DAMUNTDAMUNT

REVISTA trINVORMACIO LOCAL

SANT JOAN, JULIOL 1992 , N? 14

2

D A MUN 1

4EVISTA D INFORMACIÓ LCAI

SANT JOAN (MALLORCA)CONTINGU

Juliol 1.992- Núm. 14

Depasit Legal PM-673-1-99

Domicili:

Major, 68

07240 Sant Joan (Mallorca)

Tel. 52 61 83

Director:

Miguel Florit Huguel

Redactores-Col.laboradores:Antoni Amengual BarcelóFrancesc Alzamora BauzáMaria Alzamora BauzáAntònia Barceló CostaCati Barceló RoigCati Barceló RossellóMargalida Bauza BoverMaria Català KarmanyGuillem Company BauzaM 2 Monserrat Company BauzáGabriel Company GayaNino Company PerezCarls Costa i SalomCatalina Fullana MatasInmaculada Gaya MaiolCatalina Gaya MorláCatalina Jaume GinardJoan Jaume NigorraJoan Matas gayáIsabe1-M 2 Matas RamisBárbara Matas SastreMargalida Bauza MasArnau Matas MaiolGabriel Monserrat MonserratJaume Nigorra EstranyM 2 Magdalena Jaume NicolauJosep Estelrich Costa.

Imprès a:

APOSTOL Y CIVILIZADORPETRA (MALLORCA)

Tirada: 400 exemplars

Susbscripcions: Miguel Flm.:L7

Ioc de venda: Ca

• -Salutació ,,pág.

Noticies Locals, pág JeJL'Equip de Redacció.

Enquestes Gent Jove, pág. 8 i

Entrevista, pág. 10, per Cati BarceleRoig.

Poemes Gloses i Glosadors, pág,a 13, per:Catalina Jaume de CalicantCaty Barceló RoigBárbara Matas Sastre

Emigrants, pág. 15

Els Exploradors, pág, 16 i 17, pe)Carles Costa i Salom

Entrega de blat. El "Cupo Forgos"pág. 18 1 19

Les Capelles de l'esglesiapág. 20 i 21, per Mn. Josep Estelrich

Actualitat fotográfica.,pág. 22

Recordant esdeveniments,pág.23. oeJoan Jaume Nigorra.

Nota: Els escrits expressen unicamentl'opinió dels seus autors, els qualses fan responsables del seu contingut.

La Redacció no s'identifica necessa-riament amb el contingut dels escrits.

a

SALUTACTÓ

L'esperit i la consigna olímpicacontinguda enla frase " el més importantés el participar", són presents aquetsmes i tots els mesos de l'any.

No ens deixa el desig de millorar,encara que no ens espera' ni un podiumni unes medalles d'or, argent o bronze,ni tampoc ens decebeix veure i comprovarque alguns dels nostres "cronos"estan per davall de les nostre s aspira-cions.

Aquest "participar" el podemresumir:

« 1.- Participar en la tasca informa-tiva, encara que els nostres medis,documentació i "plantilla", no enspermetin cobrir totes les informacions.

2.- Participar en la normalitzaciólingüística "dins un clima de concòrdia"animant als nostres col.laboradorsa qua escriguin en la nostra llengua,sense "por de les faltes".

3.- Participar en la tasca defer poble, la qual cosa en proposaremdes d'un principi.

4.- Participar en la tasca dedeixar participar a afeccionats i"nous valors" mitjansant les pàginesde Damunt Damunt, encara que el resultatfinal (la revista) no sigui el mésperfecte i brillant, donada la hetereo-ginitat del nostre modest equip,que té col.laboradors literaris ialtres com són: correcció de textots,mecanografia, disseny, muntatge,fotografia, etc.

Desitjam a tots els nostres coLlaboradors-lectors-subscriptors unesbones vacances i fins el proper mes.

Miguel Florit Huguet

NOTGIEt J., U tj tt 1Z:

?LIJARA LA RECOLLIDA DELS FENS

El diari "Ultima Hora ce- passa.aia 11 de Juliol, publicava una crònicebaix del titol "Les taxes de la Mancomu•nitat (des Pla) per recollida defens es disparen", indicant-se endita crònica que l'augment de 1 ímpostper eliminar els residus sòlids enels municipis de la Mancomunitatdes Pla suposa un augment anual derrnés de 18 milions de pessetes, peraseguia dient que serien els Ajuntamentsels qui farien front al déficit,sense carregar-ho en els rebuts delsisuaris,

Tota aquesta puja ha vingudaglotivada perquè el concessionaride la recollida dels fems l'empresaRebalim li han pujat també el cánonnallá on va a descarregar els residussòlids, per haver-se tancat el "verte-dero" de Son Parera de Muro, on pagaven378 pessetes per tona i actualmentn'ha de pagar 1.500 al femeter deSon Sureda Pobre de Manacor.

La Mancomunitat del Pla i elooncessionari de la recollida delfems arribaren a un acord, repartint-se l'augment que fins a final d'anypuja la quantitat de 16:883.113 pessetes

Els tretze pobles de la Mancomunitataprovaren encarregar-se de la restade l'augment, manco l'Ajuntamentde Vilafranca que va votar en contra• amb l'abstenci6 de Sant Joan.

L'augment total suposa més de13 milions, amb un descompte. Laquantitat que haurà de pagar l'Ajunta-nent de Sant Joan será de 962.920Dessetes.

Que la recollida de fems serádiés cara a partir del proper anys,es cosa d'esperar, davant aquestanotícia publicada en U.h., però delque si estan convinguts la gran majoriad'usuaris, és que aquets servei amés d'una gran comoditat i mesurahigiénica que ha eliminat el tirard'una manera furtiva i incontroladaels residus sòlids per voreres decamins i síquies, a més d'eliminarl'antihigiènica bassa que moltescases dels pobles rurals tenien.

La recollida de fems és un serveiimprescindible.

4iSITA A CABRER

Més de setanta santjoaners visitare,-31 passat diumenge dia 1_9 de Julio.-Ella de Cabrera-

Totsa tornaren 111011, :,.ontents,amb una impressió molt bona d'aquesta

illa, la que fou declarada Parc natura3,al 1.973-

L'excursió per l'ilía consisten una visita a les runes del Castellque data del segle XIV. L'horabaixaels excursionistes pogueren nedara les diminutes platges d'una illaque segueix sent una de les poquesilles verges del Mediterrani, jaque el petit nombre d'edificacionsque hi ha són ene el port i són princi-palement la Comandancia alguneFcases de pescadors,

ONADA DE ..uBATORlb

El passat dia 17 de Juliolva haver una sèrie d'intents de robatoria diversos establiments de Sant Joan.

El prsumpte lladre va intentarentrar ( sense cap èxit en cap delscasos), primerament al número 27del carrer Major, (l'antic tallerdels Fidevers), després al musicbar 3-2, on aconseguir obrir la finestraque dóna al carrer, sense poder acabard'entrar. Després es dirigí a lesoficines de l'empresa de materialde construcció "Empresa Oliver" al'antiga "Farinera Nova", on tampocva obtenir resultat.

On si el lladre ( o lladres)va aconseguir carregar, va ser ala finca propietat de Joan Galmés,situada al camí d'en Picà on carreglde cebes.

LA MANCA D'UNA "CANTERA" DE FUTBOLASANT JOAN.

Han estat diverses opinionLexpresades enla secció "Gent Jove"d'aquesta revista, on alguns delsjoves entrevistats, es queixarende la manca d'una "cantera" :113 futbolis-

tes.

NOTICIE LOGA-Lb-

.5i5r1 diversos luturs futoolersde Sant Joan que per la falta d'equipde benjamins han hagut d'anar a jugaramb el Petra, sent enguany el tercerany consecutiu.

Els jugadors són: Miguel Gaya;del taller), Robert Garcia ( den'Olga), Pep Florit (Boiret), GuillemCompany ( de n'Antoni Fc), i en Miguelangel Pasqual ( d'En Pasqual)

Esperem que pròximament es creiun equip, on aquets a.lots hi puguinlugar a Sant Joan.

PROCESIONARIA DEL PISortosament cada dia es major

el nombre de persones, entitats icollectius que mostren la seva preocu-pació pels temes ecològics i perla protecció de l'ambient.

Per això la Conselleria d'Agricul-tura i Pesca com a part de les actua-cions a realitzar en la campanyacontra la Procesiona,ia del pi disposade trampas i foremes per la capturade les papellones de la procesionária.

Les trampes, una per cada hectárea,perquè siguin efectivas haurán d'estarcolocades a principis d'Agost, perma-nexent en els pins fins a finalsd'Octubre.

