> 6Clàusula derevisió salarial:una reivindicacióhistòrica

> 10Revisa’tla nòmina: totesles retribucionsal dia

> 172a campanyaPengem lesclaus?

> 11-16

EXTRA 8 MARÇ 2008Que no t’imposen límitsTerrorisme de gènere: més mesures imenys paraules

IntersindicalQuaderns de l’administració de justícia valenciana · núm. 39 · · Època II · Març 2008

Allioli

STAPV+ STASTAS

Els dos sindicatspertanyents a IntersindicalValenciana l’àmbit delsquals és l’AdministracióPública s’unificaran,previsiblement, en unCongrés a celebrar elproper mes de maig.El Sindicat de Treballadorsde l’Administració-Intersindical Valenciana(STA-Iv), l’àmbit d’actuaciódel qual ha estat, des de laseua fundació fa setzeanys, l’Administració Localvalenciana, és membrefundador d’intersindicalValenciana.Igualment, STAPV, integratdins la Federació d’STPVjunt a STEPV i STSPV,també forma part des del’inici d’intersindicalValenciana. La coincidènciad’àmbit sectorial -lesdiferents administracions iserveis públics-, feianecessària una confluènciaorgànica entre ambduesorganitzacions, que arribaamb motiu de la celebraciódel III Congrés ordinari deSTAPV.El nou sindicat resultant,Sindicat de Treballadores iTreballadors de lesAdministracions i ServeisPúblics (STAS), comença laseua trajectòria amb propde 2.500 persones afiliadesi s’estructurarà en elssectors local, autonòmic,estatal, de justícia i decorreus.

> L’última

ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

País

Bas

c

Cata

luny

a

And

alus

ia

Nav

arra

PV

Canà

ries

Gal

ícia

Mad

rid

511€ 467€ 446€ 406€ 382€ 372€ 349€ 320€

El personal de Justíciade la Generalitat, a lacua en retribucions

Per al conseller de Justícia iAdministracions Públiqus, Fernandode Rosa qui, apartant-se de la seuapròpia actuació anterior, ha vinculatde forma injusta i demagògica ladeficient atenció a les víctimes de laviolència de gènere amb la vaga delpersonal dels jutjtas de violènciacontra les dones.

Per a les funcionàries i funcionarisdels Jutjats de Violència contra laDona, que han hagut d’escoltar queelles i ells eren poc menys que elsculpables de la situació d’aquestesdones quan l’únic que han fet ésdefensar poder exercir les seuescompetències en les millorcondicions possibles per a elles i ellsi també per a les dones víctimes deviolència que atenen.

OLI

ALL

Des de l’inici del procés detransferències en matèriade Justícia a les comunitatsautònomes, iniciada en la

primera legislatura de José MariaAznar, allà pel 1997, han estat cadacop més amples les diferències enmatèria laboral i retributiva delsempleats i empleades del’Administració de Justícia arreul’Estat Espanyol.

Les meses sectorials de Justícia,amb representació de lesadministracions centrals iautonòmiques, poc han aconseguitper establir criteris d’igualtat ihomogeneïtat pel que fa aretribucions complementàries,substitucions, comissions de servei,oficina judicial, i un llarg etc.,d’assumptes que ens afecten per unabanda a les nostres butxaques i perl’altra al treball del dia a dia.

I si la diferència de criteris aplicatsper les diferents administracions ésmés que evident, també ho ha estat laresposta dels treballadors itreballadores i dels sindicatsrepresentatius a l’hora de defensarels seus interessos en cadascun delsterritoris. Un clar exemple són elsacords retributius en cada comunitatautònoma i la diferència deplantejament de les mobilitzacions.També han hagut diferències a l’horade consultar l’opinió de lestreballadores i treballadors en la

resolució d’un conflicte, qüestió que aSTAPV li sembla imprescindible, peròque no és una pràctica comuna.

Com a mostra, les vaguesencetades al mateix temps en laComunitat de Madrid i en el territoriMinisteri, on a pesar que estemparlant del personal al servei del’Administració de Justícia i de lesmateixes organitzacions sindicals lesque convoquen mobilitzacions, no vanser capaços d’unificar mesuresd’actuació a l’hora de convocar lesvagues corresponents, ni d’unificarreivindicacions econòmiques. Aixímentre els sindicats reclamaven a laComunitat de Madrid un incrementfins els 700 € mensuals, al diasegüent els mateixos sindicatsdemanen 400 € quan la competènciaés del Ministeri de Justícia.

Serà difícil avançar cap a unreconeixement econòmic comú a totsels territoris, però cal marcar-nosl’objectiu de “a igual treball igualsalari”. El caràcter de cossosnacionals no està renyida amb ladescentralització de l’Administracióde Justícia, però no podem acceptarque s’utilitze aquesta per marcarenormes diferències en el nostrecol·lectiu. Tan sols una actuaciócomuna i coordinada a tots elsterritoris ens permetrà reconduiraquesta situació cap a una més justa iequilibrada.

EDITORIALIgualtat, homogeneïtat i autonomiaen l’Administració de Justícia

2 / 39 (10) / MARÇ 2008

Atenció a les víctimesCanviar la promoció interna

LA CINQUETA

Josep Antoni Bomboí Arias

VIST PER SENTÈNCIA

El darrer procés selectiu per a lapromoció interna del personal alservei de l’Administració deJustícia ha estat decepcionant per

a la gran majoria de treballadors itreballadores, tant per la seua concepciócom pels resultats obtinguts.

Així, la confecció de temaris, on lareducció ha estat pràcticament sols en elnombre de temes però no en continguts,com els diversos tipus de proves a realitzarhan fet de barrera infranqueable per amolts de nosaltres que hem vist totalmentretallat el dret a la millora i a la promocióprofessional.

Les proves eliminatories desenvolupadesen l’anterior convocatòria han estatqualificades d’irracionals i d’absurdes enmolts casos. Així, per al cas de la promocióal cos de Gestió, se prima la capacitatmemorística de l’aspirant i no l’aplicació delseu coneixement i experiència. Un altreexpemple, per al cas de la promoció al cosde Tramitació, és la substitució de la provade mecanografia per la d’informàtica, peròon s’ha decidit aplicar el mateix criteri develocitat d’escriptura, la qual cosa nodemostra la capacitat tècnica de l’aspiranten l’ús de les noves tecnologies i einesutilitzades en l’administració.

Tot això, ha provocat que moltes de lesplaces convocades als diferents territoriss’hagen quedat desertes. Ara és el moment,de cara a la propera convocatòria, ambl’Oferta d’Ocupació Pública de l’any 2007 i2008, de la negociació amb el Ministeri deJustícia d’unes noves bases amb temarismés reduïts, eliminació de provesinnecessàries i criteris de correcció mésraonables.

Està clar que l'eradicació de laviolència de gènere no està entreels objectius del Govern Valencià.Sembla, si tenim en compte els

pocs mitjans i recursos que destinen a laprevenció d'aquesta.

En aquesta revista fem un resum de lesnecessitats que caldria abordar per a poderdir que les intencions del conseller deJustícia no queden només en una nota depremsa que resumia la seua entrevista ambla Plataforma Feminista de València.

Que es destinen fons des de Madrid i elGovern Valencià els retorne sense gastarsembla cosa de broma. Que s'hagen destinatimportants partides de diners des de 2001 enplans de prevenció de violència de gènereque no se sap on han anat, o que la dotacióassignada per a la prevenció de violència enels pressupostos de 2008 siga ridícula, fa quesiga difícil creure en els propòsits delconseller d’eradicar la violència masclista.

Al País Valencià no tenim un CentreIntegral ni es parla de formació per aprofessionals o protocols d'actuació conjunts,entre moltes altres mesures que contemplala Llei Integral.

Ara ens trobem amb una vaga delpersonal dels jutjats de violència, que -apesar de la imatge que es pretén donar, comsi fora de caràcter purament salarial- va mésenllà i reclama mesures d'ordre social per ala protecció de les víctimes: espais per aassegurar-les la total intimitat a l'horad'assistir als jutjats, la dotació d'unitats devaloració integral o l'augment de la plantillade personal assistencial i funcionarial, comjutgesses i jutges, metgesses o metges,fiscals o forenses, que tinguen la formacióespecialitzada necessària.

Les funcionàries i funcionaris quetreballen en els jutjats de violència ho fan enunes condicions i mitjans penoses i les seusreinvindicaciones són del tot justes; fins i totles víctimes de la violència de gènere podenentendre aquesta vaga. L’atenció que rebende les funcionàries i funcionaris millorariaamb més mitjans i plantilles.

En aquest ordre de coses, el conseller téel desencert de declarar que la vaga d'aquestpersonal "está poniendo en peligro la vida ylos intereses de las víctimas". Sembla que noté molta sensibilitat per a tractar aquesttema. És fàcil tirar-li la culpa a les personestreballadores que estan exercint un dretconstitucional, que d'altra banda estancomplint uns serveis mínims per a podertramitar totes les diligències urgents.

Com a mínim, dona vergonya. Tan poccompromís amb l'eradicació de la violènciade gènere i acusant de "arriscar vides" alpersonal dels jutjats.

Macu Gimeno és delegada per STAPV-Iv ala Junta de Personal dels ServeisTerritorials de València

Les proves eliminatoriesdesenvolupades en l’anteriorconvocatòria han estatqualificades d’irracionals id’absurdes en molts casos

PENSADES

És fàcil tirar-li la culpa a lespersones treballadores queestan exercint un dretconstitucional

ÈÈPPOOCCAA IIII -- NN..ºº 3399 ((1100)) ·· MMaarrçç 22000088·· SSIINNDDIICCAATT DDEE TTRREEBBAALLLLAADDOORREESS IITTRREEBBAALLLLAADDOORRSS DDEE LL’’AADDMMIINNIISS--TTRRAACCIIÓÓ PPÚÚBBLLIICCAA VVAALLEENNCCIIAANNAA..IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA((SSTTAAPPVV--IIvv)) ·· DDIIRREECCTTOORR:: Joan Blanco· RREEDDAACCCCIIÓÓ:: Adel Francés, MacuGimeno, Josep Antoni Bomboí,Rafael Redondo. MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ::Jordi Boluda · RREEVVIISSIIÓÓ LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA::Antoni Soriano · AADDMMIINNIISSTTRRAACCIIÓÓ,,RREEDDAACCCCIIÓÓ II PPUUBBLLIICCIITTAATT:: Juan deMena, 18, baix. 46008 València. T.963919147 · F. 963924334 ·allioli.stepv@intersindical.orghttp://stapv.intersindical.org ·IIMMPPRRIIMMEEIIXX:: · Bronte Graf, S. L. ·Cullerers, 18. Alaquàs. · T. 961515017· TTIIRRAATTGGEE:: 20.000 exemplars · IISSSSNN::1699-4809 · DDIIPPÒÒSSIITT LLEEGGAALL:: V-807-2000 · FFRRAANNQQUUEEIIGG CCOONNCCEERRTTAATT::46/196IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA((SSTTAAPPVV--IIvv)) ·· AALLAACCAANNTT:: Glorieta P.Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T.965985165 · AALLCCOOII:: Oliver, 1, 5º.03802 · T. 966540602 · AALLZZIIRRAA::Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16.46600 · T. 962400221 · BBEENNIICCAARRLLÓÓ::Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T.964465283 · EELLXX:: Maximilià Thous,121-b. 03201 · T. 966225616 ·CCAASSTTEELLLLÓÓ:: Marqués de Valverde, 8.12003 · T. 964261264 · GGAANNDDIIAA:: SantPasqual, 13 - 1r dta. 46700 · T., F.962950754 · VVAALLÈÈNNCCIIAA:: Juan deMena, 18. 46008 · T. 963919155 ·XXÀÀTTIIVVAA:: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800 ·T. 962283067

Macu Gimeno Mengual

MARÇ 2008 / 39 (10) / 3

Celebrades concentracions de delegades i delegats al Palau de la Generalitat per exigir la clàusula de revisió salarial

Intersindical exigeix un acord delegislatura d’àmbit general

La càrrega que suposenles hipoteques en leseconomies familiars haprovocat que, en ladarrera dècada, elssalaris hagen perdutentre 9 i 20 punts depoder adquisitiu

Els pressupostos del'estat per a 2008 noinclouen la clàusula derevisió salarial, a pesarde les constants pèrduesde poder adquisitiu

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

5,5 5,3 4,9 4,3 4,3 3,2 2 1,4 2,9 4 2,7 4 2,6 3,2 3,7 2,7 4,3

5 5 1,8 0 3,5 3,5 0 2,1 1,8 2 2 2 2,7 2,7 2,7 3,4 3

-0,5 -0,3 -3,1 -4,3 -0,8 0,3 -2 0,7 -1,1 -2 -0,7 -2 0,1 -0,5 -1 0,7 -1,3

99,50 99,20 96,10 91,80 91,00 91,30 89,30 90,00 88,90 86,90 86,20 84,20 84,30 83,80 82,80 83,50 82,20

ANY

INCREMENT DE L’IPC

INCREMENT SALARIAL

DIFERÈNCIA

PÈRDUA EN % RESPECTE A 1990

PERCENTATGE ACUMULAT DE PÈRDUA DELS SALARIS RESPECTE A 1990

Intersindical Valenciana ha demanatla negociació d'un acord delegislatura sobre les condicions detreball del conjunt del personal quetreballa en la Generalitat Valenciana.Aquest acord s'aplicaria al personalsanitari, docent, de justícia, del'administració del consell i de lesempreses i institucions públiques.

