IEEIC>1NTe%.,.''. -._ ..-...---.

1 - . i Iri.2-::ll .' :

!.,..L...1--.....-, L..: f , - _._, tattin---

1\1°. 562.—Azay-— IVX411001NT-I,LTIRI- —1:11ESEIVIESIZE —199'9

La nostra jove col.laboradora i redactora, Catalina Barceló, qui es va casar el passat20 de novembre amb Leandro Oviedo, be es mereix que li reservem aquest espai

EfectivitatLa co f.rocació de discs a fa

placa Major indicant l'horari depermissió per poder deixar esta-cionat el vehicle un mtkim de 60minuts e& dies laborables, de 8 a20 h. ha estat ben acollida permols d'usuaris que abans no hitrobaven espai suficient, ni tansols per uns minuts, encara quefos per vertadera necessitat.

ApatiaActualment es nota un cert

desinterès per a& actes culturafsentre aquella gent —jove imadura— que abans assistiaquasi sempre a tots. 'Una parti-cipació que s 'ha de considerarindicativa der gran 6'instrucck5d'un poble que, com el nostre,pretén de ser cult.

...:§6#4/5

2

SEGONA PAGINA

El molí de Can Ferrando,rehabilitat

En el número de novembre passat jadonavem compte que els darrers diesd'octubre s'havien restaurat les aspes iel capell del molí de Can Ferrando,encara que les obres interiors i de totalacondicionament no finalitzaren fins jacomençat el novembre. Ara, una vegadaenllestit tot, aquesta sensible milloradóna a aquell indret i sobretot al carrerdel Molinar un altre aire, la qual cosa,juntament amb la neteja i embellimentque tots els veins d'allà s'han proposatobservar, més que una zona despresti-giada, més bé sembla un districte reser-vat a gent distingida.

11E3 4:301N11251._PtAlLT

1VZ ezs xi.. -a.a.ïr

Director: Onofre Arbona MirallesRedactor en cap: Gabriel Gomila Jaume

Redactors i col.laboradors:Joan Miralles i Monserrat, Catalina Sas-

tre Pericàs, Mateu Rigo Bonet, GuillemMas Miralles, Miguel Martorell Arbona,Gaspar Socias Mora, Antoni Mateu Socias,Onofre Torres Ramis, Melcior NicolauJaume, Antoni Mesquida 'Arias, Joan A.Payeras Ramonell, Joan Barceló Cerdà,Catalina Barceló Mayol, Josep Oliver Verd,Rafel Pons Mairata i Felip Munar i Munar.

Administració: Martí Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuïri - Tlf. 64 66 93

Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepbsit legal: PM 133- 1958Nota: Les opinions aparescudes en els articles

firmats, sols sen atribuibles als seus autors.

Obres sol-licitades

L'Ajuntament de Montuïri, dins el plad'Obres i Serveis per a l'any 2000 hasol•licitat al Conseil Insular les duessegüents obres: "Abastiment i clavegue-ram, II fase, per 49.468.991 pessetes" i"Construcció d'un pavelló poliesportiticobert: 100.000.000 pessetes".

Oficina de Turisme

Davant un possible canvi, elConsistori de Montuïri i la Mancomu-nitat negocien amh la Fundació SonFornés la permanencia de l'oficina deTurisme a la seva seu.

V Jornades d'Estudis Locals

Per a l'any 2000 es té previst que lesV Jornades d'Estudis Locals de laMancomunitat des Pla tenguin Hoc aAlgada i serà una celebració mes de lesque allà estan previstes en commemora-ció del 76 centenari de la fundaciód'aquella vila. Versaran sobre antropo-logia, història, costums i patrimoni i hiparticiparan els 14 ajuntaments de laMancomunitat.

Tancat i pany canviat

Un dia de mitjan mes passat una parti-da de joves que anaven a fer música encl local del pes del porcs es trobarenamb les portes tancades d'on anterior-ment s'havia canviat el pany i nopogueren obrir. Ho havia ordenat elbatle perquè alguns veins havien protes-tat degut al renou tan excessiu qued'allà provenia; i a mós, digué el bade,perquè allà s'hi feien altres activitatsdiferents de les que ell havia autoritzat.

Discs d'estacionament limitat

Des de finals del passat novembre jaes poden veure s'han d'observar— elsdiscs indicatius de l'horari d'estaciona-mentlimitat en el carrer Major i a plaça.En general suposen un avantatge enca-ra que alguns ho consideren una molès-tia i un impediment en cas de necessitat.Jo se sap: les ordres mai no es dicten agust de tots.

Expressionsperilloses

Si, per una part, el llenguatge, elparlar es una de les més innocentsde les activitats humanes, per altra,pot ser també la més perillosa, per-què quan un parla tant pot desvir-tuar les a fi rmacions pronunciadesper una altra persona, com expres-sar dites que perjudiquen la con-vivencia humana. Les expressionstambé poder ser, a vegades, moltcompromeses quan revelen intimi-tats que seria millor que passassindesapercebudes o desconegudes perals altres. En general, però, quan unparla revela molt més que el mateixsignificat del seu contingut.

Per altra part cal tenir present queen parlar sempre es manifesta mésque el context de les mateixes pa-raules. En parlar generalment ex-pressam no sols tot quan sabem ideim, sinó el mateix que som, queno sabem, i que no deim; ja quejuntament amb les coses que l'oientja sap, també revelen allò que des-coneix. D'aquí que moltes vegadesaquelles persones de seny, quan sen'adonen que han pronunciat certesexpressions dubtoses o perjudicialsper a qualcú, preferirien haver-secallat. A vegades, inconscientment,pronunciam una frase més o mancovulgar o fútil, i al parer de l'oienthem expressat una cosa diferentd'allô que no sabíem o no volíemhaver dit.

Una persona, per altra part, had'estar sempre al nivell del seutemps i saber afrontar els proble-mes que es presenten. I si no elssap resoldre o no veu clar el camíque s'ha de seguir, millor es no ma-nifestar el propi punt de vista nioferir interpretacions sense to ni so,ja que determinades expressionspoden ser perilloses, contrapro-duents i perjudicials per a la pròpiapersona.

Salonuí

OPINIÓ

3

El document clauS'ha trobat l'escrit mitjançant el qual resta

constància fefaent que l'any 1300 fouconstruida i fundada la vila de Mon tuiri

Ens omple de satisfacció que just a lesportes de l'any 2000 l'historiador i in-vestigador Ramon Rosselló Vaguer des-prés de llargues i serioses investigacionshagi trobat dins l'Arxiu del Regne deMallorca un document tan evident comaquest a que fa referencia el comunicatque transcrivim tot seguit, mitjançant elqual resta pales que efectivament l'any1 300 es va fundar el nou poble deMontuïri per expressa decisió del rei enJaume.

Aquest mes de desembre es com-pleix un any en què presentàrem a lasala d'actes de l'Ajuntament el meullibret titulat "Montuïri abans i desprésde 1300". Aquest llibret va preceditd'una nota introductòria en la qual vo-lia donar a entendre que els lectorsno s'havien d'imaginar el rei enJaume II inaugurant personalment lesnoves poblacions, ja que moltesd'elles ja existien en el segle XIII ambel qualificatiu de "vila".

Ara bé, en el cas concret de Mon-tuïri sembla que sí, realment, hi va ha-ver una "fundació", l'any 1300 segonses desprèn d'un document que he lo-calitzat recentment. Es tracta d'unacarta datada l'any 1376 adregada pelrei Pere al procurador reial deMallorca on comenta que la priora delconvent de San-ta Margalida deCiutat ha exposatque el rei Sanxo,

És molt probableque al poc d'aban-donar-se el poblat

de Son Fornés(l'emplaçament

dels habitacles delqual veim a la fo-to) es començAsIa vida a la nova

pobla de Montuïri

Es tracta, per tant, d'un cita històricaper al nostre poble, la més segura i evi-dent trobada fins ara, en la qual es trans-criu que les dues alqueries que a lesmonges del convent de Santa Margalidade Ciutat, l'any 1300, les foren presespel rei en Jaume, en emfiteusi, o sia unacessió perpètua mitjançant el pagamentd'un cànon anual, en aquest cas, 200quarteres de blat, t'oren per fer construiren el seu indret una nova població, enaquest cas Montuïri.

per la salut de la seva ànima i la delseu pare el rei Jaume, va assignar adit convent 200 quarteres de blatanuals en compensació de les duesalqueries que les monges tenien enfranc i Iliure alou en el terme deMontuïri i que el rei en Jaume, l'any1300, els ho va prendre per fer i cons-truir en aquest Hoc el nou poble (admanus suas accepit faciendo et cons-truendo in eis novam populationem),les quals terres foren establides enemfiteusi. Ara el rei Pere mana al pro-curador reial seguesqui donant al con-vent les 200 quarteres de blat segonsja ho havia manat i confirmat el rei enJaume Ill dia 2 de juny de 1340, i aratornat confirmar dia 20 d'agost de1376. (ARM RP 33 f.5v-7)

Ramon Rosselló Vaguer

El següent és el document que ens ha transmès l'investigador:

NOTA SOBRE LA FUNDACIÓ DE LA VILA DE MONTUiR1 L'ANY 1300

4 OPINIÓ

Editorial conjunta de la Premsa Forana de Mallorca

Nou govern a les IIles Balears:un nou camí una nova il lush)

El nou curs politic ha començat ambl'estrena d'un nou canvi a les més altesinstàncies de les illes. El resultat de lespassades eleccions del 13 de juny es va-ren caracteritzar per un clar guanyador,el PP, pea) sense una majoria absoluta ouna aliança que els permetés assolir unnou curs politic.

Les aliances i pactes a les tres illespermeten un canvi politic en aquesta co-munitat, després de 16 anys de governdel PP. Després de les negociacions i al-tres herbes, el nou govern de les IllesBalears s'estrenava amb un president so-cialista, Francesc Antich, que després dedites aliances comandava un govern deles Illes Balears de tres colors: el PSOE,el PSM i EU-Els Verds.

Aquesta negociació contemplava tambépactes als tres consells de Mallorca,Menorca i Eivissa. La nova aventura co-mençava a prendre força i a fer-se realitat.

Bé, després d'aquests mesos de nou go-

Amb motiude les festesde Nadal iCap d'Any

volem desitjarmolts d'anys a

tot el món

"SANOSTRA"

CAIXA DE BALEARS

vem és difícil veure o analitzar aquellesqüestions que donen Hoc a una valoraciódels esmentats poders. De fet, el marge deconfiança al nou equip del govern de lesIlles Balears, s'anirà veient amb el dia a dia.

Des de la nostra perspectiva de repre-sentar els mitjans d'informació dels di-ferents pobles de la geografia insularmallorquina, voldríem demanar als nousgovernants situats, tant al govern de lesIlles Balears com al Consell deMallorca, aquelles inquietuds que sónimminents a les nostres realitats de lapart forana, en Hoc d'exigir el que nohan fet durant aquests primers mesos degovern. La nostra proposta pretén ser,en aquesta nova etapa, un calc del quesempre hem fet amb els politicsd'aquesta comunitat. Hem estat tolerantsi ho volem seguir essent.

Una de les línies habituals de les dife-rents juntes directives de l'APFM ha es-tat la de ser portaveus als nostres res-pectius pobles d'aquelles iniciatives queels nostres governants han volgut donara conèixer a través de les nostres publi-cacions. Aquesta oferta de col.laboraciól'hem traslladada, des de sempre, als go-vernants de torn i amb els d'ara no enfarem una excepció.

Les publicacions de premsa foranahan estat sempre capdavanteres en temes

vinculats a la realitat imminent del país.Des dels nostres inicis hem estat, sem-pre, en la línia de recuperació de l'asnormal del català als nostres pobles in-formant i donant cabuda a allò que esnoticiable als nostres respectius ambits,essent, moltes vegades, denunciats iarriscant el nostre futur en una defensad'allò que trobam millor per al nostrepoble. Si, des d'un principi, hem estatuna eina essencial en la recuperació del'hàbit de lectura en la nostra llengua,els nostres politics ho han tengut encompte i esperam que sigui així d'araendavant, de manera que volem seguiressent els saigs dels pobles que feim lacrida pels cantons de les nostres viles,sempre amb el reconeixement de lesnostres institucions. Des de sempre ve-nim informant d'allò que consideramimportant per als nostres veïnats, d'unamanera voluntarista no reconeguda i finsi tot, des de l'anonimat.

Volem, com deim, esser saigs delsnostres pobles i viles, i volem, també,que retronin les campanes de la Seuquan les accions del legislatiu del nostrepoble no ens siguin agradables. En defi-nitiva, des de l'APFM seguirem el dia adia politic, el curs d'aquest nou canilque, des de la perspectiva d'on treba-Ilam, hem posat a l'abast del nostre país.

