^. tiw•-^ t ..h^^ ^Ihy,iII

Any V — Núm. 244 Barcelona, 4 de setembre de 1926 Preu: 10 crit3

SUPLEMENT IL LUST RAT D'EN PATUFET

El baró dP Nasratat o l'alliberament d'una captiva_.,_. _ ---_... . . ver OLLÉ

El noble senyor de Nasratat, de la Figue- arreplegada de qui sap on, anuncià que la sola mirad i des seus ulls guenyos. Nasratatreta i de la Filotxe. a, escoltava amb gran aten- p. imcesa imforosa de Castelltronat plorava no volgué sentir més. Ordenà que i estre-ció un concert per mitjà de la seva instal •la- segrestada pel terrible cavaller Huc d • Espan- nyessin l'arma dura de ferrocolat i que a pu-ció de Rà lio- paciència. De prompre una or:da tagats, famós per espantar a tothom amb una lissin amb -L!i.npiol> i amb una moto de

gona mà es llen;b com una sageta carre'eres Per H després duna cursa folla sens deturar- castell era inaccesible, però Nasratat no s'es-enllà. No sabem del cert si fou batut cap re- se ni per entrar a la barberia ni a l'estanc, verava facilment. Pujà a una muntanya veïnacord de velocitat en la cursa sois recordem veié aparèixer al lluny, el castell rascacels del i amb una corda que portava després de fer-les desgràcies i atropelis que féu en el camí. cèlebre Huc. Segons conten les cròniques, el la giravoltar com el millor cow-voy ameri cà

úr:. jiI.l'engsnxà ala torre del castell i puja per ella. i croxets capaços d'arrugar una viga de ci- e pensament l'heroi prengué en braços la

Puc després queia de genolls en terra en en- ment armat. EL coneix anés la boxa q ie !'es- dama presonera i baixant ea cinc minuts lessopegar amb la mirada dolça de la primcesa i grima i Huc d'Espan agats caigué amb el esca:es d'aquell altíssim casta 1, prengué elli jsrava per les barbes del mo. o que la lliber- cab abonyegat i amb uns xiulets d'orella que patinet d'un munic pal de punt que vigilava atarta. Nasrata. cumplí la paraula donada i en no sabi : ben be si es trobava al cel o admirant la porta i desaparegué amb la rapidesa d'ueaparèixer Espantegats, es llençà damunt les obres de la plaça de Catalunya. Ràpid com coet. La cosa acabà amb casori.del escometent-:o amb una pluj i de directes

mm. CCXLIV - P3,g . 282

VIRO LE T

Una aventura sense buscar-1aText d'en JOAQUIM FECIT (Continuació)

Dibuixos d'en M1RET

D

El tigres llençaven esgarrifosossons guturals, els ulls tlamejan s de-mostraven estar disposats a defensar

-se i escometre fins a la mort. La lluitafou breu, Melàs se n'encarregà; prouels tigres esperaven felinament el mo-rr.ent oportú de descuit per abalançar

-se a la gorja de llur enemic per estran-gular-lo d'una mossegada, però Melàsdescarregà la seva trompa com unmartinet, i estemordf un del tigres,i ais pocs minuts queia també l'altre,retut, ais seus neus. Completament en

— Lloat sigui Budha!, exclamà elvell. Per fi hem trobat el tresor deD^, dha en el cor de Jungla!... Mira bé,fill meu, quins detalls hi ha en el di-buix? A la dreta hi ha un petit círcolvermell. — El vell, ple d'emoció, queprest s'encomanà als petits Quimet iRafel, aprecà amb força el círcol ver-mell i, oh! prodigi, la roca cedí i unameravellosa galeria amb columnesd'alabastre, talment com en un somnid'encantament, sorprengué els seusulls!

retirada, els dos tigres s'allunyarengri-nyolant amb els ossos esmicolats. Ra-fel i Quimet respiraren profundament)EI vell Rajhna comprengué que els tigrestenien l'amagatall no molt lluny d'allíi pensà que molt bé podien aprofitarliurcova per passar-hi la resta de la nit.Efectivament, a unes doscentes passesuna cova s'obria als seus ulls, en laroca. Ra hita il'luminà el camí ambuna antorxa, i Melàs es quedà a l'en-trada guardant el pas.

