fÍsica y quÍmicaspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/... · web viewprojecte...

Projecte curricular

FÍSICA I QUÍMICA

PRIMER CURS

BATXILLERAT

Equip d’autors:

Antonio Pozas. Catedràtic de Física i Química.

Ángel R. Cardona. Catedràtic de Física i Química

Ángel Peña. Prof. de Física i Química.

José A. García. Catedràtic de Física i Química.

Rafael Martín. Prof. de Física i Química.

PRESENTACIÓ: ASPECTES DIDÀCTICS I METODOLÒGICS OBJECTIUS GENERALS DEL CURS DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ PROCEDIMENT PER A L‘AVALUACIÓ CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PROCEDIMENT DE RECUPERACIÓ CONTINGUT DELS ENSENYAMENTS TRANVERSALS ATENCIÓ A LA DIVERSITAT, ACTIVITATS DE REFORÇ I

D’AMPLIACIÓ

McGraw-Hill/Interamericana Proyecto Curricular Física y Química 3.º E.S.O Página 2 de 32

INDEX

ASPECTES DIDÀCTICS I METODOLÒGICS

La Física i la Química es troben tant presents en el món que ens envolta d’una forma tan notòria que resulta impensable que un ciutadà plenament format manqui dels coneixements necessaris per desenvolupar-se en un món on aquestes matèries són omnipresents.

El coneixement de la metodologia científica que s’utilitza pel seu desenvolupament, al mateix temps que l‘estructuració òptima de conceptes, amb la utilització integrada de memorització d’algunes dades (valències, constants, etc.), inducció (problemes pràctics que puguin portar l’alumne cap a lleis i teories, deducció (desenvolupament per part de l’alumne d’aquestes lleis en el laboratori o a la classe) i altres procediments, fan que l’aprenentatge sigui un capital molt valuós per a tots els alumnes de 1.º de Batxillerat, no només per la part específica d’aquestes assignatures sinó per qualsevol altre coneixement humà.

També és important valorar que aquesta assignatura és un pilar bàsic pel desenvolupament correcte dels estudis superiors destinats a l’obtenció de títols universitaris dins de l’àmbit de les ciències i de les enginyeries, així com per a molts dels mòduls de grau superior i mitjà.

La coordinació d’aquesta programació juntament amb les dels departaments de Matemàtiques, Biologia i Geologia, Tecnologia, etc. és absolutament fonamental pel desenvolupament complet e integral dels alumnes d’aquest curs.

En definitiva, el món que ens envolta i ja entrats al segle XXI tan canviant i tan complex, és evident que l’enteniment d’unes lleis bàsiques que regeixen (de forma relativament senzilla) el comportament dels cossos, les transformacions d’energia d’un tipus a un altre, l’electricitat, les substàncies que ens envolten, les reaccions químiques i la química basada en el carboni, són fonamentals per a qualsevol persona que pretengui evolucionar a la Societat amb un mínim de garanties pel seu correcte desenvolupament i el de l’entorn on viu.

És necessari considerar que els alumnes són subjectes actius constructors del seu propi coneixement, que van a l’Institut per reflexionar sobre els seus coneixements, per enriquir-los i desenvolupar-los. Per tant, els objectius didàctic han de buscar el continu desenvolupament de la capacitat de pensar dels alumnes perquè en el futur es converteixin en individus crítics i autònoms capaços de conduir-se adequadament en el món que els envolta.

El tipus d’aprenentatge ha de proporcionar nous coneixements, però a més ha de ser capaç de mobilitzar el funcionament intel·lectual dels estudiants , donant la possibilitat d’adquirir nous aprenentatges. És a dir, mitjançant un aprenentatge constructiu.

El alumnes han d’exercitar l’atenció i el pensament, el desenvolupament de la memòria, i el que podríem anomenar la pedagogia de l’esforç, entenen l’esforç com exercici de la voluntat, de la constància i de l’autodisciplina.

PRESENTACIÓ

L’ensenyament serà actiu i motivador, realitzant un desenvolupament sistemàtic dels continguts, es destacarà el caràcter quantitatiu de la Física i de la Química i es procurarà sempre que sigui possible, relacionar els continguts amb les situacions de la vida real.

Per aconseguir un aprenentatge significatiu, hem de començar cada tema a partir dels coneixements que els alumnes ja tenen i relacionar-los amb els nous conceptes.

És necessari buscar l’equilibri entre els aprenentatges teòrics i pràctics. Les activitats pràctiques s’enfocaran per ajudar, d’una banda, als fenòmens que s’estudien, i d’altra banda, per desenvolupar destreses manipuladores.

Partint de la base de que l‘alumne és el protagonista de seu propi aprenentatge, sembla convenient el diàleg i la reflexió entre els alumnes, l’aprenentatge cooperatiu a través de la proposta dels debats, de les activitats en equip i de l’elaboració de projectes col.lectius. Això exigeix un clima a la classe no amenaçant que afavoreixi la confiança de les persones segons la seva capacitat per aprendre i no la por a l’equivocació.

Tant la Física com la Química permeten la realització d’activitats de relació Ciència – Tecnologia – Societat, que contribueixen a millorar l’actitud i la motivació dels estudiants, i la seva formació com a ciutadans, preparant-los per prendre decisions, per realitzar valoracions crítiques, etc...

S’utilitzarà el Sistema Internacional d’Unitats i les normes dictades per la IUPAC.

El projecte que presentem està organitzat d’acord amb els continguts i objectius proposats en el currículum oficial i seguint les directrius de la LOGSE i els reals decrets posteriors.

S’estructura la Física i la Química en dos blocs temàtics, un de física i un altre de química, determinats en el present projecte per 13 unitats i un annex.

El primer bloc temàtic dedicat a la Física, es desenvolupa en vuit unitats. A la primera unitat s’explica el mètode científic i les mesures de les magnituds i posteriorment es desenvolupen els conceptes de cinemàtica i de dinàmica en dues unitats cadascuna. A la part de cinemàtica, s’utilitza el concepte d’increment d’una variable o funció i l’anàlisi vectorial. En la dinàmica s’estudien les lleis de Newton, la quantitat de moviment i s’apliquen els principis de la dinàmica a situacions concretes: caiguda de greus, pla inclinat, forces de fregament i elàstiques, etcètera.

A la unitat de treball i energia es dedica una especial atenció a l’estudi de les transformacions energètiques, i en el de termodinàmica física s’aplica el primer principi a les diferents transformacions: termodinàmiques, isòcores, isòbares, isotermes, i adiabàtiques.