El suministre de trampes i foremeses realitzarà a través (mitjançant)de l'Empresa de Serveis Forestalsde Balears,S.A.(SEFOBASA), te1.72-28-80 de 10 a 30 de Juliol.Les trampases subministrarán al preu de 250pessetes unitat i les foremes i bosesde forma gratuita, i es podrán retiraren els següents llocs:

PALMA DE MALLORCA

Granja Experimental Agrícola

Carrer Eusebi Estada,145

INCA Carrer General Wegler,130

ACAMPADA A SA DUAIA

Un nombrós grup de santjoaners,65 en total entre al.lots i al.lotes,passaren uns dies d'acampada a SADUAIA (Arta), sortint el divendresdia 10 i tornant el diumenge dia12

NOCES

El passat dia 28 de Junysantjoaner

Gabriel Company Matasla petrera Catalina Font

Cabotes casaren a l'ermita de B2 .111/.

El dinar de noces es féu al restaurant Ses Torres.

Els distints actes es varen ame-nitzats per l'actuació de la Coralde Sant Joan, de la que n'es membreel pare del novii i per l'agrupacióde ball de Petra, de la que és integrantla novia, com a balladora i en lapart musical, tocant la guiterra.

Aquest matrimoni tendrá esmentdel negoci familiar, el Forn Company,perquè el novii ha agafat l'experiInciade son pare, com a forner tradicional,a més d'haver-se especialitat enpastisseria.

Desitjam una perdurable felicitatals recents casats i un èxit en l'indús-tria artesana i familiar, que jaavui gaudeix d'una bona clientela

El passat dia 25 de Juliols'uniren en matrimoni Joan Font Gayai Maria Antich Gaya.

L'acte religios es feu a l'esglesiaparroquial i el sopar de noces enel restaurant Can Tronca.

La novia i el novii (segons elscomentaris) formaven una parella"de cine".

Enhorabona Joan i Maria i enhorabonaals pares, els nostres bons amicsPep i Maria i Pep i Teresa.

BATEIG

El passat dia 4 de Juliol, "enuna ceremónia participada, plenad'alegria i d'il.lusió gran, celebradaal temple de sant Joan" era batejadaMaria Magdalena Jaume Català, netadel nostre col.laborador Joan JaumeNigorra.

Les paraules entrecomilladas,corresponen a un poeme compost perJoan Jaume i que es va repartir entreels amics i convidats a la festa.

Enhorabona pares i padrins,

1.0CALb

FERRETERIA DE SANT JOAN A principis del mes ie julio.

ou inaugurat un nou establimen_dedicat a ferreteria-drogue.

-ia.Situat a un lloc oéntric, ei

el carrer de Palma n 2 17, on antigamentìi va haver la botiga de l'amo Peredes Sindicat, ha estat rotulat ambexpressiu nom de "Ferreteria de

Sant Joan" que encapçalen aquestan_otícia-

-;URS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL(PRIMER GRAU)

Sense afagir per la nostra partap comentari, volem deixar constànciade les deades estadístiques que enshan fet arribar els responsablesdel Curs de Formació Professional,que eps va desenvolupar durant elpassat hivern i primavera.Aquestessón les dades:

Totals matriculats: 35Area de "Formativa Comú"-Català,castell á i formació general'

- Aprovats 16- No presentats ...2- Exempts 3- Sense constáncia 4- Insuficients.. .10

Área de "Ciències Aplicades-Matemá-iques

- Aprovats 20- No presentats .3- Exempts 3- sense constància. .4- Insuficients...5

Área "Tecnológico-práctica'

- Aprovats 9- No presentats 5- Exempts 1

- Sense constancia 4- Insuficients .16

Titulacions obtingudes Total: 10

-Picapedrers. .2-Fusters 2-Electricistes1-Hosteleria 2-Mecánica 1-Auxiliar clínica ,-1-Sense constáncia.4

EN EL MES DE FEBRER DE 1.993 COMENÇAO

A FUNCIONAR LA POLICIA MANCOMUNADA

DEL PLA DE MALLORCA

ti Gonseller Gilet na expresar laseva "satisfacció" pr començar unaexperiència , "que es nova en totel territori nacional",

La reunió entre ia uonselieriaAdjunta a la Presidencia del Gove/Balear i els membres de la Mancomunitatdes Plá de Mallorca, que es celebràel 13 de Juliol, va acordar crearuna Comisió Gstora, perque elaboriIn estudi de viabilitat i de necessitatsde las futura Policia Mancomunada,La Comisió está integrada pels batiesde Sineu, Montuiri i de Sant Joan.

La finalitat principal es subsana/la falta d'efectius de la GuardiaCivil en els tretze municipis mallorquisque integren la Mancomunitat.

Altrament, n'Antoni Pasqual,president de la mancomunitat, hesenyalat que "ha caigut molt bé lasentència". Va explicar que actualmentson 24 els integrants de les PoliciesMunicipals dels 13 ajuntaments delPlá. Amb la Policia Mancomunada solshi haurà un cos únic, que tendráels seus efectius repartits entreels municipis membres, en funcióa les necessitats de cada poble.Els integrans del nou cos duran ununiforme igual que els demés policiesmunicipals de Mallorca, amb un distintiuespecial. Desempenyaran les mateixesfuncions ( vigilancia de llocs públics,tráfic, etc.). A la primaria, sil'estudi de la Comisió Gestota nodiu el contrari, está previst incorporar12 policies més als 24 que hi haara en plantilla, encara que podrienser més.

NOU CARTER DE SANT JOAN

El santjoaner Joan Dalmau Riutort(Verdala) es des del dia 29 de Juliolen nou carter de Sant Joan.

Joan Dalmau un professional ambbastants anys d'experilncia passaa ser el carter titular, substituinta les duessimpàtiques Margalidesque durant el derrer temps havienoilotat la moto groga.

NOTÍCIES LOCALS 7

NECROLOGIQUES

Joan Barceló Font (des Pujol),morí el passat dia 31 de JuliolTenia 83 anys. Era l'amo Joan desPujol la bondat i l'honestitat personi-ficadas. Home sense falsedat, quesempre parlava amb "el cor damunt

sa mà".

Descansi amb pau l'amo Joan irebin el nostre condol la seva viduala madona catalina i els seus fillsJoan i Francisca.

Francinaina Costa Font (Carles), morí el passat dia 1. de Juny a l'edatde 93 anys. Mare de familia nombrosa,ha gaudit de veure que els seus fillsi netss'han obert camí dins la vida.

Rebin el nostre condol tota lafamilia i en especial el nostre col.laborador Mn. Josep Estelrich, fillde la difunta.

Rafel Bauza Company (Sineuer),morí el passat dia 1. de Juliol,a l'edat de 90 anys. Home de caracteradmetent, no tingue mai problemasamb ningu.

Rebin el nostre condol n'Antonia,n'Antoni i el seu net Andreu.

Francisca Gaya Carbonell, esposade D. Miguel Oliver des Caldaresi germana de l'apotacari D. Ramon,morí el passat dia 6 de Juliol. Tenia72 anys. Residia actualment a S'Arenal.Dues de les sayas tres filles vivena Mexic.

Rebin el nostre condol el seumarit, filles i altres familiars.

Bartomeu Pastor Perelló (de Solanda) Morí als 76 anys. El nostre col.labora-dor Joan Jaume, fa un esbós biograficde l'amo Tomeu, en aqueixes mateixespáginas.

Robin el nostre condol la seva viduala madona Joana , els seus fillsi altre familia.

Rosa Gomis Bauza (Parrica), morídia 30 de Juliol. Sols tenia 58 anys.Rosa es la més jove (relativamentjove) dels difunts relacionats aquestmes. Ha mort després d'una curtamalaltia. El nostre condol a Josepel seu marit i als fills Franciscai Gabriel i altres familiars.

Gabriel Mas Antich (Fraró), moríel passat diumenge dia 26 de Juliol,a l'edat de 80 anys.

Gabriel Fraró de Calicant, comera conegut, era un home de carácterbondadós, pare de família nombrosa,que va tenir 11 fills, 7 aIlots i3 aflotes, que han arribat a majors,a més d'una nineta que morí moltjoveneta.

L'amo en Biel Fraró es va dedicartota la vida a treballs agrícolas,va ser l'amitger de l'amo Ramón Barceló(de Can Pirris), més tard a Calicant,per després anar a son Roqueta enel terme de Petra. Ara fa uns 20anys, es translladá amb tota la famíliade son Ferriol, on es dedicaren al'explotació d'un hort.

Descansi en pau l'amo en Hieli el nostre condol al seus fillsi filles.

Antoni Bauza Sastre (Sastre oMaulí), morí dia 30 de Juliol. Tenia83 anys i era fadrí. Els derrersanys de la seva vida ha viscut benatès pel seu gema Miguel i la sevacunyada Francisca, a la llar desRevellar.

REMIELKUR UN NIN NIGERIÀ A SANT JOAN

Per aquells que diuen que SantJoan es un poble raciste, basant-se en el fet que el nostre poblees el poble de Mallorca on vivenmanco nombre de "foresters" (peninsu-lars) i que historicament no es deixàestablir als descendents del jueus,diu tot el contrari l'arribada delnin Remielkur fill de la ballarinanigeriana Kubran, nin que actualmentestá acollit a la llar de n'Antonia

Escolana i d'en Damiá.

