I. DISPOSICIONS GENERALS
1. PRESIDÈNCIA I CONSELLERIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació
RESOLUCIÓ de 27 de novembre de 2001, del directorgeneral d’Innovació Agrària i Ramaderia, per la quals’estableixen les normes per a la producció integradaen oliverar en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.[2001/A12099]
Segons l’article 2 de l’Ordre de 23 de maig de 1997, de la Con-selleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, sobre reglamentació deles produccions obtingudes per tècniques d’agricultura integrada ide les condicions d’autorització de les entitats de control i certifi-cat, que desenvolupa el Decret 121/1995, de 19 de juny, resolc:
Establir les normes i prohibicions que cal acomplir, així comles recomanacions per al cultiu de l’oliverar amb la denominació deproducció integrada, que a continuació s’especifiquen:
Pràctica: preparació del terreny
Norma estricta o prohibicióEliminar les restes vegetals procedents d’anteriors cultius.No es realitzarà la desinfecció de sòls per mètodes químics.Per evitar problemes d’asfíxia radicular en sòls amb risc d’ento-
llada es plantarà a altiplans de 0,50 metres d’altura, aproximada-ment, i d’1,00 metres d’amplària en la part superior, amb pendentsuau fins a la base.
RecomanacióEl sòl ha de tenir les característiques següents:– pH del sòl comprés entre 6,3 i 8,5.– Percentatge de calcària activa menor del 25.– Conductivitat elèctrica de l’extracte de saturació (Cee) menor
de 4 dS/m per a varietats sensibles i 6 dS/m per a varietats tolerantsa la salinitat
– Percentatge de sodi intercanviable (PSI) menor de 20.– En l’extracte de saturació:· Concentració de bor inferior a 2 ppm.· I, concentració de clorurs inferior a 14 meq/l.Profunditat:– Al material impermeable, 60 centímetres.– A l’arena o grava, 45 centímetres– I a la calcària permeable, 25 centímetresEvitar zones amb factors limitadors
Pràctica: noves plantacions
Norma estricta o prohibicióLes plantes estaran exemptes d’atacs d’Otiorrhynchus (fistó),
àcars, còccids, Euzophera (barrinador de les branques), Glyphodes(eruga de les fulles), ull de gall, Meloidogyne (embolat de lesarrels), verticil·losi, mal blanc, tuberculosi i virosi.
Quan s’implanten distintes varietats dins d’un sistema d’explo-tació, la distribució haurà de permetre el cultiu independent de cadauna d’elles.
En parcel·les no abancalades, la disposició de les files delsarbres serà aquella que minimitzarà l’erosió del terreny, seguint, enla mesura que es puga, les corbes de nivell.
El marc de plantació deixarà un espai lliure com a mínim de 7 a8 metres entre les files d’arbres, i la distància serà la necessària peraconseguir densitats que no sobrepassen els 300 peus/ha.
Recomanació– El material vegetal utilitzat en les noves plantacions procedirà
de productors oficialment autoritzats, obtingut per un mètode
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 269
I. DISPOSICIONES GENERALES
1. PRESIDENCIA Y CONSELLERIAS DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación
RESOLUCIÓN de 27 de noviembre de 2001, del direc-tor general de Innovación Agraria y Ganadería, por laque se establecen las normas para la producción inte-grada en olivar, en el ámbito de la Comunidad Valen-ciana. [2001/A12099]
Según el artículo 2 de la Orden de 23 de mayo de 1997, de laConselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación, sobre reglamen-tación de las producciones obtenidas por técnicas de agriculturaintegrada y de las condiciones de autorización de las entidades decontrol y certificación, que desarrolla el Decreto 121/1995, de 19de junio, resuelvo:
Establecer las normas y prohibiciones que deben cumplirse, asícomo las recomendaciones para el cultivo del olivar bajo la deno-minación de producción integrada, que a continuación se especifi-can.
Práctica: preparación del terreno
Norma estricta o prohibiciónEliminar los restos vegetales procedentes de anteriores cultivos.No se realizará la desinfección de suelos por métodos químicosPara evitar problemas de asfixia radicular en suelos con riesgo
de encharcamiento se plantará en mesetas de 0,50 metros de altura,aproximadamente, y de 1,00 metro de anchura en la parte superiorcon pendiente suave hasta su base.
RecomendaciónEl suelo debe responder a las siguientes características:– pH del suelo comprendido entre 6,3 y 8,5.– Porcentaje de caliza activa menor del 25.– Conductividad eléctrica del extracto de saturación (Cee)
menor de 4 dS/m para variedades sensibles y 6 dS/m para varieda-des tolerantes a la salinidad.
– Porcentaje de sodio intercambiable (PSI) menor de 20.– En el extracto de saturación.· Concentración de Boro inferior a 2 p.p.m.· Y, concentración de cloruros inferior a 14 meq/l.Profundidad:– Al material impermeable, 60 centímetros.– A la arena o grava, 45 centímetros.– Y, a la caliza permeable, 25 centímetros.Evitar zonas con factores limitantes
Práctica: nuevas plantaciones
Norma estricta o prohibiciónLas plantas estarán exentas de ataques de Otiorrinchus, ácaros,
cóccidos, Euzophera, Glifodes, repilo, Meloidogyne, verticilosis,mal blanco, tuberculosis y virosis.
Cuando se implanten distintas variedades, dentro de un sistemade explotación, su distribución deberá permitir el cultivo indepen-diente de cada una de ellas.
En parcelas no abancaladas, la disposición de las filas de losárboles será aquella que minimice la erosión del terreno, siguiendo,en lo posible, las curvas de nivel.
El marco de plantación dejará un espacio libre como mínimo de7 a 8 metros entre las filas de árboles, y la distancia será la necesa-ria para alcanzar densidades que no sobrepasen los 300 pies/ha.
Recomendación– El material vegetal utilizado en las nuevas plantaciones pro-
cederá de productores oficialmente autorizados, obtenido por un
d’arrelament sota nebulització, amb un bon sistema radicular, for-mat per un únic eix amb altura al voltant d’1 m i una edat compresaentre 1 i 1,5 anys.
– Densitats de plantació entre 200-300 peus/ha.– Cal utilitzar varietats resistents a Verticillium (annex I) en
plantacions de reg.– Cal desenrotllar plàstic negre al llarg de les files, amb una
amplària de 0,5 metres.– Cal no associar amb altres espècies distintes de l’oliverar.– En sòls salins o calcaris, cal elegir varietats resistents
Pràctica: esmenes i fertilització
Norma estricta o prohibicióEl programa d’adobament s’efectuarà d’acord amb les carac-
terístiques de la plantació (edat, varietat, patró, marc de plantació,producció, tipus de sòl, sistema de cultiu, etc.) i dels nivells d’ele-ments nutritius continguts en el sòl i l’aigua de reg, tenint en comp-te l’estat nutricional de la planta, definit per l’anàlisi foliar. Per aaixò, serà obligatori efectuar, com a mínim, una anàlisi de sòl perparcel·la homogènia, cada 5 anys, un altre d’aigua de reg, i defulles, cada tres anys. Aquestes anàlisis s’adjuntaran al llibred’explotació, i estaran a disposició dels organismes encarregats dela supervisió de la producció integrada.
A l’inici del programa de producció integrada cal realitzar lesanàlisis anteriors.
La quantitat total del nitrogen aportada per hectàrea i any nohaurà de superar: en secà, 75 quilograms en oliverar tradicional(menys de 100 arbres/ha), i 100 kg. en oliverar intensiu, i en reg,120 i 150 quilograms respectivament.
La dosi màxima de fòsfor no haurà de sobrepassar, en secà, 60UF de P205 i 90 UF en regadiu. En el cas del potassi, les dosismàximes no hauran de sobrepassar 100 UF de k20 en secà i 150 UFen regadiu.
No obstant això, aquestes quantitats podran reduir-se o incre-mentar-se, d’acord amb la riquesa del sòl en fòsfor (annex VIb) ipotassi (annex VIc) assimilables i la resposta de la planta expressa-da per l’anàlisi foliar (annex VIa), segons els percentatges ques’exposen en els annexos VII i VIII.
La dosi de nitrogen mineral s’establirà per diferència entre lesnecessitats totals i la quantitat de N aportat per l’aigua de reg, quedepén de la seua concentració en nitrat i del volum d’aigua aporta-da (vegeu l’annex IX).
De manera semblant, caldrà també tenir en compte el N aportatper la matèria orgànica del sòl (vegeu l’annex X).
La presa de mostres de fulla s’efectuarà al juliol i es realitzaràde la manera següent:
– Selecció de parcel·les homogènies.– Mostreig, de cada una, de 50 oliveres representatives, distri-
buïdes a l’atzar.– Presa, de cada arbre, de 4 fulles adultes de brotades del crei-
xement de l’any totalment expandides i de la meitat inferior delbrot (3r o 4t a partir de l’àpex)
En secà, els adobaments s’aplicaran al final de l’hivern, incor-porant-los amb una llaurada, o abans d’unes pluges previsibles. Enregadiu, els adobaments s’aplicaran durant la primavera i l’estiu peraprofitar els períodes de major capacitat d’absorció radicular.
En les plantacions amb regatge a peu, l’adobament nitrogenathaurà de fraccionar-se, com a mínim, en dues aportacions –una a laprimavera i una altra a l’estiu– excepte en els terrenys marcada-ment arenosos on s’aplicarà, almenys, en tres fraccions distribuïdesentre aquests dos períodes. En plantacions amb reg localitzat, lafertilització s’efectuarà mitjançant adobaments solubles dissolts enl’aigua de reg. Aquests es dosificaran amb una alta freqüència, quehaurà de ser com a mínim setmanal.
Les mancances es corregiran només en el cas que la simptoma-tologia o les anàlisis foliars mostren un nivell deficient (annex II).
Els adobaments orgànics i minerals han de presentar un baixcontingut de metalls pesants i altres productes tòxics, que han decorrespondre a les exigències exposades en els annexos XI i XII.
270 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
método de enraizamiento bajo nebulización, con un buen sistemaradicular, formado por un sólo eje con altura de alrededor de 1metro y una edad comprendida entre 1 y 1,5 años.
– Densidades de plantación entre 200-300 pies/ha.– Utilizar variedades resistentes a Verticillium (anexo I) en
plantaciones de riego.– Utilizar acolchado en plástico negro a lo largo de las filas,
con un ancho de 0,5 metros.– No asociar con otras especies distintas del olivar.– En suelos salinos o calizos, elegir variedades resistentes
Práctica: enmiendas y fertilización
Norma estricta o prohibiciónEl programa de abonado se efectuará en función de las caracterís-
ticas de la plantación (edad, variedad, patrón, marco de plantación,producción, tipo de suelo, sistema de cultivo, etc..) y de los nivelesde elementos nutritivos contenidos en el suelo y agua de riego,teniendo en cuenta el estado nutricional de la planta, definido por elanálisis foliar. Para ello será obligatorio efectuar, como mínimo, unanálisis de suelo por parcela homogénea, cada cinco años, otro deagua de riego, y de hojas, cada tres años. Dichos análisis se acom-pañarán al libro de explotación, estando a disposición de los organis-mos encargados de la supervisión de la producción integrada.
Al inicio del programa de producción integrada es necesariorealizar los anteriores análisis.
La cantidad total del nitrógeno aportada por hectárea y año nodeberá superar: en secano, 75 kilogramos en olivar tradicional(menos de 100 árboles/ha), y 100 kilogramos en olivar intensivo, yen riego, 120 y 150 kilogramos respectivamente.
La dosis máxima de fósforo no deberá sobrepasar, en secano,60 U.F. de P205 y 90 U.F. en regadío. En el caso del potasio lasdosis máximas no deberán sobrepasar 100 U.F. de k20 en secano y150 U.F. en regadío.
Sin embargo estas cantidades podrán reducirse o incrementarse,en función de la riqueza del suelo en fósforo (anexo VIb) y potasio(anexo VIc) asimilables y la respuesta de la planta expresada por elanálisis foliar (anexo VIa), según los porcentajes que se exponen enlos anexos VII y VIII.
La dosis de nitrógeno mineral se establecerá por diferenciaentre las necesidades totales y la cantidad de N aportado por elagua de riego, que depende de su concentración en nitrato y delvolumen de agua aportada (ver anexo IX).
De forma semejante, deberá también tenerse en cuenta el Naportado por la materia orgánica del suelo (ver anexo X).
La toma de muestras de hoja se efectuará en julio y se realizaráde la siguiente forma:
– Seleccionar parcelas homogéneas– Muestrear, de cada una, 50 olivos representativos, distribui-
dos al azar– Tomar, de cada árbol, 4 hojas adultas de brotaciones del cre-
cimiento del año totalmente expandidas y de la mitad inferior delbrote (3º o 4º a partir del ápice)
En secano los abonos deberán aplicarse al final del invierno,incorporándolos con una labor, o antes de unas lluvias previsibles. Enregadío los abonos se aplicarán durante la primavera y el verano, paraaprovechar los periodos de mayor capacidad de absorción radicular.
En las plantaciones con riego de pie, el abonado nitrogenadodeberá fraccionarse, como mínimo, en dos aportaciones –una enprimavera y, otra en verano– excepto en los terrenos marcadamentearenoso donde se aplicará, al menos en tres fracciones distribuidasentre ambos periodos. En plantaciones con riego localizado la ferti-lización se efectuará mediante abonos solubles disueltos en el aguade riego. Estos se dosificarán con alta frecuencia, que deberá sercomo mínimo semanal.
Las carencias se corregirán sólo en el caso de que la sintomato-logía o los análisis foliares muestre un nivel deficiente (anexo núm.II)
Los abonos orgánicos y minerales deben presentar un bajo con-tenido en metales pesados y otros productos tóxicos, que debencorresponder a las exigencias expuestas en los anexos XI y XII.
RecomanacióCal assolir per mitjà de les esmenes orgàniques corresponents
un nivell de l’1% de matèria orgànica en secà i un 2% en regadiu.En el cas de mancances, els tractaments són els següents:Nitrogen: Polvorització foliar d’urea al 3-4% emprant un gran
volum d’aigua, o nitrat potàssic al 2-3%.Fòsfor: Polvorització foliar de fosfat monoamònic al 2-3%.Potassi: Polvorització foliar de nitrat potàssic al 2,5-5% aplicat
a la primavera-estiu i tardor sobre arbres en activitat.Bor: Polvorització foliar de borat sòdic al 0,5%, abans de la flo-
ració.Ferro: Incorporació al sòl de quelats a raó de 240 g de ferro
metall per ha.En anys molt secs, se’n recomana l’adobament total per via
foliar.