Caminaren a través d'una tenebro-

AI capdavall «aquesta galeria unasala tota roja, farcida de rubís de midadescomunal, els féu pensar que som

-niaven, l'efecte era prodigiós, la llumde Yantorxa feia lluir amb esclat d'in-cendi la rica gama roja de la preciosaestada.

Una breu galeria, tant o més sum-tuosa que l'anterior, els conduí a unaaltra sala, més amplia i amb una altacúpula cònica, tota farcida de marag-des. AI vell mig una estàtica represen-tació de Badha.

; 1 t f I

sa galeria, que cada cop anava esde-venint més estreta i difícil. Finalment,una mena de rústec vestíbol, espaiós,s'oferí a la seva admiració. Enormesestalactites i estalagmites com a lesgrutes famoses de Mallorca, oferienun aspecte fantàstic pels contrastosde la llum de l'antorxa. En Quimet féuun crit d'admiració: — Un dibuix!... -La vista no em permet distingir bé, féuRajhna. Què hi ha en el dibu x? — Unretrat d'un ídol amb un cap damunt del'altre.

/ II MRajhna havia anat seguint-ho tot

amb creixent panteix d'admiració,però els seus llavis sols havien pro-nunciat mots ininteligibles pels doscatalanets. Finalment es dirigí a ells,en anglès, i els digué: — Looeck hatriomfat! i nosaltres amb ell.—Amb çoque, Quimet i Rafel quedaren tan en-terats com abans. Però el vell, com siamb aquelles paraules ja ho haguésaclarit tot, restà m:t novament. Sem-blava, però, que tot anava bé, i elsdos amiQuets se n'alegraren.

r ^^ ^ 3%IL'i!^

i ( ,

Rajhna ho furava tot i q'-an un de-tall no li semblava prou perceptible,demanava ajuda als joves acompa-nyants. Amb una mica més que el ve'1se'ls eia va escales avall; havia posatel peu en un esglai que li havia passatinadvertit: una escala que és perdia enla fosca s'obria a sos peus. L arditRajhna s'hi introduí i els dos nois elseguiren. L'escala era sinuosa i pro-funda, i al final una amplia sala ambmunts d'or i pedreria els esperava.

El que més admirava els infantsera que Rajhna no tocava res, ni unaperla, ni una moneda; sols murmura-va: — Looeck ha triomfat)... — Quanes convencé que no hi havia res mésa seguir, digué a Rafel i Quimet: —Anem, fills meus, anem a contar aLooeck el prodigi; Budha li ofereix sesriqueses per prosseguir l'obra d'exter-mini dels execrables seguidors de Zu-lum-Pal)

I reprengueren el camí de tornada

a través de les sales f galeries mera-velloses, fins arribar a l'entrada de lacaverna, a on Melàs esperava filosò fi-cament. Quan abandonaren l'indret,Quimet s'atreví a dir: — I si els tigrestornen a possessionar-se de la gruta?— Millor, féu Rajhna, ells seran elsmillors guardians del tresor de Budha;ningo sospitarà que sigui aquí, ni s'a-trevirà a entrar-hi. Nosaltres, amb Me-làs, sempre tindrem l'entrada franca.

(Continuarà)

Dos homes feien negoci junts i und'ells esdevingué sospitós de l'altre.Tot el dia l'estava vigilant i amoïnant..lo per veure si feia trampes, i per firenyiren.

Temps després es trobaren i l'un

— Què has mort, avui?— Un senglar i dues llebres. I tu?

— Sis llebres, dotze conills, nouànecs, deu gallines i vuit oques.

— Tu sol? Amb aquesta escopeta?— No, amb automòbil.

L'EMBALADA

MOLT RESERVAT

Entrà un senyor en un vagó de pri-mera i veié que tots els seients esta-ven plens menys un, en el qual hi ha-via, però, un barret i un maletí.

