Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Formació Professional · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció · L’entrevista

Nú

m. 9

4O

ctu

bre

2013

Èp

oca

III

el Cr!t

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4

Primària . . . . . . . . . . . . . . .6

Secundària . . . . . . . . . . . .10

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .14

La Teca de la Mediateca . . .15

L’entrevista . . . . . . . . . . . .17

Formació Professional . . . . .20

Mou-te . . . . . . . . . . . . . . .24

Extraescolars . . . . . . . . . . .26

Reporters en acció . . . . . . .27

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

US DESITGEM UN BON CURS 13-14!

Realització:

Esther CarnicerPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Anna AgustíTeresa SanmartínDavid MasMarina FernándezRamon Bracons

Fotografia portada:

Mestres de P-3

3

Ed

itorial

CONSCIÈNCIA SOCIAL I EDUCATIVA

Sembla clar que la professió docent viu mo-ments en els quals ha d’estar a l’aguait davant lescontínues amenaces als seus drets. Una societatque vol ser neta, noble, culta, rica, lliure, desvetlladai feliç cal que valori els seus mestres i en respectiels seus drets. Un poble que valora els seus mestresinverteix en si mateix.

En contrapartida, però, cal que els docentstinguin molta cura dels deures que els pertoquen.Deures que van entreteixits amb els d’altres instàn-cies com la família, les autoritats educatives, elscentres de treball, els poders públics o la comunitaten general. Parlem de deures com els següents:

El deure de reconèixer i donar valor al dret de lespersones a l’educació. Al marge del que puguin feraltres instàncies, el docent ha de maldar per adop-tar compromisos amb una concepció democràticade l’educació, que remogui els obstacles per ex-pandir tot el potencial d’aprenentatge de cadaalumne, al marge de la seva condició social, lesseves capacitats, les seves motivacions... amb l’ob-jectiu de fer, des de la docència, una societat méshumana, més democràtica i més equitativa. L’obligació de mantenir desperta una consciènciasocial i educativa crítica, d’estar atents a les dinà-miques socials, de conèixer els entrebancs peravençar en l’educació dels nens, d’eliminar allò quefa que l’escola sigui un mer reproductor de desigu-altats, de fer de l’alumne el protagonista del seufutur. Cal entendre la professió com un servei a lasocietat, si cal, mostrant que altres maneres de viurei d’organitzar-nos són possibles.El deure de tenir cura, de fer-se càrrec, d’atendre ipersonalitzar l’educació de cada alumne. El mestreha de desenvolupar determinades capacitats, sen-sibilitats, formes de treballar que el portin a establiruna mena de pacte moral individualitzat que permetiestablir relacions positives amb els alumnes, creantaquella sensació entre els nens i nenes que hi haalgú que s’interessa per ells.

El deure de fomentar les relacions a l’aula, generantcomplicitats, compartint esforços, creant vinclesafectius entre companys, fent que cadascú se sentiescoltat i sàpiga escoltar i es vulguin engegar ini-ciatives individuals o col·lectives.El deure del docent de desenvolupar els seus propisconeixements professionals i d’aprofundir les sevesdirectrius morals, amb el convenciment que la so-cietat actual viu en permanent canvi davant del qualcal saber reaccionar i no deixar-se angoixar. Cal quel’entorn faciliti aquest aprenentatge continuat del do-cent i que aquest vegi les possibilitats d’aplicació dela formació que fa i que el dia a dia a l’aula sigui unaoportunitat per anar creixent professionalment. El deure de creure i exercir una ètica democràticacomunitària amb el benentès que el docent ha departicipar en la vida del centre i en el seu projectepedagògic, amb la convicció que aquelles maneresde relacionar-se que es consoliden a l’escola podentraslladar-se després a fora. La llibertat de càtedrano ha de ser una excusa per amagar-se en l’indivi-dualisme. El docent ha de ser capaç de participar enprojectes conjunts, ajudar a generar relacions so-cials i intel·lectuals que provoquin el desenvolupa-ment professional tant d’ell mateix com dels seuscompanys.I, per altra banda, el docent té el deure d’obrir-semés enllà de les parets del centre, anant a altres es-pais d’aprenentatge i fent participar altres agents so-cials en l’educació de tots els nens i nenes, nois inoies.