Estimats vans de Montuïri:L'objecte d'aquestes línies es donar-vos les gràcies a tots, en nom meu propi i dc

tota la mewl família, per l'ajuda, el "carinyo" i les forces que hem rebut per part vos-tra en relació a la mort de ma mare, na Francisca Sampol "Carro", ocorreguda el pas-sat dia 9 d'octubre.

Des que ella es va posar malament hem pogut notar que les forces que tots vosaltres,d'una manera o de l'altra ens enviàveu, ens arribaven i ens feien suportar d'una millormanera el dolor que tots sentíem quan veiem el sofriment que ella estava passant.

La seva mort ha estat molt ràpida però així i tot ens queda a tots el consol que hamort quan començava a venir-li el sofriment de veritat.

Finalment només us vull dir, i voldria que aquestes paraules arribassin igualment atotes les persones que no són del poble, que n'estic molt contenta de veure que mamare era estimada per familiars, veïns, amics, etc... i això es va poder comprovar cldia del seu funeral quan la seva tomba semblava un jardí de flors en plena primavera iquan el vespre, al funeral en record de la seva persona, va estar ple de gent que va ve-nir a donar-li el darrer adéu. D'igual manera també ho podem comprovar en l'ajudaque encara estam rebent per part de tots vosaltres. De veritat, a tot molt gràcies.

Cati Llull Sampol4111■1•■

OPINIÓ 5

Cobrar doblers públics sense anar a fer Nina

Aquests dan -ers dies hem assistit a unasèrie d'actuacions que ratllen, si més no,l'absurd. En primer lloc, jo voldria sabersi seria possible cobrar un sou d'una em-presa privada, per petit que fos, senseacudir-hi a fer feina. Sempre he pensatque un ajuntament, una conselleria, oqualsevol institució pública, ha de serconcebut des del vessant de la productivi-tat. Es evident que un servei públic, d'en-trada, no pot ser interpretat amb aquestsparàmetres de resultats, pen) sí quant a lagestió. L'eficàcia, la transparència, l'ho-nestedat, el servei plc i total, sí que for-men part d'una bona gestió, tant a unaempresa pública com a una privada.

Una vegada vaig interpel.lar una allo-ta que feia fotocòpies, dient-li que no lesfeia bé: sortien negres perquè no haviaregulat la tinta, no sortien rectes i els es-crits quedaven desencaixats. Ella, totadelerosa, em va dir: "I per lo que me pa-guen!". Fou llavors que la vaig fer atu-rar del treball que feia i Ii vaig dir: "Tuestàs aquí per fer la teva feina; en aquestcas fer fotocòpies el millor possible, noem diguis si et paguen molt o poc, aixòdigueu al teu sindicat i reclama, si trobesque és injust, però no facis la feina malfeta perquè tu trobes que no et paguensuficient. Si tothom fes el que tu no hihauria cap treball que sortís mínimamentcorrecte". La responsabilitat —en qual-sevol grau- no pot ser qüestionada per-què es cobri més o menys.

El batle d'Inca cobrava un parell decentes mil de pessetes per un càrrec deresponsabilitat en què no sabia ni on erael floc de treball perquè els de l'oposicióel tenien "a pa i aigua". Surten altres si-tuacions semblants a aquesta. Sense anarmés lluny, a les darreres eleccions, vaigsaber de persones que per anar a les His-tes d'una candidatura local —i ho puc de-mostrar— exigien una feina a una conse-llera, "perquè governen —governaven-els meus". També surten casos de peraquí i allà de responsables municipalsque varen cobrar un sou —per petit quefos— de les institucions públiques, senseacudir regularment a la feina, "perquè te-nien coses a fer a l'ajuntament". Es evi-dent que, com a minim —deixant de partaltres tipus de responsabilitats penals—s'han de tornar els doblers cobrats frau-

dulentament, encara que difícilment po-dran recuperar la dignitat.

I no s'hi valen excuses. No pot ser,per exemple, que un responsable muni-cipal faci apologia de la disbauxa "per-què així la gent del poble veu que somnormals, com ells". Jo, permeteu-meque ho digui, vull unes persones al cap-davant de la política, que tenguin la ca-pacitat suficient, el seny i la responsabi-litat contrastats perquè tenguin la mevaconfiança.

Tots tenim problemes. I tots voldríemcobrar més. I és veritat que ens pot pas-

Senyor regidor de Cultura,

M'he donat per al.ludida a la vostra"Carta oberta al poble de Montuïri", quefa referència a la Comissió dels 700 anys--de la qual jo havia format part des de laseva creació--, i com que trob que la vos-tra exposició resulta equívoca i, per con-següent, fal.laç, em permet de puntualit-zar-ne algunes qüestions. No tenc cap in-terès a entrar en polèmica, emperò heutergiversat els fets en un mitjà de comu-nicació, de manera que m'obligau a do-nar-ne la meva versió, de la qual són tes-timonis les vuit persones que, a més devós i jo, eren presents a la reunió de l'es-mentada Comissió del 7006 aniversari.

Jo no vaig "prendre els atapins", vaigdimitir de manera irrevocable. Això vaser després que vós ens escometéssiuamb un parlament, com a mínim, --per-meteu-me l'apreciació personal-- poc ele-gant, en el qual va romandre clar i llam-pant que la Comissió no tenia la vostraconfiança. Així s'infereix de frases comés ara "si aquesta Comissió vol publicarqualque cosa, que me la passi i jo la do-naré a llegir a gent de la meva con-fiança", entre tantes altres de semblantsque, al meu parer, deixaven pocs dubtesrespecte de la vostra consideració cap alsqui la integràvem i de quina seria la vos-tra "línia d'actuació". Recordareu que laComissió mai no havia passat l'arada da-vant el bou respecte de l'Ajuntament, encap de les activitats que dugué a terme,

sar pel cap de guanyar uns doblers im-merescuts; pen, que això es faci des delpoder, des de l'obscuritat, des de la im-pudícia i que se cerquin excuses de "per-secució política", per tal d'excusar-sediu molt poc a favor d'aquest responsa-ble municipal. Perquè supès que els do-blers bé que els va cobrar, supès que"l'oposició" no el va empènyer a feraquest deshonrós acte. I llavors trobamestrany que la classe política —a tots elsnivells— bati rècords de desconfiança omenyspreu.

Jo ho val! Jo ho val! Convendria quees començassin a assumir responsabili-tats per pròpia iniciativa. Ni que fos perconsideració a un reducte ínfim d'ètica.

Felip Munar i Munar

cosa que vos toca saber ja que, si més nod'ençà de la creació de la Comissió es-mentada, vós en sou el regidor de cultura.

Vos vull recordar també que, tot i queho ignoràreu, en començar la reunió i a tí-tol personal, havia manifestat que posavael meu lloc a la Comissió a disposició delnou equip de govern municipal, perquèqui m'havia demanat col-laboració eral'anterior batle, Joan Antoni Ramonell, aqui he d'agrair la confiança en mi diposi-tada i també el bon gust de presentar elprojecte com a empresa de la vila i no delpartit que, segons signau a l'article de re-ferència, vós presidiu al nostre poble.

Ningú no pot exigir crèdit, pen!) lacortesia és obligada i encara més delsqui han de donar exemple de civisme ide voluntat "d'enriquir culturalment elnostre poble". I vós ens faltàreu al res-pecte i ara us permeteu, a més, fer befade qui mira de mantenir una actitud dig-na i coherent. Ocupau un alt càrrec per-què la gent --no tota, creieu-me-- així hoha volgut. Emperò potser estaríeu més aprop d'abastar el bé comú, és a dir, latasca que teniu encomanada, si vosobríssiu a la col•laboració de tants quevan endarrer de participar-hi i no posenper davant el marxamo. Recordau, simés no, alb) del Mío Cid: -Oh Dios, quebuen vasallo, si hobiese buen señor. Itanmateix, encara millor, aplicau el queun pagès llucmajorer del segle XIV di-gué al polític injust: -Pel cap de Deu,no serets tots temps bade!

Joana M. Palou i Sampol

b-c-4ythl

El caste!! de Cabrera, altre temps fortalesa de gran importancia

4tga<1 worrArticle publicat en el marc del

conveni entre el Consell Insular deMallorca i l'Associació de Premsa

Forana de Mallorca

6 PATRIMONI

Els castells i la seva històriaMallorca, punt de confluència de diferents cultures, guarda una gran concentració de restes patrimonials

L'illa de Mallorca ha estat punt deconfluència de les cultures de laMediterrània al llarg de tota la història.Això fa que dins el seu redtat territori estrobi una inusual concentració de restespatrinionials.

Elements d'aquests temps passats són elscastells. La historiografia tradicional elsha tractat sempre des d'una óptica con-creta, el seu caracter militar i defensiu.

El coneixement dels processos histò-rics de zones pròximes geogràficament iculturalment, com ara València, Sarde-nya, etc... fa que es puguin plantejar in-terrogants, com ara la desconeguda vin-culació dels castells amb la poblacióanterior a la islamització, el paper quetengueren aquests en la funció organit-zativa del paisatge huma i administratiuposterior o les similituds que alguns his-toriadors han assenyalat entre Mallorcai Sardenya després de la conquesta ca-talanoaragonesa.

Tot això fa que el seu coneixement ar-quitectònic i arqueològic sigui fonamen-tal per donar llum a molts d'aspectes dela nostra història que avui encara restenfoscs. Donada l'exhaustivitat i Vextensióde l'estudi històric noniés feim ressò delsfets niés transcendents que marcaren lahistòria i singularitat de cada castell.

Castell d'AlaróUbicat a dintre terra i descrit per les

fonts com el castell més fort i inaccessi-ble del Regne de Mallorca. S'hi trobenrestes arqueològiques que podrien con-firmar rocupació ja durant l'època ta-laibtica. Es a l'època musulmana quan esperfecciona el sistema defensiu i lesobres d'enginyeria hidràulica. El castellroquer és conquerit per Jaume I el 1231.El 1285 es produeix la defensa heroicade la fortalesa per part de Cabrit i Bassacontra el rei Alfons d'Aragó. Aquestcastell ha sofert, igual que els altres,multitud de reformes i adaptacions alIlarg de la seva història.

Castell de CabreraEls seus inicis foren possiblement una

talaia que es convertí amb el temps en lafortalesa, d'enorme importància com a

plaça forta. Ja documentada l'any 1410,fou destruida i reconstruida múltiplesvegades. La seva constant són els atacsper part dels sarraïns i pirates. El 1808Cabrera va ser utilitzada com a presó,poblada per més de 5.000 presoners. Alfinal del segle XIX funciona com a pos-sessió. El 1983 es comencen les darreresobres de restauració i el 1991 es declaraParc natural tot l'arxipèlag de Cabrera.

Castell de CapdeperaA la crònica de Jaume I anomenada

Llibre dels Feits, es relata l'estada delRei al cap de la Pera, molt possiblementa l'actual torre d'en Nunís, per aconseguirIa submissió dels musulmans de Menor-ca. Es una prova que el castell no existiaencara el segle XIII; únicament hi deviahaver la torre que s'anomena. Jaume II el1300 va ordenar raixecament de duesnoves viles al municipi d'Artà, una de lesquals devers la torre d'en Miguel Nunís,vila que amb el temps va restar envolta-da de murada. Aquesta característica deser vila emmurallada, el distingeix de laresta de castells.

La seva població i el seu nombre decases va variar substancialment al llargde la història sense perdre per?) la sevafinalitat de vigilància del brag de marentre Mallorca i Menorca, i refugi i de-fensa de la gent de dins les muralles i

del raval en cas dc peril!. Peril que enaquest indret venia principalment de lamar.

Castell del ReiSituat en alta muntanya contra la part

de Catalunya. És provable que quan elssarraïns conqueriren Mallorca els pobla-dors cristians no volguessin rendir-se ies retirassin a les muntanyes on s'alcenels tres castells roquers on devia haver-hi alguna fortificació.

El 1231 es va firmar un acord entreJaume I i l'Infant Pere de Portugal on espactà que el rei es reservava el caste!'reial de Ciutat, el d'Alaró i el de Pollen-tia. Pel que fa a la capella, sembla pelque diuen les fonts, que ja existia el1354. Al Ilarg de la seva existencia, igualque la resta de castells, el del Rei ha so-fert múltiples modificacions, restaura-cions i adequacions a les successives ne-cessitats i esdeveniments històrics.

Era al començament del 1928 quan aquest grup d'al-lots anaven a escola amb elmestre Miguel Martínez. Ells són (d'esquerra a dreta: drets) Joan Boira f, Pere

Pellusco, Pep Boira, Joan Darreta f, Tomeu Llobet, Biel Tomàs, Biel Sampol, PepBarber, (asseguts) Biel Vich, Biel Molo f, Gabriel Llaneras, el mestre, JaumeMarró, Tomeu (des bord de na Mas), Miguel Espardenya ret i Joan Patró

A L'AGUAIT

7

S'ha dit que...