Pràctica: conreu
Norma estricta o prohibicióLes pràctiques de conservació del sòl es realitzaran tenint en
compte el pendent.En terrenys amb pendents majors del 10% s’utilitzarà un dels
mètodes següents:– Coberta vegetal.– Coberta de restes de poda triturats.– No-conreu amb sòl nu.No s’utilitzaran arades de pales i de discos i, en general, aque-
lles eines que destrueixen l’estructura del sòl, i propicien la forma-ció de sola d’arada i trenquen arrels.
Les llaurades del sòl s’encarregaran de mantenir la humitat i elcontrol de males herbes.
La utilització d’herbicides quedarà restringida a:– Zones humides dels arbres en reg localitzat durant la tardor-
primavera– Rodals de males herbes problemàtiques– Marges de parcel·lesEn l’annex III hi ha el mode d’acció, el comportament en el sòl,
la forma d’ocupació i recomanacions per als herbicides.L’aplicació d’herbicides es portarà a terme en el moment de
màxima sensibilitat de les males herbes, la qual cosa permetràl’aplicació de les matèries actives amb les dosis mínimes
RecomanacióCal deixar els residus de poda prèviament triturats, incorporant-
los al sòl.Quan s’utilitzen herbicides, s’aconsella la rotació de matèries
actives a fi d’evitar l’aparició de resistències.Mantenir la zona de goteig dels arbres sense llaurar.
Pràctica: poda
Norma estricta o prohibicióCal mantenir sempre una alta relació fulla/fusta i, sobre la base
de les disponibilitats d’aigua en el sòl, mantenir un adequat volumde capçada de la plantació.
Cal mantenir la tendència natural de la varietat i realitzar podesracionals d’acord amb la destinació de la producció.
Cal realitzar la poda durant la parada hivernal i fent el mínim deferides possibles.
En arbres joves, cal usar un producte per afavorir la cicatritza-ció de la ferides i evitar l’entrada de malalties i els atacs d’Euzop-hera pinguis, que prospera en zones amb afluència de saba reduïda.
S’eliminaran les restes de poda.
Recomanació– En oliverar d’almàssera, podes severes que eliminen molta
fulla i poca fusta.– Cal fer lloc als arbres carregats de fusta.– Cal fer adoptar a l’arbre formes no naturals de l’espècie.
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 271
RecomendaciónAlcanzar mediante las correspondientes enmiendas orgánicas
un nivel del 1% de materia orgánica en secano y un 2% en regadío.En el caso de carencias, los tratamientos son los siguientes:Nitrógeno: pulverización foliar de urea al 3-4% empleando un
gran volumen de agua, o nitrato potásico al 2-3%.Fósforo: pulverización foliar de fosfato monoamónico al 2-3%.Potásico: pulverización foliar de nitrato potásico al 2,5-5% apli-
cados en primavera-verano y otoño sobre árboles en actividad.Boro: pulverización foliar de borato sódico al 0,5%, antes de la
floración.Hierro: incorporación al suelo de quelatos a razón de 240 gra-
mos de hierro metal por ha.En años muy secos, se recomienda el abonado total por vía
foliar.
Práctica: laboreo
Norma estricta o prohibiciónLas prácticas de conservación del suelo se realizarán teniendo
en cuenta la pendiente.En terrenos con pendientes mayores del 10% se utilizará uno de
los siguientes métodos:– Cubierta vegetal.– Cubierta de restos de poda triturados.– No-laboreo con suelo desnudo.No se utilizarán arados de vertedera y discos y, en general, de
aquellos aperos que destruyen la estructura del suelo, y propician laformación de suela de labor y rompen raíces.
Las labores del suelo serán las encargadas de mantener lahumedad y control de malas hierbas.
La utilización de herbicidas quedará restringida a:– Zonas húmedas de los árboles en riego localizado durante
otoño-primavera.– Rodales de malas hierbas problemáticas– Márgenes de parcelasEn el anexo III viene el modo de acción, comportamiento en el
suelo, forma de empleo y recomendaciones para los herbicidas.La aplicación de herbicidas se llevará a cabo en el momento de
máxima sensibilidad de las malas hierbas, lo que permitirá la apli-cación de las materias activas en sus dosis mínimas
RecomendaciónDejar los residuos de poda previamente triturados, incorporán-
dolos al suelo.Cuando se utilicen herbicidas se aconseja la rotación de mate-
rias activas con el fin de evitar la aparición de resistencias.Mantener la zona de goteo de los árboles sin labrar.
Práctica: poda
Norma estricta o prohibiciónMantener siempre una alta relación hoja/madera y en base a las
disponibilidades de agua en el suelo, mantener un adecuado volu-men de copa de la plantación.
Mantener la tendencia natural de la variedad. Realizar podasracionales en función del destino de la producción.
Realizar la poda durante la parada invernal y haciendo el míni-mo de heridas posibles.
En árboles jóvenes usar un producto para favorecer la cicatriza-ción de la heridas y evitar la entrada de enfermedades y los ataquesde Euzophera pinguis, que prospera en zonas con reducida afluen-cia de savia
Se eliminarán restos de poda.
Recomendación– En olivar de almazara, podas severas que eliminen mucha
hoja y poca madera.– Dar lugar a árboles que carguen de madera– Hacer adoptar al árbol formas no naturales de la especie.
– Podes que òbriguen excessivament l’arbre, deixant les fustesal sol desproveïdes de vegetació.
– Cal llevar fusta fins a equilibrar la relació fulla/fusta.– En oliverar d’almàssera, cal reequilibrar l’arbre deixant-lo
dos anys sense podar. En oliverar de taula, podes lleugeres anuals.– Cal permetre que les brotades naturals cobrisquen de nou la
fusta i la protegisquen.– Acabada la recol·lecció, s’ha de podar com més prompte
millor.– Cal eliminar les brotades adventícies de les soques i dels
troncs anualment.
Pràctica: reg
Norma estricta o prohibicióHaurà d’utilitzar-se la tècnica de reg que garantisca la màxima
eficiència en la utilització de l’aigua, tenint en compte tots els con-dicionants de la parcel·la.
La quantitat d’aigua que cal utilitzar en cada reg i l’intervalentre regs hauran d’acomodar-se a la capacitat de retenció d’humi-tat del terreny per evitar les pèrdues d’aigua en profunditat i la con-següent lixiviació de nutrients. Aquesta pràctica haurà de planifi-car-se amb l’assessorament del tècnic corresponent.
En el reg localitzat, el nombre d’emissors per arbre, el volumd’aigua aportat per cadascun i la freqüència de reg s’establiràd’acord amb la textura del terreny, de manera que s’aconseguiscauna superfície mullada a la profunditat radicular d’aproximadamentel 50% de l’àrea ombrejada i s’eviten problemes de saturaciód’humitat o de pèrdues d’aigua en profunditat.
A partir de valors de conductivitat elèctrica de l’aigua de reg(Cew) de 2,5 dS/m, cal emprar una fracció de llavat complementà-ria a la dosi normal de regs.
En el reg localitzat, llevat del cas d’instal·lacions per a reg desuport, el coeficient d’uniformitat del sector de reg (eficiènciad’aplicació) haurà de ser, com a mínim del 85%.
S’hauran de mantenir en bon estat de conservació els sistemesde distribució de l’aigua, per evitar les pèrdues de recursos.
RecomanacióEs recomana no utilitzar aigües de reg que superen algun dels
valors següents:– Conductivitat elèctrica (Cew) 4 dS/m– RAS 9– Bor 2,5 ppm· Bicarbonat 2,5 meq/l– Clorurs 14 mg/lCal utilitzar la reserva d’aigua en el sòl en la programació del
reg tradicional. El nivell d’esgotament permissible (NAP) del’aigua disponible es fixa en 0,70.
Si la dotació d’aigua no és prou, caldrà regar tota la superfícieamb reg deficitari emprant un volum mínim de 1.000 m3/ha i anyen plantacions tradicionals, i de 1.500 en plantacions intensives,utilitzant l’aigua en els moments crítics (floració i principis demaduració).
Per determinar el volum d’aigua que s’ha d’aportar en cada reg,es recomana utilitzar les lectures d’un tanc evaporimètric, aplicantels coeficients de cultiu (kc) següents:
– A l’hivern, 0,5.– A la primavera, 0,6.– A l’estiu, fins a finalitzar l’enduriment del pinyol 0,4.– Resta de l’estiu i tardor, 0,6.En les instal·lacions de reg localitzat es recomana la utilització
de materials certificats pel programa de control i certificat desenvo-lupat en el conveni Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació– Universitat Politècnica de València.
Pràctica: control integratNorma estricta o prohibicióL’estimació del risc en cada parcel·la es farà mitjançant segui-
ments, almenys setmanals, dels nivells de població o d’incidència
272 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
– Podas que abran excesivamente el árbol, dejando las maderasal sol desprovistas de vegetación.
– Quitar madera hasta equilibrar la relación hoja/madera.– En olivar de almazara, reequilibrar el árbol dejándolo dos
años sin podar. En olivar de mesa, podas ligeras anuales.– Permitir que las brotaciones naturales cubran de nuevo la
madera y la protejan.– Terminada la recolección, podar lo antes posible.
– Eliminar las brotaciones adventicias de las peanas y de lostroncos anualmente.
Práctica: riego.
Norma estricta o prohibiciónDeberá utilizarse la técnica de riego que garantice la máxima
eficiencia en la utilización del agua, teniendo en cuenta todos loscondicionantes de la parcela.
La cantidad de agua a utilizar en cada riego y el intervalo entreriegos deberán acomodarse a la capacidad de retención de humedaddel terreno para evitar las pérdidas de agua en profundidad y laconsiguiente lixiviación de nutrientes. Esta práctica deberá planifi-carse bajo el asesoramiento del técnico correspondiente.
En el riego localizado el número de emisores por árbol, el volu-men de agua aportado por cada uno de ellos y la frecuencia de riegodeberá establecerse en función de la textura del terreno, de forma quese consiga una superficie mojada a la profundidad radicular de apro-ximadamente el 50% del área sombreada y se eviten problemas desaturación de humedad o de pérdidas de agua en profundidad.
A partir de valores de conductividad eléctrica del agua de riego(Cew) de 2,5 dS/m, emplear una fracción de lavado complementa-ria a la dosis normal de riegos.
En el riego localizado, excepto en el caso de que se trate de ins-talaciones para riego de apoyo, el coeficiente de uniformidad delsector de riego (eficiencia de aplicación) deberá ser, como mínimodel 85%.
Se deberán mantener en buen estado de conservación los siste-mas de distribución del agua, para evitar las pérdidas de recursos.
RecomendaciónSe recomienda no utilizar aguas de riego que superen alguno de
los siguientes valores:– Conductividad eléctrica (Cew) 4 dS/m– RAS 9– Boro 2,5 p.p.m– Bicarbonato 2,5 meq/l.– Cloruros 14 mg/lUtilizar la reserva de agua en el suelo en la programación del
riego tradicional. El nivel de agotamiento permisible (NAP) delagua disponible se fija en 0,70.
Si la dotación de agua no es suficiente, regar toda la superficiecon riego deficitario empleando un volumen mínimo de 1.000m3/ha y año en plantaciones tradicionales y de 1.500 en plantacio-nes intensivas, utilizando el agua en los momentos críticos (flora-ción y principios de maduración)
Para determinar el volumen de agua que se debe aportar encada riego, se recomienda utilizar las lecturas de un tanque evapo-rimétrico, aplicando los coeficientes de cultivo (kc) siguientes:
– En invierno, 0,5– En primavera, 0,6– En verano, hasta finalizar el endurecimiento del hueso 0,4– Resto del verano y otoño, 0,6En las instalaciones de riego localizado se recomienda la utili-
zación de materiales certificados por el programa de control y certi-ficación desarrollado en el convenio Conselleria de Agricultura,Pesca y Alimentación – Universidad Politécnica de Valencia.
Práctica: control integradoNorma estricta o prohibiciónLa estimación del riesgo en cada parcela se hará mediante
seguimientos, al menos semanales, de los niveles poblacionales o
de cada plaga o malaltia d’acord amb l’estratègia de control inte-grat (annex IV).
L’aplicació de mesures directes de control només s’efectuaràquan els nivells de població superaran els llindars d’intervencióestablits, i sempre d’acord amb la decisió del tècnic corresponent.
En el cas de resultar necessària una intervenció química, lesmatèries actives a utilitzar seran exclusivament les incloses enl’estratègia de control integrat que han estat seleccionades, entre lesautoritzades, d’acord amb els criteris de menor classificació, menorimpacte ambiental, major eficàcia toxicològica, menor problema deresidus, menor efecte sobre la fauna auxiliar i menor problema deresistències.
Ha de protegir-se la fauna auxiliar, en particular, Scutellistacyanea i Chrysoperla carnea.
La maquinària utilitzada en les intervencions químiques se sot-metrà a revisió i calibratge cada tres anys per un organisme compe-tent.
Queda prohibida la utilització de calendaris de tractaments.En el cas de tractaments químics:– Es reduirà l’àrea tractada a focus o rodals afectats per la
plaga.– Alternança de grups químics.– Queda prohibit l’ús de formulacions de categoria tòxica o
molt tòxica.– No s’efectuarà tractament quan la velocitat del vent supere els
25 quilòmetres/hora.
RecomanacióEs procurarà utilitzar els plaguicides en condicions tals que en
el moment de la recol·lecció de l’oliva el límit màxim de residus(LMR) siga inferior al 50% del que legalment s’estableix en lalegislació espanyola per a cada matèria activa.
Pràctica: recol·lecció
Norma estricta o prohibicióCal iniciar la recol·lecció de manera que la major part de la
collita es recol·lectarà en el moment òptim. En oliverar d’almàsse-ra, s’ha de començar la recol·lecció amb índex de maduresa 3, per-què la gran majoria de les olives es cullen amb índex 4 i rendimentsen olis propis de cada varietat i zona de producció. En oliverar detaula, cal efectuar la recol·lecció, com a màxim, amb índex 1(vegeu l’annex V).
En oliva de taula, recol·lecció manual (munyiment) o mecanit-zada si no produeix dany al fruit.