I, en la situació actual, i no menys important, eldeure de no defallir en reclamar que el consens, laprofessionalitat i una mentalitat de llarg termini si-guin les eines amb les quals es legisli en temes d’e-ducació. De la mateixa manera que a ningú se liacudiria deixar-se aplicar el bisturí per algú que nofos metge, hem de demanar que determinats polí-tics facin un pas enrere i deixin l’educació en mansdels professionals.

F. Xavier Ambròs i IllaDirector Gerent

4

Infa

nti

lLES NOSTRES MASCOTES

Pares i mares,Les mascotes han arribat a les nostres classes. Voleu veure les fotos? Connecteu-vos a lapàgina web de l’escola.En Pep, la Lina, en Pipo i en Sami tenen moltes ganes de venir a passar una tarda-nit acasa vostra. Teniu les màquines de fer fotos a punt? És un moment màgic pels vostresfills/es.

P-3

SALA DE JOC SIMBÒLIC P4

Els nens i nenes de P4 anem ajugar a la sala de jocs. Aprenema jugar compartint i ens ho pas-sem molt bé a les disfresses,les curses de fórmula 1, fent de“senyus”, comprant, cuinant...Ens agrada moltíssim aquestaestoneta de joc i l’esperem ambil·lusió cada setmana.

P-4

5

Infan

tilJA TENIM NOMS A LES CLASSES DE P5

Meteoròlegs, cuiners , astronautes i veterinaris us donemla benvinguda al nou curs de P5 , 2013-2014 . Com podeuveure ja tenim nom i estem coneixent durant aquests diesel nostre respectiu ofici.Bon curs !

Mestres de P5

6

Pri

màr

iaENS AGRADA ANAR A PRIMER...

Els nens i nenes de 1r ja som molt grans i us volem ex-plicar algunes coses noves que fem aquest curs...

1r Primària

7

Prim

ària

RECORDS D’ESTIU!!!

Els de tercer hem fet un recordatori cada dia d’a-questes vacances. Ens hem explicat com han estatde divertides perquè hem anat a llocs molts dife-rents. La majoria hem anat a la platja i a la piscina a ba-nyar-nos i estar ben fresquets en aquests dies detanta calor. Alguns hem fet excursions per la munta-nya i ens hem banyat en les aigües fresques delsrius.D’altres hem anat a països més llunyans d’aquí ,com per exemple, Mèxic, França, Alemanya, Itàlia,Portugal... Alguns hem estat visitant els familiarsque viuen a Cuenca, Sòria, Peñíscola ...I per acabar les vacances, a Granollers se celebra laFesta Major.Per la Festa Major ens ho hem passat molt bé per-què fan molta gresca i activitats molt variades. Al-guns nens i nenes som dels Blancs i d’altres delsBlaus. Aquest any els guanyadors van ser els Blausperò per poca diferència.

Ara tot això que hem anat explicant i que hem viscutens ha quedat en els nostres records que segura-ment seran inoblidables.

3r primària A

ENS FEM MASSATGES

2n primària

8

Pri

màr

iaHEM TRIAT DELEGATS

Quan feia ja uns quants dies que havia co-mençat el nou curs, la Núria, la nostra tu-tora, ens va dir que els que volíempresentar-nos com a delegats , ens pre-paréssim la nostra campanya.El divendres 20 de setembre, alguns nensi nenes van portar i ensenyar els seus car-tells de propaganda i van fer els seus res-pectius discursos. Tothom ho haviapreparat molt bé.Ens van deixar una setmana per pensarqui volíem votar.Finalment va arribar el dia d’escollir els de-legats. Primer la Núria ens va passar unpaper a cada un per a què escrivíssim elnom dels companys que havíem elegit. Totseguit vam apuntar els noms dels nensque es presentaven a la pissarra i vamanar posant ratlles al costat a mida queanaven sortint. Vam comptar els punts i elsdos nens que en tenien més, la Clara Bus-quets i el Ferran Mogas, van convertir-seen els nous delegats.A continuació els delegats de l’any passatvan fer l’acte d’acomiadament i donant-seles mans van presentar els nous delegats.Aquests van fer un petit discurs davanttota la classe.Els nous delegats estan molt contents i in-tentaran fer molt bé la seva feina!!!!Visca els delegats de 4tD.

