els qualses dirigien al treball a fora vila. En temps

de tardor, de tant en tant, ens aturàvem

per escoltar cl cant d'algun Ilaurador. Eraagradable sentir-los. Hi havia la tonadadel Ilaurar, la del batre, i altres.

Alguns matins de l'hivern els sembratseren blanquinosos, ajeguts per la gelada;l'horitzó esborrat per la calitja, els bas-slots restaven tapats d'un vidre gruixat. AIa vorera corria cantant l'aigua puríssimade la síquia folrada d'herba. Quan ploviadies seguits i els albellons esclataven, nopodia recollir tota l'aigua; el camí sem-blava un torrent. Ens divertia botar de pe-dra en pedra per a no banyar-nos.

El mes de febrer els ametlers estaventots florits, blancs com la neu; contrastantamb el verd dels sembrats.

Algunes vegades adreçàvem per la

Costa d'en Daviu; un tut-6 empinat, peròalegre, ja que podíem mirar enfora. Esveien moltes cases de camp. Al meu po-ble quasi tothom vivia sempre a fora vila,encara que tenguéssim casa a la vila.

Els horabaixes, a la sortida de l'escola, nofrisàvem gens. Ens agradava anar a jugardamunt alguna era. Les nines ens fèiemtrunyelles amb fulles de porrassa. A la pri-mavera collíem flors, de les quals en sortienles més variades joies, collars, polseres, dia-demes, o bé caçàvem papallones i sobretotens agradava enfilar-nos als arbres.

Quan s'acostava l'estiu, les blateres estornaven daurades, les espigues guaitavenapuntant al cel, els sembrats onejaven alcompas suau de l'embat. Les oronellesvolaven baix, per l'aire transparent.

Prest posaria punt l'escola i així hihauria més temps per jugar.

Catalina Sastre Pericàs

Camí de l'escola

Els dos equips de futbol sala iniciació de l'escola

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albañiles, 14

Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Castelló 07009 Palma de Mallorca

24 ESPORTS

Setmana Polisportiva es Puig 99'

Aquest mes d'abril es desenvoluparàen es Revolt un ampli programa en torna la festa des Puig.

Durant els mesos d'abril, maig i junyes farà el campionat de lliga de tennisque començarà el Dijous Sant, 1 d'abril.

El Divendres Sant, 2 d'abril, a les qua-tre de l'horabaixa hi haura la fase prèviadel campionat de tella que celebrarà lafinal el mateix Dia des Puig.

El Dilluns de Pasqua, a partir de lesdeu del matí i fins a les vuit de la tarda,es jugaran vuit partits de bàsquet ambparticipació dels cinc equips femeninsfederats, els dos escolars i cl sénior mas-cull. Aquest és l'horari: 10 hores, ale-vins; 11, infantils; 12, cadets; 1245,benjamins escolars; 16, júniors; 17, sé-nior femení; 18, sénior masculí i 19, ini-ciació escolar.

Aquest mateix dilluns, es disputarancinc torneigs triangulars de futbol-7 ambaquest horari: A les I 1, benjamins; a les16, infantils i alevins i a les 17,30, juve-nils i cadets. Els petits de futbolet farantambé un triangular a les 11.

El tradicional partit de pares contra filles disputara el Dia des Puig en es Dau, ales 17 bores.

RESULTATS DEL MES DE MARCFUTBOL

I PreferentMontuïri, O - Santa Ponça, 0La Unió, 2 - Montuïri, 4

Montuïri, 3 - Santanyí, 1Esporles, O - Montuïri, 4

III regionalAlqueria Blanca, 0 - Montuïri, 2Montuïri, 2 - Sincu,Sancelles, 1 - Montuïri, 3Montuïri, O - Ses Salines, 4

JuvenilsXilvar, I - Montuïri, 1Montuïri, 2 - Santa Maria, 3Sineu, 1 - Montuïri,Montuïri, 1 - Alaró, 1

CadetsMontuïri, 2 - Margaritense,

Colònia, O - Montuïri, 2Montuïri, 1 - Barracar,

InfantilsEspanya At, 0 - Montuïri, 7Montuïri, 2- Portocristo, 2Son Servera, 2 - Montuïri, 2Cardassar, O - Montuïri, 2

Alevins futbol-7Montuïri, 3 - Porreres, 1S'Horta, 7 - Montuïri, 2Montuïri, 3 - Campanet, 7Xilvar, 7 - Montuïri, 2

