La retallada en serveispúblics de la Generalitataprima l’estat del benestar

El moviment del 15-M: un futur incertperò obert al’esperança

> pàg. 5> pàg. 4

La Marina Altaqüestiona el modelAlzira de gestióprivada de lasanitat

> pàg. 8

Intersindicalguanya leseleccions enl’Administracióde la Generalitat

> pàg. 5

IntersindicalQuaderns sindicals del País Valencià · núm. 48 · Novembre 2011 - Allioli

crisifem front a la

L es eleccions generals celebrades el 20-N han donat la majoria absoluta alPartit Popular. Una majoria absoluta

que se suma a la que ja té al País Valencià.Intersindical Valenciana, davant aquestasituació, anuncia que continuarà defenent elsdrets socials, laborals i econòmics de lestreballadores i treballadors; l’estat delbenestar; els serveis públics de titularitatpública; i les prestacions socials de caràcteruniversal.

Per a Intersindical Valenciana, el nougovern espanyol ha de donar una resposta,immediata i satisfactòria, als cinc milions depersones aturades, més de mig milió de lesqual són valencianes, perquè l’actual situacióés insostenible. Perquè això siga possible,calen altres polítiques distintes de lespracticades fins ara. Aquesta política ha fetrecaure sobre la classe treballadora i la

majoria de la societat els efectes d’una crisieconòmica generada pels especuladors i labanca. Una política basada en ajustos,reducció de drets, reformes laborals oretallades en les pensions que s’ha mostrattotalment injusta, inútil i innecessària.

En aquest sentit, la IntersindicalValenciana proposa l’adopció de mesures,com ara crear ocupació estable; reduir lajornada laboral per la creació de llocs detreball; posar fi a la dualització del mercatlaboral que està castigant les persones joves,les dones i el col·lectiu d’immigrants, ja queels condemna a la precarietat, temporalitat oa treballs sense les adequades condicionslaborals o econòmiques; eliminar l’economiainformal (submergida) que força a treballarsense contracte ni drets un nombreimportant de persones; activar les polítiquesde suport a la indústria i al camp; invertir en

recerca, desenvolupament i innovació;augmentar el salari mínim interprofessional iles prestacions per desocupació per garantirque totes les persones tinguen un treball ouna prestació per desocupació digna osuficient; potenciar els serveis públics com agarants de la prestació dels drets bàsics i lageneració d’ocupació en sectors coml’educació, la sanitat, els serveis socials... iaugmentar les pensions mínimes per garantiruna pensió suficient per a totes les personesjubilades.

Per a Intersindical Valenciana, totesaquestes propostes són necessàries per a ferfront als efectes de la crisi i de les mesuresaprovades pel govern espanyol o valencià quehan retallat drets i prestacions socials.

Intersindical Valenciana també consideraque cal dur a terme una reforma fiscalprogressiva, combatre el frau fiscal, implantar

una taxa que grave les transferènciesfinanceres i crear una banca pública.

D’altra banda, la Intersindical Valencianaes mostra favorable a lluitar de forma real iefectiva contra la violència de gènere i aavançar en les polítiques d’igualtat, els dretscivils i l’autogovern dels pobles queconfiguren l’Estat espanyol.

Per tot això, s’oposarà, de formacontundent, a les polítiques contràries quepuga desplegar el nou govern espanyol.Intersindical Valenciana impulsaràplataformes unitàries que aglutinen sindicats,organitzacions socials i polítiques per plantarcara a les polítiques neoliberals i antisocialsque facen pagar la crisi a les treballadores itreballadors o que suposen una involució enels drets civils conquerits o en l’autogoverndels pobles.

València, 24 de novembre de 2012

Davant dels resultats electorals del 20-N

48 / NOVEMBRE 20112

D iuen que les eleccions no les guanya elPP, sinó que les perd el PSOE. Potsern’és aquesta la raó, però, sense estar-

hi en desacord, seria massa simple adjudicaral partit governant tota la responsabilitat enla desideologització de l’esquerra social i po-lítica que ha portat el PP al govern de l’estat.

Recorde una vesprada que havia estatconvidat a un acte organitzat per un fòrum dedebats destinat a promoure la reflexió polí-tica. Una il·lustre conferenciant, del partit go-vernant a Madrid, intervenia per lloar les vir-tuts del seu partit en la política estatal. La pru-dència del convidat em va llevar les ganes decontestar a la il·lustre política, que ara en-capçala una llista al congrés dels diputats perValència, en sentir-li afirmar, per segona ve-gada, que “l’important és que l’educació siga

de qualitat i no que siga pública o privada”. L’afirmació, en aparença comprensible, és

del tot incorrecta i irresponsable. Incorrectaperquè només l’educació pública pot oferir unaeducació de qualitat, si per qualitat entenemuna educació inclusiva i integradora, demo-cràtica, plural i diversa… I irresponsableperquè situa en el mateix pla d’igualtat unaeducació fruit del compromís democràtic i so-cial amb aquella altra que deriva de l’obten-ció de beneficis econòmics o ideològics.

I és que massa vegades ens oblidem que l’o-rigen dels mals que ara volem combatreprovenen de les polítiques considerades in-evitables, siguen econòmiques o socials, peruna part important dels sectors que es re-clamen de l’esquerra, sense entendre que lainsaciabilitat del capitalisme és infinita.

Hem vist renúncies per una part de l’es-querra política que l’han dut a assumir algunsdels mantra de la dreta com a inevitables, peròtambé hem vist una part de l’esquerra sindi-cal assumir una renúncia rere l’altra, sense queaplaque la voracitat de les patronals. Per a quèserviren les renúncies que portaren a CCOOi UGT a acceptar, fa pocs mesos, la reformade les pensions?

La transcendència de les eleccions a l’Es-tat espanyol és molt important. Guanye quiguanye hi haurà un gran canvi, però no vin-drà de la previsible majoria política, sinó del’acceptació de la inevitabilitat de determinadespolítiques basades en l’eliminació de drets so-cials que ha costat aconseguir dècades. I és pre-cisament aquesta inevitabilitat la que calcombatre i a la que, des d’ara, mateix li de-clarem la màxima bel·ligerància.

Però aquesta bel·ligerància l’hem d’es-tendre a totes les idees que, com cavall de Troia,han anat amerant molts sectors de l’esquerrasocial. Ni qualsevol educació és de qualitat, nipagant s’obté la millor sanitat, ni tenim el quehem conquistat amb anys de lluita i reivin-dicació perquè la nostra societat ha viscut perdamunt les seues possibilitats, quasi en el ba-lafiament. Ni a l’Estat espanyol, ni a Grècia,ni a la resta d’Europa.

Hem de recuperar les idees, combatre eldesànim, resistir als atacs. La dreta social, eco-nòmica i política ha invertit molt d’esforç a con-véncer-nos que solament hi ha una eixida. Peròno cal dir que n’hi ha d’altres i hem d’expli-car-les. La metàstasi de les idees reacciona-ris, presentades com a inevitables i justes, ésfalsa i perillosa. El sindicalisme alternatiu téal davant una gran tasca per a explicar, ambarguments clars, a les treballadores i als tre-balladors que només mantindrà les seues con-questes de dècades de lluita i sacrifici defen-sant-los intransigentment, sense conces-sions. I que, en aquest camí, les amistatsperilloses finalment s’enduen les nostresil·lusions i, alhora, els nostres drets que tantens va costar adquirir.

Recuperar les idees, combatre el desànim, resistir als atacs

Hem vist renúncies del’esquerra que l’han duta a assumir els mantra de ladreta com a inevitables

Sembla com si, indiferent al resultatelectoral del 20-N, s’abatera sobre laclasse treballadora un destí tràgicque la condemna a la calamitat.

El balanç de l’última etapa de go-vern socialista és demolidor: més decinc milions de persones sense faena,mesures d’ajust, retrocessos en la le-gislació laboral, increment de l’edat dejubilació, retallada de la despesa so-cial i submissió a les decisions del po-der econòmic. La gran notícia de l’a-bandonament de la violència perpart d’ETA ha passat quasi desaper-cebuda, ofegada pel soroll de la ca-verna mediàtica.

En aquesta situació, la devastadoracapacitat dels mitjans de comunica-

ció per a transmetre una realitat uni-direccional, ha fet el tsunami delcanvi inevitable. Però, de quin canviparlem?

Darrere de la paraula canvi no hiha altra cosa que voluntat de conti-nuïtat i acceleració en l’essencial, enla voluntat de sostindre un conglo-merat d’interessos econòmics quebeneficien alguns, però que con-demna la majoria a l’empobriment ia la pèrdua de drets laborals i socials.En definitiva, una regressió en igual-tat i drets democràtics. El que ens ofe-reixen consisteix a seguir més fidel-ment les recomanacions del BCE i l’F-MI, una nova reforma laboral queconsagre la discrecionalitat de l’aco-

miadament, la modificació de la ne-gociació col·lectiva fins a debilitar almàxim la posició de la part treballa-dora, aprofundir en la privatització deserveis públics essencials, destruirl’escola pública com a factor de pro-grés i cohesió social i substituir-la perun servei d’assignació i distribució derecursos humans al servei de l’em-presa, transformar la sanitat públicaen un gran negoci privat, prorrogar l’e-dat de jubilació per disminuir lesprestacions ...

