SANT JAUME, PATRÓ D’ALCÚDIA

25 juliol 2015

1.- Alcúdia, Jesús i sant Jaume ens trobam ara ben a prop, junts aquesta estona de l’ofici. La Mare de Déu de la Victòria no ens deixa de mans ni de vista.

No és un record, presència, pregària reduïda exclusivament a aquest moment d’ara, a aquesta hora de Missa. Els qui s’estimen, admiren o respecten no pensen un en l’altre només una hora a l’any. Encara que no es visitin (perquè viuen enfora, no poden), el cor, el cap, els peus i les mans es mouen a l’encontre d’un afecte mutu i semblant.

A les festes populars els dies i les hores corren, es cremen i bateguen en un cercle festós de tot el poble o ciutat. Per sant Jaume, les murades d’Alcúdia s’eixamplen, sense esqueixar-se, perquè tots hi puguem cabre, l’alegria es tenyeix de tots els colors i les vibracions que fan la vida més agradable i més agermanada. Un pic d’excés és propi de la festa, sense arribar a tirar-se pel balcó. A les festes de sant Jaume, tots ens sentim part d’un gran col·lectiu, d’una comunitat on tots els seus membres tenen dret a fer festa. Per això, sentim especialment a prop els qui no poden estar amb nosaltres perquè han mort aquest darrer any, o duen dol fresc, o estan malalts o reclosos per qualsevol causa. No seria la festa sencera si la seva absència no fos sentida i valorada.

2.- Sant Jaume, Iago, Diego, Santiago, Jacobo són el mateix nom d’un pescador del llac de Galilea que, fa gairebé dos mil anys, juntament amb el seu germà Joan, es topà amb Jesús, mentre adobava les xarxes. De pescador de peixos el Bon Mestre el convertí en “pescador d’homes”.

No m’entretendré avui a contar històries, tradicions, llegendes i mites tot i merèixer atenció i respecte perquè descriuen els doblecs del ser humà; però la “calor obliga” a ser més breu i limitar-nos al més essencial.

3.- Vos convid a entrar dins el bessó de la Paraula sagrada (Bíblia) que hem escoltat de Jesús, de Pere i de Pau.

Quan érem nins, els pares –les mares, sobretot- i els educadors ens deien “Mira’t al mirall”. Ho deien amb motius diferents, perquè veiéssim si anàvem ben o mal pentinats o mal vestits i quan criticàvem a qualcú del mateix que nosaltres fèiem. “Duim el tresor del ministeri (o de la fe) en gerres de fang”. Com diu, amb la seva gràcia argentina, el papa Francesc: “Tots som pecadors, però no hem de ser corruptes”.

“El Fill de l’home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir als altres, i a donar la vida... per tots els homes”.

En aquell temps i fins ara mateix podem distingir entre autoritat i poder. Autoritat (capacitat eficaç de servir a la comunitat civil o religiosa) i poder (força per dominar, guanyar, humiliar, aprofitar-se dels altres, esprement la taronja o la llimona més del què es deu).

Quan Jesús parlava, tant l’autoritat civil com la religiosa i la mateixa família eren abusives en l’us d’un poder absolut, dominant i masclista.

“Entre vosaltres –diu Jesús clar i llampant- no ha de ser així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor i qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau, com el Fill de l’home”.

“Obeir Déu és primer que obeir els homes”. Afirmació ben clara per a un creient de qualsevol religió. Déu o és el primer o no és Déu. Però també s’ha abusat, a vegades, d’aquesta expressió amb pràctiques teocràtiques en les quals feim dir a Déu el que a nosaltres ens convé.

3.- Per desgràcia, aquest mal de “colcar damunt els altres” encara és present en els tres mateixos sectors (societat civil, religiosa i família). Han canviat les formes i els nivells. Però normalment “el peix gros es menja el petit” i agrada més comandar, guanyar o figurar que servir.

Que ningú pensi que el predicador parla per a uns, que tira a ferir. Em trob ara mateix enmig d’autoritats eclesiàstiques i civils, de moltes famílies i abans de sortir m’he mirat al mirall. És bo i és sà que la Paraula de Déu ens arribi a tots.

Vos deix una pregunta a l’aire perquè cadascú que vulgui la respongui, més amb obres que amb paraules o en sentiments vagues: ¿Què faig per Alcúdia, pels meus veïnats, per la meva família, pels meus companys de treball o d’estudis, per la nostra parròquia de sant Jaume?

La consciència, germans, no engana als qui de veres cerquen la bondat.

Joan Darder i Brotat