En la coberta:Ex-libris d'Enric C. RICART i NINper a Pepita Pallé ( X2a/1957)

SALUTACIÓSALUTACION / GREETING

Greeting and introduction letter of the journal EX-LIBRIS, a biannualpublicación of the newly created «ASSOCIACIO CATALANA D'EXLIBRIS-TES», heir of the dissolved «Asociación de Exlibristas de Barcelona».

Carta de saludo y de presentación de la revista EX-LIBRIS, publicaciónsemestral de la recién constituida «ASSOCIACIO CATALANA D'EXLIBRIS-TES», sucesora de la extinguida «Asociación de Exlibristas de Barcelona».

Amics lectors:

És amb goig que us presentem la publicació que teniu a les mans. Malgratles dificultats, que sempre hi són, ara ja és una realitat que la voldríem permolts anys, tants com 1'entusiasme, 1'interés i 1'ajut deis que ens heu recolzatcom associats, i més, vulgueu que siguin.

La flamant ASSOCIACIÓ CATALANA D'EXLIBRISTES (A.C.E.), crea-da en el mes de gener d'aquest any 1989, és la quarta associació dedicada alsex-libris en el que va de segle. La primera fou P<Asociación de Exlibristas Ibéricos», fundada 1'any 1902 en pie Modernisme. Li seguí, vers el 1920, la «Uniód'Exlibristes Ibérics» quan el Noucentisme ja havia arrelat a Catalunya. Vint-i-cinc anys després, 1'any 1951, nasqué P<Asociación de Exlibristas de Barcelo-na», extingida vers el 1970.

Justament, en aquest any 1989 s'acompleix el centenad de 1'aparició d'unade les primeres mostres considerades com pioneres de 1'exlibrisme catalá mo-dern. Está reproduida en una de les págines d'aquest primer número de la re-vista. Es tracta de 1'ex-libris litografiat que l'artista reusenc Ramon Casals iVernis dissenyá pel bibliófil, també reusenc, Pau Font de Rubinat 1'any 1889.

UASSOCIACIÓ CATALANA D'EXLIBRISTES, hereva i successora de1'esperit de la seva immediata predecessora 11<Asociación de Exlibristas de Bar-celona» neix amb la finalitat de promoure a casa nostra 1'exlibrisme -que tantbrillant paper va jugar en el passat- des de les diferents vessants de 1'estudi,la creació i el col-leccionisme o, senzillament, el plaer de gaudir-los.

No és tant un afany historicista o arqueologitzant el que ens ha portat afundar l'ASSOCIACIÓ CATALANA D'EXLIBRISTES com el desig de con-nectar amb un moviment internacional que sap assaborir el que és i el que representa la petita obra gráfica que són els ex-libris dins un món que avanzaper nous camins d'expressió plástica¡ técnica.

És per aixó que la nostra associació, única de 1'Estat en el génere, aspiraa formar part de la EI.S.A.E. (Fédération Internationale des Sociétés d'Ama-teurs d'Ex-libris) que, amb un esperit singularment fraternal, ja aplega entorndeis ex-libris al voltant d'una trentena d'associacions mundials.

Volem que la revista que teniu a les mans sigui el vehicle canalitzador i

la tribuna oberta des de la que connectem sobre tot alió que, dins o fora deCatalunya, gira a 1'entorn d'aquesta singular parcel-la de l'art que són els ex-libris. De moment, en aquest primer número que té un carácter eminentmentmonográfic, hem volgut donar una visió panorámica de 1'exlibrisme moderncatalá, básica per entendre el fenomen.

És amb goig que us parlem de tot aixó i és amb goig que us ho comuni-quem plenament conven~uts que el coneixement, el cultiu, el col-leccionismei la investigació o -insistim- el plaer de contemplar-los eixamplará lúdica-ment els horitzons de la nostra cultura personal i col-lectiva.

Ex-libris de Teresa COSTA i GRAMUNTper a 1'A.C.E. (P7a/1989)

2

D'ON VENIM, ON SOM I CAP AON VOLEM ANAR O UNA VISIO

PANORÁMICA DEEEXLIBRISME MODERN

CATALÁper Francesc ORENES i NAVARRO

This article aims to give an overall view of the modern Catalan bookplates through theirvarious development stages. The author analyses the three stages of the contemporary Catalanbookplates starting with the three associations which have been in Catalonia this century tofinish with a declaración of purposes of the newly crealed «Associació Catalana d'Exlibris-tes».

Este trabajo pretende dar una visión panorámica del exlibrismo catalán moderno a travésde las diferentes etapas de su evolución. El autor analiza las tres épocas que perfilan el exli-brismo catalán contemporáneo a partir de las tres asociaciones que han existido en Catalunyaen lo que va de siglo para desembocar en una declaración de intenciones de lo que quiere serla nueva «Associació Catalana d'Exlibristes».

Es inimaginable la magnitud que ha pres el món ticipá d'aquest moviment renovador de I'ex-librisde I'ex-libris, marca amb la que hom identifica i grácies sobretot als pioners que foren Alexandrepersonalitza els ¡libres de la própia biblioteca: de Riquer, des de Barcelona, i Pau Font de Rubi-Trenta associacions mundials amb llurs revistes o nat i Ramon Casals Vernis, des de Reus. Aviat se'lsbutlletins, més de cinc mil publicacions generals unirien Josep Triadó i Joaquim Renart, formanto específiques sobre el tema i més de quatre mil tots ells el quintet impulsor de l'exlibrisme mo-artistes que cultiven en 1'actualitat arreu del món dern catalá de primera hora, tan significat en elaquesta singular parcel-la de l'art. Poc s'ho po- traspás de segle.dia pensar la persona que, fos d'on fos i quan fos, Tres etapes marquen el desenvolupament i evo-escriví per primera vegada en les guardes del seu lució de 1'exlibrisme modern a casa nostra desprésllibre: «Aquest (libre és meu» o «Aquest ¡libre per- del seu naixement a les darreries del s. XIX. Sóntany a ... ». com tres moments forts que palesen sobradament

L'ex-libris, que ja existia com inscripció manus- la forja amb la que 1'exlibrisme arrelá a Catalu-crita abans de la invenció de la impremta en el se- nya, ni que fos com producte importat, tot demos-gle XV, és a partir d'aquest fet que comenQa a trant la clara voluntat de ser presents dins el con-prodigar-se com a petita estampa impresa unida text d'una Europa moderna.al ¡libre. D'aleshores enQá, ¡libre i exlibris han avan- De llavors enQá, amb alts i baixos considerables,Qat inexorablement units com causa i efecte, si bé el moviment exlibrístic no ha deixat mai d'existirés cert que ¡'ex-libris ha anat adaptant-se, com el a Catalunya durant tot el que va de segle, poten-mateix IGbre, als gustos, modes i esti1s de cada épo- ciat sobretot per 1'associacionisme i el col-leccio-ca, peró gairebé sempre i fins el segle XIX amb nisme o, senzillament, pel cultiu que n'han fet elsun carácter eminentment heráldic. No és fins a les artistes.darreries d'aquest segle que apareix l'ex-libris de Es de tot aquest panorama que en volem do-factura moderna, objecte del nostre estudi. nar compte en aquest article amb la finalitat de

Iniciat ja a Europa vers el 1870, Catalunya par- situar el lector en el terreny que ens ocupa.