Foren moltes les mares i futuresmares, que volgueren tenir en braçosa n'en Remielkur, que en els seusvuit mesos, amb mirada plena de sereni-tat pareixia que s'hen adonava del'interes i afecte que despertava.

COMENÇÀ EL CURSET DE NATACIÓ

Dilluns dia 20 de Juliol començàel curset de natació, organitzatper l'Ajuntament de Sant Joan i queté lloc a la piscina municipal.

Són setanta-sis els alumnas quehi participen i les sayas edats oscil.len entre cinc i cinquanta anys.

8 ENQUESTA GENT JOVE

BARTOMEU NIGORRA VICH

-Com et trobes?-Optimista.

-On t'agradaria viure?-París es un dels llocs que semprem'han agradat més.

-Quina és la teva millor qualitat?-No ho sé.

-Quin és el teu defecte més gros?-La Timidesa.

-On passaràs les vacances?-A sant Joan.

-On t'agradaria viatjar?-Hawai.

-T'han dit qualque vegadaug fíaécamentet sembles a...(un esportista famas,un presentador o personatje de Tv,món musical, etc.)?-No, no m'ho han dit mai.

-A qui t'agradaria semblar-te?-Chris Waeele.

-Quin disc t'agradaria que et regalas-sin?-M'agraden els discs de rock català.

-Quin llibre t'agradaria que et regalas-sin?'-"Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell.

-L'interés que despertes,creus queés pel teu encant físic, per la tevasimpatia i "agudessa", per la tevaposició econòmica i social o perla teva intelligancia?-No crec que desperti cap interés.

-L'alegria més grossa que has tinguda?-Quan el Tenerife va guanyar al Madrid.

-El disgust més gros que has tingut?-No he tingut disgusts molts grossos.

-Quina revista(o revistes) comprescada setmana?-Solc llegir l'Sport i Bona Pau..

-Quin programa o espai de T.V. ésel teu preferit?-Hi ha molts de programes que m'agradenmolt per() sobre tot m'agrada TV3.

-Un cantant?-Phil Collins.

-Un conjunt musical?-Sopa de cabra.

-Qué és el que t'agrada més de SantJoan?-La Plaga de la Constitució i laBiblioteca.

-Qua és el que manco t'agrada deSant Joan?-Que a vegades está massa tranquili sembla que la gent no té interèsen les coses.

-Qué li manca a Sant Joan?-segons el meu parèixer hi manquenmoltes coses:cantera de futbol, llocsd'esbarjo, actes culturals, etc.

-Un tipus de moto?-No m'agraden les motos, per?) sin'he de triar algún tipus diria quem'agraden les motos que van sobrequatre rodes.

-Un equip de futbol?-Barga i Camerun.

-Quina sección de la revista D.D.és la que t'agrada més?-Personatges populars.

-Quina secció de D.D. és la que mancot"agrada9-Trobo que hi ha massa poemes.

-Quines seccions hi afagiries?-Notícies a nivell més general, notíciesde carácter informatiu com podenser de temes sobre les drogues, lessolucions per evitar-les, el Sidai també hi afegiria un apartat .d'acudits

-Edat i estudis realitzats?--Tenc 17 anys i acabo de finalitzatürels estudis de COU i les proves deSelectivitat.

-Projectes de futur?-No tinc gaire projectes de futurja que no hi he pensat gaire per()m'agradaria que els estudis que realit-zi m'anassin bé, tenir alguns doblersja que sense ells no tens res, iviure molts d'anys.

-El disgust més gros que has tingut?-Quan degut a una deformitat de

les dents vaig haver de dur durantuns quans mesos un aparells correctors,Gràcies a Déu els aparells correctorshan fet feina.-Quina revista (o revistes) llegeix

cada setmana ?-TV PLUS, per saber la programació,-Quin espai de TV o programa es

el teu preferit ?-"Equipo A" i "Luz de Luna".-Un "cantant" ?-Mikel Eretxum (Duncan Dhu),

cantant es atractiu.-Un conjunt o grup musical ?-Scorpions.-T'agradaria esser model professional?-No se m'ha ocorregut mai, crec

que sí.-T'agradaria esser model fotográfique?-També.-Qué és el que més t'agrada de

Sant Joan ?-Que és un poble petit, tots ens

coneixem .-Que és el que manco t'agrada dc

Sant Joan ?-Que en lloc d'estar tots units,

estam separats i rivalitzats perla política.-Que li manca a Sant Joan ?-Un bar-discoteca-pub.-Quina secció de la revista D.D.

és la que més t'agrada ?-Les explicacions dels emigrants

santjoaners a les Amériques d'antany.-Quines seccions hi afegiries ?

ENQUESTA GENT JOVE

ANTÒNIA PILAR MAS JAMO:

.Com et trobes

Me trob molt bé

-A on t'agradaria viure

-A un poblet tranquil de la muntanya,Estallencs per exemple, és per miun lloc "brutal", o també Can Picaforton hi ha molta "marxa". Tant m'ésun lloc com l'altre, però tots dos,per diferents que siguin, m'agradenmolt.

-Quina és la teva millor qualitat?-M'agrada quedar bé amb les persones

que conec i que sé que per una cosao l'altrenecessiten ajuda. Sempreestic disposta a donar una mà, perquèsempre que jo he necessitat algúhe tingut l'ajut per seguir endavant.

-Quin és el teu defecte més gros?-Soc molt insegura (Cosa normal

a la meya edat), estic plena detemors cap el futur, que no sé comenfocar-lo. A més d'això sóc un pocobsesiva i possesiva...

-On passaràs les vacances-A Sant Joan.-On t'agradaria viatjar ?-A molts de llocs a la vegada però

tinc tres "preferits": , Grècia, Egiptei Escòcia.-T'han dit qualque vegada que física-

ment et sembles a ...(una famosade TV. món musical, model, etc.)-Mai en ma vida.-A qui t'agradaria peraixer-te,

semblar-te ?-M'agradaria esser jo, per() essent

segura de mi mateixa, tenir ... elscabells i els ulls d'un altre color...Ah ! i unn quants quilos menys.-Quin llibre t'agradaria et regalassin-Un d'aventures.-Quin disc t'agradaria et regalassin?-Un de cançons dels anys seixanta,

de "balades" i "twists", "rocks-and-rolls" de quan els pares de la nostrajuventut eren també joves.-L'interès que despertes, ¿ Creus

que és pel teu encant físic, perla teva simpatia i "agudesa" o perla teva intel.ligència ?-No soc la més indicada per dir-

ho, ja que no ho sé.

-L'alegria més grossa que has tinguda? 1

-Quan me compraren el "vespino" 1

vaig estar super-contenta, però elidia més feliç va esser el de la primera l

comunió. -Enquestes a gent jove,

9

O ás. A Y A

JAME KING TUL LA PROFESSORA ANGLES1.5

Al costat de l'oficina deaixa Postal i Administració de Correus,

el mateix edifici de l'antigaEscoles de les Nines, durant ls mesosrestiu, una professora nativa estádonant classes d'angles, on asisteixeLun grup de nines i nins santjoanersle distint nivell,

Per coneiXer millor a dita profe&Kpra, u hem fet is següents preguntes

Quin és el teu nom complet

.E1 meu nom és Jackie King Til

-De quine nacionalitat ets ?

-Actualment som de nacionalitat espanycla, però abans era de nacionalitatanglesa.

On vares neixer T

-Vaig neixer a Arnold, pobletque pertany a Nottingham.

-On vivies i on vius actualment?

-Abans vivia a Nottinghman com jahe dit, actualment visc a Cala Millor.

-Quins treballs ha realitzat?

-A Anglaterra feia de secretaria.AEspanya he fet de dependenta a unajoeria, he fet feina a un bar d'unhotel, també he fet feina a una tendaque tenia abans i actualment faigde mestra a l'academia de Maria dela Salut.

-Quina familia tens?

-A part dels meus pares tenc el meuhome, que és del Port de Sóller,i dos fills: un anomenat Jaume iuna nina anomenada Rebecca.

-A quines coses et dediques artisti -cament, professionalment, i esporti -vament?

-Tant artisticament, com professional-ent, com esportivament, no tenctedicacions, per() si que tenc hobbies,pls quals són cosir roba, brodar,juar a tennis 1 nedar.

-Quants d'anys fá que vius a Mallorca':

-Ara fa 19 anys.Jo vaig arribarMallorca per l'Abril de 1973.

-Per quina rae; vas venir a viurea Mallorca?-Perquè l'any 1972 vaig venir devacacions a Mallorca i vaig coneixeral meu home a l'hotel Verónica deCala Millor.Va esser un romanç devacacions.

-Del que coneixes de Sant Joan, queés el que més t'agrada?

-El que més m'agrada són els meusalumnes, la honestitat i l'oberturade les persones, la pau i la tranquili-tat del poble, la comunitat que formpla gent, la netedat que hi ha..un poble molt complet.

Catalina Barceló

POEMES, GLOSES 1 GLOSADORS 1

MOSCARD DEL PARC DE LA MAR

\ros queixau dels moscards

visquent a prop de la mar

n_s pagesos nes tam fards

no tenim temps per grata

sense patir de covards

par foravila hem d'estar

- d'això hem tenim a esbart.

