Dies al camp

Arantxa OlariagaB1C

Amb ulls de fred i plens de vent contemplo la gebrada a l'horti la metàl·lica teranyina

clavada als muntants de fustadel galliner que guarda

l'escapadís aviram.

I sento la fetorgrisa, coent, de gallinassatova, calenta, que asfixia.

Més tard, hora de sol, ràpid, el gall empaita les gallinesestarrufades, que fugen.

Jo gusto la quallada

negror dels fems rics de solatge, festade la gran boca de la terraque els menjarà fumejants.

Les eines del treball dormissen a l'entradade la masia en ombra, cada dia més

arraconades pel triomf vermellde les grans màquines ferrissesque sobre els camps naveguen.

Magall, aixada, càvec,diuen pel mànec la indefensió

de no poder servir sense la mà d'un home,però proclamen tostemps,

dessota l'òxid del tall,

l'antiga força de la mà de l'home.