3

ELS ORÍGENSUn conjunt de factors conllueixen en el que són

els orígens de 1'exlibrisme catalá contemporanidins el període comprés entre el 1875 i el 1900.D'una banda, 1'aparició deis primers escrits recla-mant la importáncia sobre el tema. En segon Iloc,el contacte deis precursors -bibliófils i artistes-amb 1'estranger i, en darrer terme i com a més im-portant, la própia creació d'ex-libris de factura mo-derna.

Pel que fa al primer aspecte, el bibliófil i poli-facétic col-leccionista Dn. Mariano Pardo de Fi-gueroa, conegut pel pseudónim de Dr. Thebussem,l'any 1875, just en el moment en qué ¡'exlibris mo-dern acabava de néixer, publicó un article sobreex-libris espanyols a la revista «Ilustración Espa-ñola y Americana» (1), constituiint-se així en el pri-mer autor espanyol que escrivia sobre el tema. No-més un any abans ho havia fet el francés PouletMalassis en publicar el primer estudi históric d'ex-libris, «Les Ex-libris franQais depuis leur originejusqu'ó nos jours» (2).

No será, peró, fins vint anys després -el 1895-que apareixerá un segon article sobre ex-libris es-crit per Francesc Viñas i Serra a la «Revista deGerona» (3) parlant sobre col-leccionisme, fet queens fa pensar que aquest art ja s'havia introduita Catalunya.

De fet, peró, tant Alexandre de Riquer el 1902(4) com Ramon Miquel i Planas el 1905 (5), duesautoritats en matéria d'exlibrisme, es planyen delretard i de la poca incidéncia que el moviment ex-librístic europeu té a casa nostra. L'opuscle de Ra-mon Miquel és ben explícit:

«...Esto ha ocurrido con los ex libris, a los que,desde 1870, se viene reconociendo una indiscuti-ble importancia en cuanto a su estudio, siendo ala vez causa de un movimiento de arte muy dig-no de atención.

Pero en España estas cosas repercuten siemprealgo tarde, y así hoy, cuando ya existen estudiosmuy completos de los ex libris en todos los paí-ses civilizados y la formación de colecciones estátan desarrollada en todas partes, empieza apenasen nuestro país el movimiento exlibrístico».

Sigui com sigui, el fet és que a comengamentsde segle el moviment ja havia arrelat a casa nostra.

Un segon factor determinant de 1'exlibrisme ca-taló modern foren els viatges que Alexandre deRiquer realitzó a Anglaterra abans del 1900 (6),on en contacte amb els prerrafaelites descobrí, en-tre altres coses, 1'exlibrisme que magistralmentconreó després del seu retorn a Barcelona.

Si Alexandre de Riquer rebia la i nfluéncia an-glesa, els reusencs Pau Font de Rubinat i RamonCasals Vernis rebien l'impacte de la importantcol-lecció de 10.000 ex-libris antics de la Bibliote-

ca Nacional, exposats a París amb motiu de 1'Ex-posició Universal de 1889. Uefecte immediat fou,i gual que amb Riquer, la creació de marques debiblioteca després del seu retorn a Barcelona, elmateix any de 1889.

Ex-libris de Ramon CASALS i VERNISper a Pau Font de Rubinat (La/1889)

És així, doncs, com sorgeixen per camins dife-rents els primers ex-libris moderns grócies als ar-tistes Alexandre de Riquer i Ramon Casals Ver-nis i el mateix bibliófil Pau Font de Rubinat. I sibé es discuteix sobre les dates exactes de llur exe-cució, no hi ha cap dubte en situar-los abans del1900.

Es coneixen, peró, algunes mostres afilades d'ex-libris anteriors a aquests: El que el dibuixant J.Serra i Gibert dissenyá el 1872 per a Marian Agul-ló, gravat per Josep Roca i Alemany; 1'ex-libris cir-cular que Eudald Canivell dibuixá el 1888 per aRossend Arús i Arderiu i els que el pintor JosepM. Sert dibuixá el 1892 per a M. Bultó -que enrealitat és un superlibris (7)-, per al Comte deSert, per al Marqués de Lamadrid i per a Jaime deBorbón en 1'exili a París. Tots aquests ex-libris,marques aillades, són importants perqué formenpart de la protohistória de l'exlibrísme modern ca-taló.

La primera publicació barcelonina que parló so-bre el tema fou el setmanari «Luz» que en els me-sos de novembre i desembre de 1898 publicava al-gunes mostres d'ex-libris anglesos. A partir del1900, gairebé la totalitat de revistes modernistesse'n foren ressó potenciant el que havia de ser elnaixement d'un moviment autócton d'ex-libris ca-talans contemporanis, des de Ilavors anomenatsartístics per a distingir-los deis heróldics.

4

PRIMERA ÉPOCAAquesta primera etapa, la més rica i esplendo-

rosa, tenint com a marc contextualitzador el pos-tre Modernisme, correspon a la creació a Reus,l'any 1901, de la «Societat d'Amics deis Llibres ideis Ex-libris», sense una gran incidéncia, i 1'any1 902 la creació del primer col-lectiu Texlibristesa Barcelona, P<Asociación de Exlibristas Ibéri-cos», grácies sobretot a 1'impuls del bibliófil Ra-mon Miquel i Planas.

Un any més tard, aquesta associació publicavala «Revista Ibérica de Exlibris» (1903-1906), unade les joies admirables del nostre modernisme grá-fic catalá, obra deis germans Miquel i Planas, Fre-deric J. Miracle, Josep Triadó i Víctor Oliva. Ambuna clara voluntat, la «Revista Ibérica de Exlibris»es proposava representar els pasos ibérics, sensecap mena d'exclusivismes, dins el concert exlibris-tic europeu.

La qualitat artística i la pulcritud artesana dela «Revista Ibérica de Exlibris» no hagué d'enve-jar res de la «Kelmscott Press» de William Mo-rris. Presentada en quatre volums de quart ma-jor ricament relligats per la casa «Miquel i Rius»de Barcelona, els seus continguts constitueixen unimportant document históric, teóric i gráfic sobreels ex-libris i els exlibristes de 1'época.

I mpresa per les cases «Oliva» de Vilanova i «Fi-del Giró» de Barcelona, en les seves planes hi fi-guren, admirablement reproduits, gr3vats i poli-cromies Tuna bona part d'ex-libris realitzats en-tre el 1903 y el 1906, així com noticies i referénciesexhaustives de diferents exposicions d'ex-libris i,al final deis tres primers volums, una «Bibliogra-fía y catálogo descriptivo formados por la redac-ción de la Revista Ibérica de Exlibris», de moltinterés pels estudiosos del tema.

Tota una munió Tartistes reunits al voltant delpatriarca de 1'exlibrisme, Alexandre de Riquer, do-naren a 1'exlibrisme de 1'estat un signe de catala-nitat, alhora que recuperaven una técnica artesa-nal com era la calcografia -gravat sobre metall-condemnada a desaparéixer ja que el seu ense-nyament no s'impartia en cap centre oficial.