:cpt bitxo mos ve a xupar

'71rocessionaria en els pins

en s'estiu pois d'amatler

bovets pintats, mosca i grins

)ruga tothom en té

esquitxant fas bossa endins

si no tot surt borré

pels pagesos que o son fins

•atar es corc és lo primer

volguent aplegar s'anyada

L suant de sol a sol

amb molt petita soldada

cantam trist com un mussol

tenim curta sa cordada

i no ens permet prendre es vol

anant tot be no ens agrada

per qué és estret el redol.

ELS CAÇADORS

Es cagador corre i tresceper una llebre alcangari si no hi ha forat en fael trenc de l'auba a la fresce›i en que hagi anat de grescares a l'atura per cagar

Bota marges i voreresno mira s'hi ha portelltaleca, gorra o capells'escopeta i cartutxeresbufons, cuses, gua -tiarasi cap calent per un °cal]

N'hi ha de bons caçadorsamb so cor damunt sa màde pillos també n'hi hatots sols i de dos en dosnou cuses no basta un casa fura i qualque moix

Es vedat no els fa pori els marges van esbucanta l'aiguat o encalgantsang calenta i fora cortrepitjant dolent i boomplen taleca i envant

N'hi ha qualcún per la vilaque en venir es temps de caça lde nit amb sa lluna o pilavoreres endins ell fasi no agafa res es caell posa mà i s'enfila

I quan arriba a ca sevatot fresquet no ha suat genssa madona i ell contentstoquen plomes fent la xerrasense arribar als quatre ventsi jugant a serra mamerra.

Bárbara Matas Sastre I així que de caçadorsn'hi ha de moltes classes

:Iquesta glosa fa referència sobre una que com de cans diferents racesen va fer el Sr. Pere Gil per la Radio An de bons i de molts millorstena Tres. fins i nobles senyorsAixò era el dia tres de juliol d'enguany, i honrats que compten ses passesqueixant-se dels moscards del Parc de laNar 1 S'hort del Rei de Ciutat.- Bárbara Matas Sastre

?OEMES, GLOSES i GLOSADORS

EN MEMÒRIA DE L'HOMO BARTOMEU PASTOR

PERELL5(DE SOLANDA)

. - amo Tomeu se'n va ana..

, aqueix món purificat

)assant penes i fatiguel

pres per una enfermeta.

Tenia un modo d'esser

d'aquells tan ben avingutL

era educat i agut

* coneixement a voler

que Déu de l'infinit poder

al cel l'hagi rebut,

El que sofreix resignat

penalitats i amargures

són tresors de una gran ventu.:'a

en el cel depositats

i el bon Déu que bé mesura

felig destí u haurà dat.

La seva esposa i fills seus

amb ells es portaren bé

estant pendents nit dia

fent tot quan és pogués fer,

que ara rebin es consol

que mereix qui es porta bé.

Catalina Jaume de Calicant

DEDICAT A LA MADONA DE GOSAUBA

Aquell que és dematinerrespira l'aire net de l'aubasa madona de Gosaubanoranta cinc anys va fer.

Ha esta mare de set fillsvalenta i decididai ha pujat tira a tiranoranta cinc escalons de sa vidacapejant tots els perills.

En esser a n'aquesta alturases fr9es solen fallarVerge Santa dauli ajudaque tengui bon arribar.

,7atalina jeums .

VINGUDA DEL SENYOR BISBE

vint de juny va essey:

.1,ue el Senyor Bisbe vingué

confirmar un nombros grur

le jovent santjoaner

a tots les va animar

emprende es camí des bé

per construir un món més jus

tothom si senti bé,

Fujiu tots de s'egoisme

que és el mal més gros que hi ha

és lo que més destrueix

sa pau i es benestar

no és feliç qui el posseeix

perjudicant el gema.

Sa festa que varen fer

va esser un esdeveniment

se veu que es nostre jovent

en voler sap quedar bé.

Catalina Jaume de Calicant

EN MEMÒRIA DE DONYA FRANCISCA GAYA

CARBONELL, esposa de D.Miquel OliveY

des Caladares.

Donya Francisca lluità

per recobrar la salut

passant penes i fatigues

i res d'aixi5 va esser volgut

però ho será allá deçà

Tot aquell que viu pensant

passa en vida purgatori

en tancar els ulls en el món

ja los obrí a la Santa Glòria.

1 allá dalt l'está esperant

nostre Déu Omnipotent

per posar-li eternament

corona de "victòria"

Catalina jaume de

POEMES, GLOSES I GLOSADORS a- 13

A vos senyor Biel Monserrat

unes gloses vos vull fer

deixau en pau a n'es forner

que ja prou l'heu insultat,

Si gloses voleu publicar

publicau-les un poc més bé

no critiqueu més es Forner

que ses gloses són per alegrar.

Si el Fonper no vos ha contestat

jo vos contestaré per ell

i per un pobre home vell

que aquest santjoaner ha insultat

no em vull buidar el cap

ni tampoc buidar el cervell.

A veis Biel Monserrat

vos conec i vos desig bé

però amb ses gloses pes Forne).

reconesc que vos heu passat

Perdonau si vos he agravia ,

no era sa meya intenció

per() en aquesta ocasió

quan he llegit el glosat

s'atenció m'heu despertat

per escriure un poc millor

Caty Bareló Roig

Vos el tractau de mal cantador

se coneix que no l'heu sentit cantar

si vos turau a escoltar

voreu que és un dels que canta millor,

Jo no vull discutir amb vós

per() tretze anys jo només tenc

i seria vergony5s

que jo vos fes quedar malement

A una glosa vos he posat

la paraula "senyor"

per() a un pobre glosador

que ell amteix s'ha alabat

és un fet mal educat

creure que ell és el millor.

Jo no die que ho faci bé

ni lo meu és el glosat

però s'ateneió m'heu desper

gloses pes Forn

EN MEMORIA DE L'AMO RAFEL BAUZA

COMPANY (SINEUER)

L'amo Rafel Sineuerhome de bon manamentDéu del cel el va cridarun inesperat momentper donar-li eternamentun lloc de ben estarpromès a tot cristiào que practica es ben obrarconforme es seus manamentsi en es demés sers humansque no es portin malament.

L'amo Rafel podem dirque va estar molt ben cuidatperò va sofrir fatiguescausa de s'enfermetatperò s'apreci va ferque es sentís aliviatque ara tengui bon repòsen sos demés que han passat,

Catalina Jaume de C-7.1.1ici

;11. jONSELL

DEL METGE

jetmanes passades, pel avinentes;,trobarem amb els responsables

d'aquesta revista, en el local dela Tercera Edat, al costat de lapiscina. Faltavan uns dies perquèaquesta estas a punt de poder-hinedar. Hi havia aigua, però bruta' poca.

Els responsables de D,D, me demanarbLa meya col.laboració en articlesde divulgació-prevenció.

Bé, som aquí amb vsaltres quan hanpassats anys, des que vaig publicara la revista "Sant Joan" uns escritssenzills de malalties infecciosesfins que per ventura ja era mal desofrir i arrib à l'hora de posar-lifir

Conversant al costat de la piscina,ne feren la suggerIncia de parlardel nedar d'ahir i d'avui, tocanttot el que pertany a la salut.

Quan jo tenia onze anys i elmeu grmá dotze, mon pare, amb elconsentiment del seu sogre, l'amoAntoni Bonjesús, havia cavat un pou,trobà aigua, arrabassà ametllersi figueres, que feien més nosa quefalta i va fer un bon safareig ia l'instant aquella terra de guaretra ser un hort.

El meu germà era més feiner quejo i tenia molt d'estil pr les tasqueshortolanes, jo no en tenia tant,ell sempre m'ajudava i m'aconsellava.L'estiu, abans de dinar, ens tiràvemdins el safereig per llevar-nos lapols. Els primers anys el safareigera net. Els peixos que hi havímtirat les havíem pescat a l'hortde Ca Don Xim i creixien sense capcompetència per s aviat es va anantposant llot, vrdet i granots, passarena fer una variada fauna. No és necessaridir que quan ens tiràvem de peusdins l'aigua es feien por ... i nosal-tres nedàvem ben tranquils dins elsafareig i mai no tinguerem "otitis,dermatitis, conjuntivitis fongsi un llarg etc., que avuicondemna de molts que ngdzan apiscines,

\!L penseu 4ub igu. _ontrarii aquests "safareigs", nets, modernsbransparents que fan nedera auna ferradura. L'assumpte és quenosaltres, molts dels qui llegiuD.D. hem nedat dins aigües corrents,el vespre s'ompplia o quedava pleel safareig, el matí començàvem aregar i altra volta a posar-hi aigue

així sempre era netar

Les aigües de piscina n'hi haque tenen ¡tres anys!, perquè elcanviar-les suposaria incomodidati despesses. Amb la cloració i altresproductes romanen netes molt de temps.