Benjamins futbol-7Santa Maria, I - Montuïri, 7Sant Joan, 3 - Montuíri, 10Montuïri, 3 - Algaida, 2J. Manacor, 5 - Montuïri, 2

Futbol-7 empresesR. Múnper, 7 - Sa Roqueta, 3Pollença, 2 - R. Múnper, 1Sencelles, O - R. Múnper, 2

BÀSQUET FEMENÍSéniors

Montuïri, 52 - SS Artà, 42Campos, 46 - Montuïri, 40Montuïri, 30 - I. Soledat, 39

JúniorsMontuïri, 27 - Selva, 12Binissalem, 20 - Montuïri, 26Montuïri, 30 - Campos, 42

CadetsMontuïri, 49 - Madre Alberta, 33Cala d'Or, 11 - Montuïri, 52Serverina, 47 - Mon tdri, 51

ESPORTS 25

InfantilsMontuïri, 83 - Sagrat Cor, 19Joventut Mariana, 27 - Montuïri, 67Montuïri, 79 - Cide, 27

MinibàsquetBons Aires, 59 - Montuïri, 27Montuïri, 50 - Pla de na Tesa, 0Sant Agustí, 18 - Montuïri, 36Montuïri, 64 - J. de la Cierva, 14

BÀSQUET ESCOLARBenjamins

Montuïri, 18 - Porreres, 4Montdri, 16- Sincu, 20

IniciacióMontuïri, 14 - Petra, 3

BÀSQUET SENIOR MASCULÍCV Montuïri, 42 - Frío Mallorca, 44Agua Tecnic, 53 - CV Montuïri, 55CV Montuïri, 79 - Air Europa, 54

Els components de l'equip de mini-baquet iniciació

CICLISMESancelles, dia 6- General: Miguel Angel Cirer (3r),

Rafel Miralles- Categoria masters 30: Miguel Angel

Cirer (1r)Trofeu Ensalmada (Sa Pobla), dia 20

- General: Gabriel Bauça (2n), TomeuBallester (50, Miquiel Angel Cirer (86)

ATLETISMEJoan Barceló Prohens va assolir els 3“

i 4" lloc en cl campionart d'Espanya deVerterans (55 a 59 anys) celebrats enpista coberta el 13 de març a Saragossa,a 400 i 800 metres respectivament. I

també Cs subcampió de Mallorca i deBalears de la seva categoria.

Joan Barceló Cerda a les proves de800 mts. llisos aconseguí el subcampio-nat de Balears absolut (mig fons).

Esteve Barceló Cerda fou 3" de Bale-ars als 1500 m. llisos (proves celebradesel passat gener).

Biel Goinila

L'estació de servei Ses Jardinesi el bar Ses Jardines

Desitgen a tot el poble de Montuïri una bona festa delDia des Puig i tot l'any de felicitat

1( "la Caixa"

26 ESGLÉSIA EN CAMÍ

Felicitació pasqual

E3envolguts montuTrers:

Rebeu la meva cordial salutació

des d'actuestes terres Ilunyanes

on encara l'hivern no ha acabat.

Hi ha metres de neu pels carrers

i els arbres no han tret les fulles.

Aprofit acuesta ocasió festiva

per enviar-vos els molts d'anys

amb el desig que visqueu amb lajoia i la pau de la resurrecció delSenyor. Que la Vigília rasqual, eldia de Fasoiva i el dia del Fuie pu-gueu compartir gojosament la vi-da en fraternitat per la presència

de la Resurrecció de Crist quehabita en els desitjos més pro-fundo del cor humà. Units en lapregària i en l'esperit, rebeu elmeu cordial afecte.

Molts d'anys a tots!

Nofre Torrres, rector

Productesd'estalvi

Canvi d'horari

Des del darrer diumenge de març i de-gut al canvi d'horari, la missa vespertinadels dissabtes i diumenges comença ales 21 h i el condol dels funerals, a les20'45 h.

Unció de malalts

El diumenge dia 18 d'abril en una ce-rimonia especial, a la missa de les 12s'administrarà el sagrament de la unciódels malalts a les persones majors de 75anys.

Curset prematrimonial

El 19 d'abril a la rectoria d'Algaida, ales 21'30 h, començarà un curset prema-trimonial per a totes aquelles parellesque prest projecten casar-se. Convé queahans ho comuniquin a la rectoria deMontuïri.

