la paeria nº247

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•JULIOL-AGOST13NÚM.247

p

Segona fase de la portada d’aigua potable des de l’embassament de Santa Anna. P. 4

L’Ajuntament controla que els gossos vagin lligats a la via pública. P. 9

Primer aniversari del Magical Media, un revul-siu del sector audiovisual i multimèdia. P. 23

Objectiu: recuperar el Centre HistòricLa Paeria inverteix en la darrera dècada 33 milions en millores per al barri

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Juliol - AgostDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

ALCALDIACongelació de totes les taxes i impostos municipals ..... 3

MEDI AMBIENTArranjament d’una trentena de camins de l’Horta ......... 5

URBANISMEUrbanització del carrer Mostain de Llívia ........................... 5

AUTOBUSOSLa línia 8 connecta amb la RENFE i el Pont Vell ............... 7Premi de redacció “Puja a l’autobús” ................................... 7

MEDI AMBIENTNova àrea d’esbarjo tancada per a gossos a Cappont ... 920.000 alumnes a l’Agenda 21 Escolar de Lleida .......... 10

SEGURETAT CIUTADANAPrograma Escolar d’Educació Viària ...................................12

EDUCACIÓ I INFÀNCIAEls joves del Plenari demanen punts de Wi-Fi ...............13

PROMOCIÓ ECONÒMICAPremis de la Paeria als empresaris del comerç ............. 15

URBANISMEUna dècada recuperant el Centre Històric ...................... 16

CULTURANova aplicació Cultura Lleida .............................................. 18La mostra “Temps de canvis”, al Morera ............................ 21

PARC TECNOLÒGICPrimer aniversari del centre Magical Media .................... 23

BENESTAR SOCIALPrograma formatiu “Treball als barris” ............................. 24Servei a domicili “Menjar sobre Rodes” ........................... 24

OPINIÓ dels Grups Municipals ...............................................26

OCI Agenda cultural ..................................................................28

06 Construcció de 332 nínxols al Departament de Sant Anastasi i reforma del Departament Ecumènic del cementiri.

Tallers i jocs mediambientals al cicle d’activitats “Natura als parcs”, que té tots els dimecres de juliol i agost.

El Palau de Congressos tanca l’exercici 2012 amb 423.000 euros de benefici i l’organització de 107 actes.

Edicions

• 93 799 07 07

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

11

20

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

Juliol - Agost de 2013 • Alcaldia

• Ros: “En temps difícils, garantim el funcionament de la ciutat i la preparem per al futur”

L’Ajuntament de Lleida congela tots els impostos i taxes municipals per a l’any 2014

En el ple va destacar la voluntat de tots els grups polítics d’engegar mesures contra l’atur. © H.S.

L’Ajuntament de Lleida congelarà tots els impostos i taxes municipals (l’IBI, l’impost de circulació, escombraries, etc.) per a l’any 2014. Aquesta és una de les principals novetats anunciades per l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en el Ple de Política Municipal sobre l’Estat de la Ciutat 2013 celebrat el 23 de juliol al Palau de la Paeria. “En temps difícils, garantim el funcionament de la ciutat i la preparem per encarar el futur”, va afir-mar l’alcalde, que va indicar que mesu-res com aquesta demostren que la ges-tió econòmica de la Paeria està marcada per l’eficiència, l’eficàcia i l’austeritat.

L’alcalde també es va referir a altres prioritats municipals com l’educació i va defensar “el manteniment dels ser-veis educatius malgrat les retallades, i la qualitat de l’ensenyament públic”. La Paeria treballa a tots nivells, des de les escoles bressol (augmentat-ne la flexi-bilitat i l’amplitud horària), a la recerca de titulacions noves (FP Superior en Arts Escèniques i el Grau Superior del Conservatori de Música) i a l’impuls de la Formació Professional.

Quant a l’esport, l’alcalde va incidir en l’aposta per l’esport de base i en l’elaboració del Pla Director de l’Esport, que determinarà els ajuts que es desti-naran a clubs i esportistes lleidatans.

L’Ajuntament treballarà en els àmbits de la promoció econòmica i l’ocupació, i especialment en el suport als empre-nedors amb programes com el Pla local d’ocupació, formació i emprenedoria juvenil, que ha creat 170 llocs de treball. Ros va destacar el Parc Científic com un agent actiu d’ocupació que dóna feina a prop de 1.400 persones.

Intervencions de l’oposicióEl cap de l’oposició, Joan Ramon Za-

ballos, va parlar de la necessitat de con-tinuar fomentant l’emprenedoria i la creació de llocs de treball per disminuir l’índex d’atur a Lleida, mentre que el portaveu del Partit Popular, Joan Vilella, va criticar la lentitud amb què s’està ela-borant la candidatura del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni de la Humanitat i el dèficit de superfícies comercials a Lleida. La portaveu socialista, Marta Camps, va remarcar els grans avenços en matèria d’habitatge.

Aprovades 7 propostes de resolucióEl Ple sobre l’Estat de la Ciutat va apro-

var finalment 7 propostes de resolució (de les 14 presentades per PP, CiU i PSC) relatives a la lluita contra l’atur a la ciu-tat de Lleida; l’elaboració d’un projecte educatiu de ciutat; la priorització de l’accessibilitat dels vianants en els pro-jectes d’urbanització; l’impuls de la can-didatura del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial; l’establiment de polítiques per al foment de l’ocupació; l’elaboració del Pla Director de l’Esport per regular i garantir la pràctica esporti-va a la ciutat, i la lluita contra la corrup-ció i la defensa de la transparència i de les bones pràctiques en política. •••

L’ocupació, la promoció econòmica, l’educació i l’esport, eixos importants de la gestió municipal


Urbanisme • Juliol - Agost de 2013

Nou proveïment d’aigua per a Sucs i Raimat• Amb els dipòsits nous s’atén les necessitats d’una població de 200.000 habitants

Les noves instal·lacions garantiran el proveïment per als propers 50 anys. © Aigües de Lleida

L’aigua té una qualitat similar o millor que la de qualsevol altre subministrament urbà

La Mancomunitat de Pinyana ha posat en funcionament la segona fase de la portada d’aigua potable des de l’embassament de Santa Anna a dos nous dipòsits, un a Alpicat i l’altre per

donar servei a Malpartit, Sucs i Raimat, que garantirà el proveïment d’aigua per als pròxims 50 anys. Amb la pri-mera i la segona fase, es dóna servei a una vintena de municipis i es pre-

veu subministrar una població d’uns 200.000 habitants, amb un consum que superarà els 16 milions de metres cúbics per any.

Amb la posada en funcionament d’aquests dos dipòsits nous, els nuclis de població veuran millorada nota-

blement la qualitat de l’aigua potable, ja que a partir d’ara se subministraran directament de l’aigua de Pinyana procedent de l’embassament de San-ta Anna, al riu Noguera Ribagorçana. L’aigua té uns paràmetres físics i quí-mics de qualitat difícilment supera-bles en qualsevol altre abastament urbà. •••


Juliol - Agost de 2013 • Medi AmbientUrbanism

e

Arranjament d’uns trenta camins de l’Horta

Renovació integral del carrer Mostain de Llívia

• Es durà a terme la reparació dels clots, el reforçament del ferm i la millora del reg

• Es construiran voreres noves, es pavimentarà la calçada i es renovaran tots els serveis

La campanya inclou també la revisió de la senyalització i l’agençament dels elements de seguretat

L’actuació inclou la instal·lació de sanejament, aigua potable, embornals i enllumenat públic i la millora del cablejat elèctric

Imatge d’arxiu d’una obra de millora feta en un camí de l’Horta de Lleida. © H. Sirvent

Visita a les obres de representants de l’Ajuntament i de l’empresa. © Hermínia Sirvent

El Pla de manteniment de camins de l’Horta per a la campanya 2013 se centrarà en l’arranjament i la reparació d’una trentena de camins, tant asfal-tats com de terra, a més d’altres actua-cions puntuals. Els treballs consistiran en l’agençament d’una quinzena de vies asfaltades sobre les quals es farà un soteig per reparar els clots existents, es reforçarà el ferm i es millorarà el reg d’aquelles zones que ho necessiten.

Quant a la reparació dels camins de terra, s’actuarà en una dotzena de vies, s’eliminaran forats, es netejaran i es reperfilaran els vorals, etc. També es revisaran la senyalització horitzontal i vertical i es repararan els elements de seguretat.

A més, també es farà el desbrossa-ment d’uns 150 quilòmetres de marges de camins als encreuaments i als punts en què la vegetació limiti la visibilitat o comporti un perill per a la circulació de vehicles. En el marc de la campanya hi ha previstes la revisió de la senyalitza-

ció horitzontal i vertical i la reparació i la instal·lació dels elements necessaris, com també la reparació d’elements de seguretat com baranes, la neteja i el manteniment d’obres de fàbrica, etc. L’actuació s’ha adjudicat a l’empresa MJ Gruas. •••

El carrer Mostain de Llívia canviarà aviat de fesomia, un cop acabin les obres d’urbanització d’un tram del vial que està fent l’Ajuntament de Lleida. Al costat on hi ha més edificis d’habitatges, s’hi construeixen vore-res noves, es pavimenta la calçada i es renoven tots els serveis i l’enllumenat.