La última unitat del bloc temàtic de Física està dedicada a l’electricitat. En aquests unitat s’estudia el corrent elèctric, la llei d’Ohm, la resistència d’un conductor, etc.

En les següents unitats es desenvolupa tot el bloc de Química on s’estudien les lleis bàsiques de la química i del concepte de mol, l’estructura atòmica, l’enllaç químic i les forces intermoleculars, l’estequiometria de les reaccions i l’estudi de

la concentració de dissolucions, les relacions energètiques dels processos químics i la química del carboni.

El pressent projecte de Física i Química per primer de Batxillerat està estructurat de la següent manera:

Pàgina d’inici que invita a reflexionar sobre els continguts de la unitat

Desenvolupament de la unitat en tots els seus aspectes.

Activitats al final de cada apartat per comprovar si l’alumne ha comprès correctament els continguts de la unitat.

Exemples resolts intercalats en el text destinats a fixar els conceptes estudiats i a comprovar si existeixen aspectes no assimilats.

Lectures i comentaris en dos apartats titulats: Sabies que... i Ciència, tecnologia i societat que il·lustren aspectes com la metodologia de la ciència i la valoració crítica de la influencia de la Societat en el desenvolupament de la Ciència i de la Tècnica, així com temes d’actualitat que afecten a la vida quotidiana de l’estudiant.

En les unitats que ho permetin es plantejaren experiències de laboratori.

Al final de cada unitat es proposen una sèrie de qüestions i de problemes diferenciats en tres nivells de dificultat, els quals ajudaran a l’alumne a reforçar consolidar els continguts estudiats.

La unitat acaba amb un conjunt de Conceptes bàsics on s’exposen definicions, fórmules, etc. perquè l’estudiant en un moment determinat pugui repassar els continguts principals.

Durant aquest curs, pretenem que l’estudi de la Física i Química sigui educatiu en tres aspectes:

Informatiu. Consisteix en ampliar i profunditzar els coneixements adquirits en cursos anteriors. Per aconseguir aquest objectiu, els temes es desenvolupen presentant als alumnes i a les alumnes la importància que té la construcció d’imatges i models de la realitat pel desenvolupament de la Física i la Química, així com la necessitat de reflexionar sobre el paper que han jugat les diferents teories físiques i lleis químiques.

Hem procurat que aquesta fase informativa no quedi reduïda a una simple memorització de dades i fórmules; contràriament, hem procurat despertar la curiositat dels estudiants mitjançant notes i petites lectures situades al marge sota el títol «Sabies que...»

Formatiu. Consisteix en promoure una actitud investigadora basada en l’anàlisi i en la pràctica de tècniques i procediments que han permès l’avenç de les Ciències Físiques i Químiques. Per aconseguir aquest objectiu, a totes les unitats desenvolupades en els dos blocs temàtics, es dóna importància a la metodologia o forma de treballar dels investigadors mitjançant lectures, i es destaca algun aspecte del mètode que utilitza la ciència.

Orientatiu. Es tracta de valorar les implicacions socials, ètiques o econòmiques dels nombrosos descobriments de la Física i la Química i

conèixer les seves principals aplicacions. Aquest aspecte es desenvolupa al llarg de cada unitat amb lectures titulades: Ciència, tecnologia i societat.

Tot això ha de contribuir a formar ciutadans amb capacitat de valorar les diferents informacions i saber prendre decisions al respecte.

Tenint en compte que la Física i la Química s’aprenen estudiant, treballant en el laboratori, comentant i discutint, resolen problemes, i sobretot , practicant-les en situacions de la vida quotidiana, hem intentat seguir una didàctica constructiva desenvolupada en dues etapes.

Es proposen experiències personals o de la vida quotidiana sobre el fenomen o tema que s’estudiarà.

Sobre aquestes experiències es plantegen una sèrie d’interrogants i s’estimula als alumnes perquè formulin les seves pròpies preguntes amb la finalitat d’arribar a unes conclusions.

És important que els alumnes i les alumnes participin de manera activa en discussions i comentaris amb el professor i els seus companys. Amb aquesta finalitat, s’han proposat per tot el text nombroses activitats obertes.

La presentació dels continguts conceptuals i dels procediments s’enllaça amb nombrosos exercicis d’aplicació i d’activitats que contribueixen a que els estudiants construeixin els seus propis esquemes conceptuals i de procediments.

PRIMER CURS

Els objectius bàsics del currículum de Batxillerat d’aquesta assignatura són els següents:

Comprendre els conceptes, les lleis, les teories i els models més importants i generals de la Física i la Química, que els permetin desenvolupar una visió global i una formació científica bàsica per desenvolupar posteriorment estudis més específics.

Aplicar els conceptes, les lleis, les teories i els models apresos a situacions de la vida quotidiana.

Analitzar, comparant hipòtesis i teories contraposades amb la finalitat de desenvolupar un pensament crític, així com valorar les seves aportacions al desenvolupament d’aquestes ciències.

Utilitzar destreses investigadores, tant documentals com experimentals, amb certa autonomia, reconeixent el caràcter de la ciència com a procés canviant i dinàmic.

Resoldre suposats físics i químics, tant teòrics com pràctics, mitjançant la utilització dels coneixements adquirits.

Reconèixer les aportacions culturals que tenen la Física i la Química en la formació integral de l’individu, així com les implicacions que tenen les mateixes, tant en el desenvolupament de la tecnologia com les seves aplicacions per benefici de la societat.

Comprendre la terminologia científica per poder utilitzar-la habitualment quan s’expressa en l’àmbit científic, així com, per explicar dita terminologia mitjançant el llenguatge quotidià.

De forma global, es tracta de formar als alumnes en la utilització correcta del mètode científic, sense concedir cap carta de credibilitat a cap tipus d’hipòtesis, per raonable que sigui, sense haver-la comparat experimentalment. També es pretén dotar a l’alumne del bagatge de coneixements que al llarg de la historia s’ha adquirit en aquest camp, perquè intenti interpretar millor el món que l’envolta.

OBJECTIUS GENERALS DEL CURS

Unitat 1: Mètode científicContinguts

Conceptes

La Física i la Química com a ciències experimentals que estudien fenòmens naturals.

El mètode científic com a expressió de rigor intel·lectual en l’estudi experimental dels fenòmens naturals: les seves etapes. La importància de l’experimentació i l’ardu treball d’anàlisis de dades, deducció de lleis físiques i elaboració de teories científiques.