L'Administració Valenciana no hadonat una resposta a la nostraproposta d'acord de legislatura. S’hacentrat en les negociacions delsector de l'Administració del Consell,l’Acord que us presentem en aquestamateixa revista. No pot haver “pausocial” al sector públic mentreestiguen pendents moltes de lesnostres reivindicacions generals. Lesnegociacions sectorials realitzadesen cadascun dels sectors no suposencap renuncia a la reivindicació delstemes que ens afecten a totes i a tots,ni han de ser una excusa per no obriruna veritable negociació global delstemes. Per negociar eixos temes estàconstituida la Mesa General, a la qualse li ha de dotar de contingut per ferla feina prevista en la legislació queregula les seues competències.

Les nostres propostes afectenmés de 120.000 empleades iempleats públics i pretenen millorarles seues condicions laborals, lamillora dels serveis públics il'articulació de la negociaciócol·lectiva. És una obligació delgovern valencià fer-ho pel nou marcque dissenya l'Estatut Bàsic del'Empleat Públic (EBEP).

Cal obrir la negociació de maneraque els propers pressupostos de laGeneralitat incorporen les partidesnecessàries per garantir el seucompliment. Continuarem lacampanya d'informació i negociacióque engegada en el darrer trimestrede 2007. No descartem proposar la

convocatòria de mobilitzacions.Els assumptes que volem

negociar es concreten en:1. Retribucions. − Per fer front a la pèrdua de poderadquisitiu, més de 17 punts des de1990, es demana: augmentar-les perdamunt de la quantia prevista alsPGE anausl, destinar un tant per centa la recuperació del poder adquisitiu iestablir la clàusula de revisió salarial.− Assegurar un mínim de 1.000 eurosnets mensuals per persona.2. Llei de la Funció PúblicaValenciana. Promulgació d'una novallei que abaste: l’Administració de laGeneralitat –Administració delConsell, Administració Educativa noUniversitària, Administració Sanitàriai Administració de Justícia-, Personald'Administració i Serveis de lesUniversitats públiques, OrganismesAutònoms i ens públics, així coml'Administració Local.3. Seguretat i Salut Laboral. Calpotenciar els mecanismes deprotecció de la salut i de l'adequacióde les condicions de treball i delsllocs de treball als supòsits demalalties sobrevingudes,discapacitat, etc...4. Reforç de les estructuresadministratives i les plantillespúbliquesInclusió en els Pressupostos de laGeneralitat Valenciana d'una partidapressupostària per a un pla de suportde les estructures administratives ide revisió de les externalitzacions.5. Reducció de jornada laboral.Implantació de la jornada laboralsetmanal de 35 hores setmanals entota la Generalitat Valenciana. 6. Formació. Creació de l’EscolaValenciana d’Administració Pública,peça clau de la nova culturaadministrativa basada en la formaciódel personal públic, encarregada de

la formació de tot elpersonal del’Administració delConsell i, perconveni, del de larestad’Administracionsvalencianes.7. Modificació delDecret 24/1997. Caluna revisió queaugmente lesquanties en un 50% is'incloga unaclàusula de revisióautomàtica enfunció de l'augmentde l'IPC. 8. Plans d'igualtat.Elaboració de plansd'igualtat decaràcter sectorialper respectar laigualtat de tracte id'oportunitats enl'àmbit laboral ievitar qualsevoltipus dediscriminaciólaboral .9. Conciliació vidapersonal i laboral.Actualització de lanormativa de permisos i llicències detots els sectors, escoles infantilspúbliques i gratuïtes, ajudeseconòmiques a les persones quetinguen a càrrec seu persones querequerisquen l’assistència a centres de dia o amb diversitatfuncional que vagen a centresespecialitzats. Permís per naixementde sis mesos (26 setmanes).10. Pla d'acció social per a personalfuncionari. Establiment d'un plad'acció social per a tot el personal, anegociar en cada Mesa Sectorial. LaGeneralitat Valenciana ha d’asumir,

quan no siguen cobertes per laSeguretat Social o per lesmutualitats, les prestacionscorresponents.11. Jubilació parcial i anticipada.Regulació de la jubilació parcial ianticipada de les empleades iempleats públics prevista en l'EBEP.12. Reducció de la temporalitat. Calreduir la temporalitat enl'Administració, de forma ques’assegure la consolidació del'ocupació de les persones interines il’accés de personal de nou ingrés,mitjançant l’accés diferenciat.

Concentració del 20 de desembre per la clàusulade revisió salarial

ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

4 / 39 (10) / MARÇ 2008

IntersindicalDesprés de la celebraciód’assemblees de les funcionàries ifuncionaris del cos d’auxili en laCiutat de la Justícia de València i deCastelló, per tal d’abordar laproblemàtica causada per lainstrucció de suplències, s’hadeterminat plantejar a la DireccióGeneral de Justícia i Menor unaproposta per tal que l’Administraciódone una resposta urgent davant lasituació que pateixen,responsabilitat exclusiva de

l’Administració i de la seuaorganització dels serveis.

Deu anys de reclamacions sónmés que suficients per a que laconselleria de Justícia reconega elproblema que ella mateixa vaprovocar, amb una políticad’amortització de places i de creacióde serveis sense cap estudi previ,sense aplicació de cap criterid’objectivitat ni d’igualtat a tots elspartits judicials.

La proposta, eixida de lesassembles, es centra amb

l’augment de places del cos d’auxilidels deganats, mitjançant la seuacreació, destinades a atendre lespossibles substitucions a realitzardurant la celebració de vistes delsdiferents òrgans judici als.

I amb caràcter complementari al’anterior, tan sols en aquells casosen què les substitucions no espogueren cobrir amb el noupersonal, per impossibilitat ocoincidència de necessitatssimultànies, l’aplicació rigorosa del’ordre de suplències establerta en

la instrucció que les regula i elreconeixement de la duplicitat deltreball realitzat amb unacompensació econòmica de dospunts per suplència diàriaefectuada.

STAPV-Iv ja ha presentat laproposta a la Direcció General deJustícia i Menor. Cal esperar que laresposta arribe en breu i que sigapositiva. En cas contrari, el Sindicat tornarà a convocarassembles per tal de definir laestratègia a seguir.

STAPV presenta una proposta per a les suplències del cos d’auxili judicialDeu anys són més quesuficients per a quel’Administració reconegael problema que ellamateixa va provocar

IntersindicalLes negociacions sobre retribucionsdutes a terme durant els anys 2006 i2007 en els diferents territoris del’Estat espanyol han suposataugments retributius moltdesiguals pel que fa alscomplements autonòmics.D’aquesta manera s’està dibuixantun mapa en el que cada cops’accentuen més les diferènciesretributives entre les comunitatsautònomes, incloses les quedepenen del Ministeri de Justícia.

Així, si el País Basc, junt aNavarra i Catalunya, van ser les quevan donar el primer pas, i foren lesprimeres en veure augmentadasubstancialment la nòmina de lesseues empleades i empleats durantl’any 2007, la Comunitat de Madridha estat la última i potser siga elmillor dels acords signats fins elmoment, pel que fa a mig i llargtermini. No obstant, hi hacomunitats, com la pròpia Navarra,Canàries o Galícia que tenenpendent la negociació del 2009, laqual cosa farà variar la seua posiciórespecte a la resta.

La graella següent reflecteix ladiferència retributiva del personal alservei de l’Administració de Justíciadels territoris amb transferènciesassumides. Estan ordenadessegons les quanties a cobrar durantl’any 2008 i es mostra la retribuciómitja aproximada (cos deTramitació) incloent-hi diferentsconceptes com la millora addicionali/o productivitat.

Al marge de les diferènciessindicals i dels desacords hagutsentre les organitzacions de distintsterritoris, cal recordar que en lamajoria de les comunitatsautònomes s’han dut a termecampanyes de mobilitzacions ivagues per tal d’enfortir elposicionament dels treballadors itreballadores, i per tant dels seusrepresentants, i són precisamentaquests treballadors i treballadoresels que més han vistrecompensades les seuesreivindicacions. Al nostre territori,com recordareu, es va produir tot elcontrari: una autènticadesmobilització que va frustrar lesnostres legítimes aspiracions.

El personal de justícia transferit a la Generalitat Valencianacontinuarà a la cua en matèria retributiva

Cal recordar que en lamajoria de lescomunitats autònomess’han dut a termecampanyes demobilitzacions i vaguesper tal d’enfortir elposicionament delstreballadors itreballadores

2007 2008 2009€/mes €/mes €/mes

País Basc 467 511 511Catalunya 355 467 546Andalusia 295 446 521Navarra 379 406 Pendent de negociacióMadrid (*) 252 382 537Canàries 367 372 Pendent de negociacióPaís Valencià (**) 274 324/349 449/474Galícia 285 320 Pendent de negociacióTerr. Ministeri (***) 199 Pendent de negociació Pendent de negociació

(*) L’acord de la Comunitat de Madrid és per 4 anys, i preveu una pujada de 75€ en 2010 i 90€ més en 2011.(**) L’acord de la Generalitat Valenciana també és per 4 anys, ja que inclou una clàusula de compromís dels sindicats signantsde no demanar cap increment retributiu al llarg de la resta de la legislatura (fins el 2011) per aquells conceptes que sóncompetència de la Generalitat.(***) Continúa la vaga indefinida en el territori no transferit on es reclama un complement de 400 € des de l’1 de gener de2008.

Asistencia sanitariaEn el conjunto del Estado a través de las entidades de seguro concertadas. Todos losaños, durante el mes de enero, se puede solicitar cambiar de compañía en las delegacio-nes provinciales de MUGEJU. Pueden ser Adeslas, Asisa, Caser, DKV Seguros, LaEquitativa, Mapfre-Caja Salud, o las Instituciones Sanitarias públicas (Seguridad Social).

Prestaciones ortoprotésicas y sanitariasComplementan la asistencia sanitaria con la implantación de un conjunto de prestacionesno cubiertas por los conciertos y son atendidas por MUGEJU a través de ayudas económi-cas cuya cuantía está fijada en el baremo de ayudas aprobado por la Asamblea General.

Prótesis ocularesExisten prestaciones económicas en los supuestos siguientes. El periodo de carencia,en general, es de un año, excepto la ayuda económica por cirugía refractiva:� Gafas completas (cerca o lejos) 42,00 €� Gafas bifocales/multifocales 84,00 €� Ayudas técnicas baja visión (microscopios, telescopios,

lupas, gafas telelupa y filtros) 180,00 €� Renovación de cristales (c/u) 15,00 € � Renovación cristales bifo/multifocales (c/u) 36,00 € � Renovación cristales telelupa 48,08 €� Lentillas y/o lentilla desechable (cuatro/año) (c/u) 33,00 €� Renovación lentillas (c/u) 18,03 € � Lentes terapéuticas (c/u) NNN 62,00 € � Ayudas prismáticas alteraciones severas

de la motilidad ocular 100 % de la factura� Ayuda económica por cirugía refractiva (una vez

en la vida) 50% de la factura con un máximo de 600,00 €/por ojo

Prótesis dentariasExisten prestaciones económicas en los supuestos siguientes:� Aparato dental completo superior e inferior (3) 721,00 €� Aparato dental parcial superior o inferior (3) 361,00 €� Desvitalización una pieza (4) 54,00 €� Empaste (máximo dos cada pieza) (3) 30,00 €� Piezas dentarias (máximo quince), c/u (3) 60,00 €� Ortodoncia(4) 100% de la factura, pero máximo 600,00 €� Periodoncia (sólo mutualistas INSS) (2) 600,00 €� Tartrectomia (sólo mutualistas INSS) (1) 18,00 €� Implantes osteointegrados (máximo quince), c/u (3) 150,00 €Periodo de carencia: (1) 1 año; (2) 2 años; (3) 3 años; (4) una vez en la vida.

Otras prótesis� Audífonos, c/u NNN 423,00 €� Reparación de audífonos, c/u NNN máximo 212 €� Aparatos de fonación (lagingófono)* 100% de la factura� Plantillas 30,05 €� Calzado ortopédico hasta 14 años 48,08 €� Calzado ortopédico a partir 14 años 60,10 €� Vehículos de inválidos - compra máximo 360 €� Sillas de ruedas especiales 2.103,54 €� Sillas de ruedas eléctricas 3.906.58 €� Baterías y cargadores 300 €/año� Alquiler vehículos de inválidos según factura� Alquiler de otros ortopédicos según factura� Colchón antiescaras* NNN 100% factura� Bomba externa de infusión contínua subcutánea de insulina 100% factura(*) Cuando el gasto supere los 240 € se deben presentar 2 presupuestos.

