la fulla 106
DESCRIPTION
Data de publicació: abril 2007TRANSCRIPT
LA FULIOLAi BOLDÚABRIL 2007
NÚMERO 106
LA FULIOLAi BOLDÚABRIL 2007
NÚMERO 106
La Fuliolai Boldú de nou...La Fuliolai Boldú de nou...
PREU: 3 EPREU: 3 E
PORTADA
- El nou local social de l'Ateneupàg. 1
EDITORIAL
- ...Es torna a decidir- Pròleg
pàg. 3
TRIBUNA
- Eleccions: oportunitat renovada- Els brots de l'arbre- La naturaleza humana y las
patologias mentales (sociales)pàg. 4 a 7
ELS VIATGES DEL SOCI
- De Cornellà a Nordkapppàg. 8 a 11
LA FULLA PELS NENS
- Entrevista: el forner "Cal Boneu"
- 30 de gener: Dia de la Paupàg. 12 a 13
PÀGINA DE LES ENTITATS
- Àgates 2007- Com una taca d'oli
pàg. 14
PÀGINA DE L'ATENEU
- Excursió per l'entorn: Castellserà- Cursa del pavo- Diada de sant Esteve- Excursió a Verdú i Guimerà- Assemblea- Nadal a l'Ateneu- Diada de la dona treballadora- Excursió a la Guàrdia d'Urgell
pàg. 14 a 18
ACTUALITAT
- Teatre- Carnaval 2007
pàg. 19
CULTURA
- LLCCC'07pàg. 20
+ DE 20 ANYS DE LA FULLA
- Història del que fou un ateneupàg. 21 a 22
BIOGRAFIES VISCUDES
- Jesús de Natzaretpàg. 23 a 26
ELS CONTES DE L'ESPARVER
- Els ratpenats del nostreentorn (II)
pàg. 27 a 30
LA LLUFA
- Primera residència sostenibledel país, al nostre poble!
- Xerrada multitudinàriade dones l'Ateneu
- Confon la panxa del seu homeper un terreno urbanitzablei la ven per fer pisos
pàg. 31
RACÓ DE POESIA
- Principispàg. 32
sumari 32 pàgines
Pàgina 2
( )ACPCMembre de l'Associació Catalana
de la Premsa Comarcal
INSTITUTD'ESTUDISILERDENCS
Fundació Pública de la Diputació de Lleida
Amb la col·laboració de:
Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura
Directora: Eva Pané VidalRedactors: Francesc Ricart Mercè
Lluïsa Solsona Paüls
Han col·laborat en aquest número:Ramon Utgés VilaJordi EscolàArnau Sebé PedrósMilaAMAR
Premi Humbert Torres 1990
Redacció i Administració:Pl. Ajuntament, s/n25332 LA FULIOLA (Urgell)a/e: [email protected]
la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.
Número 106Abril 2007
Època segona - Any XXV Edita:
Impressió: Impre ArtDipòsit Legal: L-524-1982Tiratge: 400 exemplars
editorial
Núm. 106 Pàgina 3
...ES TORNA A DECIDIR
El proper 27 de maig tornen a ser aquí les eleccions municipals. Hemposat a la portada una perspectiva de La Fuliola i Boldú per a que esvegi la situació amb la distància suficient per tal de fer-ne un anàlisiobjectiu.
En primer lloc, recordar la importància d'aquest esdeveniment,doncs són les eleccions que ens toquen més de prop, on lesconseqüències de l'acte d'anar a votar es més palpable. És per aixòque cal anar votar amb coneixement de causa, que vol dir ambuna reflexió prèvia i lliure, sense que ningú decideixi per tu (serial'ideal, encara que un pugui renunciar a aquesta capacitat de decisiópròpia, també un es lliure per a fer inclús això).
En segon lloc, des de La Fulla i l'Ateneu ens interessa fer arribar alspropers elegits per a portar les regnes del poble durant els propers quatreanys que preguin les nostres activitats (moltes i diverses) com una mostraseriosa les pretensions de l'entitat, la dinamització cultural i social del nostre poble.És un concepte intangible però les conseqüències, com abans, com perfectament palpables i materials, doncs millorael nostre benestar com a persones. Tornem a dir, com abans, que un hi pot renunciar, i serà lícit, però podem atrevir-nos a afirmar que seria molt insensat.
Així doncs, la Fuliola i Boldú es tornen a decidir, els seus habitants de nou tornen a decidir, només es demana quecadascú ho faci d'acord amb la seva pròpia consciència i sobretot, responsabilitat.
Comentaris a: [email protected]
PRÒLEG per MilaPsicopatologia del mestre. En la figura del mestre, en qualsevol dels graons acadèmics i en qualsevol de les formesque sol prendre de manera no acadèmica, cal observar-hi, abans que altra cosa, una afecció psicopatològica segura.No tothom vol o fa de mestre.
La visió que en té la societat és ambigua: no sap què pensar-ne exactament. D'aquí que les pel·lícules i novel·lesque han atacat aquesta figura són poques i dolentes totes malgrat la bona voluntat. La visió corrent es resumeix:un mestre és un desgraciat, però necessari. La població sempre respectarà més un contrabandista afortunat i finsi tot el mossèn, no tan com a mossèn individual, ans com a pertanyent a un gang poderós. Els alumnes també hoconsideren així.
Els casos d'abús d'infants entre els mestres sempre es produirà, car és l'únic que tenen els mestres per tal derescabalar-se o treure un profit de la situació. Un mestre d'entrada, és un malalt. Que la seva carrera transcorrisense massa incidents depèn de mil factors. Aquesta patologia afecta tant als que fan de mestres com a molts queno en fan, però fan com si ho fossin. És més fort que ells.
Miquel Bauçà, “El canvi”, 1998
Sortim al diari. La premsa es fa ressò d'una crua realitat.
No hi ha diners per posar en marxa la Residència. Mes
ben dit, es deuen prop de 100 milions de pessetes al
constructor. Al banc que va finançar el projecte no s'hi
pot anar a demanar mes diners. Entre altres raons perquè
el nostre manaire no es posa al telèfon quan el banc el
truca. S'amaga darrera el mostrador, hi fa posar un altre
al telèfon i dona una excusa qualsevol.
No només ho fa amb el banc, també amb la gent que va
a la Casa Gran per diferents assumptes, als quals els
retarda permisos d'obres o els hi atura les mateixes sense
cap explicació. També retarda tot el que pot els certificats
d'empadronament, i fins i tot nega l'ús de locals per
activitats culturals i lúdiques. Mentrestant la Residència
tancada i florint-se perquè ni es capaç d'obrir les finestres
per que es ventili.
Sortim al diari perquè no tenim diners, tot i que “aviat
en tindrem i acabarem la Residència”. Així ho diu l'Anton
en veu baixa, però no al diari, si no que ho explica a tot
aquell que encara se'l vol escoltar. Com creure's el que
diu un personatge que no té paraula !. A la Sessió de
finals de 2006 va dir que aviat reuniria el Patronat per
parlar de l'obertura de la Residència i ja han passat 4
mesos i res de res. A la Residència hi manca tot el
mobiliari, el gas, els carrers estant per fer i ni tant sols
ha estat capaç de posar-hi la llum. Quin “llumero” que
tenim ?
Això si, tergiversar els números i els comptes ho sap fer
bé. A l'estat de comptes de 2005, que ens els presenta
al gener de 2007 ( un any desprès ¡) ens diu que a finals
de desembre 2005 teníem superàvit i diners a la caixa.
En aquell temps també sortíem als diaris, i la notícia era
que l'Ajuntament no podia pagar els sous dels treballadors.
Gairebé va estar 3 mesos a poder pagar amb regularitat
els salaris. I ara als Comptes d'aquell any ens diu que
teníem superàvit a caixa. A quina caixa? Devia ser la
caixa de les sabates ! Unes quantes mentides més...
Ara toca preparar les eleccions. Qualsevol dia voldrà
inaugurar una Residència fantasma, que no pot usar
ningú per culpa del nostre Alcalde. Quina manera de
fer malbé les inversions i no acomplir els compromisos!
En tot cas, l'edifici esta fet i no és gràcies precisament
a ell, que ni tant sols sap com acabar-lo... Tornarem a
sortir al diari. Segur que sí ! Potser la noticia serà que
no es presenta a les eleccions. Això si que fora bo,
sobretot pel nostre poble, al qual en els dos darrers anys
ha fet endarrerir, sense cap inversió ni millora.
Però també podria tornar-se a presentar i a veure qui el
vota ? De currículum no n'hi falta... Quina desgràcia !...
Dos anys perduts, sense cap obra important feta. Quina
manera de malversar el temps, sense fer res per trobar
solucions a les necessitats que el poble i els seus veïns
tenen. Ben segur que tornarem a ser notícia! Tot i que
el mal ja esta fet, es temps d'altres opcions i persones
que recuperin una altra manera de fer i aportin noves
il·lusions i més serietat en les coses en la vida pública
municipal.
Persones i alternatives que afrontin els reptes que La
Fuliola té pel davant, com a població, com a societat,
en la seva manera de viure i de conviure... Ens queda
tenir clar el que els veïns i veïnes volem i som capaços
de fer i exigir. I tenir ben clar el paper que tots plegats
hem fet i ara ens tocarà de fer.
En democràcia, per sort, cada quatre anys pots renovar
la confiança o fer fora els que l'han traït. Es temps de
canvis, ens mereixem una altra gestió i la nostra
oportunitat ens arriba aquest final de maig.
JORDI ESCOLA
Pàgina 4
tribuna
ELECCIONS: OPORTUNITAT RENOVADA
Era un poble molt petit.
Tant petit que no figurava ni al mapa, era tant petit quenomés tenia una plaça petiteta, i a l'única plaça, un únicarbre.
Però la gent estimava el poble, estimava la plaça iestimava el seu arbre, un gran arbre que era just al migde la plaça. L'arbre era el centre de la vida del poble:totes les tardes, després del treball, els homes i les donesdel poble es trobaven a la plaça, nets pentinats i vestitsper donar un parell de tombs al voltant de l'arbre. Durantanys, els joves, els pares dels joves i els pares dels paresdels joves, s'havien trobat diàriament sota l'arbre. S'hifeien negocis, es prenien decisions, s'hi concretavenbodes, s'hi recordaven als morts, durant anys i anys.
Un dia, alguna cosa diferent i meravellosa va començara passar: a una arrel lateral, hi havia brotat una rametaverda amb dos úniques fulletes. Era un lluc, el primerbrot que l'arbre havia donat des de que se'l coneixia.Després de la commoció, es va crear una comissió queva organitzar una festa per celebrar l'esdeveniment. Elsorganitzadors van tenir una sorpresa, tot el poble no vaanar a la festa. N'hi havia que deien que el brot portariacomplicacions. El cas és que uns dies desprès d'aparèixer
brot, en va començar a brotar un altre. I un mes després,més d'una vintena de rametes verdes havien apuntat desde les grises arrels de l'arbre.