Magnituds i unitats. El Sistema Internacional d’unitats.

Magnituds escalares i vectorials; diferencies i reconeixement.

Magnituds fonamentals i derivades. Unitats.

Equació de dimensió d’una magnitud derivada.

Qualitats dels instrumentes de mesura: precisió, exactitud, sensibilitat i fidelitat.

Mesures de magnituds. Prefixes més usuals per anomenar múltiples i submúltiples i les seves equivalències numèriques.

Notació científica i xifres significatives.

Canvi d’unitats: factors de conversió.

Representacions gràfiques. Càlcul de pendents de funcions lineals

Errors en les mesures.

Error absolut o incertesa d’una mesura.

Error relatiu o precisió d’una mesura.

Procediments

Cerca d’informació sobre fenòmens naturals inclosos en el camp de la física i de la química.

Identificació pràctica de les etapes més significatives del mètode científic.

Determinació de la possibilitat o no de comprovació experimental de diferents hipòtesis proposades.

Reconeixement de la importància dels models teòrics en l’elaboració de teories científiques per la seva capacitat de simplificar l’estudi dels fenòmens naturals. Aplicació als models atòmics.

Diferenciació entre magnituds escalars i vectorials.

DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS

Realització d’exercicis de canvi d’unitats, utilitzant els factors de conversió i la notació científica quan sigui pertinent.

Càlcul d’errors absoluts i relatius d’una mesura.

Interpretació de la validesa d’una mesura en funció de la seva incertesa i de la seva precisió.

Utilització d’un nombre adequat de xifres significatives en la realització d’exercicis numèrics.

Realització de taules experimentals en pràctica de laboratori, determinant la incertesa i la precisió de les dades obtingudes.

Diferenciació entre el que és fonamental i el que és accessori en la resolució de problemes numèrics o de pràctiques experimentals.

Actituds

Reconèixer la importància de la Física i la Química en el desenvolupament científic - tecnològic de la societat actual.

Apreciar la importància dels descobriments científics per a la millora del nivell de vida de la humanitat.

Valorar la influencia d’alguns descobriments científics sobre la configuració de la societat al llarg de la historia.

Valorar l’actitud del científic en contínua cerca de respostes davant dels reptes que planteja la raó humana.

Debatre sobre la suposada neutralitat i objectivitat del coneixement científic i les seves aplicacions tecnològiques.

Indagar sobre els perills d’un desenvolupament incontrolat davant la certesa d’un planeta limitat en els seus recursos.

Acceptar el paper protagonista que els joves han d’assumir davant d’una societat en continu canvi.

Veure la necessitat d’un mètode de treball consensuat per la comunitat científica per a la convalidació dels resultats experimentals.

Reconèixer la importància d’un Sistema d’Unitats acceptat per la comunitat científica i utilitzat per la majoria del món civilitzat.

Acceptar l’existència d’errors en qualsevol mesura experimental i la necessitat de minimitzar-los.

Valorar la importància de treballar amb un nombre de xifres significatiu adequat així com les avantatges de treballar amb la notació científica.

Unitat 2: Introducció a la cinemàtica del punt material: elements i magnituds del moviment

Continguts

Conceptes

Dues ciències per estudiar el moviment.

Què és el moviment?

Elements fonamentals de moviment: punt material, sistema de referència i trajectòria.

Magnituds del moviment: posició, desplaçament, espai recorregut, velocitat i acceleració.

Velocitat mitja e instantània.

Acceleració mitja e instantània.

Components intrínseques de l’acceleració.

Procediments

Interpretació i anàlisis de dades relatives a posicions i a temps en moviments que apareixen en competicions esportives, calculant en cada cas la velocitat mitja del vehicle.

Tabulació de dades relatives a posició - temps en moviments fàcils d’observar i que siguin freqüents en el nostre entorn, estimant el grau d’error o d’incertesa amb que s’han obtingut aquestes dades.

Construcció de diagrames posició - temps, velocitat - temps i acceleració –temps, a partir de les taules de dades que es proposen.

Interpretació i anàlisis de diagrames de determinats moviments, identificant les seves característiques i calculant els valors de les magnituds bàsiques: desplaçament, velocitat mitja i acceleració mitja.

Adaptació de les expressions matemàtiques estudiades en el text a la resolució d’exercicis i d’activitats.

Actituds

Valorar la importància que ha tingut l’estudi del moviment en general i del moviment dels cossos celestes en particular, en el desenvolupament de la física, especialment de la cinemàtica.

Apreciar l’interès per la precisió del llenguatge i del rigor matemàtic en l’expressió oral i escrita dels conceptes estudiats.

Valorar i desenvolupar hàbits de claredat, neteja i ordre en l’elaboració i presentació de taules, exercicis i activitats, i en l’execució de diagrames, com estratègia educativa dels nostres alumnes.

Potenciar el treball en equip procurant que els distints grups estiguin formats per tots els alumnes, fomentant d’aquesta manera la igualtat entre sexes, races, etc.

Acceptar i respectar les normes de seguretat vial establertes, utilitzant els mitjans recomanats que estiguin a la nostre disposició.

Unitat 3: Cinemàtica del punt material: moviments més importants del nostre entorn

Continguts

Conceptes

Classificació dels moviments més interessants.

Moviments rectilinis: moviment rectilini uniforme i moviment rectilini uniformement accelerat.

La caiguda lliure: un moviment rectilini uniformement accelerat important.

Moviment circular: les seves magnituds.

Moviment circular uniforme i moviment circular uniformement accelerat.

Composició de moviments.

Moviment de projectils: tir horitzontal i tir oblic.

Procediments

Realització de diagrames dels moviments rectilinis per comprendre el significat de termes tals com el de velocitat mitja i el d’acceleració mitja.

Ús de les equacions dels moviments per determinar la posició i la velocitat d’un mòbil en qualsevol instant.

Utilització de les regles de composició i descomposició de vectors en la resolució de problemes clàssics com el del barquer que creua un riu o el del tir parabòlic d’un projectil.

Disseny i realització d’experiències que serveixen per comprovar els principis que regeixen la caiguda lliure dels cossos.

Ús de les equacions del tir parabòlic en la resolució de problemes sobre moviments que estiguin relacionats amb les activitats esportives dels alumnes: bàsquet, tenis, futbol, etc.

Observació i classificació dels moviments del nostre entorn, identificant la seva naturalesa, les lleis que els regeixen i les equacions que els defineixen.