Cal separar els fruits recol·lectats de l’arbre dels caiguts a terra.S’evitarà:– Recol·leccions tardanes que, a més de no permetre produir oli
de qualitat, puguen afectar negativament la collita de l’any següent.– En oliverar d’almàssera, batudes que trenquen branques i
facen caure un excés de brots, que no haurien de ser superiors al10-15% en pes de la collita de fruits. En oliverar de taula, la batudasota cap circumstància.
– Engranerament que empitjore la qualitat del fruit, especial-ment si estan afectats de mosca i/o procedeixen del sòl.
– Transport en sacs de plàstic.En el moment de la recol·lecció, es prendran prou mostres per
analitzar la possible presència de productes fitosanitaris.Per a l’oliva de taula, transport en caixes o contenidors ade-
quats.
RecomanacióEn oliverar d’almàssera:– Es recomana que els danys de plaga i/o malaltia no supere el
5% de fruits afectats– Recol·leccions al més primerenques possibles– Començar la recol·lecció de la varietat Blanqueta amb índex
2,5-3– Recol·lectar els fruits caiguts a terra immediatament després
de produir-se’n la caiguda
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 273
de incidencia de cada plaga o enfermedad de acuerdo con la estra-tegia de control integrado (anexo IV).
La aplicación de medidas directas de control sólo se efectuarácuando los niveles poblacionales superen los umbrales de interven-ción establecidos y, siempre, de acuerdo con la decisión del técnicocorrespondiente.
En el caso de resultar necesaria una intervención química, lasmaterias activas a utilizar serán exclusivamente las incluidas en laEstrategia de Control Integrado que han sido seleccionadas, entrelas autorizadas, de acuerdo con los criterios de menor clasificación,menor impacto ambiental, mayor eficacia toxicológica, menor pro-blema de residuos, menor efecto sobre la fauna auxiliar y menorproblema de resistencias.
Debe protegerse la fauna auxiliar, en particular, Scutellista cya-nea y Chrysoperla carnea.
La maquinaria utilizada en las intervenciones químicas sesometerá a revisión y calibrado cada tres años por organismo com-petente.
Queda prohibida la utilización de calendarios de tratamientos.En el caso de tratamientos químicos:– Se reducirá el área tratada a focos o rodales afectados por la
plaga.– Alternancia de grupos químicos.– Queda prohibido el uso de formulaciones de categoría tóxica
o muy tóxica.– No se efectuará tratamiento cuando la velocidad del viento
supere los 25 km/hora.
RecomendaciónSe procurará utilizar los plaguicidas en condiciones tales que en
el momento de la recolección de la aceituna el límite máximo deresiduos (L.M.R.) sea inferior al 50% del legalmente establecido enla legislación española para cada materia activa.
Práctica: recolección
Norma estricta o prohibiciónIniciar la recolección de forma que la mayor parte de la cosecha
se recoja en el momento óptimo. En olivar de almazara, empezar larecolección con índice de madurez 3, para que la gran mayoría delas aceitunas se cosechen con índice 4 y rendimientos en aceitespropios de cada variedad y zona de producción. En olivar de mesa,efectuar la recolección, como máximo con índice 1 (ver anexo V).
En aceituna de mesa, recolección manual (ordeño) o mecaniza-da si no produce daño al fruto.
Separar los frutos recolectados del árbol de los caídos al suelo.Se evitará:– Recolecciones tardías que, además de no permitir producir
aceite de calidad, puedan afectar negativamente a la cosecha delaño siguiente.
– En olivar de almazara, vareos que rompan ramas y derribenun exceso de brotes, que no deberían ser superiores al 10-15% enpeso de la cosecha de frutos. En olivar de mesa, el vareo bajo nin-guna circunstancia.
– Atrojado que empeore la calidad del fruto, en especial si estánafectadas de mosca y/o proceden del suelo.
– Transporte en sacos de plástico.En el momento de la recolección, se tomarán suficientes mues-
tras para analizar la posible presencia de productos fitosanitarios.Para la aceituna de mesa, transporte en cajas o contenedores
adecuados.
RecomendaciónEn olivar de almazara:– Se recomienda que los daños de plaga y/o enfermedad no
supere el 5% de frutos afectados.– Recolecciones lo más tempranas posibles.– Comenzar recolección de la variedad Blanqueta con índice
2,5-3– Recolectar los frutos caídos al suelo inmediatamente después
de producirse su caída.
– Ocupació d’espolsador i munyiment de la recol·lecció
Pràctica: protecció de l’entorn
Norma estricta o prohibicióEs prendran les mesures oportunes per protegir la flora i fauna
de les àrees pròximes a la plantació. Les precaucions que s’adoptenen aquest sentit, d’acord amb cada situació concreta, hauran defigurar en el llibre de l’explotació.
Es prohibeix l’abocament dels productes agroquímics sobrants idels líquids procedents de la neteja de la maquinària emprada en elstractaments a les aigües de canals, séquies, rius, pous, etc.
Els embolcalls, envasos i recipients de productes d’ús agrícolesno hauran d’abandonar-se en la parcel·la ni en els seus voltants,sinó que s’arreplegaran i s’eliminaran a través de les vies establidesper a l’abocament de residus.
Pràctica: llibre d’explotació
Norma estricta o prohibicióEls agricultors que s’incorporen a la producció integrada hauran
de proveir-se del llibre d’explotació, segons el model aprovat per laConselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
En aquest llibre s’anotaran amb prou detall tots els treballs i lesincidències del cultiu, en les dates en què s’han realitzat o produït.La seua posada al dia haurà d’efectuar-se almenys setmanalment.
L’agricultor o el tècnic responsable de l’explotació en règim deproducció integrada es responsabilitzarà, amb la seua firma, de laveracitat de les operacions registrades en el llibre.
Aquest llibre estarà sempre disponible per a la inspecció perl’entitat de certificat i control (ECC) de la producció integradacorresponent, o pels serveis oficials. A l’efecte, podrà reclamar-seen qualsevol moment i sense avís previ.
Al llibre d’explotació haurà d’adjuntar-se la documentació queacredite les pràctiques de cultiu (factures, etc.) i els resultats de lesanàlisis exigides. La ECC i l’administració tindran lliure accés a lesparcel·les de producció integrada per efectuar les comprovacionsoportunes.
València, 29 de novembre de 2001.– El director general d’Inno-vació Agrària i Ramaderia: Eduardo Primo Millo.
274 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
– Empleo de vibrador y ordeño de la recolección.
Práctica: protección del entorno
Norma estricta o prohibiciónSe tomarán las medidas oportunas para proteger la flora y fauna
de las áreas próximas a la plantación. Las precauciones que seadopten en este sentido, en función de cada situación concreta,deberán figurar en el libro de la explotación.
Se prohibe el vertido de los productos agroquímicos sobrantes yde los líquidos procedentes de la limpieza de la maquinaria emplea-da en los tratamientos, a las aguas de canales, acequias, ríos, pozos,etc...
Los envoltorios, envases y recipientes de productos de uso agrí-colas no deberán abandonarse en la parcela ni en sus inmediacio-nes, sino que se recogerán y eliminarán a través de los cauces esta-blecidos para el vertido de residuos.
Práctica: libro de explotación
Norma estricta o prohibiciónLos agricultores que se incorporen a la producción integrada
deberán proveerse del libro de explotación, según el modelo apro-bado por la CAPA.
En este libro se anotarán con suficiente detalle todas las laborese incidencias del cultivo, en las fechas en que se han realizado oproducido. Su puesta al día deberá efectuarse al menos semanal-mente.
El agricultor o el técnico responsable de la explotación en régi-men de producción integrada se responsabilizará, con su firma, dela veracidad de las operaciones registradas en el libro.
Este libro estará siempre disponible para su inspección por laentidad de certificación y control (ECC) de la Producción Integradacorrespondiente, o por los servicios oficiales. A tal efecto podráreclamarse en cualquier momento y sin aviso previo.
Al libro de explotación deberá adjuntarse la documentación queacredite las prácticas de cultivo (facturas, etc...) así como los resul-tados de los análisis exigidos. La ECC y la administración tendránlibre acceso a las parcelas de Producción Integrada para efectuar lascomprobaciones oportunas.
Valencia, 29 de noviembre de 2001.– El director general deInnovación Agraria y Ganadería: Eduardo Primo Millo.
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 275
1
ANNEX I
SUSCEPTIBILITAT DE CULTIVARS D’OLIVERES A PRINCIPALS MALALTIES
CULTIVAR ULL DE GALL VERTICIL·LOSI TUBERCULOSI SABONOSA
FARGA S - R S
SERRANA S M / R R M / S
MORRUDA S - S S
BLANQUETA E S E M
VILLALONGA S M S S
XANGLOT REIAL S R S S
CORNICABRA S S E S
PICUAL S E M R
EMPELTRE S M / R M / R M / S
ALFAFARENCA M M / R M M
LLUMETA R -- M / R M
ARBEQUINA M S R M
GROSSAL S M M S
CUQUELLO E M / R R M
ROJAL S R M / R M
CALLOSINA S S R E
MILLAREJA S -- E E
E = Extremadament susceptibleS = SusceptibleM = Moderadament susceptibleR = Resistent
276 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
2
ANNEX II
NIVELLS CRÍTICS DE NUTRIENTS EN FULLES D’OLIVERA RECOLLIDES AL JULIOL
ELEMENT DEFICIENT
Nitrogen, N (%)Fòsfor, P (%)Potassi, K (%)Calci, Ca (%)Magnesi, Mg (%)Manganés, Mn (ppm)Zinc, Zn (ppm)Coure, Co (ppm)Bor, B (ppm)Sodi, Na (%)Clor, Cl (%)
< 1,40< 0,05< 0,40< 0,30< 0,08
------
< 14,0----
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 2773
AN
NEX
III
MO
DE
D’A
CC
IÓ, C
OM
POR
TAM
ENTS
AL
SÒL,
FO
RM
A D
’ÚS
I REC
OM
AN
AC
IÓ P
ER A
LS H
ERBI
CID
ES
CO
MPO
RTA
MEN
T EN
SÒL
FOR
MA
D’Ú
SM
ATÈ
RIA
AC
TIV
ARE
SID
UA
LCO
NTA
CTE
(VIA
FLO
EMA
)
MO
VIM
ENT
ENPL
AN
TA
AD
SORC
IÓPE
RSIS
TÈN
CIA
TIPU
S D
’HER
BICI
DES
DO
SI (k
g/ha
)A
PTIT
UD
PER
AH
ERBI
GA
CIÓ
REC
OM
AN
AC
ION
S D
’ÚS
DIU
RON
(3)
***
*0
�++
+++
+Pr
eem
ergè
ncia
2 - 3
Apr
opia
tEs
pect
re d
e co
ntro
l MH
com
plem
enta
ri al
de
simaz
ina.
SIM
AZI
NA
(1)
+++
00
�++
+++
+Pr
eem
ergè
ncia
2 - 3
Apr
opia
tN
o co
ntro
la m
ales
her
bes (
MH
) ja
emer
gide
s. Ca
l util
itzar
dosis
infe
riors
a 1
,5 k
g de
mat
èria
act
iva
per h
a i a
ny.
DIF
LUFE
NIC
AN
****
00
+++
++Pr
eem
ergè
ncia
Postp
rimer
enca
6 a
35 g
/ha
No
apro
piat
Cal u
tilitz
ar b
aix
volu
m d
’aig
ua. L
a m
escl
a co
mer
cial
amb
glifo
sat e
stò m
olt j
ustif
icad
a.
NO
RFLU
RAZO
NA
***
00
�++
+++
+Po
stprim
eren
ca2,
5 a
4,8
Apr
opia
tCo
ntro
la b
é M
H g
ram
ínie
s per
enne
s. M
escl
a am
bsim
azin
a in
tere
ssan
t, en
esp
ecia
l si s
’util
itza
amb
dosi
baix
a.TE
RBU
TILA
ZIN
A(2
)**
0*
�++
+++
+Po
stprim
eren
ca2
- 3Se
’n d
esco
neix
Espe
ctre
d’a
cció
sem
blan
t a si
maz
ina.
AM
INO
TRIA
ZOLE
(5)
*0
***
b++
+Po
stem
ergè
ncia
1,0
a 2,
5N
o ap
ropi
atLa
dos
ifica
ció
es fa
rà se
gons
el t
ipus
i de
senv
olup
amen
tde
MH
. Acc
ió m
olt l
enta
. Mes
cla
sinèr
gica
am
b M
CPA
idi
uron
.
DIQ
UA
T +
PARA
Q0
***
00
++++
0Po
stem
ergè
ncia
0,12
+ 0
,18
a0,
40 +
0,6
8N
o ap
ropi
atLa
dos
ifica
ció
es fa
rà se
gons
el t
ipus
i de
senv
olup
amen
tde
MH
. Con
trol t
otal
men
t ins
ufic
ient
de
MH
per
enne
s.Cu
ra a
mb
la to
xici
tat.
No
utili
tzar
-lo a
mb
maq
uinà
ria d
eU
BV.
FLU
ROX
IPIR
*0
***
�+
+Po
stem
ergè
ncia
0,1
a 0,
3N
o ap
ropi
atLa
dos
ifica
ció
es fa
rà se
gons
el t
ipus
i de
senv
olup
amen
tde
MH
. No
cont
rola
les M
H g
ram
ínie
s. Co
ntro
l exc
el·le
ntde
MH
per
enne
s de
fulla
am
pla.
GLI
FOSA
T0
0**
*b
++++
0Po
stem
ergè
ncia
1,18
a 2
,16
No
apro
piat
Sego
ns la
form
ulac
ió i
el ti
pus i
des
envo
lupa
men
t de
MH
.Ba
ix v
olum
d’a
igua
. Exc
el·le
nt c
ontro
l de
MH
per
enne
s,en
esp
ecia
l les
gra
mín
ies.
La m
escl
a am
b M
CPA
mill
ora
el c
ontro
l de
MH
de
fulla
am
pla.
GLU
FOSI
NA
T0
***
*0
++++
0Po
stem
ergè
ncia
0,6
a 2,
0N
o ap
ropi
atSe
gons
el t
ipus
i de
senv
olup
amen
t de
les M
H.
MCP
A (4
)*
0**
*�
++
Poste
mer
gènc
ia0,
30 a
2,0
No
apro
piat
La d
osifi
caci
ó es
farà
sego
ns e
l tip
us i
dese
nvol
upam
ent
MH
. Cal
util
itzar
nom
és le
s sal
s d’a
min
a o
potà
ssiq
ues.