Col.lecta del seminari

La collecta que es féu amb motiu deldia del seminari el 21 de març passat, ala nostra parroquia va recollir 45.350pessetes. Gràcies per tan generosa apor-tació.

Jesucrist davallà als inferns... i ressuscità!

Què volem dir quan professam en el Credo que Jesucrist davallà als in-ferns? Ni més ni manco que ha baixat al Hoc de la mort, on no hi ha capesperança de vida: es l'experiència d'estar sense Déu. Aquí Ell s'hi fapresent per ressuscitar i donar vida a la mort.

Però "els inferns" és també el subterrani de la nostra vida: les nostrespors, la nostra solitud, les nostres inseguretats i angoixes, els nostres so-friments... I aquí Jesucrist també ha davallat a cercar tot el que està mortdins el nostre soterani, per habitar-ho, redimir-ho i donar-li vida en la sevanova vida de la resurrecció.

D'aquesta manera podem integrar (no rebutjar) dins nosaltres mateixostot allô que ens dóna mort i no ens deixa viure, per així dur-lo al MisteriPasqual de Jesucrist. Si així ho feim, la nostra vida tendrà una dimensiócompletament nova i diferent a la Hum de Jesucrist Ressuscitat. Com diuSant Pau: Si la nostra fe en Cr/st no va més en/là de nosaltres mateixos ino creim que Ell va ressuscitar, som els més desgraciats de tots els ho-mes.

Si el davallament de Jesucrist al "nostres inferns" amb la seva redemp-ció ens du a la joia i a la pau duradera —tot i integrant els nostres propissofriments— hem començat a entendre, comprendre i a viure el nostrepropi misteri pasqual, afortunadament; i per tant, podem celebrar la vida ila Resurrecció Pasqual: El gran tresor de la nostra fe.

Nofre Torres, rector

Mirem per lesseves inversions

MISCELLANIA 27

Phiwd®Dpc;cidt1Març de 1999

Dia 14 I'l litres m2" 24 0'2 " 44

" 26 1'4 Li

Total 2'7 44 <4.

\](DicAclAc;11 abril Montuïri 25 abril Porreres18 " Petra 2 maig Sant Joan

"Lrc;i:ffl10 anys enrereAbril de 1989

Expropiació d'Es Molí des FraretL'Ajuntament a la sessió del 22 d'abril

de 1989 va acordar l'expropiació dels te-rrenys i Molí d'Es Fraret a fi de restau-rar-lo i dedicar-lo a usos docents.

25 anys enrereAbril de 1949

Nomenament eclesiàsticEl capella montuirer Miguel Pons

Melia fou nomenat pel bisbe mestre deCapella de la Catedral.

TeatreUn grup de montufrers a la Sala

Mariana interpretaren l'obra teatral"Aigua de pluja". En foren actors JoanaAndreu, Catalina Moll, Magdalena Pizà,Maria Garcias, Jaume Rigo, GuillemFerrer, Pere Arbona i Amador Bauca.

ia;lidoigditAlt1Març de 1999

DefuncionsDia 3.- Margalida Monserrat Balaguer

(de Cas Porrerenc), viuda de 83 anys.Dia 7.- Jacint Noguera Martorell

"Moio", casat de 94 anys.Dia 8.- Joana Gomila Garcias "Mata-

rina", viuda de 91 anys.Dia 16.- Maria Andreu Oliver "d'Hor-

teta", fadrina de 89 anys.Matrimonis

Dia 13.- Antoni Oliver Seguí ambJoana Fullana Miralles.

Dia 27.- Andreu Mas Garcias ambJoana Maria Gayà Ramonell.

@lAciatr?Coca d'avellana

Ingredients300 gms. d'avellana300 gms. de sucre7 ous3 tassons i mig de llet, grossos23 galletes maria picades

ElaboracióEs mesclen tots els ingredients i des-

prés es prepara un motile amb caramelal fons i tot seguit es tira la mescla dinsel motile. Finalment es cou al forn, albany maria.