Clara Busquets4t D Primària

9

Prim

àriaJA ESTEM A 5è

Anar a 5è, no només significa pujar un pismés, significa assumir molta responsabili-tat i esforçar-se cada dia una miquetamés. Quan marxem no podem deixar resal calaix, ho hem de guardar tot als pres-tatges. Aquest any tenim molts més deu-res dels que teníem el curs passat. Elsque es queden a dinar tenen tres quartsd’hora d’estudi per avançar deures, ja novan al pati de dalt com a tercer i quart.Aquest any pugem un pis més i ens can-sem més; és clar, amb més deures i méspes a la motxilla... Els delegats no només serandelegats per 5è sinó que també ho seranper 6è.

A anglès fem un projecte de cada tema, icada setmana , fem mitja hora de parlaren anglès. A la fira de la solidaritat d’a-quest curs ja no cantem , sinó que realitzem algunes activitats. A 5è tindrempollets per cuidar i estudiar (si neixen).5è és molt més dur que quart i per aixòens hem d’esforçar molt més.

ELS DELEGATS I DELEGADES DE 5è

ÚLTIM CURS

Ja som els grans de l’escola, tenim mésresponsabilitats i també s’ampliaran elsnostres coneixements.El canvi de 5è a 6è encara no ens haafectat gaire, però ja ho notarem a mitjans de trimestre, quan tinguem mésdeures.No hem fet eleccions de delegats perquèel càrrec dura dos anys.Aquest curs ens vacunaran, una cosaque l’any passat no ens ho van fer i ésnou per nosaltres.La majoria hem tingut nens nous a laclasse.A sisè ens estem preparant per l’ E.S.O.

Al tercer trimestre anirem de colònies a laMolina i parlarem en anglès.Esperem superar aquest curs sensegrans dificultats.

Delegats de 6è

Pol Rodríguez i Judith Rodríguez (6èA)Xavier Caballero i Cristina Cano (6èB)

Eric Casellas i Georgina Busquets (6èC)Lluc Corbera i Berta González (6èD)

10

Sec

un

dàr

iaJA SOM A PRIMER D’ESO!

Quasi tothom diu que el canvi de primària al’ESO és molt gran, jo de moment no l’henotat gaire. Encara que entrem més d’hora alcole, tenim més matèries, no és un canvi moltgran... M’agrada tenir dues tardes lliures, aixípots fer els deures amb temps, i fins i totavançar deures per si un altre dia tens activi-tats extraescolars. M’agraden també els pro-fessors que tinc. El tema de l’optativa està béperquè et dóna l’oportunitat d’aprendre o mi-llorar matèries.

Hi ha gent que pensa que tenim una male-dicció perquè a dia d’avui ja són tres les per-sones que s’han trencat un braç o un peu...En fi... 1r d’ESO m’agrada.

Laia Jové1rESO C

POEMES MATEMÀTICS 1r D’ESO

Llegeix amb atenció els poemes

matemàtics i resol la pregunta que et

formulen

La Formiga

De sobte 1 formigadecideix robar la figa

La figa que aquells 2 cargolsguardaven sota les colsMirant estaven 3 pardals

que avisen als guàrdies forestals4 d’ells són ocells

i 5 són espantaocellsLa formiga 6 vegades demana perdósuplicant que no la posin a la presó

Accepten els seus perdons a canvi de 7 petons.

Anna Varela 1rA ESOFes la suma de les potències al quadratdels nombres parells que hi apareixen.

Per ser feliç a la vida

Per ser feliç a la vidahas de tenir en compte això:

1.A la teva família mai has de dividir.

2.Resta les teves penes i dolors.

3.Multiplica les teves amistats.4.Suma les teves alegries

i bons moments.5.Mai divideixis un amor.