Aquesta actuació, que s’emmarca dins del pla d’inversions de l’empresa concessionària Aigües de Lleida, abraça un àmbit d’un total de 1.076 metres quadrats de superfície, en què es construeixen les voreres de 2,5 me-tres d’amplada amb paviment de pa-not, per garantir l’accessibilitat dels vianants, i una calçada de 7 metres per al pas de vehicles.

Alhora s’instal·laran tots els serveis públics (sanejament, aigua potable, embornals i enllumenat públic) i es col·locarà mobiliari urbà nou. Així ma-teix, es preveu la millora i la retirada

del cablejat elèctric aeri i l’arranjament dels guals del carrer.

És previst que l’arranjament del carrer Mostain, que té un pressupost d’uns 150.000 euros, finalitzi al co-mençament de la tardor. •••


Salut Pública• Juliol - Agost de 2013

Construcció de 332 nínxols al cementiri

Obres al dipòsit del Departament Ecumènic

• S’habilitaran dos edificis funeraris nous al Departament de Sant Anastasi

• Hi haurà una sala nova amb mobiliari bàsic i una cambra frigorífica

Imatge dels nous nínxols construïts al Departament de Sant Anastasi. © Serveis de Comunicació

Visita d’obres al cementiri municipal. © H. S.

En les quatre fases s’han bastit un total de 1.160 nínxols amb una inversió de la Paeria de 2,3 milions

La Paeria ha aprovat la construc-ció de 332 nínxols al Departament de Sant Anastasi del cementiri muni-cipal. Els treballs suposen una inver-sió de 467.688,32 euros i un termini d’execució de 9 mesos.

S’actua sobre una àrea de 775,50 m², en què s’habilitaran dos edificis funera-ris de quatre pisos d’alçada disposats sobre les parets lliures del departa-ment. S’aprofitarà l’espai disponible perquè pugui encabir tant els nínxols

nous com un carrer d’accés que es re-colzarà amb una marquesina de pro-tecció i aixopluc inclosa en el projecte.

Aquesta nova ampliació replica les antigues edificacions funeràries ende-rrocades el 2006. També s’hi habilitarà una marquesina formada amb una

estructura porticada de manera que permet donar una superfície d’ombra mitjançant una coberta lleugera.

Aquesta és la quarta i última fase de les obres de reconstrucció de la part vella del cementiri, que té una superfí-cie de 8.250 m2, data de l’any 1784 i va ser enderrocada el 2006. •••

L’Ajuntament de Lleida està duent a terme les obres de reforma de l’antic dipòsit de cadàvers del Departa-ment Ecumènic del cementiri, per tal d’adaptar-lo a la normativa actual de política sanitària i mortuòria i habilitar-lo com a zona de dipòsit de conserva-ció circumstancial. La Paeria hi cons-truirà una sala amb mobiliari bàsic per encabir circumstancialment l’estada, la

conservació i la vetlla d’un o dos fère-tres amb les adequades condicions de salubritat i control sanitari.

L’espai tindrà una cambra frigorífica de dos mòduls, grup frigorífic integrat al sostre, taula de preparació per al fè-retre, bancs i tauletes. Paral·lelament, s’està millorant la paret de la façana de la part antiga del cementiri. •••

Millora de l’enjardinament de la plaça Noguerola• Renovada tota la plantació i subtituïda per 154 unitats de planta arbustiva

La plaça Noguerola, ja enjardinada. © Paeria

L’Ajuntament de Lleida ha millorat l’enjardinament de la plaça Noguerola amb la renovació de tota la plantació, substituint-la per 154 unitats de plan-ta arbustiva de tres varietats diferents de sàlvia, que es planta per primera vegada a la ciutat, i abèlies.Així mateix, s’han plantat dos aurons de Frema-nii i una prunera vermella, s’ha fet la instal·lació de reg i s’ha rematat la su-

perfície amb àrid. Els arbres anteriors han estat substituïts en estar malalts.

La millora de l’enjardinament s’em-marca dins les actuacions que està duent a terme la brigada municipal de jardineria a diferents indrets de la ciutat, com ara la plaça Federica Montseny, al carrer Roger de Llúria i a l’aparcament del Rectorat de la UdL. •••


Juliol - Agost de 2013 • Autobusos

Perllongació de la línia d’autobús 8 de Balàfia• L’itinerari connecta ara amb l’estació de RENFE i el Pont Vell per guanyar més usuaris

L’itinerari de la línia 8 permet connectar Balàfia amb el centre de la ciutat. © Ramon Gabriel

El regidor Jesús Castillo va presidir l’acte de lliurament dels premis a l’Auditori. © Defoto

Els alumnes visiten diferents indrets de la ciutat i les cotxeres i al mateix temps aprenen les normes cíviques

L’itinerari de la línia 8 d’autobusos de Lleida, que parteix del barri de Ba-làfia, ha perllongat el seu recorregut per connectar amb l’estació de RENFE i el Pont Vell, passant per Alcalde Por-queres, el Clot de les Granotes, Prat de la Riba, Salmeron i Rambla de Ferran.

Així, la línia passa igualment per Al-calde Porqueres, plaça Europa i Clot de les Granotes, però en arribar a la parada de l’Ensenyança, discorre fins a l’Ambulatori i després continua fins a la parada de l’Auditori, estació de RENFE, Audiència i la parada Pont Vell. Des d’allí inicia el retorn cap a Balàfia, passant per les parades d’Audiència, estació de RENFE, Prat de la Riba-Príncep de Viana, Ambulatori i torna a connectar a l’Ensenyança amb el re-corregut anterior.

Així mateix es mantenen les exten-sions actuals fins a Gualda, els centres escolars de l’Escola de Sant Jordi i l’IES

Els diumenges es modifiquen les connexions amb el Mercat de Torre-farrera, ajustant la línia a les hores de màxima afluència. La línia 8 (Avinguda Alcalde Porqueres-Pont Vell) no circu-la els dissabtes. •••

Educació i Infància

Premi de redacció “Puja a l’autobús”• Èric Montardit, un estudiant del Col·legi Episcopal, s’endú el guardó literari

Èric Montardit, del Col·legi Episcopal, ha guanyat el primer premi del 8è Pre-mi de Redacció “Puja a l’autobús”, amb la redacció “L’autobús: el futur”. La Re-gidoria d’Educació i Infància i Autobu-sos Lleida-Grup Moventis convoquen conjuntament el guardó, que s’adreça a l’alumnat de 3r de primària de Lleida.

El segon premi del certamen l’ha aconseguit Sergi Clavé, del Col·legi Mi-rasan, amb la redacció “La ciutat al teu abast amb l’autobús”, i el tercer premi ha estat per a Carla Castellví, de l’Escola Frederic Godàs, amb l’escrit “Puja a l’autobús i no faràs embús”. També s’han concedit dos accèssits, per a Ál-varo Pérez i Marc Cervera, tots dos del Col·legi Sagrada Família.

Aquest concurs literari va sorgir fa vuit anys a partir de l’activitat “Puja a l’autobús”, que forma part del pro-grama educatiu municipal Educació a l’Abast. El projecte consisteix en una visita guiada amb autobús per dife-rents indrets de la ciutat i les cotxeres a càrrec d’un tècnic d’Autobusos de

Lleida, que explica als alumnes el fun-cionament de l’autobús, a més de les normes cíviques en la utilització del transport públic.

Un total de 872 nens i nenes de 23 centres educatius públics hi han parti-cipat durant aquest curs. •••

Manuel de Montsuar, el Club Natació Lleida i les Germanetes dels Pobres per donar servei a aquests veïns de l’Horta i els escolars d’ambdós centres perquè arribin més llocs del centre de la ciutat.


Cultura • Juliol - Agost de 2013

Nova programació de tardor de l’Auditori• Presenta setze concerts adreçats tant al públic tradicional com als més joves

Actuacions d’Ara Malikian, Aldo Ciccolini, Miquel Farré, Andreas Prittwitz i l’Spanish Brass Luur Metalls, entre altres artistes

La programació consta de setze concerts per a tots els públics. © Auditori Municipal

La programació de tardor de l’Auditori Enric Granados presenta setze concerts amb els quals es vol atansar la música a tot tipus de públic, tant al tradicional com al més jove. Entre els solistes i les formacions que hi actuaran destaquen el violinista Ara

Malikian, els pianistes Aldo Ciccolini i Miquel Farré, l’Spanish Brass Luur Me-talls i Andreas Prittwitz.

El públic hi trobarà grans noms del panorama internacional, però també una àmplia representació de les for-

macions residents a l’Auditori, dins de les quals s’estrena el prestigiós con-junt de corda Quartet Teixidor. Al seu costat hi haurà la Banda Municipal de Lleida, Veus.kat, la Jove Orquestra de Ponent i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados.

La temporada arrencarà el 10 d’octubre, amb el concert del trom-petista americà Allen Vizzutti amb l’Spanish Brass Luur Metalls, i la clourà l’Orquestra Maravella amb el concert “Un Nadal Maravellós”.

