27 de juny de 1993 U BeIAVUI

NARRATIVA

Crida a la societat

L'esquema de la violencia

IAnthony Burgess, La te-ronja mecsriice. Trad.Jordi Arbonés, Próleg deQuim Monzó. Proa.Barce!ona, 1993.Lluís-Anton Baulenas

A nthony Burgess(Manchester, 1917)es conegut com anovel.lista i periodista. Es-pecialista en literatura an-glesa i fonética, de 1954 a1959 va tenir un cárreceducatiu a Maláisia i Bor-neo, epoca en que va es-criure una trilogia de no-vel.les localitzades enaquella zona: Time for atiger (1956), The enemyin the blanket (1958) iBeds in the East (1959).Tal com recullen els seusbiógrafs i esmenta tambéQuim Monzó en e! seuproleg, Burgess és un casespecial a causa de la sevaprolificitat.Menyspreat per la críti-

ca oficial británica, ha as-solit de fer-se un nom grá-cies a la seva considerableobra, fruit d'una vida lliu-rada gairebé íntegramenta la literatura. La taronjamecénice (1962), proba-blement és la seva obramés coneguda a casa nos-tra, un cap més, grácies auna versió cinernarográfi-ca, la dirigida per StanJeyKubrick el 1971, tot i queés autor d'una interessantintroducció a James J oyce,Here comes everybody,1965). Novel.lista de granirnaginació, en aquestanovel.la no és precisamentque en gas ti gaire: La te-ronja mecsnice és d'un es-quematisme i una simpli-citat que sorprenen. Tanesquemática i simple comla violencia que la presi-deix (violencia personal oinstitucionali tzada). Aixósí, la historia és gairebépremonitoria. Adolescentsaíllats en un món hostild'adults, a anys llum dedistancia. Un món adultorwelliá, amb la societatdividida en dos partits, onla línia entre el bé i el mal,entre la vida i la mort, estraba difuminada. No ésestrany, dones, que I'ado-lescent protagonista optiper la violencia. 1 queBurgess, la justifiqui, talcom és usual, amb unasim bclcgia religiosa. Elpetit Alex diu " ... la mal-dat és cosa de jo, d'un ma-teix, de tu o de mi, en 1'0-dinoqui [soledat 1 de cadas-cú, i aquest jo és obra delvell Bog [Déu 1 i és tambémotiu del seu orgull i de laseva radosti [alegria 1" .Déu, dones, creador del béi del mal, tot com duesparts d'una mateixa cosa.

Escriure La taronja mecñ-nica a l'any 1962, en plenaGuerra Freda, va signifi-car la contribució d'un au-tor com Burgess a l'horade demanar una mica deseny a una societat que vi-via estats de follia destruc-tora com ara la famosa cri-si deis míssils La taronjamecénice, dones, no deixade ser una novel.leta críti-

ca sobre la societat contern-poránia, a estones forca di-vertida (el protagonistacom les bésties, només estranquil.litza escoltant mú-sica clássica) i original,d'estructura simple i perso-. natges contundents perquésón estereotipats.Burgess no va encertar-la

amb e! manteniment inde-finit deis dos blocs. J a no hiha Guerra Freda. Sí que hiha la uniformització pro-gressiva de la societat i laviolencia sense sentit. A Lataronja mecánica, Burgessuneix al gust pér la intriga iper l'experimentació estilís-tica un cert conservadoris-me étic i polític i una críticade la psicoanálisi.

Un argot particular

Novel.lista de gran imagi-nació i amb un interés ob-sessiu pe!s jocs de paraules ie!s esquemes lingüístics, nopodem deixar de comentarl' aportació estilística méscridanera de!llibre: l'argotadolescent que fa servir elprotagonista de la novel.la,e! nadsat és, segons diuene!s estudiosos de Burgess,una divertida i simbólicabarreja de l'anglés i el rus.No iteu odinoqui de not-

xÍs: "La vestxa natxinaquan escavaten un estarrique ve de la biblia pública.Es un glupi txelovec que noponia que itar odinoqui denotxi és una txipucá. Poteslutxar que es trobi amb elpetit Alex i e!s seus drugs.Resultat? Una uco estripa-da, un cap de peu a lesquixques i al gulliver, uncap de puny als glassis, es-cracades. Un estrac d'esnu-far ... En resum, li trenquenla llitsa i els gúbers i s'oca-deixen abans no arribi unrozzi o la militsa. L'estarriera ben glupi i grasni. 1noparava d' escassar eslovesde nast mentre la crovas'escampava. Va ser hor-rrouxou, 1mentre vidavene! glupi estarri ucadint totnagoi, ja pensaven on itar apitejar una maloca bengromqui. Aquella notxi es-taven samantins, no ubiva-rien l' estarri. "