El senyor passà i traspassà davantd'aquell seient, esperant que si aquells

VIROLET Núrn, CCXLIV , pá-,. 283

MIS CEL°LANIADibuixos d'En CORNEI

CLASSIFICACIÓ

El traidor la persegueix. L'heroimata el traidor: Melodrama.

El traidor el persegue"x. L'heroimor: Tragèdia.

L'heroi el persegueix. El traidormor. Ella canta: Opera.

Ella els persegueix. L'heroi i el trai-dor fan les paus: Comèdia.

El sereno el persegueix. Ell s'es-capa: Sainet.

FERILL IMMINENT

Viatjava de primeral'hereu de cá'n Nicolaubaixant cap a Barcelonaper visitar la ciutat.Veient el senyal d'alarmaa un passatger preguntàquè era allò, i l'altre respon-li:— Aquest pom s'ha d'estirarquan algun perill hi hagi,car d'alarma és la senyal. -Al cap d'una bona estonal'hereu va butxaquejarper treure¡abac i mistosi a terra el bitllet li cau.L'altre viatger s'adona

GRAMÁTICA

d'ells intentà renuar l'amistat i el ne-goci, però l'altre li cridà, indignat:

— No vull més tractes amb vostè,bandido! Es necessita frescura, des-pués que m'ha afanat tants calés venirencara a dar-me coba/Li dic, cla i ca-talà, que arnb això no hi ha dretf

— Clar ja ho és—féu l'altre—peròcatalà no, tot això que em diu.

per En GUILLEM D'OLORÓ

ENTRE SPORTSMEN

Al mig de la vorera un fuster i sonaprenent estaven clavant unes granscaixes de fustes blanca destinades aenviar gèneres a fora. Al mateix tempses celebrava la festa del barri al carrerdel costat, i un dels principals núme-ros consistia en una cursa a peu do-nant la volta a la manzana.

Els corredors venien ràpids cap allloc on hi havia els fusters, i l'apre.nent exclamà:

que és de tercera, i li fa:— Ai, si el revisor s'acosta!L'excés us farà pagar,car viatgeu en primera,i amb aquest bitllet no veli

—Justament al cotxe entravaen eix moment l'empleat,i l'hereu el pom d'alarmade seguida va estirar.Xiula el tren, frena, s'atura,corre el jefe cap allài al Nicolau li pregunten:—Què passat Per què heu trucat?—Perquè m'han dit que aquest estrepel perill s'ha d'estirar,i jo com vaig en primerai sols tercera he pagat,quan el revisor venia,tan greu perill, m'ha alarmatl

DETALLAT

— Conductor, voldrà paréal carrer de Sant Lluísnúmero 130 bis?I el tranviaire, exclamà:— Molt bé, senyora, a quin pis?

trastos eren d'algun dels presents, elstreurien per deixar-lo seure. Per fi,veient que ningú es dava per enterat,preguntà a un jove que seia al costatdel lloc en qüestió:

— Escolti, jove, que és reservataquest seient.

I l'altre contestà:— Reservat! Ja ho crecr D'ençà que

sóc aquí que no m'ha dit res, encara[

— Noi, el de davant, que va em-balatl

— Embalat? - féu el fuster. -Home, jo diria que va ràpid, però em-balat, què vol dir això?

— Embalat, és un terme esportiuque vol dir que va de pressa, home[

En aquest moment, el corredor em-balat ensopega, dóna un bot i va acaure dintre una de les caixes que jus-tament duia la inscripció: Gran velociidad. — Frágil.

— Ara sí que va embalat a gran velocitat, noi[ — exclamà el fuster.