A més deis noms deis pioners esmentats -Ri-quer, Triadó, Renart, Casals, Font de Rubinat-és de justicia recordar el nom i l'obra de JoaquimDiéguez, Jaume Llongueras, Modest de Casade-munt, Enric Moyá, Doménec Coromines, Alexan-dre Cardunets, Francisco de Cidón i Víctor Oli-va, que amb més o menys dedicació crearen ex-libris.

I a més d'aquests podríem citar encara el nom

S

Ex-libris d'Alexandre de RIQUER i YNGLADAper a Joan LLONGUERAS (Pla/1901)

Ex-libris de loaquim RENART i GARCIAper a Josep Monsalvatje ( Plb/1904)

d'altres artistes, afeccionats i fins i tot col-leccio-nistes que incursionaren el camp de ¡'ex-libris.Aquest és el cas d'Apel-les Mestres, Adriá Gual,Lluís Martorell, Francesc Labarta, Josep Passos,Josep Pascó, Eudald Canivell, Adolf Ruiz, Fidelde Moragas, Joan Jutglar o Josep M. Roviralta,Ángel Bárcia, Salvador Barba, Jordi i XavierMonsalvatje, Ramon Ferrer, Josep Plana... nomésper citar els més significats. Gaietá Cornet i Llo-renQ Brunei constitueixen un cas apart ja que rea-litzaren marques de carácter humorístic i carica-turesc, un nou génere dins el panorama de I'ex-libris modern.

Tal com hem avanijat, és per aquests anys queRamon Miquel i Planas publicava un petit opus-cle de 32 págines amb 72 il-lustracions d'ex-libris:«Los Ex-libris y su actual florecimiento en Espa-ña» (1905), reclamant la i mportáncia sobre eltema, i la triada d'artistes barcelonins pioners d'ex-libris publicava sengles llibres amb mostres de lesseves primeres marques de biblioteca: Ex-librisd'Alexandre de Riquer (1903), Primer Llibre d'Ex-libris d'en Triadó (1906) i Els Exlibris Renart (1907)(8). Gairebé totes les revistes modernistes de ¡'épo-ca se'n feren ressó i es convertiren en els canalspropis i difusors idonis del moviment.

Així, doncs, en aquesta primera etapa és tam-

bé tot un conjunt de factors el que adoba el te-rreny propici per a I'exlibrisme: L'aparició del nouestil i el seu recolzament i difusió a través de lespublicacions de ¡'época. L'important desplegamentde les Arts Gráfiques i la florida de les Arts delLlibre. L'interés creixent dels bibliófils i el propicol-leccionisme d'ex-libris potenciat per 1'associa-cionisme, les publicacions periódiques i les expo-sicions que es fan, ja des del 1901, sobre el tema,la més important de les quals fou la que es realit-zá el desembre de 1907 i gener del 1908 als localsde I bAssociació de Lectura Catalana» del carrerde Trafalgar de Barcelona, amb motiu de la qualRamon Miquel i Planas pronunció una conferén-cia sobre la «Significació patriótica del movimentexlibrístic catalá».

Ara com ara, l'estudi més seriós i complet de¡'época modernista pel que fa a les arts gráfiquesés el que realitzá Eliseu Trenc i Ballester: «Les ArtsGráfiques de ¡'época modernista a Barcelona» (9),dedicant un capítol als ex-libris i exlibristes, puntde referéncia obligat per a qualsevol estudiós delterna.

6

Ex-libris de Gaictá CORNET i PALAUper a sí mateix (Pla/1903)

Ex-libris de Víctor OLIVAper a sí mateix (Pla/vers el 1904)

SEGQNA ÉPOCALa crisi del Modernisme, primer, i les dificul-

tats inherents de la 1 Gran Guerra (1914-1918) fre-naren i paralitzaren el moviment exlibrista cata-lá, si bé és cert que es continuaren creant mar-ques sense grans ruptures estilístiques respecte aPetapa anterior, tot i que hi hagué una modera-ció en la utilització de les formes própies del Mo-dernisme i aparegué una decoració própia nou-centista, barreja d'Art Déco i Classicisme medite-rrani.

Segons Eliseu Trenc Ballester (10), entre el 1916i 1920, tres joves artistes «salvaren 1'art de 1'ex-libris a Catalunya grácies a 1'assimilació de 1'es-tética noucentista: Ismael Smith, Joaquim Figue-rola i Joan Vila (D'Ivori)». A aquests, peró, po-dríem afegir els noms de Fidel Aguilar, Lluís Bra-cons, Feliu Elias, Mezquita Almer, Josep Pey iDarius Vilás, si bé amb una producció minsa d'ex-libris.

L'obra d'Ismael Smith, com una part de l'obrade Joan Vila encara que diferenciada, s'inspira en1'anglés Aubrey Beardsley i gaudeix d'un grafis-me net i elegant i una estilització notable. Per con-tra, Joaquim Figuerola participa més del carác-ter neogotizitzant de la primera hora modernis-ta, tot i que més tard evolucionó cap al Noucen-tisme, no sense una cárrega d'ornamentació i sim-

Ex-libris d'Apel - les MESTRES i OÑÓSper a sí mateix (Pla/vers el 1905)

7

Ex-libris de Jose TRIADÓ i MAYOLper a sí mateix (Pla/vera el 1915)

Ex-libris de Joan GARCIA JUNCEDA SUPERVIAper a Carles Soldevila (Pla/?)

bologia propera a Triadó.El moment álgid d'aquesta segona etapa se si-

tua pels volts del 1918 en qué els hereus de 1'anti-ga «Asociación de Exlibristas Ibéricos» constituei-xen a Barcelona la «Unió d'Exlibristes Ibérica».El relleu de la torxa de l'exlibrisme ara estava enles mans de Miquel Gras, Jacint Viola, AntoniPach, Joan Baucis, Ricard Bosch i I'artista gra-vador Lluís Garcia Falgás, eufóricament recolzatsper col-leccionistes de primera i segona hora comFrederic J. Miracle, Bartomeu Sigalés, Antoni Dal-mau, Santiago Rosal, Jordi i Josep Monsalvatje,Joan B. Batlle, Hugo Sanner, el gravador RamonBorrell i el mateix Josep Triadó, entre altres. Uany1920 moria a Mallorca el degá de 1'exlibrisme ca-talá, Alexandre de Riquer.

Durant el 1921 i 1922, aquesta segona associa-ció publicó la revista «Pro Ex-libris», de petit for-ma¡ i impresa per Francesc Borras en paper fil dela Casa Guarro amb un tiratge de 150 exemplars.Hereva de 1'esperit dels pioners, vingué a entron-car de manera real amb els seus predecessors dela «Revista Ibérica de Exlibris», encara que perpoc temps, amb el clar objectiu de refer aquellagermanor que desfeu la 1 Guerra Mundial. Lle-gim en el Pórtic de presentació del primer volum(11):

«En veure la nostra Revista la claror térbola delmón agita¡ d'ara, no sols saludem amb efusió sinóque ens agermanem desseguida amb els esperitsfreturosos de !'amor i el pensament salvats delnaufragi o dignificats per la dolor del naufragi (..)(volum restablirl un comerC d'idees que dóna ren-diment d'Eternital. No demanem compradora,sinó devots (..).