O Els "quintos" tenen els dies comp-tats. Si d'aquí a dos anys els joves ja nofaran el servei militar, no hi haurà "quin-tos". I ses quintades s'hauran acabades.

O L'oposició no es cansa de recrimi-nar el batle per la manca d'informació idiàleg. Generalment ja ho sapa tot (Popo-sici6), però ho voldria saber d'ell.

O Al carrer Major l'Ajuntament ha po-sat discs d'estacionament limitat. Diuen"8 a 13 i 15 a 20". I abc() va fer suposar acertes persones que els dies de prohibiciósols eren entre el 8 i el 13 i el 15 i el 20.Fins i tot posaren messions, per') desprésd'haver demanat aclariment, els perde-dors varen haver de tòrcer el coll, no sen-se que abans els fessin ofertes de multa sidins les 10 hores que van de les 8 a les 13i de les 15 a les 20 hi aparcaven. Tan poccom costa posar la lletra h!

O Es demana per què no ha presentatexcuses el Patronat de Música per no ha-

Juguetes recuperadesLa Delegació de CAritas i

Deixalles de Ciutat ha posat enfuncionament un taller de jugue-tes recuperades amb l'objectiu decrear feina per als qui no en tro-ben i a la vegada fer que tota lafamília aprengui a re-utilitzar i ano tudar les coses i així crear unnou estil de vida: aprofitar les ju-guetes i compartirdes. Les prope-res festes de Nadal i Reis podenesser una bona ocasió per co-mençar a comprar a bon preu ju-guetes recuperades.

Campanya del potCom anys anteriors torna co-

mençar la campanya del pot ambla finalitat de collaborar amb ali-ments per als necessitats. A lesbotigues del poble a partir de dia11 de desembre hi haurà capseson s'hi podran depositar. Des-prés, els responsables de Càritasparroquial els faran arribar a laseva destinació.

ver inclòs ni en els programes ni en lescirculars l' actuació de la Coral Mont-Lliri a l'ofici del dia de la festa de SantaCecília. No serà perquè la tenen oblida-da?

0 Tan bé a caigut a Montuïri l'expres-sió "Flor de Murta" que ja no tan sols esva elegir aquest nom com a himne del po-ble, sine, que també el s'han fet seu elconjunt instrumental i la floristeria. Esveu que encara ningú l'ha patentat.

0 Sembla que els robatoris no s'hanaturat ni s'aturaran per ara. Darreramentel nafrat ha estat en Tomeu "Borre6" a

qui li han robat entre metà1.1ic i objectesde valor per un import de més de tres mi-lions de pessetes.

0 La "quinta" de l'apotecari ha arribatals 65 anys; primer pregant pes qui ja nohi sein i després amb un bon dinar per se-guir fent-ne més.

O Quants de pics s'haurà de recordarque es carrer Major no és una autopista,ja que aquestes velocitats no són per anarper dins el poble. Esperem que hi posaranremei d'una punyetera vegada!

En Xerrim

Taller mecànicPlanxa pintura

Constantino Ruiz Gonzalez

C/ Ramon Llull, 46 • Tlf. 64 61 84

•

Montuïri

EK1gC0)CF1=cJ

Aquest es l'aspecte que ara presenta el Molinar vist des de davant el molí d'enFerrando després d'haver-li coblocat les aspetes i el capell

8 DE LA CASA DE LA VILA

Resum de l'acta de la sessió plenària ordinária celebrada 1'11 de novembre de 1999

Aprovació de l'acta anterior

Abans d'aprovar l'acta de la sessióanterior, els membres de l'oposició de-manaren que constàs en acta el desigd'assistir a totes les comissions, tant ales que ja funcionen com a les que escrein, i per a tots el casos. Així s'aprovà.

Comunicacions de batlia

Per secretaria es llegiren les següents:1) Informe de secretaria sobre con-

tractes laborals.2) Documentació sobre situació

económica.3) De la Mancomunitat del Pla: a)

Acta de la sessió extraordinaria de dia21 de juliol de 1999; b) Acta de la ses-sic!, extraordinaria de dia 16 de setembrede 1999 amb dictamen de la ComissióInformativa de dia 13 de setembre de1999; c) Resolució de presidència delnomenament de vicepresident i repre-sentant d'àrees de gestió; i d) Llistatd'hores del Servei d'Ajuda a Domicilidels anys 1998 i 1999.

Ordenances fiscals

Després que el portaveu del PSM-PSOE exposàs que considera abusiul'augment i sense motiu justificat i afe-gint que ho considera degut a la malagestió, el regidor Miralles (PSM-PSOE)afegí que era la pujada més alta de la de-mocracia. Aleshores el portaveu del PP(Arbona) intervingué per fer present queMiralles no era el portaveu del seu grup,motiu pel qual i en aquest moment i totconsiderant que no volia esser escoltat,abandona el seu escó.

A continuació aquest punt fou aprovatper 6 vots a favor (PP) i 2 en contra(PSM-PSOE) en els següent termes:

S'implanten els imposts i taxes que totseguit es relacionen en els termes ques'estableixen a les Ordenances Fiscalsannexes:

- Impost sobre els béns immobles denaturalesa urbana (del 0'47% al 0'52%)i rústica (del 0'30% al 0'35%).

- Impost de construccions, installa-cions i obres (del 2% al 2'4%).

- Impost de vehicles de tracció mecà-nica ( de l'1% a 1'1'2%).

- Taxa per expedició de documentsadministratius (L'expedició de permisosd'obres augmenta 500 pessetes i el detramitació de ilicències de circulació demotorets i placa de trafic en costara1.500).

PPS-2000; H Fase"Clavegueram"

Per 6 vots a favor (PP) i 4 en contra(PSM-PSOE) fou aprovat l'expedient desollicitud de finançament al ConsellInsular de Mallorca per a l'obra anome-nada Abastecimiento i Alcantarillado deMontuïri amb un pressupost d'execucióper contracta de 45.990.704 pessetes idemanar la seva inclusió en el POS per al'any 2000. La subvenció a fons perdutque sollicita puja a un import de36.792.563 pessetes (80%), essentl'aportació municipal de 12.676.428pessetes (20% més honoraris).

També fou aprovat el projecte de re-ferència redactat per Bartomeu CalafatRotger, que no és tècnic municipal.

El Belle de Montifiri i tots la Corporachi Municipal desitgen a totseis yobs unes bones testes de Nadal I cap d'any I al mateixtemps conviden tell= a participar als actes organitzats I

quo s'aniran organitzant amb mode dei 100ò aniversariIle la lundaciii del nostre noble I que ia començaran

el mateix dia 1 de gener del 2000. Molts d'anysi

Declaració de compatibilitat

Per unanimitat s'acorda ratificarl'acord de Batlia de data 19 d'octubre de1999, informant favorablement la sol.li-citud de compatibilitat presentada per laConselleria d'Interior en relació a JeroniNicolau Garau per a l'activitat públicasecundaria de Regidor de l'Ajuntamentde Montuïri.

FABRICACIÓDE

BALUSTRADA

Tif. Magatzem:

" Particular07230 Montuïri (Mallorca)

64 67 4464 60 9564 61 73

Magatzem i Oficina:Cart. Manacor, km. 285

InstaLlacions elèctriques

SonPicornell971 644 096 I Montuïri

- instal.lacions en general- canvis tensió- automatismes barreres i cotxeries

energia solar i eòlicainstal.lacions i venda de material

© 600 527 829

Pressupost sense compromis

NOTICIARI LOCAL

9

El MU subdirector de la banda de música, Miguel Angel Bisbal, i la Coral Mont-Lliri Tel dia de la festivitat de Santa Cecilia

S'acosta el 2000El ir de gener es pronunciarà el pregó

Ja es comença a preparar l'entrada del'any 2000, el 7006 aniversari de la fun-dació de Montuïri. La Comissió organit-zadora del actes pretén obrir les festivi-tats el mateix dia primer de gener ambun acte cultural públic en el qual es pro-nuncià el pregó d'aquest setè centenari,el qual serà !legit per la historiadora, es-pecialitzada en història medieval, la ca-tedràtica de la Universitat, MargalidaBarceló.

Per donar més solemnitat a l'acte, laCoral "Mont-Lliri" i la Banda de Músicainterpretaran, una abans i l'altra després,algunes composicions musicals.

Es d'esperar, per altra part, que el po-hie de Montuïri se sumi a l'acte (que secelebrarà a les 8'30 del vespre dins del'església), així com als altres que s'ani-ran organitzant al llarg de tot l'any2000, possiblement un cada mes. I ladarrera manifestació seria a finals de de-sembre, ja que també es té previst ques'organitzi un acte extraordinari per tan-car aquest feliç centenari. Això sensevoler dir que l'any 2001 encara no esduguin a terme alguns actes culturals.

Les obres del Pla Mira11, avancen

Aquests darrers mesos i dins les obresdel Pla Mirall s'han empedrat els carrersdel Calvari i la part projectada del carrerdes Pujol. Ara, sense deixar l'empedrat,ja es pot circular des del començament

Continua a la Noma següent)

músic bar

Ca Na PoetaCarrer Major núm. 7 • Tell. 64 65 29 • Montuïri

10 NOTICIARI LOCAL

Dos momens dels concerts musicals de Santa Cecilia: a l'esquerra, la banda de música i a la dreta, el conjunt "Flor de Murta"

(Ve de la pagina anterior)

Pujol, carrer del Calvari, plaça de ses Ferrando). Ignoram quan s'acabara deldel carrer Major (de davant Son Rafel Tres Creus i fins a la fi del carrer del tot el Pla MiraII, per?) des de l'Ajunta-Mas) i seguint per plaça, pel carrer des Molinar (fins davant el molí de Can ment informen que encara no esta Ilest.

Celebració de Santa Cecilia

Les dues institucions musicals mésarrelades dins Montuïri —Coral i Banda—celebraren els passats dies 20 i 21 de no-vembre la festa de la seva patrona SantaCecília amb goig i alegria de la següentmanera: el dissabte oferí una audiciól'Orfeó Artanenc i el diumenge, durantIa missa, poguérem gaudir del cant de laCoral Mont-Lliri dirigida per SebastiàMelia. I en acabar la celebració eucarís-tica actuaren primerament cl quartet desaxos, després el conjunt instrumental"Flor de Murta" dirigit per MargalidaVaguer, i tot seguit la banda de músicadirigida en la primera part per PereMiralles i en la segona, per Miguel An-gel Bisbal. Un dinar de germanor tancala festa, la qual fou organitzada pelPatronat de Música.

Nou subdirector de la banda

En el transcurs de les celebracions deSanta Cecília, en el concert que la bandade música oferí a l'església dia 21 delpassat novembre, fou presentat el quesera el nou subdirector, el músic MiguelAngel Bisbal, d'Alcúdia, el qual possi-blement substituira l'actual director enel moment de la seva jubilaciü.

La Fira

Dotze dia d'actes, del 26 de novembreal 8 de desembre, comprèn l'ample pro-grama d'actes de la fira. Però ja n'infor-marem en el proper número.

PUBLICITAT

11

BERENARSMENO ECONÒMIC

RESTAURANT A LA CARTAMENJADOR PRIVAT

Sales per aBATEIGS

COMUNIONSNOCES

CONVENCIONSetc. etc.

4unus:RESTAURANT 01

Telèfon 971 64 40 01Carr. Palma-Manacor, km. 30

MONTUIRI

FLOR DE MURTAPlantes • Flors • Pinsos

Accessoris per a animalsProductes maneniment piscines

(Servei a domicili)

Montuïri • C/ Palma, 163 • Tlf. 971 64 65 90 - 61 72 27

12 ENTREVISTA

Amèlia de Prado Llu II i !Milo Jaume de Prado, mare i Iìlla, instal 'armla floristeria del carrer de Palma

Dues persones a qui les flors les captivenDins el passat mes d'agost i pocs dies

abans de les festes de Sant Bartomeu, elsqui passen habitualment pel carrer dePalma s'endugueren una sorpresa. A uns50 metres de la desapareguda centralelèctrica, concretament el número 163,semblava haver-hi nascut de la nit al ma-tt' un petit jardí. Des de diferents tipus decossiols, ordenadament col.locats, guai-taven al carrer nombroses plantes deco-ratives; totes verdes i fresques. A moltesd'elles, les adornaven flors de diferentscolors.

Setmanes després un rètol per damuntel portal anunciava el nom de l'establi-ment: Flor de Murta. Vertaderamentobrir una floristeria al nostre poble erauna sorprenent novetat.

Des de llavors són multitud les perso-lies del poble i cotxes que s'aturen per al'adquisició de plantes, flors o altresdes que serveixen a la botiga.