Otras prestaciones sanitarias� Ayuda por intervención oftalmológica de defectos de refracciónCubre el 50% del coste de la intervención con un máximo de 600 € por cada ojo.Miopía: más de 7 dioptrías por ojo o 14 dioptrías entre los dos. Hipermetropía o astig-matismo: más de 4,5 dioptrías por ojo o 9 dioptrías entre los dos.� Ayuda económica por tratamiento de psicoterapiaCubre el 50% de la factura con un máximo de 30.05 € por sesión y con un límite de901.52 € en cada año natural cuando concurran determinados requisitos establecidosen el baremo.� Ayuda económica por hospitalización psiquiátricaAyuda de 54.09 € diarios, incluidos los medicamentos, para mutualistas y beneficiariosadscritos al INSS, así como para determinados supuestos especiales en los que sepuedan encontrar el personal adscrito a las Entidades Médicas y que no tuviesencobertura a través del Concierto de Asistencia Sanitaria vigente.� Ayuda de termalismo social para mayoresAsistencia en establecimientos termales a las personas de tercera edad, por prescrip-ción facultativa. Tratamiento terapéutico termal con una duración mínima de 7 días alaño. La ayuda económica será una cuantía fija abonable de una vez y estará en función delnivel de ingresos medios por pensiones y otros ingresos por unidad familiar. La unidadfamiliar se considera constituida por el titular más el cónyuge o asimilado y los ingre-sos medios mensuales se obtendrán sumando los ingresos mensuales de ambos divi-didos por 1.33.

La ayuda a conceder por Mugeju, ascenderá según el tramo de ingre- sos de la unidad familiar a las cuantías siguientes:

Tramo Ingresos medios de la unidad familiar Cuantías1 1.750 euros en adelante . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 2 Desde 1.250 a 1.749 euros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 3 1.249 euros o menos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190

� Ayuda para actuaciones de podología básica para mayoresAsistencias de quiropodia (tratamiento de las alteraciones dérmicas y ungueales median-te la aplicación de diferentes técnicas no quirúrgicas) o podología básica prestadas enconsultas de podólogos colegiados. La ayuda económica será de 9 euros por consulta ybeneficiario con un máximo de tres ayudas por beneficiario y año de la convocatoria.

Prestaciones no sanitarias Resolución de 24 oct 2003 (BOE 18/11/03) y la web del Ministerio http://www.mju.es >atención al ciudadano > cartas de servicios. Existen estas prestaciones:

� Subsidio por incapacidad temporalSu duración será de 12 meses, prorrogables por otros 6 cuando se presuma que duranteellos puede ser dado de alta por curación. El plazo máximo de duración no podrá sersuperior a 21 meses. El mutualista tiene los siguientes derechos económicos:Durante los 6 primeros meses, la totalidad de sus retribuciones y desde el séptimo mes,las retribuciones básicas y un subsidio a cargo de la Mutualidad, en cuantía fija e inva-riable, que será la mayor de las dos cantidades siguientes:

- El 80 % de las retribuciones básicas (sueldo y trienios), incrementados en la sextaparte de una paga extraordinaria, correspondiente al primer mes de licencia.- El 75 % de retribuciones complementarias devengadas en el primer mes de licencia.

� Jubilación por incapacidad permanenteLa cuantía es el equivalente al 20 % de las retribuciones básicas ordinarias percibidasel último mes en activo, su abono es mensual y se percibe hasta que cumpla la edaden que hubiera procedido su jubilación forzosa.� Prestación de gran invalidezEl declarado gran inválido tendrá derecho a una prestación vitalicia constituida por laprestación que reciba por invalidez permanente, adicionada con una cantidad mensualequivalente al 40 % de las retribuciones básicas ordinarias percibidas el último mesen activo, que se actualizará con los porcentajes aprobados para las pensiones deClases Pasivas.� Lesiones permanentes no invalidantesLa prestación consiste en el abono de una indemnización, por una sola vez, en lossupuestos de lesiones causadas por enfermedad profesional o en acto de servicio ocomo consecuencia de él, que sin originar una situación de incapacidad suponga unadisminución o alteración de integridad física. Para la calificación de la lesión y fijaciónde la indemnización se estará a lo establecido en el RGSS.� Por hijo minusválido a cargoAsignación económica mensual que se fija en función de la edad, grado de minusvalíay de la necesidad del concurso de otra persona. La cuantía es la misma que la estable-cida para los beneficiarios del RGSS y se actualiza cada año en la Ley de PresupuestosGenerales del Estado.� Por gastos de sepelioPago único de 1.502.2 € cuando el fallecido sea el mutualista y de 901.52 € cuando seaun beneficiario.� Jubilación forzosa por razón de edadLa ayuda consiste en la percepción, por una sola vez , de una ayuda económica, cuyoimporte es el 200% de las últimas retribuciones básicas (sueldo base y trienios) perci-bidos por el mutualista en activo.� Por adquisición de la primera vivienda Subvención parcial de los intereses de los préstamos hipotecarios. El importe de laayuda se fija en función del número anual de solicitudes.� Fondo de asistencia socialAyudas económicas que pueden percibir los mutualistas o familiares a su cargo, quese encuentren en situaciones excepcionales de extrema necesidad.� Atención a personas mayoresEstas ayudas van dirigidas a personas mayores de 65 años o menores de esa edadpero mayores de 50, con insuficiencias físicas o psicológicas en un grado de minusva-lía reconocida superior al 65% ó 75% respectivamente y una determinada situaciónsociofamiliar. La cuantía puede variar desde 231.00 € hasta 760.00 € mensuales.� Por parto múltiplePrevé dos modalidades: subsidio especial por maternidad o prestación económica depago único.� Por nacimiento del tercer hijo y sucesivosPago único de 450.76 €, por cada hijo nacido, a partir del tercero inclusive. Es necesa-rio que el mutualista no haya percibido ingresos anuales que superen la misma cuan-tía establecida para ser beneficiario de las asignaciones económicas por hijo a cargono minusválido.� Asistencia sanitaria en el extranjeroMUGEJU tiene concertada una póliza colectiva para mutualistas y beneficiarios que sedesplacen fuera del territorio nacional para la asistencia en dichos viajes cuando suduración no supere los 120 días, excepto los viajes realizados por estudios, que no tie-nen limitación temporal.� Fondo EspecialEn el Fondo Especial sólo están incluidos los colectivos de asociados que tenían elcarácter de mutualista a 31 de diciembre de 1984.

MARÇ 2008 / 39 (10) / 5

Prestaciones de MUGEJU

6 / 39 (10) / MARÇ 2008

ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

Permisos, licencias, reducciones de jornada y vacaciones

Licencias

Normativa aplicable (disponible en www.intersindical.org):� Ley Orgánica 19/2003, de 23 de diciembre, de modi-ficación de la Ley Orgánica 6/85, de 1 de julio, del PoderJudicial.� L.O. 3/07, de 22 de marzo, para la igualdad efectivade hombres y mujeres.

� Ley 7/07, de 12 de abril, del Estatuto Básico delEmpleado Público.� Orden APU/3902/2005, de 15 de diciembre, Acuerdode la Mesa General de Negociación, de Medidas para laConciliación de la vida personal, familiar y laboral.

� Instrucción de 15 de noviembre de 2007, de laDirección General de Justicia y Menor, por la que seregula el régimen de vacaciones, permisos y licenciasdel personal de los cuerpos de Gestión Procesal,Tramitación Procesal, Auxilio Judicial y MédicosForenses de la administración de justicia valenciana.

Es necesaria autorizació expresa. La denegación deberá ser motivada.

Guarda Legal y cuidado de familiarSe contemplan tres supuestos:A.- El funcionario que por razones de guarda legal, tenga a su cuidado directo algún menorde doce años, persona mayor que requiera especial dedicación o una persona con discapa-cidad, que no desempeñe actividad retribuida, tendrá derecho a la disminución de hasta unmedio de la jornada de trabajo, con la reducción proporcional de las retribuciones. Tendrá elmismo derecho el funcionario que precise encargarse del cuidado directo de un familiar,hasta el segundo grado de consanguinidad o afinidad, que por razones de edad, accidente oenfermedad no pueda valerse por sí mismo y que no desempeñe actividad retribuida.B.- El funcionario que precise atender al cuidado de un familiar en primer grado, tendráderecho a solicitar una reducción de hasta el cincuenta por ciento de la jornada laboral, concarácter retribuido, por razones de enfermedad muy grave y por el plazo máximo de unmes. Si hubiera más de un titular de este derecho por el mismo hecho causante, el tiempode esta reducción se podrá prorratear entre los mismos, respetando, en todo caso, el plazode un mes.C.- El empleado público tendrá derecho a reducir su jornada de trabajo hasta un máximo dedos horas, con la disminución proporcional de retribuciones, en el supuesto de hijos prema-turos o que deban permanecer hospitalizados después del parto, una vez haya finalizado elpermiso previsto en el número 17 de la presente Instrucción.

Cese Progresivo de ActividadesReducción de jornada hasta la mitad. Seis meses a partir del primer día del mes siguiente acuando se conceda. Funcionarios a los que falte menos de cinco años para la jubilación for-zosa. Se reducen las retribuciones. Se concede cuando las necesidades del servicio lo per-mitan. Renovación automática cada seis meses hasta la jubilación, salvo que éste solicitevolver al régimen de jornada anterior.· Denegación motivada.

Recuperación de EnfermedadReducción de jornada hasta la mitad. Funcionarios en proceso de recuperación de unaenfermedad. Se reducen las retribuciones tal y como se determine reglamentariamente.Se concede siempre que las necesidades del servicio lo permitan.

Interés particularIndefinida. Jornada de 9 a 14 horas de lunes a viernes. Reducción al 75% del total de retri-buciones. Incompatible con las reducciones descritas anteriormente. Cuando resulte com-patible con la naturaleza del puesto desempeñado y siempre que las necesidades del servicio lo permitan. No podrá reconocerse quien preste servicio en especial dedicación.

Violencia contra la mujerFuncionarias víctimas de violencia contra la mujer, para hacer efectiva su protección o dere-cho a la asistencia social integral. Reducción de la jornada con disminución proporcional dela retribución, o reordenación del tiempo de trabajo a través de la adaptación del horario oaplicación del horario flexible.

Por larga o crónica enfermedadQuien, por larga o crónica enfermedad, no pueda realizar su jornada laboral completa, ten-drá derecho a una disminución de hasta la mitad de su jornada, con reducción proporcionalde retribuciones, previa certificación de esta situación por la unidad de salud competente.Cuando la reducción no supere la hora diaria, no generará deducción de retribuciones.

Fiestas locales, Semana Santa y Navidad Art. 7 R.17/7/2006.

Jornada de nueve a catorce horas: cinco días durante las fiestas locales y cuatro días duran-te Semana Santa. Los días 24 y 31 de diciembre cerrarán las oficinas judiciales.

Reducciones de jornada

Asuntos PropiosHasta 3 meses naturales cada 2 años de servicios efectivos. Comprende desde el primerdía en que deja de trabajar el funcionario hasta el día en que se reincorpora efectivamenteal trabajo. La denegación deberá ser motivada y la concesión está subordinada a las nece-sidades del servicio. Se trata de la única licencia sin retribución.

MatrimonioQuince días naturales. Matrimonio o por inscripción en cualquier Registro Público Oficial deUniones de Hecho. Se puede acumular a las vacaciones y al permiso por celebración dematrimonio o unión de hecho. No es necesario su disfrute a continuación del hecho cau-sante. Se justifica con el libro de familia, certificación de celebración del matrimonio o delRegistro de Uniones de Hecho.

Perfeccionamiento ProfesionalSu duración es la de los cursos, congresos o jornadas. Se podrá asistir a éstos siempre queesten relacionadas con las funciones propias de su cuerpo y supongan completar su forma-ción para el ejercicio de sus funciones. Esta licencia dará derecho a percibir las retribucio-nes básicas y las prestaciones por hijo a cargo. Concesión subordinada a necesidades delservicio y disponibilidades presupuestarias. La denegación debe ser motivada.

Funcionaria o funcionario en prácticasLicencia extraordinaria durante el tiempo que se prolongue dicha situación. Finaliza por lareincorporación al servicio de origen o por el pase a excedencia voluntaria por prestaciónde servicios en el sector público en otro puesto. Percibirán las retribuciones que para losfuncionarios en prácticas establezca la normativa vigente.

Cursos de formaciónSu duración es la del curso a realizar. Cursos de formación incluidos en los planes de for-mación organizados por el Ministerio de Justicia, Dirección General de Justicia,Organizaciones Sindicales, u otras entidades públicas o privadas

Por razón de enfermedadEnfermedad o accidente que impida el normal desempeño de sus funciones. Se concederánlicencias derivadas de un mismo proceso patológico, hasta un máximo de 12 meses prorro-gables por otros seis, si se presume que pueda ser dado/a de alta por curación.Transcurridos dichos plazos, se prorrogarán las licencias hasta el momento de la declara-ción de jubilación por incapacidad permanente o del alta médica sin que, en ningún caso,puedan exceder de 30 meses desde la fecha de la solicitud de la licencia inicial. Se enten-derá que existe nueva licencia por enfermedad cuando el proceso patológico sea diferentey, en todo caso, cuando las licencias se hayan interrumpido durante un mínimo de un año.Personal de Mugeju, las licencias por enfermedad darán lugar a plenitud de derechos eco-nómicos durante los 6 primeros meses desde la inicial, siempre que se deriven del mismoproceso patológico y de forma continuada o con una interrupción de hasta un mes. Las pos-teriores prórrogas devengarán sólo las retribuciones básicas y ayuda familiar.