Homes de totes les idees, de tots els idiomes,de tots els paisos, homes de la unitat espiritual dela Terra: Aquesta revista és el nostre casal emo-cionan¡; car si en 1'amor al !libre som germana,podeu trucar a la nostra porta i seure entre no-saltres, com en una reunió o un retorn a casa vos-ira».

Articles sobre l'obra dels gravadors Lluís Gar-cia Falgás i Ramon Borrell, Antoni Bulbena -unajove promesa, traspassat ben prematurament- iel dibuixant documentalista Alexandre Cardunets,i mostres de Joan G. Junceda, Lluís Álvarez, An-ton Assens, Joaquim Julibert, Josep Lisbona, An-toni Saló, Joan Gols, J.Sabaté i Joan Vila ens fanadonar d'una important segona fornada d'artis-tes exlibristes catalana que s'havien sumat al cul-tiu d'aquest art.

Al nom d'aquests podríem afegir encara elsd'Emili Ferrer, Francesc d'Assís Galí, Francesc

8

Ex-libris de Lloren4 BRUNET i TORROLLper a Josep Monsalvatje (Pla/1918)

9

Ex-libris d'Ismael SMITHper a Juan Riatlo y Gayagos (Pla/vers el 1917)

Ex-libris d'Antoni BULBENA i MASFERRERper a sí mateix (Plb/1922)

Flos, Xavier Nogués, Josep Pey, Josep Obiols, An-toni Saurí, Emili Terso¡... només per citar algunsdeis més destacats que, si bé no treballaren ambla profusió deis pioners, deixaren mostres d'inne-gable valor.

Cal ressenyar encara dos importants articles defons apareguts en el 1 i 11 volum de la revista «ProEx-libris»:

«La didascália del exlibris» (12), escrit per Jau-me Barrera, qui advocava per fer una história li-teraria de 1'exlibrisme, i I'article «Postguerra i ex-librisme», d'Eduard Molas (13), interessant refle-xió sobre el moment exlibrístic, alhora que en elPórtic del volum 11 A. de Rius Vidal, d'una ma-nera molt ideal, reclamava la importancia del pa-per de I'educació i ntegral deis infants (14), coin-cidint plenament amb els objectius socials delNoucentisme.

Aquest segon i curt període de vida exlibrísticafou només un presagi del que podia haver estatsi les circumstáncies, com sempre, haguessin afa-vorit els objectius proposats.

Ex-libris de Joan VILA (D'Ivori)per a sí rrateix (Pla/1919)

10

Ex-libris de Josep OBIOLS i PALAUper a Pompeu de Quintana i Serra (Xla/1921)

Ex-libris de Joaquim PLA i DALMAUper a F. Esteve Botey ( X2a/1949)

TERCERA ÉPOCALa llavor plantada en el Modernisme i rebrota-

da en el Noucentisme tornó a florir a la meitatdel nostre segle. Així, desapareguda ben aviat la«Unió d'Exlibristes Ibérics» i la seva publicacióla revista «Pro Ex-libris», Catalunya veié renéi-xer en un tercer moment el moviment exlibrísticassociacionista, després d'un llarg període de le-targia de gairebé vint-i-cinc-anys.

De fet, peró, en aquest quart de segle continua-ren creant-se marques i el tema de 1'ex-libris nodeixá de tractar-se en revistes i publicaciones perautors com Feliu Elias, Joan Merli, Carles Sol-devila, Jiménez Moya o Joaquim Renart.

Acabada la lI Gran Guerra (1939-1945) es fun-dava a Madrid 1«Asociación de Exlibristas Ibéri-cos» (1946) que per espai de cinc anys, entre el 1952i 1956, publicó nou números de la revista «Ex-libris». En el període que precedeix, com veurem,a la fundació de l'associació barcelonina 1'any 1951es realitzaren nombroses exposicions per tota lageografia catalana, mostra evident de ('interés peltema, tant per part d'artistes com de col-leccio-nistes. La primera d'aquestes exposicions és la que1'any 1947 realitzaren al Centre Excursionista deCatalunya, de Barcelona, els artistes Ramon Bo-net, Joan Estiarte, Maria Figuerola i Josep M. deRiquer.

Ex-libris de Lluís MALLOL i SUAZOper a Antoni Martínez (Pla/vers el 1950)

11

Ex-libris de Ramon BONET i SINTESper a Emili Vendrell (Pla/vers el 1950)

Ex-libris d'Antoni OLLÉ i PINELI.per a J. Viladevall ( X2a/1954)

L'any 1949, 1'artista gravador Francisco Estevei Botey publicada el llibre «Ex-libris y exlibristas»(15), i és per aquest mateix període que la ¡libre-ria barcelonina «L'Arxiu» de Josep Batlle es con-vertia en el centre neurálgic i mpulsor, altra volta,de I'exlibrisme catalá.

El moment més important d'aquesta tercera eta-pa culminó amb la creació de ('«Asociación de Ex-libristas de Barcelona» (A.E.B.) el dia 11 de fe-brer de 1951 que, pel juny del mateix any, donavallum a una Circular, publicada ininterrompuda-ment per espai de quasi vint anys amb un con-junt de quaranta números (1951-1970). Artífexsd'aquesta tercera hora de 1'exlibrisme catalá lo-ren Joaquim M. Casas, Joan Estiarte, Enric Pei-ró, Ernest March, Josep Batlle, Ángels Ruaix, PauWunderling, Joan Artur Sedó i Agustí Arrojo, totsells membres de la primera junta directiva de I'as-sociació.

1''aparició de la «Circular de la Asociación deExlibristas de Barcelona», a trenta anys vista dela revista «Pro Ex-libris» (1921-1922) i quarantavuit anys de la «Revista Ibérica de Ex-libris» (1903-1906), recollint els fruits de la Ilavor plantada peraquestes, cercava «1'enaltiment i difusió de 1'ex-libris» a través de la germanor universal. És ambaquest esperit que havia estat fundada 1'associa-ció:

Ex-libris de Ricard MARLET i SAURETper a Miquel Vives-Jenny ( X2a/?)

12

Ex-libris de M. Josepa COLOM i SAMBOLAper a Jesús Vallina (X2a/1964)

Ex-libris d'Antoni GELABERT i CASASper a Rafael Masó (X2a/vers el 1950)

«Su finalidad básica es el estudio, desarrollo yexpansión del pequeño grabado, conocido bajoel nombre de ex-libris y que es tan apreciado porlos bibliófilos y coleccionistas (..) Todos los en-tuasiastas y amantes del pequeño grabada tan sig-nificativo y bellamente ejecutada pueden ahora,al agruparse bajo el sello de la A .E.B., mejorarsu intercambio y mantener una más estrecha re-lación con los restantes coleccionistas distribuí-dos por todo el orbe».