El públic infantil i familiar hi serà ben representat amb els Moments Musicals, cicle de concerts familiars organitzat amb l’Orfeó Lleidatà. •••


Juliol - Agost de 2013 • Seguretat Ciutadana

La Guàrdia Urbana controla que els propietaris de gossos els portin lligats pel carrer • Agents de paisà vigilen que es compleixi la normativa a les places i els parcs de Lleida

Els animals poden córrer sense corretja i els propietaris han de recollir les deposicions

Els agents cívics també vetllen perquè els gossos vagin lligats. © H. S.

La Unitat de Policia Ad-ministrativa de la policia lo-cal, formada per agents de paisà, vigila les places i els parcs per controlar que els amos dels gossos complei-xin la normativa, que inclou la recollida dels excrements dels animals i la seva subjec-ció a la via pública.

Una parella d’agents pas-seja pels espais públics a primera hora del matí i una altra a última hora de la tar-

da per evitar les infraccions. De moment, la campanya s’ha desplegat a Balàfia i Cappont i continuarà per la Bordeta, l’entorn de RENFE i la Zona Alta.

És una actuació coordi-nada entre les regidories d’Urbanisme i Seguretat Ciutadana que l’Ajuntament ha posat en marxa després de rebre un increment de

queixes per l’incivisme dels amos dels gossos, que es tradueix en brutícia als parcs infantils, sorolls i animals sense corretja.

La campanya comple-menta la tasca dels agents cívics, que només poden advertir els propietaris de gossos en cas de detectar conductes incíviques, però no sancionar.

Només en un mes, els agents van practicar 155 ac-tuacions relacionades amb gossos, de les quals 97 van ser avisos a amos de cans per portar l’animal sense corretja i 15 per no posar-li morrió. •••

Al tancat també hi ha un abeurador i mobiliari urbà. © H. Sirvent

Àrea d’esbarjo amb tanques per a cans• Situada a la plaça Maria Mercè Marçal de

Cappont i amb una superfície de 400 m2

La primera àrea d’esbarjo per a gossos delimitada amb tanques, situada a la plaça Maria Mercè Marçal, ja és oberta. Es tracta de la primera zona d’aquestes ca-racterístiques a la ciutat, que té una superfície de 400 m2 i disposa de mobiliari urbà, un abeurador per als ani-mals i un sistema de neteja per aspersió i drenatge. Els gossos s’hi poden estar sen-se corretja i els propietaris n’han de recollir els excre-ments, com a la resta de la ciutat.

La Paeria ha creat un total de 6 àrees d’esbarjo per a

gossos. A més d’aquesta de Cappont, que és tancada, n’hi ha cinc més d’obertes i perfectament senyalitzades, que són situades al carrer Xavier Puig Andreu de Par-

dinyes (200 m de longitud), al marge dret de la canalit-zació (tram que va des de les comportes fins al Pont Vell amb una longitud de 1.375 m), a l’avinguda de La

Canadiense (525 m de longi-tud al marge dret del canal de Seròs) de la Bordeta, a l’accés a Gardeny pel carrer Cardenal Cisneros a la Ma-riola (200 m de longitud) i el carrer dels Bombers a Ciutat Jardí (425 m de longitud).

Aquestes àrees són deli-mitades per una fita d’inici i una altra de finalització en

espais més grans i oberts, on moltes vegades ja hi ha una separació física, tot i que s’ha instal·lat senyalització indicativa de l’inici i el final de l’àrea.

La creació d’aquestes àrees no eximeix els pro-pietaris de respectar la nor-mativa vigent de tinença d’animals de companyia. •••

Medi Am

bient

La policia local insta els amos a portar lligats els animals i a recollir els excrements


Medi Ambient • Juliol - Agost de 2013

Vint mil escolars per un món més sostenible• En aquest curs 66 centres educatius han participat en les activitats mediambientals

Fi de curs a la Seu Vella de les activitats de l’Agenda 21 Escolar de Lleida. © H. Sirvent

La Seu Vella va acollir l’acte de cloenda de les activitats de l’Agenda 21 Escolar de Lleida, amb la presència de 450 persones entre alumnes, pares i mestres, que van gaudir de diverses

activitats lúdiques. En aquest curs hi han participat 66 centres educatius i al voltant de 20.000 alumnes han pres part en aquest programa, impulsat per la Paeria, que facilita la implicació

de les escoles i els instituts per cons-truir un món més sostenible a partir de l’entorn més immediat.

El programa proporciona formació en valors mediambientals en qües-tions com reciclatge de residus, estalvi d’energia o mobilitat sostenible, i tam-bé fomenta la convivència, el civisme i el respecte a l’entorn i als béns públics de la ciutat.

Dins de les activitats fetes, 13 esco-les han conreat varietats tradicionals de l’Horta de Lleida, bròquil llucat a l’hivern i maduixa de Lleida a la pri-mavera. Així mateix, la deixalleria mò-bil s’ha desplaçat a les 15 escoles de l’Agenda 21 que han dut a terme ac-tivitats sobre el tema i els infants han portat residus de casa per poder-los lliurar a la deixalleria. També se’ls ha repartit embuts per a la recollida d’olis domèstics que s’ha iniciat enguany. •••


Juliol - Agost de 2013 • Medi Ambient

Tercer cicle de “Natura als parcs” a l’estiu• Tallers i jocs mediambientals els dimecres de juliol i agost, a partir de les 19.00 hores

Elaborar ambientadors naturals i mosaics, plantar bulbs i fer un punt de llibre, entre les propostes

L’activitat permet als infants participar en tallers i conèixer els parcs de la ciutat. © H. Sirvent

La tercera edició del cicle “Natura als parcs” recorre fins al final d’agost parcs i espais públics de la ciutat. El programa, que té lloc els dimecres de juliol i agost de les 19.00 a les 20.30 h, vol apropar als ciutadans i les ciutadanes, especial-ment els infants, els espais verds de la ciutat per mitjà de l’organització de ta-llers i jocs mediambientals.

Les activitats de “Natura als parcs” són d’accés lliure i no cal inscripció prèvia. El programa es desenvoluparà enguany a la plaça de Joc de la Bola, Camps Elisis, Parc de Santa Cecília, Parc de l’Aigua, Parc de la Mitjana, Jardins Ernest Lluch, plaça de Sant Pere, plaça de les Magnòlies i Parc de les Vies.

Les activitats proposades per des-cobrir la natura als parcs i les places són crear ambientadors naturals amb plantes aromàtiques, aprendre a plan-tar bulbs, elaboració de mosaics amb llavors de plantes, flors i plantes de materials reciclats, i fer un punt de lli-

bre amb informació sobre una planta característica de cada parc.

Enguany, al cicle “Natura als parcs” també es donarà informació sobre algun aspecte històric del nom de la plaça o del parc que es visita. •••


Seguretat Ciutadana • Juliol - Agost de 2013

Uns 10.000 alumnes de primària participen en el Programa Escolar d’Educació Viària• El projecte aposta per difondre valors com la seguretat i la convivència entre els infants

Les activitats es desenvolupen durant el curs tant a les aules com fora dels centres escolars

Els premiats del concurs de dibuix sobre Educació Viària. © H. Sirvent

Uns 10.000 alumnes de primària de 45 centres educatius de Lleida han participat aquest curs en les diferents activitats que

constitueixen el Programa Escolar d’Educació Viària de l’Ajuntament de Llei-da. El Saló de Sessions va ser l’escenari de l’acte de

cloenda del programa, en què es van lliurar els premis del concurs de dibuix sobre Educació i Seguretat Viària i es van lliurar els diplomes a les escoles participants.

El regidor d’Educació i Infància, Jesús Castillo, va presidir l’acte de cloen-da del programa, que es desenvolupa durant tot el curs escolar i va adreçat a alumnes de primària. Cas-tillo va felicitar els guanya-dors del concurs i va agrair també el suport de les em-preses patrocinadores i els col·laboradors.

El responsable d’Educació va remarcar que les escoles

tant a les aules com fora de les escoles i inclouen, entre d’altres, el Parc Infantil de Trànsit de Gardeny, el Road Show, el Cucalòcum i totes les xerrades i accions que es fan als centres escolars. •••

que participen en aquests tipus de programes edu-catius estan fent una gran aposta per difondre valors com la seguretat i la convi-vència entre els infants. Les activitats es desenvolupen


Juliol - Agost de 2013 • Educació i Infància

Els menors volen la creació d’aplicacions mòbils específiques de servei al ciutadà en diferents àmbits

Mural d’“El petit príncep” a l’Escola Balàfia• En la confecció de l’obra han col·laborat alumnes de l’Escola Municipal de Belles Arts

L’Escola Balàfia ha estrenat el mural que decora la paret del pati del cen-tre que dóna al carrer Valls d’Andorra i que està dedicat al conte “El petit prín-cep”, amb el qual l’alumnat de l’escola ha estat treballant en el marc d’un projecte del Centre de Recursos Peda-gògics. En el mural han col•laborat di-ferents alumnes de l’Escola Municipal de Belles Arts Leandre Cristòfol, que

Punts Wi-Fi a tota la ciutat, un ser-vei de lloguer de bicicletes i la creació d’aplicacions mòbils específiques de servei al ciutadà en diferents àmbits com la salut, la mobilitat o l’esport són algunes de les propostes que han fet els joves del Plenari dels Infants i dels Adolescents de Lleida per millorar la ciutat.