N>ám. CCXLIV —pag, 284 VIROLET

CONT S PO ULARS SSOSADAPTATS PER J•O A N GOL S AMB IL'LUSTR ACIONS DE JOAN G . JUNCE DA

EL FA L S T S A R DEL OS C

La Guineu blanca i la Llebre habi-taven el mateix bosc. La Llebre viviaen una cabana de líber (1), i la Guineuen una cabana de neu. Arribà la pri-mavera, i els raig tebis del sol varenanar fonent la cabana de la Guineu, ien canvi la de la Llebre romangué in-tacta. La Guineu, astuta, se la va pen-sar de seguida. Se'n va anar a asparla cubana de la Llebre, i quan aquestaeixí de la casa per anar a pasturar, laGuineu blanca s'hi instal •là amb totala barra i esperà que tornés la mes-tressa de la casa. La Llebre no es vafer esperar molt, puix com no era se-nyora de grans àpats, car pref_riamenjar poc i sovint, aviat tornava acasa.

Tota confiada, anava a entrar a lacabana i...

— Va1ga'ns Sant Jordi! (2) — féu. -Què és això tan esgarrifós i tan pelutque hi ha ací dins?

La Guineu, eriçant tots els pèls,va treure la punta del morro pelforat de la cabana, i tot ensenyantaquell dentat amb aquells ullals quefeien feredat i estrafent la veu, digué.

— Qui és qui s'atreveix a torbar elsomni del Tsar del Bosc?... — i vingaensenyar els ullals[...

La pobra LI bre fugí corrent plenad'esgarrifor. Quan fou un tros llunys'aturà a reposar i trencà en un plorenternidor de pensar que es trobavadesamparada i sense llar. Al cap d'unaestoneta l'oïren usis Gosses i s'hiatansaren per aconsolar-la:

— Guau, guau! Per qué plores, Lle-breta?

La Llebreta respongué:— Ai! Deixeu-me en pau, bons

Gossets! Com voleu que no plori, si jotenia una cabana de líber, i el Tsar delBosc me ri ha tret i s'hi és establertelll...

— No ploris, Llebreta. Acompa-nyans-hi i ja veuràs com el treuremde la teva casa.

— Ai, no! No ho crec pas! — feia,tot plorant la Llebre.

— Que no? Ara ho veuràs.Els Gossets començaren a seguir

el rastre de la Llebra fins arribar a laseva cabana.

— Guau, guau, Tsar del Bosc! Vés-te'n de la cabana de la Llebre al teu

palau!La Guineu blanca tragué el morro

t") Part fibrosa i interna de la soca decerts arbres, que els camperos russos tei-xeixen i se"n fan calçat, calçons, i fins roba.

(2) Patró de gran part de Rússia.

pel forat d entrada de la cabana, i cris-sant els pèls, ensenyant les dents i es-

trafent la vea, digué:— Si no us en aneu i no em deixeu

tranquil, sortiré de la cabana i ambquatre dentelladas us faré bocins[...

Els Gossos, en veure i oir allò,s'esgarrifaren i fugiren encara més co-rrents que la Llebre. Quan ella ho veié

va tornar a plorar encara m°s fort, ial cap d'una estona, en oir-la un Os,qui passava no gaire lluny, s'hi vaatansar, i li preguntà;

— Per què plores, Llebreta?— Ai, deix-me en pau, bon Os!

Com vols que no p'ori, si jo tenia unacabana de líber, i el Tsar del Bosc men'ha tret i si és establert ell!...

— No ploris, Llebreta. Ja veuràscom ara mateix el trec de la teva casa.

— Ai, no! No ho crec pas! — feia,tot plorant la Llebre. — Ja han provatels Gossets i no Lo han aconseguit!

— Qre no? Ara ho veuràs[I l'Os va anar atansant-se a la ca-

bana:-- Uh, uh, Tsar del Bosc[ Vés-te'n

al teu palau i deix la cabana de la Lle.brete!

La Guineu, fent el mateix paper del'altra vegada, féu:

— Espera't un x .̀c, que de seguida

eixiré i et faré a bocins amb quatredentellades!

Quan l'Os oí aquella amenaça tantremenda, s'esgarrifà i fugí.