No tot serà canvi, també hi hauràpermanències (constants en l’ideari re-accionari), reticències a aplicar pro-grames d’igualtat, polítiques discri-minatòries en funció de l’orientació se-xual, més poder –si això és possible–per a l’Església catòlica, instrumen-talització dels mitjans de comunica-ció públics, atacs a la pluralitat terri-torial i als drets nacionals i, en defi-nitiva, pèrdua de qualitat democràtica.

Realment l’horitzó sembla deso-lador, tal és el presagi que ens marquenels oracles dels mitjans: només hi haun camí marcat i ens hi condueixen.

Una de les condicions bàsiques perevitar la resistència és convéncer de laseua inutilitat. Però no és cert, els nos-tres problemes no són fruit d’un des-tí inescrutable sinó de l’acció concre-ta de persones concretes, i poden sercombatudes: som menys poderosos,però som més.

Els mercats no són ens incorporis,sinó que se substancien en un grupd’especuladors que juguen amb els es-talvis de milers de persones i quecompten amb la complicitat de lesagències de qualificació per desen-volupar els seus negocis. Es busquencoartades per convéncer de la nostrapròpia culpabilitat: vivim per da-munt de les nostres possibilitats, notreballem prou, cobrem massa, no somcompetitius… I a més es busca un bocexpiatori: Grècia. És creïble que deumilions de grecs puguen posar en pe-rill l’economia de la UE?

De què es tracta, doncs? Els be-neficis a escala mundial no han dis-

minuït per al gran capital. Aquells paï-sos que anomenem emergents hancrescut econòmicament, però no hanfet en la mateixa proporció els dretssocials. La crisi és, per als pocs que acu-mulen poder i riquesa, una oportunitatper a retallar els drets conquerits perles treballadores i treballadors durant

segles de lluita i sacrificis a Europa. Se-gons el seu discurs, la crisi remetrà no-més després d’una restricció dràsticade drets socials i democràtics.

La situació actual és dura i no can-viarà amb les receptes que ens han ofe-rit fins ara, ni molt menys amb el trac-tament que ens prometen. Més que uncanvi ens ofereixen aprofundir en eltractament que agreuja els nostresmals.

Les respostes caldrà buscar-les enaltres llocs, caldrà construir-les de nou.Convé recordar els orígens de la de-mocràcia: el concepte de sobirania na-cional no només suposa el dret a vo-tar, suposa que el poder resideix en laciutadania i a ella correspon exercir-

lo. Ara és l’oportunitat per a fer-noscàrrec del nostre destí.

En aquest sentit sorgeixen algunssignes esperançadors en l’horitzó.No s’ha de menystindre l’expressió ra-dicalment democràtica que ha supo-sat el 15-M. Milions de ciutadans i ciu-tadanes de tot el món es rebel·len huicontra els efectes d’un sistema quecol·lapsa, demostrant que és possiblealterar la “normalitat” a través de la ne-gació i la resistència.

El 15-M ha posat sobre la taula al-gunes velles qüestions que són relle-vants socialment i políticament ique convindria tindre en compte apartir del 20-N: un sistema econò-mic que beneficia l’economia espe-culativa sobre la productiva; la pre-carització de l’ocupació, especial-ment greu en el cas de joves i dones,que condueix a una precarització dela pròpia vida; la injustícia estructu-ral d’un sistema que expulsa les per-sones dels seus habitatges i, a més amés, les converteix en deutores vita-lícies; el domini absolut de la co-rrupció en grans àrees de la política;un sistema electoral que castiga la de-mocratització minimitzant les pos-sibilitats polítiques dels que no par-ticipen del bipartidisme; la necessi-tat d’una regeneració i aprofundimentdemocràtic; la política com a com-promís social exercida pel poble en-front de la política com a professió queredueix la participació al vot.

Aquesta és, per fi, la situació entornde la qual hem de reflexionar i deci-dir més enllà del 20-N .

La democràcia no és un sistema aca-bat, ni molt menys irreversible. La his-tòria de la humanitat és la història dela lluita entre una minoria poderosa iuna majoria que lluita per sobreviurei millorar les seues condicions de vida.Defensar les cotes de benestar assoli-des i continuar avançant en la llibertati la igualtat són objejctius de pertoquena la nostra responsabilitat. La resignacióno és, ni de bon tros, el camí que cal se-guir; sí que ho és, en canvi, la resistència,la lluita i la solidaritat de classe.

UNA DATA PER AREFLEXIONAR I ACTUAR

ACTUALITAT CONTRA L’ATAC ALS DRETS LABORALS I SOCIALS

Defensar les cotes debenestar assolides i continuar avançant enla llibertat i la igualtatsón ara els obejctius

El concepte de sobiranianacional no noméssuposa el dret a votar,suposa que el poderresideix en la ciutadania

JOAN BLANCO PAZ

ANTONIO NYACLE

NOVEMBRE 2011 / 48 3

Un model difere nt de produccióorientat al bé comúL’austeritat –de treballadors i tre-balladores– que es presenta com aúnica eixida possible a la crisi con-dueix a un empitjorament de la si-tuació: per molt baix que siga el sa-lari, per molt dòcils que siguen elssindicats, per molt barat que siga l’a-comiadament, per molt pocs dretsque tinguen els treballadors i tre-balladores, i per gran que siga el po-der dels ocupadors, de què servirà totaixò si els empresaris no tenen a quivendre el que produeixen?

És imprescindible orientar elsrecursos a la generació d’altres acti-vitats diferents de les que ara són ca-paces de generar més valor afegit i,alhora, ocupació, com ara les que te-nen a veure amb les energies reno-vables, amb la innovació i les novestecnologies, amb la cultura, l’oci i lacreació, amb el reciclatge i el mediambient, amb l’agricultura, amb els

serveis socials i la dependència i, sem-pre, amb les que permeten la pro-ducció més directa i descentralitza-da dels béns i serveis que necessitala població o un component méshumà i proper de coneixement, ha-bilitats personals o materials i for-mació.

Reduir la desigualtat no és nomésuna qüestió de desig moral, que ja persi mateix és important. A més, és lamanera de fer que les economies fun-cionen millor, ja que la distribuciómés igualitària proporciona ingres-sos més repartits que es destinen enmajor part a l’adquisició de béns i ser-veis, fet que proporciona majoroportunitat de vendes i, per tant, debeneficis a les empreses. Com mésconcentrada estiga la renda, me-nor serà el volum de producció ne-cessari per a satisfer la demanda deconsum, que només pot realitzar quité diners, i el nombre d’empreses ne-cessari per a realitzar-la.

Augmentar els impostsNo és cert que l’Estat no tinga re-cursos per a corregir el seu dèficit so-cial de serveis públics. El que passaés que no els recapta. La gent ambmés diners no paga el que els seus ho-mòlegs paguen a la UE-15. Segons lesxifres subministrades per l’AgènciaTributària, basades en les declara-cions de renda, un empresari ingressamenys que un treballador, les gransempreses espanyoles només paguenun 10 per cent dels beneficis i les per-sones multimilionàries que gestionenels seus ingressos i els seus patri-monis mitjançant SICAV a penes pa-guen l’1 per cent.

Paradoxalment, els mercats no fanmala cara a l’hora de embutxacar-se els diners públics, sempre que noisquen de les seues butxaques. La pri-vatització dels serveis públics signi-fica que la càrrega impositiva, que re-cau en un 75% sobre les cotitzacionsdels treballadors i treballadores,

passa directament a les mans pri-vades amb la consegüent pèrduade transparència i qualitat en elservei.

La taxa a les activitats financeres

Una taxa mínima, sobre un 0,05% percada agent que hi participara, sobre lesactivitats que les entitats financeres re-alitzen tindria efectes immediats so-bre la volatilitat dels mercats, reduiriael volum de les transaccions a curt ter-mini i alentiria la velocitat dels mer-cats financers amb l’objectiu d’ajustar-les a la velocitat de l’economia pro-ductiva real, que és la que generariquesa.

A més, com a impost que és, per-metria als estats recuperar les ajudesque han atorgat a les entitats financeresper pal·liar la seua crisi i que han si-gut una de les causes de la crisi. Els go-verns disposarien, així, d’un fons pera invertir en el progrés social de les so-cietats a través dels serveis públics.

El paper dels sindicatsEls sindicats hauran de mirar-se si en l’ac-tual situació de descrèdit i baixa parti-cipació no hi ha una part de responsa-bilitat d’unes cúpules que, a vegades, hanrenunciat al seu paper reivindicatiu i com-batiu de defensa dels interessos de tre-balladors i treballadores per a alinear-se, amb la translació semàntica corres-ponent, amb bancs i grans empreses sotael rètol dels “agents socials”. L’etiqueta“agent social” ajuda a escenificar davantels mitjans i la societat una imatge de pausocial que, en realitat, oculta el conflic-te d’interessos entre els uns i els altres.

Intersindical promou un sindicalis-me alternatiu i assembleari, amb voca-ció unitària de totes les forces que de-fensen els treballadors i treballadores, ibusca la creació d’un marc de treball i co-ordinació que ajude a donar respostesunitàries, en els diferents àmbits i terri-toris, a fi de trobar una eixida més jus-ta i més decent a la crisi.