La Paeria va acollir la 15a audièn-cia anual als nois i noies del Plenari dels Infants i dels Adolescents, que aquest any han centrat el seu treball en l’anàlisi de la ciutat des del punt de

gies. També s’ha reflexionat sobre les noves maneres de comunicar i parti-cipar que permeten les xarxes socials.

Els nois i noies del Plenari proposen disposar de punts Wi-Fi a tota la ciutat amb la finalitat que tothom tingui ac-cés de manera gratuïta a les tecnolo-gies. També demanen que s’instal•lin aixetes amb sensors als edificis pú-blics, instal•lar també aquest tipus de mecanisme als contenidors de brossa per saber quan estan plens, a més de sensors d’humitat als jardins i les pla-ces i també als fanals. •••

vista del desenvolupament de la Llei-da Smart Green City. L’ens de partici-pació juvenil, integrat per 1.060 nois i noies de 16 centres educatius de Lleida, ha reflexionat sobre les noves tecnologies i Internet. S’han treballat temes de seguretat per poder valo-rar els beneficis que pot tenir per a la ciutat l’aplicació de les noves tecnolo-

han ajudat els nens i nenes de P-3 a reflectir diferents missatges que han extret del treball dut a terme a partir d’aquest conte. També hi han partici-pat alguns pares i mares.

L’Ajuntament continuarà fent ac-tuacions a l’escola amb l’arranjament de les xarxes esportives i les seves instal·lacions. •••Acte d’inauguració del mural. © H. Sirvent

Els joves demanen punts de Wi-Fi a la ciutat• El Plenari dels Infants ha treballat el desenvolupament de la Lleida Smart Green City

L’audiència pública al Plenari dels Infants i dels Adolescents de Lleida va tenir lloc al Palau de la Paeria. © H. Sirvent


Juliol - Agost de 2013 • Promoció Econòmica

Premis Lleida Ciutat de Comerç• Ros anuncia que la Paeria engegarà a la tardor una campanya de promoció comercial

Foto de família a La Llotja amb els empresaris del comerç guardonats i les autoritats. © H. S.

S’hi han presentat unes 80 candidatures d’empreses que optaven a les 18 categories del certamen

La Llotja de Lleida va acollir el 28 de juny l’acte de lliurament de la prime-ra edició dels Premis Lleida Ciutat de Comerç, que convoca la Paeria, i que va aplegar els representants del teixit comercial de la ciutat.

En el marc del lliurament dels pre-mis, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va avançar que l’Ajuntament de Lleida farà a partir de la tardor una campan-ya per promoure el comerç de la ciutat i per incentivar que els consumidors comprin al comerç local, tant els llei-datans com la seva àrea d’influència.

En aquesta primera edició s’han re-but 80 candidatures, de les quals han sortit els guanyadors de les 18 catego-ries dels premis. Els premiats van ser l’Associació de Comerciants de l’Eix Comercial de Lleida, l’Associació de Comerciants, Empresaris i Professio-nals Zona Alta, Pimec Comerç Lleida, Punt del Llibre S.L., Shalom, Tauró Ba-

callaners, Santa Marta, Led Tech, Bro-dats Marina, Quiosc Lateral i Natural Òptics. També es va fer una menció especial als presidents de les associa-cions de comerciants de Balafia, Par-dinyes, Cappont i la Bordeta. •••

Exposició “Mirant el barri amb altres ulls”• Combina processos d’aprenentatge basats en les TIC i el servei a la comunitat

Els 12 joves i els 6 avis proposen millores per al barri del Secà de Sant Pere relacionades amb les noves tecnologies

Els regidors Dolors Arderiu i Jesús Castillo, amb els participants en el projecte. © H. Sirvent

L’exposició del projecte “Mirant el barri amb altres ulls” és organitzada per la Fundació Pere Tarrés, la Llar de Jubilats del Secà de Sant Pere i l’IES Torres Vicens. La Paeria col·labora amb el projecte en el marc del programa d’actuacions adreçades a la gent gran.

“Mirant el barri amb altres ulls” és una proposta educativa i de sensibi-lització que aposta per una metodolo-gia d’aprenentatge-servei, en què es combinen processos d’aprenentatge basats en les TIC (Tecnologies de la In-formació i la Comunicació) i el servei a la comunitat, centrat en el foment de l’envelliment actiu i la superació de la soledat de la gent gran.

La tasca dels joves en aquesta pro-posta consisteix a detectar el nivell inicial de competències TIC del seu apadrinat o apadrinada (la persona gran) i fer un plantejament del progra-ma de formació. A canvi, la gent gran

contribueix en el projecte amb la seva experiència vital i coneixements sobre el barri, participant en el debat de les propostes de millora per al barri amb relació a les TIC. En aquest projecte hi han participat 12 joves i 6 avis que han fet equips de tres persones. •••

Participació Ciutadana



16


La Paeria ha invertit en els darrers 10 anys 33 milions d’euros per recuperar el Centre Històric• Per fer habitatges socials, urbanitzar carrers i places i garantir la seguretat dels edificis

Vista aèria del Centre Històric, on l’Ajuntament ha invertit més de 29 milions d’euros en la construcció d’habitatges socials. H. Sirvent

L’Ajuntament obre una línia d’ajuts per rehabilitar pisos que presentin problemes estructurals o de seguretat

La Paeria està duent a terme des de fa molts anys un seguit d’actuacions per recuperar el Centre Històric. El consisto-ri ha invertit en la darrera dècada prop de 33 milions d’euros en la construcció d’habitatges socials nous, en urbanitza-cions de carrers i places, en edificar equi-paments nous i en actuacions directes en la seguretat dels edificis, per mitjà de l’Empresa Municipal d’Urbanisme i del Pla de Barris.

De la inversió municipal en el període 2003-2013 cal destacar els 29.166.977 euros que des de l’EMU s’han destinat a la construcció d’habitatge social al carrer Caldereries, Major 56, Lluís Besa, carrer Nou i les expropiacions al carrer Sant Cristòfol i Seminari, a més de les di-verses obres a carrers i places del Centre Històric i els equipaments per mitjà del Pla de Barris.

Així mateix, s’han invertit prop de 3,5 milions d’euros en actuacions direc-

tes en inspeccions d’edificis (TEDI i ara ITE), obres derivades de la necessitat d’inspeccions, enderrocs i obres sub-sidiàries per garantir la seguretat dels edificis, i les ajudes a la rehabilitació als propietaris.

Precisament, el ple municipal de juny va aprovar una nova línia d’ajuts per re-

habilitar edificis del Centre Històric de Lleida que presentin problemes estruc-turals o de seguretat que s’hagin derivat d’actuacions fetes arran d’una inspecció tècnica de l’edifici (TEDI o ITE). L’import de la partida pressupostària destinada a aquesta convocatòria serà de 110.000 euros i se subvencionaran les actua-cions amb un màxim de 8.000 euros.

Cal recordar que d’acord amb la nova campanya d’inspecció i revisió de les condicions de seguretat dels edificis del Centre Històric, en el que portem d’any i impulsades per l’Ajuntament de Lleida s’han fet ja un total de 103 ITE, inspec-cions tècniques a immobles del Centre Històric construïts abans del 1940. Els propietaris i els tècnics dels col•legis han dut a terme directament bona part d’aquestes inspeccions.

Acord amb els col·legis professionalsTotes aquestes actuacions tècni-

ques s’emmarquen dins d’un con-veni de col·laboració que van signar l’Ajuntament de Lleida, la demarcació a Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya i el Col·legi de Lleida d’Arquitectes Tècnics, Aparelladors i Enginyers de l’Edificació. L’acord és destinat a dur a terme inspeccions tècniques (ITV) d’uns altres 150 immobles construïts al ba-rri abans de l’any 1940 i que no havien passat un TEDI anteriorment.


Juliol - Agost de 2013 • Urbanisme

Molts ciutadans s’han beneficiat dels nous habitatges socials construïts. © H. Sirvent

Una de les moltes activitats programades dins de la iniciativa “Oberts al Centre Històric” . © H. Sirvent

‘Solars Vius’, recuperació d’espais cívics. © Paeria

Els edificis es revisaran cada 5 anys enlloc dels 10 tal com es feia anteriorment

El conveni té una durada de dos anys.

Més inspeccionsAixí mateix, la Paeria re-

duirà el termini de vigèn-cia de les inspeccions dels edificis del Centre Històric (anomenades ITE i anterior-ment TEDI) de tal manera que ordenarà als propietaris d’un centenar d’immobles de la zona una actualitza-ció del test o una nova ins-pecció extraordinària cada 5 anys, en lloc dels 10 anys

que estableix el Decret de la Generalitat 187/2010 sobre la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges. Així s’extremaran les pre-caucions, començant pels immobles del barri que van passar una inspecció extraor-dinària de l’estat de les edifi-cacions (TEDI) entre els anys 2006 i 2008.