No vos desanimeu, anau a nedata les piscines, prqul avui a causadel regadiu amb degoteig quasi nchi ha safareigs.

No hi ha molts de remeis pelestalviar aquestes molèsties, perquèel olor és una de les substanciesmés importants, és un detergent moltfort; d'ell es fa el lleixivet, perdonar-nos una idea. Ida bé, nedantens anam rentant amb aquests composti la capa greixosa que té la pellfuig: queda rentada i per tant noté la protecció contra els microbis,això passa principalment a les orelles,i als ulls, sofreixen, igual quees posen vermells, el que es diu"conjuntivitis química", sempre totrelacionat amb la sensibilitat especialde cada persona, pera si raiguaesta mal preparada per falta de clorés molt pitjor, prqul s'embrutaels microbis són molt més infecciosos,

Antoni Vidal Llaneras (Metge)

auTEb nISTORIQUES bEMIGRANTS. L'ALTRE DESCOBRIMENT (v)

Ga.brie_L Anticn Roig (Bonel

un jove fort i gros, que-toans d'emigrar a "les Amèriques",¡a esser protagonista d'un parelll' anècdotes, que demostren que era

home que sabia "posar ordre".Estant de missatge en Es Calderés,

iiatjá a Maó, per aprendre de llauraylmb l'arada amb rodes.

Conten que en Biel Bonet amb laeva força, en més d'una ocasió vadonar "solucions" a problemas quesortien.Una vegada que es feia unball devers l'Estació, on acudirenjoyas de Sineu i de Sant Joan, elsineuers (quan ja havia acabat l'esflo-rada de garroves) començaren a tirarmitges garroves i a fer l'esturbat.en Bonet les cridà l'atenció i elssineuers s'enringueren d'ell.En Biels'aixecá i amb la primera empentaque pega al que tenia més aprop,el deixa estés enterra i no s'aixecà.

Els altres quan varen allò, no esperarenmés, li donaren a les cames.

Una altra vegada demostrà quetambé sabia solucionar els problemasque sortien als particulars. El Cocovervell, que tenia botiga i un parellde filles, per cert bastant guapes;cada punt era molestat per un estolde joyas que amb el pretext de veureles allotes de la casa, entravena la botiga, fent sortir el botigueri dient-li:

- Me voleu vendre tres uncesde llavor de fil blau -o altres beneitu-res per l'estil.

El Cocover empipat, un dia hodigué a n'en Brea. Bonet.. I quedarend'acord. Al cap d'una estona llarga,en senten un:

- Me voleu vendre una unça dellavor de fil blau-.

En lloc de sortir el Cocover,

sortí pn Borlet i en la primera que11 pega al 'comprador", aquest reculafins en el portal. La festa es vaacabar per a sempre.No ni tornarentrar d'altre de jove dins Cas Cocovera cercar "llavor de fill blau".

Gabriel Bonet s'en va anar fadrícap a l'Argentina i al cap de certtemps torné a Mallorca (Sant Joan),on es casa amb una allota viuda,Maria Florit Barceló (Ballarina).El matrimoni torna a l'Argentina,on que(jlá per a sempr'3.

Josep Gayá. Bauzá (Boveta,

Era el germà major dels "Bove -Geb -

.Emigrá l'Argentina : dalla emviaa demanar les seves germanes. MariEque es casà amb Josep Mas (Capellet'

na Catalina, fadrina que més tan- .es casa amb Joan Migue l . natura:,de Manacor i de malnom "Mola"

L'amo Pep Boveta era un "wattemprenedor, un home capacitat pelsneggcis i per ser empresari. A ul ,

poblet recentement fundat, obrí u:establiment on hi tenia l'apotecaria,el telèfon públic, cafè i botiga.

Es va dir que torna d'Amérícamb 40.000 duros fets. Una gran fortuna.

Una vegada a Sant Joan, juntamentamb un grup de socis , que el mateiytemps eren treballadors, funda l'empresaque popularment fou coneguda perla "Farinera Nova". Aquests sociseren: Llorenç Bauza Ferriol (Maulí),Guillem Barceló Mas (París) i JosepMas (Capellet) i possiblement algunaltre. L'amo en Pep Boveta era e:soci majoritari,

L'amo Pep Boveta es casa ambna Catalina Oliver Juan (Marranxona),que tenia 15 anys manco que 11. Aquestmatrimoni tingué una filla, residenta una finca rústica dels afores dePalma, desconeguda per molts de santjoa-ners, encara que va aconseguir certapopularitat per haver tingut un conten-ciós amb l'Ajuntament de Palma, de]qual en perlaren en més d'una ocasie ,

els diaris.

Joan Galrá Nigorra (Gorreta)

Marxà a América (Argentina) l'an1.928 i va estar quatre anys perterres americanes.Torná l'any 1.932.

Allá hi va estar amb el seu gemaMiguel, que hi havia emigrat bastantsd'anys abans.

Antania Cainari Muga, filla de FerrerPuput 1 de Joana Ama Capitana, quees casà amb el lluchmajorer MateuPons, ex-corredot de bicicletes,emigra. a l'Argentina l'any 1.944.

iquai Flcrit -1uq"s.t

i 6 Y=LS EXP.I,ORADIWW

per Carles Costa 1 Salom

principis de! segle X), aparei)Anglaterra un moviment juvenil

que ben aviat s'estendrá arreu delmón.Aquest nou mètode educatiu fouinstituït per Lord Robert StephensonSmith Baden Powel (1857-1941), quevisita Palma el 4 de Febrer de Yany1929.

Coincidint amb el primer campamentescolta, l'any 1907 es crea a Palmael batall5 infantil del PatronatObrer.E1 1913 apareixen els ExploradorsMallorquins, que al desembre de 1918s'ajunten amb el d'Espanya.Aquestmoviment va desaparèixer l'any 1923.09

L'educació • juvenil sempre hatengut una atenció especial en totsels moviments.Aixl, el Bisbat deMallorca crea la Federació EsportivaCatòlica Mallorquina amb la intenciód'aglutinar els diversos grups juvenilsmallorquins, entre els quals es trobael que esdevindrà més important:Els Exploradors Mallorquins.La sevatasca se centra sobretot a organitzardiferents certàmens regionals deliteratura, estadística, belles arts(dibuix, pintura, escultura i música),ciències, botánica, zoologia, geometria,indústria i agricultura. Com a dadaassenyable, un diari d'aquells diesla qualificà de "la pujante institu-ción diocesana".

Tot i que s'organitzaren a Palma,també se'n crearen a altres poblesi ciutats com Sóller- que foren elssegons a constituir-se - Binissalem,Felanitx, Inca, Manacor, Pòrtol,Sant Joan, sant Llorenç, Sencelles,a més de les illes d'Eivissa i Menorca.A Ciutat, n'hi hagué diversos: Casade la Misericòrdia, Patronat Obreri Santa Catalina.

L'establiment d'una tropa d'Explora-dors a Sant Joan, tenint en compteles circunstancies d'aquells temps,va ser una empresa fácil.Afortunadament,la idea fou ben rebuda des del principi,grácies a la cooperació d'algunespersones entusiastes que aportarenl'ajut econòmic i moral.

Mossèn Francesc Mas Galmés enva ser el capdavanter.Era un homed'esperit juvenil, emprenidor i granadmirador de l'obra educativa juvenil.Tenia una gran obsessió per engrandirel poble, i s'hi lliurá amb totesles forces.C2j

Així mateix destaca la dedicacióa favor . Je les escoltes, la del mestre

1 - escola, p-tossellb Jrdinesque fou cap de tropa i ajudà considera-olement Mn.Francesc Mas. Antoni Bauzáfiol en fou el primer instructor,També Miguel Galmés Mates i MiguelJoan Bauza Font, joves infatigables,foren instructors dels escoltes.Aixívaren sacrificar el temps lliurea favor d'aquesta institució, a laqual s'arreplegá la majoria d'aIlotsdel poble.r1J

La genial obra de Baden Powel,que tan fort va arrelar per tot elmón civilitzat, tendrá des del dia28 de setembre de l'any 1919 unanova secció a Sant Joan. Els Exploradorsja havien participat a la processódel Corpus, 19 de Juny a 1919 (APSJ51.2 n.pag.).Es una mostra més queaquest poble progressiu i treballadores preocupava de la formació culturali moral dels seus fills aprofitanttots els sistemes pedagògics.

El Consell Local dels Exploradors,aprovat pel Consell Central el 28de setembre de 1919, queda constituïtde la manera següent:

President: Clement Gaya Bauzá-ApotecariVice-president ler: Antoni Bauza

Gayá- Propietari.Vice- president 2on: Bernadí Soli-

velles Arbona- MetgeSecretari- Ramón Gayá Galmés- PrevereTresorer- Gabriel Gual Bauza- Propieta

ri.Comptador- Josep Rosselló Ordines-

Mestre nacional.Vocals- Antoni Ferriol Mayol-Prevere

11 - Francesc Mas Galmés-Prevere-Sebastiá. Soler Mates-Metge-Guillem Gaya Bonet-Menescal-Jaume Janer Caldés-Propietari-Antoni Oliver Gayá-PropietariJoan Mas Barceló-Propietari

-Francesc Gayá Ordines-Propieta-ri-Amador Bauza Fiol-Industrial

Les practiques d'instruccióassaigs eren els dimecres i els dissab-tes al vespre.A més a més, tots elsdiumenges i els dies de festa importantsanaven a missa major.També participavenen les nombroses processons i festesreligioses, a les quals aleshoresasistiren molt ben uniformats i enperfecta formació.Per Nadal participavenactivament a les matines tot cantantnadales.Així mateix intervenien enles festes de Setmana Santa i Pasqua.