Un dels èxits del neoliberalisme és laconstrucció d’un discurs que funcio-na sense aparents fissures i que, a lamanera d’una gran empresa, privatitzala comprensió de la realitat. Les per-sones, així, interioritzem un missatge

d’inamobilitat de l’estat de les coses:és inevitable el nostre empobriment i,sobre això, com diu Mariano Rajoy, “sehará lo que se pueda”. Cal no menys-tindre els moviments de protesta es-pontanis perquè tenen una capacitat

insòlita per a generar missatges quesubverteixen, amb la senzillesa ambquè s’expressen, el monolític discursdominant. Un dels problemes amb quèel sindicalisme s’enfronta és el desgasti el descrèdit del seu llenguatge històrici del discurs amb què s’explicava la re-alitat. Mentre que conceptes com el dela lluita de classes provoquen el des-afecte, si no el rebuig dels treballadorsi les treballadores, la reformulacióque en fan moviments com “We’re99%” aconsegueixen mobilitzar am-plis col·lectius que no ho farien d’unaaltra manera. No per poc elegant ésmenys potent aquesta definició de ladesigualtat i de la lluita d’una classe perla supervivència.

Les noves formes de protesta se ser-veixen de les noves tecnologies i posenl’èmfasi en la l’expressió personal dela indignació, més que en la identifi-cació amb una sigla o pancarta uni-

tària. La icona del moviment obrer ésla d’una massa darrere d’una pancar-ta i sempre ha desconfiat de l’expres-sió singular i individual. Els indignatsmarxen darrere del seu propi lema.

Apoderar-nos del llenguatge … i de l’imaginari

“Som el 99 per cent. Ens llancen fora de les nostres llars amb una punta-da de peu. Ens veiem obligats a triar entre menjar o pagar el lloguer. Se'nsnega una atenció mèdica de qualitat. Estem patint la contaminació ambiental.Estem treballant llargues hores per pocs diners i sense drets, si és que te-nim treball. No estem aconseguint res, mentre que l’altre 1 per cent està re-bent tot. Som el 99 per cent.”

Crisi: com hem anat a parar ací …

… i com ens en podem sortir

Arran de l’atac a les Torres Bessones, el governdels EUA i la Reserva Federal aprofiten per a po-sar els interessos del diners a un tipus molt baixamb la intenció d’injectar liquiditat i dinamit-zar l’economia. Això, que crea una bambolla im-mobiliària de grans proporcions, incrementa ex-ponencialment els beneficis dels executius de labanca i el poder de les agències de qualificacióque certifiquen la bondat de les seues actuacions.L’Administració Bush s’embarca en la guerra con-tra el terrorisme que suposa una inversió públicamilionària que va a parar a mans d’empreses pri-vades.

Durant els anys huitanta, els governs de Mar-gareth Tatcher, al Regne Unit, i de Ronald Re-agan, als EUA, trenquen el pacte de pau socialde la postguerra basat en la protecció que l’Es-tat havia de proporcionar a la població més des-afavorida a canvi d’una actitud conciliadora i pa-cificadora de les tensions socials per part delsrepresentants de treballadors i treballadores. S’i-nicia la propagació de la ideologia neoliberal queconsidera nociva la intervenció de l’Estat en l’e-conomia i que promou la desregulació financerai la baixada o desaparició d’impostos a grans em-preses i a les persones més riques.

La banca empaqueta els actius “bons” –la hi-poteca solvent o prime– amb els actius “tòxics”–la hipoteca porqueria o subprime amb un altrisc d’impagament– i els barata en un mercatfinancer global sense cap regulació ni vigilàn-cia, llevat de la de les agències de qualificació.A més, s’expandeixen els anomenats “produc-tes financers derivats”, una mena d’asseguran-ces de responsabilitat sobre les transaccions, elvolum i valor dels quals creix molt per damuntdel valor del que se suposa que asseguren. Enesclatar la bambolla, els bancs es troben en si-tuació d’insolvència i entren en fallida.

Els governs ampren diners –el deute públic– persalvar els bancs en perill i que el crèdit a les em-preses i les persones continue fluint. Els bancsutilitzen aquests diners públics per a comprardeute públic, amb una rendibilitat més alta queel destinat a alimentar la cadena de crèdit quenecessiten les petites i mitjanes empreses. Aixòprovoca la recessió i la pèrdua massiva de llocsde treball. Bancs i mercats obtenen, així, els be-neficis dels crèdits que els governs han adqui-rit per rescatar-los i poder d’extorquir-los quanimposen les mesures i reformes que més els con-venen.

48 / NOVEMBRE 20114

Intersindical Al País Valencià l’inici del curs 2011/12ha estat marcat, novament, per les re-tallades de professorat, l’augment deles ràtios i els impagaments de les des-peses de manteniment per part de laConselleria. Des del curs passat, ja són2.400 les vacants que s’han deixat d’o-ferir al professorat interí en les adju-dicacions del juliol, 1.500 en el curs2010/11 i 900 en el curs 2011/12. Da-vant de tot això, STEPV ha reclamatmés respecte al sistema educatiu i haexigit a l’Administració valenciana quepose fi a la política de retallades i re-cupere el professorat “acomiadat”per millorar l’atenció educativa i laqualitat de l’ensenyament.

Les retallades en el sistema educatupúblic han tingut un important res-sò mediàtic per l’abast territorial i perla seua profunditat. Tanmateix, no ésun fenomen nou d’aquest curs i durantel curs anterior l’ensenyament públicja va patir retallades en la majoria deles administracions autonòmiquesque oscil·laven entre el 4 i el 9%. Enel conjunt de les comunitats autòno-mes, l’actual curs es presenta ja ambuna reducció aproximada de 2.000milions d’euros en la inversió educa-tiva, fet que suposa una reducciómitjana de prop del 15% respecte alcurs anterior. No obstant això, aques-ta inflexió, no es dóna igualment en

tots els territoris. Mentre que la ma-joria, des del començament d’any,no ha tocat encara els seus comptes eneducació, en canvi, d’altres ja ho hanfet de manera significativa, com ara laComunitat de Madrid, que ja superala mitjana, amb un 20%. Amb tot, perbé que cal esperar que es concrete latotalitat dels pressupostos autonòmicsper al 2012, tots els indicis indueixena sospitar que, finalment, s’arribe a lasituació pitjor. Des del final del 2010,per tant, hem entrat en una espiral deretallades en l’ensenyament públic,mentre que es deixa de banda els cen-tres concertats amb gestió privada.

Al llarg del curs anterior ja hi va ha-ver mobilitzacions de la comunitateducativa al País Valencià i Múrcia. Enel primer, 2.400 professors i profes-sores interins han perdut la feina. Ara,a Castella-la Manxa hi ha 1.845 pla-ces menys; a Madrid –entre el curs an-

terior i l’actual–4.000 més; a Galícia,més de 1.000, i unes 250 a Navarra.No oblidem que les retallades es pro-dueixen en un ensenyament públicque ja era deficitari en recursos. A Ca-talunya, per exemple, hi ha 3.000 pla-ces menys de les necessàries, fet que

complica la seva subsistència encaramés. Les implicacions són les que són:increment de les ràtios per aula, eli-minació de desdoblaments, desaten-ció de la diversitat i de l’alumnatamb necessitats educatives especials,insuficiència d’oferta de formacióprofessional i d’educació permanentd’adults, augment de la itinerància, in-fraestructures deficients o obsoletes,falta de mitjans econòmics per aafrontar despeses bàsiques de man-teniment, disminució d’ajudes a l’es-tudi, transport i menjador, sense obli-dar l’abandonament de la formació

permanent del professorat. Queda clarque les retallades vénen aplicadesper governs autonòmics molt concretsque, com el valencià, se situen tots ala dreta política. D’entre els que no elshan posat en marxa, alguns ja n’a-nuncien per als pròxims pressupostos,com Aragó i les Balears. El triomf elec-toral del PP ens fa témer no sols unaextensió de les retallades a altres co-munitats, sinó també un gir en la po-lítica estatal que, amb l’excusa de la cri-si econòmica, carrega contra el siste-ma públic d’ensenyament en beneficide la privada-concertada.

Amb l’excusa de la crisieconòmica, es carregacontra el sistema públicen benefici de la privada-concertada

ENSENYAMENT

Les retallades educatives a l’Estat espanyol

LES LLIÇONS DE LA LLUITA SINDICAL I POPULAR DE FRANÇA I EUROPA

No hi hauria d’haver cap retallada enl’educació. Però a l’Estat espanyol, caldiferenciar. STEs-i sempre ha de-fensat el sistema públic d’ensenya-ment igualitari, laic i de qualitat. Nos’entén que els diferents governsequiparen l’educació pública i laconcertada. Aquesta última és in-necessària, atén una clientela amb su-ficients mitjans econòmics i no hau-ria, doncs, de rebre cap subvenció.Qui es puga permetre el luxe d’accedira una educació privada, que se la pa-gue amb els seus recursos. Les apor-tacions que rep, tenint en compte queel sistema públic és cada vegadamés deficitari en recursos, haurien dededicar-se a aquest.

En l’ensenyament públic, cal aug-mentar la inversió en educació in-fantil i millorar tots els ensenyamentsdes de primària fins al batxillerat i FP,

cal combatre el fracàs i l’abandona-ment escolar, i millorar la condiciósocial i professional del professorat.

Les retallades en l’educació pú-blica no només poden evitar-se, calevitar-les. És una qüestió política. Icom que la nostra educació públicaencara pateix de moltes precarietats,no pot rebre cap retallada, si no és acanvi del seu desmantellament en be-nefici d’interessos privats. És més, non’hi ha prou de no retallar, s’ha se-guir augmentant la inversió en l’en-senyament públic fins al 7% de PIB,tant per equiparar-nos amb els nivellseuropeus com per assegurar unaeixida justa de la crisi.