A més, s’intensificarà el control de les parets mitge-res que han quedat al des-cobert fruit de l’enderroc d’un edifici. •••

El Pla de Barris arriba al 73% d’execució• S’han dut a terme obres per valor de 12 milions d’euros del total de 16,8 milions

El Pla de Barris del Centre Històric està al 73% d’execució, malgrat les restruccions pressupostàries. En aquest sentit, la tinenta d’alcalde Mar-ta Camps va lamentar que actualment l’Ajuntament de Lleida està duent a terme l’esforç econòmic en solitari, ja que la Generalitat té aturada la inver-sió econòmica en els plans de barris i, a més, sense cap calendari de pa-gament de futur, però tampoc cap garantia de pagament dels més de

6 milions d’euros que deu a la Paeria des del 2010. Al Centre Històric s’han executat obres per valor de 12 milions d’euros dels 16,8 que té d’inversió el pla i les actuacions que la Paeria està tirant endavant són la segona fase de la rehabilitació de l’antic convent de Santa Clara i del Mercat del Pla, a més d’altres petites actuacions i la conti-nuació de totes les accions formatives, culturals, cursos, activitats i tallers que es duen a terme al barri. •••



Consultar l’oferta cultural de Lleida al mòbil• L’app Cultura Lleida permet tenir informació al moment de tots els esdeveniments

Presentació de la nova aplicació Cultura Lleida per a mòbils al Cafè del Teatre. © Cultura

La Paeria, per mitjà de la Regido-ria de Cultura, ha posat en marxa l’app Cultura Lleida, un nou servei d’informació que permet un accés àgil i ràpid a l’oferta cultural de la ciutat

des de qualsevol smartphone i tablet. L’aplicació permet consultar per mò-bil l’oferta cultural programada (títol de l’activitat, data, hora, situació, si-nopsi de l’espectacle, etc.) i compartir

la informació d’un esdeveniment per mitjà de les xarxes socials (Facebook, Twitter, etc.). L’usuari pot consultar els esdeveniments de cada equipament i de les categories establertes (arts escèniques, arts visuals, audiovisuals, festes i cultura popular, literatura, mú-sica i patrimoni industrial).

A més, mitjançant un mapa es pot consultar la situació de tots els ac-tes programats i els equipaments on es duen a terme, amb la qual cosa l’usuari rep indicacions de com arribar als llocs.

També és possible marcar els actes com a favorits i inscriure’s directament als tallers o a les activitats concre-tes programades pels equipaments o les institucions culturals de Lleida. L’aplicació també permet rebre avisos al mòbil dels possibles canvis de dar-rera hora que es puguin produir. •••

Adequació del Viver d’Agricultors de Rufea, que donarà feina a una vintena de persones • L’acció s’emmarca dins del Pla local d’ocupació, formació i emprenedoria

Els treballs han consistit en la instal·lació del reg i la delimitació de les finques

Les parcel·les compartiran la mateixa bassa de reg. © H. Sirvent

L’Ajuntament de Lleida ha dut a terme les obres per adequar les parcel·les del Viver d’Agricultors de Rufea, que donarà feina a

una vintena de persones i que s’emmarca dins del Pla local d’ocupació, formació i emprenedoria (oQp’t). Els treballs han consistit en la

instal·lació de la xarxa de reg i la delimitació de les finques, que compartiran la bassa de reg i la bomba que actualment ja funciona per als 54 horts familiars.

Es tracta de convertir en un viver d’emprenedors agraris les 20 hectàrees de propietat municipal de l’Horta de Lleida, responent a la necessitat de donar suport a les persones que veuen en aquesta activitat una sortida professional.

La Paeria posarà en marxa els quatre primers horts per a emprenedors agraris, amb una superfície de 2 hec-tàrees cadascun, que també

aniran acompanyats de tres parcel·les més petites que se cediran a l’Associació Antisi-da, Arrels i Aspros.

Med

i Am

bien

t

La iniciativa del Viver d’Agricultors de Rufea rep l’assessorament dels tèc-nics de la Regidoria de Medi Ambient i Horta i esdevé un projecte innovador únic a Catalunya amb el qual s’assoleixen els objectius de creació de llocs de treball i autoocupació. •••


Turisme de Lleida • Juliol - Agost de 2013

El millor sommelier de Catalunya, de Lleida• Toni Lara, del restaurant L’Estel de la Mercè, s’imposa als altres 19 candidats catalans

Toni Lara rep el guardó en l’acte celebrat a La Llotja de Lleida © Como Pomona

La Llotja acull el concurs, en què hi participen cinc especialistes en vi de les Terres de Lleida

El Palau de Congressos-La Llotja de Lleida va acollir la celebració del pres-tigiós concurs Millor Sommelier de Catalunya 2013, que va aplegar els vint millors sommeliers catalans.

El guanyador del concurs català va ser Toni Lara, sommelier del prestigiós restaurant L’Estel de la Mercè i un dels cinc lleidatans participants especialis-tes en vi.

Toni Lara participarà en l’edició es-panyola del concurs, que tindrà lloc a Sant Sebastià en el marc de Gastro-nomika 2013, del 6 al 9 de octubre. Els finalistes, Josep Pelegrí, de Joviat (Manresa), i Pilar Cavero, del Celler de Can Roca (Girona), completaran el trio de representants catalans.

A més del concurs, es va celebrar una Mostra de Vins Denominació d’Origen Costers del Segre, amb una vintena de cellers, i la Nit del Somme-lier, amb un sopar coral tipus còctel en què els serveis de restauració de La Llotja es van sumar a les degustacions elaborades per col•lectius de cuina lleidatans. •••

El 45% del turisme de negocis, a La Llotja• El Palau de Congressos organitza l’any passat 107 actes i aplega 25.847 assistents

La Llotja acull reunions, congressos, trobades empresarials i workshops. © Defoto

La Llotja va aportar un 45% del negoci que generen els esdeveniments i les con-vencions celebrats a la ciutat durant el 2012, segons el consell d’administració del Centre de Negocis i Convencions

S.A., la societat pública propietària de La Llotja. L’impacte econòmic del turisme de negocis a la ciutat durant el 2012 va ser de 17.468.041 €, dels quals La Llotja va generar 7.787.587 €.

El Centre de Negocis i Convencions S.A. va tancar l’exercici 2012 amb un benefici abans d’amortitzacions de 423.000 €, enfront els 174.000 € del 2011, i un resultat comptable negatiu d’1.371.000 € fruit de l’amortització.

El 2012 l’impacte econòmic de l’activitat congressual de La Llotja sobre la ciutat de Lleida va ser de 7.787.587 €

La Llotja va acollir l’organització de 107 actes amb 25.847 assistents (pels 96 i els 22.034 assistents del 2011), amb una mitjana de 242 persones per acte. Quant al tipus de reunions i congressos, un 16% són de l’àmbit de l’alimentació i l’agricultura; un 14%, del sector de la formació i la consultoria; un 9%, del sec-tor de la medicina, farmàcia i veterinària, i un 7% dels sectors de la comunicació, la tecnologia, la cultura, els espectacles i els esports. •••


Juliol - Agost de 2013 • Cultura

El Museu Morera acull l’exposició ‘Temps de canvis’, una mostra del millor art contemporani• D’artistes reputats com Tàpies, Plensa, Amat, Ràfols Casamada o Muntadas

La mostra té 20 originals i 15 gravats d’artistes reputats. © M. Morera

El Museu Morera acull fins al 29 de setembre l’exposició “Temps de canvis”, que aple-ga una àmplia mostra de la col·lecció de la Fundació Privada AAVC (Associació d’Artistes Visuals de Cata-lunya), dipositada per a un període de cinc anys al Mu-seu Morera i amb obres re-presentatives d’artistes com Tàpies, Plensa, Amat, Ràfols Casamada o Muntadas.

L’exposició inclou una se-lecció del fons d’art contem-porani amb 20 originals i una selecció de 15 gravats. Són obres de creadors contem-poranis capdavanters, bàsics per entendre la transició de l’art entre el segles XX i XXI.

Els artistes que participen en l’exposició es podrien englobar en tres grans blocs que són l’informalisme, el simbolisme i la nova figura-ció i el neoconceptualisme vinculat a l’art objectual i a l’ocupació.

Els autors són Sergi Agui-lar, Frederic Amat, Antoni Muntadas, Joan Hernàndez Pijuan, Robert Llimós, Perico Pastor, Antoni Tàpies, EVRU, Francesc Torres, Susana So-lano i Jaume Plensa.

Destaca també un fons d’obra gràfica format per 56 gravats d’Eduard Arranz Bra-vo, Marta Cárdenas, Albert Ràfols Casamada, Miguel

Condé, Florentino Díaz, Dis Berlin, José Luis Fajardo, Jor-ge Galindo, Teresa Gancedo, Juan Genovés, Montserrat Gómez Osuna, Josep Gui-

novart, Sohad Lachiri, Carlos León, Robert Llimós, Daniel Machado, Felicidad Moreno, Aguilar i Luis Gordillo, entre molts altres. •••


Educació • Juliol - Agost de 2013

Lleida va celebrar el 21 de juny la setena edició de la Festa de la Música amb la presència de 300 músics joves al carrer, fruit de la col·laboració de 12 escoles de música de la ciutat. Aquesta festa se celebra actualment a més de

250 ciutats i 120 països i el seu tret més destacat és que hi participen músics aficionats i els concerts són gratuïts.

