Olivier Messiaen

Quartet per la fi del temps

Introducci

Durant la Segona Guerra Mundial Messiaen, que lluitava amb les forces franceses, va ser empresonat pels nazis el

1940 a Nancy, i posteriorment el van traslladar a un camp de presoners a Grlitz (Polnia), l'Stalag VIII A.

En aquest camp de presoners va conixer tres msics (Jean Le Boulaire, viol, Henri Akoka, clarinet, i tienne

Pasquier, violoncel). Messiaen va escriure un trio perqu el toquessin, per finalment aquest trio es va convertir en

un dels vuit moviments del Quartet per la fi del temps, per a viol, clarinet, violoncel i piano, instrumentaci del tot

inusual en la histria de la msica clssica.

Aquests msics van estrenar el quartet a l'Stalag VIII A el 15 de gener de 1941, davant d'uns 5000 presoners. D'aquell

concert Messiaen va dir: "mai m'han escoltat amb tanta atenci i comprensi".

Messiaen va concebre l'obra com una srie de meditacions, totes elles sobre un passatge de l'Apocalipsi de la Bblia

(10, 1), en qu en una de les visions de Sant Joan aquest veu un ngel que anuncia la fi del temps.

El Quartet

El Quartet est estructurat en vuit moviments. Els set primers estan relacionats amb els set ngels de l'Apocalipsis de

Sant Joan, i el vuit s una lloana del compositor a la "inmortalitat de Jess". A continuaci hi ha uns petits

comentaris de cada moviment:

Litrgia de Vidre

Vocalitzaci, per l'ngel que anuncia la fi del temps

Abisme dels ocells

Intermedi

Lloana a l'eternitat de Jess

Dansa del furor per les set trompetes

Garbuix dArcs de Sant Mart, per l'ngel que anuncia la fi del temps

Lloana a la inmortalitat de Jess

Litrgia de Vidre:

Messiaen va dir: "entre les 3 i 4 de la matinada es desperten els ocells. Una merla o un rossinyol (clarinet), solista

improvisat, entona diversos sons com un halo de trinos perduts dalt dels arbres. Si ho transposes al pla religis

tindrs el silenci harmonis del cel."

Vocalitzaci, per l'ngel que anuncia la fi del temps:

El protagonisme el tenen el viol i el violoncel, que toquen octaves dobles mentre el piano acompanya amb acords

"blau-taronja"(Messiaen). El clarinet quasi no interv.

Abisme dels ocells:

En Messiaen l'abisme s un smbol que representa la negaci de l'experincia humana del temps, s a dir, representa

la mort. L'ocell s el smbol de l'espiritualitat i l'eternitat. Aquest moviment s un solo per a clarinet, on el clarinet

dialoga amb si mateix, i representa una lluita entre l'abisme/infern i l'ocell/eternitat.

Intermedi:

s el primer moviment que va compondre Messiaen. s un scherzo on no apareix el piano. En les parts externes els

instruments toquen a l'unson.

Lloana a l'eternitat de Jess:

s un duo per al cello i el piano. Messiaen diu que s'ha d'interpretar "inifinitament lent, esttic". El violoncel

representa la paraula de Jess, i el piano acompanya de forma que intenta crear una "sensaci d'eternitat".

Dansa del furor per les set trompetes:

Els quatre instruments junts intenten suggerir, fent servir octaves paralleles, el so de les trompetes, i ms endavant,

gongs. T una estructura rtmica basada en sries de cinc, set, onze i tretze sons. Atenci als contrastos dinmics.

Arc de Sant Mart, per l'ngel que anuncia la fi del temps:

En aquest moviment trobem referncies al segon. Hi ha una alternncia entre dos temes: un primer de carcter

meldic i un altre marcadament rtmic.

Lloana a la inmortalitat de Jess:

Com el cinqu moviment, per en aquest cas s un duo per a viol i piano. Messiaen diu a la partitura que s'ha de

tocar "Extremadament lent i tendre, esttic". Aquest ltim moviment representa una mena de missatge d'esperana,

ja que el viol representa el mateix Jess fet home. El viol va progressant cap a les octaves ms agudes com si

l'home-Jess ascends cap al cel, per trobar-se amb el pare-Du.