No
cont
rola
les M
H g
ram
ínie
s. N
o s’
ha d
’apl
icar
en
sòls
aren
osos
. No
s’ha
n de
mul
lar p
arts
verd
es d
e l’a
rbre
. No
s’ha
d’a
plic
ar a
l’ol
iva
d’al
màs
sera
ent
re v
erol
ire
col·l
ecci
ó, i
a l’o
liva
de ta
ula
des d
e l’e
stiu
fins a
desp
rés d
e la
reco
l·lec
ció.
OX
IFLU
ORF
EN (1
)**
**0
0++
+++
Poste
mer
gènc
ia0,
1 a
1,0
Apr
opia
tSe
gons
el t
ipus
i de
senv
olup
amen
t de
les M
H o
sego
nsl’ú
s (pr
eem
ergè
ncia
o p
oste
mer
gènc
ia).
Mes
cla
sinèr
gica
amb
glifo
sat c
om a
her
bici
da d
e po
stem
ergè
ncia
. Mol
tap
ropi
at e
n pl
anta
cion
s jov
es.
SULF
OSA
T0
0**
*b
++++
0Po
stem
ergè
ncia
0,75
a 3
No
apro
piat
Ídem
glif
osat
.
TIA
ZOPI
R**
**0
0++
+++
Poste
mer
gènc
ia0,
5 a
1,0
Apr
opia
tM
olt a
prop
iat e
n pl
anta
cion
s jov
es. E
n pl
anta
ció
adul
ta, l
am
escl
a am
b sin
azin
a és
reco
man
able
reba
ixan
t-ne
la d
osi.
MO
DE
D’A
CCIÓ
: (0)
nul
·la; (
*) fe
ble;
(**)
impo
rtant
; (**
*) m
olt i
mpo
rtant
.A
DSO
RCIÓ
: (+)
febl
e; (+
+) m
oder
ada;
(+++
) im
porta
nt; (
++++
) mol
t im
porta
nt.
PERS
ISTÈ
NCI
A E
N S
ÒL:
(0) n
ul·la
; (+)
setm
anes
; (++
) mitj
anes
; (++
+) p
ocs m
esos
; (++
++) m
és d
e 4
mes
os.
MO
VIM
ENT
EN L
A P
LAN
TA: (�
) asc
ende
nt-x
ilem
a; (�
) des
cend
ent-f
loem
a; (b
) asc
ende
nt-d
esce
nden
t; (0
) sen
se m
ovim
ent e
n pl
anta
.
(1)
El m
ovim
ent e
n el
bul
b hu
mit
(<30
cm
) és i
nsuf
icie
nt. E
xiste
ix fo
rmul
at a
mb
clar
efe
cte
poste
mer
gènc
ia: t
erbu
trina
(40%
), sim
azin
a (1
0%).
(2)
En e
l mer
cat e
s tro
ba fo
rmul
at e
n m
escl
a am
b te
rbut
rina.
No
les u
tilitz
eu a
mb
terb
umet
ona.
N’h
i ha
mes
cla:
diu
ron
(28'
57),
terb
utila
zina
(28'
75).
(3)
Efec
te d
e co
ntac
te q
uan
es fa
una
apl
icac
ió e
n po
stem
ergè
ncia
mol
t prim
eren
ca, s
iem
pre
que
s’hi
afe
gisc
a un
mul
lant
.(4
) A
utor
itzat
en
oliv
erar
en
mes
cla
amb
glifo
sat.
(5)
Aut
oritz
at e
n ol
iver
ar e
n m
escl
a am
b al
tres h
erbi
cide
s (di
uron
, MCP
A, s
inaz
ina,
terb
utila
zina
o ti
ocia
nat).
278 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.1624
AN
NEX
IVES
TRA
TÈG
IA D
E C
ON
TRO
L IN
TEG
RA
TEl
sis
tem
a de
mos
treig
per
a la
pre
sa d
e de
cisi
ons
d’ac
ord
amb
els
llinda
rs d
’inte
rven
ció
a es
cala
de
parc
el·la
ser
à el
seg
üent
:
. Est
ació
de
cont
rol (
EC):
1 po
r cad
a zo
na h
omog
ènia
no
supe
rior a
100
ha
. Nom
bre
de U
MP:
20
. Per
iodi
cita
t de
les
obse
rvac
ions
: una
veg
ada
a la
set
man
a, c
om a
mín
im, d
uran
t els
per
íode
s cr
ítics
del
par
àsit
L’es
timac
ió d
el ri
sc i
els
mèt
odes
de
cont
rol p
er a
cad
a pl
aga/
mal
altia
es
deta
llen
a co
ntin
uaci
ó:
ESTI
MA
CIÓ
DEL
RIS
CC
RIT
ERIS
D’I
NTE
RV
ENC
IÓM
ÈTO
DES
DE
CO
NTR
OL
MÈT
OD
E V
ISU
AL
BIO
LÒG
ICS
QU
ÍMIC
SU
nita
t de
mos
trase
cund
ària
PLA
GA
MA
LALT
IA
Elem
ent
Nom
bre
per
UM
P
Var
iabl
e de
dens
itat
Esca
la d
eva
lora
ció
ALT
RES
MÈT
OD
ESLL
IND
AR
ÈPO
CAFa
una
auxi
liar
autò
cton
a
Solta
de
faun
aau
xilia
rPe
rmés
Perm
és a
mb
restr
icci
ons
ALT
RES
Punx
ó o
fora
dat
Pray
s ole
aeFi
l·lòf
aga
Ant
òfag
a
Carp
òfag
a
Brot
Brot
Brot
10 10 10
% d
e br
ots a
taca
tsam
b fo
rmes
viv
es
% in
flore
scèn
cies
atac
ades
am
b fo
rmes
vive
ss/u
na m
ostra
de
2in
flore
scèn
cies
/bro
t
% fr
uits
atac
ats a
mb
form
es v
ives
.S/
una
mos
tra d
e 2
fruits
/bro
t
0 =
brot
no
atac
at1
= br
ot a
taca
t
0 =
inflo
resc
ènci
a no
atac
ada
1 =
inflo
resc
ènci
aat
acad
a
0 =
fruit
noat
acat
.1
= fru
it at
acat
.
2 pa
rany
s de
tipus
funn
el e
nceb
ats
amb
tetra
dece
nal
per E
C
2 pa
rany
s de
tipus
funn
el e
nceb
ats
amb
tetra
dece
nal
per E
C
2 pa
rany
s de
tipus
funn
el e
nceb
ats
amb
tetra
dece
nal
per E
C
>5%
de
brot
sat
acat
s(p
lant
ons)
>5 a
dults
/pa
rany
i di
a>5
%in
flore
scèn
cies
atac
ades
am
bfo
rmes
viv
es<1
0in
flore
scèn
cies
/br
ot<2
0% fl
ors
fèrti
ls
>5-1
0 de
frui
tsat
acat
s
Inic
i de
lapr
imav
era
20%
de
flors
ober
tes.
Inic
i de
la 3
a ed
atla
rvàr
ia
50%
d’o
usde
sclo
sos
Crys
oper
laca
rnea
,Ag
enia
spis
fusc
icol
lispr
aysin
cola
,An
gitia
arm
illat
a,Ch
elon
usel
eaph
ilus,
Apan
tele
sxa
ntho
stigm
us,
Pnig
alio
med
iterr
aneu
s,Pn
igal
iope
ctin
icor
nis.
Baci
llus
thur
ingi
ensis
Dim
etoa
t,Tr
ilorfo
n
Dia
zino
n(p
lant
ons)
Dim
etoa
t,Tr
iclo
rfon
(nom
és si
s’hi
prod
ueix
un
atac
mol
t for
t.En
aqu
est c
as,
s’ap
licar
ia e
lpr
oduc
te a
mb
un 2
0% d
e flo
rsob
erte
s)
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 2795
ESTI
MA
CIÓ
DEL
RIS
CC
RIT
ERIS
D’I
NTE
RV
ENC
IÓM
ÈTO
DES
DE
CO
NTR
OL
MÈT
OD
E V
ISU
AL
BIO
LÒG
ICS
QU
ÍMIC
SU
nita
t de
mos
trase
cund
ària
PLA
GA
MA
LALT
IA
Elem
ent
Nom
bre
per
UM
P
Var
iabl
e de
dens
itat
Esca
la d
eva
lora
ció
ALT
RES
MÈT
OD
ESLL
IND
AR
ÈPO
CAFa
una
auxi
liar
autò
cton
a
Solta
de
faun
aau
xilia
rPe
rmés
Perm
és a
mb
restr
icci
ons
ALT
RES
Mos
ca d
el’o
liver
a
Bact
roce
raol
eae
Frui
tO
liver
ard’
alm
àsse
ra: -1
0 si
%d’
oliv
api
cada
>10%
-20
si %
d’ol
iva
pica
da<1
0%
Oliv
erar
de ta
ula:
50
% d
e fru
its a
taca
ts0
= fru
it no
atac
at1
= fru
it at
acat
5 m
osqu
ers M
acPh
ail c
arre
gats
amb
fosf
atbi
amòn
ic a
l 4%
per E
C
5 pa
rany
scr
omot
ròpi
csen
ceba
des a
mb
spiro
acet
at 8
0 m
gpe
r EC
En o
liver
ard’
alm
àsse
ra:
1a a
plic
ació
: >1
adul
t/mos
quer
idi
a i >
50%
de
fem
elle
s fèr
tils
o 1a
pic
ada.
Apl
icac
ióse
güen
t:a)
am
b ca
ptur
esen
mos
quer
s.>1 ad
ult/m
osqu
er i
dia
i >50
% d
efe
mel
les f
èrtil
so
>2-3
% d
efru
its a
mb
form
es v
ives
b) se
nse
capt
ures
en
mos
quer
s Mac
Phai
l>3 ad
ults/
para
ny i
dia
o >2
-3%
de
fruits
am
bfo
rmes
viv
es
En o
liver
ar d
eta
ula:
>1 adul
t/mos
quer
idi
a i >
50%
de
fem
elle
s fèr
tils
i/o 1
% d
’oliv
api
cada
am
bfo
rmes
viv
es
A p
artir
de
l’end
urim
ent
del p
inyo
l
Opi
us c
onco
lor,
Pnig
alio
med
iterr
aneu
s
Adu
ltici
des:
Dim
etoa
t otri
clor
fon
enes
quer
s oba
ndes
-esq
uers
Larv
icid
es:
Dim
etoa
t otri
clor
fon
enpo
lvor
itzac
ióto
tal
Para
nys
mas
sius a
mb
esqu
ers s
exua
lso
un a
ltre
tipus
d’at
raie
ntef
ectiu
280 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.1626
ESTI
MA
CIÓ
DEL
RIS
CC
RIT
ERIS
D’I
NTE
RV
ENC
IÓM
ÈTO
DES
DE
CO
NTR
OL
MÈT
OD
E V
ISU
AL
BIO
LÒG
ICS
QU
ÍMIC
SU
nita
t de
mos
trase
cund
ària
PLA
GA
MA
LALT
IA
Elem
ent
Nom
bre
per
UM
P
Var
iabl
e de
dens
itat
Esca
la d
eva
lora
ció
ALT
RES
MÈT
OD
ESLL
IND
AR
ÈPO
CAFa
una
auxi
liar
autò
cton
a
Solta
de
faun
aau
xilia
rPe
rmés
Perm
és a
mb
restr
icci
ons
ALT
RES
Cap
arre
tane
gra
Saiss
etia
ole
ae
Barr
enet
a o
corc
de
l’oliv
era
Phlo
eotri
bus
scar
abae
oide
s
Fist
ó de
l’oliv
era
Otio
rrhy
nchu
scr
ibric
ollis
Barr
inad
a de
les b
ranq
ues
Euzo
pher
api
ngui
s
Brot
s
Brot
s
Arb
re
Arb
re
10 10
Nom
bre
d’ad
ults
vius
no p
aras
itats
en la
mos
tra
Brot
s am
b ad
ults
vius
Nom
bre
de la
rves
(exc
rem
ents
fresc
os)
per a
rbre
0 =
brot
no
atac
at1
= br
ot a
taca
t
Para
ny d
’adu
lts a
lpe
u de
l’ar
bre
Para
ny d
e llu
m o
para
ny a
mb
fero
mon
a
>10
form
esvi
ves n
opa
rasit
ades
per
EC >10%
de
brot
sam
b ad
ults
vius
Plan
tó:
pres
ènci
a de
dany
s rec
ents
en b
rots.
Arb
res a
dults
:pr
esèn
cia
deda
nys e
n bo
tons
i bro
ts de
laca
pçad
a
Plan
tons
iem
pelts
: 1 la
rva
/ pla
ntó
Plan
tes a
dulte
s:qu
an s’
him
anife
sten
dany
sos
tens
ible
s
A p
artir
del
100%
d’o
usde
sclo
sos f
ins a
l’apa
rició
de
L3
A l’
eixi
dad’
adul
ts en
zone
sin
fect
ades
Prim
aver
a: A
lm
áxim
d’e
ixid
ad’
adul
ts
Tard
or: A
l’eix
ida
d’ad
ults
aban
s de
les
prim
eres
plu
ges
Des
prés
del
màx
im d
e vo
l ala
prim
aver
a (i
a la
tard
or si
cal)
Scut
elly
stacy
anea
,Co
ccof
agus
lyci
mia
,M
etap
hycu
she
lvol
us,
Chilo
coru
sbi
pustu
latu
s
Chei
ropa
chys
quad
rum
Icon
ella
mye
lole
nta,
Phan
erot
oma
ocul
aris
Oli
min
eral
d’es
tiu
Dim
etoa
t
Carb
aril
ofo
smet
(nom
ésco
ntra
lage
nera
ció
depr
imav
era)
Alfa
cipe
rmet
rin o
lam
bda
ciha
lotri
nap
licat
s al s
òl a
lvo
ltant
del
tronc
Oli
+fe
nitro
tion
+ ai
gua.
Lim
itaci
ó:pi
ntar
tron
cs i
bran
ques
prin
cipa
ls
Redu
cció
adob
amen
tni
troge
nat.