Enguany hi han participat 12 esco-les de música: Taller de músics, Bucs d’assaig El Mercat, Música Pons Rose-lló, Escola d’Acordió de Lleida, Escola de música de l’Orfeó Lleidatà, Ilerband, Aula de Sons, La Banda Retocada, Esco-la de música Arts Musicals, L’Intèrpret. Escola de música, Estudi J. Montagut i Conservatori Municipal de Lleida.

Les actuacions es van succeir a dife-rents escenaris musicals de la ciutat: plaça de la Paeria, Pati de les Comèdies, carrer Major, plaça Ricard Viñes i plaça de l’Auditori Enric Granados. La música de la diada va abraçar un ampli ventall de gèneres i estils músicals de dife-rents èpoques i compositors, que van incloure big band, música clàssica, hip hop, combos de rock, pop, jazz, actua-cions de piano i guitarra i batucada. •••

Tres-cents joves actuen a la Festa de la Música • Gràcies a la important col·laboració de dotze escoles de la ciutat

Els infants s’ho van passar d’allò més bé tocant música. © H. Sirvent

Les actuacions dels músics es desenvolupen durant cinc hores a diferents escenaris del centre urbà

Primer aniversari del centre Magical Media• El seu negoci passa pel lloguer de platós i alta tecnologia en imatge i so i la formació

Situat al Parc Científic i Tecnològic, s’ha convertit en un revulsiu del sector audiovisual i multimèdia

La formació de qualitat dels futurs professionals i el lloguer de platós i alta tecnologia són dos dels principals pilars del Magical Media . © H. S.

El centre de producció Magical Me-dia del Parc Científic i Tecnològic de Lleida va complir el 3 de juliol el pri-mer any de funcionament convertit en un revulsiu del sector audiovisual i multimèdia i consolidat en la indústria cultural de Catalunya i de la resta de l’Estat. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va explicar que “el Magical és la clara aposta de Lleida per la indústria cultu-ral, la formació i la recerca”.

Durant el primer any de funciona-ment, el Magical ha acollit una àmplia sèrie d’activitats i ha consolidat diver-sos projectes de futur. Les principals lí-nies de negoci del centre de producció audiovisual són actualment el lloguer de platós i alta tecnologia en imatge i so, la formació de qualitat i el lloguer d’espais per a empreses.

Pel que fa a la primera línia de nego-ci, cal destacar la gravació del progra-ma Picalletres per a la Xarxa de TV Lo-cals de Catalunya, part del documental

tre de multicàmera i un curs adreçat als professionals del sector, principalment petites i mitjanes productores. Durant aquest estiu l’oferta de formació con-tinua, amb un curs sobre obtenció d’imatges de vídeo i un curs d’edició de vídeo. Diversos centres educatius com La Salle o Les Heures/Ilerna han utilitzat les instal·lacions del Magical per a la seva formació durant tot l’any acadèmic.

També s’està treballant perquè el pròxim curs el Magical sigui l’escenari de les pràctiques de segon i tercer curs del grau d’Audiovisual de la UdL. A més, s’ha posat en marxa una borsa de treball de professionals del sector, generant nous llocs de treball i activi-tat econòmica i nous models de negoci dins el sector audiovisual multimèdia.

El lloguer d’espais per a empreses, la tercera línia de negoci del Magical, està actualment en desenvolupament i s’espera poder obrir enguany l’espai. •••

sobre la vida de l’artista Ton Sirera i diverses escenes de la pel·lícula Segon origen. La tecnologia d’imatge i so del Magical també s’ha utilitzat en el ro-datge de la sèrie televisiva Rotten Rain o el curtmetratge de ficció You will fall again, que va convertir Lleida en la pri-mera seu espanyola del rodatge d’un curt en 3D. Finalment, cal remarcar que la publicitat també ha estat present al Magical, amb la gravació de diversos espots publicitaris.

Cursos de formació i tallersLa formació de qualitat és un altre

dels pilars del Magical. En aquest sen-tit, s’han organitzat diversos cursos de formació i tallers, entre els quals desta-quen un curs d’ajudants de plató, un al-

Juliol - Agost de 2013 • Parc Científic



Benestar Social i Ocupació • Juliol - Agost de 2013

‘Treball als Barris’, formació per a 128 persones• Diferents tallers de català i d’informàtica adreçats a persones en situació d’atur

Els alumnes, amb les autoritats i el professorat dels tallers a la Seu Vella. © H. S.

Els 128 alumnes del projecte “Tre-ball als Barris” van rebre els diplomes de la formació que han cursat en un acte que es va celebrar a la Seu Vella. “Treball als Barris” ha ofert tallers de

català i d’informàtica del gener al maig al Centre Històric, al Portal de Santa Magdalena-Noguerola i a la Mariola. Els usuaris són persones residents en aquests barris i en situació d’atur.

El projecte ofereix tallers d’alfa-betització i nivell inicial de llengua catalana, adreçats tant a persones nouvingudes com a autòctones que vulguin millorar-ne l’ús. També inclou tallers d’alfabetització i nivell bàsic d’informàtica com a formació trans-versal aplicable a la recerca de feina. Així mateix, s’organitzen activitats lú-diques al barri per donar a conèixer re-cursos i promocionar l’ús de la llengua i els coneixements en l’ús de les TIC.

Durant el curs s’han programat ta-llers d’alfabetització en català (un ta-ller), de català inicial (quatre tallers), alfabetització informàtica (quatre tallers) i informàtica inicial (tretze ta-llers).

Les activitats s’han dut a terme als centres cívics del Centre Històric i de Gairoles, a la Biblioteca Pública de Lleida, a la Mediateca Municipal Josep Alcobé, a Ibercaja i a CX Espai. •••

Subministrament de 9.125 àpats anuals dins del servei a domicili “Menjar sobre Rodes”• El programa garanteix una alimentació equilibrada a les persones grans soles

Voluntaris de la Creu Roja preparant els paquets d’aliments. © S. C.

L’Ajuntament de Lleida i Creu Roja han renovat el conveni de col·laboració per prestar el servei soli-dari de menjar a domicili

“Menjar sobre Rodes”, que permet subministrar 9.125 àpats anualment. El projec-te forma part del conjunt de programes d’assistència

domiciliària que du a terme la Paeria.

El perfil dels usuaris és una persona que viu sola (70,4% dels casos), majoritàriament home (55,5%) i amb una mi-tjana d’edat de 79 anys. El “Menjar sobre Rodes” és un servei que pretén garantir una alimentació equilibra-da a les persones grans que viuen soles, o acompanya-des també d’altres persones grans, que tenen dificultats socials i d’estat de salut, que els impedeixen de ma-nera autònoma elaborar els àpats diaris i utilitzar altres recursos externs al domicili que cobreixin aquesta ne-cessitat, per la impossibili-

tat o la dificultat de sortir a l’exterior.

La Paeria hi destina un total de 49.000 euros i Creu Roja, 1.643. Segons estableix el conveni, l’Ajuntament de Lleida facilita, per mitjà dels Serveis Socials, els usuaris del programa, i Creu Roja es fa càrrec de la distribució dels àpats. El servei es distri-bueix dos cops per setmana per mitjà d’un sistema tan-cat al buit, que garanteix que els aliments conservin totes les seves propietats. Així, el beneficiari segueix una dieta adient a les seves necessitats. •••


Opinió • Juliol - Agost de 2013

La integració del Centre Històric a la ciutat

El Centre Històric també és Lleida

Perquè una població sigui activa, dinàmica i amb una àmplia partici-pació dels ciutadans i ciutadanes cal que les diverses institucions i entitats uneixin forces i treballin plegades. D’aquesta manera, podran contribuir a la integració del Centre Històric a la ciutat i aconseguiran també millorar el nivell de vida local.

A esfondrament per any, la fragilitat del Centre Històric imposa la necessitat de redoblar esforços, exigir als propietaris la seva responsabilitat i que la Paeria faci de manera subsidiària les inspeccions als edificis en el cas que no ho facin els pro-pietaris. Per aquests motius, des del Grup Municipal del Partit Popular exigim al Govern de la Paeria que procedeixi a ins-peccionar, amb independència que s’hagi efectuat una revisió anterior, tots els edi-ficis del Centre Històric que per les seves característiques i antiguitat requereixin un control específic i, especialment, els confrontats amb solars buits o immobles que s’hagin enderrocat en els darrers deu anys, ja que aquests immobles resulten més vulnerables davant la pèrdua del su-port de l’edifici veí, i que es verifiqui, així mateix, la superació de les ITE als immo-bles anteriors al 1930 i posteriors, amb l’objectiu de garantir la seguretat dels veïns i que cap més edifici no torni a caure al Centre Històric de Lleida. •••

Manel Pelay

Joan Vilella

El Centre Històric de Lleida està aconseguint any rere any millorar la seva imatge gràcies, entre mol-tes altres iniciatives, a la construcció d’habitatges nous i a la rehabilitació de molts edificis, i gràcies a l’empenta de l’Ajuntament, que ha posat en marxa les revisions d’edificis.