Laia Sala Bucosa 1rC ESO

Divideix el nombre 5567 entre 41, i ves fentoperacions en el mateix ordre que elpoema, però recorda, has de començar perla resta, i no fer la primera divisió, perquècompta amb què ja l’hauràs fet al principi .Només hi ha una condició, el nombre quefalti per completar l’operació ha de ser el 41.

11

Secu

nd

àriaEl meu poble.

Dues acadèmies d’idiomes,tres escoles per estudiar

i sis parcs per jugar.

Deu carrers ben llargs,quatre ponts per travessari una via de tren per viatjar.

Tres forns de pa,cinc restaurants per menjar

i quatre cafeteries per esmorzar.

Un museu per visitar,tres llibreries on trobar material

i dos supermercats on de tot pots com-prar.

El meu poble t’acabo de presentari t’espero si el vols visitar.Ariadna Pascua 1rB ESO

¿Quin resultat aconsegueixes sumanttots els nombres imparells?

SUMAR

Dues mans fan més que una,quatre cors senten més que dos,

dues emocions són menys que tres.

Quan s’uneixen vint mans,s’uneixen vint ànimes,

quan passa això vol dir que, diferents persones tenen un sentiment en

comú.

Si sumem esforços, emocions, empenta,ganes,

ningú ens impedirà arribar allà on volem,en canvi l’odi, enveja... resten,

sempre s’ha de pensar en positiu que ésel que suma.

Martí Alba 1rD ESO

¿Quant sumen tots els nombres quesurten a la poesia si els multipliques per

dos?

Hola, som tres alumnes que hem vin-gut aquest any a l’escola a 1r i 2n ESO. Elstres anem a la USEE, que és una classe onfem els estudis escolars més a poc a poc ien un grup més reduït cosa que fa que pu-guem aprendre millor. El primer dia de cole,estàvem molt nerviosos perquè no sabíemcomo seria l‘experiència, i si ens adaptaríemals companys i als nous professors.

Tothom ens ha fet sentir molt bé i ensagrada poder rebre l’ajuda que ens donendes de l’escola. Ja podem dir que de mo-ment, l’escola ens agrada molt i que hemfet molts amics cosa que ens posa molt feli-ces. Pensem sincerament que ens aniràmolt bé i aprendrem molt, ja que tenim moltail·lusió per millorar en les coses que més enscosten i que no sabem. En tenim ganes!!

Laura, Bianca i Christian

NOVA ETAPA

POEMES MATEMÀTICS 1r D’ESO

12

Sec

un

dàr

iaOTRA VIDA PARA CRISTINA

En la assignatura de caste-llano del GR nos han hecholeer un libro de la editorialAnaya titulado Otra vida para

Cristina y escrito por MartaRivera de la Cruz.Este libro trata de una niña,Cristina, que pierde a sus pa-dres en un accidente decoche. Al quedarse huérfanase va a vivir con su tio Fede,aunque al cabo de unosmeses se traslada de Madrid

a Ribadeo y se hace cargo de Cristina su tía Vir-ginia.

Allí, en Ribadeo, conocerá a una chica, Sara, lacual al final se convertirá en su mejor amiga. Cris-tina conoce también al hermano mayor de Sara,que es muy guapo y atractivo. Vivirá una serie deaventuras, entre otras, descubrirá por qué sumadre y su tía no se hablaban.Al final de la historia, la protagonista vuelve a serfeliz al lado de su tía.Es un libro que me ha gustado mucho ya quedesde el principio te intriga y quieres saber quépasa, no puedes parar de leer hasta que te loacabas, os lo recomiendo.

Serigne Sylla2n ESO D

SORTIDA DE CONVIVÈNCIA 2013-2014

El dijous 3 d’octubre, vàrem anar a Cardedeu d’ex-cursió amb totes les classes de tercer d’ESO. El sentit de la sortida era per poder-nos conèixer itenir més bona relació amb tothom, ja que en totalsom 120 alumnes.A les nou del matí vàrem agafar el tren i ens vaportar cap a Cardedeu. Un cop allà vàrem esmor-zar a un parc i després vàrem anar a fer la ruta finsa Sant Hilari de Cardedeu, que és una ermita de lamuntanya. Quan vàrem arribar, ens vam distribuir en cinc

grups d’unes 20 persones aproximadament de di-ferents classes i vam fer jocs de camp, com perexemple: jugar a matar, el mocador...Cap a les dues vam dinar allà dalt de la muntanyai després vam tenir temps lliure per fer el que vol-guéssim. A les tres de la tarda vam començar a baixar. Finalment vàrem arribar a les 16:30. Va ser una sortida divertida i va servir per poderconviure millor amb tots els tercers.