Dues persones atenen el públic, lesquals, hem volgut presentar als lectors:Amélia de Prado Lhill i Mònica Jaunie dePrado, mare if/la respectivament Agues-ta darrera és la que regeix o duu el local,ajudada activament per la seva mare.

Ens reben les dues amb deferència iamb una amabilitat que forma part delseu mode de ser. Atenen també els clientsde la mateixa manera.

Coincideixen mare i filla en quasi totsel gusts i modes de pensar. Són idènti-

ques en aquest aspecte, quasi com a duesgotes d'aigua.

Ens asseim. Tenint en front les queanam a entrevistar. Amèlia —"Meli" per ales amistats— sosté indolentament un ci-garret entre els dits. Al nostre entorn iamb profusió plantes multicolors ensacompanyen.

Amèlia, nascuda a Lleó, fa molts anysque resideix a Mallorca i parla perfecta-ment el nostre idioma. És comptable i té elbatxilletat superior i estudis de Filosofia iLletres. Es casà amb Joan Jaunie Mateu,

tenen un fill, Joan Josep, el major, i Mb-nica, la més jove. Viuen al carrer del Mo-linar del nostre poble. Mònica, nascuda aPalma, ha estudiat animació turística itambé té estudis de "Mandos intermedios".

—Podrien dir-nos com se'ls va ocór-rer obrir una botiga de flors i plantesdecoratives al nostre poble?

Pren la paraula Amèlia, la mare, quesemblava esperar la pregunta.

— En realitat passà el següent: fa mésd'un any ens convidaren uns amics a lesfestes de Sant Bartomeu. Ens encantà lafesta, la gent, les cases i carrers del poble;tot ens va caure molt bé. Decidírem venira viure a Montuïri. Més endavant vàremveure un anunci damunt el diari oferintuna casa per llogar en el carrer del Moli-nar, i aquí ens instal•ürem. Ens hi trobammolt bé. En quan a la lloristeria, no pen-sàvem obrir cap negoci, però passant pelcarrer de Palma observàrem aquest localpendent de lloguer. Com que jo tenia unacerta experiencia de la casa on duia lacomptabilitat i a més m'agradaven lesplantes i els animalets amb deliri, decidí-em obrir l'establiment, que administra lameva filla i a la que ajud tot quan puc.

Interrogam anzb la mirada a Mònica,la qual contesta somrient.

—Ens agrada el poble i el minor per in-tegrar-nos era el dur una activitat per re-lacionar-nos amb la gent i esser uns mon-tuïrers més.

Ens giram a Amèlia.

—Les planes que més li criden Paten-ció?

— N'hi ha tantes... —ens diu—. Pert) endiré unes quantes: els rosers, la "cerera",l'hortensia, la "Spathi Llum"... de lesflors tallades també la rosa, especialmentla poncella mallorquina, petita i de colorsmés naturals i delicats que els de les rosesd'importació. Les violetes m'encanten,són úniques, petites, senzilles, atractives idiscretes.

—Podria definir-nos la reacció delpúblic davant l'obertura del local?

—El poble —ens diu Mònica— ha respostfantàsticament a l'obertura de "Flor deMurta". Estam molt contents per la quan-titat de persones que han vengut a pro-

ENTREVISTA 13

vcir-se de plantes, flors i altres articlesque servim.

— Sap què ens crida Patenció el rètol"Flor de Murta"?

—Pensàrem —contesta Mónica amb unasatisfacció pintada a la cara— que el nomera molt apropiat; el consideram em-blemàtic, diríem que defineix el poble. Amés, era un petit homenatge als cossiers.

Entre en la conversa la mare: Amèlia.

—Volia fer constar —ens aclareix agues-ta— que coneixem molt en Rafel Miralles,el pare del qual estava a la Cooperativa.Ell fou el qui influí damunt nosaltres per-que coneguéssim el poble. Ell i la nostrafamília tenim una gran amistat. Tambévull fer constar el nostre agrament al'atenció que ha tengut amb nosaltres enGaspar de la Cooperativa.

— Podria dir-nos, Amèlia, què signifi-quen per vostè i quina sensació li pro-dueixen les plantes decoratives?

—He de dir per endavant que, decorati-ves o no, estim totes les plantes. Són sersvius que responen agrades a l'esmentque les tens. A més, transmeten pau.L'atenció que es té a les plantes o jardinsque hi ha dins una població indica la cul-tura dels seus habitants.

—Quin tipus de plantes són els mésindicats per posar a l'entrada del pis oa la sala d'estar?

—A l'entrada hi va molt bé una "aquèn-cia", fulles de saló o qualsevol plantaamb molta fulla verda. Dins la sala d'es-tar és apropiada qualsevol planta de la fa-mília de les "dracanes", com tambél'"Spathi Llum" i les "cintes" de les "ca-talees", begònies, alegries... i sobretot da-munt una tauleta, un ramet de violetes. Esun detail encantador.

Interpel.lam a Mònica, que escoltaamb interès.

—La flor més vistosa i la més ele-gant?

—Per a mí orquídia és la més vistosa; lamés elegant, la rosa. Afegiré que la méssenzilla, la més atractiva és la violeta: ésúnica. Una planta amb unes qualitatsmolts interessants, a més del seu perfum,que és agradabilíssim, és l'alfabeguera.

—Què ens podeu dir de les flors sil-vestres?

La mare amb un moviment tènue d'unamet dóna la paraula a la filla.

— Les flors silvestres —ens diu aquesta—són extraordinàries. Moltes vegades su-peren amb la seva bellesa les culivades.

Veure un camp de rovelles, margalides ocorrioles en flor en forma de campaneta,embelleix. El ram de núvia més elegantque he vist mai era de flors silvestres.

—Pot dir-nos, Amèlia, quines són lesde perfum més delicat?

- Es qiiestió de gusts —contesta l'inte-rrogada—. Per a mi la rosa, el clavell...perdoni l'insistència, vull afegir que lesvioletes estan enrevoltades d'un aireromàntic i melanceolic encantador, quefan d'elles una flor única i delicada.

— Tenien alguna experiència —pregun-tam a Amèlia— en les flors i les plantesabans d'installar-se a Montuïri?

—Sí —respon l'esmentada—, quan treba-llava on duia la comptabilitat, bastantsvegades em comenaven rams i centresque muntava jo mateixa. A part del queparlam voldria dir que és significatiu lagran quantitat de plantes que venen a cer-car; i un poble que estima les plantes i elsanimalets, demostra a més de cultura, te-nir molta sensibilitat.

Mònica escolta amb atenció i ens diri-gim a ella.

—Per què no ens dóna una impres-sió sobre alguna flor o planta del seu

(Continua a la pagina seguent)

)iik BANCA MARCH1:Ositja a tots

srriarituïrrst.i ri km, r1

Nadal I Cap d'ariyMolts cll'arws!

Carrer Major, 26 • Tif. 971 64 60 55 • Montuïri

14 ENTREVISTA

(Ve de la pagna antrenor)

gust i tancarem el capitol de les pre-guntes multicolors, passant a un altretema?

Hi ha en ella una certa timidesa quancontesta.

—Aprofitaré per dir que una flor queadmir d'un mode extraordinari és el gi-rasol. Veure un camp de gira-sols és perjo un espectacle extraordinari.

—Passem, doncs, a altres temes. Haviatjat fora de l'illa?

La mirada de Mònica cobra interès.

—Sí, bastants vegades —ens diu—.Conec Madrid, Barcelona, que m'encan-ta, Londres, Plimounth (EE.UU.) on hivaig estar un mes i mig, Heidelberg(Alemanya), durant 7 mesos, i altres ca-pitals. M'agrada molt viatjar.

—Les capitals o ciutats visitades quemés admira?

—Sens dubte, la primera, Barcelona.Després, Londres.

—Les seves aficions?

—A més de viatjar, la literatura, l'òpe-

r a, el dibuix i la pintura; construir objec-tes, o sia la creativitat, el cinema.... lamúsica..!

—Un film que sempre ha tengut pre-sent?

— "La naranja mecànica".

— Una òpera?

—"Lucia de L'amenmour". A tota lafamília ens agrada l'òpera.

—La festa que més li agrada del'any?

—Nadal. És una festa molt familiarque deixa una dolça enyorança. He dedir també que conec les festes de SantBartomeu de Montuïri. No havia vistmai tanta gent ni tanta alegria a un po-ble, el goig era desbordant i contagiós .M'entusiasmaren.

— Quina qualitat admira més en lespersones?

— La sinceritat i la bondat.

Per tancar l'entrevista ens dirigint aIa seva mare Amèlia.

—Observam que també tenen a lavenda canaris, Iloretons ("periqui-tos"), mines i altres animalets. Tenenacceptació entre el poble?

—Que vol dir! Ens les demanen molt;com les plantes, fan companyia i alegrenIa casa.

— Els seus hobbys?

—La música, Ilegir, el cinema, l'òpera,ocupar-me de les plantes i animalets, fu-mar en pipa...

—Com ha dit?

—Sí, el que ha sentit: fumar en pipa.És quasi un art. Molts del que fumamamb pipa ens coneixem. Com és natural,tenim amistat amb en Bonet de ses pi-pes.

— Què opina de les nostres festes deSant Bartomeu?

—Miri: no es per ensabonar o afalagarla gent i deixar-la contenta, no. Li diré elque em sent en aquests momentst. Sónunes festes com n'hi ha poques.Senzillament extraordinàries. A mo-ments, un gran espectacle. Tot el pobleviu la festa intensament. A més, em cri-da l'atenció com estima aquest poble elscossiers i els nins. M'emocionà. Els or-ganitzadors tengueren un detail amb no-saltres, que agraírem: ens elegiren performar part del jurat del concurs deplantes. Des d'aquestes línies els donamles gràcies. Vull fer constar que vivim aMontuïri i desitjam que ens considerinuns montuïrers més.

Recollim les quartilles. Feel testimonide l'entrevista ha estat una majestuosa"areca" que cobria part del local al nos-tre costat. Devora nosaltres infinitat devariades plantes que rivalitzaven en be-Ilesa, observant-nos. El cant dels ocellsdins espaioses gàbies ens acompanya-ven corn a música de forts_ Abandonamun petit paradis.

Miguel Martorell Arbona

Hotel Qural E6 figueral Nou

Pati dc MontuïriQe8taurant

Diligent serveiAmb totes les comoditatsAcurada atenció al clientServei de noces i banquets

Ctra. Montuïri - Sant Joan, Km. 07 • Tel.: 64 67 64 • Montuïri

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albañiles, 14

Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Castel() 07009 Palma de Mallorca

Cases de Son Vaquer on, a la fi del segle passat, era Hoc de reunions de fadrines ijovenassos, i s'hi cantaven canços ¡gloses, i s'hi ballava de llis i d'aferrat

Beneficiï's d'ungran estalvi fiscal

"la Caixa"

MONTUIRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA

15

Sebastià Amengual Vaquer "Redó" o "de Son Vaquer"

Glosador, autor de les cançons Es dragons de Son Vaquer

És molta la gent d'edat del nostre po-hie que ha sentit parlar i recorda cançonsd' "Es Dragons de Son Vaquer". Mésque cançons eren gloses atribuïdes se-gons el dir de la gent que visqué a la da-rreria del segle XIX, a SebastiàAmengual Vaquer, conegut per la gentdel seu temps per "Tià Redó" o "Tib. deSon Vaquer".

Dit personatge, Sebastià AmengualVaquer, va néixer a Montuïri el 7 de de-sembre de 1829 i va morir als 88 anysd'edat. Era fill de Pere AntoniAmengual i de Catalina Vaquer. De petitno va anar a escola, ni tampoc de jove,d'aquí que fos analfabet. Quan tornàgran el llogaren a diferents indrets delterme per tal d'aportar qualque cosa a caseva. Poc ahans de complir els 27 anys,era el 8 de novembre de 1856, es va ca-sar amb n'Antònia Miralles Vert, i con-tinuà fent d'hortolà i posteriorment demoliner a Son Comelles.

Possiblement ja feia alguns anys queera casat quan va ocórrer el succeït deSon Vaquer. "Una guarda de joves ial•lotelles amb molta festegera i més ga-nes de botar havien organitzat un hall.En penes havia començat quan dos po-lissardos amollaren una partida de dra-gons i... n'heu vists de bots d'un vent ide l'altre. No direm res sobre els que in-tervengueren en aquest ball perquè jasurten a ses gloses.., les quais sónmés divertides i exagerades, cosa que lesfa assemblar a aquelles dècimes desba-rates tan conegudes...'.

Algunes d'entre les moites que per es-pai d'alguns anys i fins als nostres dieshan surat, deien així:

Madona de Son Vaquer,ja poreu sortir aviada,que sa vostra filla téuna dragona aferrada.

El Rei d'Espanya ha sabutqui ha fetes ses funcions,qui ha amollat es dragons:en Malherba i en Pelut.