Riesgo durante el embarazo y lactanciaCuando las condiciones del puesto de trabajo de una funcionaria pudieran influir negativa-mente en su salud, la del hijo o hija, podrá concederse licencia, en los mismos términos ycondiciones previstas en la normativa aplicable. Se garantizará la plenitud de los derechoseconómicos de la funcionaria durante la duración de la licencia. Esto mismo será tambiénde aplicación durante el periodo de lactancia natural.Para su concesión se deberá emitir informe por el Servicio de Prevención de RiesgosLaborales que ponga de manifiesto la imposibilidad de adaptar el puesto o de desempeñarun puesto distinto, de conformidad con la normativa de prevención de riesgos laborales.

VacacionesDuraciónUn mes natural o 22 días hábiles anuales por año de servicio o el tiempo que corresponda propor-cionalmente si los servicios prestados fueren inferiores. Si se han completado durante el año ante-rior los siguientes años de antigüedad, se tiene derecho a 23 días de vacaciones a los 15 años; 24días a los 20 años; 25 a los 25 años y 26 a los 30 años de servicio.ObservacionesSe disfrutarán obligatoriamente dentro del año natural y hasta el quince de enero siguiente, en

periodos mínimos de cinco días hábiles consecutivos. Se pueden alterar las vacaciones ya concedi-das por razones justificadas. No se pueden denegar las vacaciones fuera del periodo estival en casode embarazo y hasta que el hijo cumpla 9 meses. Si transcurre un mes desde la solicitud y laAdministración no ha resuelto, se entenderá estimada la petición por silencio administrativo. Ladenegación del periodo solicitado deberá ser motivada. Se interrumpen las vacaciones en caso debaja por maternidad o ingreso hospitalario. En caso de incapacidad temporal, se tiene derecho alretraso de las vacaciones ya concedidas.

MARÇ 2008 / 39 (10) / 7

ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

PermisosAsuntos Particulares9 días al año. No pueden acumularse a las vacaciones. Pueden disfrutarse incluso en enerosiguiente. Su disfrute estará subordinado a las necesidades del servicio. Los días por asuntosparticulares será proporcional al de servicios efectivos prestados durante el año.Además de los nueve días, se tendrá derecho al disfrute de dos días adicionales al cumplir elsexto trienio, incrementándose en un día adicional por cada trienio cumplido a partir del octavo.

Fallecimiento, enfermedad o accidente grave1. Por fallecimiento o enfermedad grave del cónyuge o pareja de hecho o de un familiar de pri-mer grado, en línea directa, por consanguinidad o afinidad, se tendrá derecho a un permiso de 4días. Si el hecho causante ocurriera a más de 60 kilómetros de la localidad de residencia delpersonal, el permiso será de 6 días. 2. Por fallecimiento o enfermedad grave de un familiar de segundo grado en línea directa ocolateral, por consanguinidad o afinidad, se tendrá derecho a un permiso de 3 días. Si el hechocausante ocurriera a más de 60 kilómetros de la localidad de residencia del personal el permisoserá de 5 días.3. El permiso por fallecimiento se tomará en días naturales a partir del hecho causante y escompatible y no necesariamente consecutivo con el permiso de enfermedad grave.4. Se tendrá derecho al permiso por enfermedad cada vez que se acredite una nueva situaciónde gravedad. En el caso de que la hospitalización fuese inferior a los días a que por enfermedadgrave se tiene permiso y no mediase certificado de gravedad, este permiso se reducirá a losdías que efectivamente el familiar del afectado haya estado hospitalizado.5. En los supuestos de enfermedad grave, hospitalización en institución sanitaria u hospitaliza-ción domiciliaria de larga duración, los días de permiso podrán utilizarse seguidos o alternos, apetición del personal.

Traslado de DomicilioDos días naturales consecutivos por traslado de su domicilio habitual. Cuando el nuevo domici-lio se encuentre a más de 60 kilómetros del actual, serán tres días naturales consecutivos.

Exámenes FinalesEl personal dispondrá de permiso el día del examen para concurrir a pruebas selectivas para elingreso en cualquier Administración Pública, a exámenes finales y demás pruebas definitivas deaptitud y evaluación en centros oficiales, aunque la realización del ejercicio sea compatible conla jornada laboral.

Campaña ElectoralLos funcionarios que se presenten como candidatos a los distintos procesos electorales, podránser dispensados de la prestación del servicio durante el tiempo de duración de la campañaelectoral. Regulado por el Real Decreto 421/1991.

Por funciones representativas y formaciónSe concederán permisos para realizar funciones sindicales, de formación o de representacióndel personal, en los términos en que se establece en la normativa vigente.

Deber InexcusableLos funcionarios tendrán derecho a la concesión de permisos por el tiempo indispensable parael cumplimiento de un deber inexcusable de carácter público o personal. Se entiende por “deberinexcusable” la obligación que incumbe a una persona cuyo incumplimiento le genera una res-ponsabilidad de índole civil, penal o administrativa.� Citaciones de Juzgados, Tribunales de Justicia o cualquier otro organismo oficial.� Cumplimiento de deberes ciudadanos derivados de una consulta electoral.� Trámites necesarios en organismos oficiales cuando coinciden con el horario de trabajo.� Asistencia a las reuniones de los órganos de gobierno y comisiones dependientes de losmismos, cuando derive estrictamente del cargo electivo de los previstos en la Ley Orgánica deRégimen Electoral General.� Asistencia, como miembro, a las sesiones de un Tribunal de examen o de oposición, connombramiento de la autoridad pertinente.� Por el cumplimiento de deber relacionado con la conciliación de la vida familiar y laboral.

Técnicas prenatalesSe concederán permisos al personal por el tiempo indispensable para la asistencia a la realiza-ción de exámenes prenatales y cursos de técnicas para la preparación al parto que deban reali-zarse dentro de la jornada laboral, así como la asistencia a tratamientos basados en técnicas defecundación asistida, por el tiempo necesario y previa justificación.El funcionario que opte por la adopción o el acogimiento permanente o preadoptivo tiene dere-cho a ausentarse del lugar de trabajo para realizar los trámites administrativos requeridos porla administración competente durante el tiempo necesario, con la justificación previa de que sehan de realizar dentro de la jornada de trabajo. Su duración será por el tiempo necesario para la práctica de los exámenes y técnicas de prepa-ración al parto programadas, para llevar a cabo el tratamiento de fecundación o para los trámi-tes administrativos preceptivos de adopción o acogimiento permanente o preadoptivo.

Violencia de género sobre la mujer funcionariaLas faltas de asistencia, o de puntualidad, de las funcionarias víctimas de violencia de género,totales o parciales, tendrán la consideración de justificadas por el tiempo y en las condiciones enque así lo determinen los servicios sociales de atención o de salud según proceda.

LactantesPor lactancia de un hijo menor de doce meses tendrá derecho a una hora de ausencia del tra-bajo que podrá dividirse en dos fracciones. Este derecho podrá sustituirse por una reducción dela jornada normal en media hora al inicio y al final de la jornada o, en una hora al inicio o al finalde la jornada, con la misma finalidad. Este derecho podrá ser ejercido indistintamente por uno uotro de los progenitores, en el caso de que ambos trabajen. Previa renuncia del padre, éste per-miso podrá disfrutarlo el cónyuge o la pareja de hecho de la madre. Igualmente la funcionariapodrá solicitar la sustitución del tiempo de lactancia por un permiso retribuido que acumule enjornadas completas el tiempo correspondiente.

Interrupción voluntaria del embarazoLa trabajadora tendrá derecho a seis días naturales y consecutivos a partir del hecho causante,siempre y cuando no se encuentre en situación de incapacidad temporal.

Médico y asistencialEl personal podrá acudir durante su jornada laboral, por necesidades propias o de menores,ancianos o discapacitados físicos, psíquicos o sensoriales a su cargo, a:�Consultas, tratamientos y exploraciones de tipo médico durante el tiempo indispensable.�Reuniones de coordinación de sus centros de educación especial.�Consultas de apoyo adicional en el ámbito socio-sanitario.Las ausencias de la jornada de trabajo causadas por cualquiera de los motivos enumerados enel apartado 1 durarán el tiempo indispensable para su realización.

Celebración de matrimonio o unión de hechoEl personal tendrá derecho a permiso el día de la celebración de su matrimonio o inscripción desu unión de hecho. Asimismo, el personal tendrá derecho a permiso el día de la celebración delmatrimonio o inscripción de la unión de hecho de sus padres, padres políticos, hermanos, her-manos políticos, hijos, hijos del cónyuge o pareja de hecho, nietos y abuelos. Si el lugar en elque se realiza la celebración supera la distancia de 375 km, computados desde la localidad deresidencia de dicho personal, el permiso será de dos días naturales consecutivos.

Paternidad (por Nacimiento, Acogimiento o Adopción)Tendrá una duración de quince días, a disfrutar por el padre o el otro progenitor a partir de lafecha de nacimiento, de la decisión administrativa o judicial por la que se constituya la adopción.Este permiso es independiente del disfrute compartido de los permisos por parto o permiso poradopción o acogimiento, tanto preadoptivo como permanente.

Prematuros o Hospitalizados después del PartoEn los casos de nacimiento de hijos prematuros o que por cualquier causa deban permanecerhospitalizados a continuación del parto, la funcionaria o funcionario tendrán derecho a ausen-tarse del trabajo durante un máximo de dos horas diarias percibiendo las retribuciones íntegras,durante el plazo máximo de dos meses.

Maternidad16 semanas ininterrumpidas, más 2 más por cada hijo a partir del segundo y por discapacidaddel hijo. Parto prematuro u hospitalización del bebé: el permiso se computa a partir del altahospitalaria. El permiso se distribuirá a opción de la funcionaria siempre que seis semanassean inmediatamente posteriores al parto. En caso de fallecimiento de la madre, el otro proge-nitor podrá hacer uso de la totalidad o, en su caso, de la parte que reste del permiso.En caso de disfrute simultáneo, la suma no podrá exceder de las 16 semanas. Empieza a com-putarse a partir del día que la funcionaria desee, siempre dentro de las 10 semanas anterioresal parto, o a partir de la fecha del parto. Se tiene derecho aunque el bebé no sobreviva o se pro-duzca el aborto de feto viable.

Adopción o acogimientoAdopción o acogimiento, tanto preadoptivo como permanente o simple. 16 semanas ininterrum-pidas, más 2 más en los supuestos de adopción o acogimiento de menores mayores de seisaños de edad, cuando se trate de menores discapacitados o minusválidos, o que por circunstan-cias y experiencias personales o que, provenir del extranjero, tengan especiales dificultades deinserción social y familiar, debidamente acreditadas por los servicios sociales competentes.El cómputo del plazo se contará a elección de la funcionaria o funcionario, a partir de la decisiónadministrativa o judicial de acogimiento o de la resolución judicial que constituya la adopción sinque un mismo menor pueda dar derecho a varios periodos de disfrute de este permiso.

Adopción internacionalSi fuera necesario el desplazamiento previo al país de origen del adoptado, se tendrá derecho,además de lo previsto anteriormente, a un permiso de hasta dos meses de duración, percibien-do durante este periodo exclusivamente las retribuciones básicas.

DISFRUTE A TIEMPO PARCIAL DE LOS PERMISOS DE MATERNIDAD, ADOPCIÓN O ACOGIMIENTOEl disfrute a tiempo parcial de estos permisos se ajustará a las siguientes reglas:�Este derecho podrá ser ejercido tanto por la madre como por el padre, y en cualquiera de lossupuestos de disfrute simultáneo o sucesivo del periodo de descanso.�En el supuesto de parto, la madre no podrá hacer uso de esta modalidad del permiso durantelas seis semanas inmediatas posteriores al parto, que serán de descanso obligatorio.�El periodo durante el que se disfrute del permiso se ampliará proporcionalmente en funciónde la jornada de trabajo que se realice, sin que, en ningún caso, se pueda superar la duraciónestablecida para los citados permisos.�El disfrute en esta modalidad será ininterrumpido. Una vez acordado, solo podrá modificarseel régimen pactado mediante acuerdo entre la Dirección General de Justicia y el funcionarioafectado, a iniciativa de éste y debido a causas relacionadas con su salud o la del menor.�Durante el periodo de disfrute del permiso a tiempo parcial, el funcionario no podrá realizarservicios extraordinarios fuera de la jornada que deba cumplir en esta modalidad.

No precisan autorización, pero se deben comunicar

GRADOS DE PARENTESCO (POR CONSANGUINIDAD O AFINIDAD)

1r grado Padre/madre, suegro/suegra, hijo/hija, yerno/nuera2º grado Abuelo/a, hermano/a, cuñado/a, nieto/a

3r grado Bisabuelo/a, tío/a, sobrino/a, biznieto/a4º grado Primo/prima

8 / 39 (10) / MARÇ 2008

ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

IngresosPara calcular el Salario mensual bruto correspondiente alos cuerpos de Gestión Procesal y Administrativa,Tramitación Procesal y Administrativa y de Auxilio Procesalen cada destino deben sumarse a los ingresos comunes atodos los destinos aquellos complementos que le corres-pondan al destino concreto, a las que habrá que sumar lasguardias, el complemento autonómico transitorio, la pro-ductividad y, en su caso, las sustituciones.

El valor del punto para el complemento de especial dificultad,penosidad, guardias y sustituciones es en 2008 de 27,11 €.