El cost de no invertir

En el pla merament economicista, in-vertir en educació suposa invertir enel futur de la societat. La mateixa

OCDE assegura que per cada euro in-vertit se n’aconsegueixen dos. Està de-mostrat que una persona ben for-mada obté un lloc de treball millorremunerat i es veu menys sotmesa alsalts i baixos del mercat laboral. Ensgaranteix el dret al treball. Peròcom a educadors, no podem limitar-nos a una visió tan individualitzadadels interessos humans. Una bonaeducació fa que les persones siguemmés crítiques, més solidàries i méscompromeses socialment, més lliu-res en definitiva. Una bona educacióens porta a una societat més cohe-sionada, més equilibrada, més igua-litària i més justa. No invertir en edu-cació ens conduirà, indefectible-ment, a tot el contrari, per aquestaraó, els poders s’afanyen ara per as-segurar-se una societat submisa igens crítica.

Les retallades poden evitar-se i cal evitar-les

INTERSINDICAL • ÈPOCA II - Núm. 48 · Novembre 2011 · EDITA: INTERSINDICAL VALENCIANA · DIRECTOR: Amadeu Sanz · COORDINACIÓ: Rosa Roig · COL·LABORADORS: Adel Francés, Vicent Mauri, Juan Miguel Muñoz Olmo, Rafa Reig·REVISIÓ LINGÜÍSTICA: Antoni Soriano • DISSENY I MAQUETACIÓ: Gràcia Ausiàs, Amadeu Sanz ·ADMINISTRACIÓ I REDACCIÓ: Juan de Mena, 18, baix. 46008 València.Tel. 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 · allioli.stepv@intersindical.org ·TIRATGE: 20.000 exemplars · ISSN: 1699-4809 · DIPÒSIT LEGAL: V-807-2000 · FRANQUEIG CONCERTAT: 46/196 INTERSINDICAL VALENCIANA · www.intersindical.org · ALACANT: Glorieta Poeta. Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T.965985165 · ALCOI: Oliver, 1-5º. 03802 · T. 966540602 · ALZIRA: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T. 962400221 ·BENICARLÓ: Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283 · ELX: Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 ·CASTELLÓ: Marqués de Valverde, 8. 12003 · T. 964269094 · GANDIA: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700 · T., F. 962950754 ·VALÈNCIA: Juan de Mena, 18. 46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800 · T. 962283067

IntersindicalEl comité d’empresa i de la junta depersonal convocaren, el 3 de novem-bre, una assemblea oberta a la parti-cipació ciutadana per analitzar la si-tuació sanitària de la comarca. La con-vocatòria va ser un èxit i més detres-centes persones assistiren a la casade cultura de Dénia, on es va fer pa-lés que hi ha greus problemes d’índolelaboral i assistencial que posen aldescobert un divorci entre els inte-ressos generals dels usuaris i usuàriesi la política sanitària de Marina Salut.

La participació en l’assemblea vasuperar les expectatives i la sala d’ac-tes es va quedar menuda per a aco-modar-hi les més de tres-centes per-sones que respongueren a la convo-catòria. Treballadors i treballadores,representants sindicals, càrrecs públics

de diferents ajuntaments i una im-mensa majoria de persones que, a tí-tol personal o en representació de lasocietat civil organitzada, tinguerenuna presència activa en l’assemblea,fet que demostra que la salut i la sa-nitat pública són motiu de preocupacióen sectors importants de la població.

Diferents membres representa-tius del comité d’empresa i de la jun-ta de personal del Departament de Sa-lut s’encarregaren de desenvolupar l’or-dre del dia i explicar tot un seguit dedeficiències i d’actuacions de l’empresaconcessionària, que repercuteixennegativament sobre la capacitat delpersonal i del sistema sanitari perafrontar adequadament la demandasanitària de la comarca. Qüestionscom el tancament de llits (o “reagru-pament” com ara els agrada dir), els

acomiadaments i la manca de perso-nal de diferents categories, els pro-blemes en el subministrament demedicaments i materials de curesals centres sanitaris, la possible ex-ternalització del laboratori i la políti-ca de Marina Salut d’intentar no de-rivar malalts a altres centres assis-tencial per rebre atenció més

adequada, són alguns exemples delstemes tractats.

Paral·lelament al desenvolupa-ment de l’ordre del dia, se succeïrenintervencions de treballadors i tre-balladores o del públic en general, queacumulaven, una rere l’altra, expe-riències personals gens positives ique posen en tela de juí la gestió de l’as-sistència sanitària i la percepció queels usuaris i usuàries tenen de laqualitat de l’atenció sanitària. En ge-neral, surava l’opinió que la instauracióde la gestió privada de la sanitat deldepartament es valorava negativamenti que, a l’efecte de l’atenció sanitària,els ciutadans i ciutadanes de la Ma-rina Alta estaven patint un greugecomparatiu respecte a altres comar-ques del País Valencià.

A més a més, a aquesta situaciócal afegir l’ocultisme que Marina Sa-lut fa de les dades i dels indicadorssanitaris del departament, ja quenega als òrgans de participació delstreballadors i treballadores infor-mació com ara el nombre i contin-gut de les reclamacions d’usuaris iusuàries o el nombre de càrrecs degestió i les seues retribucions. D’al-tra banda, també és evident un fal-ta total de voluntat per part de Ma-rina Salut de crear espais de consens

i de busca de solucions amb els re-presentants dels treballadors i tre-balladores.

Finalment, l’assemblea va acordarorganitzar-se en forma de plata-forma, per canalitzar les reclama-cions individuals i col·lectives que desd’usuaris i usuàries o personal sa-nitari hi facen arribar per difondre-les, així com començar a planificaruna sèrie d’actuacions per reivindi-car socialment una sanitat públicadigna i de qualitat per a la comarcade la Marina Alta.

Des de la Intersindical Salut-Iv va-lorem positivament la determinacióde les persones que s’implicaren enla defensa del dret a la salut i a dis-posar d’un sistema sanitari públic quegarantisca l’exercici d’aquest dreten igualtat de condicions que la res-ta de ciutadans i ciutadanes del PaísValencià. Al mateix temps volemposar de manifest que, com estàdemostrant-se, la fórmula de gestióprivada de la sanitat pública no és, enabsolut, garantia d’una bona atenciósanitària i que, ben sovint, esclatenconflictes entre l’interés general i elsinteressos econòmics de l’empresaprivada; un conflicte en què sempreixen perdent les i els més necessitats:les persones usuàries de la sanitat.

SALUT

La societat de la Marina Alta qüestiona elmodel Alzira de gestió privada de la sanitatEs constitueix una plataforma per canalitzar les reclamacions individuals icol·lectives dels persones usuàries del servei

Amb la col·laboració de la Conselleria de de Turisme, Cultura i Esport

Marina Salut ocultainformació sobre elnombre i contingut de lesreclamacions, i decàrrecs de gestió i lesseues retribucions

NOVEMBRE 2011 / 48 5

LES LLIÇONS DE LA LLUITA SINDICAL I POPULAR DE FRANÇA I EUROPA

IntersindicalIntersindical (Iv) ha guanyat leseleccions sindicals de la Generalitatvalenciana, amb 41 delegades i de-legades, seguida d’UGT, amb 40;CCOO, amb 31; CSI-F, amb 27;CGT, amb 6; i USO, amb 3. Iv haguanyat en les juntes de personaldels serveis territorials d’Alacant ide València i en els serveis centralsde la Generalitat. En els serveis te-

rritorials de Castelló, en el Servef ien l’Agència Valenciana de Salut(AVS), Intersindical ha sigut el se-gon sindicat. Aquesta és la prime-ra vegada que Iv guanya en aquestàmbit, de què fa quatre anys era elsegon sindicat. La Mesa Sectorial dela Funció Pública estarà compostaper Intersindical Valenciana, amb 4representants –abans en tenien 3STAPV i 1 IGEVA–, UGT i CCOO

amb 3 –repeteixen– i CSI-F amb 2representants –repeteix–. El Sindi-cat ha lamentat que quasi la meitatdel cens no haja participat en leseleccions i ha anunciat que treballaràper aconseguir una major partici-pació en les properes eleccions, i esva comprometre a defensar ferma-ment els serveis públics i els dretsde les funcionàries i els funcionaris.

Eleccions sindicals Administració de la Generalitat (2011)INTERSINDICAL UGT CCOO CSIF CGT USO

VOTS DEL. VOTS DEL. VOTS DEL. VOTS DEL. VOTS DEL. VOTS DEL.

Serveis centrals 627 8 492 7 343 5 350 5 334 4 0 0

S. T. València 529 8 500 8 337 5 308 5 104 1 29 0

S. T. Alacant 396 7 260 5 383 7 296 6 0 0 0 0

S. T. Castelló 210 6 220 6 130 4 157 4 42 0 111 3

IVIA 16 1 36 3 41 4 16 1 0 0 0 0

AVS 45 4 38 3 57 4 28 1 0 0 0 0

SERVEF 285 7 315 8 92 2 229 5 58 1 0 0

TOTAL 2108 41 1861 40 1383 31 1000 27 538 6 140 3

% 29,99 26,47 19,67 14,22 7,65 1,99

Intersindical Intersindical Valenciana és la granguanyadora de les eleccions cele-brades en RTVV i l’empresa públi-ca Vaersa. En els dos casos, lesdireccions havien potenciatopcions sindicals afins, per tal degarantir-se comités d’empresa mésdòcils.