Francisca M. Miralles SastreCas Manescal

(d111(Dtt.1

Arriba la jubilació

Aquest pic explicaréde lo que a jo m'ha passat:seixanta-cinc en tendréperquè es compte me surt bé,no crec anar equivocat.De jove m'és recordatsa feina que he hagut de fer,per això em retiraré,perquè trob que ho ene guanyat;ja ho veurem en 'ver cobrat,lo que me donin tendré.Qui m'ho plany que ho pensi bé,sa paga tothom la té,arriba en complir s'edat.Si cap pic m'heu de mester,amb bon gust vos serviréperquè sempre he estat mandat,quasi mai estic `turat,sense fer res no em va bé.

Amador Font

C60®tl

Vols que et digui que he afinat:un moscard amb un xorrac`feitava una cadernerai un gri damunt una eraque feia batre un llimac.

(Dita p'en Mariano Llofriu)

50 anys enrereAbril de 1949

Ampliació del carrer des PujolMaria Antònia Gallard Gallard va cedir

terreny devora el carrer des Garroverperquè s'aixamplas el carrer des Pujol.L'Ajuntament en va estar content, ho vaagrair a la propietaria i va decidir, dia 3d'abril de 1949, encarregar a l'arquitecteel projecte d'urbanització de la zona.

100 anys enrereAbril de 1899

Revocació d'acord municipalA la sessió de dia 5 d'abril de 1899 loti

aprofitant l'absència d'alguns regidorsque anteriorment havien votat en contra,el batle exposa a la reconsideració la noacceptació de la subvenció de la diputa-ció, de 150 pessetes per arreglar caminsve'inals. Treta la proposta a votació, ales-hores s'acordà acceptar la subvenció.

VE.1111aMATERIALS DE CONSTRUCCIÓBIGUES - BLOCS - RAJOLES - AfLLAMENTS

TRANSPORT PROPI - PINTURES - XEMENEIESDISSABTES MATÍ OBERT

Crta. Montuïri - Porreres, Km. 1 - Tif. 64 66 95

NIONTUIRI

AIMS'

INFORMACIO AL CIUTADADIRECTRIUS D'ORDENACIO TERRITORIAL

Quina protecciú fan les DOT?

PROHIBICIO D'URBANITZACIONS LITORALS

PROHIBICIó D'URBANITZACIONS AILLADES

4.015.000

Eifiss.) 350.000Formentera

thoorca 500.000

Mailorca • 3185.000

1.678.0001.48 5.000

360.000230,000

00.0001 ,0 DOO

1.250.0001.105 000

Avui Sense DOT' Amb DOT

REGULACIO DEL CREIXEMENT DE POBLACIÓ

Hi ha una serie de mesures que s'aplicaran automàticament quan siguin aprovades les DOT al Parlament:Prohibició de fer urbanitzacions a menys de 500 metres de la costa (100 metres, en el cas deFormentera)*

• Desautorització de totes les urbanitzacions en sòl rústic que formin nucli aillat, no contingu a unnucli existent".

• Els habitatges unifamiliars fora dels nuclis no es podran construira menys de 250 metres de la mar.

S'aplicaran altres mesures, una vegada aprovats els plans territorials parcials que pertoquen a cadamunicipi:• Establiment d'un limit d'expansió anual de cada nucli de població.• Establiment d'un limit total de creixement per illa.

Aquestes mesures desclassifiquen tots els projectes d'urbanització a qualsevol fase de tramitació, exceptesi les obres han començat o si es fan en sòl urba.

Les Directrius name's redueixen el sill urbanitzable?No. De fet, la determinació més important de les Directrius no és la que converteix en rústic el 951urbanitzable avui, sinó la que impedeix que el s6I es converteixi en urbà. Perquè la mesura mésimportant consisteix a limitar el creixement per al futur i fer que totes les Illes puguin oferir nou s61dins uns limits del 10 per cent en 10 anys i organitzat al voltant dels nuclis existents,

Quant de terreny quedarà com urbanitzable, a Mallorca?Es retallen en més d'un 600/o les possibilitats d'urbanitzar que hi havia abans de les DOT. Però esgaranteix el creixement dels nuclis existents amb un anell de reserva per al futur. El terreny urbanitzablea Mallorca només podrà créixer un 1 0/o anual en els propers 10 anys.

Les Directrius d'Ordenació Territorial ktque legit& el erebasnent tie les nouns ilks,

proiegint kv mums costes i el sbl nistie. Una ileique acaustguirà que, entre tuts, Arm ks Illesque volent.

Més informació: littp://www.caib.es/dot