fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.535

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

10 desembre de 2017 Diumenge II d’Advent

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

La Mare de Déu de Loreto

El 10 de desembre se celebra la festa de la Mare de Déu de Loreto. Respon a una tradició del segle XIII segons la

qual la casa on va viure la Sagrada Família a Natzaret va ser transportada a la ciutat italiana de Loreto l’any 1294, passant per Croàcia.

La tradició cobra aquí formes llegendàries que barregen el desig de les Croades de posar fora de perill la santa casa, amb el seu transport a través de la Mediterrània i l’Adriàtic en vaixells de croats o en vol portada per àngels, llegenda que va donar lloc al fet que sigui considerada patrona de l’aviació.

El que és segur és que aquesta devoció mariana va arrelar en moltes parts del món, com pot comprovar-se en la realitat dels santuaris dedicats a la Mare de Déu de Loreto en ciutats molt diverses, entre elles Tarragona, on hi ha hagut una capella a la part alta de la muntanya propera a la ciutat des del segle XVI.

Després d’ampliacions, la primitiva capella es va convertir amb els segles en el Santuari que, en la seva actual estructura i gràcies a la iniciativa ciutadana, va posar la seva primera pedra el 1957, fa ara seixanta anys.

L’any 1970 Tarragona va tenir el goig d’acollir els primers preveres italians que s’ocuparien d’aquest lloc sant, pertanyents a l’orde dels Rogacionistes, fundat per sant Annibale Maria Di Francia, el carisma dels quals és pregar per les vocacions sacerdotals i per l’atenció social, i que aviat van posar en marxa una residència i un centre d’espiritualitat pel qual han passat moltes persones.

Innombrables vegades he pujat a Loreto per la carretera que transcorre entre pins fins que s’albira el campanar. És un descans per a l’ànima la pau que es viu en un lloc tan proper,

una pau que té molt a veure amb l’entorn, però també amb aquesta atribució que fem a la nostra Mare de ser Reina de la Pau.

Allí la troben els qui van a casar-se o a un enterrament, els qui van a assistir a missa, o en romeria, els qui arriben per trobar-se a ells mateixos, potser després de trucar al Telèfon de l’Amistat, o aquelles persones sense sostre o transeünts que saben que mai no marxaran de Loreto amb les mans buides.

A la Casa de la Mare de Déu, cada persona és valorada, acompanyada, i un cartell de l’entrada li dóna una poètica benvinguda. En aquest dia vull expressar la meva gratitud com a arquebisbe als sacerdots de Loreto per la seva extraordinària tasca i demanar que els acompanyem en aquesta petició de vocacions que són tan necessàries.

‘ L’any 1970 Tarragona va acollir els primers preveres italians que s’ocuparien d’aquest lloc sant

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 40,1-5.9-11)

«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, que ha estat per-donada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixa-ran les muntanyes i els turons, la serra-lada es tornarà una plana, el terreny es-cabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom al-hora. La boca del Senyor ho ha dit.» Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que por-tes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí te-niu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

Salm responsorial [84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 8)]

Jo escolto què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble.

El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,i la seva glòria habitarà al nostre país.

R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor i doneu-nos la vostra salvació.

La fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit.La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades. R.

Lectura de la segona carta de sant Pere (2Pe 3,8-14)

Estimats, una cosa hi ha que no heu de perdre mai de vista: Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia. No és que el Senyor difereixi el com-pliment de les promeses, com ho supo-sen alguns; és que el Senyor és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a con-vertir-se. Però el dia del Senyor vindrà; arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements, abrandats, es desintegraran, i la terra quedarà al des-cobert amb tot el que hi han fet. Tenint present, doncs, que tot això es desinte-grarà, penseu com heu de viure, amb quina santedat i amb quina pietat us heu

de comportar. Espereu la vinguda del dia del Senyor, i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà, i els element, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, es-timats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irrepren-sibles.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,1-8)

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha es-crit això: «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.» Complint això, Joan començà a batejar en el de-sert. Predicava un baptisme de conver-sió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confes-saven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan po-derós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»

DESTAQUEM...