En RTVV, el comité a quedaràconstituït per Intersindical, amb 6 de-legats i delegades (27%), CCOO 6,CSI-F 3, USO 3, UGT 3, i CGT 2. In-tersindical n’ha guanyt 3, CCOO n’haperdut una i USO passa de 9 a 3. Lesllistes promogudes per la direcció,USO i CSI-F, en sumen 6. El resul-tat significa una aposta del personalper una RTVV pública, en valenciài de qualitat.

Intersindical guanya en Vaersa

Intersindical ha guanyat les eleccionsdels comités d’Alacant i València deVaersa, fet que confirma la gran la-bor d’Intersindical i que les treba-

lladores i treballadors no s’han dei-xat ensarronar per les candidaturesimpulsades des de la direcció del’empresa. Intersindical suma 229vots i 8 delegats i delegades (4+4); se-guit per UGT, amb 8 (4+4); CCOOn’ha obtingut 7 (3+4); ATV, 5 (2+3);CPAT, 4; USO, 3; i CSI-F, 1.

Intersindical Valenciana guanya les eleccions enl’Administració de la Generalitat

Intersindical es converteix en la granguanyadora en RTVV i en Vaersa

ELECCIONS SINDICALS EN L’ADMINISTRACIÓ

El projecte de llei de pressuposts dela Generalitat valenciana per al 2012és fictici. Per dir-ho resumit, el pres-supost redueix inversions en equipa-ment i obra pública, cedeix fons pú-blics a les empreses privades perquèpresten serveis que podria cobrirl’administració i elimina les ofertes d’o-cupació pública en tots els sectors dela Generalitat.

Els pressuposts minven, respectea 2011, un 6,4%. La despesa en in-versió inicial baixa un 20%, tot i queen l’àrea d’infraestructures públiquesles operacions de capital (despeses fi-nanceres) augmenten un 1%. Lesdespeses de personal descendeixen un1,7%, per bé que recull la congelacióde les retribucions del personal em-pleat públic. No hi ha inversió en fo-ment d’ocupació als ciutadans, jovesi persones majors expulsades delmercat laboral prematurament.

Els pressuposts també desvien di-ners a l’àmbit del privat: el Servef so-freix una retallada d’1.400.000 euros

enfront dels 1.700.000 euros destinatsa agències de col·locació privades.En l’administració de justícia, nopreveuen crear jutjats, per més quel’Estat hi ha informat favorablement.En FGV, la demora de l’entrada en ser-vei de línies acabades, i la paralitza-ció del desenvolupament i la cons-trucció de més línies, està sembrantdubtes sobre el projecte del Consell perals ferrocarrils.

La necessitat de mamprendre unareorientació en RTVV no pot ser l’ex-cusa perquè siga privatitzada. LaRTVV ha de ser pública, democràti-ca, plural, de qualitat i en valencià.

El pressupost sanitari disminueixun 0,4% sobre el pressupost teòric del2011, però en realitat, atés que es gas-ta molt més del que es pressuposta, ésvora un 15% inferior. Redueixen les in-versions quasi el 60%, però mantenenla despesa per a la sanitat concertada,quan els centres propis veuen reduïtel pressupost. En farmàcia, fixen unaquantia similar a la dels últims 4 anys:

1.173 milions, quan la despesa real su-pera sempre en 400 milions el pres-supost inicial.

En ensenyament, preveuen aban-donar la construcció de centres públics,tot i que, en canvi, la llei d’acompan-yament als pressupostos del 2012, re-cull la cessió de sòl i d’infraestructu-res públiques a centres educatius detitularitat privada. Intersindical con-sidera que és un desbarat no construircentres docents, ja que aquesta acti-vitat genera llocs de treball directes –no construir-ne ni remodelar-ne su-posa la necessitat de llogar més ba-rracons–. Així mateix, la privatitzaciódel sòl, les infraestructures i els cen-tres educatius públics implica la su-pressió de professorat públic, que ésdesplaçat dels llocs de treball, i origi-na l’acomiadament de professoratinterí, fets que tenen com a conse-qüència un encariment de la presta-ció del servei educatiu.

En Benestar Social, preveuen, pelque fa al programa de Prestacions dela Dependència, un increment del0,9%. Aquest augment previst re-presenta poder atendre sols 420 per-sones dependents més durant tot el2012. Quant al programa de RendaGarantida de Ciutadania, mantenenl’impagament de la prestació a 4.200famílies que tenen reconegut el dreta percebre-la. L’increment del 6% ésinsuficient fins i tot per a atendre lessol·licituds antigues, encara més enl’actual situació de crisi i en una co-munitat amb la segona taxa d’atur mésalta. El programa de Promoció de lesFamílies i les Dones disminueix un12,3% (2,2 milions), fet que, a més, re-vela la ideologia conservadora delConsell, ja que situa les polítiques dela dona dins l’àmbit de les famílies.

Per totes aquestes raons, mani-festem el rebuig més enèrgic al projectede pressupostos de la Generalit.

PRESSUPOSTS DE LA GENERALITAT

La Generalitataprima l’estat del benestarEl pressupost redueix inversions en equipament iobra pública, cedeix fons públics a les empresesprivades perquè presten serveis que podria cobrirl’administració i elimina les ofertes d’ocupaciópública en tots els sectors de la Generalitat.

No hi haurà cap oferta d’ocupació pú-blica enguany, però sí que es regis-trarà una reducció de la massa sa-larial –el capítol I dels pressupostos–, xifrada en un 1,74%, fet que suposa90 milions per l’amortització deplaces vacants, la supressió dels alli-berats sindicals, la jubilació obliga-tòria dels empleats públics que com-plisquen 65 anys (285), la reducciód’alts càrrecs (44) i alts funcionaris(176). Per conselleries: Educació,retallada de l’1,8%; Justícia, 1,65%,o Sanitat, 1,3%.

Es mantenen, un any més, les re-tribucions congelades, sense cap mo-dificació respecte a les retribucions en2011, però no s’obliden de destinar un0,3% per al pla de pensions.

Intersindical denuncia la pèrduade poder adquisitiu del personalempleat públic del 7,5% (retallada deles retribucions del 5% en 2010, mésl’augment de la inflació previst en un2,5%). El Sindicat desconeix l’informepreceptiu que justifica la supressió depersonal, la reducció salarial i altresmesures proposades, per això, ha exi-git la retirada de les retallades en per-sonal perquè la situació de Genera-litat no justifica reduir personal niserveis.

La ràtio de persones funcionà-ries/ciutadanes en l’Administració va-lenciana està en els últims llocs detota la Unió Europea, per davall del’espanyola, que ja és de les més bai-xes d’Europa, i la despesa en capítol

de personal és dels més baixos delspaïsos de l’OCDE. Tot plegat, no sesosté gens que es vullguen resoldreproblemes financers mitjançant la re-ducció de personal.

Intersindical ha proposat queabans de tocar el capítol de perso-nal s’estudien altres mesures d’aus-teritat, com la reducció o la des-aparició de les externalitzacions deserveis, l’eliminació de les funda-cions públiques i la reducció d’em-preses públiques, a més de despe-ses supèrflues com subvencionsals esdeveniments emblemàtics dela Generalitat, inversions impro-ductives com els sobrecostos enobra pública o despeses incom-prensibles com l’Àgora de València.

No hi haurà oferta pública d’ocupació i es manté la congelació salarial

La necessitat d’unareorientació en RTVV nopot ser l’excusa perquèsiga privatitzada

Es retalla 1.400.000euros en el Servefenfront dels 1.700.000per a agències privades

48 / NOVEMBRE 20116

IntersindicalLes lluites obreres que s’iniciaren a Eu-ropa els últims anys del segle XIX vanaconseguir per a la classe treballadorauns èxits socials que van propiciar ungran desenvolupament social que vadonar lloc al que s’ha anomenat “es-tat de benestar”. La perspectiva de lalluita de classes es va anar superant,i semblava com si l’explotació que unaminoria, la classe dirigent, tenia so-bre la classe majoritària, la classe tre-balladora, s’haguera acabat.

Amb la consolidació de la demo-cràcia representativa i el desenvolu-pament de l’estat del benestar, es va

pensar, des de posicions d’esquerra,que estàvem en una altra època, enquè el concepte de classe havia des-aparegut i era possible un nou con-cepte de les relacions laborals. Ensequivocàvem, com ho demostra la re-alitat actual. L’atac a les normes queregulaven aquesta situació d’equilibripactat demostra que les millores la-borals conquerides per la classe tre-balladora només eren un préstec peral capitalisme actual. El conflicte so-cial que, des de molts punts de vistaes considerava ja superat, es reobri.

Els darrers anys, s’ha patit undels majors atacs als drets de la clas-

se treballadora. Aquest colp directeconsisteix en la imposició d’unes re-formes laborals que suposen un re-tallada brutal a les condicions labo-rals vigents fins ara. El govern, d’a-questa manera, ha obeït les ordres delsmercats.

Les reformes imposen unes nor-mes que suposen un retrocés en l’es-pai conquerit i retrotrau les rela-cions laborals a condicions pròpies demeitat del segle XX, fet que provocauna regressió en el sistema de nego-ciació col·lectiva, i un atac frontal alsserveis públics com a garants de lesdesigualtats socials.