(segueix a la página següent)

ELS EXPLORADORS17

Els altres diumenges feien excur-sions.Segons el seu llibre d'activitats,visitaren els Calderers, Sant Martíde Vilafranca, Son Gual, Son Brondo,el puig de Sant Onofre, el puig deSant Miguel, la serra de les Algorfes,Son Baró, Maria de la Salut, Lloretde Vista Alegre, les coves d'Art,Cala Ratjada, Santa Margalida, Pollença,Alcúdia, Montision de Porreres, Bonany,sa Torre, Binissalem, etc.

També feien sortides curtes alvoltant de la vila de SantJoan comson Juny, es revellar, el puig d'EnBaldiri, la pedrera, entre altres,on realitzaven práctiques.D'altreseren de caire pràctic i rebien instruc-cié agrícola i de maquinária comla dels Calderers i Son Brondo, onels seus amos els obsequiaven ambsaborosos berenars.

D'entre altres activitats d'aquestgrup, cal destacar l'excursió quevaren fer a peu de Lluc a Sóller,a més d'altres activitats com ferponts amb cordes i la instrucciómilitar.Les relacions de tipus socialtambé eren prou tengudes en compte.Aixlper exemple, es dedicaven a felicitarels membres del Comité Local i lesautoritats de la vial el dia de laseva onomàstica. (4)

El programa de la inauguraciódels Exploradors de Sant Joan el28 de setembre de 1919, va ser aquest:

Diumenge el matí, els Exploradorsferen la primera sortida oficialper anar a la comunió general ques'inicia la seva juvenil tasca.

L'aparició dels allots, cincnombroses patrulles amb la seva flamantbanda de tambors i cornetes i perfecta-ment uniformats amb vistosos vestits,fou la nota simpática que el públicva saber apreciar. Després de lamissa de comunió, el comité obsequiala tropa amb un berenar.

A les deu i mitja, hora tradicionali com era costum, varen assistira la missa major i prengueren parten els cántics.E1 sermó va anar acàrrec del prevere Josep Alenyar,director general dels ExploradorsMallorquins.

A l'horabaixa també varen anara la parròquia, on cantaren les vespresalternant amb el cor.Després assistirena la processó de la Mare de Déu delCarme, que recorregué els carrersprincipals de la vila.(5)

Més tard es dirigiren a saludarel regent, Mn.Miquel Ribes, qui estrobava convalescent d'una malaltia,

i el batle, Joan Gayé Bauzá, a mésdel seu president, Clement Gaya Bauzá.

A continuació, verenaren la Vergede Consolació, on després de cantarl'himne a la Marededéu, Mn.RamónGayá Galmés els salud á molt efusivament.A la plaga d'aquest santuari varenfer exercicis i ablucions que meresquereforts aplaudiments per part del nombróspúblic assistent.Hi cantaren l'himnedels Exploradors i retornaren a lavila. En arribar a la plaga de l'esglé-sia s'acaba la festa amb una amolladade globus i un vist5s castell defocs artificials.

Un altre cop al seu local social(carrer fra Lluís Jaume, ca na madomaMayola), varen ser novament obsequiatspel vicari Mn.Antoni Ferriol Mayol.

Vet aquí el que fou un dia granper a la joventut santjoanera.

(Continuará)

Notes(1) El B.O.E. del 17-11-1922, vapublicar un R.D. que omplia 43 paginesde la revista. Es tractava dels Estatutsi el Reglament Orgánic dels Exploradorsd'Espanya, declarat nacional perun altre R.D. del Consell de Ministresde 26-2-1920.

(2) El Butlletí Oficial del Bisbatde Mallorca del 3-10-1919 publicàel nomenmnt del Vicari de Sant JoanMn. Francesc Mas, com a capella directordels Exploradors d'aquest municipi.Encara que el Vicari ho era Mn. AntoniFerriol.

(3) Segons un document transcriten el butlletí Sant Joan, núm. 69,el Consejo Naional de Madrid l'aprovácm a instructor de tropa. Aquestdocument, el signé el comissari general,Duc de Luna, el 28-10-1919.

(4) En motiu de felicitació i ocasiód'oferir un obsequi, fou la visitaque la tropa dels Exploradors deSant Joan acompanyats pels seus dirigentferen a Antoni Bauza Fiol amb motiudel seu casament amb Maria MatasMatas el dia 10 de gener de 1.920.

(5) Aquest dia es celebrava la festade la Mare de Déu del Carme de laque n'era l'obrer Mn. Francesc Mas,ja que els seus pares havien pagatla capella.

1 8 NOTES HISTÓRIQUES

ENTREGA DE BLAT: EL "CUPO FORÇOS"

Volem centra aquets article,enun dels records més boirosos dela història de Sant Joan de SantJoan dels derrers cinquanta anys.

Ens referim als anys de la post-guerra, uns anys que per a moltssón anys de fam o privacions, i tambécom no d'estraperlo.

és a l'estraperlo que avui faremreferència. Problablement, són moltspocs els santjoaners que no h ansentit parlar d'aquets tema o queel visqueren el visqueren directament,per() des cYaquesta revista creimque la història del nostre poblecal ser recordada i treta a la llum.

No volem entrar en un estudi profund,tan sols fer una petita ressenya,damunt damunt.

L'etapa de la post-guerra abraçaun període no definit d'anys, peròfou en aquesta època on més d'unpropietari o agricultor santjoaner,encara que no pdem dir que s'enriquisamb una gran fortuna, si que va aumentarla seva bossa, més d'un va edificarnoves cases, i va fer a les sevesfinques costosses millors (la màd'obra era abundosa i els jornalsbaixos). Ens referim a aquells propieta-ris o amitgers que conraven certnnmbre de corterades.

A continuació publicam la relaciódels principals agricultors i propieta-ris que l'any 1.950 entregaren blatal "cupo forçós".

En aquesta relaió no hi ha totsels cerealistes de Sant Joan, solsels qui sol.licitren Nitrat de Xile.

Moltes de les persones que hiha a la relació ja han mort, ja queperlam d'una quarantena d'anys enrere.

La llista que publicam es podiafer doblement llaraga, per tal fer-la més breu no hi hem incluit elspetits agricultors, les vertederesvíctimes del "cupo forgos" , que enalguns casos i alguns anys, tinguerenque comprar el blat a preu d 'estraperloa un val per poder arribar a la taxafixada pel "cupo".

Joaquin Aguiló Aguiló (Son Brondo)21.350 Kg.

Gabriel Camps Oliver ( de Son Gual)14.350 Kg.

Joan Oliver Barceló ( de Maia )7.000 Kg.

Miguel Oliver Oliver (des Caldarés)4.200 Kg.

Francsc Camps Verger (de Sa Bastida)4.200 Kg.Joananaina Miralles Ferragut (SonDechotta) , 2.100 Kg.

Francesc Gaya Mas (Gana), 1.715 Kg.

Rafel Bauza Florit (de Son Duran)1.715 Kg.

Cosme Fiol Galmes ( Perauba1.610 Kg.

Jordi Garcias Pocovi ( des Pont Satri)1.470 Kg.

Gabriel bauza Barceló ( Rotget1.155 Kg.

Guillem Florit Mayol ( Fuiana)1.120 Kg.

Rafel Alzamora Gaya (de Son Virgo)1.115 Kg.

Gabriel Mas Barceló ( de Son Buraxó)1.085 Kg.

Rafel Antich Gual ( ( dde ClIcalailha )1.085 Kg.

Gaspar Oliver Matas ( de Solanda)1.050 Kg.

Catalina Oliver Barceló ( de Maia)1.050 kg.

Gabriel Bauza Gual (Esnavet)1.050 Kg.

Miguel Gaya Gaya (de Son Gualet)1.015 Kg.

Amador Bauza Mas ( de Gosalba1.050 Kg.

Gabriel Mas Galmes ( de Can Pellasso)980 Kg.

Joan Matas Jaume (Peremates )868 Kg.

Antoni Florit Niell ( de S'Hostalet)840 Kg.

N 0 T E STORLQUE'9

ENTREGA DF BLAT« EL "CUPO FORÇOS"

Rosa Matas Company de Gar Soler)770 Kg.

Guillem Florit Sastre Fulana-Cocovera)' 770 Kg.

Marti Jaume luan Marti de S'Hort)770 Kg.

Miguel Sbert Fiol Flol de LLubí)770 Kg.