Poda
que
afav
orisc
al’a
erac
ió
Col·l
ocac
ió d
ebr
anqu
eses
quer
s.D
estru
ir la
lleny
a ab
ans
que
no is
quen
els a
dults
del
slle
nyer
s iem
mag
atze
mar
-le
sad
equa
dam
ent
Elim
inar
her
baal
s peu
s de
l’oliv
era
Evita
r les
ferid
espr
ovoc
ades
per
les p
ràct
ique
scu
ltura
ls.Pr
oteg
ir am
bm
àstic
les
ferid
es c
ausa
des
per a
ccid
ents
atm
osfè
rics i
cultu
rals
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 2817
ESTI
MA
CIÓ
DEL
RIS
CC
RIT
ERIS
D’I
NTE
RV
ENC
IÓM
ÈTO
DES
DE
CO
NTR
OL
MÈT
OD
E V
ISU
AL
BIO
LÒG
ICS
QU
ÍMIC
SU
nita
t de
mos
trase
cund
ària
PLA
GA
MA
LALT
IA
Elem
ent
Nom
bre
per
UM
P
Var
iabl
e de
dens
itat
Esca
la d
eva
lora
ció
ALT
RES
MÈT
OD
ESLL
IND
AR
ÈPO
CAFa
una
auxi
liar
autò
cton
a
Solta
de
faun
aau
xilia
rPe
rmés
Perm
és a
mb
restr
icci
ons
ALT
RES
Glif
odes
Erug
a de
les
fulle
s
Mar
garo
nia
unio
nalis
Cuc
bla
nc
Mel
olon
tha
papp
osa,
Anox
iaau
stral
is,
Cera
mid
aco
bosi
Aca
rios
i
Acer
ia o
leae
Barr
inad
or d
el’e
scor
ça
Ress
elie
llaol
eisu
ga
Brot
Arb
re
Plan
tóFr
uit
Arb
re
Para
ny d
e llu
m o
para
ny d
efe
rom
ona
Plan
tó:
pres
ènci
a de
dany
s rec
ents
en b
rots
Arb
res a
dults
:pr
esèn
cia
deda
nys e
n bo
tons
i bro
tspr
oduc
tius d
e la
capç
ada
enre
col·l
ecci
ó
Pres
ènci
ad’
arbr
es a
mb
símpt
omes
.Tr
acta
men
t al
sòl n
omés
del
sro
dals
afec
tats
Plan
tó:
defo
rmac
ió d
efu
lles i
bro
ts
Reco
l·lec
ció:
defo
rmac
ió d
efru
its e
nca
mpa
nya
ante
rior
Trac
tam
ent n
oju
stific
at
Dur
ant l
apr
imav
era
il’e
stiu
prin
cipa
lmen
t
A la
nai
xenç
ade
les l
arve
s
Plan
tó: m
àxim
aac
tivita
tve
geta
tiva
Reco
l·lec
ció:
flora
ció
Dim
etoa
tCa
rbar
il (n
omés
en tr
acta
men
tde
prim
aver
a)
Dia
zino
n, e
n sò
la
la z
ona
dego
teig
Carb
aril
(nom
ésen
trac
tam
ent
de p
rimav
era)
No
s’ha
d’ut
ilitz
ar fe
mam
b la
rves
de
cuc
Cal t
alla
r iel
imin
ar le
sbr
anqu
esaf
ecta
des
Dism
inui
r les
ferid
espr
oduï
des p
er la
batu
da
282 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
8
ESTI
MA
CIÓ
DEL
RIS
CC
RIT
ERIS
D’I
NTE
RV
ENC
IÓM
ÈTO
DES
DE
CO
NTR
OL
MÈT
OD
E V
ISU
AL
BIO
LÒG
ICS
QU
ÍMIC
SU
nita
t de
mos
trase
cund
ària
PLA
GA
MA
LALT
IA
Elem
ent
Nom
bre
per
UM
P
Var
iabl
e de
dens
itat
Esca
la d
eva
lora
ció
ALT
RES
MÈT
OD
ESLL
IND
AR
ÈPO
CAFa
una
auxi
liar
autò
cton
a
Solta
de
faun
aau
xilia
rPe
rmés
Perm
és a
mb
restr
icci
ons
ALT
RES
Cot
onet
de
l’oliv
era
Euph
yllu
raol
ivin
a
Ara
nyó
del’o
liver
a
Liot
hrip
s pyr
ina
Parl
atòr
ia
Parla
toria
olea
e
Serp
eta
Lepi
dosa
phes
ulm
i
Ull
de g
all
Spilo
cace
aol
eagi
na
Inflo
res-
cènc
ia
Brot
Arb
re
Arb
re
Brot
s
20 20
Form
es v
ives
% d
e br
ots a
fect
ats
% d
e fu
lles a
mb
taqu
es d
’ull
de g
all
visib
le i/
o la
tent
0 =
brot
no
afec
tat
1 =
brot
afe
ctat
0 =
fulle
s sen
seul
l de
gall
1 =
fulle
s am
b ul
lde
gal
l
Espo
lsade
s de
bran
ques
al f
inal
de l’
hive
rn,
reco
llida
de
larv
es
Sím
ptom
es e
nfru
its e
nre
col·l
ecci
ó
> de
8 fo
rmes
vive
s /in
flore
scèn
cia.
>10%
de
brot
saf
ecta
ts i,
enes
polsa
des d
ebr
anqu
es, >
de
5 in
sect
es v
ius /
m2
Reco
l·lec
ció:
pres
ènci
a de
fruits
am
bta
ques
Arb
re: s
eca
dele
s bra
nque
s
Seca
de
les
bran
ques
Var
ieta
tsse
nsib
les:
>1%
de fu
lles a
mb
ull d
e ga
llvi
sible
i la
tent
>1%
de
fulle
sam
b ul
l de
gall
visib
le
Var
ieta
tsre
siste
nts:
nos’
han
de tr
acta
r
En e
stat
feno
lògi
c D
.
Al f
inal
de
l’hiv
ern
amb
tem
pera
tura
>13º
C i
aban
squ
e s’
inic
ien
els
apar
ella
men
ts
A l’
eixi
da d
ele
s lar
ves,
tant
ala
prim
aver
aco
m a
l’es
tiu
A l’
eixi
da d
ele
s lar
ves,
a la
prim
aver
a,l’e
stiu
o la
tard
or
Fina
l de
l’esti
u,ab
ans d
e le
spr
imer
es p
luge
s
Des
prés
del
sfre
ds d
el’h
iver
n i a
bans
de le
s plu
ges d
epr
imav
era
Psyl
laep
hagu
seu
phyl
lura
e,Xa
ntha
ndru
sco
mpt
us,
Chry
sope
rlaca
rnea
,An
thoc
oris
mem
oral
is
Anth
ocor
ism
emor
alis,
Ecte
mus
redu
vinu
s
Aphi
tism
ytila
spid
is
Dim
etoa
tTr
iclo
rfon
Oli
min
eral
d’es
tiu
Oli
min
eral
d’es
tiu
Com
posto
scú
pric
s
Mal
atio
n(n
omés
en
tract
amen
t de
prim
aver
a)
Met
idat
ion
im
etil-
pirim
ifòs
(nom
és e
ntra
ctam
ent d
epr
imav
era)
Met
idat
ion
met
il-pi
rimifò
s(n
omés
en
tract
amen
t de
prim
aver
a)
Com
posto
scú
pric
s +di
feco
nazo
l,no
més
a le
spr
imav
eres
pluj
oses
No
s’ha
de
tract
ar
Poda
que
en
perm
eta
una
bona
aer
ació
.S’
ha d
’apl
icar
en e
ls fo
gars
Poda
que
en
perm
eta
una
bona
aer
ació
.S’
ha d
’plic
ar e
nel
s fog
ars
Redu
cció
adob
amen
tni
troge
nat.
Poda
que
n’af
avor
isca
l’aer
ació
n
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 2839
ESTI
MA
CIÓ
DEL
RIS
CC
RIT
ERIS
D’I
NTE
RV
ENC
IÓM
ÈTO
DES
DE
CO
NTR
OL
MÈT
OD
E V
ISU
AL
BIO
LÒG
ICS
QU
ÍMIC
SU
nita
t de
mos
trase
cund
ària
PLA
GA
MA
LALT
IA
Elem
ent
Nom
bre
per
UM
P
Var
iabl
e de
dens
itat
Esca
la d
eva
lora
ció
ALT
RES
MÈT
OD
ESLL
IND
AR
ÈPO
CAFa
una
auxi
liar
autò
cton
a
Solta
de
faun
aau
xilia
rPe
rmés
Perm
és a
mb
restr
icci
ons
ALT
RES
Cer
cosp
orio
si
Myc
ocen
trosp
o-ra cl
ados
porio
ides
Mar
cim
ent d
el’o
liver
a
Cam
aros
po-
rium
dalm
atic
um
Oliv
a sa
bono
sa
Colle
totri
chum
spp.
Podr
idur
es d
el’o
liva
Fusa
rium
mon
ilifo
rme,
Clad
ospo
rium
herb
arum
,G
eotri
chum
sp.,
etc.
Arb
re
Arb
re
Arb
re
Trac
tam
ents
espe
cífic
sno
més
en
cas
d’at
acs s
ever
s ide
spré
s de
laco
nfirm
ació
de
diag
nòsti
c
Zone
s de
risc
iva
rieta
tsse
nsib
les:
tract
amen
tspr
even
tius s
i hi
ha c
ondi
cion
sfa
vora
bles
de
pluj
a
Si h
i ha
cond
icio
nsfa
vora
bles
de
pluj
a
Prim
aver
a
Qua
llat –
Endu
rimen
t del
piny
ol
Fina
l de
l’esti
u
Com
posto
scú
pric
s
Com
posto
scú
pric
s +di
tioca
rbam
ats
Com
posto
scú
pric
s +D
ifeco
nazo
l(n
omés
en
tract
amen
ts de
prim
aver
a)
Nom
és e
nre
col·l
ecci
ó:co
mpo
stos
cúpr
ics +
ditio
carb
amat
s
Els t
ract
amen
tspr
even
tius p
er a
ull d
e ga
ll,es
peci
alm
ent
mes
cles
am
bdi
feco
nazo
l,te
nen
efec
teco
ntra
lace
rcos
porio
si
Cal c
ontro
lar l
am
osca
de
l’oliv
era
(Bac
troce
raol
eae)
Les m
escl
es d
eco
ure
idi
tioca
rbam
ats
cont
role
n l’u
llde
gal
l i l’
oliv
asa
bono
sa
S’ha
n d’
evita
rel
s dan
ys e
n le
sol
ives
284 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
10
ESTI
MA
CIÓ
DEL
RIS
CC
RIT
ERIS
D’I
NTE
RV
ENC
IÓM
ÈTO
DES
DE
CO
NTR
OL
MÈT
OD
E V
ISU
AL
BIO
LÒG
ICS
QU
ÍMIC
SU
nita
t de
mos
trase
cund
ària
PLA
GA
MA
LALT
IA
Elem
ent
Nom
bre
per
UM
P
Var
iabl
e de
dens
itat
Esca
la d
eva
lora
ció
ALT
RES
MÈT
OD
ESLL
IND
AR
ÈPO
CAFa
una
auxi
liar
autò
cton
a
Solta
de
faun
aau
xilia
rPe
rmés
Perm
és a
mb
restr
icci
ons
ALT
RES
Ver
ticil·
losi
Verti
cilli
umda
hlia
e
Tube
rcul
osi
Pseu
dom
onas
sava
stano
i pv.
sava
stano
i
Fum
at o
neg
re
Cano
pdiu
m sp
.,Li
mac
inul
a sp
.,Au
erob
asid
ium
sp.
Asf
íxia
radi
cula
r
Nem
atod
e de
l’em
bola
t de
les a
rrel
s
Mel
oido
gyne
spp.
Arb
re
Arb
re
Arb
re
Nom
és e
nre
posic
ió d
efa
lles
En si
tuac
ions
de g
elad
es i/
ope
dra
o de
spré
sd’
aque
stes
A z
ones
de
risc
Nom
és e
nre
posic
ió d
efa
lles
Sola
ritza
ció
Com
posto
scú
pric
s
Com
posto
scú
pric
s + c
alç.
Sofre
Sola
ritza
ció
Sola
ritza
ció
+m
etam
-sod
ino
més
en
falle
s
Sola
ritza
ció
+di
clor
opro
pé.
Nom
és e
n le
sfa
lles
S’ha
n de
crem
ar la
sbr
anqu
es i
fulle
s afe
ctad
es.
Ado
bam
ent
equi
libra
t:ev
itant
l’ex
cés
de n
itrog
en i
lafa
lta d
e po
tass
i.Ca
l dism
inui
r la
dosi
de re
g.Ca
l pos
ar-n
eva
rieta
ts m
ésto
lera
nts
S’ha
nd’
elim
inar
els
teix
its a
mb
tum
ors.
Cal e
vita
r les
ferid
es.