Mirada endins per Jordi Figueras Jové, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—400 anys del carisma vicencià (Pares Paüls i Filles de la Caritat). A la secció de l’Entrevista

Diumenge II d’Advent

(p.2-3)

Mil anys

Sant Pere ens diu que «per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia» (2Pe 3,8). Amb aquestes paraules haurem de reformular l’estil de mesurar. Déu té la mesura que ens ofereix el Fill: donar el mateix sou a tots (Mt 20, 13-16); oferir el millor vi al final (Jn 2, 10), perdonar fins a setanta vegades set (Mt 18,22)... Hem de canviar les nostres mesures per les de l’evangeli. Les mesures de l’evangeli són magnànimes i exigents alhora. Només cal tenir present allò que «vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham» (Mt 8,11) i per altra part «entreu per la porta estreta» (Mt 7, 13).

Abans de Nadal reconciliem-nos amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb Déu. El sagrament de la penitència, amb un bon examen de consciència i sense presses, ens disposarà a celebrar amb goig el naixement de Jesús.

5

—Rebuda de la Llum de la pau de Betlem a l’arxidiòcesi. Més informació a l’Agenda

(p.4)

en un minut

—Pastoral familiar. El diumenge dia 12 de novembre es va celebrar la X Trobada de famílies cristianes a Tarragona. Va comptar amb tallers lúdics pels infants i una xerrada pels pares sobre el tema «Claus per la família d’avui: autoritat amb afecte» a càrrec de Mn. Yesid Fernando Vásquez. La trobada es va cloure amb la celebració de l’eucaristia a l’església parroquial de Sant Fructuós i un piscolabis.

La següent setmana, el dissabte dia 18, va tenir lloc una jornada de formació adreçada a preparadors dels cursets prematrimonials i organitzada pels equips de Converses de Preparació Matrimonial (CPM) de la Delegació diocesana de pastoral familiar. En la formació, a càrrec de Mn. Joan Costa Bou, rector de la Parròquia de Betlem de

Barcelona i reconegut especialista en l’àmbit de l’ètica, la moral i la formació prematrimonial, es van tractar diferents qüestions que preocupen tant als laics com als preveres. Temes com ara l’amor dels esposos i una anàlisi de les motivacions que porten les parelles a casar-se i celebrar el sagrament del matrimoni van ser explicats de forma amena i magistral per part de Mn. Costa.

—Catequistes del Baix Camp. Més de seixanta catequistes del Baix Camp van participar el dia 24 de novembre, al vespre, en la VI trobada arxiprestal de formació celebrada a la Casa de la Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Riudoms. La trobada va comptar amb una magistral conferència a càrrec del Dr. Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense, sobre el tema «Els orígens del Cristianisme a l’arxidiòcesi de Tarragona» posant de relleu l’anunci de l’apòstol sant Pau a casa nostra, el testimoni del martiri dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi, protomàrtirs de la península ibèrica; i l’evolució de Tarragona com a seu episcopal important, entre d’altres qüestions. La trobada es va cloure tot compartint el sopar.

—Mans Unides Tarragona. Cada mes de novembre els voluntaris de Mans Unides Tarragona participen en una jornada de formació que enguany es va celebrar el dia 25. En el marc de la formació la voluntària Maria Ramon va explicar les vivències del viatge de formació a El Salvador on ha visitat els projectes que Mans Unides desenvolupa per a fomentar l’organització i producció de les comunitats rurals liderades per dones, l’agricultura orgànica sostenible o la cultura de pau en àrees urbanes marginals, entre d’altres. També hi va participar el professor Luiggi Sarrias (UIC i Universitat de Navarra), qui va exposar la importància de les xarxes socials a les ONG. Per la seva part la presidenta de Mans Unides Tarragona, Esther Freijanes, va presentar la campanya 2018 i els nous reptes que té la delegació de Tarragona després d’un any ple d’activitats.