Altra vegada quedà plorant la des-graciada Llebre, mes al cap d'una es-tona passà un Senglar:

— Per què plores, Llebreta?— Ai, deix-me en pau, bon Senglar[

Com vols que no plori, si jo tenia unacabana de líber, i el Tsar del Bosc men'ha tret i si és establert elll...

— Sí que plores per ben poca cosa;ara veuràs com jo te l'en trec de tacasa!

— Ai, no! No ho crec pas — feia,tot plorant la Llebre. — Ja ho han pro-vat els Gossets i l'Os i no n'han sortit!

— Com, que no? Ara mateix hoveuràs! - I tot atansant-se a la caba-na, féu: — Rigu, rigu! Tsar del Bosc[Vés-te'n al teu palau i deix la cabanade la pobra Llebreta!

— Espera't un moment, que de se-guida surto i en un moment et faré abocins amb quatre dentellades!

Quan el Senglar oí aquelles parau..les, cametes ajudeu-me a fugir. La po-bra Llebreta el va seguir, tot plorant.

Al cap d'una estona de córrer esvaren trobar tots en un clar del bosc,els Gossos, l'Ós, el Senglar i le Lle-brete, que seguia plorant, i mentre es-taven comentant les amenaces delTsar del Bosc, davallà de dalt d'unavet un Esquirol més espavilat que la

VIROLET Núm. CCXLIV -_ páa, 285

fam, el qual en oir allò que explicaveneis seus companys, esclafí a riure:

— Ja es veu ben clar — eis digué—que com més tossa feu, més babaus

sou! Que no ho compreneu que elTsar dei Bosc no deu ésser tant taülde deixar son palau sumptuós per unatrista barraqueta de llebre, apart queell, que és la justícia d'aquests llocs,

no pot mai fer una injustícia semblant?Tots es varen mirar i quedaren amb

un pam de nas, de veure que el mésxic de tots era el que tenia més sentitcomú.

Aleshores varen començar les cà-bales sobre qui devia ésser l'usurpador,i després de discutir molta estona, de-cidíren atansar-se tots poc a poquet

per tal de no fer soroll a la cabana dela Liebre, i esperar que sortís a ferpastura el fals Tsar del Bosc. L'acon-teixement no es féu esperar gaire LaGuineu blanca es trobava bastantjusta a dintre la cabana, i amb la calorq e ja començava a fer va començara suar i ofegar-se. Com que ja s'haviafet nit, Ii feia por dormir al ras, i de-cidí treure la cua a fora de la cabanaper arreplegar un xic l'airet del ves»pre. En veure que eixia una cua blan-ca, el Senglar s'hi atansà poc a poc il'ensumà. Es ciar! De seguit coneguéla faruml Li pega dentellada i amb unaestravada treu la Guineu blanca a forade la cabana; ella va per fugir, peròes veu voltada pels enemics.

- — Déu vó3 guard, majestat! — jifal'Esquirol, tot esc'afint a riure.

L'Os va i li pega una urpada que liesquinça tota la pell de l'esquena; elSenglar, d'un cop de morro Ii obra untrep a la panxa, i els Gossos varenacabar-li de passar els comptes.

Aquest fou el càstig d'aquella Gui-neu blanca desaprensiva que emprà elnom d'una persona justa i noble pertapar les pròpies malifetes.- La Llebreta visqué sempre méstranquila a la seva cabana.

ry -1 '-'

LA GER MANA DE S A R A- G R® I X N I A (1)

Heus ací que la bruixa Baba-Groix-nia, la qual prou coneixem, tenia unagermana casada amb un ric comer-ciant vidu, el qual tenia una filla delprimer matrimoni que es deia Eustòlia.Aquella dona, no era pas bruixa comla Baba-Groixnia, però no per aixòdeixava d'ésser una mala persona sensni mica de consciència. Mai no haviadonat cap mal tracte a la petita Eustò-lia per tal de fer-los confiar bé, tan aella com al seu pare, però en certaocasió que anà a visitar d'amagat laseva germana al bosc, li digué:

— Baba.-Groixnia, ja pots prepararuna bona graella, car no tardaré gai-res dies a enviar-te «una perdiueta,molt jovençana...) Ja... ja... ja! —i es-clafí en una riallada que hauria glaçatel cor de qui les hagués oït, car tot se-

(1) Vegi's el n.° 221

guit hauria malfiat d'aquella expressióuna perdiueta...