Cal d
esin
fect
arle
s fer
ram
ente
sde
pod
a
S’ha
de
cont
rola
r la
capa
rreta
(Sai
sset
iaol
eae)
.Ca
l afa
vorir
lave
ntila
ció
dels
arbr
es
S’ha
de
limita
rel
reg.
s’ha
d’a
favo
ror
el d
rena
tge
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 285
20ANNEX V
ÍNDEX DE MADURESA
CLASSE COLOR DE LA PELL
01234567
Verd intensVerd groguenc
Verd amb taques rogenques a menys de la meitat del fruit. Inici de verolRogenca o morada a més de la meitat del fruit. Final de verol
Negra i polpa blancaNegra i polpa morada sense arribar a la meitat de la polpa
Negra i polpa morada sense arribar al pinyolNegra i polpa morada totalment fins al pinyol
∑ Ni . i i I.M. = _______ 100
Ni = nombre de fruits de la classe i
286 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
ANNEX VIa
INTERPRETACIÓ DE LES ANÀLISIS FOLIARS DE NITROGEN, FÒSFOR I POTASSI ENOLIVERA
NIVELLES NUTRITIUS ESTÀNDARDS (% DE PES SEC)
ELEMENT MOLT BAIX BAIX NORMAL ALT MOLT ALT
N < 1,4 1,4 - 1,6 1,61 - 2,0 2,01 - 2,5 >2,5
P <0,05 0,05 - 0,1 0,11 - 0,2 0,21 - 0,3 >0,3
K <0,4 0,4 - 0,6 0,61 - 0,9 0,91 - 1,1 >1,1
ANNEX VIb
INTERPRETACIÓ DE LES ANÀLISIS DE FÒSFOR EN SÒL (MÈTODE OLSEN)
NIVELLS DE FERTILITAT EN P (ppm)
TIPUS DESÒL
MOLT BAIX BAIX NORMAL ALT MOLT ALT
Arenós 0 - 9 10 - 20 21 - 40 41 - 60 > 60
Franc 0 - 10 11 - 25 26 - 45 46 - 70 > 70
Argilenc 0 - 11 12 - 30 31 - 50 51 - 80 > 80
ANNEX VIc
INTERPRETACIÓ DE LES ANÀLISIS DE POTASSI EN SÒL (EXTRACTE ACETAT AMÒNIC 1N)
NIVELLS DE FERTILITAT EN K (ppm)
TIPUS DESÒL
MOLT BAIX BAIX NORMAL ALT MOLT ALT
Arenós 0 - 60 61 - 120 121 - 200 201 - 300 > 300
Franc 0 - 110 111 - 220 221 - 350 351 - 500 > 500
Argilenc 0 - 140 141 - 280 281 - 450 451 - 650 > 650
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 287
ANNEX VII
FACTOR DE CORRECIÓ EN %, PER A L’ADOBAMENT FOSFORAT, D’ACORD AMB LES
NIVELL DE P ENSÒL
NIVELL FOLIARDE P
CARBONAT CÀLCIC 2% - 20% > 20%
MB +120 +140
MOLT BAIX B +100 +120
N +80 +100
MB +100 +120
BAIX B +80 +100
N +60 +80
B +30 +40
NORMAL N +10 +20
A -10 0
N -50 -40
ALT A -100 -60
MA -100 -100
N -70 -60
MOLT ALT A -100 -100
MA -100 -100
288 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
23
ANNEX VIII
FACTOR DE CORRECIÓ EN % PER A L’ADOBAMENT POTÀSSIC, D’ACORD AMB LES
NIVELL DE KEN SÒL
NIVELL FOLIARDE K
TEXTURA DEL SÒL ARENOSA FRANCA ARGILENCA
MOLT BAIX MB +100 +110 +120
B +80 +90 +100
N +60 +70 +80
MB +50 +60 +70
BAIX B +40 +50 +60
N +30 +40 +50
B +20 +30 +40
NORMAL N 0 0 0
A -50 -40 -30
N -100 -90 -80
ALT A -100 -100 -100
MA -100 -100 -100
N -100 -100 -100
MOLT ALT A -100 -100 -100
MA -100 -100 -100
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 289
24ANNEX IX
APORTACIÓ DE NITROGEN PER L’AIGUA DE REG
Per calcular la quantitat aproximada de nitrogen per hectàrea aportat per l’aigua de reg segons la seuacocentració en ió nitrat, es pot utilitzar la fórmula següent:
NO3 - x Vr x 22,6kgs. N/Ha = __________________ x F 105
En què
NO3 -: és la concentració de nitrat en l’aigua de reg expressada en ppm (parts per milió = mg/l)Vr: volum total de reg en m3/ha22,6: porcentatge de riquesa en N del NO3 -F: factor que depén de l’eficiència del reg i considera la pèrdua d’aigua
ANNEX X
NITROGEN PROCEDENT DE LA MATÈRIA ORGÀNICA DEL SÒL
NITROGEN ANUAL DISPONIBLE (kg/ha)
Matèria orgànica del sòl(%)
Arenós Franc Argilenc
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
10 - 15
20 - 30
30 - 45
40 - 60
--
--
7 - 12
15 - 25
22 - 37
30 - 50
37 - 62
--
5 – 10
10 – 20
15 – 30
20 – 40
25 – 50
30 - 60
290 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
25ANNEX XI
APORTACIONS MÀXIMES DE METALLS PESANTS AL SÒL
ELEMENT APORTACIÓ MÀXIMA (kg/ha/any)
CadmiMercuri
PlomNíquelZinc
Coure
0,150,1153
3012
ANNEX XII
CONCENTRACIONS MÀXIMES DE METALLS PESANTS PERMESES AL SÒL
ELEMENT CONCENTRACIÓ MÀXIMA (mg/kg de sòl)
CadmiMercuri
PlomNíquelZinc
Coure
31,515075
300140
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 291
1
SUSCEPTIBILIDAD DE CULTIVARES DE OLIVOS A PRINCIPALES ENFERMEDADES
CULTIVAR REPILO VERTICILOSIS TUBERCULOSIS ACEITUNASJABONOSAS
FARGA S - R S
SERRANA S M / R R M / S
MORRUDA S - S S
BLANQUETA E S E M
VILLALONGA S M S S
CHANGLOTREAL
S R S S
CORNICABRA S S E S
PICUAL S E M R
EMPELTRE S M / R M / R M / S
ALFAFARENCA M M / R M M
LLUMETA R -- M / R M
ARBEQUINA M S R M
GROSSAL S M M S
CUQUILLO E M / R R M
ROJAL (Bayeta) S R M / R M
CALLOSINA S S R E
MILLAREJA S -- E E
E = Extremadamente susceptibleS = SusceptibleM = Moderadamente susceptibleR = Resistente
ANEXO I
292 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
2
ANEXO Nº II
NIVELES CRITICOS DE NUTRIENTES EN HOJAS DE OLIVO RECOGIDAS EN JULIO CONCARACTER EXPERIMENTAL
ELEMENTO DEFICIENTE
Nitrógeno, N (%)Fósforo, P (%)Potasio, K (%)Calcio, Ca (%)Magnesio, Mg (%)Manganeso, Mn (ppm)Cinc, Zn (ppm)Cobre, Co (ppm)Boro, B (ppm)Sodio, Na (%)Cloro, Cl (%)
< 1,40< 0,05< 0,40< 0,30< 0,08
------
< 14,0----
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 293
AN
EXO
Nº I
IIM
OD
O D
E A
CC
IÓN
, CO
MPO
RTA
MIE
NTO
S EN
EL
SUEL
O, F
OR
MA
DE
EMPL
EO Y
REC
OM
END
AC
IÓN
PA
RA
LO
S H
ERBI
CID
AS
MO
DO
DE
AC
CIÓ
NC
OM
POR
TAM
IEN
TO E
NSU
EL
OFO
RM
A D
E EM
PLEO
MA
TER
IAA
CTI
VA
RESI
DU
AL
CON
TACT
OTR
ASL
OCA
CIÓ
N(V
IA F
LOEM
A)
MO
VIM
IEN
TOE
N P
LA
NT
AA
DSO
RCIÓ
NPE
RSIS
TEN
CIA
TIPO
DE
HER
BICI
DA
SD
OSI
S (k
g/ha
)A
PTIT
UD
PA
RAH
ERBI
GA
CIÓ
N
REC
OM
END
AC
ION
ES D
EEM
PLEO
DIU
RON
(3)
***
*0
�++
+++
+Pr
eem
erge
ncia
2 - 3
Apr
opia
doEs
pect
ro d
e co
ntro
l MH
com
plem
enta
rio a
l de
simaz
ina
SIM
AZI
NA
(1)
+++
00
�++
+++
+Pr
eem
erge
ncia
2 - 3
Apr
opia
doN
o co
ntro
la m
alas
hie
rbas
(MH
) ya
emer
gida
s. U
tiliz
ardo
sis in
ferio
res a
1,5
kg
de m
ater
ia a
ctiv
a po
r Ha
y añ
o
DIF
LUFE
NIC
AN
****
00
+++
++Pr
eem
erge
ncia
Post-
tem
pran
a6
a 35
g/h
aN
o ap
ropi
ado
Empl
ear b
ajo
volu
men
de
agua
. La
mez
cla
com
erci
al c
ongl
ifosa
to e
stá m
uy ju
stific
ada
NO
RFLU
RAZO
NA
***
00
�++
+++
+Po
st-te
mpr
ana
2,5
a 4,
8A
prop
iado
Cont
rola
bie
n M
H g
ram
ínea
s per
enne
s. M
ezcl
a co
nsim
azin
a in
tere
sant
e, e
n es
peci
al si
se e
mpl
ea a
dos
is ba
jaTE
RBU
TILA
ZIN
A(2
)**
0*
�++
+++
+Po
st-te
mpr
ana
2 - 3
Se d
esco
noce
Espe
ctro
de
acci
ón si
mila
r a si
maz
ina
AM
INO
TRIA
ZOL
(5)
*0
***
b++
+Po
stem
erge
ncia
1,0
a 2,
5N
o ap
ropi
ado
La d
osifi
caci
ón se
har
á se
gún
tipo
y de
sarro
llo d
e M
H.
Acc
ión
muy
lent
a. M
ezcl
a sin
érgi
ca c
on M
CPA
y d
iuro
n
DIQ
UA
T +
PARA
Q0
***
00
++++
0Po
stem
erge
ncia
0,12
+ 0
,18
a0,
40 +
0,6
8N
o ap
ropi
ado
La d
osifi
caci
ón se
har
á se
gún
tipo
y de
sarro
llo d
e M
H.
Cont
rol t
otal
men
te in
sufic
ient
e de
MH
per
enne
s. Cu
idad
oco
n la
toxi
cida
d. N
o ut
iliza
rlo c
on m
aqui
naria
de
UBV
.
FLU
ROX
IPIR
*0
***
�+
+Po
stem
erge
ncia
0,1
a 0,
3N
o ap
ropi
ado
La d
osifi
caci
ón se
har
á se
gún
tipo
y de
sarro
llo d
e M
H.
No
cont
rola
las M
H g
ram
ínea
s. Co
ntro
l exc
elen
te d
e M
Hpe
renn
es d
e ho
ja a
ncha
GLI
FOSA
TO0
0**
*b
++++
0Po
stem
erge
ncia
1,18
a 2
,16
No
apro
piad
oSe
gún
form
ulac
ión
y tip
o y
desa
rrollo
de
MH
. Baj
ovo
lum
en d
e ag
ua. E
xcel
ente
con
trol d
e M
H p
eren
nes,
enes
peci
al la
s gra
mín
eas.
La m
ezcl
a co
n M
CPA
mej
ora
cont
rol d
e M
H d
e h
oja
anch
aG
LUFO
SIN
ATO
0**
**
0++
++0
Poste
mer
genc
ia0,
6 a
2,0
No
apro
piad
oSe
gún
tipo
y de
sarro
llo d
e la
s MH
M.C
.P.A
. (4)
*0
***
�+
+Po
stem
erge
ncia
0,30
a 2
,0N
o ap
ropi
ado
La d
osifi
caci
ón se
har
á se
gún
tipo
y de
sarro
llo M
H.
Empl
ear s
olo
las s
ales
de
amin
a o
potá
sicas
. No
cont
rola
las M
H g
ram
ínea
s. N
o ap
licar
en
suel
os a
reno
sos.
No
moj
ar p
arte
s ver
des d
el á
rbol
. No
aplic
ar e
n ac
eitu
na d
eal
maz
ara
entre
env
ero
y re
cole
cció
n y
en a
ceitu
na d
em
esa
desd
e el
ver
ano
hasta
des
pués
de
la re
cole
cció
n.
OX
IFLU
ORF
EN (1
)**
**0
0++
+++
Poste
mer
genc
ia0,
1 a
1,0
Apr
opia
doSe
gún
tipo
y de
sarro
llo d
e la
s MH
o se
gún
empl
eo(p
reem
erge
ncia
o p
oste
mer
genc
ia).
Mez
cla
sinér
gica
con
glifo
sato
com
o he
rbic
ida
de p
oste
mer
genc
ia. M
uyap
ropi
ado
en p
lant
acio
nes j
óven
es.
SULF
OSA
TO0
0**
*b
++++
0Po
stem
erge
ncia
0,75
a 3
No
apro
piad
oId
em g
lifos
ato
TIA
ZOPI
R**
**0
0++
+++
Poste
mer
genc
ia0,
5 a
1,0
Apr
opia
doM
uy a
prop
iado
en
plan
taci
ones
jóve
nes.
En p
lant
ació
nad
ulta
la m
ezcl
a co
n sin
azin
a es
reco
men
dabl
e, re
baja
ndo
la d
osis
MO
DO
DE
ACC
IÓN
: (0)
nul
a; (*
) déb
il; (*
*) im
porta
nte;
(***
) muy
impo
rtant
e.A
DSO
RCIÓ
N: (
+) d
ébil;
(++)
mod
erad
a; (+
++) i
mpo
rtant
e; (+
+++)
muy
impo
rtant
e.PE
RSIS
TEN
CIA
EN
SU
ELO
: (0)
nul
o; (+
) sem
anas
; (++
) med
iana
s; (+
++) p
ocos
mes
es; (
++++
) más
de
4 m
eses
.M
OV
IMIE
NTO
EN
LA
PLA
NTA
: (�
) asc
ende
nte-
xile
ma;
(�) d
esce
nden
te-fl
oem
a; (b
) asc
ende
nte-
desc
ende
nte;
(0) s
in m
ovim
ient
o en
pla
nta.
(1)
El m
ovim
ient
o en
el b
ulbo
húm
edo
(<30
cm
) es i
nsuf
icie
nte.
Exi
ste fo
rmul
ado
con
clar
o ef
ecto
pos
tem
erge
ncia
: ter
butri
na (4
0%),
simaz
ina
(10%
)(2
) En
el m
erca
do se
enc
uent
ra fo
rmul
ado
en m
ezcl
a co
n te
rbut
rina.
No
empl
earla
s con
terb
umet
ona.
Exi
ste m
ezcl
a: d
iuro
n (2
8'57
), te
rbut
ilazi
na (2
8'75
)(3
) Ef
ecto
de
cont
acto
cua
ndo
se h
ace
una
aplic
ació
n en
pos
tem
erge
ncia
muy
tem
pran
a, si
empr
e qu
e se
aña
da u
n m
ojan
te.
(4)
Aut
oriz
ado
en o
livar
en
mez
cla
con
glifo
sato
.(5
) A
utor
izad
o en
oliv
ar e
n m
ezcl
a co
n ot
ros h
erbi
cida
s (di
uron
, MCP
A, s
inaz
ina,
terb
utila
zina
o ti
ocia
nato
)
294 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
AN
EXO
Nº I
VES
TRA
TEG
IA D
E C
ON
TRO
L IN
TEG
RA
DO
El s
iste
ma
de m
uest
reo
para
la to
ma
de d
ecis
ione
s en
func
ión
de lo
s um
bral
es d
e in
terv
enci
ón a
niv
el d
e pa
rcel
a se
rá e
l sig
uien
te:
. Est
ació
n de
con
trol (
E.C
.): 1
por
cad
a zo
na h
omog
énea
no
supe
rior a
100
Has
.
o de
U.M
.P.:
20. P
erio
dici
dad
de la
s ob
serv
acio
nes:
Una
vez
a la
sem
ana,
com
o m
ínim
o, d
uran
te lo
s pe
ríodo
s cr
ítico
s de
l par
ásito
.