En Sebastià "Radó" era cosí d'enSebastià "Capçana", el qual, juntamentamb en Tomeu "Pelut" són els autors del'obra teatral monttfirera "Sant Antoni alviu", representada dins el nostre pobleentre els anys 1890 i 1920, amb algunesintermitències.

Del nostre ressenyat també conten queen certa ocasió va anar a vendre cebes aCiutat i s'aturà a vendre-les a Sa Portade Sant Antoni, on hi havia un cafè.Quan foren allà varen comprovar que hihavia el taverner que també sabia fercançons i n'hi va fer una, tot considerantque en Sebastià robava amb el comptede les cebes, quan, per exemple, n'haviade donar vuit i sols en donava set.Aquest taverner no tenia un pel a la lien-gua i considerà en Sebastià un ¡ladre i elva tractar un poc malament. D'aquí queel nostre personatge li amollàs aquesta:

Em sortiu molt furiós,si vos 'graviï no és de plànyeri diré amb sa meva manyaque tots es Iladres d'Espanyano han robat tant com vós.

Aix') li va dir perquè el taverner, queprotestava tant, no donava les copes ple-nes.

Poques coses més hem pogut obtenird'aquest curiós personatge, a qui, en elseu temps, la gent del poble el tenia perbon glosador, el qual morí el 28 de marçde 1917.

O. Arbona

1) Cfr. Bona Pau núm. 234 d'agost de 1972.

FerreriaRafel Miralles

Més de 20 anystreballant el ferro

Carr. Palma-Manacor s/n • Telf. 971 64 62 88 • Montuïri

16 CULTURA

NEIX LA COLLECCIÓ QUADRENS MON -FIRERSDins un clima d'expectació fou presentat el primer

llibre: Montufrers a la Guerra Civil (1936-1939)

Amb el desig de potenciar i divulgarla història i la cultura del nostre poble,neix en el si de Bona Pau una colleccióde monografies divulgatives que amb elnom de Quaderns Montufters ha co-mençat a corre pel nostre poble i altresindrets. Unes publicacions que projec-tam editar a la mesura de les nostrespossibilitats, de les quals ens proposartreure'n a llum una cada any.

Si ens és possible —i això ho serà siqualque entitat ho patrocina— pensam

que sia un obsequi desinteressat a totsels subscriptors de Bona Pau, com ho ésen aquest cas aquest primer número queencapçala la col.lecció. I els qui no sonsubscriptors ho podran adquirir en elsilocs habituals de venda de Bona Pau,juntament amb l'exemplar del mes dedesembre, a mitjan setmana que ve. Detotes maneres volem ara i aquí donar lesgràcies a l'Ajuntament pel seu suport.

Des d'un altre aspecte convé aclarir elper què d'aquest volum dedicat als mon-

Els dos autors del ¡libre,Antoni Mateu i Guillem Mas

tuYrers que anaren a la guerra civil. Nopretenem —com s'ha escampat per algunindret del poble— tornar retreure vellesrenyines ni manco crear enemistats.Únicament —com ja diuen els autors a lapresentació— es vol retre homenatge mit-jançant aquest petit volum, a tots aquellsjoves monttfirers del 36-39 —avui de 80

més anys— que sense cercar-s'ho esvaren veure obligats a intervenir amb lesarmes o sense elles, corn l'ou amb la se-va persona, a una confrontació bel.licaque ells no s'havien cercat.

I ara, en aquest petit volum, romandràescrit— com una part de la nostra història—que ho és— i perquè mai s'oblidi— cldemble d'aquells montifirers que entre el36 i el 39 patiren les conseqüències d'unsfets que no es tornaran a repetir si la gentte consciència de tot quan va passar.

* * *

Més que el primer número, la col.leciófou presentada el passat 26 de novembrepel nostre director Onofre Arbona, dinsun clima d'expectació, a la sala d'actesde l'Ajuntament, tota plena de públic, enun acte presidit pel batle Gabriel Matas.El llibre, "Monttfirers a la Guerra Civil(1936-1939)", fou presentat pels seusautors, Guillem Mas i Antoni Mateu.També intervingueren i relataren diver-sos succeïts personals quatre &Is prota-gonistes que els anys de lluita havienparticipat en actes bel.licsa caamps debatalla de la Península: Llorenç Bauçà"Guerrer", Sebastià Cloquell "Cigala",Miguel Arbona "Ferreret" i BartomeuAmengual "de Son Vaguer".

Uuís Servera Sitiar

Cindy Crawford's choice

OMEGAThe sign of excellence

CULTURA 17

DcGcida ,ct La muntanya

Les lletres de.l'horitzó

L'escollida embosta per aprendreque donya Jerônia ens reservava,enllà del cercle on voltaven les preguntescom cucaveles repetides,no retratava tots els sabers de l'escolacom una gerra fonda i sense cru Vsno aclapara tota l'espargida claror de la pissarra.

Sabia que algunes lliçons de miradesguardaven respostes més vivesque el tresor escampat al ventredels Ilibres i les plaguetes.

Guaitant de Metres desconegudes,va demanar-nos la mestra atentade quin color semblaven les muntanyes de

Tramuntana.Algú va respondre, amb la sorpresa enmig

dels Ilavisi les paraules, talment contemplés un globus

enlairant-se,que pareixien blaves i no sempreels nostres ulls les fitoraven.

Per() ningú no va comprendreel traspàs misteriós de tonalitatsdins la distància aconseguida,ni per què s'endinsaven dins un fosc Ilenço1de teranyines blanquinoses i fredesquan el dia el seu vol escurçava.

Resultava, que les alzines d'enforacom els nostres records, a vegades,canvien la pintura dels seus dits?

0 no s'havien acostumat les pupilles limitadesals verds llanternons de la llunyania?

La mateixa Ilunyania que vida després,deixondia a mitjan abril les violetes veresi arreplegava caminois de colzes diminutscom el que enyoram es recull del que s'estima.

I tot d'una decantava el feix del tempsencetant l'arrecer d'altres horitzons:vinyes Higant al raïmla maduresa daurada del setembre,fins la darrera filera de minvat espaique estira el codonyer,com el breu bot que avisa la pell de felicitatde l'estoig d'un desencís o de la plujaque no mesuram que és decidir-se.

Entretant, la closca trencada del sols'aclucava com una ràfega de vent distret,en una cova teba on bufa la memòria dels

afectesel seu valor més grat, i rodolava

en el rastre lliure del ponent, a l'aguait dereconèixer

el gravat preparatiu clapat i negrede la nit esperançada.

Mes, sempre s'hi filtrarienaquelles Iletres desconegudes.

Fesomia i serra arrissada de gases blavenques,que als set anys descobríemcom una joia intacta i Iluent,abecedari del viure que començadel pati de Ilums aromades que eixampla qui

ensenya.

Sortint matinerl'astre del Ilevantper tu és el primerraig acariciant.

La boira està estesaal cim enlairat,i en fer-te escomesael deixa esborrat.

Mancant claro radaal ponent de grana,et tornes moradasemblant més Ilunyana.

Catalina Sastre Perices

AMPoLSEBASTIANA SAM POL MAYOL

1•luminació decorativa

Lèmpades intempèrie

Pantalles

"Apliques"

Regals

Articles decoració

Carrer Missió, 14 (Travessia Oms) Tif. 72 67 78 Palma de Mallorca

18 HISTÒRIES LOCALS

CAPELLANS - II

El Vicari Munar i el Vicari Torrens

4- ES VICARI MUNARJoan Baptista Munar Ramis. Va

néixer a Costitx l'any 1902 i acabat desorti del seminari, s'estrena a Montuïricom a vicari. Arriba aquí el 28 de de-sembre de 1924 i hi esta fins el 1937.Son pare morí molt jove i la seva mare

es lloga per criada a cal pintor don FaustMorel!, la família del qual habitava alpalau Solleric, al passeig del Born, glò-ria de l'arquitectura ciutadana. La cons-trucció s'inicià el 1764 i l'estil de l'edi-fici conjuga el gust mallorquí amb el ha-rroc trances i italià. La mare aconseguídonar estudis eclesiàstics al till Joan, il'acompanya a Montuïri on el cuidava.Ella, diabètica, hi morí d'un atac de su-cre, i avui descansa enterrada a la tomba

de la parròquia.Vicari és el sacerdot que sense tenir el

grau de rector o ecènom, exerceix el mi-nisteri parroquial. Don Joan Baptista, javicari Munar, era home intelligent, culti de notable encant humà. Era molt apre-ciat pel poble, de tot el poble, perquè esva saber mantenir al marge dels partidis-mes politics.

Com mestre d'escola triomfà plena-ment. Ho demostra la gran quantitat demontuïrers que des de les diferents edi-cions d'aquesta revista Bona Pau es ma-nifesten alumnes satisfets del treball pe-dagògic de don Joan.

Bon músic. Per iniciativa seva es vaadquirir l'harmònium parroquial, instru-ment portàtil que facilitava els assaigs,especialment quan havien d'intervenir les

cantadores, prohibides de pujar al cor,Hoc reservat al homes, exclusivament.Com a músic substituí el capella de SonMoià i dirigí la coral montuirera masculi-na, no només en el temple, sine, que tam-bé dona algun concert a la plaça. Entre elseu repertori, ensenyà "La Balanguera",clar que en aquell temps la cançó no teniacap connotació política, pen) sí tenia elque ningú no li podrà llevar mai: la lletra,el poema de Joan Alcover i la música delmestre Amadeu Vives. Avui, pocs pobleses poden ufanar de tenir un himne tanbell, tan senyor, tan civilitzat, tan elegant,tan cult en la lletra i en la música, com te-nim els mallorquins. Tots aquests valorsel vicari Munar els sabé captar i els vatransmetre al poble de Montuïri. Desd'aquí, gracies don Joan.

D'aquí, el 1937 se n'anà de rector aLloret de Vista Alegre, des d'on passa aIa parròquia de Sant Jaume de Ciutat.Procurà endur-se'n els capellans de lavila, Tomeu des Forn, Bartomeu MollRibas, i Miguel Pons Melia, de CasSabater Nou, encara que aquest darrerpassa aviat a Sant Nicolau.

El Bisbe Jesús Enciso Viana el no-mena Secretari Episcopal.

El vicari Munar

5 -ES VICARI TORRENSPere Maria Torrens Coll. Nasqué a

Muro; fill d'un sergent de la GuardiaCivil. Queda pubil i hereta una finca desPla de Na Tesa, anomenada Can Sion;pel que, passat el temps, va esser cone-gut pel nom de Capella de Can Sion. Liexpropiaren aquesta finca per engrandirel camp d'aviació de Son Bonet.

/khans de venir de vicari a Montuïri,exerci el ministeri sacerdotal a l'esglésiade Santa Eulàlia de Palma. Era home as-pre i massa ficat en política partidista.Convidava a predicar don AndreuCasellas i Casellas qui, segons la GranEnciclopèdia de Mallorca, "defensa lajustícia social catòlica propugnada pelspapes, amb un caire molt conservador iun to proper al feixisme". Aquest homepolemic no ajuda gens a que el vicariTorrens tos ben rebut pet poble, ell queja estava excessivament compromès. Ala vila, també es dedica algun temps al'ensenyament i en temps de la repúblicafou el delegat del rector en el CentreCatòlicque aleshores es va fundar aMontuïri i del qual en fou el primer pre-sident Bartomeu Rossinyol "Catxeto".

Don Pere Torrens dimití de vicari ise'n torna a ca seva. Als pocs dies, pea),retorna a Montuïri.

Quan acaba el ministri pastoral a lanostra vila, ana a exercir sacedotalmenta la casa dels Germans de la Salle, alPont d'Inca, on moil.

Sa veu de sa memòria

1 3 0 0 - 2 0 0 0

LA NOSTRA HISTORIA

19

1319. 9 gener.- Arnau Mas ven a Fran-cesc Rafal un tros de terra i 5 sous cen-sals, per 65 sous. D'altra banda ven a PereSussia un tros de vinya per 18 lliures (".

20 gener.- Pere Mieres i muller Saurinavenen a Arnau Campins un cairó i cases aIa vila de Muntueri, confrontant amb el llocassignat per mur, per preu de 82 sous (2) .

1319, 12 març.- Pere Bru i mullerEsperta venen a Elicsenda viuda deBartomeu Sussia un tros de terra plantatde vinya de 2 quarterades i mitja, con-frontant amb el carrer que va a l'esglésiavella, per preu de 15 II iures i 10 sous'''.

15 març.- Berengucr Guanyalons venunes cases i pati confrontant amb la plaçade la Quartera, per preu de 4311iures ").