Amb això hom comprèn aviat lescriminals intencions de la madrastrade nostra amiga 1'Eustòlia.

No obstant, com que tots els in-fants tenen llur Ángel de la Guàrda,el de la nostra petita Eustòlia féu queuna altra tia que tenia la nena, queera germana del seu pare, es miréssempre de cua d'ull la madrastra de laseva nebodeta estimada, de tal faisóque un dia Ii dig.íé:

— Mira, Eustòlia, sempre que tamadrastra et manarà quelcom, vindràsa demanar-me consell sobre el que etcal fer.

No cal dir que l'Eustòlia no es des-cuidava mai de donar compliment al'encàrrec de la bona tia, i no pas perl'egoisme de guardar-se de qualsevolmalifeta de la madrastra sinó per la

obediència que sempre observava deles ordres que Ii eren donades.

Un dia, el pare de l'Eustò!ia, tin-gué d'anar-se'n de viatge, i la madras-tra aprofità aquella avinentesa permanar a la nena:

— Vés te'n al bosc i al bell mig hitrobaràs una cabana en la qual hi viuuna germana me ya que és molt bonapersona: Li demanaràs, de part meya,fil per teixir-te una camisa.

La noia va eixir de casa i se'n vaanar a veure la germana del seu pareper demanar-li consell.

— Bon dia, tieta.— Bon die, Eustòlia. Què hi ha de

nou?— La madrastra m'ha manat que

(Continuarà)

Núm. CCXLIV — Fb.j, 286

VIR0LF T

E n g a ll ina ASTRE

Diu a son pare en Gallina A Los Angeles se n va Un cowboy li tira un tret— Vull essé artista de cine. i una empresa el vol prova. que el fa caure al foradet.

t \1

Resta penjant per un peul Ara vol fer altres provesen la posició que es veu. i córre aventures noves.

Amb dos lleons

I es llença com un valent Li aplaudeix gestes tan gransd'ntre d'un llac de ciment. l'excels Dukals Farvalans.

(De Pierrot, París)

VIROLRT Niem, CCXLIV _ M. 287

Mestre: — Coneix algun mamíferque no tingui dents?

Deixeble: — El meu germanet dedos mesos.

— Hostaler! les puces no m'handeixat dormir! n'he mort més de cin-quanta!

— Sí? doncs faci el favor de que-dar-se alguns dies més!

— A ('Exposició de Pintures, elsmeus quadres eren els únics que esveien.

— De debò?— Sí, perquè davant dels altres hi

havia massa gent.

— Doctor: — A vostè li convenencompreses d'aigua freda.

Malalt: — Però, si ahir em va dird'aigua calenta!...

— Oh!... la ciència ha progressatmolt des d'ahir.

Senyor Poch: — Ai! hem aixafat unheme!

Senyora Ric de Poch: — Calla! quetothom coneixerà que no has anat maien automòb`.1r

JEROGLÍFIC COMPRIMIT

= da

XVI — El gaig í e s coloms

Havent vist un gaig com en un co-lomar els coloms hi eren ben alimen-tats, es blanquejà i hi anà per partici-par de la muteixa alimentació. Els co-loms, mentre callà, creient-lo éssercolom, l'admetien. Però, quan distre-tament cridà, llavors, coneixent laseva natura, el trajeren a cops. Privat,doncs, d'aquell aliment, tornava altrecop amb els gaigs. Però aquests, percausa del color, no el conegueren i lirefusaren el seu aliment de maneraque havent-ne desitjat dos no en tin-gué cap.

Mora/itat: La faula demostra quecal acontentar-nos dels propis béns,

pensant que la cobdícia, a més de noésser útil per res, ens pren a vegadesel que posseïm.