Actituds

Valorar la importància que ha tingut l’estudi de la caiguda lliure dels cossos en el desenvolupament cultural de la humanitat.

Valorar l’interès per l’observació dels fenòmens i la seva interpretació utilitzant els coneixements adquirits, contrastant al màxim possible aquests moviments amb els fets experimentals.

Valorar el rigor i la precisió en la interpretació dels fenòmens, en la resolució dels problemes i en l’anàlisi dels resultats.

Estimular relacions de cooperació en el desenvolupament de les diferents activitats, amb la finalitat d’afavorir un concepte de ciència com a activitat social.

Unitat 4: Dinàmica: principis fonamentalsContinguts

Conceptes

D’Aristòtil a Galileo: una visió històrica.

La força com a magnitud vectorial.

La força com a interacció.

Primera llei de Newton o principi de la inèrcia.

Quantitat de moviment o moment lineal.

Segona llei de Newton o principi fonamental de la dinàmica.

Massa i pes.

Tercera llei de Newton o principi d’acció i de reacció.

Impuls mecànic i moment lineal: conservació del moment lineal.

Procediments

Elecció del sistema de referència inercial adequat per estudiar el moviment dels cossos.

Identificació de les forces que actuen sobre mòbils tals com un ascensor, un cos penjat o recolzat, etc.

Aplicació d’una metodologia adequada a la resolució de problemes de dinàmica.

Resolució d’activitats i d’exercicis numèrics on intervinguin, a més a més del pes dels cossos, politges i tensions.

Realització d’activitats experimentals utilitzant dinamòmetres per determinar el mòdul de les forces.

Resolució d’exercicis numèrics relatius a la interacció entre partícules mitjançant l’aplicació del principi de conservació del moment lineal.

Comprovació experimental de l’existència de forces d’acció i de reacció.

Realització de treballs en grup sobre les característiques de les interaccions fonamentals.

Actituds

Valorar la importància dels treballs de Galileo i de Newton, i la seva influència no només en la física sinó en la cultura universal.

Eradicar la idea defensada per Aristòtil i rebatuda per Galileo de que la força és la causa del moviment, i de que els cossos no es mouen si no hi ha força.

Comprendre que és important utilitzar amb rigor el caràcter vectorial de les forces.

Valorar la importància de les tres lleis de Newton de la dinàmica i del principi de conservació del moment lineal.

Relacionar els conceptes adquirits amb la tecnologia i la societat.

Valorar la importància tant del treball individual com del treball en grup.

Unitat 5: Dinàmica: estudi d’algun es forces d’especial importància

Continguts

Conceptes

Força gravitatòria.

Llei de Newton de la gravitació universal.

Acceleració de la gravetat a la Terra.

Força de fregament.

Força de fregament i plans horitzontals.

Força de fregament i plans inclinats.

Forces elàstiques.

Dinàmica del moviment circular.

Aplicacions de la força centrípeta.

Procediments

Aplicació de les diferents característiques de la interacció de gravetat a casos d’interès com: la determinació de la massa de la Terra, el pes dels cossos en les proximitats de la Terra, etc.

Resolució d’activitats i de problemes numèrics en situacions dinàmiques amb fregament, tant en plans inclinats com en plans horitzontals.

Comprovació experimental de la llei de Hooke.

Càlcul de la deformació que experimenta una molla elàstica, coneixent el valor de la seva constant elàstica.

Utilització del concepte de força centrípeta com a responsable del moviment circular per resoldre problemes numèrics de mòbils que agafen corbes en una carretera horitzontal, en corbes amb peralt i en una circumferència vertical.

Recollida d’informació sobre els fets que propiciaren l’aparició d’una nova mecànica, per contrastar en grup la informació recopilada.

Actituds

Valorar la importància de la teoria de la gravitació universal en el pla tecnològic i social, com a substituta de les teories escolàstiques sobre la importància de la Terra a l’Univers.

Apreciar la importància de la investigació científica i la seva repercussió en la societat, en camps tan diversos com en l’ús de lubricants o la caiguda dels cossos a l’aire.

Relacionar els coneixements adquirits amb la tecnologia i la societat.


Unitat 6: Treball mecànic i energiaContinguts

Conceptes

Treball mecànic.

Treball de fregament.

Potencia.

Energia.

Energia cinètica: teorema les forces vives.

Energia potencial: energia potencial gravitatòria i energia potencial elàstica.

Conservació de l’energia mecànica.

Transformacions de l’energia. Llei de conservació de l’energia.

Degradació de l’energia.

Procediments

Càlcul del treball realitzat per una força constant la direcció de la qual forma diferents angles amb el desplaçament, i la identificació del signe amb el qual s’ha d’expressar.

Aplicació del concepte de potència a motors i a dispositius mecànics d’ús habitual.

Càlcul de l’energia cinètica i de l’energia potencial d’un cos.

Càlcul del treball que hem de realitzar per desplaçar un cos a les proximitats de la superfície terrestre.

Aplicació del principi de conservació de l’energia mecànica a la resolució d’exercicis numèrics.

Recollida d’informació i elaboració d’informes sobre la crisis energètica i les energies alternatives.

Actituds

Valorar la importància de l’energia en el desenvolupament tecnològic i la seva repercussió sobre la qualitat de vida i el progrés econòmic.

Fomentar l’estalvi energètic davant la limitació dels recursos existents.

Defendre el medi ambient.


Unitat 7: Termodinàmica físicaContinguts

Conceptes

Sistemes termodinàmics.

Variables termodinàmiques.

Intercanvi d’energia en forma de calor: equilibri tèrmic.

Capacitat calorífica i calor específic.

Estudi termodinàmic dels sistemes gasosos: equilibri termodinàmic.

Intercanvi d’energia en forma de treball: diagrames p-V.

Equivalències entre treball i calor.

Primer Principi de la Termodinàmica.

Estudi d’isoprocesos: transformació isobàrica, isocòrica, isotèrmica i adiabàtica.