30 març.- Arnau Pou estableix a PereMieres un cairó confrontant amb el murque s'ha de fer; a cens de 8 sous i 16 sousd'entrada. Tot seguit dit Mieres ho ven aEsteve Pelliper per 80 sous

24 abril.- Ramon Rupià ven a Elisendaviuda de Bartomeu Socia un cala) i casesper 26 'hures. D'altra banda MiguelGuerau estableix a dit Rupià un cairó acens de 9 diners i 60 sous d'entrada (6)

•

4 agost.- Pere Mieres ven a Elisendaviuda de Bartomeu Susia un tros de terraper 9 'Hures i 10 sous'''.

15 setembre.- Bernat Rovira estableix aPere Ferrer una quarterada de vinya con-frontant amb la vinya de Pere Puigcerver,torrent, quarterada de Bartomeu Sabater,a cens de 30 sous. Més estableix a Bar-tomeu Vinyoles unes cases a la vila quete juntament amb una taula de carnisse-ria; a cens de 20 sous i 30 sous d'entrada.Més a Berenguer Vermeil unes cases icorrals. "'.

17 setembre.- Berenguer Solivera ven aElicsenda viuda de Bartomeu Sucia unpati a la vila per 10 Mures

1319, 8 octubre.- La Procuració reialpaga una Mura i 11 sous de Pere Descoll,boter, per cèrcols i 2 mitjans de fons debóta grans pel celler dc Montueri

1319, 14 octubre.- Miguel Rotland iBernat Desbrull, procuradors reials, esta-bleixen a Domingo Estaràs, habitador

El nom deMontufri

queencapçala

la vendadels

de/mesreials de

l'any 1485

reial de la vila de Muntueri, un cairó queel Rei té en aquesta vila, honor que foude Jaume de Caldes, confrontant amb ellloc assignat per mur, a cens de 18 dinersi 9 diners d'entrada "''.

1320.- Continua essent batle de Montu-yri Pony de Cases el qual passa comptesamb els procuradors reials i pagades lesmessions, llevat del seu terç pels seus tre-balls, entrega 2 lliures, 12 sous i 4 diners.D'altra banda la Procuració Reial paga 6sous a Bernat Obac per 2 jorns anà aMuntueri per veure l'obra que fa al celler,mes 8 sous per lloguer de dues bèsties enquè cavalcà ell i un altre, més una lliuraper despeses fetes en el celler " 2 '.

1320, 8 abril.- Guillem Guilmon i mu-ller Benvenguda venen a Pere Barbarà unpati confrontant amb la plaça, per 62 sous(13) .

24 abril.- Jaume Terrens i mullerGcnsana venen a Pere Ripoll i JoanAgost una taula de carnisseria a la vila deMuntueri per 36 sous

- Bernat Ciurana ven a Bernat Sala ciu-tadà una quarterada plantada en part devinya, per 9 Mures i 5 sous

4 agost.- Guillem Borrell ven a RamonTàrrega un hort per 60 sous " 6'.

1321, 5 febrer (?).- Miguel Rotland iPere Burgues, procuradors reials establei-xen a Bernat sa Rovira per construir ca-ses un cala) que el Rei té a la vila deMuntueri, a cens de 18 diners i 9 dinersd'entrada. Mes li estableixen unes cases ipati que el Rei te a la vila, a l'honor quefou de les dones de Santa Margarita, acens de 4 sous i 4 sous d'entrada

1340.- La Procuració Reial paga lesdespeses per construir la Cort de Montu-ki: "Item pagaren les dits procuradors enIa obra la qual en lo dit ayn fo feta en lacort de Mon tueri so és a saber: en fercort en lo dit loch costa pera a obs delportal e de la finestre e caus e feramentade golfons e baules e foralats así de lasportes com de l'escritori e de caves ques'i feren e rexats de ferre e fusta que'ytremeteren de Ciutat a ops de les portes ede l'escritori de la cort e de banchs e detaules de tenir libres. E mestre picaperese fustés e manobres e altres diverses me-sions e despeses així com apar al libre deles dades dels dits procuradors del ditayn en cartes CXLIIII, XXV lbrs. II s. Id." "". L'encar-regat de fer les obres fouBernat Rovira que rebé pel seu salari 20sous " 9) .

Ramon Rosselló Vaquer

1) ARM ECR 358 f. 225.2) ARM ECR 358 f. 226v.3) ARM ECR 358 f. 234.4) ARM ECR 358 f. 234v.5) ARM ECR 358 f. 235v.6) ARM ECR 358 f. 239.7) ARM ECR 358 f. 246.8) ARM ECR 358 f. 249.9) ARM ECR 358 f. 250.10) ARM RP 3.394 f. 59.11) ARM ECR 645 f. I.12) ARM RP 3.395 f. 62 i RP 3.767 s.f.13) ARM ECR 359 f. 292.14)f. 294.15) f. 304v.16) f. 305.17) ARM ECR 645 f.6v i 7.18) ARM RP 3.052 f. 45v.19) id. RP 3.412 f.144.

MONTUINI ABANS I DESPRÉS DE 1300- i XIV

Construida la primera casa de lavila, fou pagada l'any 1340

20 DE FORA VILA

Noces d'or de la CooperativaLa Soc. Cop. Ltda. Agrícola Montuiri

va esser inscrita en el registre deCooperatives, Secció Central, el 23 deNovembre de 1949, i es troba subjecte aIa Hei 3\1.987 del 2 d'abril, General deCooperatives. Aquesta és la data que dis-posam de la seva inscripció. Però segonssocis fundadors que encara son vius fun-cionava des de feia un mig any.

La seva activitat consisteix en:- L'adquisició de productes necessaris

per a les explotacions dels seus socis, taiscom a fertilitzants, fitosanitaris, pinsos,utillatges , etc...

- La comercialització de la produccióagrícola i ramadera de les explotacionsdels seus socis, fonamentalment amet-lles, garroves, bestiar i cereals.

Seria l'any abans, el 1948, quan ungrup de joves pagesos, ja amb inquietudsde millorar el món rural quan pensarenfundar una cooperativa agraria, per aixíésser el mateix pagès que conegués elpreus agraris del seus productes, tant pelque fa als que hagués de vendre així comtambé dels que hagués d'adquirir, comsón fertilitzants, insecticides, fungicides,pinsos, cordes i vencisos i que aleshoress'empraven, tenir servei de manescal perIa sanitat del bestiar i, en fi, tot el queafecta a la agricultura.

Segons Ilei de cooperatives d'aleshoresper poder-la inscriure s'havia de comptaralmanco amb 15 socis. Els qui primer esposaran al cap començaren a informar alspagesos d'allò que és una cooperativa, elseu funcionament i les conveniències detenir-ne una a Montuïri, segons ens ha in-format l'amo en Damia Aloi "Carro", undels fundadors.

D'un principi s'acordà que el sociaportas 500 pessetes per començar a fun-cionar, però d'aquesta aportació la coope-rativa pagaria els interessos. De tot d'unacosta l'aconseguir els 15 socis, però deseguida que s'obrí el magatzem al capd'uns mesos una quarantena de pagesoss'hi feren.

El magatzem, provisionalment s'ubicaa Can Xerris (avui propietat de GabrielRossinyol), o el que és el mateix a SonRafel Mas, aleshores propietat de DonaCarme, la senyora del Dau. Essent que undels fundadors, l'amo en GabrielRamonell "Matxo", conreava dita finca iper les seves necessitats ocupava part del

dit casal, provisionalment serví de magat-zem de la Cooperativa. La primera opera-ció comercial que es féu fou l'adquisicióa l'engròs d'una partida de polpa seca deremolatxa que aleshores, degut al baixpreu, es donava a menjar al bestiar, majo-ritàriament al de remue.

Aquesta primera operació comercialanar molt bé. Els socis adquiriren tal pin-so a un preu inferior al que es venia pa-gant. Amb tal operació i la diferènciad'uns 25 cèntims per quilo respecte alpreu que la venien els comerciants, bastaper rescabalar-se de les cinc-centes pes-setes aportades pel seu funcionament. Taloperació comercial motiva a altres page-sos fer-se socis.

A Son Rafel Mas hi va estar com a unany, després es llogà i es traspassa al ce-ller de Can Socies, aquí on avui son lesportasses de ca na Poeta. Al celler peròestava ocupat per unes quantes bótes con-granyades que ja no s'empraven i elssenyors a poc a poc les desfeien per ferfoc, una de les condicions que posà elsenyor fou que havia d'estar abastat detroncs i Ilenya. El senyor dona permís perdesfer totes les bótes i d'aqueixa maneratengué per escalfar-se i la cooperativa,Hoc per emmagatzemar els gèneres pro-pis del comen; pagès. Fertilitzants, pin-sos, cordes, vencisos per lligar garbes,sacs buits, etc...

D'aquí passa a la casa del carrer Ribes.Essent que la portassa d'aquesta casa do-nava al carrer de Palma es considerà unlloc idoni.

L'any que es mudà el magatzem aaquest darrer Hoc es va comprar, aSebastià Bauçà "Xoroi", una trencadorad'ametlles per 10.000 pessetes, inclòs tre-muja, mesura, taula per triar bessó, motorelèctric i comptador.

El primer llogat per dur endavant elmagatzem, quan aquest encara estava aSon Rafel Mas, fou Pere Pocovf "de SaCova", però al cap de poc temps guanyàles oposicions per saig i s'hagué d'incor-porar a l'ajuntament i deixar laCooperativa.

Successivament foren gerents o enca-rregats del magatzem en Rafel BauçàSocies "Rafela", el qual el mateix tempsera el president. L'any 52 fou presidentMateu Jorda "Colidi" i dugué el magat-zem en Miguel Martorell Arbona

La primera seu de la Cooperativa fou aIa portassa de Son Rafel Mas

"Tarric", després en Jordi Aloi Garau"Bruix6". Des de l'any 55 fins el 70 foupresident Rafel MiraIles Ribas i gerent elseu till Rafel Miralles Cerda "Costa". Caldir que durant aquest temps, tot i que fun-cionas havia una certa deixadesa per partdel socis. Fou a partir de l'any 70 quanl'amo en Damia Aloi "Carro", l'amo enRafel Bauça "Rafela" i l'amo en TomeuMascaró "Punta" convocaren una assem-blea extraordinaria, es nomena una novajunta rectora arran de la qual fou elegitpresident Bartomeu Mascaró "Punta" i laCooperativa torna a operar com a tal.

El 25 de maig del 73 s'agrega a laCooperativa Agropecuaria amb la finali-tat de negociar productes hortofrutícolesa Mercapalma. Per aquest motiu laCooperativa abona 10.000 pessetes a ca-pital cedit.

L'any 74 s'informa als socis de la ne-cessitat d'adquirir un solar per construirun magatzem ja que el propietari de lacasa del Carrer Ribes vol la casa.

L'any 75 per assemblea ordinaria fouelegit president l'amo en Rafe! Trobat"Hortolà". Aquest any s'adquireix untram de la via del tren al pas de la fincade Miguel Ramonell, "Matzo". Tal ad-quisició fou gracies a l'amistat d'en RafelBauça "Rafela" amb el senyor AntoniFontanet que féu gestions i aconseguícomprar pel seu compte dit tram el qualdesprés va cedir a la Cooperativa.Després es bescanvien els mateixos me-tres amb cl propietari a fi de tenir el solarrectangular i es construeix la primera fa-se del magatzem.

DE FORA VILA 21

Successivament foren presidents JaumeBauçà "Capità", i l'actual des de fa 9anys Miguel Mascar6 Amengual.

L'any 76 es construí l'actual magat-zem. El cap de poc temps l'amo enDamià "Carro", veient que la Cooperativafuncionava, deixà la gerència i passa afer-se càrrec n'Antoni Ribas "Des Rafal".Després ho foren en Bartomeu Servera,en Gabriel Matas Alcover, l'actual bailede Montuïri, en Joan Servera, en LlorençRigo "Neo", actualment i des de l'any 90ho és Gaspar Mas Miralles "Ballester".

L'any 78 s'acaba la primera fase delmagatzem.

Una vegada constnifda s'estableixen re-lacions amb la Caixa Rural, i es nomenàuna delegada; aquesta fou MargaridaVich, la qual durant uns anys estigué a laCooperativa cobrant, pagant i portant aldia el llibre de comptes.

El 79 s'acorda dur-hi l'electricitatEl 80 es proposa ampliar el magatzemEl 81 l'empresa EGRABO fou contrac-

tada per dita ampliació.Feta l'ampliació s'equipà el magatzem

d'una nova bàscula, un cuc elevador i al-tres estris i ormeigs necessaris per alleu-gerar la feina que comporta manejar lesmercaderies.

L'any 1992 es muntà una bàscula grossa

amb la finalitat de poder pesar tractorsamb remolc i camions. La seva adquisiciói instal-lació costà 4.000.000 de pessetes.Aquest import fou subvencionat en un25% pel Govern Balear, altre 25% per laCAM (Cooperativa Del Camp Mallor-quí), i el 50% ho va pagar la Cooperativa.