Berta Gavaldà 3rA ESO

13

Secu

nd

àriaUN MATÍ DE CINEMA I UNA TARDA MOGUDETA!

El darrer dijous dia 3 d’octubre, tot 4t vamanar al cinema. Vam veure la pel·lícula titu-lada “JOBS” que tracta sobre la vida delcreador d’Apple Steve Jobs. Ell va tenir mol-tíssims èxits, però la pel·lícula demostravaque no tothom té èxits, sinó que fins i tot elmés ric de tots, en el passat, ha tingut moltsfracassos per arribar on es troba ara. Pot-ser la moralitat de la pel·lícula era aprendreque no tothom que fracassa és un fracas-sat, i no tothom que té èxit és una personaamb èxit.Després de sortir del cinema, vam anar ca-minant tots junts fins al parc de la Torreta;en arribar vàrem tenir una estona per men-jar, i una altra per relaxar-nos i gaudir de latirolina. Quan van ser aproximadament les3 els professors ens van explicar una gim-cana que ens tenien preparada. Consistiaen què ells ens donaven un mapa del parcon hi havien assenyalades les pistes, i ha-víem de memoritzar unes paraules, i dir-lesal professor que toqués, si ho dèiem bé, acontinuació teníem una prova física, perexemple, una consistia en fer una piràmidehumana, o una altra que havies de passarun boli, i l’únic que tenies eren dos llapis,aquesta era complicada! Quan vam acabarla gimcana, va tocar recollir les nostrescoses, i anar cap a l’escola, perquè el dia jahavia acabat! Va ser un dia molt dinàmic, ivam aprendre diverses coses molt interes-sants.

Ana de Aquino4tA ESO

14

Bat

xill

erat

BATXILLERAT, A NEW EXPERIENCE

I am a student who has just started the first year ofBatxillerat “Social Humanistics”. This has been thefirst year that we have been able to mix subjectsfrom different types of Batxillerats, which is goodbecause the combination adapts more to ourpreferences.

Apart from all the compulsory ones, we have beenable to choose up to four of the following subjects:French, Economics, Business Economics, Maths,Psychology, Latin, Literature and “Training in acompany”.

There are things which are more or less the sameas in the previous years. For example, we have atutor and different teachers for each subject andclass representatives.

However, there are things which have changed:there are many more girls than boys in our class,we must work much harder and we have three freeafternoons instead of two.

During the next two years we will have to make abig effort and be very determined but in the end wewill see that all this has its compensations and isworth it. So we must not forget the school’s motto:“Effort, the key topersonal growth”.

Elizabeth Vey1rB batxillerat

We are five students of the 1st year of scientificand technological Batxillerat. We started twoweeks ago and now we are going to tell you aboutour new experience.

To start with, this year we do less hours ofcommon subjects because we have to cut to thechase and work more on specific subjects that arenecessary for our future degrees. As we like thesesubjects and we have a ball practicing them, wecan get better results even though we have to workharder.

Secondly, some subjects like ‘’Ciutadania’’ are nowout of the picture because, for example, we domore hours of English, one of the most useful subjects for our future.

In addition, we have started new subjects like philosophy and CMC (science for thecontemporary world) where we can do interestingreflections about our life and the world. In biology,chemistry and technical drawing we can do practical activities so we can understand betterwhat the subject is about and also experiment thetheoretical part.

To sum up, we are more autonomous and we areat liberty to take decisions about some of the activities we would like to do in some subjects. Weknow it is harder than ESO but, with effort,everyone will be able to achieve their goals.