Procediments

Indicació del tipus de sistema termodinàmic existent, a partir de les seves característiques

Càlcul de la calor transferida a un cos a partir de la seva variació tèrmica

Obtenció dels valors d’algunes variables termodinàmiques en certs sistemes

Realització de càlculs amb diagrames p-V amb la finalitat d’obtenir el treball termodinàmic

Determinació del treball d’expansió o de compressió en alguns processos

Obtenció de les variacions d’energia interna utilitzant el primer principi

Aplicació del primer principi en certs processos termodinàmics

Càlcul de rendiments de màquines tèrmiques i frigorífiques

Actituds

Observar la relació existent entre les descripcions macroscòpiques i microscòpiques dels sistemes materials

Habituar-se a utilitzar conceptes teòrics per caracteritzar els sistemes

Habituar-se a reconèixer la temperatura com alguna cosa relacionada amb l’agitació de les partícules materials

Habituar-se a reconèixer la calor com energia transferida entre sistemes

Reconèixer l’equivalència entre treball i calor

Valorar les aportacions de les màquines en l’evolució de la Societat

Unitat 8: ElectricitatContinguts

Conceptes

Propietats de les càrregues elèctriques.

Interacció entre càrregues elèctriques en repòs. Llei de Coulomb.

Camp elèctric: intensitat, línies i potencial del camp elèctric.

Diferencia de potencial.

Corrent elèctric.

Llei d’Ohm. Associació de resistències.

Energia dissipada en una resistència. Llei de Joule.

Potencia del corrent.

Generadors de corrent.

Aparells de mesura. Utilització del polímetre.

Energia elèctrica. Aplicacions del corrent elèctric.

Procediments

Descripció gràfica i analítica de camps elèctrics senzills produïts per distribucions discretes de càrrega.

Elaboració de diagrames vectorials i representacions gràfiques de línies de camp per interaccions senzilles entre càrregues elèctriques en repòs.

Explicació del fenomen de l’electrització dels cossos a partir de fets experimentals.

Identificació de les propietats del vector intensitat de camp per dibuixar-lo en un punt on es conegui la línia de camp i viceversa.

Reconeixement experimental de l’existència de dos tipus de càrrega elèctrica deduint les accions mútues entre elles.

Identificació de les característiques elèctriques de conductors i d’aïllants relacionant-les amb la seva estructura atòmica.

Aplicació de la llei d’Ohm en el càlcul del corrent elèctric que circula per un element de circuit, expressant el resultat amb les xifres significatives adequades.

Utilització de les dades de potencia i de resistència d’aparells habituals de casa nostre per determinar el corrent que hi circula.

Reconeixement en les instal·lacions domestiques de quina és la presa a terra i el seu estat de conservació, indicant possibles solucions en cas d’hipotètiques avaries.

Realització de muntatges de circuits on apareguin associacions de resistències i generadors de corrent, utilitzant en cada cas dibuixos i esquemes d’aquests muntatges.

Ús del polímetre amb les seves diferents escales, reconeixent les connexions que s’han de realitzar per mesurar les diferents magnituds d’un circuit.

Actituds

Valorar la importància que ha tingut i té l’energia elèctrica en el desenvolupament de la humanitat.

Respectar les normes de seguretat en les instal·lacions domestiques per evitar el risc d’accidents ocasionats per l’electricitat.

Fomentar la lectura dels fulls informatius que acompanyen als aparells electrodomèstics abans de realitzar les connexions per posar-los en funcionament.

Desenvolupar hàbits que contribueixin a evitar la contaminació del medi ambient, fomentant la recollida de piles i altres estris elèctrics de desferra.

Unitat 9: Lleis bàsiques de la QuímicaContinguts

Conceptes

Substàncies i mescles. Elements i compostos.

Lleis ponderals de la Química: llei de Lavoisier, llei de les proporcions constants, llei de les proporcions múltiples.

Teoria atòmica de Dalton i justificació de les lleis ponderals

Llei dels volums de combinació: llei de Gay-Lussac.

Procediments

Utilització correcta dels conceptes de sistemes materials, diferenciant entre els homogenis i els heterogenis.

Diferencies entre mescla, compost i combinació.

Coneixement de l’evolució de la química a través de las lleis de Lavoisier, Proust, Dalton, Avogadro, Gay-Lussac, Boyle-Mariotte.

Actituds

Valorar la importància de la química en les nostres activitats quotidianes.

Reconèixer la importància del treball rigorós en el laboratori per a l’obtenció de resultats coherents.

Relacionar l’evolució dels conceptes científics amb fets importants.

Tenir sempre en compte la importància d’atendre, en tot moment, les normes de seguretat quan treballem en el laboratori.

Unitat 10: La molècula i el molContinguts

Conceptes

Hipòtesis d’Avogadro. Concepte de molècula.

Nombre d’Avogadro: concepte de mol.

Estudi quantitatiu de les lleis dels gasos: llei de Boyle i Mariotte, llei de Charles i Gay-Lussac.

Llei d’Avogadro. Volum molar.

Llei de les pressions parcials.

Fórmules empíriques i moleculars.

Procediments

Connexió entre les lleis dels gasos i la hipòtesis d’Avogadro.

Interpretació de forma correcta del concepte de mol i l’aplicació als exercicis pràctics.

Actituds


Reconèixer la importància del treball rigorós en el laboratori per l’obtenció de resultats coherents.

Relacionar l’evolució dels conceptes científics amb fets històrics importants.


Unitat 11: Estructura atòmicaContinguts

Conceptes

Partícules subatòmiques. Tubs de descarrega de gasos.

L’atòmic de Thomson.

Model atòmic de Rutherford.

Nucli i escorça dels àtoms: nombres atòmic i màssic.

Isòtops.

Escala de masses atòmiques.

Radiació electromagnètica: paràmetres característics.

Hipòtesis de Planck.

Espectres atòmics d’absorció i d’emissió.

Nivells energètics atòmics: càlculs energètics en transicions internivèliques.

Configuracions electròniques. Bases i criteris

Sistema Periòdic actual. Grups i períodes. Famílies que l’integren.

Estructura electrònica i ordenació periòdica.

Enllaç i estabilitat energètica. Corbes d’estabilitat.

Regla de l’octau.

Característiques des enllaços iònic, covalent i metàl·lic.

Diagrames electrònics de Lewis.

Forces intermoleculars.

Procediments

Descripció de la constitució interna dels àtoms

Càlcul de les masses atòmiques absolutes i relatives

Interrelació dels diversos paràmetres ondulatoris i obtenció d’uns a partir dels altres.

Obtenció de les energies de radiacions amb l’equació de Planck e identificació de la zona de l’espectre corresponent

Aplicació de l’equació de Rydberg pel càlcul dels paràmetres energètics i ondulatoris de les línies de l’espectre d’Hidrogen.

Càlcul de les energies de trànsits internivèlics de l’electró

Representació de diagrames de nivells i descripció dels salts internivèlics

Obtenció de les configuracions electròniques d’àtoms e ions.