L'avís el va donar l'agutzil. Alguna cosa li passava alvell arbre. Les fulles estaven més grogues i queien ambfacilitat. L'escorça del tronc, s'havia tornat resseca itrencadissa. L'agutzil va diagnosticar: L'arbre està malalt!I potser.... es morirà.
Aquella tarda va començar la discussió. Alguns vancomençar a dir que tot era culpa dels brots. Els seusarguments eren ben concrets: Tot anava bé abans de queapareguessin. Els defensors dels brots deien que unacosa no tenia res a veure amb l'altra i que els brotsasseguraven el futur si alguna cosa li passes a l'arbre.Plantejades les posicions, es van formar dos grupsclarament oposats. Uns proposaven que s'havia dedefensar al vell arbre i els altres que s'havia de defensarsobretot els brots.
Sense saber com, la discussió es va tornar cada vegadamés acalorada i els dos grups cada vegada tenien posturesmés distanciades. Al arribar la nit, van acordar fer unareunió de veïns per veure si trobaven la solució.
Núm. 106 Pàgina 5
tribuna
ELS BROTS DE L'ARBRE(Adaptació del conte Los retoños del ombú)
Dedicat especialment a tots els polítics que han de formar part del nostre Ajuntament i a tots els electors, perquèvalorin, acceptin i tinguin amb compte la gran riquesa de ser diferents.
Pàgina 6
tribuna
Però l'endemà, els ànims no s'havien calmat gens. ElsDefensors de l'Arbre, com van començar a anomenar-se, van dir que tenien la solució del problema. Els brotstreien la força al vell arbre i actuaven com paràsits del'arbre. Per tant, tenien que destruir els brots. El segongrup s'havien batejat com Els Defensors de la Vida, vanescoltar la solució molt esverats, doncs ells també s'havienreunit per trobar-hi el remei. El seu era tallar l'arbre.Perquè l'arbre ja havia complert els seu cicle. L'únic quefeia era prendre el sol i l'aigua als recent nascuts. A més,era inútil defensar a l'arbre, perquè de totes maneres, elvell arbre estava pràcticament mort.
La discussió va anar pujant de to i va acabar amb unagran baralla, no hi van faltar crits, insults i cops. La forçapública no va tenir cap més remei que intervenir, els vafer marxar a tots cap a casa.
Els Defensors de l'Arbre es van reunir aquella nit i vandecidir que la situació era desesperada. Havien d'actuar,tallarien els brots i s'hauria acabat la historia. Moltcontens va anar cap a la plaça, però quan eren prop del'arbre, van veure als Defensors de la Vida, que espreparaven per tallar l'arbre.
Aquesta vegada l'esbatussada va ser fenomenal. Va haverhi baixes de totes bandes. Brots trencat, ramesesquinçades, cames i braços desllorigats, ulls de vellut,n'hi va haver que els van tenir d'hospitalitzar. Fins hi totvan sortir al diari.
La resta del poble tampoc estava bé, la situació s'haviatornat insostenible, cada grup per aconseguir més suport,havia polititzat la situació i obligavaa la resta dels habitants a prendrepartit. Qui defensava a l'arbre, eraenemic dels Defensors de la Vida, iqui defensava als brots havia d'odiara mort als Defensors de l'Arbre.
Finalment, es va decidir que seria eljutge de pau, que era el capellà delpoble, el que donaria el veredicte finalel diumenge següent.
El dia assenyalat, hi havia moltaexpectació. El públic estava dividitper una corda, els dos bàndolss'agredien verbalment. La cridòria eraterrible i ningú aconseguia fer-seescoltar.
De sobte, es va obrir la porta de
l'Església, les mirades dels dos bàndols van seguir lafigura del vell capellà, que caminava amb dificultat,ajudat d'un bastó.
Devia tenir més cent anys, havia fundat aquell poble enla seva joventut, havia planificat els seus carrers, sortejatles terres, dictat les lleis i per suposat, havia plantatl'arbre. Era respectat per tots, la seva paraula conservavala lucidesa que l'havia acompanyat tota la vida, ara mésque mai esperaven el seu veredicte.
Després de mirar-los a tots detingudament els va dir:
Imbècils! Us anomeneu a vosaltres mateixos Defensorsde l'Arbre, Defensors de la Vida... Defensors? Souincapaços de defensar res, perquè la vostra única intencióés fer mal a aquells que pensen de manera diferent. Nous adoneu del vostre error i tan els uns com els altresesteu equivocats. L'Arbre no és una pedra. Es un ser viui, com a tal, te un cicle vital. Aquest cicle inclou donarvida als que continuaran la seva missió. És a dir: prepararals brots per fer nous arbres. Però els brots, no noméssón brots. No poden viure si l'arbre mor, i la vida del'arbre no tindria sentit si no fos capaç de convertir-seen una vida nova.
Prepareu-vos, Defensors de la Vida. Armeu-vos ientreneu-vos. Aviat arribarà l'hora de posar foc a la casadels vostres pares amb ells a dins. Aviat envelliran icomençaran a fer nosa.
Prepareu-vos, Defensors de l'Arbre. Practiqueu amb elbrots. Heu d'estar preparats per trepitjar i matar als
vostres fills quan aquestos vulguinreemplaçar-vos o superar-vos.
¡I vosaltres us anomeneu “Defensors”!Vosaltres l 'únic que voleu ésdestruir..... I no us adoneu quedestruint i destruint, destruïu tambéinexorablement tot allò que voleudefensar.
¡Reflexioneu! No us queda massatemps.....
Dit això, va travessar la plaça en migdel silenci de tots i se'n va anar.
Carme Piera
RESTAURANT • SALA POLIVALENT
Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola
La Placeta
Núm. 106 Pàgina 7
La naturaleza humana es necesariaconocerla para poder saber todo aquelloque le puede beneficiar y todo aquel quele puede perjudicar, es decir; que lo buenopara la Naturaleza Humana es aquelloque lejos de reprimir y alinear a laspersonas de su esencia o de su origen ode su identidad natural (raíces naturales“no siendo estas ni políticas ni históricas”):Todo aquel que estimula todo el potencialhumano es beneficioso para la personaen si misma para su entorno, ya que esapersona se desarrolla y explota todo supotencial humano: Creatividad,espontaneidad, espíritu critico, autoestima,sabiduría, inteligencia, etc.
Todo esto que he mencionado es partedel potencial humano, o lo que es lomismo: “es la existencia de una personaque expresa la naturaleza humana, esdecir, que la perfección del ser humanoexiste cuando este vive en concordanciao coherencia con el ser (lo que es en si ypor si); como bien dijo el filosofo: BarucSpinoza (1632-1977), en su gran obra:“Ética”.
Pero por desgracia desde la infanciamisma se reprime todo nuestro potencialhumano alienado a los niños de sunaturaleza humana y alienándolo de lavida real creándole un mundo ficticio einhumano por lo tanto irracional; he ahíla evidencia de la propia ignorancia detodos nosotros que presumimos de serinteligentes y racionales, inteligentes yracionales si que l somos en esencia peroen cuanto a nuestra manera de vivir noexpresamos lo mas mínimo esascualidades innatas. Sinó solo tenemos quemirar a nuestro alrededor (violencia enlas escuelas “Bulling”, agresividad yviolencia hasta incluso en los dibujosanimados).
Violencia en todos los medios decomunicación e incluso entre los políticos,siendo estos los que tendrían que darejemplo y sin embargo es todo locontrario. Personalmente me hace pensarque dentro de esas cabezas políticas seesconde una paranoide esquizofrenia, concomplejo de superioridad.
Pienso que las escuelas lejos dedomesticar y alienar a los alumnos de suesencia, deberían estimularlos para querecuperasen esos valores esenciales quehace muchos siglos se han perdido,recuperando el mundo real y nosumergiéndonos cada vez mas en esamugre de mundo hemos creado endetrimento de las nuevas generaciones.
Lejos de crear personas humanas estamoscreando monstruos robotizados y todostenemos la culpa de estar creando unasociedad agresiva e inhumana y sinvalores éticos, donde se les enseña quepara triunfar es mas importante el tenerque el ser (Eric Fromm).
Tenemos la violencia de género, la faltade autoestima (donde ya nadie se aceptatal como la naturaleza lo ha hecho), poreso existe la anorexia, la silicona, lostintes, cambio de sexo, las drogas, etc.Todo el mundo busca la felicidad fuerade sí mismo, es decir donde es imposibleencontrarla. Lo material suprime a laspersonas. Es mas importante un muebleviejo, una moneda antigua o cualquiercosa añeja como cualquier licor o vino;todo lo contrario que las personas quecuando mas mayores se hacen mas estorboy mas inútiles son para la sociedad. Perotodo esto es normal en nuestra sociedadenferma a causa de estar alienada, y poreso mismo, por estar alienada hatergiversado los valores humanos por losvalores materiales.
Es muy importante para un niño enseñarleque el es una parte del Universo, que esuna parte de ese Universo y que esas sonsus raíces genuinas y las raíces de todolo que existe ya que l macro y el microes parte del todo (de l mas grande a l maspequeño): no me acuerdo muy bien perocreo que el gran sabio y filosofo(Aristóteles), se le recriminara porque elno creía en la patria política, el criticó ala masa social (el vulgo), diciéndoles:Vuestra patria para mi no tiene ningúnvalor, pues mi patria es tan grande comoel universo, ya que mi patria es lanaturaleza, el cielo, los astros y todo eluniverso; y vuestra patria al ser ficticia
perecerá mientras que la mía es universaly perdurara para siempre.
Es importante que desde niño se les enseñea los alumnos todas estas cosas con el finde saber diferenciar de lo verdadero delo falso y de lo aparente de lo real y apartir de ahí puede desarrollar el sentidode la intuición.
Partiendo del mundo real podrá ir atandotodas las ramas científicas en una sola almismo tiempo que podrá sintetizar todoel universo.
Si en la escuela se estimula al alumno supotencial humano es seguro que ese niñono será problemático, agresivo ni rebeldesino todo lo contrario: desarrollara lacreatividad, la autoestima, espíritu critico,llegando hasta incluso psicólogo de simismo a que llegara a conocer su propianaturaleza humana, es decir llegara aconocerse a si mismo y todo su potencialhumano, claro esta siempre y cuando vivaen una sociedad inteligente y no comoahora que vivimos en una sociedad queignora que es inteligente, no se quien ldijo, pero lo cierto es que son palabrassabias.
Al niño se le educa creándole muchasobligaciones que lejos de ayudarle se leperjudica ya que lejos de crear personaslo que hacemos es domesticarlo con elfin de que sea mas dócil para introducirloa una sociedad mentalmente enfermacreándole esas enfermedades a ellos.