Maria Ramal, Queralt Castells, Jordi Viñas, JordiMayol i Max Pinet.

1rA batxillerat

15

BENVINGUDA A LA BIBLIOTECA I MEDIATECA DE L’ESCOLA

L’equip de mediatecaris us dóna la benvin-guda al nou curs. Aquest curs l’equip de me-diatecaris a secundària som l’Olga Robado,la Judit Sánchez, i en Lluís Baella i la PilarJarque i a primària la Rosa Menéndez i laPilar Jarque.Ja sabeu que tant la biblioteca com la me-diateca són espais on alumnes, professors itambé pares, podeu venir a treballar, buscarinformació i agafar material en préstec. Ja sabeu que els alumnes d’infantil i primàriateniu la biblioteca oberta en horari extraesco-lar cada dia de les 5 a les 7 de la tarda. Pelque fa a la mediateca aquesta està obertacada dia de 8 a 9 del matí, les tardes dels di-lluns, dimarts i dijous de 5 a 7 i les tardes delsdimecres i divendres de 3 a 7 de la tarda. A la mediateca/biblioteca podeu trobar unagran varietat de material per fer els vostrestreballs i per passar-ho bé una estona. Nos-altres us podem ajudar a cercar allò que esteubuscant i a orientar-vos en les vostres feines.

Els diferents recursos de la mediateca elspodeu trobar també al blog “La teca de la me-diateca” que el trobareu a la plataforma del’Escola Pia Granollers.En aquest blog podeu trobar totes les nove-tats, enigmes,fotobiblio, autors a l’escola,samfaina de contes,...Us esperem a tots!

La T

eca de la M

ediateca

RECOMANACIÓ DE LLIBRES

Us proposem novetats que han arribat a la mediateca:

Wonder

La veritat sobre el cas harry Quebert

La llista dels meus desitjos

Las lágrimas del asesino

L’assassí de la corbata

Brúixoles que busquen somriures perduts

Endevinalles monstruoses.

Esperem que podeu gaudir d’aquests llibres!

16

La

Tec

a d

e la

Med

iate

ca Cada inici de curs, els alumnes de primer d’ESO, tercer d’ESO i primer de batxillerat, pas-sen per la mediateca a fer una activitat per poder fer un bon ús d’aquesta. Mitjançant aquestes activitats i les explicacions dels mediatecaris, els alumnes aprenen aser autònoms quan vénen a la mediateca, la qual cosa és important perquè també els per-met ser autònoms en qualsevol biblioteca que visitin, ja que els criteris d’organització deles biblioteques escolars són els mateixos criteris que utilitzen les biblioteques públiques.

VISITES D’INICI DE CURS A SECUNDÀRIA

17

Tinc 17 anys. Vaig néixer a Granollersi visc a Corró d’Amunt, Les Franqueses delVallès. Sóc estudiant de dansa clàssica. Als15 anys vaig començar a estudiar dansaclàssica a l’Escola ballet David Campos.Gràcies a la beca rebuda, aquest estiu hepogut participar a l’IBStage Barcelona 2013.M’agradaria dedicar-me a aquest art.

¿ Quan t’inicies en el món del ball?

Aquesta passió per la dansa ja ve deben petit, quan jo mateix li vaig dir a la mevamare amb tres anyets que m’apuntés a l’Es-bart Dansaire de Granollers. Fins a mitjansde tercer de l’ESO em vaig anar plantejant lapossibilitat d’anar a l’Oriol Martorell i a l’Ins-titut del Teatre a aprendre una mica més dedansa, però fins que el meu professor demúsica Josep Maria Sauret del Conservatoride Granollers no em va oferir l’oportunitatd’anar a fer una audició per entrar a una es-cola de Barcelona de dansa clàssica, su-poso que mai hagués començat a fer dansaclàssica com a tal. Per tant, gràcies al meuprofessor de llenguatge musical vaig poderfer una prova a l’Escola de Ballet DavidCampos, on posteriorment em van acceptari a partir d’allà he anat continuant fent audi-cions i anant a diferents escoles per ampliarla meva formació i aprofitar al màxim el queno havia pogut fer abans.