La «Circular de la Asociación de Exlibristas deBarcelona», de format 29 x 21 cm. impresa sobrepaper couché en els tallers de Gráfiques Miner-va, de Barcelona, és important no solament pelsseus quasi vint anys d'existéncia (1951-1970), sinóperqué constitueix un bon compendi históric, teó-ric i técnic de 1'exlibrisme catalá des del 1900 capaquí; perqué és un important noticiara gráfic i do-cumental del moviment exlibrístic del nostre paísi de 1'estranger i perqué propició 1'estudi mono-gráfic de 1'exlibrisme en totes les seves vessants iel promocionó a tots els nivells.

Quasi un centenar d'artistes vingueren a engrui-xir les files de primera i segona hora. El gravatxilográfic i calcográfic rebé un gran i importantimpuls per artistes com Antoni Ollé Pinell, EnricC. Ricart Nin, Ricard Marlet Sauret, Joaquim PlaDalmau, Antoni Gelabert, Pere Quetglás, Carles

Ex-libris de Joan ESTIARTE i SAMSÓper a sí mateix (X2a/?)

13

Ex-libris de Teresa COSTA i GRAMUNTper a ella mateixa (P7a/1986)

Puntís o F. Esteve Botey, Teodoro Miciano, LluísAlegre, Jaume Pla, Luis Enríquez de Navarra, Er-nest Furió, Raimon Rossell, Alexandre Coll, Ju-lio Fernández, Frank Alpresa, M. Josepa Colom,Elfi Osiander, Enriqueta Calsina, Joan Barbará...només per a citar alguns dels més importants.

A més d'aquests hem de recordar el nom d'ar-tistes i dibuixants tan notables com Mateu Ave-llaneda, Antoni Batllori, Ermengol Alsina, LluísAlgué, Joan Anglada Villá, Josep Benseny, Ma-ria Cirici, Lluís Mallo¡, Ricard Opisso, P Sanz La-fita, Bartomeu Trias, Ignasi Vidal... qui, amb méso menys dedicació, incursionaren el camp dels ex-libris. Com podem adonar-nos, la história de 1'ex-librisme al nostre país, amb totes les leves impli-cacions, encara está per a fer.

L?c< Asociación de Exlibristas de Barcelona» tin-gué una vida molt activa que progressá a ritmecreixent: Exposicions periódiques d'ex-libris d'ar-tistes nacionals i estrangers, conferéncies, visites...Institucionalitzá el «Premio Sedó Peris-Men-cheta», grácies al mecenatge del seu presidentd'honor Juan Sedó Peris-Mencheta, a fi d'estimu-lar entre els artistes la realització d'ex-libris.

Una de les activitats més significades de l'as-sociació fou la celebració a Barcelona, del 3 al 6de julio¡ de 1958, del VI Congrés Europeu -avuiinternacional- d'Ex-libris, en el que el gravador

Jaume Pla presentó les «Sigles Barcelona», un sis-tema de classificació d'ex-libris segons les técni-ques de realització, avui reconegut internacional-ment. Uánima d'aquest Congrés fou la col-leccio-nista Pepita Pallé i Vachier. Uassociació barce-lonina s'havia fet un espai reconegut i merescuten el concert europeu, mostra evident de la sevaprojecció.

Aquesta tercera etapa clogué vers el 1970 en quédeixá de publicar-se la «Circular de la Asociaciónde Exlibristas de Barcelona». Malgrat que 1'asso-ciació encara existeix, la seva vida és prácticamentnubla. Alguns artistes d'ex-libris continuen treba-llant, sobretot per 1'estranger.

14

Ex-libris de Francesc DRENES i NAVARROper a Maria Ribelles (P7a/1988)

Ex-libris d'Oriol M. DIVIper a Pepita Pallé (X2a/1989)

QUARTA ÉPOCAHan passat vint anys des que paulatinament

s'aná extingint 1«Asociación de Exlibristas de Bar-celona» avui convertida en aquesta quarta etapa,des del mes de gener i per I'esfor~ d'uns quantsentusiastes, en ASSOCIACIÓ CATALANAD'EXLIBRISTES (A.C.E.), amb la voluntat d'am-pliar 1'ámbit barceloní, almenys de nom, de la pos-tra predecessora.

És important constatar que les tres associacionsd'exlibristes que han existit a casa nostra en el queva de segle han estat tres fites significatives -comtres moments forts- d'un moviment que no hamort mai, i que avui torna a donar fe de vida, grá-cies sobretot ala artistes que, amb associació o sen-se, han anat creant ex-libris de manera més omenys abundosa.

Salvant omissions, ens estem referint a RaimonRossell, Elfi Osiander, Enric Clusellas, Jaume Pla,Joaquim Pla, Josep M. Nuet, Joan Vilanova, Ri-card Vives, Antoni Batllori, M. Josepa Colom,Oriol Diví, Roser Agell, Joan Barbará. Volemreferir-nos també al treball notable de gravadorsvalenciana com Luís Enriquez de Navarra, JulioFernández Sáez, Carles Gargallo, Antoni More-no, Joan Genovés i Joan Vicent Botella. 1 1'obratambé d'artistes més joves com Armand MuntésPlácid Boqué, Teresa Costa, Carles Arnau, Víc-

15

tor Oliva, Teresa Viñoles, Lluís Juncosa, GorettiBeaskoa i el que escriu aquestes línies.

En aquest sentit hem d'agrair públicament latasca realitzada per dos artistes barcelonins perhaver estat el nexe d'unió amb el passat recent ihaver mantingut encesa la flama de 1'exlibrismecatalá amb la seva copiosa producció i, sobretot,pel fet d'haver impulsat positivament la creacióde 1'A.C.E.: Oriol M. Diví i Teresa Costa.

La nostra és la trentena associació mundial dedi-cada al tema de l'ex-libris des de les diferents ves-sants de la creació artística, el col-leccionisme o

1'estudi. Curiosament, cal dir que 1'art de l'ex-librisés ben viu arreu del món, sobretot a Europa i, demanera especial, als paisos de 1'Est i al Japó.

Un organisme internacional, E1.S.A.E. («Fédé-

ration Internationale des Sociétés d'Amateursd'Ex-libris»), agermana totes les associacions delmón amb un esperit singularment fraternal, talcom várem poder comprovar personalment el pas-sat estiu de 1988 en el XXII Congrés Internacio-nal d'Ex-libris de Frederikshavn (Dinamarca).Cada dos anys la EI.S.A.E. convoca un Congrés

que se celebra sempre en diferents páisos del món.Els propers seran a Mónchengladbach (Alema-nya)1'estiu del 1990 i a Sapporo (Japó) I'estiu del

1992. Com és evident, cada associació organitzatambé els seus minicongressos, trobades i totesaquelles activitats que considera importants pelseu desenvolupament.

És amb tota aquesta história i aquesta filoso-fia que hem tornat a néixer, impel-lits per la ne-

cessitat de reunir-nos entorn de 1'ex-libris per aconéixer-lo i gaudir-lo millor, crear-lo, coblec-cionar-lo i estudiar-lo. Amics, la nostra associa-ció es proposa de canalitzar tot aixó a través dela publicació que teniu a les mans, volent ésser unreflex de tot el que passi a casa nostra o arreu delmón relacionat amb el món de 1'ex-libris.