PD: la espontaneidad es el gran potencialdel ser humano y hasta incluso para losanimales, cuando ese potencial esreprimido la persona queda mutiladahumanamente, racionalmente, por que esla esencia de la vida y esa esencia es laL I B E R T A D o s e a l aESPONTANEIDAD.
Josep Albeniz Gironella
LA NATURALEZA HUMANA Y LASPATOLOGIAS MENTALES (SOCIALES)
tribuna
Dijous 1072.219km.Sisea Havscamping. aquest era el nom del càmping onhem fet nit, al costa de la E4 entre Umea i Skelleftea.La veritat es que estava molt be, tant per el paisatge comper els serveis.
Emprenem ruta camí de Rovanievi amb parada per dinaral costat d'una deixalleria de brossa selectiva (son moltecològics aquí, fins i tot feien cua). Que dir deRovanievi… a part dels edificis de Alvar Aalto (que nomaten) es pot fer una passada molt ràpida o passardirectament. Camí de la casa del pare Nöel hem tingutel primer percance amb la R4. pont molt estret, senselínea mitjanera i vigues a ran d'asfalt. Una mica mes ideixem el mirall retrovisor a Rovanievi.
Fem nit al pàrquing del centro ludicocomercial de CanPare Nöel. Durant la nit hi ha una descarregada deduendes en fragonetes que no sabem si van a currar omunten una rave.
Divendres1172.735 km.Auri: “ son les 10h. hem pasta la nit aparcats davant decan Pare Nöel i hem pogut comprovar que no treballa24h al dia com pensàvem, sinó que plega a les 18h elmolt afortunat!.Balanç, desprès de visitar casa i rodalies: es el centrecomercial de papa Nöel o “Jullupuki” o com es diguique li diuen per aquí, i Napapijri no existeix com a poblereal sinó només com a casa de Santa.”
I es que tanta tenda de souvenir… amb tal quantitat dexorrades… i a sobre en ¤; ens ha sortit la vena
consumidora! Pa muestra un boton; un servidor hacomprat:. 2 samarretes de Finlàndia. 2 gorres amb renoinclòs. 1 floaty pen. 3 pegatines de reno (paque?). 2postals que s'han enviat des de la postoffice de Santa ique arribaran a su destino per Nadal.
Ja hem fet el cim!!!! Tenim documents gràfics queverifiquen i demostren la nostra estada a Nordkapp.Després de una carretera, que se'ns ha fet eterna, peròamb unes vistes panoràmiques impressionants. Desprésde 3 túnels escabrosos. Després de renos i mes renos onthe way. Misión cumplida!!!! Aquí dalt el vent bufa fortfred i de canto. El pàrking sembla el saló del caravàning.Fem i passem la nit com podem (sobretot l'Auri) entrefred i un vent que ens gronxa.
Dissabte 1273.447 kmPassem la nit com podem per que no tenim aigua. Avuiens aixequem a les 10:00h (un lujazo). Esmorzem al“nordkapp aventura ressort”. Visita de rigor al centre;plafons 3d, miradors, vídeo de la flora i la fauna, tendade souvenirs, postals i la foto de rigor a l'estàtua delglobo terraqueo.
Adios Nordkapp!! Ara ja comenta el descens. Fem nita un càmping de Alta ple de adolescents vikingosfutboleros i pares xolos respectivus. Hem fet la friolerade 240 km!!!
Diumenge 1373.687 kmAuri: “arrenquem des de el càmping dels futbolistes iles camioneres amb la experiència d'una dutxa d'aiguafreda ple Francesc i la Diana, després que els nens
Pàgina 8
Opina, suggereix, queixa’t, explica, proposa, expressa’t!
Sàpigues que ara ho tens més fàcil, La Fulla té un nou mailon podràs fer-nos arribar les teves opinions per a que lespubliquem. Apunta-te’l:
DE CORNELLÀ A NORDKAPP (II)Agost del 2006
els viatges del soci
Núm. 106 Pàgina 9
“holligans” es carreguessin l'aigua calenta. Fem un diade ruta passant per tots els estats meteorològics.Comencem amb un sol fantàstic que ens permet gaudird'unes vistes impressionants dels fiords nevats, mentreanem vorejant la costa entre Alta i Oteren. A partir d'aquíes comenta a ennuvolar i a ploure amb ganes.
El dinar el fem en una petita area amb lavabo pudent,però entorn agradable, amb riu inclòs. Llàstima que estàplovent i no ens hi esplaiem gaire. Per dinar arròsprecuinat per nosaltres la nit anterior en previsió i noallargar massa la parada tècnica.
La tarda ens la prenem amb calma. A les 17h parem enun càmping. En realitat es el pàrking obert d'un hotel,entre encantador i sinistre (sobretot si t'acostes a lesfinestres per observar l'interior). Quan arribem,busquemla recepció. Resulta estar a la caixa del restaurant-bufetde l'hotel. La senyora, molt simpàtica ella, ens confirmaque el càmping i el pàrking son la mateixa cosa. Elpaisatge es molt relaxant, quasi tocant a l'aigua del mari sense veïns, per que tot i que van i venen alguns cotxesi alguna caravana, finalment som els únics que passem
aquí la nit, cosa que ens fa plantejar-nos seriosament silo del hotel del terror serà veritat i si nosaltres serem lesvíctimes escollides per aquesta nit.
Dilluns 1474.234 kmSortim a les 10:15hEns hem despertat amb la companyia inesperada de unaautocaravana però sense tripulació i sense cotxe… ladutxa està perfecta, ben calenta i a pressió. Camí de lesLofoten dinem arròs d'abans d'ahir amb tomàquet fregit.Les vistes de les illes des de el ferri son impressionants.Fijo que aquí van rodar alguna escena de juràssic parki fijo que aquí ens sortirà algun tiranosaure rex o lo quees peor… un velociraptor!
Diana: “passem tot el dia recorrent les lofoten de caboa… Moskenes.Comencem veient un paisatge genial de muntanyes,arbres i mar, però diferent. Testimonis gràfics pocs, perque no podem parar a mitra carretera. Tirem fins aSvolsvjaer, centre de l'activitat turística a les Floten.Passem per la Info, que està a la plaça major (per
els viatges del soci
Pàgina 10
els viatges del soci
entendre'ns) i veiem que un ferry que dona una volta pelTrollfjord, el mes estret de Norge, segons les guies. Dura3h i mitra i surt en una hora i mitra. Tot plegat se'nsfarien les 7:30 de la tarda i encara tindríem moltesLofoten pel davant fins a Moskenes; Aixa que decidimpassar del troll i fer un volta pel poblet. Resum de lavisita: un miniport amb una mega medusa, tres baretos,entre ells el “modern” “bacalao”, l'hotel Rica amb lesseves cases de fusta dins el moll, nens skaters a punt detrencar-se la crisma, una església blanca i un centrecomercial amb lavabos i escombres amb pala pels terresde les autocaravanes.
Auri: “Sortim del pàrking i tirem fins una parada en migde la carretera per dinar amb vistes al mar en calmatotal.Tarda: passem a la casa museu vikingo que trobem decamí i decidim entrar-hi. La casa en si no mata. Enrealitat es reconstruïda a partir del forat que van trobaramb algunes restes tot i que per dintre s'han currat lareproducció amb figurants i tot. Al sortir seguim elcaminet que porta al vaixell vikingo ancorat al minimollque hi ha al darrera de turo. 3 km de paseo que no venen
malament després de tanta autocaravana. D'anada baixadai de pujada caminet boscos i amb una sorpresa Zinder,un cementiri darrera l'esglesia-trampolin de salt alpí.Seguim ruta i fem dues parades més. Una per agafarpedretes i posar rotllo sirenita sobre les pedres lofoteres.I dos per sucar o com diu el Dani socarrimar els peusen una platja àrtica i de sorra fina on a mes deixem elspostres noms escrits, fins que pugi la mera, es clar!.Fem un esprint fins a moskenes i anul·lem la visita a A(punta sud de les illes) per por de no arribar a temps del'últim ferry.Mentre fem cua al ferry ens relacionem amb els veïns.
Per una banda, mentres paguem i demostres a uncobrador, jovenet, ros, empanat e incrèdul amb “bolsito”,que la caravana d'en Felip fa exactament 5,93 m (aquítot el que passa de 6 m paga més), ens ataquen per lafinestra del conductor dues parelles de Vic, que viatgenen dos Hymers. Resulta que han vist que portem unaenganxina de la botiga de Vic on ells van comprar lesseves clòniques caravanes, i han decidit que nosaltrestambé érem d'allà.Aclarit que som 2 cornellanencs, un fuliolenc i una horta-
Núm. 106 Pàgina 11
els viatges del soci
guinardonenca s'acaba la conversa.
D'altra banda, el Francesc i la Diana inicien conversesamb l'italià (però en anglès) que condueix la caravanaque tenim darrera, després de riure una estona mentresespiàvem per la finestra com no trobaven els papers deles característiques tècniques i tenien que pagar per unacaravana de més de 6 m.
Entretant fem l'aperitiu del sopar: galetes de fibra sensesucre i “taquitos” de fuet i xoriç. Comencem a entrar alferry i comencem a pensar que no hi cabrem en el deles 21:00h (tot i que son les 21:30h) i que ens tocaràesperar al de les 22:00h que qui sap quan sortirà. Falsaalarma. A dintre els cotxes, camions, caravanes,autocaravanes i motos s'estrenyen com podem i podementrar-hi. Només entrar pugem a la sala i demanem elsopar: frankfurts, pepsis, coles i gelats (dietamediterrània).
Fem unes partides al rummi, però la cosa comenta adecaure i la Diana, tot i que encara no està marejada,puntualitza que podria estar-ho en breu, sobretot viatjantd'esquenes (viatja de cara però no ho sap). Sortim aroberta i la posta de sol amb les Lofoten de fons ensdeixa bocabadats. Després d'unes fotos a l'skylinelofotense amb el sol darrera e la lluna al costat comencema patir fred i decidim deixar de lliscar per Roberta ( elferry es mou com una baldufa) i tornar a dins.
No reprenem els jocs, per evitar marejos, i ens dediquema prendre pastis (biodramines noruegues comprades alcentre comercial de…) i ens dediquem a observar el
gran nombre de kakis que ens envolten. A un costat lafamília amb les tres nenes que fan por, a l'altre costattres senyores amb les carns arrugades que juguen al'scrable després d'acoblar-se a un pobre noi que seia sole intentava descansar.
Arribem a Bodo i seguint els consells del relat de lafamília feliç de autocaravaneros, fem nit al pàrking delport mercantil. Però nosaltres som més punkis i nopaguem parquímetre. Potser per això mateix enssobresaltem quan sentim cops a l'autocaravana i veuscridant en una llengua desconeguda. El cansament enspot.
Dimarts 1574.530 kmArranquem a les 7.10h amb objectiu Trondheim. Forçaagosarat però, potser hi arribem i tot! Dia de ruta.Carretera xunga típica de Noruega i camioneros encaramés xungos. Tres urras para los conductores!!!! Aquestanit per sopar ens fem un homenatge: ous ferrats ambpatates fregides.