—Cristianisme en l’Antiguitat tardana. Del 21 al 24 de novembre de 2018 se celebrarà IV Congrés internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal amb el tema «El Cristianisme en l’Antiguitat tardana. Noves perspectives». Organitzat per diferents institucions implicades en la investigació arqueològica i la conservació del patrimoni monumental romà de Tarragona, amb el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana, permetrà conèixer les característiques de la cultura cristiana des de la cristianització de la península ibèrica, a mitjans del segle III fins a la invasió àrabo-berber, a inicis del segle VIII. Coincidint amb el Congrés la ciutat també acollirà la VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica que pren el relleu a ciutats com València, Cartagena o Lisboa. Després de quinze anys sense celebrar-se s’ha cregut oportú valorar, interpretar i donar a conèixer la importància excepcional dels testimonis arqueològics de la Tarraco christiana.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42recurs

Cicle BLitúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge, 10: Diumenge II d’Advent [Is 40, 1-5.9-11; Salm 84, 9ab-10.11-12.13-14; 2Pe 3, 8-14; Mc 1,1-8 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 11: [Is 35, 1-10; Salm 84, 9ab-10.11-12.13-14; Lc 5, 17-26] Sant Damas I, papa (ML)

Dimarts, 12: [Is, 40, 1-11; Salm 95, 1-2.3 i 10ac.11-12.13; Mt 18,12-14] Mare de Déu de Guadalupe (ML)

Dimecres, 13: Santa Llúcia, verge i màrtir (MO) [Is 40, 25-32; Salm 102, 1-2.3-4.8 i 10; Mt 11,28-30]

Dijous, 14: Sant Joan de la Creu, prevere i doctor de l’Església (MO) [Is 41, 13-20; Salm 144, 1 i 9.10-11.12-13ab; Mt 11, 11-15]

Divendres, 15: [Is 48, 17-19; Salm 1,1-2.3-4 i 6; Mt 11, 16-19] Sant Valerià

Dissabte, 16: Sant Josep Manyanet i Vives, prevere (MO) [Sir 48, 1-4.9-11; Salm 79, 2ac i 3b.15-16.18-19; Mt 17, 10-13]

Diumenge, 17: Diumenge III d’Advent [Is 61, 1-2a.10-11; Salm Lc 1, 46-48.49-50.53-54; 1Te 5, 16-24; Jn 1,6-8.19-28 (LE/LH pròpies)]

agenda

Litúrgiade la setmana

l’entrevista

Aquest any 2017 se celebren els 400 anys del carisma vicencià, fundat per Sant Vicenç de Paül, amb el lema «Era

foraster i em vau acollir» (Mt 25,35). Tota la família vicenciana, lliurada al servei dels més necessitats, ha estat convidada a viure i celebrar aquesta efemèride. A l’arxidiòcesi són presents tres comunitats de la Companyia de les Filles de la Caritat (a Reus i a La Selva del Camp) i una de Pares Paüls a Reus (Congregació de la Missió). Conversem amb ells.

—Què suposa celebrar aquesta fita?

Gna. Teresa Brull (T.B.): Primer, reconèixer, amb agraïment, l’herència rebuda del carisma que s'ha anat adaptant, a través del temps i de la geografia del nostre món, a les diverses fesomies que ha anat tenint la pobresa i els diversos rostres que han tingut les persones més vulnerables i fràgils socialment. Per donar resposta a les seves necessitats i així posar-les en condicions de viure d’acord amb la seva dignitat de persones i ciutadans. En definitiva, de poder ser i sentir-se fills i filles estimades de Déu.

Segon, rellegir el carisma avui, en cada context on és la Com-panyia per tal de transmetre’l, contagiar-lo i compartir-lo amb els professionals i col·laboradors, amb els voluntaris i volun-tàries per tal de treballar «amb la suor del nostre front i l’esforç dels nostres braços» com deia Sant Vicenç de Paul, perquè les persones més empobrides del nostre món puguin també avui refer la seva dignitat i viure-hi d’acord.

I, finalment, renovar el nostre compromís d’anar construint el fu-tur des de l’esperança activa i tossuda perquè creiem que un altre món és possible pels més po-bres arrelats sempre en la convicció que «L’amor és creatiu fins a l’infinit», experiència de Vicenç de Paül i de Lluïsa de Ma-rillac i de tantes Filles de la Caritat que al llarg d’aquests 400 anys han acompanyat els més po-bres del nostre món.

P. Josep M. Biosca (J.M.B): Aquesta fita dels 400

anys del nostre Carisma suposa renovar i revitalitzar a la nostra congregació la nostra vida, el nostre «treball» i els nostres

ministeris i mirar el món que ens envolta amb preferència pels «pobres», no perquè es quedin com a pobres sinó, que surtin de la situació actual, i siguin «redimits».