Reconeixement dels àtoms a partir de les configuracions electròniques

Ubicació dels elements en les famílies representatives.

Reconeixement de les propietats dels halògens gràcies a l’experiència del laboratori.

Discussions relatives a les estabilitats moleculars a partir de la comparació de les seves corbes d’estabilitat

Discussió de les propietats de les substàncies en funció del tipus d’enllaç que presenten

Realització de diagrama d’estructures de Lewis per a diferents molècules

Reconeixement de l’existència de forces intermoleculars.

Actituds

Observar l’aplicació del mètode científic en l’evolució dels models atòmics i en les propostes de les diferents ordenacions dels elements

Reconèixer la visió dinàmica de la investigació en química a partir de les aportacions de teories i models successius que milloren i complementen els anteriors

Valorar el rigor de les medicines i experiències que obliguen a buscar models que s’acoblin al màxim possible a elles

Sobre les teories adquirir una postura crítica que serà l’encarregada de la seva evolució

Mostrar una actitud de col·laboració e d’interès en les realitzacions experimentals que es portin a terme

Observar el principi bàsic de la disminució energètica en un sistema com la causa de la seva evolució

Valorar les teories i els models com a útils i aplicables a casos concrets i adquirir una postura crítica sobre les seves insuficiències

Reconèixer les aportacions de les noves tecnologies a la Química

Unitat 12: Estequiometria i energia de les reaccions químiquesContinguts

Conceptes

Reaccions químiques: teoria de les col·lisions.

Equacions químiques.

Coeficients estequimètrics.

Factors de conversió.

Càlculs en les equacions químiques: massa - massa, rendiment, riquesa, massa - volum, volum - volum i reactiu limitant.

Les dissolucions i la seva importància en les reaccions químiques.

Formes d’expressar la concentració: molaritat, normalitat, fracció molar i molalitat.

Valoracions àcid - base.

Classificació de les reaccions químiques.

Energia d’un procés químic.

Equacions termodinàmiques: reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.

Reaccions de combustió.

Importància de l’oxigen.

Procediments

Preparació de dissolucions en el laboratori utilitzant els conceptes de riquesa i de densitat.

Aplicació correcta dels factors de conversió a exercicis pràctics.

Actituds


Reconèixer la importància del treball rigorós en el laboratori per a l’obtenció de resultats coherents.

Relacionar l’evolució dels conceptes científics amb fets històrics importants.


Unitat 13: Química del carboniContinguts

Conceptes

Significat de la teoria vitalista i la importància de la síntesis de la urea per part de F. Wöhler per refusar-la.

Característiques de l’àtom de carboni. Possibilitats de combinació de l’àtom de carboni amb ell mateix i amb altres àtoms.

Formació d’enllaços senzills, dobles i triples. Cadenes obertes i tancades. Estructura en zig-zag de les cadenes lineals carbonades.

Fórmules empíriques, moleculars, semidesenvolupades, desenvolupades i espacials de les molècules orgàniques.

Concepte de grup funcional i de sèrie homòloga.

Identificació dels principals grups funcionals i coneixement del nom de grup.

Reconeixement dels prefixes i sufixos més utilitzats en la nomenclatura i formulació de compostos orgànics.

Concepte d’isomeria i distinció entre les seves diferents classes: estructural i espacial.

Hidrocarburs alifàtics; diferenciació segons la seva cadena hidrocarbunada. Propietats físiques representatives d’aquests hidrocarburs.

Hidrocarburs aromàtics. Estructura ressonant de la molècula de benzens.

Derivats halogenats dels hidrocarburs. Importància industrial i riscos mediambientals; el cas dels CFCs.

Funcions orgàniques oxigenades més representatives: alcohols, èters, aldèhids, acetones, àcids carboxílics i esters. Grups funcionals que els designen.

Les amines i les amides com a exemples de funcions nitrogenades. Diferenciació entre amines primàries, secundaries i terciàries. Importància industrial de les poliamides.

El petroli. Origen, formació i composició química.

Operacions bàsiques del cru de petroli: destil·lació, craqueig i refí. Principals productes que s’obtenen en la torre de destil·lació; fonament del craqueig; necessitat del refí.

Importància social i econòmica del petroli. El consum del petroli a Espanya.

Procediments

Distinció entre Química Orgànica i Química Inorgànica. Reconeixement dels productes d’ús quotidià amb un important composició orgànica.

Ubicació de l’àtom de carboni en el sistema periòdic. En funció d’aquesta disposició, reconeixement de les propietats que permeten una formació tan variada d’enllaços estables amb ell mateix i amb altres àtoms.

Identificació de substàncies orgàniques per les seves propietats físiques i químiques: solubilitat, combustió,...

Reconeixement de les diferents fórmules que permeten identificar un compost orgànic.

Càlcul de fórmules empíriques i moleculars de compostos orgànics a partir de dades de la seva composició centesimal o de quantitats de diòxid de carboni i d’aigua que es formen a la seva combustió.

Comprovació amb models de boles i barnilles la geometria específica de les molècules orgàniques.

Formulació dels principals grups funcionals i denominació del grup.

Formulació i nom de compostos orgànics senzills, mono i polifuncionals.

Identificació dels isòmers estructurals que poden tenir els diferents compostos orgànics.

Reconeixement de la isomeria cis-trans en els dobles enllaços intercarbònics.

Distinció dels carbonis asimètrics en una cadena carbonada.

Diferenciació d’hidrocarburs per la seva cadena carbonada

Expressió i ajust de les equacions de combustió dels hidrocarburs.

Diferenciació pel seu grup funcional dels compostos orgànics oxigenats més significatius

Donar-se compte del per què de nom d’àcid dels compostos carboxílics.

Afinitat de les grasses amb els èsters dels àcids grassos i dels sabons amb les sals alcalines d’aquests àcids.

Identificació dels grups funcionals nitrogenats i dels compostos nitrogenats més significatius.

Diferenciació, per la seva fórmula semidesenvolupada, de les amines primàries de les secundaries i terciàries.

Elaboració d’un quadre on s’indiquin les diferents fraccions de la destil.lació del petroli i la seva utilització més habitual.

Diferencies entre destil·lació, craqueig i refí del cru de petroli.

Realització d’un treball individual o en grup sobre la importància del petroli en la societat actual.

Actituds

Apreciar la nombrosa varietat i quantitat de productes químics sintetitzats actualment.