¿Quin tipus d’estudis segueixes?

A part dels estudis escolars que actu-alment estic fent (2n de Batxillerat social-hu-manístic), estic cursant els estudis reglats dedansa clàssica que m’ofereix l’Escola DavidCampos on a cada trimestre ens avaluenper comprovar si anem progressant o ensestanquem. Tot i així m’agradaria poder se-guir alguns estudis més de dansa clàssicacom els que ofereix l’Institut del Teatre peròno és compatible amb el que estic estudianti fent ara mateix.

Posició final de la variació d'Albercht delII acte del ballet de Giselle

LA DANSA REGEIX LA MEVA VIDA L’en

trevista

18

¿Quant temps hi dediques a la setmana?

Actualment hi dedico al voltant d’unes17 hores setmanals comptant els dissabtes.Aquest any a part d’anar a l’Escola BalletDavid Campos he rebut una beca per estar auna companyia juvenil que assaja els dissab-tes de 10:00 h a les 16:00, aproximadament.Sé que són moltes hores però si realmentvols dedicar-te a aquest món n’hauries de fermoltes més i és per això que normalment noem queixo ja que faig una cosa que a mi m’a-grada i que em servirà pel meu futur. Tot i aixíencara em queden hores per fer piano, an-glès i anar a l’Esbart Dansaire de Granollers!

¿ On segueixes aquests estudis?

Aquests estudis els segueixo a l’Es-cola Ballet David Campos i a la companyia ju-venil Tour Jove Ballet. Dues grans referènciesde la dansa clàssica arreu de Catalunya.

¿Quin és el teu nivell?

Exactament no sabria respondre laresposta. El meu nivell segons l’escola BalletDavid Campos és sisè d’intermig i pre-pro-fessional, però això no vol dir res ja que tumateix has de saber el nivell que tens i commillorar i treballar el que et falta. Personal-ment considero que tinc un nivell estàndard,no sóc ni molt bo ni molt dolent però cada diam’esforço més per arribar a ser professionalo avançat en el món de la dansa clàssica.

Sabem que t’han donat una beca...

Sí exactament dues. La més importantde totes va ser per anar al curset internacio-nal IBStage Barcelona 2013, un curset on hihavia els millors professors del món de ladansa clàssica i els millors ballarins o ex-ba-llarins donant classes, com Xiomara Reyes,Julie Kent, Rinat Imaev, Irina Kolpakova, Vla-diem Semionov, etc. Però això no va ser l’ú-nic també vaig tenir el plaer d’estar amb lesmillors promeses de la dansa clàssica que hiha actualment com Angelo Greco, Juliet Do-herty, Blake Blasser, etc. És a dir era un cur-set dedicat a la millora de la formació de jovesque es volen dedicar a aquest art.

A part de conèixer i poder tenir l’opor-tunitat de fer classe amb aquestes magnífi-ques persones i de gran inspiració per mi,vaig poder conèixer i fer-me amic de moltagent provinent d’altres països com d’Itàlia,França, Bèlgica, Japó, Xina, Canadà, EstatsUnits, etc., un conjunt de noves amistats in-ternacionals.

L’altra beca que em van donar és peranar a ballar els dissabtes a la CompanyiaJuvenil “Tour Jove Ballet”, amb seu a l’Institutdel Teatre de Barcelona. A més del perfeccio-nament de la tècnica tant clàssica com artís-tica m’ofereix l’oportunitat de participar endiverses gales, espectacles i concursos.

L’e

ntr

evis

ta

19

Suposem que això per a tu ha estat un

moment significatiu a la teva carrera ar-

tística...

I tant! No tant sols m’ha ajudat a per-feccionar la meva tècnica tant clàssica comartística, sinó que també m’ha proporcionati creat nous valors i sentiments que maipodré oblidar al llarg de la meva vida. Cadadia que hi anava em pensava que era unsomni, no podia creure que pogués com-partir classes i moments amb els professorsque tant admiro i amb companys que sem-bla que siguin virtuals ja que només elsveus amb vídeos del YouTube. Per tant, permi va ser una experiència inoblidable i in-descriptible en tots els aspectes.

