homentage a vicent andrés estellés
TRANSCRIPT
Vicent Andrés
Estellés: un poeta
compromés
26 d'abril
Trobada de secundària de l'Alacantí
Universitat d'Alacant
Poesia amorosa: L'amant XII
"Anem al llit", et propose, besant-te,
bruna, la pell, els pits, el coll, la boca.
"Anem al llit", et mussite, i t'agafe
en un grapat, tendral, amorosíssima,
els teus cabells, el mugró de l'orella,
amb gran amor i por de soledat.
I amb tarannà de qui ja no pot més,
ni resistir ni resistir-se més,
ets ja dempeus, dintre del meu abraç,
tot assentint, amant: "Anem al llit."
Poesia de mort: Cançó de bressol
(1953)
Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita,
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.
Poesia realista
• Llibre de meravelles destaca pel protagonisme de la ciutat de València,
així com Burjassot, i l'activitat i la rutina dels personatges que vagaregen
pels seus carrers.
• Estellés planteja una mena de passeig pels barris amb una poesia
popular, capaç de ser entesa per tothom.
• “Pinta la vida i la ciutat tal i com són. És la capacitat de fer poesia de qualsevol
cosa: la tendresa i la humanitat que traspuen els seus personatges, els seus
objectes, els seus versos tots, en l'atmosfera mediocre i frustrant d'una etapa
funesta” (Una aproximació a Vicent Andrés Estellés, de Jaume Pérez Montaner i
Vicent Salvador)
• Uns versos carregats de vivacitat i amb implicació de ritme.
Poesia realista: Postal (1971)
Arbres de l'Albereda, aquella font
amable
que sona entre les fulles, el carrer de
Colom,
el carrer de Russafa, i enllà el carrer de
Xàtiva.
Caminàvem els dos aquell dia d'agost.
Tu duies un gesmil, distreta, en una mà.
Duies un vestit blanc que cenyia el teu
cos.
No gosava tocar-te. Et mirava, només,
un amor cast i humil, un amor religiós,
amb unes ganes de plorar d'agraïment
perquè t'havia dit que et volia i m'havies
contestat que em volies. Irromperen de
sobte
les trompetes del jazz, el carrer de
Russafa
tan divers dels neons en els
establiments,
alegre de teatres, de cafés i de vida.
Tu duies un gesmil en una mà; recorde
com el vares tallar mentre et parlava jo.
En arribar a casa, el duies a la boca.