Pagas extras (junio y diciembre): sueldo y trienios más elimporte que consta en el cuadro de transitorio del puesto.

Retribuciones anuales: retribuciones mensuales multiplicadas por doce meses, más dos pagas extras.

Descuentos

Cuota Mugeju y Derechos Pasivos

Cuota mensual Derechos pasivos

Gestión Procesal 35,61 81,34Tramitación Procesal 27,35 62,47Auxilio Judicial 21,64 49,43

Régimen general de la Seguridad Social*

Grupo Base mensual Base diariamínima máxima mínima máxima

1 977,70 3074,10 32,59 102,472 810,90 3074,10 27,03 102,473 705,30 3074,10 23,51 102,47

4-11 700,20 3074,10 23,34 102,47

Bases de cotización

Tipos de cotización (en %)

Concepto Empresa Trabajador/a Total

Contingencias comunes y horas extras 23,60 4,70 28,30

Desempleo:- Tipo general 6,00 1,55 7,55- Contrato de duración

determinada a tiempo completo 6,70 1,60 8,30

- Contrato de duración determinada a tiempo parcial 7,70 1,60 9,30

FOGASA 0,40 ----- 0,40

Formación profesional 0,60 0,10 0,70

Revisa’t la nòmina 2008

Si se pertenece a MUGEJU, se descuentan las cuotas parala mutua y por derechos pasivos correspondientes, segúnel grupo. Con las pagas extras, el descuento es doble.

Si se pertenece al Régimen General de la SeguridadSocial, la cuota que corresponde, según la contingencia(ver cuadro).

Ingresos comunessueldo trienios trienios anteriores a 2004

cuerpo anual mensual anual mensual anual mensualGestión 16.218,30 1.158,45 811,02 57,93 649,04 46,36Tramitación 12.974,78 926,77 648,76 46,34 486,92 34,78Auxilio 11.353,02 810,93 567,70 40,55 405,72 28,98

Ingresos según destinoComplemento transitorio del puesto

Cuerpo tipo anual mensual pagas extra

Gestión II 2.422,92 205,95 388,84III 2.263,68 192,42 375,31IV 2.104,56 178,93 361,83

Tramitación II 1.892,52 160,87 352,67III 1.733,28 147,33 339,13IV 1.574,16 133,81 325,61

Auxilio II 1.144,44 97,28 298,28III 985,20 83,75 284,76IV 826,08 70,22 271,22

Tipo I: Madrid, Barcelona y localidades de esas provincias con juzgadoscon magistrados. No existen en la CV.

Tipo II: Valencia y localidades de la provincia con juzgados servidospor magistrados.

Tipo III: Restantes capitales de provincia y localidades no comprendi-das en los dos grupos anteriores.

Tipo IV: Puestos de las poblaciones con juzgados de paz.

Complemento autonómicotransitorio*

gener juliol aa juny desembre

Gestió 310,15 335.15Tramitació 308,41 333,41Auxili 307,57 332,56

Complemento de productividad*Importes iguales para los tres cuerpos:

anual mensual259,92 21,66

* Conceptos a integrar en el futurocomplemento específico

Destino

Juzgados de 1ª Instancia, Instrucción y de lo Penal de localidadescon órganos judiciales con competencia Separada, ServiciosComunes de los mismos y Decanatos Liberados

TSJ, Fiscalías, Audiencias Provinciales y Juzgados de Valencia,Juzgados de 1ª Instancia e Instrucción de Cualquier localidad.

Resto de órganos y servicios jurisdiccionales de las demás localidades.

Institutos de Toxicología y Medicina Legal, Clinicas o Institutos AnatómicosForenses de Localidades con órganos con competencia separada.

Institutos de Toxicología y Medicina Legal, Clinicas o InstitutosAnatómicos Forenses de las demás localidades

Secretarios de Juzgados de Paz

Oficiales que asumen la secretaría en Juzgados de Paz oAgrupaciones que no tengan dotación de Secretaría

Juzgados de Paz

puntos anual mensual

4 1.301,28 108,44

4 1.301,28 108,44

3 975,96 81,33

6,45 2.098,32 174,86

5,45 1773,00 147,75

4,5 1464,00 122,00

3,5 1.138,68 94,89

3 975,96 81,33

Destino

Servicios Comunes

Salidas a CentrosPenitenciarios

Servicios de apoyo

Cuerpo

Gestión y AuxilioTramitación

GestiónTramitaciónAuxilio

GestiónTramitaciónAuxilio

puntos mensual anual

5 135,55 1.626,602 54,22 650,64

2,45 66,42 797,042,15 58,29 699,481,85 50,15 601,8

10 271,10 3.253,208 216,88 2.602,566 162,66 1.951,92

24 horas: 216,48 € (+ 54,12 € en sábados o festivos)Semanales de permanencia: 297,67 €Disponibilidad: 135,30 €Juzgados de menores (València): 108,24 €Fiscalias de menores (València): 216,48 € (+ 21,02 € en sábados o festivos)Registros Civiles únicos: 81,18 €

Complemento de especial dificultad(común a los cuerpos de gestión, tramitación y auxilio)

Complemento de penosidad

Guardias

DATES DE TANCAMENT DE NÒMINA (T) I DE COBRAMENT (C)gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre

T 18 18 10 18 19 13 18 18 17 17 17 12C 28 26 26 28 27 23 28 26 25 27 25 22

MARÇ 2008 / 39 (10) / 9

Que no t’imposen límits, decideix tu

Gràcies al moviment feminista, la nostra societat haexperimentat canvis profunds: llibertat, igualtat de drets,autonomia i realització personal. Uns canvis que s’hanconvertit en reformes normatives, amb un indubtableefecte positiu per a les dones.

De cap manera, però, n’hi ha prou. Més que mai, laigualtat davant la llei no equival a igualtat davant la vida.Perquè la igualtat efectiva es consolide cal reconéixer,determinar i fer visibles els límits, així com trencar elsostre de vidre, invisible i indetectable, que impedeix a lesdones avançar en les seues carreres professionals. Calpotenciar canvis radicals que transformen aquestasocietat.

Hem d’eliminar els estereotips sexistes de distribució deles funcions socials, les activitats formatives iprofessionals, tant a l'escola com en les famílies. Caleducar perquè els homes tinguen un paper responsable ide repartiment de responsabilitats en l'àmbit familiar. Ésnecessari conscienciar els homes, i també les dones, de la

importància de la coeducació. Hem d’emprendre novesmesures en l'àmbit laboral, en el sector públic i en elprivat, i obligar les empreses a impulsar mesures queafavorisquen la igualtat d'oportunitats en l'accés al'ocupació i als llocs de responsabilitat.

Calen noves fórmules de flexibilitat horària quepermeten conciliar la vida personal, familiar i laboral,perquè el fracàs de les polítiques actuals de conciliació sónla causa principal de la segregació laboral vertical queafecta les dones i el principal problema per a la seuaincorporació al món laboral. Hem de posar fi a ladiscriminació salarial que pateixen les dones, que reben,sobretot en el sector privat, el 70% del salari dels homesper un mateix treball. Cal impulsar que les donesassumisquen parcel·les de poder, potenciar l'autoestima,creure’ns capaces de realitzar qualsevol funció, participaractivament en la presa de decisions, individuals icol·lectives.

És fonamental que el canvi sorgisca de les donesmateixes, que ens vegem capaces i legitimades per aprendre decisions de manera activa. Cal continuar lluitantpels nostres drets, per la despenalització de l'avortament iper una nova llei que elimine l’actual inseguretat jurídica.Hem d’avançar en l'educació sexual de la gent jove, enl'accés lliure als mètodes anticonceptius i a l’anticoncepciód'emergència. Cal abordar les causes profundes de ladesigualtat entre els homes i les dones, desigualtats quedificulten l'exercici real de la llibertat, en la família, en laparella, en la maternitat, en l'atenció a les personesdependents, etc.

Els límits i obstacles que impedeixen les relacionsigualitàries no es deriven únicament del reconeixementlegal de drets, sinó que impliquen un canvi molt mésprofund en les relacions entre els homes i els dones i unreplantejament total de la presència de les dones en lanostra societat.

Manifest de la Confederació Intersindical

10 / 39 (10) / MARÇ 2008

Contra el terrorisme de gènere: prou fotos i més mesures

La llei, un avançI sense ser professionals sabemque la Ley Orgánica 1/2004, de 28de diciembre, de Medidas deProtección Integral contra laviolencia de género (desd'ara, ley integral)encara que no és lasolució del problema, síque és un avançimportant per acomençar a treballar-hi.Però veiem que —com enaltres comunitatsautonòmes— a laComunitat Valenciana noha estat desenvolupadapràcticament. Sabem que sónnecessaris els fonseconòmics per a fercomplir i desenvoluparallò que estableixenlleis. Que fan faltacampanyes desensibilització, que la leyintegral estableix comil·legal qualsevol tipus depublicitat que utilitze laimatge de la dona ambcaràcter vexatori odiscriminatori, però queels mitjans decomunicació utilitzen unllenguatge sexista iparlen de les dones comun objecte sexual i ambun rol de mestressa decasa o reproductora.Que la premsa i els realityshows sovint utilitzen lesmorts per violència degènere com a pàgines desuccessos i deixen lesdones en una situació deindefensió davant els seusbotxins, gràcies a lesdades proporcionades enambdós casos.

Començar per l’AdministracióCreiem que el respecte per lesdones ha de començar per lamateixa Administració, que dictanormes i lleis i, per tant, noentenem per què el llenguatge queutilitza és sexista i contribueix afer-nos invisibles. Així, elMinisterio de AdministracionesPúblicas ha fet l’Estatut del’Empleat Públic o la GeneralitatValenciana parla del Portal delFuncionario o de losrepresentantes de lostrabajadores. Trobem lamentable el fet de noconsiderar les associacions dedones interlocutores per a

participar amb el govern en lesanàlisis de verificació de laresposta institucional a la violènciade gènere.Estem convençudes que —tal com

marca també la la ley integral—és necessària la formació des del'educació infantil fins a launiversitària i la d'adults, formacióespecialitzada i obligatòria per ales i els professionals dels sectorsde justícia, sanitat, docència, forcesde seguretat i serveis socials.Que s'ha de posar en marxa elProtocol Comú per a l'actuaciósanitària davant la Violència deGènere (establit en les 20 MedidasUrgentes del govern de l'Estat).Com també els protocolsd'actuació dels Serveis de Salutamb altres administracions, enespecial amb les unitats devaloració forense.

Pensem que la violència de gèneres'ha d'establir com un problemagreu de salut que s'ha d'incloureen els plans de salut i serveis desalut mental, coordinant des les

comunitats autonòmes elsdiferents nivells del SistemaNacional de Salut.Que és necessari ampliar ladotació dels jutjats de violència degènere i la seua comarcalitzacióper a acostar-los a les víctimes deviolència. Que cal ampliar lesseues plantilles i donar espaisprotegits i separats per assegurarla total intimitat i protecció de lesvíctimes de violència de gènere; noho inventem nosaltres, tambés'estableix en la llei.Tenim la certesa que ésindispensable la protecció integralper a col·lectius de dones ensituació de desemparament, com

ara les immigrantsindocumentades. I per a aquellesque estan més desprotegides, comara les dones amb diversitatfuncional o amb problemes

derivats de les seuesaddiccions.Però encara que la leyintegral no ha sigutdesenvolupada, elGovern Valencià ha volgutdonar-nos una imatge demodernitat, implicació iconacienciació que enabsolut es reflecteix enles seues actuacionssobre això.

Plans de prevencióAixí, en 2001, el GovernValencià va traure elprimer Pla de Prevencióde Violència de Gènere2001-2004, arran del quales va aprovar la Llei9/2003, d'Igualtat per aHomes i Dones, el capítolVI de la qual està dedicata la violència de gènere.Desconeixem quinesaccions s'han realitzat delpla, ni hem tingut accésal balanç positiu que,segons el governautonòmic, se n'ha fet. Pel que fa al segon Pla2004-2008, on s'esmentala ley integral is'estableixen objectiusconcretats en 93 accions,no s'ha fet un seguimentde les accions i objectiuscomplits, ni de ladestinació de les partidespressupostàries.S'ha de començar atreballar de forma seriosai responsable en tots elsàmbits de la societat per aeradicar aquest

terrorisme de gènere. Perquè volemdir-ho així. No volem que es parle deviolència doméstica i anem mésenllà de la violència de gènere.Estem fartes de baralles per lescompetències entre l'administraciódel govern central i l’autonòmica.Perquè les dones continuen patintdiscriminació que acaba enviolència, desemparament,indefensió i fins i tot, de vegades, —malgrat ser les víctimes—criminalització. No volem fotos nideclaracions. Volem realitats. Volemcanvis.

Del primer pla dePrevenció de Violènciade Gènere (2001-2004),desconeixem quinesaccions s'han realitzat, nihem tingut accés albalanç positiu que,segons el governautonòmic, se n'ha fet.

