Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 50 : 291-293. 1985

LA LLIGA PER A LA DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL

S. Filella ``

SUMMARY

The League for the Defense of Natural Heritage

Rebut mare 1984

DEPANA was formed in 1976, with the object of protecting the natural heritage of

Catalonia. Throughout the following eight years, activity has been concentrated on three

main fields:

1. increasing the level of public knowledge and awareness about the necessarybalance between man and his environment.

2. fighting for the establishment of a whole network of protected areas, with the

object of preserving all our different environments.3. working towards an adequate and well-published system of laws, to enable the

effective protection of our natural heritage by the State.

Poques persones saben, adhuc dins elnuwiment ecologista, que les sigles de1)F.PANA amaguen el nom compiet de 1'en-titat Lliga per a la Defensa del PatrimoniNatural; el motiu d'aquesta denominacioton que la seva creacio obei a la inquictudde diverses persones procedents de moltsditerents camps professionals i estamentssocials. La Lliga, com el scu nom indica,cs va lormar per aplegar uns desigs de pal-

liar la continuada degradacio dc 1'ambient,

per a la salvaguarda dels sistemes naturals

que encara perduren amb una certa inte-

gritat en el pals i per a 1'elevacio de laconscicncia col-lectiva cap a la nccessitat

de crcar un equilibri natural estable entre

I'home i ('ambient clue Fenvolta.Catalunva, malauradament, es una de les

zones de la peninsula Ibcrica on I'agressio

. Apartat de Correus, 2809. 08080 Barcelona.

a I'ambient es mes notable, donat Hui- altnivell d'industrialitzacio, la gran i desequi-librada densitat demogratica que pateix iun cert nivell de vida quc dona una asse-quibilitat a l'entorn, manta vegada nega-tiva donada la poca sensihilitat existent.Per tot aixo, el mes de junv de 1976, des-pres de tot un seguit de mesos dedicatsa crear unes bases quc donaren forma ioperativitat a 1'anhel dels sous fundadors,la junta gcstora convoca un acte funda-cional en cis locals del Centre Excursio-

nists dc Catalunva a Barcelona, entitat qucformava part del nucli inicial de funda-dors. A la reunio assistiren professors dola Universitat de Barcelona (entre cisquals podem destacar cis firmants del ma-nifest de convocatoria per a fundar DE-PANA, cis doctors Ramon Margalel, Oriol

291

de Bolos i Jacint Nadal), un bon nombrede biolegs i estudiants, aixi com moltsprofessionals i persones d'alguna maneraIligades al mon de la natura: excursionis-tes, naturalistcs de camp aficionats, foto-grafs, pintors, etc.

La tramitacio burocratica per aconseguirque i'Administracio d'aqueila epoca accep-tes DEPANA corn a entitat de pie dret, esva perllongar fins al voltant de Nadal i fouel mss de gener de 1977 quan la Lliga, jalegalitzada, i amb una junta directiva esco-llida per votacio entre els seus socis, co-men4a a trebaliar en cis tres fronts quedes d'un bon comencament s'havia pro-posat:a) Intentar prop de I'Administracio la

utilitzacio d'instruments legals o lacreacio de nous, per poder aplicar laIlei en defensa del medi ambient.

b) Concentracio d'csforcos en campanvespuntuals amb la finalitat de neutralit-zar Ics continuades agressions que pa-teix el nostre entorn, tant 1'urba coinel rural o el natural. Alhora, la fisca-litzacio de Ics actuacions de 1'Adminis-traci6 c d'entitats o persones particu-lars. I, tanmatcix, la coliaboracio ambels estaments publics en tasques desensibilitzacio o assessorament.

c) Organitzacio de curscts, xerradcs, col-loquis, coniere'ncies, programes de ra-dio, articles de premsa, etc., tot ambvista a la divulgacio dels valors queajuden 1'homc a estirnar i respectarI'entorn natural.

El gruix inicial do socis fou aproximada-ment de 500 (dels quals 175 ercn socis fun-dadors), nombre que ha anat augmentantpaulatinament. A horcs d'ara horn comp-ta al voltant de 700 socis i 8 entitats adhe-rides.Corn a punts importants d'aquests set

';nvs d'activitat, remarcarern I'acord delConseil dc Ministres We l'Administraciocentral) del 10 do maig de 1979 declarantDEPANA com a «entitat d'utilitat publica»,la qua] cosa la faculta per a poder exigireeser consultada per I'Administracio en to-tes aquelles disposicions legals referentsa temes inibicntals que es discuteixin desdels organs del poder. Tambe, i quasi desde la seva creacio, ('entitat fou adherida al'UICN (Union Internationale pour la Con-servation de la Nature et de ses Ressour-ces), amb la categoria d'entitat no gover-nanicntal; pot aixi tenir acces a tot un se-

guit de docurnsntaciu, articles i disposi-cions internacionals relacionats amh el nre-di ambient.

Des de fa dos anus DEPANA es la re-presentant a Catalunva de la CODA (Coor-dinadora para la Defensa dc las A%cs v dcsu Medio Ambiente) i tambe de I'Associa-cio de Reserves Intcrnacionals Lliures(EUREL). Recentment, durant el III Con-gres sobre els Rapinvaires mediterranis,celebrat a Barcelona cl novembre de 1982,DEPANA fou nomenada com a represcn-tant a Espanva de I'entitat francesa Or-gambideska Col Libre.