¿Quin ressò se n’ha fet de tot això?

Precisament no em pensava que tin-gués tant ressò perquè al nostre país aixòde la cultura sembla que ho tinguin oblidat,que no existeixi, però durant aquest cursetvan venir diverses televisions com TV1,TV3, 8TV, BTV, a gravar i a comunicar alsespectadors la feina que es duia a terme aaquest curset, i fins i tot va sortir comunicata diferents diaris com “El País” i “La Vangu-ardia”.

A part de tot això, Ràdio Granollersem va voler fer una entrevista per mirar defer entendre millor la vida d’un ballarí i elque suposa anar a un curset com aquestals seus oients i a ells mateixos.

¿ Què t’aporta el ball a la teva vida?

Per mi el ball no és tant sols un art,és un sentiment dins meu que m’acompa-nya durant tot el dia i la nit, mai el deixo debanda i sempre estic pensant en ell. Aquestsentiment a la vegada és portador de mol-tes emocions però mai d’insatisfacció; amés la tècnica del ball (disciplina, concen-tració, ordre, esforç...) l’aplico a diari en totel que faig. Per tant puc dir que la dansa re-geix la meva vida.

Tot i això m’agradaria agrair alsmeus pares i familiars que m’han ajudat acrear aquesta estima per la dansa clàssicacom per qualsevol tipus, i per l’esforç queper ells suposa que jo pugui fer una de lesarts que més m’estimo en aquest món.

Moltes gràcies Salvador i molta sort

L’en

trevista

20

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal

21

Fo

rmació

Pro

fession

al

22

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal

23

Fo

rmació

Pro

fession

al

24

Mo

u-t

eELS MONITORS DEL MOU-TE PLANEGEN EL CURS A PINETA

El dijous dia 5 de setembre els monitors vamanar a passar uns dies a la Vall de Pineta, Piri-neu aragonès, per preparar el curs Mou-te.El primer dia vam sortir de Granollers direccióPeralta de la Salt, per fer una visita cultural alpoble on va néixer Sant Josep de Calassanç.Allà ens van acollir els escolapis, els quals ensvan explicar amb més detall la vida del fundadorde la nostra escola i ens van ensenyar la sevacasa convertida en església. Després de dinarvam continuar la nostra ruta cap a la casa de Pi-neta, on ens vam instal·lar.Durant l’estada vam fer vàries reunions per de-cidir com ens repartíem i el calendari d’enguany,i cada grup de monitors va preparar el seu cursde Mou-te. Un cop tot preparat vam posar enpràctica entre nosaltres les activitats que havíempensat per realitzar amb els grups per tal decomprovar que serien les més adequades per acada edat. Durant el temps lliure vam aprofitartambé per fer visites culturals als pobles del cos-tat i excursions per la muntanya.Creiem que aquestes colònies ens han ajudat acréixer com a monitors i a obtenir un altre puntde vista sobre com s’organitza un curs Mou-te.Ja ho tenim tot preparat, amb noves activitats iexperiències... Ara només hi faltes Tu!

Monitors Mou-te

25

Mo

u-te

26

Ext

raes

cola

rsJORNADA DE FORMACIÓ EDUCADORS

D’EXTRAESCOLARS I MENJADOR

El passat 14 de setembre els educadors i educadores d’activitats extraescolars varenparticipar en la XI Jornada de formació d’educació no formal. Aquesta es va celebrar al’Escola Pia de Sarrià amb més de 200 participants.

27

Rep

orters en

accióCONVIVÈNCIES 1r D’ESO

SORTIDA A LA RIERA DE VALLCÀRQUERA

El dia 16 d’octubre els alumnes de2n A i B vam anar a fer una excursióa la riera de Vallcàrquera, per estu-diar els animals invertebrats.La sortida va durar un matí.Vam fer diferents activitats com me-surar les característiques del riu:temperatura, profunditat, velocitatde l’aigua.... Una altra activitat vaser agafar invertebrats del riu peraixí poder veure la contaminació del’aigua.Alguns vam caure al riu. Va ser moltentretingut i vam aprendre molt.

Classe de 2n A ESO