Macu GimenoLa violència de gènere és una plaga de la nostrasocietat, una vergonya que hem d'eradicar. Éstrist recordar que —malgrat haver-sequadruplicat el nombre de denúncies permaltractaments des de l'any 1987— la xifra de

mortes a la Comunitat Valenciana en 2007 haestat el més alt des de l'any 1999.És díficil la tasca, fins i tot per a professionalsexpertes en la matèria, determinar les causesd'aquesta augment del nombre de mortes. Peròel que és palés és que no necessitem lleis i plans

que no es compleixen, que estem fartes i farts depromeses incomplides, que no necessitemobservatoris ni comissions o fòrums que no fansinó nomenar càrrecs i elaborar estadístiques dedones mortes.

Altres iniciatives del Govern Valenciàper a combatre la violència degènere com la ComisiónInterdepartamental para combatirla violencia doméstica o el Foro dela Comunidad Valenciana paracombatir la violencia doméstica ypersonas dependientes en el ámbitofamiliar no han servit per a molt nihan desenvolupat els objectiusque tenien previstos.En la reestructuració de lesconselleries de juliol del 2007,les competències en matèria deviolència de gènere han passat ala Conselleria de Justícia iAdministracions Públiques.

Entrevista amb el consellerLa Plataforma Feminista (de laqual forma part IntersindicalValenciana) va mantindre unaentrevista (Levante, 12-10-07)amb el conseller Fernando deRosa en la qual va manifestar laseua voluntat d'eradicar laviolència de gènere adoptantuna sèrie de mesures. Entred'altres:

a) Campanyes informatives per adonar a conéixer a les víctimes elsrecursos de què disposen (ambparticipació de la Plataforma).b) Creació d'un Centre deRecuperació Integral (al llarg de lalegislatura, és a dir, fins a 2011). c) Creació de cases d'acollida encada província en quatre anys.

d) Elaboració de la Llei de Prevencióde Violència de Gènere, ambparticipació de la PlataformaFeminista (és decebedor que ahores d'ara no hi ha un projecte queestablisca els mitjans i els recursosnecessaris per a poder començar aparlar de la prevenció i eradicació dela violència de gènere).

e) 12 sales especialitzades en elsjutjats de violència (a la fi de 2007)per a ajuda a les víctimes.Comarcalització dels jutjats(competència estatal) f) Concessió de microcrèdits a donesvíctimes de violència de gènere.

Moltes promeses, pocs dinersPerò... si mirem elspressupostos per a 2008, lespartides econòmiques que esdestinen a la prevenció de laviolència de gènere sóninsuficients per a pensar quealguna de les promeses delconseller es puguen complir.No entenem els bons propòsitsdel Govern Valencià, i si respecteals plans de prevenció no sabemcom s'han finançat ni on hananat quantitats tan importantsde diners (pla 2004-2008:31.572.730 €) no s'explica queen les partides mínimesassignades en els pressupostosactuals puguen fer alguna cosamés que no siga dotarmínimament els 3 centres 24Hores.

MARÇ 2008 / 39 (10) / 11

La política de prevenció de violència de gènere: molt de soroll per no res

La Generalitat incompleix els seus propis plansSegundo Plan de Prevención de Violencia de Género (2004-2008)

Àrea de prevenció

Pressupost:2.136.652 €Objectius: potenciarla realització deprojectes, programesi accions dirigits aprevindre la violènciaque s'exerceix contrales dones en elsdiferents àmbits de lasocietat.Conselleries:Benestar Social,Cultura, Educació iEsport, Justícia,Interior iAdministracionsPúbliques i Sanitat.Accions previstes: 19Accions realitzades:només s'ha fet lacorresponent a larealització d'activitatsdirigides a lacomunitat escolar pera la prevenció decomportaments iactituds de rebotdavant la violència.Així i tot, faltaformació i acció inomenar la personaresponsable decoeducació en elConsell Escolar, queestà determinada perla ley integral.

Àrea de Seguretat.

Pressupost: 1.326.565 € Objectius: establirmecanismes isistemes de proteccióa les víctimes demaltractaments enaquelles situacions enquè puguen serobjecte de risc físic opsíquic.Conselleries:Benestar Social iJustícia, Interior iAdministracionsPúbliques.Accions previstes: 16 Accions realitzades:desconeixem si s'hafet alguna acció enaquest àrea excepte lainstal·lació de mésdispositius detelealarma, però elque queda clar és queno s'han elaboratprotocols d'actuacióper a la coordinació enels diferents òrgans ientitats que prestenassistència en elssupòsits demaltractaments(policial, judicial,sanitari, assistencial id'intervenció social) ino s'ha creat la unitatde Policia Autonòmicaespecialitzada enviolència de gènere.

Àrea de Suport iAtenció. Pressupost: 25.253.671 € Objectius: tractamentespecífic i concret a laviolència de gènere,abordant de formaintegral les necessitatsde les dones.Conselleries:Benestar Social,Cultura, Educació iEsport, Empresa,Economia, Hisenda iOcupació, Territori iHabitatge i Justícia,Interior i Adm.Públiques.Accions previstes: 33 Accions realitzades:només coneixem una:el programad'escolaritzacióimmediata ambdesignació d'un tutorpersonal per a lesfilles i fills de lesvíctimes de la violènciadomèstica que esvegen obligats acanviar de domicili,però hi ha massatràmits burocràticsperquè la mesurapuga ser efectiva. Esparla —entre altrescoses— dels centres24 hores, quesegueixen sent tresper a tota la comunitati amb pocs mitjans.

Àrea deSensibilització.Pressupost: 1.853.993 €Objectius: implicar lasocietat en el seuconjunt contra laviolència quesofreixen les dones.En general es tractade campanyesdivulgatives iinformatives, tallers,xarrades, etc. Conselleries:Benestar Social,Sanitat i Economia,Hisenda i Ocupació.Accions previstes: 6 Accions realitzades:només s'ha creat unafundació i lacampanya TolerànciaZero, amb una webbuida de contingut iun manifest ques'invita a signar.

Àrea de Formació.

Pressupost: 503.430 € Objectius: impulsaractivitats de formacióen violència degènere dirigides aprofessionalsimplicats en aquestaproblemàtica.Conselleries:Justícia, Interior iAdministracionsPúbliques, Cultura,Educació i Esport,Sanitat i BenestarSocialAccions previstes: 9Accions realitzades:no s'ha realitzat captipus de formacióobligatòriaespecialitzada enaquesta matèria, nien el sector deJustícia (jutges imagistrats podenoptar a aquestaformació de formavoluntària i privada),ni en el sanitari o eldocent. Tampoc enels sectors de serveissocials, forces deseguretat, PoliciaAutonòmica i Local.

Àrea d'Investigació.

Pressupost: 498.419 € Objectius: promourela investigació sobreles causes,circumstàncies iconseqüències de laviolència ques'exerceix contra lesdones en totes lesseues manifestacions. Conselleries:Benestar Social,Justícia, Interior iAdministracionsPúbliquesAccions previstes: 9Accions realitzades:aquest àrea és difícilde valorar, ja que notenim coneixement deles investigacions niestudis portats aterme, si se n'hanrealitzat; aquesta ésuna vella reivindicacióde les associacions dedones: volem veureels estudis, informes,estadístiques que esfan sobre aquesttema.

TOTAL PRESSUPOSTPLA 2004-2008

31.572.730 €

Programa 141.30 JUSTÍCIA JUVENIL I PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA Reforma Centres Atenció Dona (2008-2012) pressupost per a 2008 10.000 € Equips Reposició Centres Atenció Dona (2008-2012) pressupost per a 2008 10.000 €

Origen-destí del finançament:Programa Violència Familiar 169.000 € Conveni Instituto Nacional Mujer 112.400 €

Detall de Transferències i Subvencions:Subvenció Fundación Estudio de la Violencia Reina Sofia 670.000 €Subvenció Fundación Estudio de la Violencia Reina Sofia 90.000 € Subvenció Fundació per la Justícia (**) 40.000€

(*) Quant al conveni amb l'Instituto Nacional de la Mujer, no se sap la destinació de les partidesconcedides els anys anteriors.(**) Per a col·laborar en programes d'inserció sociolaboral mitjançant microcrèdits dirigits adones víctimes de violència de gènere, grups vulnerables, immigrants i menors. Això vol dir quela quantitat real per a les dones víctimes de violència és molt escassa i se centra exclusivamenten els centres atenció dona. Sorprén comparar aquesta quantitat amb els 760.000 € destinats ala Fundació d'Estudis Reina Sofia.

Iniciatives, promeses i pocs diners

Del segon pla (2004-2008), no s'ha fet unseguiment de les accionsi objectius complits, ni dela destinació de lespartides pressupostàries

AllioliLa Intersindical Valenciana,integrada en la PlataformaFeminista del País Valencià,associacions de dones, sindicats,partits polítics i personesindividualment en solidaritat ambles accions a favor de les clíniquesavortistes, conjuntament amb lesdiferents plataformes iorganitzacions de dones de l'Estatespanyol, han estat recollintdocuments d'autoinculpació dedones que manifiesten haver avortati d'homes que manifesten haver-lesacompanyades. Aquestesautoinculpacions s'havien depresentar al jutjat, però la majoriano s'admeteren, ja que el secretaridel jutjat va considerar que tenienun defecte de forma, per no constar-hi ni el lloc ni la data del'avortament.

Tanmateix, a finals de febrer esva cridar a declarar a la DireccióGeneral de Policia de València adues dones signatàries. Membresd’Intersindical Valenciana es vanpersonar en les depèndenciespolicials per a donar suport a lesdues dones inculpades, que van sercomminades a declarar davant lapolicia, malgrat haver manifestat elseu desig de no fer-ho si no eradavant d'una jutjessa o jutge. La

pressió de les persones de diferentsorganitzacions que es van personardavant la central de policiafinalment ha corregit l'actuaciód’aquesta, que s'ha limitat aprendre'ls declaració i deixar-leslliures a continuació.

Suport a les inculpadesIntersindical Valenciana denuncia la

gravetat d'aquests fets, que sóncontinuació de la campanya decriminalització a què s'estàsotmetent professionals i dones ques'han adherit a les campanyes per ladespenalització de l'avortament. Peraixò, el Sindicat va impulsar unaconcentració de suport a les donesinculpades el passat dia 29 de febrerdavant la Ciutat de la Justícia deValència.

Assassinat de quatre dones Intersindical Valenciana denunciaels assassinats de dones i insta els

governs espanyol i valencià adesenvolupar plans contra laviolència de gènere que puguen ferfront i acabar amb aquesta xacra,així com aplicar amb rigor lesmesures judicials que escontemplen a la llei, per tald’imposar el càstig corresponent alsresponsables d’aquests assassinats.

A finals de febrer van ser quatreles dones assassinades en un soldia, però aquesta realitat enscolpeja dia rere dia. Els avençosreals sobre aquesta xacra social sónnotablement insuficients.

12 / 39 (10) / MARÇ 2008

Intersindical defensa el dret de lesdones a decidir

PER A LES DONES

Tinc la gran sort d'haver-me fet en unmón de dones. Em va parir una donaextraordinària que, com té per costumrepetir-me quasi cada dia, no tindrà el

gust de veure que el seu fill s'acaba de coure.Vaig rebre l'immens regal de conèixer la meuacompanya, fa vora trenta anys, una força de lanatura a la qual li dec el que sé i el que sóc. Iencara ara, cada matí, en obrir els ulls,segueix il·luminant-me l'univers, perdelicadesa. En començar a treballar al primercicle d'Educació Infantil, vaig ser acollit per uncol·lectiu laboral absolutament femení; unespai habitat per grans professionals iamigues entranyables. Vint vides laboralsnecessite, i encara no, per a retornar una part,insignificant, del que elles m'han donat perquèsí. La fascinació quotidiana amb què m’hanembolcallat els últims vint-i-cinc anys ésimpossible d’explicar ni d’agrair. I així és com,criat en un univers construït en femení ihabitat per dones tendres, incansables,valentes, decidides i encabotades a construirun món millor, m'ha costat prop de mig segleentendre l'estereotip de la fragilitat femenina.

Hem assistit últimament a una mobilitzaciógeneral de tota la iconografia feixista -ambsotanes i sense- que ens ha retornat asituacions i patiments que créiem superades isoterrades fa trenta anys. Així, tornem a trobardones interrogades pels cossos de seguretat

que han hagut de reviure davant dels jutges eldrama personal que els va tocar viure en haverde prendre la decisió d'avortar.

I ens trobem també amb dones ques’autoinculpen davant la justícia per haveravortat al marge dels supòsits legals. Fins itot, d'haver-ho fet abans que hi hagués capsupòsit legal. I espere que no, però és possibleque tornem a veure dones empresonades perhaver pres una decisió personal amb llibertat.

I és que, quan parlem de fragilitatfemenina, no parlem de les dones, sinó delsseus drets. Uns drets tan vulnerables i tanfràgils que necessiten que la seua defensasiga cíclica. I són drets arrancats i no regalats!Són drets que necessiten ser defensats davantun discurs reaccionari que, malauradament,sol trobar ressò tant a la dreta com al'esquerra de l'espectre polític.

Per a mi, la polèmica entre pro avortistes iantiavortistes és totalment fictícia . No coneccap dona pro avortista! Cap dona que, com diualgú, avorte per gust. Cap ni una a qui avortar

li produïsca plaer, com algú tan cínicament volinsinuar. En canvi, en conec moltes que handeixat ben clar què volen: nosaltres parim,nosaltres decidim. Tan senzill i tan contundentque no hi cal afegir res més.