—Quin és el vostre carisma?

T.B.: L’escut de la Companyia té el Crist crucificat i al voltant seu l’anagrama «la caritat del Crist ens urgeix» recollint el que diu Sant Pau a 2Cor 5,14. Aquest escut recull de manera molt eloqüent allò que les Filles de la Caritat intentem viure com a do, tasca i utopia en la nostra vocació: la donació a Déu en el servei als mes desfavorits. Aquest és l’esperit de la Companyia de les Filles de la Caritat que van viure Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillac al segle XVII. Ells van lliurar-se en cos i ànima a l’alliberament dels més pobres del moment, a baixar de la creu els crucificats del seu temps a França.

Aquest és el nostre carisma avui: treballar també sense defallir per a baixar de la creu a moltes persones crucificades per tantes pobreses: fam, presó, desnonaments, refugiats, vida al carrer, malalts i un llarg etcètera.

J.M.B: És l’ànima i la força dels seguidors de Vicenç de Paül: Pares Paüls, Filles de la Caritat, Associació Internacional de Caritat, Associació de la Medalla Miraculosa, Joventuts Marianes Vicencianes i Missioners seglars vicencians. Al parlar del carisma vicencià ens referim «al de l’Esperit suscitat per Déu a l’Església, en les persones de Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillac, do que té dos pols inseparables: missió i caritat, amb una característica molt vicenciana: «De Crist als pobres i dels pobres a Crist», tal com explica Sant Vicenç de Paül: «Els pobres tenen l’honor de representar els membres de Crist que considera els serveis que es fan als pobres com fets a ell mateix».

—Quantes comunitats de les filles de la Caritat i P. Paüls hi ha actualment a l’arxidiòcesi?

Gna. Dolors Salvo (D.S.): Som tres comunitats amb un total de 22 germanes. Ens dediquem a l’atenció a malalts de l’hospital, visita a residències i domicilis; al menjador d’integració a nens, joves i ajuda a famílies; a la catequesi i la col·laboració amb Càritas; col·laborem amb les Associacions laiques vicencianes: l’Associació Internacional de Caritat (AIC), fent suport a pro-

«Treballem sense defallir per a baixar de la creu a moltes persones crucificades per tantes pobreses»

fessors i famílies, AMM (Associació de la Medalla Miraculosa) amb la seva visita domiciliària dóna suport a les famílies i a la SSVP (Societat de Sant Vicenç de Paül) que aju-da a persones empobri-des.

J.M.B: En som tres a Reus i treballem a la parròquia de la Immaculada, al ba-rri de la Immaculada, a la capella del carrer Jo-vellanos i a les germanes Clarisses. Assistim també com assessors religiosos a les conferències de Sant Vicenç de Paül, a les Filles de la Caritat i a l’As-sociació de la Medalla Miraculosa.

—Amb quines paraules dels seus fundadors s’identifiquen més?

D.S: «Servint els Pobres servim Jesucrist. Quanta veritat hi ha en això! Serviu Jesucrist en la persona dels pobres. Una Germana anirà deu vegades cada dia a visitar els malalts i deu vegades hi trobarà Déu en ells.» (SV. 13 Feb 1646).

J.M.B: «Així doncs, germans meus, ocupem-nos amb un amor nou al servei dels pobres i busquem, fins i tot els més pobres i abandonats; reconeguem davant Déu que ells són els nostres senyors i els nostres amos i que som dignes d’oferir-los els nostres petits serveis» (SV. XI, 273).

El P. Biosca presidint la celebració dels 400 anys a Reus

‘Red de Libertad’, la missió de la caritat

Amb motiu de la commemora-ció del quart centenari de la

fundació de les Filles de la Cari-tat ha arribat als cinemes la pe-l·lícula ‘Red de Libertad’. Dirigida per Pablo Moreno, director de ‘Poveda’ o ‘Un Dios prohibido’, entre d’altres, la trama se situa a França, als inicis de la Segona Guerra Mundial, quan Sor He-lena Studler, filla de la Caritat interpretada per Assumpta Ser-na, és testimoni de l’horror i la barbàrie comesa per l’exèrcit nazi. Aquests fets l’empenyen a

realitzar una extraordinària tasca de caritat ajudant els captius i presoners de guerra. Amb aquesta acció implicarà una gran xarxa de gent, que se solidaritzarà i amb la qual s’aconseguirà alliberar dues mil vides d’un dels camps d’extermini del país.