Com és evident, a cent anys vista del naixementde 1'exlibrisme modem i ja a les portes del segleXXI, volem enlla~ar passat i futur tot preveientque els nous corrents de 1'art i la nova tecnologiaobriran camins nous al fet vell i bell que són els

ex-libris.

NOTES

(1) Doctor Thebussem (pseudónim): Ex-libris, «Ilus-tración Española¡ Americana», Tom. XIX, n° 8,Madrid 8 de octubre 1875.

(2) Poulet Malassis: Les h'x-libris franeais depuis leurorigine jusqu'á nos jours, París 1874.

(3) Francesc Viñas i Serra: Los Exlibris y sus colec-ciones, «Revista de Gerona», Tom. XX, n° XII,Gerona, diciembre 1895.

(4) Alexandre de Riquer i Ynglada: Ex-libris, «La lec-tura», n° 24, Madrid, diciembre 1902.

(5) Ramón Miquel y Planas: Los Ex-libris y su ac-tualflorecimiento en España, Topolitografía Sal-vat y Cia, Barcelona 1 905.

(6) La data d'aquests viatges ha estat molt debatudaentre els estudiosos de Riquer. El que sí és certés que el contacte amb els prerrafaelites fou de-terminant per a la creació d'exlibris.

(7) El superlibris és com una mena de segell-exlibrisque ornamenta 1'enquadernació de la coberta d'un¡libre.

(8) Alexandre de Riquer i Ynglada: Ex-libris, Barce-lona/Leipzig, J. Thomas i J. Furnó/Gieseche &Devrient, 1 903.Josep Triadó i Mayol: Primer llibre d ex-libris denTriadó, Imp. J. Borrás i F. Mestres, Elzeviriana,Barcelona 1906.Joaquim Renart i Garcia: Els Exlibris Renart, Oli-va Imp. Vilanova i Geltrú, 1907.

(9) Eliseu Trenc Ballester: Les Arts Gráfiques del época modernista a Barcelona, Gremi d'Indús-tries Gráfiques de Barcelona, Barcelona 1977.

(10) Eliseu Trenc Ballester: Opus cit. pág. 107.(11) «Pórtic» de la revista Pro Exlibris, Any I, n° 1,

Barcelona 1921, pág. III.(12) Jaume Barrera: La didascalia del ex-libris, Pro Ex-

libris, Any 1, n° 1, Barcelona 1921, pág. VII-XI.(13) Eduard Molas: Postguerra i exlibrisme, Pro Ex-

libris, Any II, Barcelona 1922, pág. VIII-IX.(14) A. de Rius i Vidal: Pórtic, Pro Exlibris, Any II,

Barcelona 1922, pág. IV.(15) Francisco Esteve y Botey: Ex-libris y exlibristas,

Aguilar S.A. de Ediciones, Madrid 1949.

Ex-libris de Santiago ESTRANY i CASTANYper a sí mateix (P7a/1989)

16

XILOGRAFIAd'Enric CritóforRICART i NIN

A X Y LOGRAPHY by Enric Cristófor RICART i NIN (1893-1960)

Concise biography of Enric C. RICA RT i NIN, catalán engraver, author of the xylographypresented to ¡he founder members of ¡he A .C.E. and which appears on the cover of the firstnumber of «Ex-libris».

XILOGRAFIA de Enric Cristófor RICART i NIN (1893-1960)

Biografió suscinta de Enric C. RICART i NIN, artista grabador catalán autor de la xilo-grafía con que se ha obsequiado a los socios fundadores de la A .C.E. y que figura en la porta-da de este primer número de la revista «Ex-libris».

La xilografia amb la que s'ha obsequiat als so-cis fundadors de l'ASSOCIACIÓ CATALANAD'EXLIBRISTES fou realitzada 1'any 1957 per1'artista pintor i gravador vilanoví Enric Cristó-for RICART i NIN (1893-1960) per a Pepita Palléi Vachier, important col-leccionista d'ex-libris i im-pulsora de l'exlibrisme catalá en la seva tercera eta-pa (1951-1970).

E.C. Ricart comenQá els seus passos artístics alcostat de Francesc d'Assís Galí qui 1'iniciá en1'aprenentatge de la técnica xilográfica, tan carac-terística del nostre Noucentisme i que tan bé en-caixa amb els seus plantejaments, esdevenint undels artistes més significats d'aquest corrent. Méstard cursaria estudis a 1'Escola de Bells Oficis dela qué en seria professor. Fou un dels fundadorsde l'Associació Courbet i en dissoldre's aquestapassá a formar part de les Arts i els Artistes.

La seva primera exposició de pintura data del1 917 a les desaparegudes Galeries Dalmau del ca-rrer de Portaferrissa, seguint les de 1920 i 1923 ales mateixes Galeries; la de 1925 a la Sala Parés;la de 1926 a Mataró i la de 1930 a Reus.

Els seus viatges a Itália i les ¡largues estades aParís afinaren la seva sensibilitat i la seva técnicacom a gravador de la fusta en tota mena de pro-cediments i sobretot el boix «a testa». Fou un mes-tre en la utilització eficaQ del veló, eina que obrediversos solcs al mateix temps sobre la fusta i feu

notables aportacions expressives absolutament ori-ginals.

Entre el 1930 i el 1950 cultivó abundosamentla il-lustració de ¡libres mantenint l'equilibri de lesexigéncies tipográfiques, les decoratives i les re-ferides als propis continguts en obres de Sagarra,Calderón, Diego de San Pedro, Joan Amades, Ho-mer/Riba... D'entre totes sobresurten Carmen, deMérimée (1930), que il-lustrá per a les edicions «LaSiréne» de París. El Quixot (1933), imprés per1'Oliva de Vilanova, per a The Limited EditionsClub of New York i Antoni i Cleopatra (1936-1 938), de Shakespeare, per a la mateixa editorialnord-americana.

Igualment es dedicó al gravat d'ocasió i de ma-nera especial als ex-libris realitzant al voltantd'unes seixanta pulcres xilografies, marcades ambel segell personal de la seva peculiar manera defer i de «dir». Just abans de morir el 1960 rebéel premi d'ex-libris Sedó Peris-Mencheta. Interessatper les lletres deixá unes Memóries inédites i unextens epistolar¡ amb el pintor, arquitecte i críticJ.F. Ráfols.

Agraim a Pepita Pallé la gentilesa que ha tin-gut en deixar-nos el boix que E.C. Ricart li gravóper a estampar-lo i oferir-lo com obsequi a totsels que heu volgut recolzar-nos en la creació de1'ASSOCIACIÓ CATALANA D'EXLIBRISTES.F.O.

1 7

Peteris UPITIS (1899-1989)

Concise review and homage in memoriam of the lettonian engraver Peteris UPITIS, de-ceased in Riga last june.

Pequeño homenaje y breve reseña a la memoria del artista grabador letonio Peteris UPI-TIS, fallecido en Riga el pasado mes de junio de 1989.

Uartista tetó Peteris UPITIS, nascut a Kechs-kaia (Letónia) el 27 de setembre de 1899, fou undels gravadors de fusta més notables de la seva ge-neració. Dissenyá el seu primer ex-libris el 1927i des de llavors n'ha realitzat més de 700.