Apurem ruta i després de descartar 2 càmpings mancatsde de laundry decidim entrar al primer que trobem.Després de 10 minuts de espera a recepció arriba lasenyora del càmping... va fumada? Tripada? O seran elsaires noruecs? Demanem per la laundry. 4 fitxes; dosde rentadora i dos per la secadora. La tia no ens ha ditque per a una assecada com deu mana necessitem unes4 fitxes!!!!! Avui ha plogut i ens fiquem a dormir ambel soroll de la pluja sobre la R4 del Felip. Ai Felip!!!Espero que no tingui goteres!!!
Pàgina 12
Vols participar en fer Cultura pel Poble?
Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR
Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Juntao bé enviant un mail a [email protected]
la Fulla pels nens
1- QUANTES BARRES DE PA FA AL DIA?Unes 300.
2- QUINES EINES FA SERVIR PER FER EL PA?Moltes màquines i les mans.
3- QUIN FORN FA SERVIR MÉS, EL DE LLENYAO EL DE GAS-OIL?El de llenya .
Soufian - Robert To. - Marina - Robert Ta.
1- QUÈ MÉS FAN, A PART DEL PA?Fem coques, croissants, pastissos, ensaïmades…
2- QUANTA GENT HI TREBALLEU A LA NIT?Som dues persones.
3- QUINS DIES DE LA SETMANA FAN ELSPASTISSOS?Els divendres i el dissabte al matí.
Daniela - Nerea - Ivan - Maria - Àngels
1- A QUINES HORES VA A DORMIR?Des de les 10 de la nit a les 4 de la matinada, i algunamigdiadeta.
2- ON COMPRA LA FARINA?A Lleida, a les Borges Blanques ….
3- QUAN TEMPS HA D’ESTAR EL PA AL FORN?Aproximadament 1 hora.
Arnau - Carme - Oriol - Guillem
1-COM FAN EL PA (INGREDIENTS)?Amb farina, sal, llevat i aigua.
2- QUÈ FA ALGUN DIA DE FESTA?Sí, el diumenge.
3- QUÈ HA D’ESTAR MOLT CALENT, EL FORN?Sí, a uns 240º.
Clara - Dori - Elyas - Marçal
1- QUANTES HORES TREBALLES?Moltes, més de 10 hores al dia.
2- QUANTS ANYS FA QUE TREBALLES DEFORNER?Des dels 16 anys, és a dir uns 20 anys.
3- QUINS TIPUS DE COQUES FAS?Fem coques de sucre, d’escalivat o recapte, demacarrons.
4- A QUINS POBLES REPARTIU EL PA?A més de La Fuliola, a Tornabous, les casetes deBoldú...
Manel - Marc - Judit - Mireia
Racó del protagonista - Cicle inicialENTREVISTA: EL FORNER "CAL BONEU"
Núm. 106 Pàgina 13
AGROUNIÓ I SECCIÓ DE CRÈDIT, SCCL
C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida)Te l . 973 61 00 47 • Fax 973 61 03 99 • 25334 CASTELLSERÀ (L le ida )e - m a i l : c o o p f u l i @ l l e i d a . n e t • P à g i n a w e b : w w w. c o o p . l a f u l i o l a . c o m
PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALSFRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA
Departament d'Assegurances
agrounió
la Fulla pels nens
El dimarts dia 30 de gener, aniversari de la mort delgran pacifista indi Mahatma Gandhi, es celebra eldia mundial de la Pau i la no-violència que fouinstaurat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquíLlorenç Vidal i Vidal.
A l'escola aquest any hem decidit celebrar-lo fentconfeccionant uns coloms símbols de pau que hemguarnit amb les nostres mans.
A la plaça de l'Ajuntament, tots a l'hora hem enlairatglobus blancs com a símbol de concòrdia, tolerància,solidaritat, respecte, no violència i pau.
30 DE GENER: DIA DE LA PAU
Pàgina 14
pàgina de les entitats
ÀGATES 2007Aquest any les Àgates de La Fuliola i Boldú ens han apropata les festes del Brasil! De bon matí, un grup de jovesbrasileres ens van posar el ritme al cos amb els seus ballsi música, tot fent el primer àpat del dia, (un esmorzar bencalentet que va d'allò més bé quan arriba el fred). Després,tot fent festa, vam anar a portar els regals a les senyoresmés sàvies i amb experiència del nostre poble (les padrines).Un cop celebrada la Missa, ens vàrem reunir totes a laPlaceta de Can Tossut, on, amb molt bona companyia, vampoder degustar diferents delícies del Brasil i gaudir d'unsespectacles de nivell més que nacional, parlem de nivellmundial! Esperem que us en quedi un record agradable idivertit, i que d'aquest dia hagueu acabat carregades deregals, optimisme i amb moltes ganes de retrobar-nos elpròxim any amb noves sorpreses!
Fins l'any que ve!La Junta de les Àgates.
COM UNA TACA D'OLICom una taca d'oli, es van estenen per la província deLleida les Associacions de Donants de Sang (a Lleidasempre som els últims). Les Associacions tenen com afinalitat promoure la donació de sang i agrupar a totesaquelles persones que sentin l'esperit de solidaritat iestiguin disposades a donar periòdicament una mica dela seva sang i fomentar l'hàbit de donar sang entre lespersones del seu entorn.
L'any passat la província de Lleida, va ser la provínciaamb més donants de Catalunya per nombre d'habitants.Ha sigut possible perquè als pobles hi ha més consciènciade donar sang. Tots tenim familiars, amics i conegutsque han tingut de rebre sang, per això ens costa menysprendre el compromís de donar-ne, però no vol dir quela feina ja estigui tota feta, queda moltes coses permillorar.
La primera és conscienciar a la societat de la falta desang (la societat és la responsable de donar-la i és ellala que la rep). Les entitats i col·lectius hi tenen molt adir i a fer, perquè representen i poden arribar a un nombremolt important de gent. L'Associació de donats de sangha pensat amb ells i posa a la seva disposició ser-ne SociHonorari per fomentar l'hàbit de donar sang entre elsseus associats (Clubs esportius, AMPA, Entitats culturals,etc.).
La Fuliola és la que te més pes dins l'Associació, sóntres persones que formen part de la Junta de l'Associacióde Donants de Sang de l'Urgell, són: Miquel Bros,Montserrat Casteràs i Carme Piera. La seva tasca esarribar a tots els pobles de l'Urgell on es fa donacions,
preparar el camí perquè quant arribi la Unitat Mòbil perfer l'extracció, trobi el màxim de persones disposadesa donar sang, un lloc acollidor on fer l'extracció i unsportaveus dels donats de sang, per recollir les inquietudsdels donants. De moment només hi ha representants aTàrrega, Anglesola i Fuliola. Des d'aquí invitem a totesles Entitats i persones a formar part d'aquest projecte,per tal d'aconseguir que l'Urgell sigui la comarca mésconcienciada en la donació de sang i que tingui el nombremés alt de donants. Per més informació estic a la vostradisposició al tel. 678430520 on podré aclarir tots elsvostres dubtes.
CARME PIERA ISERNPresidenta de l'Associació de Donants de Sang de l'Urgell
Núm. 106 Pàgina 15
pàgina de l'ateneu
DESEMBREEXCURSIÓ PER L'ENTORN: CASTELLSERÀEl diumenge 17 de desembre tocava anar cap a Castellserài rodalies. Des del Camí Gran, un grup de personesesperonats per la Secció Esportiva de l'Ateneu, s'hi vandirigir per anar a fer cap al camí de la Guàrdia d'Urgell,passar pel costat de la finca Tarassó i tornar ja cap a laFuliola al cap de 10 quilòmetres aproximadament i dueshores i mitja.
CURSA DEL PAVOAquest any, el diumenge abans de Nadal es va ensopegaruna jornada bastant freda, cosa que dóna encara més mèritals participants d'aquest esdeveniment esportiu. La novetatés que s'han augmentat les categories (petits, mitjans i grans)fent a més diferenciació per sexe, per la qual cosa es vanrepartir més premis: dos pavos pels grans, dos pollastrespels mitjans i un peluix per als petits, a més de xocolatadesfeta per a tots els participanst i un obsequi gentilesa deLa Caixa. A les pàgines següents en teniu el reportatgefotogràfic.
DIADA DE SANT ESTEVELa proposta de l'Ateneu per passar la tarda del dia de SantEsteve fou la següent: cantada de Nadales i recital del poema“El conte de Nadal” de Josep Maria de Sagarra acompanyatsamb l'actuació de la coral de Barbens i d'actuacionscoreogràfiques d'un grup de jovent. La proposta sembla queva agradar, doncs l'assistència fou nombrosa al LocalPoliesportiu; esperem que es consolidi el costum de passaraquesta tarda amb l'Ateneu, de propostes us en anirem fent.
FEBREREXCURSIÓ A VERDÚ I GUIMERÀLa excursió es va programar primerament al mes gener,però no sabem si degut a les festes, la gent no es va animarmassa, així que finalment es feu el diumenge de febrer,que a les 9 del matí i a la Plaça de l'Ajuntament els cotxesdisponibles van fer cap cap a Verdú. Des d'allí es començàla caminada cap a les Ventalloles, los Ballesters, Guimerài tornada cap a Verdú passant per la Bovera, lo Comellardesprés de gairebé unes quatre hores, a més, qui voler esva poder quedar a dinar a un restaurant de Verdú.
MARÇASSEMBLEAEl dissabte 2 de març tocava assemblea ordinària, l'assistènciafou nombrosa en comparació del que venia sent habitualen els últims anys. El motiu podia ser doble: per una bandal'assemblea tenia lloc al nou Local Social de l'Av. Catalunya,64, així doncs, s'estrenava; d'altra banda, a la finalitzacióde l'assemblea hi havia un petit sopar per comentar la jugada i a més poder mirar de prop el nou local.
Una parada per la foto de rigor.
Unes participants durant el recorregut per Boldú
Nadales, mares i fills.
Pàgina 16
pàgina de l'ateneu
NADAL A L'ATENEU
Els grans.
Els mitjans.
Els petits.
Xocolata desfeta per a fer passar el fred.
La rebel·lió del pavo.
Núm. 106 Pàgina 17
pàgina de l'ateneu
NADAL A L'ATENEU
Mirant de prop el solista.
Instruments diversos per l'acompanyament.
El moment de la coreografia.
Un dels rapsodes i la coral al fons.
Tot l'equip intèrpret de les Nadales.