La e
stim
ació
n de
l rie
sgo
y lo
s m
étod
os d
e co
ntro
l par
a ca
da p
laga
/enf
erm
edad
se
deta
lla a
con
tinua
ción
:
CR
ITER
IOS
DE
INTE
RV
ENC
IÓN
MÉT
OD
OS
DE
CO
NTR
OL
MÉT
OD
O V
ISU
AL
BIO
LÓG
ICO
SQ
UÍM
ICO
SU
nida
d m
uestr
alse
cund
aria
PLA
GA
ENFE
RM
EDA
D
Elem
ento
Núm
ero
por
U.M
.P.
Var
iabl
e de
dens
idad
Esca
la d
eva
lora
ción
OTR
OS
MÉT
OD
OS
UM
BRA
LÉP
OCA
Faun
aau
xilia
rau
tóct
ona
Suel
ta fa
una
auxi
liar
Perm
itido
Perm
itido
con
restr
icci
ones
OTR
OS
Polil
la d
elO
livo
Pray
s Ole
ae Filó
faga
Ant
ófag
a
Carp
ófag
a
Brot
e
Brot
e
Brot
e
10 10 10
% d
e br
otes
ata
cado
sco
n fo
rmas
viv
as
% in
flore
scen
cias
atac
adas
con
form
asvi
vas
s/una
mue
stra
de 2
inflo
resc
enci
as /
brot
e
% fr
utos
ata
cado
s con
form
as v
ivas
.S/
una
mue
stra
de 2
fruto
s / b
rote
0 =
brot
e no
atac
ado
1 =
brot
e at
acad
o
0 =
inflo
resc
enci
a no
atac
ada
1 =
inflo
resc
enci
aat
acad
a
0 =
fruto
no
atac
ado.
1 =
fruto
ata
cado
.
2 tra
mpa
s tip
ofu
nnel
ceb
adas
con
Tetra
dece
nal p
orE.
C.
2 tra
mpa
s tip
ofu
nnel
ceb
adas
con
Tetra
dece
nal p
orE.
C.
2 tra
mpa
s tip
ofu
nnel
ceb
adas
con
Tetra
dece
nal p
orE.
C.
>5%
de
brot
esat
acad
os(p
lant
ones
)
>5 a
dulto
s /tra
mpa
y d
ía>5
%in
flore
scen
cias
atac
adas
con
form
as v
ivas
<10
inflo
resc
enci
as /
brot
e<2
0% fl
ores
férti
les.
>5-1
0 de
frut
osat
acad
os
Inic
io d
e la
prim
aver
a
20%
de
flore
sab
ierta
s. In
icio
de la
3ª e
dad
larv
aria
.
50%
de
huev
osec
losio
nado
s
Crys
oper
laca
rnea
,Ag
enia
spis
fusc
icol
lispr
aysin
cola
,An
gitia
arm
illat
a,Ch
elon
usel
eaph
ilus,
Apan
tele
sxa
ntho
stigm
us,
Pnig
alio
med
iterr
aneu
s,Pn
igal
iope
ctin
icor
nis.
Baci
llus
thur
ingi
ensis
Dim
etoa
to,
Trilo
rfon.
Dia
zino
n(p
lant
ones
)
Dim
etoa
to,
Tric
lorfo
n .
(sól
o si
sepr
oduc
e un
ataq
ue m
uyfu
erte
. En
este
caso
seap
licar
ía e
lpr
oduc
to c
on u
n20
% d
e flo
res
abie
rtas)
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 295
ESTI
MA
CIÓ
N D
EL R
IESG
OC
RIT
ERIO
S D
EIN
TER
VEN
CIÓ
NM
ÉTO
DO
S D
E C
ON
TRO
L
MÉT
OD
O V
ISU
AL
BIO
LÓG
ICO
SQ
UÍM
ICO
SU
nida
d m
uestr
alse
cund
aria
PLA
GA
ENFE
RM
EDA
D
Elem
ento
Núm
ero
por
U.M
.P.
Var
iabl
e de
dens
idad
Esca
la d
eva
lora
ción
OTR
OS
MÉT
OD
OS
UM
BRA
LÉP
OCA
Faun
aau
xilia
rau
tóct
ona
Suel
ta fa
una
auxi
liar
Perm
itido
Perm
itido
con
restr
icci
ones
OTR
OS
Mos
ca d
elO
livo
Bact
roce
raol
eae
Frut
oO
livar
de
alm
azar
a:-1
0 si
%de ac
eitu
napi
cada
>10%
-20
si %
de acei
tuna
pica
da<1
0%
Oliv
ar d
em
esa:
50
% d
e fru
tos a
taca
dos
0 =
fruto
no
atac
ado.
1 =
fruto
ata
cado
5 m
osqu
eros
Mac
Phai
l car
gado
s con
fosf
ato
biam
ónic
oal
4%
por
E.C
.
5 tra
mpa
scr
omot
rópi
cas
ceba
das c
onSp
iroac
etat
o 80
mg
por E
.C.
En o
livar
de
alm
azar
a:
1ª a
plic
ació
n:>1
adu
lto /
mos
quer
o y
día
y >5
0% d
ehe
mbr
as fé
rtile
so
1ª p
icad
a.
Sigu
ient
eap
licac
ión:
a) c
on c
aptu
ras
en m
osqu
eros
.>1
adu
lto /
mos
quer
o y
día
y >5
0% d
ehe
mbr
as fé
rtile
so
>2-3
% d
efru
tos c
onfo
rmas
viv
as.
b) si
n ca
ptur
asen
mos
quer
osM
ac P
hail
>3 a
dulto
s /tra
mpa
y d
ía o
>2-3
% d
e fru
tos
con
form
asvi
vas.
En o
livar
de
mes
a:>1
adu
lto /
mos
quer
o y
día
y >5
0% d
ehe
mbr
as fé
rtile
sy/
o 1%
de
acei
tuna
pic
ada
con
form
asvi
vas.
A p
artir
del
endu
reci
mie
nto
del h
ueso
.
Opi
us c
onco
lor,
Pnig
alio
med
iterr
aneu
s.
Adu
ltici
as:
Dim
etoa
to o
Tric
lorfo
n en
cebo
s o b
anda
s-ce
bos.
Larv
icid
as:
Dim
etoa
to o
Tric
lorfó
n en
pulv
eriz
ació
nto
tal.
Tram
peo
mas
ivo
con
cebo
s sex
uale
su
otro
tipo
de
atra
yent
eef
ectiv
o.
296 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
ESTI
MA
CIÓ
N D
EL R
IESG
OC
RIT
ERIO
S D
EIN
TER
VEN
CIÓ
NM
ÉTO
DO
S D
E C
ON
TRO
L
MÉT
OD
O V
ISU
AL
BIO
LÓG
ICO
SQ
UÍM
ICO
SU
nida
d m
uestr
alse
cund
aria
PLA
GA
ENFE
RM
EDA
D
Elem
ento
Núm
ero
por
U.M
.P.
Var
iabl
e de
dens
idad
Esca
la d
eva
lora
ción
OTR
OS
MÉT
OD
OS
UM
BRA
LÉP
OCA
Faun
aau
xilia
rau
tóct
ona
Suel
ta fa
una
auxi
liar
Perm
itido
Perm
itido
con
restr
icci
ones
OTR
OS
Coc
hini
lla d
ela
Tiz
ne
Saiss
etia
ole
ae
Barr
enill
o de
lol
ivo
Phlo
eotri
bus
scar
abae
oide
s
Otio
rrin
coEs
cara
bajo
picu
do
Oth
iorr
hync
hus
crib
ricol
lis
Abi
chad
o
Euzo
pher
api
ngüi
s
Brot
es
Brot
es
Árb
ol
Árb
ol
10 10
Nº d
e ad
ulto
s viv
osno
par
asita
dos e
n la
mue
stra
Brot
es c
on a
dulto
svi
vos
Nº d
e la
rvas
(exc
rem
ento
s fre
scos
)po
r árb
ol
0 =
brot
e no
atac
ado
1 =
brot
e at
acad
o
Tram
pa d
e ad
ulto
sal
pie
del
árb
ol
Tram
pa d
e lu
z o
tram
pa c
onfe
rom
ona
>10
form
asvi
vas n
opa
rasit
ados
por
E.C.
>10%
de
brot
esco
n ad
ulto
svi
vos
Plan
tón:
pres
enci
a de
daño
s rec
ient
esen
bro
tes.
Árb
oles
adul
tos:
pres
enci
a de
daño
s en
yem
asy
brot
es d
e la
copa
Plan
tone
s ein
jerto
s: 1
larv
a/ p
lant
ón.
Plan
tas a
dulta
s:cu
ando
sem
anifi
este
nda
ños
oste
nsib
les
A p
artir
del
100%
de
huev
osec
losio
nado
sha
sta la
apar
ició
n de
L3
A la
salid
a de
adul
tos e
nzo
nas
infe
ctad
as
Prim
aver
a: A
lm
áxim
o de
salid
a de
adul
tos
Oto
ño: A
lasa
lida
dead
ulto
s ant
es d
ela
s prim
eras
lluvi
as
Tras
el m
áxim
ode
vue
lo e
npr
imav
era
(y e
not
oño
si fu
era
nece
sario
)
Scut
elly
stacy
anea
,Co
ccof
agus
lyci
mia
,M
etap
hycu
she
lvol
us,
Chilo
coru
sbi
pustu
latu
s
Chei
ropa
chys
quad
rum
Icon
ella
mye
lole
nta,
Phan
erot
oma
ocul
aris
Ace
ite m
iner
alde
ver
ano.
Dim
etoa
to
Carb
aril
oFo
smet
(sól
oco
ntra
lage
nera
ción
de
prim
aver
a)
Alfa
cipe
rmet
rin o
lam
bda
ciha
lotri
nap
licad
os a
lsu
elo
alre
dedo
rde
l tro
nco
Ace
ite+f
enitr
otio
n+a
gua
Lim
itaci
ón:
pint
ar tr
onco
s yra
mas
prin
cipa
les
Redu
cció
nab
onad
oni
troge
nado
.Po
da q
uefa
vore
zca
laai
reac
ión.
Colo
caci
ón d
era
mas
ceb
os.
Des
truir
la le
ñaan
tes d
e qu
esa
lgan
los
adul
tos d
e la
sle
ñera
s yal
mac
enar
las
adec
uada
men
te.
Elim
inar
hie
rba
en lo
s pie
s del
oliv
o.
Evita
r las
herid
aspr
ovoc
adas
por
las p
ráct
icas
cultu
rale
s.Pr
oteg
er c
onm
astic
las
herid
asca
usad
as p
orac
cide
ntes
atm
osfé
ricos
ycu
ltura
les.
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 297
ESTI
MA
CIÓ
N D
EL R
IESG
OC
RIT
ERIO
S D
EIN
TER
VEN
CIÓ
NM
ÉTO
DO
S D
E C
ON
TRO
L
MÉT
OD
O V
ISU
AL
BIO
LÓG
ICO
SQ
UÍM
ICO
SU
nida
d m
uestr
alse
cund
aria
PLA
GA
ENFE
RM
EDA
D
Elem
ento
Núm
ero
por
U.M
.P.
Var
iabl
e de
dens
idad
Esca
la d
eva
lora
ción
OTR
OS
MÉT
OD
OS
UM
BRA
LÉP
OCA
Faun
aau
xilia
rau
tóct
ona
Suel
ta fa
una
auxi
liar
Perm
itido
Perm
itido
con
restr
icci
ones
OTR
OS
Gilf
odes
Polil
la d
elja
zmín
Mar
garo
nia
unio
nalis
Gus
anos
blan
cos
Mel
olon
tha
papp
osa,
Anox
iaau
stral
is,Ce
ram
ida
cobo
si
Aca
rios
is
Acer
ia o
leae
Mos
quito
de
laco
rtez
a
Rese
liella
olei
suga
Brot
e
Árb
ol
Plan
tón
Frut
o
Árb
ol
Tram
pa d
e lu
z o
tram
pa d
efe
rom
ona
Plan
tón:
pres
enci
a de
daño
s rec
ient
esen
bro
tes.
Árb
oles
adul
tos:
pres
enci
a de
daño
s en
yem
asy
brot
espr
oduc
tivos
de
la c
opa
enve
rdeo
Pres
enci
a de
árbo
les c
onsín
tom
as.
Trat
amie
nto
alsu
elo
sólo
de
los r
odal
esaf
ecta
dos.
Plan
tón:
defo
rmac
ión
deho
jas y
bro
tes.
Ver
deo:
defo
rmac
ión
defru
tos e
nca
mpa
ñaan
terio
r.
Trat
amie
nto
noju
stific
ado.
Dur
ante
prim
aver
a y
vera
nopr
inci
palm
ente
.
A la
nas
cenc
iade
las l
arva
s.
Plan
tón:
máx
ima
activ
idad
vege
tativ
a.
Ver
deo:
flora
ción
.
Dim
etoa
toCa
rbar
il (s
ólo
en tr
atam
ient
ode
prim
aver
a)
Dia
zino
n, e
nsu
elo
en la
zon
ade
got
eo.
Carb
aril
(sól
oen
trat
amie
nto
de p
rimav
era)
No
usar
estié
rcol
con
larv
as d
egu
sano
.
Corta
r yel
imin
ar la
sra
mas
afec
tada
s.
Dism
inui
r las
herid
aspr
oduc
idas
por
el v
areo
.
298 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
ESTI
MA
CIÓ
N D
EL R
IESG
OC
RIT
ERIO
S D
EIN
TER
VEN
CIÓ
NM
ÉTO
DO
S D
E C
ON
TRO
L
MÉT
OD
O V
ISU
AL
BIO
LÓG
ICO
SQ
UÍM
ICO
SU
nida
d m
uestr
alse
cund
aria
PLA
GA
ENFE
RM
EDA
D
Elem
ento
Núm
ero
por
U.M
.P.