Miguel Sastre Company Curret-Cocou)700 Kg

/00 Kg

Arnau Gaya Font le z50/). Pardut)700 Kg.

Joan Gaya Bauzá 1-amo loan. Ramon)700 Kg.

Joanaina Matas Barceló (Pep Pasor),700 Kg.

-

Rafel Bauza Gual (Esnavet-Alzamora)700 Kg

Ramon Barceló Gaya ( de Can Pirris)700 Kg.

Catalina Barceló Bauzá (de Son Garrover)700 Kg.

JOan Ordines Amengua' Ordines)700 Kg.

Bernadí Matas Antich (Peremates)665 Kg.

Jordi Gaya Bauza (l'amo Jordi Fideuer)630 Kg.

Joanaina Matas Antich (Viuda Datilera)630 Kg.

Antoni Bonet Barceló (Foc Son Baró)

630 Kg.

Josep Company Salom (Falet des Camp)630 Kg.

Llorenç Barceló Font ( des Pujol)560 Kg.

Josep Barceló Oliver (Margoi-S.Roig)560 Kg.

Sebastià Català Bauza (S. Duran-Fiol)560 Kg.

Sebastià Soler Matas (Metge Soler)560 Kg.

Miguel Gaya Font (Cambuix S.Dameto)560 Kg.

Miguel Fiol Nigorra(Sabater del caf)550 kg.

Simó Bauzá Gayá (Pansa des Pes525 Kg.

Gabriel Company Bou (l'amo Btet Puntc ,

525 Kg.

Joan Bauza Company Sineuer455 Kg.

Bartomeu Gaya' Munar(1 - amo Tomeu Mort455 Kg.

Maria Matas Jaume madona de Solanda490 Kg.

Josep Gual Jaume (Jordà de na Monja)490 Kg.Margalida Oliver Bauzá (de Sa Mudaina420 Ktg.

Antoni Galmes Company ( de Son Cucuí'420 Kg.

Gabriel Verger Ferriol (Metge Verger420 Kg.

Antonia Bover Nicolau420 Kg.

Joan Barceló Font des Pujol

385 Kg.

Gabriel Mas Antich ( Fraró385 Kg.

Lluc Jaume Gelabert de Lioret

360 kg.Miguel Jaume Garcias350 Kg.

Bárbara Vidama Bauza (Mataveta)

350 Kg.

Miguel Bauzá Company (Sineuer)

350 Kg.

Rafel Bauza Gaya (Pansa)350 Kg.

Bartomeu Bauza Miralles (Capellet)

350 Kg.

Gabriel Gual Bauzá (de Son Pencas)350 Kg.

Llorenç Matas Barceló (de Sa Sini)350 Kg.

Antoni Mieras Roig (Faleu de Pinyella)350 Kg

Miguel Nicolau Rosselló (Son Ramo:: :

350 Kg.

Sebatiá Vaquer Bou (Monlo)315 Kg.

C,G.M. 1 M.F.H.

2 0 AUTÉ

iiiSTÓRIQüES

LES CAPELLES DE L'ESGLESIA VELLA DE SANT ,MA_N

G. L'Altar majo,

Acabada ia construccio ae i'esgiésia?arroquial dins la vila, en una data per aradesconeguda que es pot suposar a mitjan segle5CV, el titular de la parròquia, Sant Joan Baptis.ta, baixà del pujol de Consolació per presidir el

enmig del poble que el tenia per patró,La primera notícia documental que en

cenim -la visita pastoral del bisbe Diego deArnedo l'any 1563- ens diu que el retaule del'Altar major ja estava envellit i necessitavareparació. L'any 1616 el bisbe Simó Bauzáordena "repintar-lo", i el 1627 devia estar tanmalament que el bisbe Baltasar de Borja ordena"que els jurats facin un retaule nou, dins un any<en pena de 10 lliu—res".

Aquest segon retaule s'inicià els darrersanys del rectorat de Mn. Pere Joan Gayá, queessent ja vellet era ajudat per un vice-rector;estaven construint-lo quan el bisbe Juan deSantander visità la parròquia l'any 1634, any enqué començà el rectorat de Mn. Antoni Ramis,que durà 47 anys, el més llarg de la nostrahistòria parroquial. L'autor del retaule foul'escultor Pere Joan Pinya que cobrà per la sevafeina 55 lliures; els obrers de Sant Joan Baptistaque s'encarregaren de l'obra eren els germansPere i Miguel Bauçà fills de Mateu, i AntoniBauçà fill d'Antoni. Estava ja acabat l'any 1643,i d'ell sols sabem que, a més del Sagrari i de lafigura del sant Patró, tenia una imatge de Ntra.Sra. de Concepció. Pel preu que se'n va pagar,devia ser prou modest l .

Feia anys que el temple resultava petit.L'any 1645 s'iniciaren les obres per allargar-lo,trasplantant el presbiteri un trast cap enrere,per afegir a la nau una volta més, amb les duescapelles corresponents. La imatge del Baptistahagué de deixar temporalment el seu altar mentrees feien les obres, i sembla que fou instal-ladaprimerament davall el cor, en el lloc de l'entradaactual del campanar, i després a la nova capellalaterals del retaule s'hi instal.laren dos nousestadans: Sant Sebastià, a la dreta del Sant Patró,i Sant Isidre a la seva esquerra.

Sant Sebastià, malgrat la tradicionaldevoció que des dels temps més antics li haprofessat el nostre poble, ha estat el sant méserrant per les capelles de l'església. Si bé jal'any 1442 el 20 de gener és declarat festiu a lavila de Sant Joan a petició dels jurats, i consta

construida a la pan Creta ae Vesgiesia, entre eipresbiteri i la capella del Roser, on restà finsque, cap a l'any 1700, passà a ocupar altravegada el seu setial a la nova capella major. Elprimer obsequi que li dedicaren els santjoanersfou una endomassada de "vint-i-vuit vessos detafetà carmesí i grog, per lo Altar major" 2 . Lesobres d'allargament del temple havien durat 50anys, i encara hagueren de prosseguir per obrirel portal major -fins llavors l'església tenianomés el portal lateral- i construir la sagristia enel lloc on ara hi ha la capella del Sagrari i unapart del presbiteri.

Durant uns trenta_anys, rector, jurats,obrers i poble pogueren _"respirar" un poquelperquè no hi havia a l'església necessitats ur-gents. Així mateix es va fer un orgue (1728-1731) i el reliquiari de Sant Joan Baptista (1733-1734).

L'any 1748 s'emprengué la construcciód'un retaule nou, el tercer de la història. Elrector Mn. Rafel Amengual, els regidors d'aquellany, i els que foren elegits per obrers de l'em-presa, l'honor Miguel Joan Mates i el Sr. JoanCompany, cirurgià, signaren el contracte ambl'escultor Pere Joan Obrador, per 235 lliures; eltreball de fusteria es confià a mestre JosepSastre, fuster. Era un projecte sumptuós quequedà enllestit per les festes patronals de juny de17523 .

Constava de tres cossos: en el central,sobre l'altar hi havia eI sagrari i partdamunt, ungran expositor giratori per l'exposició del Santís-sim Sagrament, expositor que l'any 1933 fouadaptat per l'escultor Miguel Sacanell per asagrari de la nova capella de la Comunió. Perdamunt de l'expositor hi havia el nínxol centralamb la imatge del Baptista, i a l'àtic un segonnínxol on fou col.locada la imatge de la Puríssi-ma Concepció, procedent de la que des de Ila-vors seria capella de Sant Josep. En els cossosemplaçada en el retaule de l'Altar major, fentparella amb Sant Sebastià, i . fou beneïda en lesfestes de Sant Jaume VSaiitå Anna, 25 i 26 dejuliol de 17566 .

Les obreries de Sant Sebastià i de SantIsidre rivalitzaven en honorar el seu respectiutitular amb festes religioses i cíviques de pinyolvermell, amb xeremiers i sonadors d'altresinstruments, corregudes de joies, ball, piules

U J._bÍÜ1 1 QUE' 2 .§

que l'any 1598 ja se li dedicaven festes sonadesno tenia per aquelles saons capella pròpia; Pan)(616 se'l troba com a "rellogat" a la capella deSant Antoni, que s'anomena "capella de SantAntoni i Sant Sebastià" fins l'any 1664. Mentrestant s'havia fet una nova imatge del Sant per laqual els obrers l'any 1653 pagaren 70 lis. 2 ssa mestre Pere Berga4 .

Cap al 1664, avançades les obres d'aliargament de l'església, s'oferí l'avinentesa de dedicar a Sant Sebastià la nova capella que resulta-va a la part esquerra de la nau, la capella queavui és de Sant Josep; s'encomanà el retaule amestre Pere Joan Pinya, el mateix escultor quehavia bastit anys enrere el segon retaule del'Altar major. L'any 1673, a la Visita pastoraldel bisbe Bernat Lluis Cotoner, és visitada ja lacapella de Sant Sebastià; però el Sant gaudí poctemps de capella pròpia, ja que als volts de 1680hagué de cedir-la a la imatge de la PuríssimaConcepció, retirada per orde episcopal delpresbiteri que estava en obres, començant altravolta la seva vida errant fins que trobà allot-jament en el retaule de l'Altar major de mestrePere Joan Obrador. Aquest pic l'estabilitatitatdurà quasi dos-cents anys, però la construcciódel temple actual provocà un nou "desnona-ment", i encara avui la imatge de'Sant Sebastià,amb la de Sant Isidre, es troba, com aquell quidiu, "enmig del carrer" 5 .