Pàgina 18
pàgina de l'ateneu
La sessió de l'assemblea fou atapeïda, doncs el tema delocal s'emportà part del debat, us en destaquem els temesmés importants:-Proposta acceptada de quota reduïda pels menors de 18anys, a petició d'aquests prèvia comunicació per escrit.-Fraccionament del pagament de la quota d'associat, teninten compte l'augment previst per l'aportació al local. Elprimer fraccionament tindrà entre gener i febrer, i el segon,al mes de juny o juliol.-Renovació de la Junta, que queda de la següent manera:entren com a vocals el Francesc Vila i el Mambé Dembéléi surt l'Anna Mari Ardèvol. Així mateix, hi hauran membrescol·laboradors en diferents matèries, que sense ser membresde junta s'implicaran en el mateix grau a les activitatspertinents.
DIADA DE LA DONA TREBALLADORALes dones de l'Ateneu s'han començat a posar amb marxa.La primera cosa que han fet és fer una revisió del que enqueda del moviment feminista. Doncs per anar a un llocamb garanties, és saber on volem anar i on som. I així hovam fer el passat disabte 10 de març, a la llar dels Jubilats,amb la xerrada que vam celebrar en motiu del dia de ladona treballadora.
Vam parlar de la nostra petita historia personal, de comhavíem viscut nosaltres la revolució i de com al llarg delssegles s'havien negativitzat algunes propietats de la condicióhumana tot atribuint-les, sense cap base científica, a lesdones.
Veiem que crear aquesta branca de les dones pot ser unaoportunitat per revifar l'esperit de canvi del movimentfeminista que va impulsar la primera branca de dones del'Ateneu. Ara podem mirar enrere i veure què falta, què noha canviat i per què no ha canviat. Podem a anar més enllà,i veure com les exigències de la societat masculina nonomés ens han ferit a nosaltres, també fan molt mal alsnostres companys, els homes. Potser ara una de les tasquesés implicar als homes, per avançar junts, un al costat del'altre. Pot ser una tasca engrescadora i diferent.El feminisme se'n va cap a l'humanisme, veniu?
EXCURSIÓ A LA GUÀRDIA D'URGELLCom cada mes, sense falta, la Secció Esportiva de l'Ateneu,feu una convocatòria per anar d'excursió. Aquesta vegada,un grup d'unes nou persones varen caminar durant quatrehores per fer la ruta des de la Plaça de l'Ajuntament, perfer cap a la Guàrdia, anar fins el repetidor i tornar pel mateixcamí.
Al peu de la creu entre Verdú i Guimerà
Una imatge de la xerrada.
TEATRE
El dissabte 13 de gener, el grup de teatre d'Ivars d'Urgell“La Sucrera”, fou convidat per C.E. La Fuliola per arepresentar la peça teatral "Quina parella!". S’acompanyauna imatge de la representació que va tenir lloc al localPoliesportiu amb una assistència aproximada de 150persones.
CARNAVAL 2007
Us adjuntem la imatge d'un dels moments méssignificatius del dia de Carnaval a la Fuliola: l'hora demenjar les cassoles. La jornada del dissabte 24 de febreres complementar amb un esmorzar popular pel matí iball a la nit.
Núm. 106 Pàgina 19
actualitat
TRULLOLSÒ P T I Q U E S
Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal)Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA
Av. de Catalunya, 42Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA
Pàgina 20
A S S E S S O R I A
FISCAL • COMPTABLELABORAL • ASSEGURANCES
Av. de Catalunya, 37Tel. 973 570 670Fax 973 570 090
25332 LA FULIOLA (Lleida)
cultura
LLCCC'07
La Capital de la CulturaC a t a l a n a é s u n ainiciativa, adreçada aldomini lingüístic icultural català, que téc o m a o b j e c t i u scontribuir a ampliar ladifusió i el prestigi socialde la llengua i cultura
catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territorisde llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionari projectar el municipi designat com a Capital de laCultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior.
L'Associació Capital de la Cultura Catalana, entitatconstituïda l'any 1998 amb la finalitat d'instituir, convocari desenvolupar la celebració anual de la Capital de laCultura Catalana, és la legítima propietària de la marca“Capital de la Cultura Catalana”.
Les capitals culturals varen néixer a Europa. Atenes(Grècia) fou la primera ciutat designada com a CapitalEuropea de la Cultura, el 1986.
Al continent americà, la iniciativa de les capitals culturalsva sorgir el 1997 i la primera Capital Americana de laCultura de la història fou Mérida (Mèxic), l'any 2000.
D'altra banda, alguns països han creat, també, les sevescapitals culturals nacionals. A Europa és el cas dePortugal, des de l'any 2003.
Al continent americà, Canadà, Brasil o Mèxic posaranen marxa la seva capital cultural a partir del 2005. Podenoptar a la designació de Capital de la Cultura Catalanaqualsevol municipi o parròquia (també comarca quan la
demografia sigui reduïda) de més de tres mil habitantsque presenti, en temps i forma, la seva candidatura. Hande pertànyer a algun dels següents territoris:
• Catalunya• País Valencià• Illes Balears i Pitiüses• Franja d'Aragó• Catalunya Nord• Principat d'Andorra• L'Alguer
I aquest any ha arribat el torn a les terres de ponent.Lleida es aquest 2007 la Capital de la Cultura Catalana.Així el 2007 arriba farcit d'activitats per convidar aconèixer els valors íntims i singulars de la nostra culturai difondre-la entre els diferents panorames culturals. Unaoportunitat única per facilitar la incorporació delsciutadans recent arribats a la cultura que ara els acull.Per això, el carrer i la seva gent seran els protagonistesa l'hora de donar el tret de sortida a la capitalitat.
Per més informació: www.capitalculturacatalana07.cat
Núm. 106 Pàgina 21
HISTÒRIA DEL QUE FOU UN ATENEUTota iniciativa des d’un començament pertany a unspocs. A vegades, són els inadaptats políticament o inquiets,els que es mouen perquè volen superar o canviar sistemeso coses. Així, va ésser, que uns poquets, més o menys,d’afinitat ideològica, pretengueren comunicar-se, ambmés gent.
No eren més que sis o set, els quees reunien a cal Llorença, en elcarrer d’Amunt, avui Esglésiaque enfronta amb un arc la portade cal Farriol i el porxo del Portal.Formaven una “penya cultural”només, per les ganes de fer algunacosa. A la dita casa s’aplegaven:els germans Ramon i Josep Pons,Pere Ortiz, Bartomeu Solé, AntonPons (del pastisser), Miquel Isern(Cedaços), el Torretes del Tarròsi Camilo Companys. En Camilova portar un reglament o estatuts,de l ’Ateneu Popular deBarcelona, i va tenir cuita detramitar la legalització deL’Ateneu Popular de La Fuliolai a més aportà, un gros lot dellibres, que junt amb els quetenien augmentaren la biblioteca.No se sap, per quins motius, espassaren de la plaça de l’església,les il·lusions i mal de caps, a calRamonet del Mingo: un local molt esquifit, jo mateixvaig tenir l’oportunitat d’estar-hi, una petita saleta omenjador, unes poques cadires, desiguals, un prestatgede llibres, que els semblava que en tenien molts, veient-se en ells que havien anat de mà en mà.
En el mateix any 1930, es reuniren de nit (en cap local)en una riba, tocant el cementiri vell, quasi tots els mateixosja anomenats i planejaren la necessitat d’organitzar unAteneu, per atreure al poble i fer cultura. Es manifestarendivergències; que si seria millor que es fes a la vegadacafè i que es pugues servir begudes, a fi d’assolir ingressosper al sosteniment de l’Ateneu i poder unir mes el poble;entre ells algú més purità –digué- que si es feia incloent-hi cafè i jugant a cartes no ho trobava be...
No tardaren a passar-se al local de sobre la tenda, queavui hi ha l’SPAR. Allí ja tenien una sala adequada, gran,amb bons finestrals en els dos caps de sala i de nit benil·luminada. S’hi pujava per unes graus foranes de pedra,encastades a la paret, resguardades per una barana deferro i al peu d’elles hi corria una sèquia de rec, la sèquiaes travessava per una llosa de pedra que feia de pont.
Com que decidiren obrirdiàriament, tarda i nit, feia faltaun bidell: Marcelino Farrás pensà,que l’Ateneu no podia funcionarsense sacrifici i ell es brindà persis rals diaris; s’ha dit que teniael tabac de franc i com no fumavano feia tant sacrifici, però deiaque en feia d’altres, per exemple:un jugador de cartes –el joc eraun passatemps- et demanava queli portessis una capsa de llumins,la capsa valia cinc o deu cèntimsi et donava una pesseta, anavesal taulell per canvi i li duies a lesmans... voleu més?... i que la sevadona el suplia a les sevesabsències... quan no!... formavenels dos... i que mes?
Un gran èxit va tenir una mostrade treballs escolars hi presentarenuna funció de treballs que foren
admirats i sorprenents. Dos bons dibuixants hi havia alpoble: Sebastià Navau i Melchor Niubó. Navau dibuixavaal llapis i al carbó molt professionalment ja; i en Niuvóa l’aquarel·la i la caricatura.
Però els dos, potser per allò del content d’ésser elogiatsvan seguir tota la seva vida treballant dins del campartístic. Ramon Farràs fou un altre expositor, era d’oficicanyissaire i va presentar uns busts fets d’argila que noli faltà mèrit de fer-los. Escollí els busts prou difícils deLenin i de Marx, els va fer ben expressats, amb tots elstrets fesonòmics.
En una conferencia, que es pogué fer per la tolerànciadel alcalde, un conferenciant dels molts que per idealisme
+ de 20 anys de la fulla
Al 1983, i al número 5 de La Fulla, es publicava HISTORIA DEL QUE FOU UN ATENEU, una crònica (recordatori)que en Josep Vilanova i Martí ( JOVI M) ens oferia de les seves vivències i feina feta al primer Ateneu de La Fuliola.Al nostre temps, en un moment significatiu de l’Ateneu Popular, pel que significa la nova ubicació de l’entitat en localpropi, es prou aclaridor recordar part de la nostra història, seguint les petjades dels promotors de l’ateneu al nostrepoble.
Pàgina 22
anaven pels pobles, no buscant la “pela”, se’n depasivolguen aprofitar el temps, veient-se requerit ambmoltes preguntes i aclaracions, l’horari no permeté donartot el compliment que els ansiosos exigien i es segui percarrer, xerrant i dialogant ens aparegué el dia, trobant-se desperts. Tinguérem de córrer a buscar la senalla dela manduca, per a ésser-hi en començar el treball de lamàquina de batre.
L’any 1930 Fermin Galan i Garcia Hernandez s’insurgirena Jaca contra la monarquia, per la pretesa d’una república,van tenir fallada en el intent i foren sotmesos. Fou el 12de desembre que es revoltaren i es donaren i per unconsell de guerra rabiós el dia 14 ja van ésser afusellats.A copejar, a l’Ateneu es presentà un piquet gros deguàrdies civils, -és creu que per inducció- ja quedirectament, d’arribada, anaren a recavar informes oordres. Imbadiren l’Ateneu de forma vandàlica, nomolestant a ningú, però els bustes de Marx i Lenninsaltaren pels graons, sense tenir-se a la barana, esmicolant-se en un cabàs de miques. El parte deuria de ser de“Mision Cumplida” feta la clausura de l’Ateneu.