Uany 1932 es graduó a l'Académia letona de lesArts dirigida per R. Zarins, i des del 1945 fou pro-fessor de xilografia, composició i disseny de lli-bre antic traspassant la seva experiéncia com ar-tista gráfic a tota una generació de futurs artistesno solament quant a métodes i técniques sinó en-senyant també a viure la mágia i ]'aventura de 1'art.

Els seus ex-libris xilografiats es caracteritzen,a més del seu saber técnic, per la poética populardel seus temes, la seva riquesa i conográfica, el seuuniversalisme i la seva inesgotable fantasía.

D'entre ells cal destacar la vintena d'ex-librisgravats sobre el tema del Quixot, molt valorats en-tre col-leccionistes. Justament un dels ex-libris queil-lustren aquest text és el que Peteris Upitis va gra-var en fusta per a sí mateix amb tema cervantí.Es ¡'ex-libris que ens feu arribar la seva filla Ainaamb motiu de la mort del seu pare pel juny d'en-guany. En el¡ s'hi representa el Quixot a cavallbrandant en la seva má dreta un ex-libris i en 1'es-querra un burí, Peina companya del seu treballquotidiá. A més, nit i día -estrelles i sol- t unarosa al seu pas. Tota una simbologia!

La contribució de Peteris Upitis al món de 1'ex-librisme ha estat realment important sobretot sitenim en compte la qualitat i la quantitat de laseva obra. És més, el variat carácter del tema delsseus ex-libris i ¡'abundosa dedicació que n'ha fetal món occidental el converteixen significativamenten un important nexe d'unió entre els paisos del'Est i nosaltres, convertint alhora els ex-libris enun factor d'intercanvi cultural internacional.

Sigui aquest el nostre senzill homenatge a ('ar-tista que fou Peteris Upitis, traspassat a Riga el5 de juny de 1989.

Francesc 4RENES

18

«IN MEMORIAM»

19

NOTICIARI*NOTICIARI*NOTICIAR1

APROVACIÓ DEU<ASSOCIACIÓCATALANAD'EXLIBRISTES»(A.C.E.)

Amb data del 31 de juliol de1989 ha estat legalment apro-vada i inscrita en el registred'associacions de la Generali-tat I'ASSOCIACIÓ CATALA-NA D'EXLIBRISTES, desprésd'haver estat constituida en elmes de gener d'enguany.

En un Estat democrátic laConstitució contempla el dretd'associació. Així, dones, lanostra ha estat aprovada i reco-neguda amb la finalitat de pro-moure l'exlibrisme a casa pos-tra sotmesa, con és natural, alsdrets i deures de tota col-lecti-vitat.

Es amb alegría que us ho co-muniquem a fi que participeud'un goig que entre tots hem fetpossible. Van al davant enaquesta primera etapa i con aprimera junta rectora el profes-sor Francesc Orenes con a caevisible de 1'Associació, formantequip amb Francesc Casanellas,Teresa Costa, Rafel Oromí i Mi-reia Serra.

20

MINICONGRÉSD'EX-LIBRISA NANCY(Franja)

Del 18 al 21 d'agost del prop-passat estiu s'ha celebrat aNancy un minicongrés d'ex-libris per conmemorar el cin-quanta aniversari de la funda-ció de 1«Association FranQaisepour la connaisance de l'ex-libris» (A.FC.E.L.), que trimes-tralment publica el butlletí«L'Ex libris franQais», sota ladirecció de Louis Demeziéres.

Volem deixar constánciad'aquest fet important per aI'exlibrisme francés¡ europeutot remarcant que, eoincidintamb aquesta celebració, Mme.Germaine Meyer-Noirel, unmembre clan i actiu d'aquestaassociació, ha publicat un llibresobre ex-libris que recomanempel seu interés. Es tracta de«L'ex-libris: Histoire, Art,Thecniques», editat per Picard(París, 1989).

Ens unim de cor al goig dela celebració cinquantenária del'associació vena.

II CURS DEDOCTORATSOBRE«HISTÓRIA,TEORIA ITÉCNICA DEL'EX-LIBRIS»

Per segon any consecutiu haestat impartit pel professorFrancesc Orenes durant els me-sos de marQ, abril i maig d'en-guany a la Facultat de BellesArts de la Universitat de Bar-celona un curs de doctorat so-bre «História, Teoria i Técnicade l'ex-libris» per a alumnes de111 Cicle que preparen llurs te-sis doctorals.

El curs, que ha estat seguitamb interés i regularitat pelsalumnes matriculats, ha tractatde I'exlibrisme des de les dife-rents vessants con són la his-tória, la técnica i ele diferentsaspectes socioculturals que im-pliquen.

Donarem comete en el pro-per número dels resultats prác-tics i dels treballs d'investigaciórealitzats per 1'alumnat.

•NOTICIARI

MóNCHENGLAD-BACH(ALEMANYA):XXIII CONGRÉSINTERNACIONALD'EX-LIBRIS

Des que en l'any 1953 varencomen4ar a celebrar-se congres-sos d'ex-libris, primer europeusi anuals i en 1'actualitat interna-cionals i biennals, la EI.S.A.E.-organisme internacional queaplega les quasi trenta associa-cions mundials d'ex-libris- hafixat com a lloc de celebraciódel XXIII Congrés la vila ale-manya de Mbnchengladbach,propera a Colónia, pels dies del30 d'agost al 2 de setembre de1 990.

Conferéncies, comunica-cions, assemblees, exposicions,concursos, visites... i sobretotcanvis d'ex-libris en un climarelaxat de fraternitat, com detota la vida, eón les notes quecaracteritzen un congrés talcom várem poder-ho compro-var en el darrer congrés celebrata Frederikshavn (Dinamarca) elpassat estiu de 1988.

Per assistir només cal subs-criure's i cobrir les despeses.Podeu informar-vos a través de1'associació. És una experiénciainteressant!

EXPOSICIONS D'EX-LIBRISDE TERESA COSTA

La primera exposició d'ex-libris d'enguany en 1'ámbit deles nostres contrades -vaig te-nir 1'oportunitat de participar,el mes de gener, a la «TheWorld Ex-libris Exhibition inShanghai'89», Shanghai, Xina-juntament amb el P. OriolM. Diví-, va tenir lloc a 1'Ofi-cina «Poble Nou» del Servei deBenestar Social de la Genera-litat de Catalunya. Les dadesfóren del 6 al 19 de febrerincloent-hi una conferéncia, eldía 16, sobre el tema amb laidea de difondre l'exlibrismeentre persones interessades.Constituí una experiéncia for-Ga profitosa entre ele veinsd'aquest barri barceloní.

...L'exposicio que . es .dugué .aterme al Foment Martinenc, en-titat cultural que, des del 1877procura la difusió de la cultu-ra en aquest districte barcelo-ni, es muntá sota el títol forQasuggeridor d«Ex-libris... enflor». El tema era la simbolo-gia floral i primaverenca enmolts deis ex-libris dissenyats:arbres, plantes, flors, ocells, pa-pallones... motius, tots ells,al-legórics a aquesta época de1'any de renovació de la natura.