Reforma laboral:empitjorament del mercat de treball

Les modificacions en la contractaciói les oficines d’ocupació, la negocia-ció col·lectiva, el procés sobre aco-miadament, les regles sobre l’ocu-pació pública, així com les condicionsde les jubilacions, incideixen nega-tivament en les relacions laborals enels següents aspectes:nS’incrementa el poder discrecionalde l’empresari en matèria de flexi-bilitat interna en les empreses. Se-’ls dóna poders per a intervindre en:• La distribució de la jornada.• Els temps de treball.• La mobilitat funcional.• La desvinculació salarial, que su-posa l’incompliment del convenisense motius objectius.nEs debilita el sistema de negocia-ció col·lectiva, trencant la garantiaque significava tindre com a conve-nis de mínims dels convenis d’àm-bit superior. Amb aquesta reformaes possibilita pactar en l’àmbit d’em-presa, amb la debilitat que això sig-nifica, sobretot, en les de mida pe-tita.nEs reforça el camí obert sobre l’a-comiadament “objectiu”, acomia-dament indiscriminat, barat i fi-nançat en part per l’Estat. S’hi inclouun nou reglament sobre els expe-dients de regulació d’ocupació (ERO)que possibilita l’acomiadament amb20 dies d’indemnització (acomia-dament objectiu) si les empreses“preveuen” pèrdues, encara queaquestes pèrdues siguen d’abasttemporal.nLimita els temps per a la negociaciócol·lectiva. Els nous temps de nego-ciació són:• Per als convenis de durada menorde dos anys es posa un límit de 8 me-sos.• Per als convenis de durada majorde dos anys es posa un límit de 14mesos.• Per a quan no hi haja acord en la

negociació col·lectiva es crea un ser-vei d’arbitratge que dictarà un lau-de d’obligat compliment. Amb aques-tes premisses, els empresaris mai notindran pressa en la negociació per-què els laudes no solen allunyar-semolt de les seues postures; a més, esdebiliten les mesures de pressió queteníem els treballadors i treballadoresper pressionar en la negociaciócol·lectiva.nLes empreses disposen del 5% dela jornada per a distribuir-la se-gons la seua conveniència. Això sí, enla justificació s’al·legarà motius deproductivitat, sempre a criteri, sub-jectiu, de l’empresari. Es pot pactarque aquest percentatge siga majormitjançant acords dins les empreses.nLes condicions de treball d’una em-presa, que es troben regulades en elconveni, es poden modificar seguintel següent procés:• S’inicia amb un període de 15 diesde consultes amb els representantslegals dels treballadors (comité d’em-presa, delegat de personal o seccionssindicals).• Passats aquests quinze dies, s’ini-cia la negociació amb la “comissió pa-ritària” (en els convenis d’empresa lacomissió paritària sol coincidir ambla representació legal dels treballa-dors), i es tenen 7 dies per a arribara un acord.• Si no hi ha acord, estan obligats arecórrer a la mediació o l’arbitratgeque tindrà 5 dies com a màxim pera dir i emetre un laude que és d’o-bligat compliment per a ambduesparts.n Les noves normes aplicables alsacomiadaments poden ser aplicadesa les administracions i ens públics,fins i tot poden suposar l’acomiada-ment del personal fix, justificant-hocom a mesura per a corregir el dè-ficit públic o per a poder realitzar pri-vatitzacions.

n Es podran contractar amb em-preses de treball temporal (ETT) pera cobrir les borses de contractaciótemporal en les administracionspúbliques.nEs creen noves formes privades deserveis de busca de faena o de seleccióde personal. S’acaba el servei de l’I-NEM com a òrgan estatal garant enla busca de faena. Es trenca amb aixòla igualtat d’oportunitats en la bus-ca de treball, que és un dret bàsic queteníem conquerit.n En el camp de les jubilacions, esperllonga l’edat de jubilació, quepassa de 65 a 67 anys i, pel que fa apensions, es passa a comptabilitzarels 15 anys d’ara, a 25 anys per al càl-cul. Per no tindre descomptes en elcàlcul de les pensions es passa de tin-dre 35 anys cotitzats a haver de tin-dre 37 anys. Les conseqüències d’a-questes modificacions són l’enduri-ment de les condicions per ajubilar-se i disminuir la quantitat dela pensió.

NORMES QUE MODIFIQUEN LESRELACIONS LABORALS

Reial Decret llei 7/2011, de 10 dejuny, de mesures urgents per a la re-forma de la negociació col·lectiva.BOE de l’11 de juny de 2011.Reial Decret llei 10/2010,de 16 dejuny, sobre mesures urgents per lareforma del mercat laboral. BOE del17 de juny de 2010.Reial Decret llei 8/2010, de 20 demaig, pel qual s’adopten mesures ex-traordinàries per a la reducció del dè-ficit públic. BOE del 24 de maig de2010

Què s’ha modificat?IntersindicalIntersindical Valenciana ha parti-cipat en el Fòrum Social de la Me-sopotàmia, en què s’ha parlat sobrela situació sociopolítica a l’OrientMitjà i al Kurdistan, així com sobreles alternatives de resistència a lesdiferents formes de colonialisme ca-pitalista.

El Fòrum Social de la Mesopo-tàmia, celebrat entre els dies 21 i 25de setembre, s’ha desenvolupat alvoltant d’uns eixos temàtics ques’inserien plenament en el contextsocial i polític dels països de la re-gió. Allunyats de la visió tòpica oc-cidental, hem compartit l’esperan-ça de les revoltes de la primaveraàrab i les reserves davant una hi-potètica tutela descarada de lesgrans potències capitalistes occi-dentals; també hem sentit aborro-nats els relats sobre la vulneració delsdrets individuals i col·lectius ne al-tres indrets; però, sobretot, hemcompartit una il·lusió que queda benrecollida en el lema del fòrum: “Lallibertat vencerà.”

Crisi de civilització, sorgimentd’alternatives, justícia i pau contrael poder, exili, refugiats i immigra-ció, drets individuals i col·lectius, ge-nocidi cultural i ecològic, explotaciódel treball, moviments d’allibera-ment de les dones i dinàmiques decanvi i transformació són els titularsque podrien definir els contingutsdels diferents seminaris que, alllarg de quatre dies, s’han desenvo-lupat a la ciutat d’Amet, capital delKurdistan.

Intersindical Valenciana ha prespart en el seminari organitzat per laXarxa Mundial pels Drets Col·lec-tius del Pobles. Representacionsde Catalunya, País Valencià, Galiza,Euskal Herria, Palestina, Cornualla(Bretanya) i comunitats d’amazicsi d’indígenes andins hi han debatutsobre qüestions com el dret d’auto-determinació, experiències de governde les autonomies democràtiques,i drets lingüístics i culturals, en un

intent de establir paral·lelismes icompartir experiències entre poblessilenciats o nacions sense estat d’a-rreu del món. En particular, Inter-sindical Valenciana ha intentat tras-lladar l’experiència de l’aplicació alnostre País del marc legal interna-cional que representa la Carta Eu-ropea sobre les Llengües Minorità-ries.

La Xarxa Mundial pels DretsCol·lectius del Pobles, en el marc delfòrum, també va celebrar la III As-semblea General, on s’aprovaren elsestatus per a la constitució d’una as-sociació de dret internacional ambcapacitat d’interlocució davant elsorganismes internacionals i pro-gramar la participació al fòrum te-màtic de Galiza i al del Magreb en2012 i al Fòrum Mundial de 2013.

El Fòrum Social de la Mesopo-tàmia ha constituït una enriquido-ra experiència que ens ha tret delsomni letàrgic d’Occident per en-dinsar-nos en una altra realitatmolt més trepidant; és a dir, ens hatornat a situar en l’ull del huracà dela lluita per la llibertat, l’autodeter-minació, els drets individuals icol·lectius, la sobirania alimentàriao la capacitat de decidir el modeld’organització social, política i eco-nòmica.

Ara, des de la distància, allunyatsde la censura i de l’amenaça re-pressora, volem fer palés que hemestat testimonis de la negació delsdrets individuals i col·lectius del po-ble kurd, de l’ocupació militar del seuterritori i de l’intent d’esborrarqualsevol senyal identitari. Per això,Intersindial Valenciana va subs-criure la declaració final de l’as-semblea general del Fòrum Social dela Mesopotàmia, per traslladar al po-ble kurd un missatge de solidaritati el desig que el lema del fòrum sigauna realitat: “Que la llibertat s’im-pose i que la recuperació de la de-mocràcia, dels drets individuals icol·lectius i el seu reconeixement in-ternacional com a poble siga un fet.”

FÒRUM SOCIAL DE LA MESOPOTÀMIA

Intersindical participa en elseminari de la XarxaMundial pels DretsCol·lectius del PoblesEl Fòrum va suposar una finestra al món del poblekurd

Les lluites obreres que s’iniciaren a Europa els últims anys del segle XIX vanaconseguir per a la classe treballadora uns èxits socials que van propiciar ungran desenvolupament social que va donar lloc al que s’ha anomenat “estat debenestar”.

NOVEMBRE 2011 / 48 7

Intersindical Aquesta, o un altra de pareguda, és lapregunta que si ets valencianoparlanthauràs de fer si has d’anar a algun delsserveis de les conselleries a ocupar-ted’algun tràmit amb l’administració. Isi ets una persona amb sort, pot ser queet diguen que sí.