En el començament de l’any 1931 ja l’Ateneu ocupavael local, que avui es projecta el cine i era del mateixpropietari del local que havien ocupat a la plaça del’església. El local era partit amb dues sales. La méspetita era utilitzada per a cafè, tenia una cabuda d’uncentenar de persones amb portes vidrades que donavenal carrer de la Font i un finestral vidrat que permetiadonar claror suficient de dia. Es comunicava des de dinsla sala del cafè amb un annex i allí una altra saleta bastantadequada tenia lloc la biblioteca. Lloc molt silenciat ambun gran vitrall que rebia llum del carrer de la Font. Ompliala sala una gran taula en el mig, llarga i ampla; premsai revistes d’actualitat, tinters, plomes i paper d’escriure,sobrecartes, tot a l’abast de qui en volia fer-ne us. Labiblioteca ja filerava amb la presencia de molts llibres,entre ells una valuosa enciclopèdia que està guardada al’ajuntament. Des de el cafè una altra porta obria el pasd’un corredor que era el llarg dels fons de l’escenari is’entrava a la sala d’espectacles que passant-la de cap acap tenia sortida/entrada per l’avinguda Catalunya.Aquesta sala la varen condicionar fent-hi un pis de llotges,treballant-hi a deshores.
Les parets del cafè eren prospectades de màximes:“L’alcohol es un veneno, no en beveu”, però si endemanaves te’n servien. “la religión es el opio del pueblo”,segur que no tots havien deixat d’anar a missa. “A cadapoble hi ha una llumenera que es el mestre d’escola iuna boca que bufa que es el capellà”. “per cada escolaque s’obre es tanca una presó”.
La sala d’espectacles donava vida a l’Ateneu; conferenciesi mítings solien aplegar a molts concurrents del poble idels pobles veïns. Es donava el cas que en cap altre pobledel contorn es desenvolupava tants afanys de cultura.També es desplaçaven pels pobles a demanda delsmateixos, donant-se canvis d’impressions del moment.Un grup escènic d’aficionats al teatre es lluïa fent bonesactuacions.
Aquells militants de l’Ateneu que es feien pas en elcaminar com assenyalà Garcia Lorca, que en una i altrapetjada fan camí. Ells ja sentien la necessitat de formarun sindicat del pagès per la seva defensa, la necessitatde formar una cooperativa del consumidor per la sevadefensa, la necessitat de fer un mitjà per comunicar.Doncs muntaren el sindicat, la cooperativa de consumi publicaren quinzenalment en català “Combat” i no espot dir que no en fessin de combat, com tampoc que noes defensessin.
La primera conferencia que es donà a l’Ateneu fou d’unmestre d’escola i inspector escolar. Fermin Palau Caselles,fill d’un metge i del poble Alcoletge, havia estat moltsanys aquí a la Fuliola. Era col·laborador de diari LASNOTICIAS on tenia una secció titulada “Vista y Oido”.Publicà un article reflectint la impressió que l’afectà enel seu pas per la Fuliola. Era així: “Fuliola, pueblo de laprovíncia de Lerida, del llano de Urgell, de gentesimpatica, calles atrayentes, con algun rincon que esevocacion y recuerdo. He estado unas horas en el Ateneode la Fuliola, sus paredes muestran pensamientossublimes, tiene un presidente de grandes arrestos y unajunta caldeada por el entusiasmo. Fuliola será un puebloque irradiarà como una lucecita por esta gran comarca,que es el Urgel”. (el president era Josep Pané Argelich).
El carnaval d’aquell any, per la manera que es va ferl’enterrament del “carnestoltes”, servint-se de un cotxeque s’usava per enterrar, però que se l’hi havia tret lacreu es denuncià com a immoralitat i ofensa a la religió,faltà poc per fer-se un judici. A Lleida s’hi concentravencentenars de persones que prop de l’hora d’iniciar-se esva suspendre. El carnaval era d’una popularitat, no podiadir-se que era de l’Ateneu, clar que si hi hauria socis del’Ateneu, com d’altres que no n’eren.
El 6 d’octubre de 1934 també tingué repercussió enl’Ateneu. Sofrí una nova clausura, temps del bienni negre.Els anys de guerra civil, convulsionà molt l’ambient i lavictòria del franquisme, martellà l’Ateneu Popular de laFuliola, posant una llosa, per quaranta anys, sense rèquiem.
JOVI M.
+ de 20 anys de la fulla
Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)
MoblesCarullaC
Núm. 106 Pàgina 23
JESÚS ha estat sens dubte el personatge que figura enmés obres artístiques, no obstant no es coneixen els seustraços físics i, més encara, és impossible escriure la sevabiografia en el sentit modern del terme, com Sòcrates,no va deixar res escrit, l'únic que sobre ell coneixemtextualment, i encara amb dubtes, és el que relaten elsevangelis de Marc, Lluc, Mateu i Joan, i també els apòcrifde Felip que, per una altra part, no tenen intencionalitathistòrica, sinó que son narracions amb un peculiar estilliterari per a deixar constància escrita de la vida i elmissatge del Mestre. Però no per això deixen de ser“històrics” els fets que relaten. Lluc, el metge siri quedominava a la perfecció el grec, la seva llengua mare,ho deixa ben clar en el pròleg que precedeix al seuevangeli:”Doncs, molts han intentat narrar ordenadamentles coses que s'han verificat entre nosaltres, com ensl'han transmès els que des del principi van ser testimonisoculars... després d'haver investigat diligentment tot desdels orígens, t'ho escric pel seu ordre, excel·lentíssimTeòfil...”. Teòfil, pel tractament que li dona Lluc, seriaun personatge important i influent de l'entorn.
L'anomenada crítica radical que els protestants lliberalsvan aplicar als Evangelis va arribar inclús a la negacióde l'existència històrica del Natzarè. Ni Just de Tiberiadesen la seva Historia dels jueus, ni Filó d'Alexandria parlende Jesús. Però la seva existència històrica es testimoniadaamb suficient claredat per autors com Tàcit en els seusAnals; Suetoni en Vita Claudii; Plini el Jove, procònsolde Bitinia, en la seva carta a l'emperador Trajà, escritasobre l'any 70, i Flavi Josefus en les seves Aniquitatesrefereix que “ el sum sacerdot Ama va acusar detransgredir la llei al germà de Jesús, de nom Jaume”.
No poden entendre's la doctrina i la vida de Jesús sensesituar-les en el seu context històric. Palestina era un
territori administratiu romà, l'imperi dels quals haviainiciat el seu període de màxim esplendor polític iterritorial, el Mediterrani s'havia transformat amb unllac romà i l'autoritat imperial prevalia en totes les sevescostes, amb la pujada d'August, que va morir l'any 14després de Crist i al que va succeir el seu fill Tiberi,coetani del Natzarè.
En temps de Jesús la metafísica de Plató i Aristòtelshavia perdut el seu atractiu. Els sistemes filosòfics mésestesos eren l'epicureisme i l'estoïcisme. La doctrina deJesús conté elements d'ambdós sistemes. Per exemple,els estoics van proclamar la igualtat i la germandat detots els homes. Per una altra part tenien vigència encaraels misteris, com el d'Ulises i el de Dionis. Inclús elmisteri egipci d'Osiris havia aconseguit un bon fonamenta Roma.
He cregut convenient fer aquesta introducció per entendreel personatge històric de Jesús.
Un missioner al Japó estava decorant la façana de laseva església en dates de Nadal, quan un veí, al passar,li va comentà: “Vaja! Així que també vostès els cristianscelebren el Nadal!” En un món en procés de globalització,aquestes dates s'han convertit en les més universalscelebrades del planeta. Però què és el que va succeir aBetlem un 25 de desembre de fa dos mil i pico d'anys?
En realitat, aquesta data té la mateixa probabilitat de serl'aniversari del naixement de Jesús que qualsevol altra.En el segle IV, els cristians de Roma van elegir el 25 dedesembre per a commemorar el natalici de Crist permotius que no estan del tot clars. Sembla ser que es vaescollir aquest dia per la seva coincidència amb la festadel naixement del sol invicte, celebrada poc després delsolstici d'hivern. Crist, el sol simbòlic de la religió
biografies viscudes
JESÚS DE NATZARET
Pàgina 24
biografies viscudes
cristiana, va heretar així el seu aniversari del culte pagàde Roma.
En quan a l'any, els evangelis de Mateu i Lluccoincideixen en senyalar que Jesús va nàixer durant elregnat d'Herodes el Gran (Mateu 2,2; Lluc 1,5). Però,aquest rei va morir l'any Quatre abans de Crist. Si elnaixement de Jesús va tenir lloc durant el seu regnat,Crist va tenir que nàixer al menys Quatre anys abans deCrist!
Objectivament, ni Jesús ni els seus pares van tenir lamenor responsabilitat en que naixés “abans de Crist”:la culpa la va tenir Dionís l'Exigu, el monjo que, l'any533, va calcular l'inici de l'era cristiana. Dionis es vaequivocar en varis anys, i va situar la data del naixementde Jesús després de la mort d'Herodes, en contra de ladada dels evangelis.
El que el cristianisme celebra per Nadal no es lacommemoració d'una dada, sinó que “La Paraula de Deues va fer carn” (Joan 1,14). Deu que ve en la fragilitatd'un nen.
Per una altra part, ens preguntem si Jesús va tenirgermans. En l'Evangeli segons Sant Marc, els veïns deJesús es preguntaven:”No és aquest el fuster, el fill deMaria, i germà de Jaume, Josep, Judes i Simó? No hison les seves germanes aquí amb nosaltres? (Marc 6,3).Es suposa aquí que Jesús va tenir sis germans.
Els cristians han tractat d'harmonitzar aquest versicledels evangelis com la tradició de fe que comfesa queMaria es va mantenir sempre verge. Ja en el segle II, elprotoevangeli de Jaume, l'apòcrif ortodox més antic quees conserva, relata com Josep es va casar ja vell ambMaria, aportant al matrimoni fills d'una relació anterior.La posició tradicional de l'Esglesia catòlica ha estatinterpretar aquesta paraula “germà” dels evangelis en elsentit de “parents” pròxims (Catecisme de l'EsglesiaCatòlica, n.500). De fet, els termes de parentesc s'utilitzen,encara avui, de manera molt fluida en l'Orient Mitjà. Lamajoria dels protestants consideren actualment que lavirginitat de Maria havia de ser entesa “en un sentitespiritual” i accepten amb naturalitat que Jesús poguéstenir germans.
També em de tenir en compte que es dels pocspersonatges de l'antiguitat que no va pertànyer a l'elit;que ens arriba amb el llenguatge del poble i el punt devista dels pobres. Es un treballador artesà. Donades lescondicions rudimentàries de la vida en els pobles deGalilea, Jesús seria un treballador amb diverses habilitats,que igual arranjava una porta que reparava una barca.