Continuant amb la historia de 1'entitat,apuntarem que 1'anv 1977 a I'assemblcade Cercedillas (on s'articula la Icdcracioprovisional del «Movimiento Ecologista delEstado Espanol»), DEPANA es feu carrecde la secretaria, en col•laboracio amb altresentitats catalanes, durant el termini d'unany, i aquest carrec passa despres a mansde 1'entitat ANDALUS, acomplint-se, aixi,1'articulat dcls estatuts provisionals.

Considerem interessant i illustratiu deltaranna de 1'entitat fer un breu repas deles campanyes i actuacions mes impor-tants desenvolupades al llarg d'aquestsanys i d'aquelles en les quals ha coliaho-rat activarnent:

- Salvaguarda de ]a zona dell aiguamollsde 1'Emporda.

- Ordenacio territorial i zonacio de reser-ves del delta de I'Ebrc (presentacidd'un avantprojecte de protcccio).

- Suport a la declaracio de pare naturaldel massis del Montsenv.

- Coliaboracio cn la campanva dc salva-guarda del massis de Sant Lloren4 delMunt i serra de I'Obac.

- Presentacio d'un projects de pare na-tural del massis del Motif see, serra Car-bonera i Montroig (Llcida ).

- Preservacio de les darreres zones na-turals do la Costa Brava: illes Medics,cala Montgo, cap Norfcu.

- Campanva d'oposicio a I'extraccio diecarbo a cel obert al Pedraforca.

- Confcccio, conjuntament amb el Col.Ie-gi Oficial d'Arquitectcs de Catalunva iBalears, del catalcg preventiu d'espaisnaturals a protegir a Catalunva.

- Potenciacio dels valors naturals do l'Al-to Garrotxa, amb vista a la seva decla-racio com a pare natural.

- Control i regulacio, en coliaboracio ambla Federacio de Catalunva de Motoci-

292

tIisnic, de Ies proves motociclistes enles modalitals de motocross, trial i tottcrrenv.Participaci6, juntament amb cls GI-LIPSde I'Alt Pirineu, en I'ordenacio territo-rial i promulgacio de la Ilei d'Alta Mun-tanva Catalana.Campanva contra la construccio deI'emhassamcnt de Rialb en la seva ac-tual uhicaci6.Manteniment (leis canvets artificials pera aus carronveres de Catalunya, colFla-borant anib I'ICONA, avui Servei delMcdi Rural.Oposici6 a la ubicacio de la central tcr-mica do CubelIcs i at pas del tren ambresides raclioactins que anava des deVandellos a la Irontcra francesa.(am panda de Lluita contra cis inccn-dis forestals.Canmpanva de denuncia d'atemptats pai-satgistics en col'laboraci6 amb el Cen-tre Excursionista de Catalunva.Canipanva de catalogacio d'arbres sin-gulars do Catalunya i de creacio d'ins-truments Iegals per a la seva prescr-vacio.Campanva de conscienciacio per a laconleeei6 d'un pia d'ordenaci6 generalper a Catalunya.Campanves per atonseguir l'adhesi6d'Espanva a diiercnts convenis intern

a-cionals (ex. Ramsar, Washington, etc.).

Pet que fa a Its actions desenvolupadesfora de I'annbit catala, val a destacar lacol-laboracid de DEPANA en la redacciodel projecte de l'article 45 de la Constitu-

cioi F'spanvola, article que tracta sobre el

medi ambient i llur preservaci6. Tambeclestacarem la participaci6 en I'elaboracio

de la Llei del Parc National de Donana.Ouant a I'organitzaci6 d'activitats perio-

cliques firs citarcm:

- Corsets de Tecniqucs Ambientals (3 aI'anv) en col•laboraci6 amb dilcrcnts col-Icgis professionals.

Jornades d'Expressio Ainhiental aauals,amb projeccio de films i audio-visualsrelacionats amb el medi ambient i laseva proteccio (5 edicions realitzades).Setmana de Salvaguarda de la Natura(anual), organitzada con juntament ambel Centre Catala de Prospectiva i dedi-cada cada any a un tema monografic iactual (6 edicions realitzades).Camparnent d'estiu de Descoberta dela Natura (anual), per a nois i noies,rcalitzat conjuntament amb el CentreExcursionista de Catalunya (5 edicionsrealitzades).

Aixi matcix, la secretaria de 1'entitat,

que resta oberta tots Cis dies feiners, dis-

posa dun Servei d'Assessorament sobre

temes del medi arribient i d'una bibliotecaespecialitzada en tematica ambiental.

A hores d'ara, membres de DEPANA par-ticipen en els hots segiients:

Comitc de Participation Ptiblica de laDirection General del Medio Ambientedel MOPU.Comisi6n Interministerial (lei Medio

Ambiente (CIMA) del MOPU.

Conseil del Medi Ambient de 1'Ajunta-ment de Barcelona.Grup d'Assessorament de la Direcci6General d'Acci6 Civica de la Generali-tat de Catalunva.Junta Rectora del part natural dels

aiguamolls dc I'Emporda.

Junta Rectora del pare natural del Ca-

di-Moixeno.

Finalment, val a dir que els canals desubvencio de DEPANA provenen exclusi-vament de les quotes dels socis, donatiusparticulars i honoraris per a treballs tec-nics que Ii son encomanats. Tambe, i per

a la realitzaci6 de carnpanyes o activitatsconcretes, hom ha comptat amb el suporteconomic dc fundacions, entitats de credito de 1'Administraci6.

293