La cautela o la covardia política pròpia delsprocessos electorals pot alimentar aquestaltre tipus de violència masclista. Per això empreocupa pensar fins on permetrem quearribe aquesta barbaritat. És possible quetornem a viure els caps de setmana migratorisa Anglaterra o Portugal? Tornarà a avortar al'estranger qui s'ho puga pagar? Reviscolaràl'economia submergida dels pisets pudents iels baixos insalubres on tantes adolescentssense recursos s'havien de jugar la salut i lavida? Tornarem a trobar companyesdetingudes i interrogades per parlard'anticonceptius a les seues alumnes? Jo, quesóc bastant gran, recorde que això també eradelicte. Arribarem a plantejar-nos si unafemella té anima?

Estimades amigues, he de confessar-vosque tinc por. I no pel resultat d'aquest noucombat, ja que sé que el tornareu a guanyar.Em fa por la humiliació i les agressionsabsolutament gratuïtes i innecessàries quehaureu de patir. I també em fa molta por elgrau de crueltat que gosarà d'exhibir aquestasocietat patriarcal en què vivim davant allò quemés odia: la llibertat.

Fragilitat femenina

Salvador Sanmartin

La polèmica entre pro avortistes iantiavortistes és totalmentfictícia. No conec cap dona proavortista! Cap dona que, com diualgú, avorte per gust

El Sindicat reivindica la regulació de l’avortament com un dret, fora del Codi Penal

Els recents atacs que els sectorssocials més conservadors contra eldret a l’avortament representenuna amenaça al dret a decidir deles dones. Així ho entén

Intersindical Valenciana, que dónasuport i se solidaritza amb lesdones que recentment han estatperseguides per exercir el seu dret.El Sindicat exigeix del governespanyol i dels partits polítics uncompromís clar i decidit per aacabar amb l’actual inseguretat

jurídica i modificar la llei dedespenalització parcial del'avortament, de manera que deixed'estar considerat com a delicte enel Codi Penal: “La nova normativaha de garantir el dret de les donesa interrompre voluntàriamentl’embaràs de forma normalitzada i

en la xarxa sanitària pública.” Enaquest sentit, la Intersindicalparticipa en totes lesmanifestacions i actesreivindicatius en defensa del dretde les dones a decidir i segueixcompromesa a reivindicar-lo entots els àmbits socials.

Concentració previa a l’entrega d’autoinculpacions a la Ciutat de la Justícia de València/FOTO: ALLIOLI

MARÇ 2008 / 39 (10) / 13

Les jornades “Trenta Anys de Femininisme al PaísValencià: Allò que fem, allò que volem”, celebradespel novembre i desembre de 2007, han constituïtuna mostra viva i autèntica de la presència de lesdones en tots els àmbits del pensament, el treball il'art.

Les ponències, taules, tallers i vídeos s'hanestructurat en tres eixos: Nous posicionaments irespostes a velles realitats, Espais i confluència delmoviment feminista en els últims anys i Projecte defutur. També hi va haver dues exposicions sobremigració femenina (organitzada per DonesImmigrants) i sobre dones de la república, (organit-zada per Dones de Xirivella en Acció), un recital depoesia a càrrec d’Encarna Sant Celoni i MariaFullana, un concert de piano, la manifestacióambientada per la Lesbian Band i diverses projec-

cions de audiovisuals.La valoració feta per les dones de la Intersindical

Valenciana que hi van participar va ser molt bona. Eltreball de l'assemblea organitzadora i la participacióde més de 600 dones, així com la varietat de temes,la riquesa de les experiències i la qualitat delsdebats els ha donat un nivell de qualitat excel·lent.

Entre les dones de l'STEPV que hi assistiren hihavia Pilar Gregori, qui va anunciar que la campanyaper al 8 de Març s'inspira en alguns dels temesabordats en les jornades i connecta amb les mésinnovadores tecnologies de la informació; MaríaÁngeles Albadalejo i Mariló Sellés, qui van conside-rar l'exposició sobre la migració femenina com a“especialment impactan”; Rosa Roig que va desta-car la ponència innovadora sobre ciberfeminisme; iHelenia López, representant de l'Intersindical en

l'organització de les jornades, qui va destacar lareflexió que han fet les més de 600 dones que hi hanassistit al voltant dels últims 30 anys de feminisme,amb propostes de noves estratègies d'actuació.

Macu Gimeno (STAPV) va subratllar la importàn-cia de disposar de tantes experiències i reflexions —divesitat, bones idees i pràctiques— i va destacar lesintervencions sobre gènere i arquitectura, feminismei identitats i feminisme i globalització.

Carmen Mollá (STSPV) pensa que durant els tresdies de les jornades va quedar patent que el treballben organitzat no és incompatible amb la capacitatper a somriure i que cal donar les gràcies als 30anys de lluita feminista.

Aquestes jornades han servit, entre altres coses,per a constatar la presència del moviment feministai la diversitat de col·lectius existents al País Valencià.

Una mostra viva del treball de les dones

FOTO: ROSA ROIG

Dones, desplaçament i política públi-ca. Colòmbia.Participants: Consuelo Vidal ONGDATELIER. ongdatelier.org, LeonoraCastaño, Presidenta de la AsociaciónNacional de Mujeres Campesinas,Negras e Indígenas de Colombia,actualment refugiada a Espanya, iRubiela Valderrama i Delys Palacios,representants de l'Observatorio de losDerechos Humanos de las Mujeres enColombia, sismamujer@cable.net.co

Introducció a càrrec de Consuelo Vidalper a parlar del conflicte armat quedura 50 anys a Colòmbia i que ha pro-duït el desplaçament de 4 milions depersones, el 75-80% de les quals sóndones i xiquetes/ts. Al voltant d'un54% de dones estan desplaçades aColòmbia.La dona com a botí de guerra, és vio-lada sistemàticament i ha d'enfrontar-se amb la pèrdua de la seua llar peldesplaçament forçós a altres territorisamb els seus filles i fills, sense mit-jans per a poder mantindre’ls.Delys Palacios és una de les supervi-vents de l'atemptat durant els com-bats entre guerrilla i paramilitars enBojayá-Chocó (pacífic colombià) en2002, on van morir 119 persones i vora4.000 foren desplaçades a la regió deBellavista. Delys prové d'una regió on

els habitants en la seua majoria sónafrocolombians. En els últims tresanys hi ha hagut més de 10.000 des-plaçats en aquest municipi.Deixaren palesos els interessos quedeterminades regions estiguen lliuresde persones, per deixar grans corre-dors sense població que moleste lesoperacions als grups armats cap alPacífic, tant per al tràfic d'armes comde cocaïna.Aquests interessos són tambécomuns a les empreses que es dedi-quen a les repoblacions forestals per al'explotació de l'oli de palma com asubstitut del petroli. En els últims anysaquestes plantacions han proliferat,cosa que ha comportat grans perjuísals boscos tropicals i a la biodiversitatpoblacional. Molts països europeusestan potenciant aquests cultius,sense que els importe els danys.Reconegueren el treball fet per HugoChávez i Piedad Córdoba (senadoracolombiana) com a mediadors en elconflicte. Demanen la pau negociada,l'alliberament dels segrestats idenuncien el trencament d'un acordhumanitari per un govern il·legítim. Deles denúncies sobre la invisibilitat deles reiterades violacions dels dretshumans i les condemnes rídicules perals crims i massacres col·lectives.Criticaren la inoperància del govern

colombià per gestionar el pressupost ila inutilitat de lleis com la ley de justí-cia y paz o programes com Familiasen Acción que, o compren les donesmitjançant escasses ajudes econòmi-ques, o bé les deixen totalment sot-meses a la voluntad dels homes.Tota aquesta situació de violència con-tra les dones els causa un clima deterror i les deixa totalment desprotegi-des en una societat on no tenen capdret ni poden tindre un paper prepon-derant en la política o en un sindicat(són mortes només per pertànyer aaquests). No tenen accés a educació,habitatge, treball o sanitat. Les donesdesplaçades encara estan en unasituació de més desemparança i vul-nerabilitat que la resta; moltes sóncamperoles, no tenen estudis i es tro-

ben fora de lloc en les ciutats. Les queen tenien en les poblacions d'origenno poden fer-los servir per a trobar untreball en els nous llocs de residència.La realitat d'aquestes dones és tandolenta i els traumes tan grans quemoltes d'elles necessiten ajuda iassistència mèdica, especialment ensalut mental. I es troben amb el mal-tractament de l'administració al serveidel govern.La projecció del vídeo ‘Las invisibles’va deixar les assistents al taller ambun regust amarg per la cruel realitatd'aquestes valentes dones.En la següent pàgina web podeu veureles activitats de l'Observatorio i elvídeo.desplazadasporlaguerraencolombia.org

Trenta anys de feminisme al País Valencià: ‘Allò que fem, allò que volem’

Part de la delegació de la Intersindical Valenciana / ROSA ROIG

Espais i confluència del moviment feminista en els últims anys: taller i video ‘Las invisibles’

14 / 39 (10) / MARÇ 2008

Recuerdo el terror de las primeras arrugas.Pensar: Ahora sí. Ya me llegó la hora.Las líneas de la risa marcadas sobre mi caraaun en medio de la más absoluta seriedad.Yo, frente al espejo, intentando disolverlas con mis manos,alisándome las mejillas una y otra vez,sin resultado.Luego fue la mirada furtiva de mi reflejoen los escaparatespreguntarme si la luz del día las haría másevidentes,si el que me observaba desde la otra aceraestaría censurando mi incapacidad demantenerme joven,incólume ante el paso del tiempo.

Viví esas primeras marcas de la edadcon la vergüenza de quien ha fallado.Como una estudiante que reprueba el exameny debe caminar por la allecon las malas notas expuestas ante todos.Las mujeres nos sentimos culpablespor envejecer,como si pasada la juventud de la belleza,apenas nos quedara qué ofrecer,y debiéramos hacer mutis;salir y dejar espacio a las jóvenes,a los rostros y cuerpos inocentesque aún no han cometido el pecadode vivir más allá de los treinta o los cuarenta.No sé cuándo dispuse rebelarme.No aceptar que sólo se me concedieran comoválidoslos diez o veinte años con piel de manzana;sentirme orgullosa de las señalesde mi madurez.

Ahora,gracias a estos razonamientoscada vez me detengo menosfrente al espejo.Paso por altola aparición de inevitables líneasen el mapa de vida del rostro.

Después de todo,el alma, afortunadamente,es como el vino.Que me beba quien me ame, que me saboree.

Gioconda Belli (Nicaragua, 1948),del llibre “Apogeo”

Nací mujerpredestinadaal llantodesde siemprebebí palabrassumergidas en sueñosen mis dos paíseshubo muros queaún quiero derribar-botar piedras de siglosno es fácilpara cuatro niñasde cinco años-en mis dos paísesaprendí a amara las de mi pielde mi vozde mi cuerpode mis lenguasnunca encontrémi caminolo sigo buscandonací buscandonací mujernací solasigo sola.

Maya Rossana Cú Choc (Guatemala, 1968)

Parlen les donesla seva poesiatendra i forta

Ben pocs s'aturena escoltar aquestes veus,que, trasbalsades, un nou lleguatge diuennascut al fons dels segles.

Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1918)del llibre “Dins l'esfera del temps)

Parlen les dones

Montserrat Abelló i Soler

Sabor de vendimia

Gioconda Belli

POESIA

PETJADES DE DONA

Cent anys després del seu naixement, lafigura de Mercè Rodoreda s'ha erigitcom una de les peces clau en el mónde les lletres, les pròpies i també les

universals. Celebrem el record d'una dona quebuscava en la literatura el sentit de la vida i,sobretot, la llibertat.

El conjunt de la seua obra literària fou escriten català, amb un estil molt personal. És el seuun llegat literari, sovint carregat de símbols, queno solament ha aportat una complexa galeria depersonatges, generalment de sexe femení, sinóque ha permés que la literatura catalana esconsolide dins i fora de les seues fronteres. Calrecordar ací que aquesta autora ha estattraduïda a 27 idiomes. Víctima del temps que liva tocar viure, els esdeveniments polítics isocials dels anys 30 i 40 van definir la trajectòriapersonal de l'escriptora, com no podia ser d'unaaltra manera. La primera meitat del segle XX fouuna època de guerra i de postguerra, de canvis

profunds en la història de Catalunya i d'Europa,fets pels quals l'autora es veié abocada a formarpart de les elits culturals que patiren l'exili.Lluny del seu país, escriuria el gruix de la seuaobra.

D'altra banda, el destí personal fou assumitcom un error inevitable, tant que MercèRodoreda creia que el que ella anomenava“pecat de joventut”, el matrimoni amb un germàcarnal de sa mare, havia de condicionar la restadels seus dies, com ara la relació amb ArmandObiols, plena de boires, o l'amistat amb Andreu

Nin, o l'esquizofrènia del seu fill durant elsúltims anys. A l'espill de les seues narracions,l'amor, el sexe, les vivències personals mésíntimes es confonen en experiències frustrants,sovint ridícules.