Al web www.reddelibertadlapelicula.com s’hi pot trobar més informació com ara una guia didàctica per a treballar la pel·lícula o cercar les sales on es projecta.

(ve de la pàgina 2)

12 de desembre

—Missa en honor a la Mare de Déu de Guadalupe. A Tarragona, tindrà lloc a la Catedral i la celebració serà presidida pel Sr. Arquebisbe, a les 20.00 h. A Reus, es farà al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, a les 12.00 h.

14 de desembre—Sembradors d’estels a la Catedral, a les 15.30 h. La Delegació diocesana de Missions aplega centenars d’alumnes de les escoles de Tarragona, en l’inici de campanya d’Infància Missionera, a felicitar el Nadal en nom dels missioners.

15 de desembre—Rebuda de la Llum de la Pau de Betlem a l’arxidiòcesi. Els Escoltes i Guies d’Àustria encenen una flama a Betlem i des d’allà s’escampa arreu del món simbolitzant la pau que esperem que arribi a tots els racons del nostre planeta.

Aquí a l’arxidiòcesi es rebrà a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls, a les 21.00 h, amb una vetlla de pregària

organitzada pels Minyons i Guies Escoltes de Catalunya de la Demarcació de Tarragona, la Delegació diocesana de Joventut i el Secretariat Diocesà d’Animació Bíblica.

16 de desembre—Activitat d’Advent de l’arxiprestat de Tarragona adreçada als nois i noies (de quart a sisè de primària) que es preparen per a rebre el sagrament de la Confirmació. Es farà una sortida a Altafulla, de les 09.00 h fins al migdia. Per a més informació i inscripcions cal adreçar-se a la parròquia de referència.

18 de desembre—Vetllada-concert de Nadal a càrrec del Cor infantil, Estels, el Cor de Joves i el Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral. Tindrà lloc a la Catedral de Tarragona, a les 19.30 h. L’aportació voluntària dels assistents serà per a la Marató de TV3 d’aquest any.

per a saber més

La professió de la fe cristiana Crec en l’Esperit Sant

Durant diversos números d’aquest Full destacarem alguns dels punts del Compendi del Catecisme de l’Església

Catòlica, que recull de manera concisa tots els elements essencials i fonamentals de la fe de l’Església. La primera part, titulada «La professió de la fe», conté una oportuna síntesi de la fe professada per l’Església Catòlica en el Credo apostòlic.

—Què vol dir l’Església quan professa: «Crec en l’Esperit Sant»?

Creure en l’Esperit Sant és professar la fe en la tercera Persona de la Santíssima Trinitat, que procedeix del Pare i del Fill i és «adorat i glorificat amb el Pare i el Fill». L’Esperit ha estat «enviat als nostres cors» (Ga 4,6), perquè rebem la nova vida de fills de Déu.

—Amb quins símbols es representa l’Esperit Sant?

Són nombrosos: l’aigua viva, que bolla del cor traspassat de Crist i apaga la set dels batejats; la unció amb l’oli, que és el signe sacramental de la Confirmació; el foc, que transforma tot el que toca; el núvol, fosc o lluminós, en què es revela la glòria divina; la imposició de les mans, per la qual és donat l’Esperit; el colom, que baixa sobre Crist i es posa sobre ell en el baptisme.

—Què fa l’Esperit en l’Església?

L’Esperit edifica, anima i santifica l’Església: Esperit d’Amor, retorna als batejats la semblança divina perduda a causa del pecat i els fa viure en Crist, de la mateixa Vida de la Trinitat Santa. Els envia a donar testimoni de la Veritat de Crist i els organitza en les seves mútues funcions, per tal que tots donin «el fruit de l’Esperit» (Ga 5, 22).

—Per què l’Església s’anomena temple de l’Esperit Sant?

Perquè l’Esperit Sant resideix en el cos que és l’Església: en el seu Cap i en els seus membres; a més, edifica l’Església en la caritat amb la Paraula de Déu, els sagraments, les virtuts i els carismes.

Font: Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica (n. 136-217)

La Gna. Dolors a l’Hospital de Sant Joan de Reus