Les actuacions de millora desen-volupades en els darrers temps en

El 17 de juny un edifici del carrer Cava-llers es va esfondrar i va provocar la caigu-da de part d’un l’edifici adjacent situat al carrer Companyia. Aquest edifici que es va ensorrar havia superat un TEDI (Test d’Edificis) l’any 2007 que exigia la repa-ració de diverses deficiències que van ser subsanades totalment l’any 2009. Malgrat això, l’edifici va caure i afortunadament no

A esfondrament per any, la fragilitat del Centre Històric imposa més inspeccions als edificis per garantir la seguretat dels veïns

aquests immobles inclouen un ampli ventall d’accions, com ara la possi-ble instal·lació dels ascensors, la re-forma dels interiors de les cases i en general la millora de les condicions d’habitabilitat.

hem hagut de lamentar víctimes mortals, però no sempre tindrem tanta sort.

Durant més de 20 anys els diferents governs socialistes de la Paeria han donat l’esquena al Centre Històric i ara aquesta zona de la ciutat ens parla i ens diu que el Centre Històric també és Lleida i que cal actuar-hi amb més fermesa. Els controls periòdics dels immobles que s’han de fer cada 10 anys són insuficients i, a causa de la qualitat constructiva dels edificis, molts dels quals de tova, cal incrementar les inspeccions, malgrat que no es visualitzin anomalies en l’estructura dels immobles.

Perquè una ciutat sigui activa, dinàmica i amb una àmplia participació dels ciutadans es necessita que les diverses institucions uneixin forces

Entre aquestes entitats hi ha les associacions de veïns i la Federació d’Associacions de Veïns que les agluti-na. Aquestes entitats a Lleida han fet durant molts anys una feina molt im-portant i han organitzat activitats per tal de fer participar als veïns i veïnes amb la finalitat que gaudeixin del Cen-tre Històric, com ara les festes majors de les associacions de veïns del barri, les trobades de gegants, com també altres activitats per als petits i per a la gent gran.

Entitats que sempre estan dispo-sades a col·laborar en tot allò que s’organitzi en benefici del Centre His-tòric, com per exemple el projecte Obert del Centre Històric. Aquesta ini-ciativa, en la qual hi participen moltes entitats i col·lectius compromesos amb el barri, està adreçada principalment a fomentar la relació entre els veïns i els col·lectius de la zona i també a pro-moure entre la resta de la ciutadania el coneixement del Centre Històric de Lleida. •••


Juliol - Agost de 2013 • Opinió

Més esforços de tots per al Centre HistòricLa Paeria ha esmerçat molts esforços

en els últims anys a dignificar el Centre Històric i continua lluitant per fer-ho pos-sible, apostant per equipaments nous al barri com el Parador del Roser, que do-narà vida al carrer Cavallers, el nou Mer-cat del Pla i la rehabilitació dels convents de Santa Clara i Santa Teresa.

En els darrers 10 anys, l’Ajuntament de Lleida ha invertit prop de 33 milions d’euros al Centre Històric, dels quals més de 29 s’han destinat directament, per mit-jà de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, a la construcció d’habitatges socials, obres d’urbanització, actuacions vinculades al Pla de Barris i prop de 3,5 milions en ac-tuacions directes en la seguretat dels edi-ficis (ajuts a la rehabilitació dels immo-bles, inspeccions tècniques, enderrocs d’edificis en mal estat i obres subsidiàries per garantir-ne la seguretat).

Darrerament, però, liderem en solitari les polítiques al Centre Històric, espe-cialment en tot allò que té a veure amb el control de la seguretat dels edificis.

Precisament, la Paeria va decidir al final del 2012 impulsar una nova campa-nya d’inspeccions dels immobles més antics del Centre Històric, mitjançant les ITE (inspeccions tècniques) i amb la col·laboració dels col·legis professionals d’arquitectes i aparelladors, com també l’obertura d’una nova línia d’ajuts per do-nar un estímul als propietaris dels edificis del barri perquè puguin rehabilitar-los. L’objectiu és intentar garantir al màxim la seguretat en un parc d’habitatges molt antic, amb mala qualitat constructiva i, sovint, amb poc manteniment per part dels seus propietaris.

Marta Camps

casos tenint en compte les aportacions dels veïns del barri, per mitjà d’un procés de participació ciutadana. La societat ci-vil de Lleida és més viva que mai, duent a terme iniciatives pioneres al barri.

Els resultats de la feina feta al Centre Històric són al carrer, no només en obra pública, sinó també gràcies a la feina de tots els qui aposten per viure i treballar al cor de la ciutat. •••

La Paeria lidera en solitari la inspecció i la rehabilitació d’edificis del barri

Una mostra més de la vida d’aquest barri i de la implicació de la seva gent és la recuperació dels solars que han quedat buits en el marc del projecte Solars Vius, amb l’obertura d’una desena i en molts

Congelar impostos: una rectificació tardanaEl Ple de l’Estat de la Ciutat ens ha deixat

l’anunci de la congelació d’impostos i ta-xes per al 2014. Una rectificació en tota re-gla de la política fiscal municipal aplicada per l’alcalde i l’equip de govern socialista els últims anys.

Només ens cal recordar les dades de

les darreres ordenances fiscals per veu-re com s’ha comportat fins ara el govern municipal: la taxa d’escombraries i residus comercials va pujar un 15,9% respecte a l’any anterior, la taxa de les escoles bres-sol és aquest any un 38% més cara que el 2012, com també han pujat el clavegue-ram (40% més car) i la zona blava (entre un 10% i un 25%).

Per no parlar de l’Impost de Béns Immo-

bles (IBI), que s’ha més que duplicat en els últims 10 anys. També l’impost de vehicles i l’IAE, que enguany s’han apujat al voltant de l’IPC del 2,65%. Altres taxes com les de grua, guals o ocupació de via pública han pujat un 5,65%. I fins i tot les entrades a

les piscines es van apujar un 6,4%. Com han canviat les coses en 9 mesos! Des de l’oposició hem estat defensant ferma-ment, des que es va iniciar la crisi, la con-gelació i, quan sigui possible, la rebaixa de les taxes i els impostos municipals.

Joan Ramon Zaballos

Vetllarem perquè la congelació sigui real en el rebut dels contribuents lleidatans, després d’anys de pujades d’impostos

prés que l’alcalde anunciés la seva inten-ció, una proposta de CiU que instava pre-cisament a la congelació dels impostos.

Finalment, l’anunci de l’alcalde no ens pot fer oblidar que, a banda dels impostos i de les taxes, hem de treballar per lluitar contra la xacra de l’atur, principal proble-ma ciutadà i en el qual vam centrar les nostres propostes. •••

Ara caldrà esperar a veure la lletra pe-tita d’aquest anunci en la redacció de les ordenances (el pròxim mes d’octubre) i des de CiU estarem molt atents i vetlla-rem perquè aquest anunci es faci realitat i la quota que paguen els contribuents es congeli realment. Esperem que com-pleixin la seva paraula, més encara quan, paradoxalment, el PSC ha rebutjat, des-


Agenda Cultural • Juliol - Agost de 2013

Agenda

TASTA LA FRESCA!

Tots els dijous, fins al 5 de setembre, a 42 terrasses de restaurants i bars de Lleida es poden tastar entrepans, torrades o tapes, amb beguda inclosa, per 5 euros, o menús fins a 12 euros, a més de copes a un preu únic de 3 euros.

Tasta la Fresca! és una invitació a sortir de casa per compartir amb bona companyia tots els dijous d’estiu fins al 5 de setembre. Hostaleria de Lleida organitza, amb la col•laboració de Turisme de Lleida, aquesta proposta gastronòmica amb la qual vol dinamitzar els ves-pres i les nits de Lleida amb una oferta de qualitat, diversa i a preus assequibles. Al web www.movimenth.com es poden trobar els establiments participants. •••

Tallers d’estiu a La Panera

El Centre d’Art La Pane-ra acull fins al 6 d’octubre el “Taller per customitzar bosses de tela, relacionat amb l’exposició Interior/Exterior”. L’activitat, que s’adreça a nens i nenes, consisteix a customitzar unes bosses de tela a par-tir d’unes plantilles, sten-cils, fetes per “la ira”, autor del grafit que es pot veu-re a l’exposició. Un cop acabada l’activitat, cada nen es podrà endur el re-sultat de la seva creació. El taller es fa de dimarts a divendres, de 17.00 a 20.00 h; dissabtes,d’11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 20.00 h, i diumenges, d’11.00 a 14.00 h. El preu és de 2 € per bossa. •••

Descobrir la ciutat amb el Bus turístic

A l’estiu i fins al 13 d’octubre es pot descobrir la ciutat d’una manera còmoda i sim-pàtica amb el Bus turístic, un vehicle descobert d’una sola planta amb capacitat per a 44 persones. Com a novetat, enguany els usuaris del bus tindran entrada gratuïta al castell templer de Gardeny i es canvia la ruta per tal de poder atansar el viatger fins a l’Arborètum-Jardí Botànic de Lleida.

El recorregut comença i acaba al Palau de la Paeria i té 11 parades, que permeten contemplar els elements més atractius de la ciutat i els seus valors patrimonials. La línia uneix els dos turons de la ciutat i fa accessible la visita als monuments més emble-màtics: la Seu Vella-Castell del Rei i el Centre d’Interpretació de l’Orde del Temple de Gardeny, amb entrada gratuïta per a l’usuari del bus.