En l’informe que va fer públic du-rant el mes d’octubre Intersindical Va-lenciana denunciava que només un1,3% del personal de les conselleriesi dels organismes autónoms de laGeneralitat ocupa llocs que acreditenconeixement de valencià. La relacióde llocs de treball feta pública l’agostdel 2010 per l’administració valen-ciana, mostraven que d’un total de16.189 de llocs de treball, únicament220 van haver d’acreditar coneixementdel valencià per a accedir-hi. D’a-

questes places amb perfil lingüístic, 71són per a persones que han d’exercirtasques d’assessoria i traducció de laresta de personal. Unes xifres pròxi-mes a un total incompliment tant dela Llei 4/1983, de 23 de novembre,d’Ús i Ensenyament del Valencià comde la Carta Europea de les LlengüesMinoritàries, que enguany compliràdeu anys d’aplicació a l’Estat espanyol.

Segons la Llei,d’Ús i Ensenyamentdel Valencià, en els articles 2 i 5 res-pectivament, és la Generalitat la res-ponsable de fer efectiu els drets de totsels ciutadans i les ciutadanes a conéi-xer i usar el valencià i a regular els cri-teris d’aplicació del valencià a l’admi-nistració, mitjans de comunicació so-cial i ensenyament, és la que ha degarantir l’ús normal i oficial d’ambduesllengu�es, i establir els criteris d’aplicació

de la llengua en l’administració. Ambles dades que aporta l’informe de la In-tersindical, quedà clara la impossibi-litat d’atendre el que diu la llei, i d’as-segurar un dret: ser atés en valencià.

En 2007 un nova oportunitat pera l’avanç en la valencianització del’administració es regulava en formade norma estatal, l’Estatut Bàsic del’Empleat Públic deixava palesa ques’havia d’assegurar la cooficialitat deles llengües als territoris bilingües. I enl’art. 54 de l’Estatut es regulava que:11. Garantizarán la atención al ciu-dadano en la lengua que lo solicitesiempre que sea oficial en el territo-rio gocen de dos lenguas oficiales; art.56. 2. Las Administraciones Públicas,en el ámbito de sus competencias,de-berán prever la selección de emplea-dos públicos debidamente capacita-

dos para cubrirlos puestos de trabajoen las Comunidades Autónomas quegocen de dos lenguas oficiales. El re-quisit lingüístic per als llocs de treballque depenien de l’Administració teniamarc estatal per a ser aplicat.

Ara bé, el juny del 2010 es va tor-nar a deixar fora de la política de per-sonal de la Generalitat valenciana elcompliment de la Llei d’Ús i de la Car-ta Europea de les Llengües, ja que esva aprovar la Llei de Funció Públicasense incloure-hi el requisit lingüísticper al personal.

L’avanç del valencià en l’Adimins-tració pública es deixà en mans d’unpla de foment del valencià en la fun-ció pública que, segons denuncia In-tersindical valenciana, un any desprésde la seua publicació, no ha realitzatcap acció.

Adel Francés, responsable de l’es-tudi del sindicat, afirma que “l’únicapolítica lingüística que practica el go-vern valencià des del 95 és la de la bonavoluntat de les persones que treballenper a l’Administració”. Les ciutadanesi els ciutadans que volem exercir el dreta viure en valencià només podemconfiar en la sort per a veure garantitsels nostres drets.

Disculpe, em pot atendre en valencià?El pla de foment del valencià en l’administració no desplega cap activitatNomés un 1% de personal de la Generalitat té l’obligació d’usar el valencià

IntersindicalL’Àrea de la Dona d’Intersindical va de-nunciar davant la Direcció General deFamília i Dona els citats cartells pu-blicitaris de diferents prostíbuls que s’a-nunciaven en autobusos de trans-

port a municipis de la Comunitat, del’empresa Fernanbús i Metrobús i entanques en carreteres de la provínciade València. L’esmentada publicitat uti-litza de forma sexista i vexatòria laimatge de la dona, fent apologia de la

violència contra les dones. Intersindicalva iniciar la campanya de denúncia da-vant els organismes competents, tanta escala autonòmica com estatal. Ambcaràcter immediat, es va obtindreresposta de l’Observatorio de la Pu-

blicidad Sexista de l’Instituto de la Mu-jer, dependent de l’administració es-panyola. Al cap de poques hores de pu-blicar-se en la premsa escrita un re-portatge sobre el tema, la GeneralitatValenciana feia pública la intenció deretirar els anuncis dels autobusos entres dies, però seguia sense pronunciar-se sobre els cartells en les carreteres.

Després, la Direcció General de Fa-mília i Dona contestava a la denúnciaefectuada per Intersindical, manifes-tant la intenció de retirar els cartellspublicitaris de les carreteres. Una

bona notícia que es complementavaamb la iniciada en retirar la publici-tat dels autobusos.

Intersindical celebra que, final-ment, el Consell haja reaccionat davantsemblants vexacions a les dones, peròrecorda que la publicitat de prostíbulssegueix existint en tanques publicità-ries i en els taxis, raó per la qual no dei-xarà de denunciar fins a veure les nos-tres ciutats, carreteres i transports lliu-res d’aquesta publicitat vexatòria queatempta contra la dignitat de les do-nes.

Intersindical celebra la retirada dels cartells anunciadorsde prostíbuls col·locats en autobusosEs congratula també de l’anunci de la Conselleria de Benestar Social de laretirada de les tanques publicitàries

Intersindical L’assassinat de Patria, Minerva i Ma-ría Teresa Mirabal, les tres germanesconegudes com Las Mariposas, es tro-ba en l’origen de la celebració del 25de novembre, les tres germanes van servíctimes d’una brutal acció violentaque posà fi a les seues vides en 1960,per oposar-se políticament al governdel dictador Rafael Leonidas Trujillo.

Segons la Declaració sobre Violènciacontra la Dona de l’Assemblea Gene-ral de Nacions Unides, l’eliminació detotes les formes de discriminació con-tribuiria a eliminar la violència. Per-què parlar de violència envers les do-nes és parlar de lesions personals,homicidi, violació, abús i assetjamentsexual, explotació de persones, pros-titució, segrest, tortura, però també de

les diferents formes de discriminacióque afecten i menystenen el reconei-xement i l’exercici legítim del seus drets.Un any més, l’Àrea de la Dona de la In-tersindical Valenciana organitza i par-ticipa en els actes reivindicatius del 25de Novembre, Dia Internacional con-tra la Violència envers les Dones, per-què el sindicat considera que “totes lesmans són necessàries”.

El manifest que ha fet públic el sin-dicat denuncia que retallar prestacionssocials, privatitzar serveis bàsics, su-primir polítiques d’igualtat , així comtancar organismes encarregats depromoure la igualtat i congelar les aju-des a dones que són víctimes de la vio-lència de gènere constitueixen formesde violència de gènere que es practi-ca a casa nostra. Al País Valencià, eltancament recent del Centre Reina So-fía per a l’Estudi de la Violència pelConsell basant-se en una raó d’aus-teritat o assignació, ridícula, del0,02% del pressupost de la Genera-litat destinat a l’atenció de la violèn-cia de gènere, contrasten amb lesquantitats de diners invertides engrans esdeveniments, o el despropò-sit d’un aeroport sense avions, i mos-tren quines són les prioritats per al go-vern del Partit Popular, segons de-nuncia Macu Gimeno, responsable del’Àrea de la Dona. En el manifest s’a-firma que “en la lluita feminista hemd’unir-nos les dones i també els homesque qüestionen el sistema que els pro-porciona privilegis, que volen unes re-lacions igualitàries i sense violènciamasclista. Dones i homes que lluitemper una societat igualitària on s’edu-que en el respecte a la diversitat i la di-ferència, on totes les mans s’uneixenformant una cadena contra la violència

patriarcal.”La xifra impactant de 629dones mortes per la parella a l’Estatentre 2000 i 2009, amb una mitjanade 63 víctimes mortals anuals, no ésun nombre que s’haja d’oblidar. La mi-nimització que des d’alguns àmbits esfa del problema –quan es magnifiquenles falses denúncies, que no arriben al’1%, segons els estudis realitzats pelConsell General del Poder Judicial(CGPJ)–, és una manipulació delproblema per a emmascarar la crua re-alitat.

Les dones segueixen sent vícti-mes, i totes les mans són necessàriesper a posar fi, una vegada per sempremés, a la violència i per a aplicar la lleicontra la violència de gènere en total’extensió i amb els màxims recursos.Segons ha denunciat l’advocada LidiaFalcón, “el 55 per cent de les denún-cies per maltractament s'arxiva sen-se més tràmit, Del 45 per cent restantdut a judici, la majoria acaba en sen-tència condemnatòria perquè l’acusatacorda amb el fiscal i accepta la de-claració de culpabilitat i la condem-na, que en aquests casos és menor dedos anys, i el nostre sempre caritatiucodi penal indica que les condemnesde menys de dos anys no es complei-xen, es poden substituir per treballs enbenefici de la comunitat, que no sa-bem en què consisteixen”.