Valorar la millora en la qualitat de vida que adquirim amb algun d’aquests productes (insecticides, refrigerants, plàstics,...) així com el risc que ocasiona sobre l’entorn, la seva fabricació i ús indiscriminat (efecte hivernacle, erosió de la capa d’ozons,...)

Valorar la importància del concepte de grup funcional per sistematitzar la nomenclatura i les propietats dels compostos orgànics.

Acceptar el concepte d’isomeria com a instrument teòric que permet diferenciar compostos orgànics amb fórmula empírica igual i propietats físiques i/o químiques diferents.

Reconèixer la importància del petroli en la societat de consum actual. Debatre sobre les avantatges i els inconvenients que la seva massiva utilització ocasiona i la incertesa que es genera davant la realitat del seu esgotament a mig termini.

Si tenim en compte les característiques de la Química i la Física a 1.º de Batxillerat, la distribució temporal dels continguts, indicant el temps en hores, podria ser la següent:

Unitats Continguts conceptuals

Exercicis i problemes

Activitats experimentais Total

1.ª A

valu

ació

Mètode científic 4 1 1 6

Introducció a cinemàtica del punt material. Elements i magnituds del moviment

4 1 1 6

Cinemàtica del punt material: moviments més importants del nostre entorn

6 3 1 10

Dinàmica: principis fonamentals 6 2 1 9

Dinàmica: estudi d’algunes forces d’especial importància 7 2 1 10

2.ª A

valu

ació Treball mecànic i energia 7 2 1 10

Termodinàmica Física 4 2 6

Electricitat 5 2 1 8

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Física i Química 1.º Batxillerat Pàgina 24 de 32

DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTIDOS

Lleis bàsiques de la Química 4 2 1 7

La molécula i el mol. Càlculs químics 4 2 1 7

3.ª A

valu

ació

Estructura atòmica 11 3 1 15

Estequiometria i energia de les reaccions químiques 8 2 2 12

Química del Carboni 8 4 12

Annex: formulació 4 4 8

TOTAL 82 32 12 126


Com a punt de referència per l’avaluació dels objectius anteriorment programats es prendran els següents criteris d’avaluació:

Aplicar les estratègies pròpies de la metodologia científica a la resolució de problemes relatius als moviments generales estudiats, utilitzant el tractament vectorial, analitzant els resultats obtinguts e interpretant els possibles diagrames. Resoldre exercicis i problemes sobre moviments específics, tals com llançament de projectils, encontres de mòbils, caiguda de greus, etc. utilitzant adequadament les unitats i magnituds apropiades.

Comprendre que el moviment d’un cos depèn de les interaccions amb altres cossos.

Identificar les forces reals que actuen sobre ells, descrivint els principis de la dinàmica en funció del moment lineal. Representar mitjançant diagrames les forces que actuen sobre els cossos, reconeixent i calculant aquestes forces quan hi ha fregament, quan la trajectòria és circular, e inclús quan existeixen plans inclinats.

Aplicar la llei de la gravitació universal per a l’atracció de masses, especialment en el cas particular del pes dels cossos.

Explicar la relació entre treball i energia, aplicant els conceptes als casos pràctics de cossos en moviment i/o sota l’acció del camp gravitatori terrestre.

Descriure com es realitzen les transferències energètiques en relació amb les magnituds implicades.

Conèixer els fenòmens elèctrics d’interacció, així com les seves principals conseqüències. Conèixer els elements d’un circuit i els aparells de mesura més corrents. Resoldre, tant teòrica com experimentalment, diferents tipus de circuits corrents que es puguin plantejar.

Utilitzar correctament les lleis ponderals i volumètriques per resoldre exercicis senzills, així com aplicar les lleis dels gasos per descriure la seva evolució en els processos.

Justificar les successives elaboracions de models atòmics, valorant el caràcter obert de la ciència. Descriure les ones electromagnètiques i la seva interacció amb la matèria, deduint d’això una sèrie de conseqüències. Descriure l’estructura dels àtoms e isòtops, així com relacionar les seves propietats amb els seus electrons més externs. Escriure correctament estructures de Lewis de molècules senzilles.

Resoldre exercicis i problemes relacionats amb les equacions químiques.

Escriure i anomenar correctament substàncies químiques inorgàniques i orgàniques. Descriure els principals tipus de compostos del carboni, així com les situacions d’isomeria que es puguin presentar.


CRITERIS D’AVALUACIÓ

Realitzar correctament en el laboratori experiències de les proposades al llarg del curs.

Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia dins dels coneixements compresos en aquest curs.


La informació que proporciona l’avaluació ha de servir com a punt de referència per l’actualització pedagògica. Haurà de ser individualitzada, personalitzada, continua e integrada.

La dimensió individualitzada contribueix a oferir informació sobre l’evolució de cada alumne, sobre la seva situació respecta al procés d’aprenentatge, sense comparacions amb suposades normes estàndard de rendiment.

El caràcter personalitzat fa que l’avaluació prengui en consideració la totalitat de la persona. L’alumne pren consciència de sí, es responsabilitza.

L’avaluació continuada e integrada en el ritme de la classe informa sobre l’evolució dels alumnes, les seves dificultats i els seus progressos.

L’avaluació del procés d’aprenentatge, és a dir, l’avaluació del grau en què els alumnes van arribant als objectius didàctics, pot realitzar-se a través d’una sèrie d’activitats proposades al ritme del desenvolupament de l’aprenentatge de cada unitat.

El grau de consecució final obtingut pels alumnes respecte als objectius didàctics plantejats en cada Tema i, d’una forma més global, en cada Unitat, es pot avaluar a través de les proves d’avaluació per Tema que s’estimi necessari aplicar i a través de les activitats corresponents.

L’avaluació es realitzarà considerant els següents quatre nuclis:

Anàlisis de les activitats realitzades a la classe: participació, actitud, treball de grup etc.

Anàlisis de les activitats experimentals: utilització correcte d’aparells, rigor en les observacions, utilització eficaç del temps disponible, neteja, ordre i seguretat en la seva àrea de treball.

Treball a casa.

Les proves d’avaluació; es valoraran els coneixements, el grau de comprensió, la capacitat d’aplicació dels coneixements a noves situacions i l’habitat per analitzar i sintetitzar informacions i dades.

No es realitzaran proves de recuperació, sinó que s’inclouran a les proves d’avaluació preguntes relacionades amb els continguts exigibles en les avaluacions anteriors, valorant els progressos en les altres parts de l’assignatura i el coneixement global de la mateixa.