Un personatge que ha donat molt que parlar es la figurade Maria Magdalena. Des dels anys 70, obres de ficcióhan presentat a Maria Magdalena com a novia o esposade Jesús. El best-seller "El codi Da Vinci" fins i totespecula amb el llinatge secret de descendents del seumatrimoni. Però la seva imatge sensual, de prostituta,es fruit de la confusió. Des del segle VI, l'Esglesiaromana va identificar en una mateixa persona a tresdones dels evangelis: la pecadora que ungeix els peusde Jesús a la casa de Simó (Lluc 7,36-50); Maria deBetània, que té un gest semblant amb ell en la sevapròpia casa abans de la seva mort (Joan 12,1-11); i Mariade Magdala, deixebla de Jesús present a la seva crucifixió,i la primera persona en anunciar que Crist ha ressuscitat(Joan 19,25; 20,1-18).
Les esglésies orientals sempre consideren intolerableque es denigri a aquesta dona “apòstol dels apòstols“.L'Església catòlica s'ha desmarcat d'una llarga tradicióque la va representar com a pecadora, i que va inspirara Vermeer o Velázquez. A la reforma del Missal de 1969es va eliminar de la litúrgia catòlica tota referència alsseus pecats.
Al 1945, una nova dada sobre les suposades relacionsentre Jesús i Maria va irrompre a l'escena: proa de Nag
Hammadi (Egipte), uns pagesos es varen trobar amb 13codis escrits en copte. Un d'ells va escalfar el sopar delsseus descobridors, però els altres van sobreviure. Erenuns escrits dels gnòstics, un moviment cristià heterodoxque va floreixer en els primers segles. Entre aquestsllibres hi ha els evangelis apòcrifs deTomàs i de Felip. En el de Felippodem llegir: “La companya delSalvador es Maria Magdalena. ElSalvador l'estimava més que a tots elsdeixebles i l'estimava habitualmenta la boca”.
Però els científics son més cautes queels novel·listes. La majoria vinculaaquesta afirmació al Jesús històric iel consideren part de les reflexionsesotèriques dels segles II i III. KarenKing, professora de Harvardespecialitzada en la Magdalena,conclou: “No hi ha dades que afirminque ni Jesús ni la Magdalenaestiguessin casats, no diguem l'un ambl'altre. De l'argument del silenci espot saltar ambdues direccions. Per uncostat, per que no podien tenir
relacions sexuals? Però per que cada vegada que esposen junts a una dona i a un home s'ha de pensar quehi ha sexe pel mig?”. Maria va sostenir una posició entreels deixebles de Crist, estem preparats per acceptar queno va necessitar casar-se amb el Mestre?
En l'època de Jesús, tota afirmació sobre Deu teniaimmediates conseqüències polítiques. L'Imperi Romàes sostenia ideològicament en la divinització del'emperador dins d'un panteó politeista. Lesreivindicacions nacionalistes dels jueus també es sostenienen una visió del Deu únic i del paper de Israel com apoble elegit. La guerra que va esclatar entre els jueus iel Imperi a l'any 66 d. C., i que va concloure amb elincendi del Temple i la destrucció de Jerusalem en l'any70, va escenificar d'una forma brutal l'enfrontament dedos teologies.
La predicació d'un Regne de Déu en el que entrarienabans les prostitutes que els sacerdots, la seva rupturade les normes religioses no orientades al bé de la persona,la seva acollida dels pecadors, inclosos els recaptadorsd'impostos, col·laboracionistes amb Roma, va provocardes de molt aviat la irritació de dirigents religiosos. Peròla major provocació va succeir a Jerusalem. Els evangelisnarren com Jesús va expulsar als venedors que feiennegoci en el temple: “Està escrit: La meva casa seràanomenada casa d'oració; però vosaltres l'heu convertiten una cova de lladres”. (Mateu 21,13).
De fet, Jesús preconitzaria que el gran capital ha d'estaral Servei de la gent, no a l'inrevés. Jesús no estariad'acord amb el intercanvi de papers que es dóna avuidia.
Ara fa dos mil anys, Jesús es vaenfrontar enèrgicament als canviadorsde diners.
Particularment crec que no estaria encontra del gran capital. Però sí del'abús de poder que el gran capital potcomportar. En el futur, només uncapitalisme modificat pot sobreviure.
Segons els tres primers evangelis, elgest va tenir lloc un dilluns: el dijoussegüent era arrestat; el divendres, elseu cos sense vida penjava d'una creu.
Als anys 60, alguns intel·lectuals vanproppassar la idea d'un Jesús a l'estilChe Guevara, simpatitzant de grupsguerrilles, i que aquesta va ser laverdadera causa de la seva condemna.
Núm. 106 Pàgina 25
Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93LA FULIOLA
estilista·tractament capilar·extensionsestètica·maquillatge·depilació
estil9olivia
homedona
biografies viscudes
Pàgina 26
biografies viscudes
Proposaven que els zelotes, un grup revolucionari quesegons el historiador jutge Flavi Josep es va constituirl'any 68 d. C., estarien ja actius als anys 30, en tempsde Jesús. Però no hi ha cap dada que confirmi aquestasuposició. Per una altra banda, el missatge de resistènciaanunciat per Jesús no era de caire violent, com va entendremolt bé Mahatma Gandhi, qui va declarar que es vainspirat en el sermó de la muntanya.
La diferència entre l'exèrcit romà i Jesús radicava en elfet que el poble va donar a Jesús el poder voluntàriamenti amb convicció. Amb les seves idees no només vaprovocar els líders romans, sinó també famílies ambinfluència.
La Mare Teresa de Calcuta també va tenir moltsseguidors, però mai va demanar canvis com ho féu Jesús.Això a Jesús li va costar la vida. Aquest succés es repeteixconstantment al llarg de la història. Martin Luther King,Stephen Biko… la llista és llarga.
Jesús sempre s'ha solidaritzat amb els pobres. No estariad'acord en com l'Església d'avui dia està mostrant la sevariquesa.
“Si et fan una bufa, posa l'altra galta”. Quan era mésjove pensava que aquesta resposta era poc intel·ligent.
A l'època de Jesús, qualsevol romà podia demanar alshabitants dels països conquerits que carreguessin ambel seu equipatge durant un quilòmetre.
La gent no tenia altre remei que acceptar aquest decret.La galta. Jesús va dur la càrrega un quilòmetre i després,voluntàriament, va seguir un quilòmetre més. L'altragalta. Amb la seva desposta, Jesús va mostrar al seubotxí com era d'injusta i abusiva la seva imposició senseprovocar la seva ira. Aquesta mesura per evitar conflictessegueix vigent avui dia.
En d'altres situacions, Jesús ha demostrat que les personessón sempre més importants que les lleis dels homes.Jesús no aprovaria mai la nostra mancança de compromísamb els països pobres.
Amb el nostre poder econòmic arruïnem un país comTailàndia per poder comprar barates les seves empresesi també permetem la venda d'armament dels Estats Unitscap als països subdesenvolupats, també l'explotació del'infància, la violència de gènere, els experiments ambconillets d'índies amb els productes farmacèutics caducatsa milions i milions de persones que moren cada dia aconseqüència de la incomprensió dels països del blocdels rics.
O Nigèria, la riquesa petrolífera del qual ha anat a parara mans de multinacionals i del dictador pagat per aquestes.Per al poble no ha quedat res. Mentida: la seva terracontaminada.
Ken Sari Wiwa va escriure un llibre sobre aquest succési va ser executat. Com Jesús. Jesús seria avui dia unactivista compromès amb moviments com la crítica a laglobalització i un col·laborador d'entitats com araGreenpeace i Amnistia Internacional:
John Lennon, a la seva cançó Imagine, va escriure:“Imagina que no hi ha possessions”, mentre conduïa unRolls Royce blanc.
Certes teories no són fàcils de dur a la pràctica.
Les idees de Jesús són universals i tots nosaltres lesportem dintre. Sempre són vigents. Ell, Jesús, és en tot.
Bona Pasqua a tothom!
Ramon Utgés i Vila.
Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida)Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: [email protected]
• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA• INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS• PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS• EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS• INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI
els contes de l'esparver medi ambient
ELS RATPENATSDEL NOSTRE ENTORN (II)
Núm. 106 Pàgina 27
En aquest número continuem el repàs a les espècies deratpenats que trobem al nostre entorn. Si al númeroanterior us anunciava 7 espècies més, veurem que araen són 8, donat que recentment s'ha confirmat la presènciaa l'estany d'Ivars del ratpenat de peus grans (Myotiscapaccini), una espècie gens habitual, mitjançant unajornada d'anellament nocturn.
Ratpenat de Nathusius (Pipistrellus nathusii)
S'havia considerat extingit a la península fins que es vadescobrir una població al Delta de l'Ebre (Flaquer et al.2005). És un ratpenat forestal que realitza gransmigracions (de més de 1500 km), amb zones de cria aRússia, Polònia, Països Bàltics, Alemanya i Suècia.
La seva presència no s'ha confirmat a la zona de l'Estanyd'Ivars, però no es descarta ja que el seusonograma és indistingible del de P.kuhli,per això pot haver passat desapercebut;caldrà confirmar-ho amb la capturà ambmà a les caixes niu que s'han instal·lat oamb xarxes.
La proximitat de la colònia del delta del'Ebre fa que sigui probable que es detectiaquí.
Ratpenat soprano (Pipistrelluspygmaeus)
Molt difícil de distingir per caràcters
externs del ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus),però que recentment ha estat descrit com una espèciediferent a partir d'anàlisis genètics i ecològics (el ratpenatsoprano sembla tenir preferència per ambients méslitorals i de menor altitud que el comú) i, sobretot, desonogrames, ja que s'ha observat que el ratpenat sopranoemet uns ultrasons d'una freqüència (55kHz) claramentdistintingible de la del ratpenat comú (45kHz).
De fet, s'ha confirmat com una de les espècies mésabundants de la zona.
Ratpenat clar d'aigua (Myotis daubentonii)
Es tracta d'un ratpenat aquàtic, és a dir, que caça persobre l'aigua, volant a molt poca alçada.
Vols participar en fer Cultura pel Poble?
Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR
Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Juntao bé enviant un mail a [email protected]
Pàgina 28
els contes de l'esparver medi ambient
En alguns casos fins i tot poden pescar algun petit peixque nedi prop de la superfície, tot i que no és pas la sevadieta habitual.
Passa el dia descansant en forats d'arbres, sota ponts, encases abandonades...
Ratpenat de peus grans (Myotis capaccini)
És indistingible del ratpenat d'aigua mitjançant l'anàliside sonogrames, per això la seva presència no estavaconfirmada a partir de les dades sonores obtingudes finsfa poc. Però la seva captura en mà permet distingir-loclarament gràcies a una sèrie de caràcters morfològicscom són el major tamany dels peus (vegeu foto inferior)o bé la presència de pèl a la membrana que uneix lesdues potes posteriors (el ratpenat d'aigua no té pèl enaquesta zona).