Contra la violència envers les dones,totes les mans són necessàries

DONES

La Generalitat ha de ferefectiu el dret de tots elsciutadans i ciutadanes aconéixer i usar el valencià

Hi ha un marc estatal peraplicar el requisitlingüístic per als llocs detreball de l’Administració

L’última

48 / NOVEMBRE 20118

Miquel GarciaEl 15-M del 2011 assistírem al naixe-ment d’un moviment social que va sor-prendre molta gent i que va gaudir im-mediatament de les simpaties d’unaàmplia majoria social. Des de llavors,el moviment de la gent indignada s’hamantingut actiu durant sis mesos, finsal punt que s’ha estés per tot el terri-tori de l’Estat espanyol i ha influït demanera evident a Europa i la resta delmón. El 15 d’octubre passat la mani-festació “Units pel canvi global”, rea-litzada en moltes ciutats del planeta,va ser l’última fita. Però aquest mo-viment tampoc no està exempt de con-tradiccions i, malgrat l’evident èxit dela darrera gran convocatòria, semblahaver entrat en un període de menoractivitat, la durada del qual no es potpreveure. Tanmateix, han cristal·litzatestructures assembleàries que podenrepresentar un paper important pera permetre nous ascensos i afavorir queaquests vagen en una direcció positi-va.

15-M, el desbordament d’unmalestar acumulat

Quan el 15 de maig de 2011, el grupDemocràcia real ja (DRY) va aconse-guir l’èxit de la convocatòria Pren elcarrer, amb manifestacions impor-tants en moltes ciutats de l’Estat es-panyol encapçalades per la consigna“No som mercaderia en mans de po-lítics ni de banquers” es va produir unasorpresa generalitzada. Però la sor-presa va ser encara major –fins i tot peral mateix grup de DRY–quan, desprésde l’intent de desallotjament de Sol,va tindre lloc l’ocupació d’aquestaplaça de Madrid i, posteriorment i demanera molt ràpida, de moltíssimesplaces a tot l’Estat.

Què havia passat? Simplement, queel malestar acumulat pel desenvolu-pament de la crisi –del 2008 al 2010els seus efectes negatius havien colpejatcada volta amb major duresa la clas-se treballadora i la major part de la ciu-

tadania–havia esclatat. I com que lesvies organitzatives, sindicals i políti-ques que podien en haver canalitzatl’expressió estaven bloquejades –en al-guns casos per burocratització i inte-gració dins el sistema, en unes altres,per falta de crèdit o d’audiència social–l’energia es va desbordar per buscaruna nova eixida i, de manera més omenys espontània, construir un noumoviment.

El moviment del 15-M ha signifi-cat un gran revulsiu en la lluita con-tra la crisi –de primer a l’Estat, peròdesprés també a Europa i al món–, iha deixat sense arguments els qui par-laven de la passivitat de la gent tre-balladora i de la ciutadania, com a ex-cusa per a signar un pacte social. Almateix temps, aquest moviment, perla seua voluntat de grans canvis i ca-racterístiques participatives i assem-bleàries, permet que s’hi puga pensar–una volta evolucionat, dotat de con-tinguts, d’arrels amb el teixit social id’organització–com el germen d’un fu-tur poder popular.

La gent jove, ànima del moviment

Per a entendre tant les potencialitatscom les mancances del movimentdel 15-M, s’ha de considerar en primerlloc quina n’és la composició. Formenpart del moviment tant personesamb una experiència d’activisme so-cial i polític relativament dilatadacom altres persones per a les quals la

participació en el moviment ha sig-nificat la primera trobada amb lalluita i la política entesa en un sentitampli. Això últim passa, sobretot,encara que no únicament, amb la gentjove, la proporció de la qual és im-portant dins el 15-M i que dota al mo-viment d’un gran dinamisme, opti-misme i de perspectives àmplies.Però la inexperiència significa tambécometre errors i realitzar un apre-nentatge que, en aquest cas, s’està fenta marxes forçades.

L’assemblearisme, virtut i problema

L’assemblearisme del moviment, unade les seues virtuts principals i canalde participació massiva, ha determi-nat també problemes derivats fona-mentalment de l’aplicació indiscri-minada del mecanisme de presa de de-cisions per consens, la qual cosa haalentit molt l’adopció d’acords i ha per-més que, en la pràctica, el movimentanara sovint a remolc de les propos-tes fetes no per les mateixes assem-blees, sinó per grups organitzats forad’aquests àmbits –com DRY–o de co-missions que actuen en forma molt au-tònoma.

Tampoc el 15-M ha tingut facilitatper a coordinar-se a gran escala i, pertant, per a prendre acords més enllàde les assemblees locals; novament, enaquest cas, el moviment ha acabat se-guint el deixant d’accions i convoca-tòries promogudes des de fora (coml’última del 15-O, impulsada perDRY).

L’arrel als centres de treball. Unarelació problemàtica amb les forcessindicals

Un dels problemes importants del mo-viment de la gent indignada al llarg delseu període de naixement i primer as-cens ha sigut la seua manca d’arrel alscentres de treball i la seua molt pro-blemàtica relació amb les forces sin-dicals –no només amb les majoritàriesd’orientació pactista, sinó també ambles combatives–. La influència positivaentre la gent treballadora de l’esperitdel 15-M és indubtable, però aques-ta no ha pogut, de moment, trencar labarrera de la por i de la desmobilitzacióa les fàbriques i als llocs de treball.

El moviment ha passat d’una faseinicial de naixement i d’ascens, con-centrada fonamentalment al voltantde l’ocupació de places i d’assemble-es generals massives, que va durar,amb un progressiu desgast, des delmaig fins a l’estiu passat, fins a una al-

tra de caracteritzada per l’organitza-ció d’assemblees de barris i de poblesi la coordinació, amb dificultats, d’a-questes.

La convocatòria del 15-O, ambuna resposta molt massiva, va de-mostrar que el moviment continuavatenint suport social i capacitat deresposta. S’ha produït una certa cris-tal·lització organitzativa en les as-semblees de barri i en algunes co-missions de treball, alhora que diversesplataformes socials i veïnals s’imbri-caven amb el moviment. Aquests fe-nòmens, per si mateixos positius i ne-cessaris per a crear una xarxa social ex-tensa i operativa, han tingut, però,juntament amb la pràctica desapari-ció de les assemblees generals enmolts llocs i la pèrdua de força de lesassemblees de barri, l’efecte de des-plaçar el protagonisme cap a les pla-taformes i les organitzacions externesal moviment. També els grups políticsorganitzats amb major pes han deixatsentir més la seua influència.

El desgast de les acampades, man-tingudes al llarg de tres mesos, va dei-xar lloc a un debat aspre dins el mo-viment, en què es va contraposar so-vint la centralitat de les assembleesgenerals i de les acampades a l’orga-nització de les assemblees de barri.Però, una volta desaparegudes lesacampades i molt debilitades les as-semblees generals, s’ha pogut constatarque això ha significat una relativa pèr-dua de potència organitzativa i d’a-tracció.

Les perspectives de futur del 15-Mdepenen molt del fet que els nuclis ques’han fet sòlids en el moviment siguencapaços de resistir fins a un nou ascensd’aquest. Les lluites contra les reta-llades seran moment propici perquèaixò puga succeir, encara que no hi hares de segur, ja que –com sabem permoltes experiències passades– els mo-viments socials experimenten fluxosi refluxos que ben sovint escapen a to-tes les previsions i anàlisis. Tanmateix,des del punt de vista de l’articulista, re-sulta difícil pensar que un movimentcom el 15-M puga desaparéixer una ve-gada posat en marxa. Quasi segur queens troben, simplement, en una de lesfases de la seua evolució de què eixi-rà, sens dubte, més organitzat, ambmajor capacitat per a fer propostes iper a connectar amb el conjunt del tei-xit social.

Miquel Garciaés delegat per STEPV enla junta de personal

El moviment que va sacsejar les consciències a escalaglobal, després de sis mesos

el malestar acumulatpels efectes negatius de la crisi sobre laciutadania havia esclatat

Hi participen personesamb experiència dilatadai altres s’estrenen ara en la lluita política

Per a nosaltres, aquesta cooperació had’estar presidida per l’ajuda mútua i so-lidària, el desenvolupament de dife-rents aspectes socioculturals i políticsals països empobrits i amb àmbits d’ex-clusió social recollint les seues neces-sitats i les seues propostes. Pretenem

treballar en diversos camps: la convi-vència ciutadana; la igualtat social; lainterculturalitat; la solidaritat i la de-fensa del desenvolupament sostenible.Intersindical Solidària és una orga-nització que treballarà per la trans-formació de la societat; per l’establi-

ment d’una societat justa i solidària;respectuosa amb la diferència i de-fensora dels drets humans, socials, eco-nòmics i culturals dels pobles. Totsaquests són els nostres reptes i els nos-tres objectius. Però per a tirar-losavant necessitem la vostra inestima-

ble ajuda i col·laboració. Per aquestaraó, ens permetem demanar-vos, si souafiliats o afiliades, que hi participeud’alguna manera. Per a formalitzar lavostra participació, solament és ne-cessari que us poseu en contacte ambnosaltres.

QUÈ ÉS LA INTERSINDICAL SOLIDÀRIAIntersindical Valenciana i els seus sindicats han estat, des de la seua creació, treballant i col·laborant en projectes de cooperació amb altres organitzacions valencianes, estatals i d'arreu del món. Ara, hem decidit donar un pas endavant i constituir una associació pròpia que reforce aquest compromís que mantenim amb el teixit associatiu valencià, estatal i internacional i que possibilite el desenvolupament de projectes de cooperació per al desenvolupament i de sensibilització propis o compartits amb altres entitats

un futur incert, peròobert a l’esperança15-M