Var
iabl
e de
dens
idad
Esca
la d
eva
lora
ción
OTR
OS
MÉT
OD
OS
UM
BRA
LÉP
OCA
Faun
aau
xilia
rau
tóct
ona
Suel
ta fa
una
auxi
liar
Perm
itido
Perm
itido
con
restr
icci
ones
OTR
OS
Alg
odon
cillo
Euph
yllu
raol
ivin
a
Ara
ñuel
o
Liot
hrip
s pyr
ina
Parl
ator
ia o
Coc
hini
llavi
olet
a
Parla
toria
olea
e
Serp
eta
Lepi
dosa
phes
ulm
i
Rep
ilo
Spilo
cace
aol
eagi
na
Inflo
res-
cenc
ia
Brot
e
Árb
ol
Árb
ol
Brot
es
20 20
Form
as v
ivas
% d
e br
otes
afe
ctad
os
% d
e ho
jas c
onm
anch
as d
e "r
epilo
"vi
sible
y/o
late
nte.
0 =
brot
e no
afec
tado
.1
= br
ote
afec
tado
.
0 =
hoja
s sin
repi
lo.
1 =
hoja
s con
repi
lo.
Sacu
dida
s de
ram
as a
l fin
al d
elin
vier
no, r
ecog
ida
de la
rvas
.
Sínt
omas
en
fruto
sen
ver
deo
> de
8 fo
rmas
viva
s /in
flore
scen
cia.
>10%
de
brot
esaf
ecta
dos y
, en
sacu
dida
s de
ram
as, >
de
5in
sect
os v
ivos
/m
2 .
Ver
deo:
pres
enci
a de
fruto
s con
man
chas
.
Árb
ol: s
eca
dera
mas
.
Seca
de
ram
as.
Var
ieda
des
sens
ible
s: >
1%de
hoj
as c
onre
pilo
visi
ble
yla
tent
e.
>1%
de
hoja
sco
n re
pilo
visib
le.
Var
ieda
des
resis
tent
es: n
otra
tar.
En e
stado
feno
lógi
co D
.
Al f
inal
del
invi
erno
con
tem
pera
tura
>13º
C y
ant
esde
que
sein
icie
n lo
sap
area
mie
ntos
.
A la
salid
a de
las l
arva
s, ta
nto
en p
rimav
era
com
o en
vera
no.
A la
salid
a de
las l
arva
s, en
prim
aver
a,ve
rano
u o
toño
.
Fina
l de
vera
no,
ante
s de
las
prim
eras
lluvi
as.
Des
pués
de
los
fríos
de
invi
erno
y a
ntes
de la
s llu
vias
de
prim
aver
a.
Psyl
laep
hagu
seu
phyl
lura
e,Xa
ntha
ndru
sco
mpt
us,
Chry
sope
rlaca
rnea
,An
thoc
oris
mem
oral
is.
Anth
ocor
ism
emor
alis,
Ecte
mus
redu
vinu
s.
Aphi
tism
ytila
spid
is
Dim
etoa
toTr
iclo
rfon
Ace
ite m
iner
alde
ver
ano
Ace
ite m
iner
alde
ver
ano
Com
pues
tos
cúpr
icos
.
Mal
atio
n (s
ólo
en tr
atam
ient
ode
prim
aver
a)
Met
idat
ion
yM
etil
pirim
ifos
(sól
o en
trata
mie
nto
depr
imav
era)
Met
idat
ion
Met
il-pi
rimifo
s(s
ólo
entra
tam
ient
o de
prim
aver
a)
Com
pues
tos
cúpr
icos
+di
feco
nazo
l,só
lo e
npr
imav
eras
lluvi
osas
.
No
trata
r.
Poda
que
perm
ita b
uena
aire
ació
n.A
plic
ar e
n lo
sfo
cos.
Poda
que
perm
ita b
uena
aire
ació
n.A
plic
ar e
n lo
sfo
cos.
Redu
cció
nab
onad
oni
troge
nado
.Po
da q
uefa
vore
zca
laai
reac
ión.
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 299
ESTI
MA
CIÓ
N D
EL R
IESG
OC
RIT
ERIO
S D
EIN
TER
VEN
CIÓ
NM
ÉTO
DO
S D
E C
ON
TRO
L
MÉT
OD
O V
ISU
AL
BIO
LÓG
ICO
SQ
UÍM
ICO
SU
nida
d m
uestr
alse
cund
aria
PLA
GA
ENFE
RM
EDA
D
Elem
ento
Núm
ero
por
U.M
.P.
Var
iabl
e de
dens
idad
Esca
la d
eva
lora
ción
OTR
OS
MÉT
OD
OS
UM
BRA
LÉP
OCA
Faun
aau
xilia
rau
tóct
ona
Suel
ta fa
una
auxi
liar
Perm
itido
Perm
itido
con
restr
icci
ones
OTR
OS
Rep
ilo p
lom
izo
Myc
ocen
trosp
o-ra cl
ados
porio
ides
Escu
dete
Cam
aros
po-
rium
dalm
atic
um
Ace
ituna
jabo
nosa
Colle
totri
chum
spp.
Podr
edum
bres
de la
ace
ituna
Fusa
rium
mon
ilifo
rme,
Clad
ospo
rium
herb
arum
,G
eotri
chum
sp.,
etc.
Árb
ol
Árb
ol
Árb
ol
Trat
amie
ntos
espe
cífic
os só
loen
cas
o de
ataq
ues s
ever
osy
tras
conf
irmac
ión
dedi
agnó
stico
.
Zona
s de
riesg
oy
varie
dade
sse
nsib
les:
trata
mie
ntos
prev
entiv
os si
hubi
ese
cond
icio
nes
favo
rabl
es d
ellu
via.
Si h
ayco
ndic
ione
sfa
vora
bles
de
lluvi
a.
Prim
aver
a.
Cuaj
ado
-En
dure
cim
ient
ode
l hue
so.
Fina
l del
vera
no.
Com
pues
tos
cúpr
icos
.
Com
pues
tos
cúpr
icos
+di
tioca
rbam
atos
Com
pues
tos
cúpr
icos
+D
ifeco
nazo
l(s
ólo
entra
tam
ient
os d
epr
imav
era)
Sólo
en
verd
eo:
com
pues
tos
cúpr
icos
+di
tioca
rbam
atos
Los
trata
mie
ntos
prev
entiv
ospa
ra re
pilo
,es
peci
alm
ente
mez
clas
con
dife
cona
zol,
tiene
n ef
ecto
cont
ra e
l rep
ilopl
omiz
o.
Cont
rola
r la
mos
ca d
el o
livo
(Bac
troce
raol
eae)
Las m
ezcl
as d
eco
bre
ydi
tioca
rbam
ato s
cont
rola
n el
repi
lo y
laac
eitu
naja
bono
sa.
Evita
r los
dañ
osen
las a
ceitu
nas.
300 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
ESTI
MA
CIÓ
N D
EL R
IESG
OC
RIT
ERIO
S D
EIN
TER
VEN
CIÓ
NM
ÉTO
DO
S D
E C
ON
TRO
L
MÉT
OD
O V
ISU
AL
BIO
LÓG
ICO
SQ
UÍM
ICO
SU
nida
d m
uestr
alse
cund
aria
PLA
GA
ENFE
RM
EDA
D
Elem
ento
Núm
ero
por
U.M
.P.
Var
iabl
e de
dens
idad
Esca
la d
eva
lora
ción
OTR
OS
MÉT
OD
OS
UM
BRA
LÉP
OCA
Faun
aau
xilia
rau
tóct
ona
Suel
ta fa
una
auxi
liar
Perm
itido
Perm
itido
con
restr
icci
ones
OTR
OS
Ver
ticilo
sis
Verti
cilli
umda
hlia
e
Tube
rcul
osis
Pseu
dom
onas
sava
stano
i pv.
sava
stano
i
Neg
rilla
Cano
pdiu
m sp
.,Li
mac
inul
a sp
.,Au
erob
asid
ium
sp.
Asf
ixia
radi
cula
r
Nem
atod
o de
las a
galla
s
Mel
oido
gyne
spp.
Árb
ol
Árb
ol
Árb
ol
Sólo
en
repo
sició
n de
mar
ras.
En si
tuac
ione
sde
hel
adas
y/o
gran
izo
ode
spué
s de
ella
s.
En z
onas
de
riesg
o.
Sólo
en
repo
sició
n de
mar
ras.
Sola
rizac
ión.
Com
pues
tos
cúpr
icos
.
Com
pues
tos
cúpr
icos
+ c
al.
Azu
fre.
Sola
rizac
ión
Sola
rizac
ión
+M
etan
sodi
osó
lo e
n m
arra
s.
Sola
rizac
ión
+D
iclo
ropr
open
oSó
lo e
n la
sm
arra
s.
Que
mar
las
ram
as y
hoj
asaf
ecta
das.
Abo
nado
equi
libra
do:
evita
ndo
elex
ceso
de
nitró
geno
y la
falta
de
pota
sio.
Dism
inui
r la
dosis
de
riego
.Po
ner
varie
dade
s más
tole
rant
es.
Elim
inar
los
tejid
os c
ontu
mor
es.
Evita
r las
herid
as.
Des
infe
ctar
las
herra
mie
ntas
de
poda
.
Cont
rola
r la
coch
inill
a(S
aiss
etia
olea
e).
Favo
rece
r la
vent
ilaci
ón d
elo
s árb
oles
.
Lim
itar e
l rie
go.
Favo
rece
r el
dren
aje.
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 301
20
ANEXO Nº V
INDICE DE MADUREZ
CLASE COLOR DE LA PIEL
01234567
Verde intensoVerde amarillento
Verde con manchas rojizas en menos de la mitad del fruto. Inicio de enveroRojiza o morada en mas de la mitad del fruto. Final de envero
Negra y pulpa blancaNegra y pulpa morada sin llegar a la mitad de la pulpa
Negra y pulpa morada sin llegar al huesoNegra y pulpa morada totalmente hasta el hueso
∑ Ni . i i I.M. = _______ 100
Ni = número de frutos de la clase i.
302 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
21
ANEXO Nº VI a)
INTERPRETACION DE LOS ANALISIS FOLIARES DE NITROGENO, FOSFORO Y POTASIO ENOLIVO
NIVELES NUTRITIVOS ESTANDAR (% DE PESO SECO)
ELEMENTO MUY BAJO BAJO NORMAL ALTO MUY ALTO
N < 1,4 1,4 - 1,6 1,61 - 2,0 2,01 - 2,5 >2,5
P <0,05 0,05 - 0,1 0,11 - 0,2 0,21 - 0,3 >0,3
K <0,4 0,4 - 0,6 0,61 - 0,9 0,91 - 1,1 >1,1
ANEXO Nº VI b)
INTERPRETACION DE LOS ANALISIS DE FOSFORO EN SUELO (METODO OLSEN)
NIVELES DE FERTILIDAD EN P (p.p.m.)
TIPO DESUELO
MUY BAJO BAJO NORMAL ALTO MUY ALTO
Arenoso 0 - 9 10 - 20 21 - 40 41 - 60 > 60
Franco 0 - 10 11 - 25 26 - 45 46 - 70 > 70
Arcilloso 0 - 11 12 - 30 31 - 50 51 - 80 > 80
ANEXO Nº VI c)
INTERPRETACION DE LOS ANALISIS DE POTASIO EN SUELO (EXTRACTO ACETATOAMONICO 1 N)
NIVELES DE FERTILIDAD EN K (p.p.m.)
TIPO DESUELO
MUY BAJO BAJO NORMAL ALTO MUY ALTO
Arenoso 0 - 60 61 - 120 121 - 200 201 - 300 > 300
Franco 0 - 110 111 - 220 221 - 350 351 - 500 > 500
Arcilloso 0 - 140 141 - 280 281 - 450 451 - 650 > 650
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 303
22
ANEXO Nº VII
FACTOR DE CORRECION EN %, PARA EL ABONADO FOSFORADO, EN FUNCION DE LOSANALISIS DE SUELO Y FOLIAR
NIVEL DE P ENSUELO
NIVEL FOLIARDE P
CARBONATO CALCICO 2% - 20% > 20%
MB +120 +140
MUY BAJO B +100 +120
N +80 +100
MB +100 +120
BAJO B +80 +100
N +60 +80
B +30 +40
NORMAL N +10 +20
A -10 0
N -50 -40
ALTO A -100 -60
MA -100 -100
N -70 -60
MUY ALTO A -100 -100
MA -100 -100
304 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
23
ANEXO Nº VIII
FACTOR DE CORRECION EN % PARA EL ABONADO POTASICO, EN FUNCION DE LOSANALISIS DE SUELO Y FOLIAR
NIVEL DE K ENSUELO
NIVEL FOLIARDE K
TEXTURA DEL SUELO ARENOSA FRANCA ARCILLOSA
MUY BAJO MB +100 +110 +120
B +80 +90 +100
N +60 +70 +80
MB +50 +60 +70
BAJO B +40 +50 +60
N +30 +40 +50
B +20 +30 +40
NORMAL N 0 0 0
A -50 -40 -30
N -100 -90 -80
ALTO A -100 -100 -100
MA -100 -100 -100
N -100 -100 -100
MUY ALTO A -100 -100 -100
MA -100 -100 -100
DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 305
24
ANEXO Nº IX
APORTACION DE NITROGENO POR EL AGUA DE RIEGO
Para calcular la cantidad aproximada de nitrógeno por hectárea, aportado por el agua de riego enfunción de su cocentración en ión nitrato, puede utilizarse la siguiente fórmula:
NO3 - x Vr x 22,6kgs. N/Ha = __________________ x F 105
Donde
NO3 -: Es la concentración de nitrato en el agua de riego expresada en ppm (partes por millón = mgr/l).Vr: Volumen total de riego en m3/Ha22,6: Porcentaje de riqueza en N del NO3 -F: Factor que depende de la eficiencia del riego y considera la pérdida de agua
NITROGENO PROCEDENTE DE LA MATERIA ORGANICA DEL SUELO
NITROGENO ANUAL DISPONIBLE (kg/ha)
Materia orgánica delsuelo (%)
Arenoso Franco Arcilloso
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
10 - 15
20 - 30
30 - 45
40 - 60
--
--
7 - 12
15 - 25
22 - 37
30 - 50
37 - 62
--
5 - 10
10 - 20
15 - 30
20 - 40
25 - 50
30 - 60
306 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162
25ANEXO Nº XI
APORTES MAXIMOS DE METALES PESADOS AL SUELO
ELEMENTO APORTE MAXIMO (kg/Ha/año)
CadmioMercurio
PlomoNiquelZinc
Cobre
0,150,1153
3012
ANEXO Nº XII
CONCENTRACIONES MAXIMAS DE METALES PESADOS PERMITIDAS EN EL SUELO
ELEMENTO CONCENTRACION MAXIMA (mg/kg de suelo)
CadmioMercurio
PlomoNíquelZinc
Cobre
31,515075
300140