Foto realitzada el dia de la captura a l'estany d'Ivars.La pota de la dreta correspon al ratpenat de peus grans.
Aprofito el tractament d'aquesta espècie per comentaralguns aspectes de la captura de ratpenats. La captura (ien alguns casos concrets anellament) de ratpenats permet
identificar espècies d'altra forma indiferenciables (comés el cas del ratpenats de peus grans).
Per a la captura s'utilitzen xarxes iguals que lesd'anellament d'ocells (el problema és que algunesespècies, les que emeten freqüències més elevades, sóncapaces de detectar fins i tot el fils més fins i per aixògairebé mai s'agafen en xarxes normals, és el que passa,per exemple, amb tota la família dels ratpenats orelluts).o bé alguns dispositius més especialitzats, coml'anomenada arpa, un dispositiu que basa el seufuncionament en fils de pescar, que són indetectablespels ultrasons dels ratpenats.
Com veieu, per a la manipulació dels ratpenats s'usapreferentment un guant ben gruixut per evitar lesmossegades, que si bé no són doloroses, existeix lapossibilitat de transmissió d'alguna malaltia com la ràbia.
Quan es capturen els ratpenats, se'n prenen una sèriade mesures biomètriques. En aquest cas s'està mesurantla longitud del 5è dit (corresponent al nostre dit petit).
Núm. 106 Pàgina 29
els contes de l'esparver medi ambient
Observeu que aparentment semblaria el 3er dit, però elque passa és que els dits 1er i 2n (corresponents alsnostre polze i índex) els tenen molt reduïts.
Ratpenat atrapat a la xarxa.
Ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus)
Ratpenat de gran tamany, fins a 8 cm delongitud (cap-cua).
És una espècie molt ubiqua (pobles, camps,ciutats, marges boscosos...) i fissurícola (esrefugia durant el dia en fissures de la rocao dels edificis).
Present, però poc abundants a la nostra zona.
Ratpenat muntanyenc (Hypsugo savii)
És una espècie del a qual es tenen molt pocsconeixements, tant pel que fa a la sevaecologia com a la seva distribució.
És un ratpenat de petit tamany, però es diferencia dels
del gènere Pipistrellus pel gran tamany del seu tragus(el cartílag prominent de l'interior de l'orella) i percaràcters dentaris. L'anàlisi de la morfologia iestructuració dentària és un altre dels caràcters mésemprats per a la identificació dels ratpenats.
Com el ratpenat dels graners, és present a la zona, peròpoc abundant.
Ratpenat orellut (Plecotus sp.)
Els ratpenats orelluts tenen orelles desproporcionadamentgrans (de més de 3'5 cm, quan ells tan sons mesuren 4'5cm de longitud!). Utilitzen ultrasons d'alta freqüència iles diferents espècies no es poden diferenciar a partirdels enregistraments sonors.
Una curiositat, els ratpenats orelluts dormen en unacuriosa posició: amb les orelles plegades sota els braços
Pàgina 30
els contes de l'esparver medi ambient
(és potser una mesura per evitar una excessiva pèrduade calor?).
Ratpenat orellut en posició de repòs. Fixeu-vos en complega les orelles sota les ales.
A Catalunya es té constància de la presència de duesespècies de ratpenats orelluts, com hem dit, noidentificables segons criteris acústics. A l'estany d'Ivars,però, es pot quasi assegurar que l'espècie identificadaés el ratpenat orellut meridional (Plecotus austriacus),espècie força antròpica i àmpliament distribuïda perCatalunya. Per contra, el ratpenat orellut septentrional(Plecotus auritus) és una espècie forestal que s'acostumaa trobar a zones de major altitud (Flaquer et al. 2004).
Ratpenat cuallarg (Tadarida taeniotis)
És un ratpenat enorme (fins 9 cm de longitud), amb unamorfologia molt característica: grans orelles tiradesendavant, cua llarga (un tret únic entre els ratpenats) iel morro superior arrugat (vegeu la foto).
És una espècie molt ubiqua i que no realitza hibernacions
prolongades (actiu inclús en dies de fred ipluja).Una de les espècies més abundants a l'estanyd'Ivars.
I fins aquí el repàs a les espècies de ratpenatspresents al nostre entorn. El nombred'espècies (10 en total) és molt superior alque un podria pensar en principi quan esparla dels ratpenats; a més, de ben segur que,en propers estudis, s'incrementarà el nombred'espècies detectades.
Arnau Sebé
Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA
Expenedoria núm. 1
M. Carmen Alarcon Alarcon
Estanc · TabacsObjectes de regals
Julita
Flors
Art F loral
Bodes - Corones
Plantes - Ceràmica
Objectes de Regal
C/ Dr. Rius i Tarroja, 325332 La FuliolaTel. 973 57 00 75Mòbil 659 11 74 02
Núm. 106 Pàgina 31
La Llufa és una publicació independent i còsmica boreal. La redacció no es fa responsable dels continguts ofendososamb la moral i l’estat d’ànimo general. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència i/o fruit de la vostrament pervertida.
PRIMERA RESIDÈNCIA SOSTENIBLEDEL PAÍS, AL NOSTRE POBLE!
Les dades de la CICE (comissió d’investigació de cosesd’ecologia) de la Llufa són contundents: de seguir així,la residencia de la Fuliola aconseguirà una despesaenergètica de 0 euros!! I es que la tecnologia emprada,no la coneixem, però deu ser la hòstia, els nostresinvestigadors han constatat que es impossible gastar unaengruna d’electricitat, ni usar un mínim de calefacció ala resi. Aquests nivells d’estalvi energètic son únics almón. Ni a Mollerussa tenen res que s’hi assembli.
¿El nostre ajuntament està fent un gir a l’esquerra verda(ja no gosem a dir alternativa)? Des de la redacció de lallufa esperem que sí. Més que res per a veure si se lienganxa algo del Saura i es posa a defensar la legalitzacióde totes les drogues, això si que seria maco.Quan li vam donar la notícia, Al Gore va tornar a plorar,però no com el dia que va caure i es va pelar el genoll,ara plorava d’emoció: “Amb iniciatives com aquesta, laTerra esta salvada”; diuen que va dir.
JAJAJAJAJA! Mira quina gràcia que ens fem! però...que!¿QUE PASSA AMB LA XXXX RESIDÈNCIA?
XERRADA MULTITUDINÀRIA DEDONES L’ATENEU.
Malgrat el Barça – Madrit (Mdrt), les masses de l’Ateneues van tornar a reunir per fer una xerrameca de dones.Xerrada-col·loqui, en diuen. Que s’han de reunir mésencara per xerrar? A vere si resultarà que es passen eldia calladetes! Mare de déu, quina paciència hem detenir! Bueno. Es veu que ens van estar deixant a parirunes dues hores i mitja, amb fotos i esquemes i tot! Esdevien quedar a gust, les molt... Això sí, anant-li fotenta les galetetes i les infusionetes... ben mirat...no estaria
malament... podríem fer una xerrada tots juntets, aixíl’un al costat de l’altre, eh? Podríem afegir algún licoretamb les galetetes... i parlem de dones... i fem esquemesde coses de dones ... i mirem fotos de coses dedones...dones com la Elsa Pataki...eh?
La participació fou ESPECTACULAR!. Foto: mani
CONFON LA PANXA DEL SEU HOMEPER UN TERRENO URBANITZABLEI LA VEN PER FER PISOS
Com ho sentiu. La Eustèquia de cal Melabufe, la d’aquellacasa que fa cantonada amb lo carrer Barrots i aquellcaminet que porta al cobert del Patacó, que surt del Ruisi Tarroja... pues aquesta. Tota envejosa de les vendes deterrenys dels seus veïns ( ja sabem com és la de calMelabufe), diu que es va confondre i, en veure elFransisco fent migdiada al pati, es va pensar que elsortint del seu home era l’hort que li havia deixat lo iaio.Total, que ara ja han planificat 300 vivendes uni imultifamiliars entre pit i cuixa del Fransisco. Qui lesomplirà? Los del Tarròs, que aprofitant que ruta delCíster és per allí, han decidit de fer clot i omplir “L’Estanydel Tarròs”, que ja n’estan tips de que parin al monumentdel Companys a la nit a fer les mil-i-una.
Vis
ta d
es d
el P
ilar
d'A
lmen
ara.
Fot
o: R
amon
Uso
n
racó de poesia
AM
AR
Mar
ç 20
07
Pri
ncip
is
He
endr
eçat
el c
alai
x; j
a l’
hi t
enia
però
no
se s
ap m
ai q
uè p
ot p
assa
rsi
ve
que,
fet
i fe
t, e
m g
loba
litze
n.A
mb
l’en
dreç
a de
fens
o un
a m
isèr
rim
aqu
ota
de p
oder
: la
de
pens
arlli
urem
ent
el q
ue v
ulgu
i i c
ompo
rtar
-me
disc
reta
men
t d’
acor
d am
b el
que
pen
si.
Fun
ambu
lesc
, fai
g tr
àgic
s eq
uilib
ris
entr
e el
sile
nci i
la p
roca
cita
ti m
enjo
poc
i be
c en
cara
men
yspe
r si
tor
nen
el d
ies
de p
enúr
ia.
No
pass
aré
de v
ell,
però
con
fio
que
sem
pre
hi h
aurà
alg
ú pe
r re
cord
arqu
e el
sol
sur
t pe
r to
thom
, i c
ada
dia.
Miq
uel M
artí
i P
ol(D
espr
és d
e to
t, 2
002)
AM
AR
Mar
ç 20
07
Pri
ncip
is
He
endr
eçat
el c
alai
x; j
a l’
hi t
enia
però
no
se s
ap m
ai q
uè p
ot p
assa
rsi
ve
que,
fet
i fe
t, e
m g
loba
litze
n.A
mb
l’en
dreç
a de
fens
o un
a m
isèr
rim
aqu
ota
de p
oder
: la
de
pens
arlli
urem
ent
el q
ue v
ulgu
i i c
ompo
rtar
-me
disc
reta
men
t d’
acor
d am
b el
que
pen
si.
Fun
ambu
lesc
, fai
g tr
àgic
s eq
uilib
ris
entr
e el
sile
nci i
la p
roca
cita
ti m
enjo
poc
i be
c en
cara
men
yspe
r si
tor
nen
el d
ies
de p
enúr
ia.
No
pass
aré
de v
ell,
però
con
fio
que
sem
pre
hi h
aurà
alg
ú pe
r re
cord
arqu
e el
sol
sur
t pe
r to
thom
, i c
ada
dia.
Miq
uel M
artí
i P
ol(D
espr
és d
e to
t, 2
002)
Foto
: V
asili
ki S
talia