La fragmentació dels continguts de la matèria d’un curs es pot fer a efectes de programació i de determinació de nivells, però en cap cas ha de portar l’alumne a eximir-se del manteniment de la necessària actualització dels aspectes bàsics prèviament estudiats.


PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ

En l’aspecte qualitatiu de la qualificació, proposem que les proves parcials escrites constin de qüestions teòriques, d’exercicis numèrics i, si s’estima oportú, de preguntes relacionades amb les activitats experimentals realitzades, tant en Física com en Química, i en un percentatge similar al dels continguts programats.

Les proves finals de juny i de setembre constaran de vuit preguntes, de les quals un màxim de tres seran teòriques. Entre les preguntes de Química una serà de formulació. Totes les preguntes es qualificaran amb un màxim de 1,25 punts.

Les qualificacions hauran de tenir en compte:

La claredat i la concisió de l’exposició, i la utilització correcta del llenguatge científic.

L’amplitud dels continguts conceptuals.

La interrelació coherent entre els conceptes.

El plantejament correcte dels problemes.

L’explicació del procés seguit i la seva interpretació teòrica.

L’obtenció de resultats numèrics correctes, expressats en les unitats adequades.

Pel que fa a l’aspecte quantitatiu, la qualificació es compon de:

Coneixements (conceptes i procediments).........................................90 %

Actituds...............................................................................................10 %

La valoració de cada tipus d’activitat es pot realitzar segons el següent barem:

Activitats a la classe...........................................................................25 %

Activitats experimentals......................................................................15 %

Treballs a casa...................................................................................10 %

Proves i exàmens...............................................................................50 %


CRITERIS PER A LA QUALIFICACIÓ

Com ja hem comentat anteriorment, es pretén evitar la realització de proves de recuperació al llarg del desenvolupament de l’avaluació següent a la no superada pels alumnes. Per aquesta recuperació, considerem més útil el plantejament d’alguna qüestió o pregunta sobre els conceptes anteriors dins de l’examen de l’avaluació en curs. És evident i fonamental valorar de forma conjunta la pròpia evolució de l‘alumne pel que fa a l’interès i als coneixements de l’assignatura en l’avaluació actual.

De totes maneres, com ja hem especificat, es dota a l’alumne d’una possibilitat addicional durant el mes de juny de superar la seva possible falta de coneixements amb una prova global sobre l’assignatura. En aquesta prova es considera important diferenciar entre la part física i la química i donar així a l’alumne l’opció d’examinar-se només de la part que no hagi estat superada durant el curs.

Pel que fa als alumnes que tinguin aquesta assignatura pendent de cursos anteriors hauran de tenir una hora setmanal dins dels seus horaris per superar les mancances d’aquesta assignatura. De no ser possible, els alumnes hauran de realitzar una sèrie d’activitats de les incloses en el llibre de text per poder valorar la seva evolució, seguit d’una o varies proves escrites per poder ser qualificats, les quals s’ajustaran a les proposades pels exàmens de juny i de setembre.


PROCEDIMENT PER RECUPERACIÓ

PRIMER CURS

El tractament dels temes transversals va unit al desenvolupament d’epígrafs concrets, a les lectures i a les notes del marge del text, i als contextos on es presenten els problemes i les activitats proposades.

En aquest sentit, el llibre de text que presentem comprèn apartats específics on es plantegen temes d’ Educació ambiental i Educació per a la salut com: La utilització de les energies alternatives. Control d’alcoholemia. Influència d’algunes reaccions exotèrmiques sobre el medi ambient. Poder energètic dels aliments. Petroli i energia. Importància social del petroli.

Pel que fa a l’apartat de l’Educació del consumidor es proposen activitats pròximes a la realitat que donen l’oportunitat al professorat de realitzar anàlisis crítics sobre els missatges dirigits al consumidor:

El metanol, un combustible alternatiu. Seguretat elèctrica. Prevenció d’accidents elèctrics.

Pel que fa a l’Educació per a la igualtat dels sexes hem procurat que en el plantejament de continguts i en l’elaboració d’activitats no es faci cap distinció sexista. Hem procurat que el desenvolupament de les activitats obertes i la resolució dels exercicis proposats contribueixin a respectar les opinions alienes, i a fomentar el rigor, la precisió i l’ordre en l’expressió oral i escrita, elements fonamentals d’una Educació cívica i moral dels nostres alumnes.

Educació vial : velocitat i seguretat vial.


CONTINGUTS DELS ENSENYAMENS TRANSVERSALS

Les unitats s’han desenvolupat de manera que permetin un tractament molt obert al professorat. A cada unitat s’han introduït una sèrie de seccions que possibiliten un desenvolupament no necessàriament uniforme. Això fa possible un nivell d’aprofundiment diferent en moltes de les seccions proposades, depenen del grau de preparació dels alumnes, dels seus interessos, les seves actituds, les seves motivacions... etc.

Juntament al desenvolupament clàssic de cada tema apareixen els següents apartats específics: «Recorda», « Sabies que...», «Experiència de laboratori», «Ciència, tecnologia i societat», «Qüestions i problemes» i «Conceptes bàsics».

A l’apartat «Recorda» s’inclouen conceptes importants que l’estudiant haurà de retenir al llarg d’aquesta unitat i d’altres afins.

Sota l’epígraf de «Sabies que» s’inclouen continguts que permeten aprofundir sobre alguns conceptes i que complementen altres temes.

A l’apartat «Experiències de laboratori» es pretén acostumar a l’alumne a utilitzar el mètode científic amb rigor i precisió, i serveix també per reforçar conceptes físics i procediments experimentals.

La secció «Ciència, tecnologia i societat» connecta als alumnes amb fets rellevants del món actual.

Moltes de les activitats proposades són susceptibles de treballar des de distints nivells de partida, oferint en cada ocasió un possibilitat de desenvolupament diferent. Els treballs de laboratori possibiliten que els alumnes més avançats aprofundissin en el tema tractat, i els que tinguin un nivell inferior trobin una nova oportunitat per consolidar els continguts bàsics del tema. A més a més, el treball en grup per a la realització d’aquestes activitats fomenta l’intercanvi de coneixements així com una cultura més social i cívica.

Resumint, la utilització o no d’aquests apartats, l’aprofundiment en els seus continguts, serà sempre opcional per a cada professor depenen dels alumnes als que es dirigeixi.


ATENCIÓ A LA DIVERSITATACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ

fÍsica y quÍmicaspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/... · web viewprojecte...

Documents