MOTS CREUATS

Horitzontal: 1 Carbó encès. 5 Delverb ésser. 7 La gal.ina en fa. 7 Nomde dona. 10 Nota. 12 Beguda xinesa.13 Orar. 15 Sud-Est. 16 L'u de bas-tos. 17 Els barquers ho fan. 19 Pro-

nn ®U

nom feble. 20 Unitat. 21 Al mar. 24Es imo. 26 Crit de dolor. 27 Arena.

Vertical: 1 No do ent. 2 Aspres. 3Del verb saber. 4 No el mateix. 5 Pre-nominal masculi. 6 Conèixer. 9 Es. 11Fera. 13 Hidrofòbia. 14 Per lluitar.15 Curar. 18 Crit del bou. 19 Article.22 Pronom datiu. 23 Sud-Oest. 25Final del braç.

HUMOR D'ALTRE TEMPS

Dropo en Gil, Lletja la Claradiuen junts per tot arreu:— Ella — Ai! ja ho veu, quina creu[I e11: — Ai! ja ho •, eu, quina cara!

SERAFÍ PITARRA

Deia un a un seu convidat:— M'agraden les coses clares.— Ve-li-aquí, — l'altre respon -perquè aquest caldo sembla aigua.

PAU BUNYEGUES

Voldria que algú em d'guéspuix jo jamai ho he sabut,

quan un home pateix més,amb diners sense saluto amb salut sense dinés.

C. ALTADILL

AI xato de can Gateresque es va tornar curt de vistali prescriví l'ocul'staque devia porta ulleres.Com era tan cara-rasl'aparell òptic Ii queiai en topat amb algú, deia:— No hi veig... per falta de nas!

Dos amics que s'estimavenamb afecte fraternalvan aná a casa d'un sastrea fer-se fé un vestit blanc.Si us estranya aquest capritxo,no hi ha res més naturalpuix temps ha que diu la ditaque: Com més amics més clars.

J. SERRA

Sot r : i nora jauen juntesaquí dins. La mort va unir-les?Prou el qui aixequi la llosahaurà de des compartir-les.

P. BUNYSGUF.S

Solucions al número anteriorA la vaga de consonants

Una vida, dues videsqua tes vides teniu vós?vós teniu la meva vidai la vida de tots dos.

Als mots creuats;

u .nn• u

xinesgtiesOran concurs d'ombres

N.° 422 — J. M. Casanovas N.° 423 — Pere Duran N.° 424 — Ventura Armant N.° 425 — Matilde Pinyana

Redacció i Adminis tració: Cardenal Casaiias, 1Imprempta: Carrer de Muntaner, 2 4, interior

Núm, CCXLIV .- Pg. 288

VIROLET

LI

A casa del baró de Ravefregit era dia de recepció, i com que el Aquell dia com que el baró es havii anunciat una sorpresa elsbaró era un home que es desvivia per complaure els seus convidats, salons e taven anés concorreguts que mai Els convidat: e, pregun-aquests hi compareixien dels llocs més distants per tal de poder dis- taven intrigats en què consist ria aquella sorpresa i es frisaven perfrutar de les diversions que els brindava aquell ho . e esplèndid. sortir de dubtes.

La sorpresa cons & stia en un brollador de marbre convenientmentpreparat perquè quan s'engegés, en lloc d'aigua brollés xampany.Però el baró no comptava amb els nois dels masovers.

A l'hora assenyalada el baró de Ravefregit pregà als convidatsque agafessin una copa cada un i sortissin amb ell al jardí. Els con-vida ' s el seguiren in.rigats no podent aclarir de què anava.

' •

Però mentre el noi gran de's masovers tafanejava el brollador, el El baró quedà carglaça`, però corn que els convidats exclamaran:petit va obrir l'aixeta. La força de: líqu:t enlairà el noi fent-li fer un Magnífic. plens d'entusiasme, comprenent que s'havia apuntat unseguit de tamb )relles i capgirells en el preu moment que arribaven nou èxit, el baró va dissimular i es deixà felicitar.

el baró i es seus convidats.