És un servei que s’ofereix als lleidatans i les lleidatanes per conèixer la ciutat d’una manera diferent i a tots els visitants que durant l’estiu es desplacen a Lleida. La línia incorpora un servei automatitzat de guia que va explicant els elements i el patrimoni més atractiu de la ciutat.

L’autobús funciona tots els dies de la setmana i les sortides són a les 10.00, 11.00, 12.00, 17.00, 18.00, 19.00 i 20.00 h. A més, els divendres i els dissabtes hi ha sortides noc-turnes a les 21.00 i a les 22.00 hores. Per obtenir més informació del servei cal adreçar-se a Turisme de Lleida. Tel. 902 25 00 50. Web: www.turismedelleida.cat. •••

Nits d’Estiu: activitats diverses

El dies 3 i 10 d’agost hi ha programades dins del cicle “Nits de cinema a la fresca de l’Horta” sengles sessions que es faran a les 22 h al Local Social de la partida de Rufea.

D’altra banda, el dia 24 d’agost, a les 12 h, hi ha prevista també una vi-sita guiada al Museu de l’Automoció Roda Roda.

Pel que fa a les exposi-cions, el Centre d’Art La Panera és el marc, fins al 6 d’octubre, de les mostres “Interior/Exterior” i “Taps, Cubs, Dits” (adreçada als infants). El Campament de La Canadiense acull les mostres “La força de l’aigua, el Dr. Pearson i les obres de La Canadiense a Lleida” i “Aigües del món, un món d’aigües””. •••


Juliol - Agost de 2013 • Agenda Cultural

29

ASTRONOMIAEn família al Museu de Lleida. El diumenge 4 d’agost, a les 11 h, té lloc l’activitat “Vine en família al Museu de Lleida! Fem d’astrònoms”. La visita dinamitzada té una dura-da de 75 minuts i s’adreça a les fa-mílies amb infants de 7 a 12 anys. A partir d’una selecció de dates significatives relacionades amb Alfons de Borja, que va arribar a Lleida al segle XIV per estudiar a l’Estudi General, la ciutat de Lleida o fets històrics rellevants, es pre-tén anar veient el cel i comparar els diferents elements que s’hi po-den observar, com ara els punts cardinals, els estels, l’orientació amb estels, les constel•lacions, els planetes, etc. •••

OBRIM LA LLEIDA SECRETA!

Durant l’estiu, dins del programa “Obrim la Lleida secreta!”, també hi haurà jornada de portes obertes a les restes arqueològiques de la ciu-tat. Així, es visitaran les Adoberies, a la Rambla Ferran, 9; les restes ro-manes de l’Auditori Municipal Enric Granados, i les muralles medievals del carrer Anselm Clavé, 47. Durant la jornada de portes obertes un ar-queòleg o una arqueòloga atendrà les consultes o les curiositats.

El calendari de visites, que tenen lloc els diumenges de les 10.30 a les 13.30 h, és el següent: les Adoberies (28 de juliol), muralles medievals (11 d’agost), les Adoberies (25 d’agost), casa romana de l’Auditori (8 de se-

tembre), muralles (15 de setembre) i les Adoberies (22 de setembre).

Del complex adober de Lleida cons-truït al segle XIII, se’n conserven ínte-gres dos d’aquest obradors dedicats a la pell. Al solar número 47 del carrer Anselm Clavé es conserven les es-pectaculars fonamentacions de dues de les muralles que en època medie-val encerclaven la ciutat: l’andalusina amb les seves torres quadrades, construïda als segles IX-X pels àrabs, i la feudal del segle XV. A la planta subterrània de l’Auditori trobem una seqüència superposada de nivells ar-queològics de les èpoques tardo ibè-rica (II/I aC), romà imperial (I/II), tardo romana (III-X), medieval andalusina (X-XII) i medieval cristiana (XII-XV), i moderna (XV-XVIII). •••

Vine al Campament de La Canadiense!

Els lleidatans i les lleidatanes que vulguin passar una bona es-tona refrescant poden atansar-se al Museu de l’Aigua per veu-re l’exposició permanent “La força de l’aigua. El Dr. Pearson i les obres de La Canadiense a Lleida”, que explica la construcció d’aquesta obra, la importància cabdal que va tenir per a Lleida i els fonaments de la hidroelectricitat. També es pot gaudir de la mostra permanent “Aigües del món, un món d’aigües”, formada per una col•lecció d’aigües envasades d’arreu del món aporta-des per persones viatgeres de Lleida, i que fa reflexionar sobre la importància de l’aigua per als éssers vius. L’entrada al museu (avinguda Miquel Batllori, 52, a la Bordeta) és lliure i l’horari és de dimarts a divendres, de 10.00 a 14.00 h. •••


Pacte Social per a la Ciutadania • Juliol - Agost de 2013

Pensions i prioritatsCada ciutadà de l’Estat ha de pagar 1.910 euros l’any per compensar els impostos que altres contribuents no tributen a causa del frau i l’evasió fiscal

PUNTS DE TROBADA DEL PROGRAMA “VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA”

La tinenta d’alcalde i presidenta del Consorci de Normalització Lingüística de Lleida, Montse Parra, va presidir la signatura dels convenis amb els 20 establiments d’hostaleria (restaurants, cafeteries i pastisseries) de Lleida que s’han adherit al pro-grama “Voluntariat per la Llengua”. Aquests establiments es comprometen a garantir que les parelles lingüístiques que par-ticipen en aquest programa d’intercanvi es puguin expressar i ser ateses en català. Actualment a la ciutat hi ha 175 parelles lingüístiques, una experiència consistent a compartir conversa en català entre un voluntari que actua com a ensenyant i una persona que desitja millorar la competència oral en llengua catalana. El compromís entre les parelles lingüístiques és dedicar una hora a la setmana a parlar en català. En total s’hi han de dedicar un mínim de 10 hores.

Els primers 20 establiements que s’han sumat ja a la iniciativa són La Galeria, Papaxoc, Pa i pastissos M. Serra, Sweet Fifties, Pinxus, El Cafè dels Artistes, Antares Jazz, Il Capuccino, Beat Cafè i Soul, Forn i Pastisseria Llaràs, Topkapi i Pastisseria El Carme. La iniciativa està oberta a més establiments que s’hi vulguin sumar.

L’ofensiva del Govern contra l’estat del benestar segueix el programa ocult amb el qual el Partit Popular va concórrer a les eleccions generals. Les pensions són la darrera reforma plantejada pel Govern, que, escudant-se en una comissió d’experts, suma un nou sacrifici per als ciutadans que s’afegeix a l’increment de tota mena d’impostos i taxes i a la re-ducció de prestacions en sa-nitat, ensenyament i protec-ció social.

Quan el Govern ens parla de mesures de racionalit-zació i viabilitat dels serveis públics, invariablement parla d’empitjorament d’aquests serveis públics i de sacrificis per als seus usuaris, que som la majoria de la ciutadania.

Curiosament, el Govern no ha emprès cap acció que tingui com a destinataris la minoria de beneficiats i privi-legiats. Una minoria que, sor-prenentment, millora el seu estatus econòmic enmig de

la crisi més dura i dramàtica en molts anys.

No entenem com un Go-vern que diu viure preocupat pel benestar dels ciutadans i ciutadanes, i que ha de ges-tionar uns recursos limitats per fer possible la justícia so-cial i el repartiment solidari dels sacrificis, no tingui entre les seves prioritats el combat contra el frau fiscal i laboral, la despesa sumptuosa, les inversions inviables, etc. i concentri tots els seus es-forços a engrandir l’estat del malestar.

Cada ciutadà de l’Estat espanyol ha de pagar anual-ment 1.910 euros de més per compensar els impostos que altres contribuents no tribu-ten a causa del frau i l’evasió fiscal, segons fonts dels tèc-nics del Ministeri d’Hisenda.

A Espanya es dedica el 10% del PIB a la despesa de les pensions i la mitjana eu-ropea se situa en el 13,50% del PIB. L’any 2010, d’acord

amb l’Eurostat (oficina euro-pea d’estadística), Espanya va dedicar el 25,70% del PIB a la despesa total en protec-ció social i la mitjana europea fou del 29,40%. Què espera, doncs, el Govern de Mariano Rajoy per prendre mesures? Aquestes dades no parlen d’aportacions absolutes, sinó d’aportacions relatives, és a dir, en quins percen-tatges gastem els recursos públics. I és per això que no s’entén com un Govern pre-ocupat pels ciutadans i les ciutadanes no posi en marxa comissions en temes com el frau fiscal, les despeses sumptuàries, les inversions en infraestructures inviables que generaran més dèficit i el corresponent sobrecost en interessos.

No acceptem la cantarella que fan el que poden i que no poden fer-hi més. Ni que prenen mesures que no els agraden, però que no els queda altre remei...

Sens dubte hi ha altres camins per fer front als pro-blemes, que passen per des-muntar el tripijoc que ens ha dut a la crisi i acabar els privi-legis d’una minoria a la qual el Govern sembla no voler incomodar. •••

la paeria nº247

Documents

grups poltics dengegar

darrera dcada 33 milions

portada daigua potable

plenari demanen punts

cicle dactivitats natura

principals novetats

gossos vagin lligats

taxes municipals libi