Així doncs, Mercè Rodoreda representa ladona lluitadora que a través de l'escripturaaconsegueix trobar finalment el camí del'afirmació i de la llibertat. Encetem, doncs,l'any Rodoreda. Una bona ocasió per acostar-nos al ric univers d'una escriptora polièdricaàmpliament reconeguda i sempre inabastable.Una dona per a la qual la innocència que definiala seua personalitat i que, segons ella, la feiasentir bé en el món, va anar transformant-se demica en mica en una mirada intel·ligent i lliure,complexa. Amb el temps, la seua riallaprovocadora i estrident, aquell gest que es vanegar a l'encasellament, no ha deixat deplanejar damunt els nostres caps.

Mercè Rodoreda, des de la llibertatBegonya Mezquita

Encetem, doncs, l'any Rodoreda.Una bona ocasió per acostar-nosal ric univers d'una escriptorapolièdrica àmpliamentreconeguda i sempre inabastable

Poesía de lo propio

Maya Rossana Cú Choc

MARÇ 2008 / 39 (10) / 15

José Luis González MeseguerMilers de persones es desplacencada dia am motiu de prestarserveis a la Generalitat. Ho fan encomissió de serveis, però en unescondicions que el Sindicat denunciades de fa 10 anys. La salut laboralés important per a les treballadoresi treballadors i no n’hi ha capexplicació per mantindre vellshàbits patronals. No és justificable

de cap de les maneres la reiteradadesídia que l’administracióvalenciana manifesta amb lestreballadores i els treballadors queen la carretera, perquè funcionenbé els serveis públics, arrisquen laseua seguretat i perden diners.

Col·lectius afectatsUn total de 1.300 persones enpaguen més que ningú les

conseqüències, perquè el seutreball implica que puntualment oregularment hagen d’eixir a lacarretera. Entre aquest col·lectiu,cal destacar: enginyers/es superiorsi tècnics de diferents especialitats,inspectors/es i agents/esd’inspecció (de comerç, de consum,de turisme, de transport...),arquitectes, agents/esmediambientals, etc.

Però són moltes més persones lesque cada any han de desplaçar-sepuntualment per raons del servei:membres de tribunals d’oposicions ide comissions de concursos;personal de centres específics, comOCAPES, residències, albergs,escoles infantils, PROPS, personald’administració i serveis de centresdocents, personal que assisteix atasques de formació, etc.

La Intersindical presenta la II Campanya ‘Pengem les claus’

La Generalitat juga amb la seguretat de milers de treballadores i treballadors

La II campanya Pengem les claus?reprén les reivindicacions de 2002 ique cada any STAPV i laIntersindical presenta al GovernValencià amb la presentació delspressuposts. Les reivindicacionspendents suposen:

� Increment de totes lesindemnitzacions per raó del servei,de forma que s’ajusten al cost real.Pel que fa al quilometratge,l’actualització suposa unaindemnització de 0,3204 euros/km.La diferència que aplica el Consell

es comprova comparant les xifresvigents i les que apliquen altresinstàncies de l’estat i de lescomunitats autònomes. Si s’aplical’IPC des de la data del decret delGovern Basc, de juny de 2006 finshui, els resultat són pràcticamentidèntics als càlculs de laIntersindical (Vegeu el quadre).

�Nou decret sobreindemnitzacions que actualitze imillore el Decret 24/1997,d’Indemnitzacions per raons delservei, que afecta el personal de

tots els sectors de la Generalitat(Administració del Consell,Ensenyament, Justícia, i Sanitat) enla seua regulació i aplicació.Establiment d’unes condicionslaborals i jurídiques segures.

� Pla de xoc dintre d’un autènticpla de prevenció de riscos laborals.Eliminació o reducció al màxim delnombre d’accidents in itinere iadopció de les mesures preventivesescaients, amb la participació delpersonal en els comités deseguretat i salut laboral, i en les

diferents comissions sectorials.

� Inclusió d’aquests aspectes en laComissió Paritària de Seguretat iSalut Laboral de la Generalitat i enla Mesa General de la FuncióPública. Cal una solució definitiva ala situació que pateix el col·lectiude vora 15.000 treballadores itreballadors de l’administració queutilitzen el vehicle de formahabitual i de més d’11.000 que hofan de forma esporàdica.

Una actualització urgent

El decret 24/1997 regula tant lesindemnitzacions de quilometratge,les dietes de manutenció, elstransports, així com algunescondicions per a fer front als danysque pot ocasionar —tant alpersonal funcionari, com al laboralo l’estatutari— l’ús de vehicle propio oficial. Intersindical Valenciana haexigit de manera reiterada lamodificació d’aquesta normativaperquè cal superar el perjuíeconòmic i d’inseguretat laboralque la situació actual provoca. LaIntersindical planteja que la novaregulació ha de considerar elssegüents aspectes:

� L’augment constant delsaccidents in itinere. Aquestsaccidents suposen un 10,87% delconjunt d’accidents laborals, irepresenten un 28,83% delsaccidents greus i el 43,56 delsmortals.

� La inseguretat en elsdesplaçaments. Des que es vapromulgar la Llei 31/95 dePrevenció de Riscos Laborals,s’obvia el principi quel’administració ha de garantir lasalut del seu personal. No hi ha niidentificació preventiva delsaccidents i incidents en carretera.No hi ha avaluació de les condicionsi dels itineraris. No s’investiguen lescondicions d’inseguretat, fins i tot lacobertura jurídica del personaldavant els accidents. No es preveucom cal que actue l’administració,que sol llevar-se lesresponsabilitats de damunt i sovintprovoca que calga recórrrer a lesinstàncies judicials per a percebreles corresponents indemnitzacionsper danys. La manca d’una políticade prevenció de riscos laboralsafecta directament tots elscol·lectius que treballen enl’administració pública valenciana.

� El perjuí econòmic. LaGeneralitat no paga les despesesreals i, per això, IntersindicalValenciana ha presentat a laGeneralitat un estudi tècnic quedemostra que les indemnitzacionsque s’estan pagant estan molt llunyde les despeses reals. Hi ha uncàlcul elemental que hoexemplifica: les quantitats(euros/km) que paga la Generalitatper desplaçament als funcionarisque han d’utilitzar el seu vehicleparticular en comissió de serveisestà pendent d’actualització des de1997. A més, la indemnitzacióvigent està incompleta: la paga a0,15 euros/km (25 ptes.), quan laIntersindical reclamava en 2002 0,27 euros/km (45,3 ptes.), una xifraque ara és insuficient. Aplicant ladesviació de l’IPC, la Generalitathauria de fixar la indemnització en0,32 €/km (53,2 ptes.). Més informació a:

http://www.intersindical.org/stepv/detotes/pengemclaus.htm

� La degradació del servei públic.Aquesta situació reiterada anys ianys, té efectes perjudicials en elpersonal. És sabut que la manca desuport social, en aquest cas delssuperiors, és un fort element demalestar i estrés en el treball. Éstracta d’un factor de riscpsicosocial perquè no es valora niel treball, ni els efectes en la salutni, al capdavall, el mateix serveipúblic.

Quins aspectes s’han de canviar

0,29 €

(48,25 ptes.)

0,228 €

(38 ptes.)

0,15 €

(25 ptes.)

0,19 €

(31,61 ptes.)

Preu per quilòmetre

Govern Basc

Generalitat de

Catalunya

Generalitat

Valenciana

Estat espanyol

2006 (tercera

actualització; les

anteriors en 1993 i 2000)

1988 (actualitzat)

1997 (no actualitzada)

2005 (revisió annual)

Decret 121/2006, de 13 de juny (BOPV

núm. 2006122-28/06/2006)

Decret 337/88, de 17 d’octubre (DOGC

núm. 1076, de 2-12-1988

Decret 27/1997 d’11 de febrer (DOGV 2931

de 12/2/1997)

Ordre EHA/3770’/2005, de 1 de desembre

(BOE núm. 289, de 3-12- 2005)

Govern Data d’aplicació Disposició

Elaboració pròpia

Unes 1.300 persones,treballadores de laGeneralitat, eixen a lacarretera puntualment oregularment

Intersindical Valencianaha exigit de manerareiterada la modificaciód’aquesta normativaperquè cal superar elperjuí econòmic id’inseguretat laboral quela situació actual provoca

Les indemnitzacions quepaga la Generalitat estanmolt lluny de lesdespeses reals

16 / 39 (10) / MARÇ 2008

STA, sindicalisme a l’Administració localEl Sindicat de Treballadors del’Administració (STA) naix l’any 1992 al’Ajuntament de València, quan un grup desindicalistes afiliats fins llavors a UGTdecideixen formar una nova organitzacióque defensara els drets dels treballadorsdes de la llibertat d’idees, la participació, lasolidaritat, l’autonomia i la independència.Des d’eixe moment, STA es mostra com aorganització activa l’objectiu de la qual ésimpulsar el seu model sindical i un altreestil de fer sindicalisme en l’àmbit del’administració local. És així coms’aconsegueix en 1995 formar una secciósindical a l’Ajuntament d’Alacant, així comen uns quants ajuntaments de la provínciade Castelló. STA és membre nat de laIntersindical Valenciana des del moment dela seua creació l’any 2000.Així, doncs, eixa escassa desena desindicalistes de fa 16 anys va gestar unaorganització sindical que està present enun gran nombre d’ajuntaments i centres detreball dependents de l’administració local,al llarg de tota la Comunitat Valenciana.

STAPV, la tradició de l’STEPVQuan al juny de 2001 se celebren diversoscongressos per configurar l’estructura dela Intersindical Valenciana, es decideix queel sector de la Funció Pública de l’STEPVesdevinga sindicat autònom i forme part dela Federació de Treballadores iTreballadors del País Valencià-IntersindicalValenciana, com a sindicat del’Administració Pública, amb entitat jurídicapròpia: STAPV-Iv.El I Congrés d’STAPV-Iv dota al Sindicatd’òrgans sindicals propis, entre els qualscal assenyalar el Secretariat Nacional i elConsell Nacional.Els dos sindicats s’han fet cada vegada mésforts i a poc a poc han anat implantant-seen els diferents sectors de l’Administració.Els principis comuns que marquen lanostra actuació en la lluita contra qualsevoltipus d’explotació i el convenciment que lasuma dels esforços ens donarà més forçaper a la consecució dels nostres objectiuscomuns, ens ha fet arribar a aquesta uniónecessària.Perquè el panorama sindical és ampli, peròles organitzacions som diferents. Nosaltresno tenim cap posició que hàgem d’amagar isom independents de qualsevoladministració o organització política. Nodepenem gens ni miqueta de l’ajudainstitucional, això ens dóna llibertat per apensar o actuar. El nostre treball és públic:tot el que fem ho diem en els nostres webs,en les nostres revistes. La transparència ésla base del nostre model.

El model de STAS: el model d’IntersindicalSTAS-Iv continua apostant per un modelsindical unitari, amb un alt grau de

pluralisme i de funcionament democràtic,on càpien totes les persones que vulguendefensar col·lectivament els seus drets iels serveis públics.Som una organització horitzontal,autònoma, lliure, plural, independent iaconfessional, que es regeix exclusivamentper la voluntat de la seua afiliació.STAS-Iv, com a organització sindicalprogressista, té com a principis rectors dela seua activitat la participació en la presade decisions, la transparència de les seuesactuacions, la llibertat i la solidaritat,basades en el respecte a la pluralitatideològica i l’esperit crític.El nostre model és el de sempre: unsindicalisme nacional basat en l’autonomia,la participació i l’assemblearisme.Nosaltres no hem canviat, però sí que ho hafet la realitat de la nostra implantació mésestesa en les administracions públiques, jaque cada vegada són més les persones queens coneixen i creuen en aquest model.El Sindicat ha estat present en vagues imobilitzacions; ens manifestem en contrade la privatització dels serveis públics.Apostem per canviar les coses, per ferpossible allò que un altre sindicalisme i unaltre món són possibles.Si fa anys deien que érem coneguts per serel sindicat del valencià, ara podem dir quetambé som el sindicat del personalfuncionari, dels interins, dels laborals deles conselleries o organismes autònoms,del Servef, de Justícia, de les empreses ifundacions públiques, dels ajuntaments iles diputacions, de les Corts, com també hosom del personal de l’Administració del’Estat, tot i que en aquests últims sectorscal intensificar l’acció sindical i acurar elnostre missatge.L’objectiu de contribuir a la unitat sindicalés un objectiu estratègic per a lestreballadores i els treballadors, i per aixòforma part dels estatuts. Als dos sindicatsels han qualificat pràcticamentd’organitzacions corporatives per algunesde les organitzacions amb les quals caldriaaconseguir la unitat desitjada. Estar per launitat i treballar des del pluralisme obliga atenir una pràctica en eixa direcció, acompartir en un moment determinat unareivindicació i una lluita a favor de lestreballadores i dels treballadors públics. Lapluralitat ideològica s’expressa lliurementen el suport que dóna a les diferentsorganitzacions sindicals. Aquest és un fetque sempre mereixerà, mentre siga fruitdel joc net i democràtic, el respecte delSindicat.

La Intersindical a l’Administració,el futur necessariEl Consell Nacional de STAPV-Iv convoca el III Congrés i aposta per la unificació amb STA-Iv

Els dos sindicats s’han fet cadavegada més forts i a poc a pochan anat implantant-se en elsdiferents sectors del’Administració

STAS-Iv continua apostant per unmodel sindical unitari, amb un altgrau de pluralisme i defuncionament democràtic, quedefense els serveis públics