L'any 1999 s'han instal-lat uns sensorsa la façana i que funcionen amb monedesde 100 pessetes amb la finalitat de poderpesar qualsevol hora encara que el magat-zem estigui tancat.

Essent que l'antic pes municipal estàantiquat i en desús, l'Ajuntament deMontuïri ha arribat a un acord amb laCooperativa per fer its de la bàscula.S'acorda que es faci càrrec del cost deldit sensor el qual ha estat de 800.000 pes-setes. D'aqueixa manera, aportant la bàs-cula la Cooperativa i l'Ajuntament el sen-sor, el poble de Montuïri torna disposarde pes municipal.

També aquest any s'ha adquirit iinstal-lat un molí de moldre farina pelbestiar per un import d'un milió de pesse-tes. S'ha rebut del Programa Europeu 513200.000 pessetes de subvenció, per tantles despeses de la Cooperativa són de800.000. Instal-lació apart.

Han passats els temps diffcils, i laCooperativa Agrícola Montuïri des de fa

uns anys tanca l'exercici anual amb su-peràvit. Es pot dir que marxa bá, tanteconòmicament com en serveis. Essentmagatzem col-laborador de la Conselleriad'Agricultura, aquests passats dies, ha re-but les Ilavors de cereals subvencionadesi està distribuint-les entre els sol-licitantsque els ha estat concedida. Tot i així en-cara s'ha de millorar en bastants aspectes.A vegades un determinat producte no hiés. S'hauria d'eixamplar el magatzemque permeti tenir más existències, unaoficina, sala de juntes i altres millores.

COOPERATIVA AGRÍCOLALa primera acta on el socis elegiren i

donen el vist i plau a les persones queformaran la junta rectora du data 22-12-49. Foren elegits: President: RafelBauçà Socies. Secretari: Damià AloiManera. Tresorer: Mateu Miralles JordàVocals: Antoni Lladó Noguera, RafelMiralles Ribas, Joan Verger Socies,Mateu Jordà Mateu, Joan RossinyolVerger. Conseil de vigilància: GabrielRamonell Aloi, Gabriel Róscar Jaume,Llorenç Mas Oliver. Al moment d'escriu-re no més són en aquest món Rafel BauçàSocies, Damià Aloi Manera i GabrielRóscar Jaume.

Sion Nicolau

L'estació de Servei ses Jardinesi el Bar Ses Jardines

Desitgen a tot el poble de Montuïri unes bones festesde Nadal i un feliç any Nou / Molts d'anys!

22 PUBLICITAT

.S 04u id6

F

L'orgud clefprimer periMic

mural-

El primer d'una sériede per6dics murals que

amb el tito! d "Hélice"varen publicar els

Aspirants d'Acció Católicade Montuiri l'any 1947 es

el que tenen darreraaquests quatre allots; elsquals, com es destria, esmostraven molt satisfets i

orgullosos de la sevaobra.

Ells són: Antoni Pizà, SionQuelet , Pep Pipo i

Sebastià Niu.

,;g55mg:i

Comencen les misses vespetines

TEMPS PASSAT

23

CI:1LX ax.xx. am

1958. Gener, divendres, /.- Per prime-ra vegada s'ha dit missa a les 7 de latarda. L'església de gom a gom. Hacelebrat el vicari don Antoni Ramis.

Marv, diumenge, 25.- He anat al Puig,convidat per la junta del futbol, a dinaramb l'equip i directius per celebrarl'èxit d'haver assolit el campionatregional d'aquella temporada.

Desembre, diumenge, 7.- Ha vingut elBisbe Dr. Enciso, de visita pastoral. A laSala Mariana li he !legit la memòria.

Dilluns, 8.- Clausura monumental de"Cursillos de Cristiandad". Assistí el P.Royo i ens deixà absorts. Per a mi, lamajor alegria va esser sentir a dir aaquell gran teòleg que als cursets hi haque viure'ls. Doncs, ell també, malgrat

esser un entusiasta d'ells, no els haviainterpretat be. Digué que en seria ungran propagandista, que en parlariasempre d'ells, caigués o no caigués bé,que sempre cau bd. (Hi assistírem 4montuïrers, homes fets).

1959. Juny, dimecres, 10.- Gaspar deMeià ha vengut a dir-me que aquesthorabaixa li han notificat el seu nomena-ment de batle.

Setembre, dimecres, 23.- A la Plaça deToros de Joan Porrerenc, en el Dau, unsuís amb diversos aficionats han torejatuna vedelleta. El suís no pogué matar-la,s'assustà molt, s'emocionà i fins i tot vatenir Omits. Estranger: no és tan fàcilser torero!

He vist el que poques vegades s'havist: L'animal mort va esser arrossegatper una multitud de nins que estiravend'una corda. Hi ha que veure el que potIa unió!

Desembre, dimarts, 8.- A la parròquias'ha beneït la imatge de Santa Cecília,donatiu de la Banda de Música. La festa,molt be i molt concorreguda.

Dimarts, 22.- L'Ecônom don JaumeCabrer i jo hem anat a parlar amb donMiguel Moncadas, prevere, per a inten-tar que el nostre vicari don AntoniRamis, de gran fruit espiritual aquí, nose'n vagi a Amèrica. No ho hemaconseguit. Don Miguel Moncadas diuque és una vocació (la d'anar aAmèrica) ja sentida de quan estudiava(don Antoni Ramis). •

Trad: Josep Oliver Verd

L'equip de bàsquet senior femení, líder en solitari amb tots els partits guanyats

Super MontuiriExtens assortit

Gran varietat de productes d'alimentacióPeix congelat • CarnisseriaXarcuteria • Fruita i verdura

"Panadería" • Pastisseria • Rebosteriac-05-1(0) fill fi

C/ Es Dau s/n • Tlf. 64 67 60

Montuiri

24ESPORTS

24 EQUIPS PER A 2.000 HABITANTS!

L'equip de bàsquet sénior, lider en solitariUna fira poliesportiva amb cross, bàsquet, futbol-sala futbol

Increible i excel.lent!, 24 equips en unpoble de 2.000 habitants! Ens agradariasaber si a molts d'altres Hoes hi haaquest percentatge tan elevat de practi-cants de l'esport.

Amb l'inici de l'activat escolar, elnombre d'equips de Montuïri que inter-venen a competicions federades o esco-lars ha arribat a la cota més alta de lahistòria local.

Vegem la fenomenal i espectacular es-tadística a la qual s'hi ha d'afegir la famí-lia Barceló que fa atletisme en un clubmallorquí, l'activitat de la colombiafila lo-cal i l'anomenat esport de manteniment:

- Futbol (7 equips federats): I prefe-rent, III regional, juvenil, cadet, infantil,aleví i benjamí.

- Futbol-sala empreses (1): Ca NaPoeta.

- Futbol-sala escolar (3): Iniciació A,Iniciació B i Educació infantil.

- Bàsquet femení federat (5): Senior,júnior, cadet, infantil i aleví.

- Bàsquet escolar (2): Aleví i benjamí.A més a més, hi ha un bon grupet denins i nines de 6 i 7 anys que aprèn bàs-quet sense intervenir en cap competició.

- Tennis taula escolar (2): A partir delgener, l'escola participara en la competi-ció comarcal escolar i en la de promo-ció.

- Ciclisme (4): Cicloesportistes, mas-ters 30, masters 40 i masters 50. L'equipde cicloesportistes esta format per setcorredors, tots ells de Montuïri.

RESULTATS

Del mes de novembre cal esmentarcinc trets destacats: la suspensió de par-tits de bàsquet i futbol a causa de la plu-ja, el començament de la Higa dels dos

conjunts de futbol-sala escolar, la bonamarxa dels equips montufrers a les res-pectives competicions on ocupen Hoescapdavanters, la consecució del liderat-ge en solitari de l'equip senior de bàs-quet després de la victòria el diumenge28 contra l'imbatut Campos i la celebra-ció del Cross Joan Barceló del qual enparlarem al proper número.

Els resultats registrats han estat els se-güents:

FUTBOLI Preferent

Ferriolense, 1 - Montuïri, 2Montuïri, 2 - Casa Miss Jotul, 2Port de Wier, 2 - Montuïri, 2Montuïri, 2 - Andratx, 0Calvià, 2 - Montuïri, 1

III regionalMontuïri, O - P. La Soledat, 3Felanitx, 2 - Montuïri. 1

JuvenilsMurense, 4 - Montuïri,Cardassar, 2 - Montuïri,

CadetsFelanitx, 5 - Montuïri, IMontuïri, 7 - At Escolar, I

InfantilsMontuïri, I - At Manacor, IMontuïri. I - Algaida, 2

C/. Aigua, 17Tel. 97116. 01 3 6)07630 CAMI905

PERRUQUEREST1L/STA - LJIVISEX

aucia qnard F sfeticista Piplomada

Informam que posam a la sevadisposició el nou servei de la

micropigmentaci6(Maquillatge Semipermanent)

Perfilació de:- Llavis

- Eye-Liner- Celles, Tatuatges, etc...

HORARI D'HIVERNDE DILLUNS A DIVENDRES:

Matins de 9 h a 1 h.Horabaixes de 15 h a 18.

Dissabtes de 8 h a 18 h.

ESPORTS 25

AlevinsMontuïri, O - Son Ferrer, 7Cas Concos, 2 - Montuïri, 2Montuïri, 4 - C. Sollerense, IAt Rafal, 3 - Montuïri,

Benjamins futbol-7B. Cala Millor, 3 - Montuïri,Montuïri, 3 - Mariense, 3Petra, 4 - Montuïri, 6Montuïri, 9 - Escolar,

Futbol-7 empresesCa Na Poeta, 9 - Emaya, 1AVV Boreal, 4 - Ca Na Poeta, 3Sport Sord, 4 - Ca Na Poeta, 10

BÀSQUET FEMENÍSéniors

Montuïri, 61 - Unicmall Felanitx, 46Binissalem, 35 - Montuïri, 38Montuïri, 50 - Santa Mònica, 25Campanet, 11 - Montuïri, 53Montuïri, 48 - Campos, 31

JúniorsR.P. Felanitx, 29 - Montuïri, 36Selva, 17 - Montuïri, 56Montuïri, 32- Campos, 21J. Mariana, 61 - Montuïri, 30

CadetsMontuïri, 36 - Perles Manacor, 34Port de Pollença, 22 - Montuïri, 35Montuïri, 41 - J. Mariana de Sóller, 29C. Pollença, 43 - Montuïri, 38

InfantilsCide, 53 - Montuïri, 44Montuïri, 48 - Pla de na Tesa, 37Sant Josep, 47 - Montuïri, 28

MinibUsquetPla de na Tesa, 14 - Montuïri, 28Montuïri, 23 - Cide, 36MGG Sant Llorenç, 6 - Montuïr i, 56Montuïri, 35 - Bons Aires, 12

FIRA POLISPORTIVA

Com és habitual cada any, en torn a lalira s'organitzen nombroses activitatspolisportives. El diumenge 28 de no-vembre se celebrà el cross Joan Barceló.Durant aquest mes de desembre, el di-vendres 3 es disputarà un triangular debàsquet aleví escolar amb l'estrena delnou enllumenat de l'escola, el dissabte 4es correrà el Cross Escolar, el dilluns 6hi haurà una trobada de futbol-sala d'e-ducació infantil amb set equips de la co-marca i el dimecres 8, doble trobada co-marcal, una de futbol-sala iniciació ambvuit equips i una de bàsquet benjamíamb tres escoles.

L'organització corre a càrrec de

l'Ajuntament, Ampa i Comitè d'EsportEscolar d'Es Pla.

CICLISMEEl Club Ciclista Montuïri celebrà la

cloenda de la temporada -una gran tem-porada!- amb un dinar familiar on hi as-sistiren 103 persones. Entre elles, els 18corredors del club (7 cicloesportistes, 5màsters 30, 5 màsters 40 i 1 màster 50),les seves dones i fills, la directiva i elscol.laboradors més directes que fan pos-sible la bona tasca d'aquesta entitat al'esport de la bicicleta.

Biel GomilaEspectadors excepcionals a un destacat

partit de futbol en Es Revolt

r-Missatge de la Mare Teresade Calcuta

El dia mês preciós 9

AvuiL'obstacle mês gran? La PorLa cosa més fàcil? Equivocar-seLa rel de tots els mals 9 L'egoismeLa distracció més bella? La feinaLa pitjor derrota? La covardiaEls millors professors? Els ninsLa primera necessitat? Comunicar-seEl que em fa més feliç? . . . .Ser útil als altresEl pitjor defecte? El mal humorEl sentiment mês nefast? El rancorEl regal més bell? El perdóEl mês imprescindible? La liarLa sensació mês agradosa? . . La pau interiorEl millor remei? L'optimismeLa major satisfacció? El deure complertLa força més potent del món? La feLes persones mês necessàries? Els jovesLa cosa més bella del món? L'AMOR

Missatge de NadalEs curiós com la data 2000 desperta tanta generositat; ens

fa parlar de nous esdeveniments i crea noves sensacions pera la gent que en va afamada.