Sant Isidre tenia ja altar a l'església deConsolació l'any 1657 i se li dedicava una festaanual en el seu dia; aquest altar es manteniaencara l'any 1779. Els seus devots, majormentels amos de possessió, volien també venerar-lo al'església parroquial; l'obreria encomanà a l'es-cultor Joan Muntaner l'estàtua del Sant, que fou

NOTES

coets, i pólvora per repartir entre els caçadorsque disparaven tirs d'escopeta mentre repicaverper les Completes o l'Ofici, i en sortir la processó del capvespre. En aquesta rivalitat sempreanava per davant l'obreria de Sant Isidre quecomptava amb el suport abundós dels amosfamílies benestants7 .

No cal dir que l'obrena de Sant JoarBaptista organitzava cada any les festes patronals, per?) aquest tema mereixeria capítolpare.

La imatge de la Puríssima Concepció, qutestava en el nínxol superior del cos central delretaule, fou retirada quan, cap a l'any 1885, entemps de l'ecbnom Mn. Sebastià Ordinas, fouinaugurada la nova capella de la Puríssima en laque havia estat anteriorment capella de SantaAnna. En aquell nínxol s'hi posà una imatge del'Angel de la Guarda, de l'escultor Lluísque cobrà 32 duros. A les parets laterals delpresbiteri, damunt els portals que donaven a lesdues sagristies, s'hi penjaren dos quadres, unde Sant Jeroni i l'altre de Santa Rosa de Lima; ambdós són actualment a la rectoria9 .

L'escultor Guillem Galmés,per encàrrecdel regent Mn. Miguel Ribas, restaurà la imatgedel Baptista l'any 1919, i la de Sant Sebastiàl'any següent 1920.

Dia 7 d'abril de 1931, passades les festesde Pasqua, el gran retaule barroc de 1752 foudesmuntat per començar els fonaments delpresbiteri del temple actuar () ; els seus elementsque mostren encara la rumbosa factura de l'es-cultor Pere Joan Obrador, es poden veure en e'Museu parroquial.

JOSEP ESTELRICH I COSTA

1. APSJ (Arxiu Parroquial de Sant Joan), 21.1, ff. 1. 43v. 65. 75v; 61.2f. 3v.; 21.3, f. 21v.

2. APSJ. 61.4, f. 4v.; 21.3, ff. 13. 21v. 49v. 60.

3. APSJ, 61.3, ff. 153-158. L'escultor Obrador és també autor del retaulede l'església parroquial de Binissalem, de l'any 1781 (J. MARTI GARCIASGula de BinisaleM, 139- 53 )-

4. R. ROSSELLO, Sant Joan - SeOles XIII -XV, pg. 19; R. GAYA, San1Sebastiá. mártir de JesUCrist, a DOCUMENTA, pg. 74. / APSJ, 21.1, f43v.; 61.1, f. 85.

5. APSJ, 61.1, f. 79v.; 21.3, ff. 21v. 33; 61.3, ff. 101-101v.

6. APSJ, 21.3, f. 10; 21.4, f. 26v.; 61.3, f. 164.

7. L'obreria de Sant Isidre feia cada any per la fasta un dinaramos, amb un cuiner especialment contractat. L'any 1772 contractaren finai tot un grup de cossiers. Cfr. per l'obreria de Sant Sebastiá: APSJ,61.2, ff. 91-100v.; 61.3, ff. 95-103v.; i 61.4, ff. 123-133. Pc?l'obreria de Sant Isidre: APSJ, 61.3, II. 163-169; i 61.4, ff. 199-209v.

S. Diguem només com a nota curiosa que es ballava a la nostra vila lacansa de Sant Joan Pelós, documentada entre 1733 i 1756, dansa que avui1 ols es conserva, que sapiguem, a Felanitx i Pollença. APSJ, 61.2, f. 53;61.2, f. 56v.; 61.3, f. 31v.

9. APSJ, 21.5.2; 39.6.

1.0. S. SOLER MATAS. ?rotas relativas a las obras de la nueva ar.r 0 C1 111:111_de la Villa de San Juan (inèdit). APSJ, 34.6, pg. SS.

2 2 ACTUALITAT FOTOGRÁFICA

N~:1011~.~ ~,

MIW "4>" 4 ,Ntk",~1

'014~ ,s1~~

RECORDANT ESDEVENIMENTS PASSATSEN EL MES

21-07-1957. La Societat Colomb5fila

de Sant Joan participa en una amolladade coloms que es va fer des de Marsella,Els coloms hagueren de realitzarun recorregut d'uns 450 Kms.

En el Juliol de 1.957, el ciclismelocal estava en plena eufòria. Aleshoreshaviem tingut a Gual i están en actiuCompany i Karmany i dins un altrenivell Joan Matas (de son Gurgut),Josep Bauzá (de Gosauba) i AntoniBonet (de Sa Pleta), entre altres;a la Granja Florit (avui 3-2) s'hiconcentraven molts d'aficionatsper aquell estiu prepararen una voltado-ra a baix de la vila, que tal fouel darrer any que la prepararen.En anys anteriors havia estat freqüentel fer aquestes voltadores, uns petits"velodromos" de terra on a l'estius'hi celebraven carreres de bicicletesque després quan els carrers forenasfaltats es traduiren en circuitsurbans.Cal afegir que aquestes voltado-res les començaren a construir laPenya Gual dins els anys quaranta.

1 ai 09-07-1959.Nou membres dela Penya Motorista amb 5 motocicletesde 125 c.c. varen realitzar una excursióa Barcelona, Lleida, Vall d'Aran,Lourdes, Toulose i Andorra. A mésde les visites a la Verge de Lourdesi a altres llocs tradicionals, elsexcursionistes assistiren a un finald'etapa de la Volta a França.

DE JULIOL24-07-1973 Primera excursió a

cabrera de la Penya Motorista.E1trajecte es va fer des de Ciutatamb el vaixell "Ciudad de Algeciras"Els acompanyà Rafel Felio de Cabrera,com també el President de la FederaciéBalear el Marqués de Casa Ferrandell

16-07-1967. Va celebrar la sevaMissa Nova elcapellà santjoanerMiguel Nigorra Gayé (Petrer )

16-07-1967. La Penya Motoristacelebré la Festa de Sant Cristòfol;a la desfilada de carrosses la senyoraMagrdalena Seguí va fer entrega alPresident de la Penya d'un escutde l'Entitat, fet amb ferro forjatper Indústries Seguír

29-07-1973.A la desfilada a Ciutatdel "Carro de la Beata" va esserelegida per a representar a la SantaCatalina Thomas, la santjoanera AntòniaRiutort Gaya. Aquesta des de fa unsanys canvià de data i avui se celebradins l'octubre.

Joan Jaume Nigorra

23

VA MORIR L'AMO TOMEU PASTOR (DE SOLANDA)

El passat dia 11 de Juliol vamorir als seus 76 anys Bartomeu PastorPerelló, més conegut per l'amo Tomeude Solanda, el qual durant el períodedel 6-11-61 a 26-04-63 va esser elbatle de Sant Joan.

Durant. el seu mandat es varencontinuar les obres de clavegueramd'aigües brutes i es va asfaltarel camí de Sineu, entre altres millores.A les Festes Patronals del 62 vatenir lloc el Primer Homenatge ala Vellesa.

A l'estiu del 62 va aparèixerla "peste porcina africana" que vaafectar a la criança del porc quealeshores era molt abundant dinsel terme de Sant Joan; això afect ànotablement l'economia local. Peraquest motiu l'amo Tomeu el batleva decidir molts pocs actes, el queno agrada a la juventut, que hi vaafagir una vetlada de ball.

L'amo Tomeu Pastor havia nascut

a la vila de Maria de la Salut eldia 22 de Febrer de 1.916. Casata sant Joan amb na Joana Oliver Matas(de Solanda), va fixar la seva residèn-cia entre els santjoaners i a lanostra vila hi varen néixer els seuscinc fills. D'aquesta manera l'amoTomeu va esser un santjoaner mésque va viure de prop el desenvolupamentde la història local durant moltsd'anys.

En el funeral que s'oficié pelseu etern descans, acompanyaren enmissa concelebrada al seu fill elP. Bartomeu Pastor, de l'Ordre francis-cana, més de trenta oficiants, entrerelligiosos i capellans.

Des d'aquí volem afegir el nostrecondol als familiars, a la madonaJoana i als fills Catalina, Bartomeu,Antoni, Miguel i Concepció.

Joan Jaume Nigorra