Simbologia básica

Vet aquí un petit comentarisobre l'inici de la novel.laescrit en e!nadsat que parlael seu protagonista, e! petitAlex. Segons la informacióeditorial, no significa capproblema de comprensió jaque incorpores tot aquestvocabulari de seguida. Unvocabulari de dues-centessetze paraules! Obviamentno és aixÍ. N'incorporesunes quantes, deu o dotzeque es repeteixen, i la restase t'escapa. No I'entens, e!protagonista quan parla. 1aixó, que tanta por semblafer-li a l'editorial Proa, ésprecisament un dels encertsde la novel.la. Es una sirn-bologia básica i directa: nose l'entén, ni a e!l ni a lagent com ello Són com d'unaltre planeta. "Cal" queno se'ls entengui. No caldir que la historia se se-gueix perfectament, peroaixó sí, el lector es troba

nivells de llenguatgehauria marcat enca-ra més la diferenciaentre e! protagonis-ta i la resta delmón ...Posats a comen-

tar la traducció, re-cordem també quee! títol catalá de lanovel.la va caure ene! moment de la pri-~ra edició (1984)dms e! cercle infer-

nal de les imposicions indi-rectes: era superconegudala versió cinematográfica deStanley Kubrick, amb laqual cosa se'n va fer superconegut e! títol en castellá iper tant a l'hora de fer laversió catalana no es va po-der defugir I'imperatiu demantenir el paral.lelismeamb e! castellá. Quan talcom molt bé comentaQuim Monzó en e! próleg,e! títol més encertat fóraUna taronja de rellotgeria ofins i tot, afegim, Una te-ronja amb mecanisme. Lareferencia a expressionscom ara bomba de rellotge-ria, mecanisme de retard,etcétera, són evidents i enla línia de la simbologiagens complicada i d'explo-ració semántica de Burgess.Pero aquí sí que cal com-prendre l' estrategia comer-cial de I'editorial Proa, queno podia estar-se per bró-quils, sobretot a I'any1984 .•

La novel.la critical'evolució de lasocietat, desd'un certconservadorisme etic

ernprenyat contínuament,e! petit Alex arriba a ern-prenyar-lo directament!En aquest sentit, cal re-

marcar la immensa feinade! traductor a I'hora d'in-corporar tot e! vocabularinadsat al catalá, una feinagairebé d'investigació, enla qual sembla que va parti-cipar-hi el malaguanyatprofessor Xavier Romeu.

Llenguatge literari

Pero un cap dit aixó, hemde remarcar la incongruen-cia de fans que significa e!manteniment d'un nivell dellenguatge fortament litera-ri fins i tot en e!s diálegs de!mateix Alex. Que l'adoles-cent protagonista de la no-vel.la, al costat de! seu vo-cabulari, usi amb tata natu-ralitat llurs, cars, talments,malgrats verbs com esguar-dar, brandar, esde ven ir,etc, és distorsionant. Moltmés quan una diferencia de

J '

Llengua i destinatari

En triar un determinat modelde llengua, Carles Riba, d'unaforma deliberada, feia una triade! lector a qui anava dirigidala seva traducció. En les pa-raules introductóries que en-capcalen l'edició, Riba fa ex-plícita aquesta idea: "Cenyint-nos al fet que ara ens ocupa-escriu-, és evident que siavui es pretén dur els clássics,L 'Odissea, ja que d' ella estracta, a la placa de! mercat,I'empresa obeeix a raons méstristes per a la poesia que lesque tenien e!s rornántics persomiar e! mateix. 1 una micamés endavant, afegeix: Arren-car-la al monopoli deis més omenys doctes hel.lenistes, d'a-cord; pero tant com lliurar-la ala insensibilitat i a la banalitatdeis simples devoradors de no-vel.les, despullar-la de la sevapoesia, ( ... ) costa de resignar-s'hi. "S'ha escrit que tata traduc-

ció és una traíció. No podemestar-ne d'acord, i menys enaquest cas en que e! traductores propasa una doble fide!itat:fidelitat al text original i fideli-tat a la llengua propia. •

r.n :;S:I6:.Vi 6 .11. ~ q fT ...,. -"In ~ J [U.6;T1 n 1

Anthony Burgess,durant una

estada a Barcelona

NARRATIVA

Entre eldocte iel banal

IHorner, L'Odissee , Tra-ducció de Caries Riba. LaMagrana, Barcelona, 1993.Josep M. Morreres

S ovint, en parlar d'unaobra traduída parlem del'obra i donem per bonala traducció. Som conscients,e!s crírics, de la injustícia que adiari cornetem amb e!s traduc-tors, de la tasca deis quals no-més considerem que val lapena parlar-ne quan no ésprou reeixida. Aquesta acritudtot i que injustificable és, simés no, comprensible, ja queconsiderem la tasca de! traduc-tor com un pas necessari queens permet accedir al' obra,pero e! que interessa és l'obra.En e! cas que ens ocupa, se-

ria ingenu per part meya pre-tendre descobrir alguna cosanova en l'obra d'Homer. Sique cal, potser, recomanar laseva lectura, perqué aquest ésun d'aquells llibres, tinc la im-pressió, que es donen massarápidament per llegits o la lec-tura deis quals s'ajoma per auna edat d'or en que tindremtemps per a tot. La trama ar-gumental de L 'Odissea ha es-tat divulgada a bastament, hapassat a formar part deis nos-tres coneixements culturals iqui més qui menys podría dir-ne alguna cosa encara que nohagi llegit el llibre. Es evidentpero, que L 'Odissea és algunacosa més que un enfilall d'a-ventures mitológiques,Carles Riba havia publicat

ja una traducció de I'Odisseae! 1919, pero amb e! tempss'havia adonat de les seves in-suficiéncies; quan e! 1948 esposa novament a la feina, noés tan sols un poeta i un tra-ductor de presrigi, sinó que téunes idees ben formades sobrequina ha de ser la funció de laliteratura en aquelles dificilscircurnstáncies. El text deRiba no és d' aquells que es do-nen amb facilitat; requereixdel lector una actitud predis-posta i una ferma voluntatd'entrar-hi.