Si hi h a aquesta data en el calendari no és precisament pertot això, sinó per una sola raó: l'any 1 de la nostra era vamarcar un canvi a la història de la humanitat: el DéuTotpoderós i Etern es va fer una criatura humana i fragilamb un sol objectiu: tornar a l'home la seva integritat i la se-va pau amb una sola proposta: "Estimau-vos uns als altrestal com jo vos he estimat" (Jn. 15,12).

Creim que és això que hauríem de reivindicar i celebrarperquè al cap i a la fi la felicitat consisteix precisament ambla integritat, la pau i l'amor que Déu ha donat a l'home mit-jançant aquest minyó i per la seva creu i la seva resurrecció.

Hem tcngut mai un regal tan bo com aquest? Si n'hi had'altre millor, avisau-nos i canviarem. Mentrestant jo vosvull recordar i enviar els millors desitjos per aquest Nadal iper a tot l'any que ve:

• Integritat i harmonia per a cada un i per a tota la família.• Pau i amor en els vostres cors.• Salut i benestar a les vostres liars.• Presència i consciència que Déu-Amor habita enmig de

nosaltres.• L'ajuda i la benedicció de Déu en els vostres problemes

I il.lusions.Molts d'anys! i no oblideu que Déu mos estima entranya-

blement.Nofre Torres, rector.

Nadal, 1999

26ESGLÉSIA EN CAMÍ

Església Diocesana

La collecta per ajudar a sostenir lesdespeses de l'Església Diocesana va serde 92.540 pis. Moltes gracies a tots elsque hi heu col•laborat. Amb aquestaaportació, a més d'ajudar a altres esglé-sies més necessitades ens ajuda a pren-dre consciència que d'aquí no gaire anyshaurem de sostenir entre tots les despe-ses de les nostres parròquies i altres enti-tats eclesials, així com ho fan a altrespaïsos que hi ha l'Església Catòdicaarreu del món.

Baptismes

El diumenge dia 12 de desembre, ho-rabaixa, hi haura celebració comunitariadel baptisme.

Celebració de la reconciliació

Divendres, dia 17 de desembre, a les20h hi haura celebració de la reconcilia-ció. Es un bon motiu per reflexionar idemanar perdó mitjançant el sacramentde la penitència davant l'esdevenimentde Nadal.

Matines de Nadal

Nit Santa del naixement del nostreSalvador Jesucrist, que commemorarem elproper dia 24, divendres, a les 21 h. Hihaurà la participació de la sibilia i l'anun-ci de l'àngel com és costum a les esglésiesde Mallorca. La col.lecta d'aquest diaanirà destinada a Caritas Diocesana per-què pugui atendre les nombroses peticionsd'ajuda dels nostres germans pobres.

Concert d'Any Nou

Naixement queconforma un delsquadres del retaule deSant Pere, el quals'espera que juntamentamb els altres retaulesben prest sia muntat idefinitivamentcol.locat al seu lloc dinsla capella que téassignada.

El dia primer de l'any 2000 a la nostraparròquia i a les 20'30h hi haura un con-cert de la Coral Mont-Lliri i la Banda deMúsica i a l'intermedi en pronunciara elpregó de les festes de l'any commemo-ratiu del 7006 aniversari de la fundacióde la nostra vila de Montuïri. Sera el pri-mer dels actes que es faran al llarg del'any 2000 per recordar i commemorarles nostres arrels cíviques i religioses delnostre poble.

5 Dbre. Vilafranca12 " Ariany

19 Dbre. Montuïri26 " Petra

MISCELLANIA 27

CtogicfA14 desembre 1974

Joan Mesquida Pocoví "Serra" ambFrancisca Llinàs Bauzà "Xoroia".

21 desembre 1974Bartomeu Galmés Llodrit (St. Llorenç)

amb Joana Sastre Miralles "Llebre".

Vc4Darjo r,oittttA10 anys enrere

Desembre de 1989Futbolistes preselecc ion ats

Tres joves futbolistes montuirers forenpreseleccionats el desembre de 1989por formar part de tres diferents selec-cions de futbol de Balears: Jaume MasRigo, a la selecció infantil, BartomeuVerger Rossinyol, a la categoria sub-16 iGabriel Arbona Ginard, a la de juvenils.

25 anys enrereDesembre de 1974

Obra Cultural BalearDia 22 de desembre de 1974 fou inau-

gurat el local social de l'Obra CulturalBalear. Presente l'acte Antoni Mateu.Parle Climent Garau, president de l'enti-tat a Balears i Isidor Marí oferí un recitalde cançons típiques d'Eivissa.

50 anys enrereDesembre de 1949

La nova casa de la vilaDesprés d'haver-se tractat seriosa-

ment l'edificació d'una nova casa de lavila, a la sessió de dia 5 de desembrede 1949 ja es veia que no es podia es-perar mes temps i que s'haurien de ferles obres de reforma. I una altra vegadas'acordà un nou estudi del projecte ante-rior i la seva finançació.

Constitució de la CooperativaA fi de prestar una ajuda als agricul-

tors de Montuïri, sobretot en l'adquisióde les diferents castes d'abonaments ide maquinària agrícola, com també perrebre protecció d'una manera més omanco oficial, dia 22 de desembre de1949 es va constituir la CooperativaAgrícola de Montuïri i aquest dia fou no-menada la primera junta rectora.

100 anys enrereDesembre de 1899

Neteja de sil:pies ¡torrentsMesos enrere l'Ajuntament havia orde-

nat la neteja de síquies i torrents als pro-pietaris confrontants. Alguns no en ferencas i l'Ajuntament ho féu a compte delsveïnats. Se'ls avise per pagar i en ferencas omís. Passaren setmanes i a la fi,dia 13 de desembre de 1899 se'ls ame-naçà cobrar per via de recàrrec.

Dc4:Etac)jetYllt1Novembre de 1999

NaixementsDia 23.- Maria Verger Miralles, filla

de Joan i de Sebastiana.Defuncions

Dia 3.- Johannes Peter Huber (ale-many), casat de 65 anys.

Dia 9.- Catalina Tous Amengual"Tous", fadrina de 88 anys.

Dia 14.- Antoni Manera Gomila "de saCosta", casat de 82 anys.

Dia 17.- Cristòfol Amengual Garcias"Veles", casat de 62 anys.

Dia 18.- Joana Aina Verger Serra"Escolana", viuda de 97 anys.

Dia 24.- Jaume Miralles Servera"Queló", fadrí de 63 anys.

Dia 26.- Magdalena Portell Verger"Portell", viuda de 84 anys.-

MatrimonisDia 20.- Leandro Oviedo Bonet amb

Catalina Barceló Mayol.

POIrMawcIelt]Novembre de 1999

Dia 11 16'4 lm' Dia 19 0'4 lm'" 12 7'2 " " 20 7'5" 14"

1'6 " " 21 10'8IS 0'1 " " 28 0'7

" 16 l' I " Total 45'8

L=\pcActx?

@a lrEits? c;rtCurry

(Salsa dimoni )

(Conjunt de 200 espècies mesclades i moltes)

Ingredients1/2 ceba vermella, 5 ails, 2 cullerades

soperes de totes especies, 1 cullerada demantega de vaca, un poc d'aigua, un pocde Ilet, 1 poma, 1 pitera de pollastre, ju-livert, 1 albergínia, 1 carabassí, 1/2 tasse'de llet calenta, 1 cullerada de farina, 1cullereta de sucre, 2 cullerades de confi-tura d'albercoc, 2 cullerades de confiturade maduixa, el suc de 1/2 llimona, 8 bes-sons d'ametla, 50 gms. d'arròs per hom.

ElaboracióTallar petit la 1/2 ceba, sofregir-la, po-

sar els alls tallats i fets a trossos. Tot essofregeig en poc foc. Posar les espècies,la mantega de vaca, un poc d'aigua, unpoc de llet, una poma pelada i feta atrossets petits, una pitera de pollastre atrossos, un manadet de julivert tallat pe-tit, l'albergínia, el carabassí. Tapar la pe-lla i que cogui poc a poc. Afegir cl 1/2tasse, de llet calenta, la cullerada de fari-na i el sucre i remenar be. Les confiturad'albercoc i maduixa i el suc de llimona.Apart courem l'arròs (si es sense pelar escou durant 20 minuts). Els bessons d'a-metia s'escalden, pelen i es frigen apart.Una vegada cuit es posa l'art -6s dins elsplats i la salsa curry damunt i els bes-sons, per adornar. (Recepta per a unes 4persones)

Harry Mookhand

VEIRMATERIALS DE CONSTRUCCIÓBIGUES - BLOCS - RAJOLES - AÏLLAMENTS

TRANSPORT PROPI - PINTURES - XEMENEIESDISSABTES MATÍ OBERT

Crta. Montuïri - Porreres, Km. 1 - Tlf. 64 66 95

AAONTUIRI

28 CULTURA

BIBLIOTEQUES DE MALLORCACENTRE COORDINADOR

Biblioteca Municipal de Montuïri

NOVETAT6 hInLIC)C,QAFICATE6La Ilengua catalana a Mallorca: propostes per a l'Os públic. -

Palma: Consell de Mallorca, 1999.Els Paisos Catalans.de la generació llibertat.- Barcelona:

Columna, 1997.Moya, Bienve.- La Ilegenda dels Sants: Creadors de mites.-

Barcelona: Edicions el Mèdol, 1996.Llegir l'Antic Testament: una iniciació.- Barcelona: Publicacions

de l'Abadia de Montserrat, 1997.Vallcaneras, Lluis.- Descobrim Tramuntana: Guia d'excursio-

nisme i d'interpretació del medi (Per a nins de deu a dotzeanys).- Palma: Gorg Blau , 1999.

Pujalte, Ferran.- Transport i comunicació a les Balears durant elsegle XIX (1800-1890).- Palma: Edicions documenta Balear, 1999.

Ginard, David.- L'economia balear: 1929-1959.- Palma:Edicions documenta Balear,1999.

Jurado, Miguel.- Els 25 grans del Jazz.- Barcelona: PireneEditorial, 1996.

Llimona, Jordi.- La tolerància i els seus fonaments.- Barcelona:Edicions 62, 1997.

LITERATURA

Calderer, Diàleg amb la poesia.- Barcelona: Columna,1996.

Jódar, J.- L'àngel de la segona mort.- Barcelona: QuadernsCrema, 1997.

Alvarado, Helena.- "Solitud" de Victor Català.- Barcelona:Empúries, 1997.

López Crespi, Miguel.- Corki- Ajuntament d'Andratx, 1999.-Pons, Pere.- Pick-Up.- Barcelona: La Magrana, 1997.Marcé, Tana.- Sortir de Rutina.- Barcelona: Quaderns Crema,

1999.Portella, Josep.- Blues de novembre.- Barcelona: Columna,

1996.Slawomir Mrozek.- Dues cartes i altres relats.- Barcelona: qua-

derns Crema, 1997. -Maupassant, Guy.- Bola de greix i altres relats.- Barcelona:

Edicions de 1984, 1997.Agota Kristof.- Ahir.- Barcelona: Edicions de La Magrana 1996.Cross, Amanda.- El cas James Joyce.- Barcelona: Edicions

62.- 1996.James, Heny.- Retrat d'una dama.- Barcelona: Columna, 1996.Duras, M.- El teatre de l'amant anglesa.- Barcelona: Edicions

de 1984, 1996.

LLIBRES INFANTILS I JUVENILS

La vaca.El Tren.Donetes.Heidi.Riba, Célia.- Uegeix-me, si us plaur Barcelona: Cruilla, 1996.Dahl, Roald.- El Gran Amic Gegant: obres de teatre per a nois i

noies.- Barcelona: Edicions de La Magrana, 1996.Haynes, Betsy:- Receptes terrorffiques.- Barcelona: Molino,

1997.Was, George.- Peril': fantasmes lliures.- Barcelona: Columna,

1996.Vergés, Oriol- Els cementeris sagnants de Mallorca: 1936-

1939.- Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Monserrat, 1996.Janer, Gabriel.- La invenció de la Primavera.- Barcelona: La

Galera, 1999.

VIDEOS

Misión: Imposible.El profesor chiflado.Mr. Bean.Mentiroso compulsivo.Coacción a un jurado.En el amor i en la guerra.El pacient anglès.Cinema Paradiso.Gràcies per la propina.Airbag.

Conseil Insularde Mallorca

H Fi A Ft IDe dilluns a divendres: de les 17 a les 20 h.Dissabtes: de les 10 a les 13h.