Fou una mostra forja visita-da tant pels socis de 1'entitatcom pels participante de les ac-tivitats que sota el lema de«Festes de Primavera», promoula Secció Cultural. La mostraes pogué visitar entre ele dies20-28 de maig.......................................

DDel 19 al 30de juny, fou pre-sentada una mostra de 1'obramés recent al Cercle ArtísticSant Lluc. Fou inaugurada ambla preséncia del president deI'A.C.E. el Sr. Francesc Orenesi que en ele mote de presenta-ció, feu esment del marc cente-nar¡ i entranyable per la vidaartística barcelonina d'aquellaseu que acollí artistes moder-

nistes com Alexandre de Ri-quer, de qui Aren nom el Tallerde Gravat que es troba en les se-ves instal-lacions. El Cercle en-cara conserva el disseny dellogotip sorgit de les maned'aquest mestre en les arts il'exlibrisme.

La mostra fou ámpliamentvisitada i comentada.

«CATALOGO DEEXLIBRIS DEBIBLIOTECASESPAÑOLAS ENLA BIBLIOTECANACIONAL»

Amb aquest títol i publicatpel «Ministerio de Cultura y laDirección General del Libro yBibliotecas» ha aparegut unimportant volum que dónacomete deis ex-libris que pos-seeix la Biblioteca Nacional deMadrid.

El catáleg, obra de Consue-lo Angulo Fernández, del Ga-binet d'Estampes de la Biblio-teca, i M. Luisa Molina Guerra,de Belles Arts, está prologat perJuan Pablo Fusi Aizpurua, Di-rector de la Biblioteca Nacio-nal.

L'obra d'anys, en les sevesprimeres 590 págines dónacomete de 2.470 ex-libris, un ín-dex d'artistes, col-leccions i unabibliografia final, i les 126 pá-gines següents contenen un bonnombre d'il-lustracions, com-plementáries del text.

Malgrat algunes impreci-sions, es tracta d'una bonaaportació al món deis ex-librisque ajudará a conéixer millor1'exlibrisme de 1'Estat, unabona part del qual es deu a Ca-talunya.

21

Del 22 d'abril al 20 de maigde 1989 la Sala d'Exposicionsde 1'Ajuntament de Palamósacollí una exposició d'ex-librisorganitzada pel Departamentde Cultura de l'Ajuntament, elServei Municipal de Catalá i1'Arxiu Municipal de Palamós.Várem tenir ocasió d'assistir ala inauguració.

Les 150 mostres exposadesformen part de la col-lecció queHug Sanner, un alemany resi-dent a Palamós dedicat a la in-dústria surera, donó al Museu«Cau de la Costa Brava», delque n'havia estat un deis fun-dadors.

Uacurada selecció deis ex-libris exposats, gairebé totaiguaforts, eren obres de reco-neguts artistes alemanys del pri-mer quart de segle: Hans Bas-tanier, Willi Geiger, Joseph Sat-tler, Ferdinand Staeger, Sieg-mund Lipinsky, Max Klinger,Karl Ritter, Hans Volkert, OttoHupp, Felix Hollenberg, OscarGraf, Cáecilie Graf, G. Broel,Hubert Wilm, Otto Ubbelohdei Sepp Frank. També hi figura-ven algunes marques deis pio-ners de 1'exlibrisme catalá: Ra-mon Casals i Vernis, Alexandrede Riquer, Josep Triadó i Joa-quim Renart.

En 1'actualitat, Mireia Serra,(licenciada en Belles Arts per laUniversitat de Barcelona, estárealitzant 1'ordenació i catalo-gació de la col-lecció d'HugSanner, que abasta més d'unmiler d'obres. Més endavantens agradará parlar d'aquesttreball així com del mateixcol-leccionista Hug Sanner, im-portant impulsor de 1'exlibris-me catalá deis anys 1920.

22

El «Taller d'Estudi i Creaciód'Ex-libris» va néixer de la ideaque una difusió didáctica deltema ompliria el buit que sobreexlibrisme hi havia en aquellsmoments. El que jo sabia, po-día i devia ensenyar-ho a altrespersones que volguessin expe-rimentar i crear en aquestcamp. Si més no, donar l'opor-tunitat d'estar-ne informatsteóricament.

Uexperiéncia, amb les sevesdificultats, s'iniciá primer alCentre Cívic «Can Deu» per aconsolidar-se, definitivamentdurant dos cursos, a 1'Oficina«Camp de 1'Arpa» de BenestarSocial, depenent de la Genera-litat de Catalunya.

Finalitzat el curs 88-89, amb1'aprofitament forja singularper part deis alumnes autoano-menats «Grup Troballes», esdecidí exposar els treballs rea-litzats en la mateixa Oficinaque, entre les seves activitatsculturals, inclou aquestes ma-nifestacions. Les dades foren lesque van des del 25 d'abril finsel 22 de maig de 1989. Aquestamostra, per cert molt reeixida,honorá la meva tasca com aprofessora i constituí la millorcloenda pel curs.

Hi participaren Núria Cabré,Manuel Camañes, Carme Gar-cia i EsperanQa Lera. Tots ellasón socia de l'A.C.E. i com javaig dir en els mots de presen-tació de 1'exposició: «Tenim ga-nes de caminar endavant».

Teresa Costa

Uany 1987 i a la ciutat ale-manya de Wiesbaden, es va or-ganitzar un Concurs Interna-cional d'Ex-libris en el que vaigparticipar. Es publicó un mag-nífic catáleg amb els ex-librisseleccionats. Hi havia el meu iarrel d'aquesta publicació, vaigrebre váries cartes. Entre elles,la del Sr. Evgueni Bliumkin,gravador i veí de la ciutat rus-sa de Leningrad. Des de llavors,hem mantigut una correspon-dencia que tingué un primerfruit amb una mostra a Lenin-grad deis meus ex-libris. Aquestfet cm motivó a procurar unacol-laboració més estreta i a be-nefici de 1'exlibrisme en gene-ral.

Donades les bones relacionaque hi havia amb la direcció delCentre Cívic «Can Deu», deldistricte barceloní de Les Corts,i arre( del Taller d'ex-libris queallí vaig iniciar, vaig sol-licitar,oficialment, de muntar una ex-posició amb les obres del Sr.Bliumkin i els seus alumnes degravat. Es dóna la circumstán-cia de que el Sr. Bliumkin re-genta una Oficina de petitaobra gráfica que inclou, natu-ralment, els ex-libris. A últimsdel proppassat mes de juliolse'm va comunicar que el Cen-tre Cívic acolliria l'esmentadaproposta. També es faran cárrecde 1'edició d'un cartel( peranunciar 1'exposició que tindrálloc el mes de mar de 1'any vi-nent.

Aquesta exposició, degut aldinamisme que suposará pelmón exlibrístic, s'inclourá dinsles activitats de l'A.C.E. que hidóna tot el seu suport.

Teresa Costa

EXPOSICIÓ MOSTRA EXPOSICIÓD'EX-LIBRIS D'EX-LIBRIS DEL D'ARTISTESA PALAMÓS «CRUP LENINGRA-

TROBALLES» DENCS ALalumnes del «Taller CENTRE CÍVICd'Estudi i Creació «CAN DEU» (Lesd'Ex-libris» Corts-Barcelona)