ctma tema 7: gestio ambiental

CTMA 2 LAURA MARTÍNEZ CODONYER, 2G19

1

TEMA 7: GESTIÓ I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

1. GESTIÓ AMBIENTAL

La gestió ambiental són el conjunt de normatives i d’actuacions necessàries per a mantenir una

administració adequada del medi ambient i garantir el seu bon estat. D’aquesta manera es pot

preservar la qualitat de vida dels éssers humans i l’equilibri del medi natural.

La finalitat de la gestió ambiental és reduir els impactes i riscos, així com augmentar o estalviar

recursos. És a dir, promoure una explotació racional dels recursos.

La utilitat dels diversos instruments de la gestió ambiental serveixen per a:

- Trobar les zones que estan en risc o degradació

- Registrar les pèrdues que s’estan produint

- Establir una metodologia necessària, correcta i duradora

- Avaluar i prioritzar les causes i els efectes

- Promoure la participació pública (inversions, conscienciar..)

� MESURES PREVENTIVES

Són les que poden evitar un conflicte mediambiental. Es fa abans de dur a terme qualsevol

projecte i té com a objectiu que els impactes no es produeixin.

o La normativa legal:

Lleis i normatives i administracions directives que pretenen regular aspectes

relacionats amb el medi ambient. Hi ha europea (superior), estatal, autonòmica i local.

� Subvencions: rebre per fer coses que redueixin l’impacte ambiental o per

posar tecnologies de baix consum

� Desgravacions fiscals: enlloc de rebre, tenir una reducció a l’hora de pagar a

hisenda.

� Altres incentius: incentivar a que canviïn coses per tenir certes

característiques. P. ex. l’ecoetiqueta dels productes ecològics.

� Impostos o ecotaxes: pagaments que s’han de fer per compensar els costos

que generen els impactes sobre el medi ambient.


2

o Planificació o ordenació del territori:

Implica planificar el territori per a utilitzar-lo racionalment i fer que cada zona es

destini al ús més apte. Cal valorar el grau d’aptitud per a cada activitat prevista.

� Matriu de capacitat ambiental: avaluant i veient el grau d’aptitud que poden

tenir segons factors rellevants (relleu, vegetació, riscos...).

S’indiquen sobre l’eix vertical les diferents unitats ambientals i sobre l’eix

horitzontal, les diferents activitats susceptibles a ser realitzades allà. Després

es valora i es dóna un valor del 1 (prohibit) al 5 (molt favorable).

o AIA (avaluació d’impacte ambiental):

Conjunt d’estudis i sistemes tècnics que permeten valorar les conseqüències sobre el

medi en l’execució d’un projecte, obra o activitat. Es contrasten dades obtingudes en

els estudis d’impacte per poder valorar si és viable o no globalment tenint en compte

els aspectes ambientals per igual que els tècnics i els econòmics.

� Matriu de Leopold: mètode per avaluar l’impacte ambiental.

Consta de files que corresponen als factors ambientals i de columnes que

corresponen a les accions que poden alterar el medi. Es procedeix a l’avaluació

individual on cada quadricula admet un valor de magnitud (quant irreversible

és) i un d’importància ambiental (quant afecta l’impacte) [1-10].


3

� MESURES CORRECTORES

Són les que es porten a terme per corregir un problema mediambiental un cop s’ha produït,

durant o després de la materialització d’un projecte. Corregeixen, redueixen o equilibren.

o Tractament de residus:

Es considera residu qualsevol material que es genera com a conseqüència.

Els residus poden ser urbans (RSU), industrials, agrícoles/ramaders/forestals, de

construcció, sanitaris i radioactius.

És important fer una recollida selectiva dels residus separant cada tipus de deixalla.

1. Residus aprofitables:

Residus que inicialment es poden aprofitar. Majoritàriament els RSU.

� Minimització: reduir els residus en quantitat i en perillositat. P. ex. evitar

embalatges innecessaris als productes

� Valorització: aprofitar tot (o una part) del residu. P. ex. reciclar, regenerar,

aprofitar per crear energia...

� Reutilització: tornar a fer servir. P. ex. llibres de text, ampolles

2. Residus de rebuig:

Aquells que no es reutilitzen i no poden ser aprofitables de cap manera.

� Abocadors controlats: destí final dels residus no aprofitables. Han de tenir

unes condicions com ser impermeables, tenir drenatge per treure lixiviats i

gasos, ser coberts, no tenir pendent...

2. DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Consisteix en satisfer les necessitats de la nostra generació actual (nosaltres) sense

comprometre la capacitat de satisfer les necessitats de les generacions futures (nostres néts).

Residus

Aprofitables

Minimització

Valorització

Reutilització

Rebuig Abocadors


4

� MODELS DE DESENVOLUPAMENT

Hi ha diversos models de gestió ambiental i de desenvolupament, en què destaquen:

o Desenvolupament incontrolat o intensiu:

Model basat en un creixement demogràfic i urbanístic il·limitat, que crea greus

desequilibris humans i grans impactes sobre l’entorn natural.

P. ex. explotació turística dels últims anys amb construcció d’apartaments i hotels

sense mesura al litoral.

o Desenvolupament conservacionista (creixement 0):

Afirma que qualsevol impacte s’ha d’aturar. Aquest model contraposa al del

descontrolat. Pretén limitar tot allò que produeix impactes sobre el medi ambient, tot

descartant el creixement del consum i la producció.

P. ex. els amish, una petita minoria religiosa i cultural dels EEUU que conserven vides

com les de fa segles a i renuncien a l’ús de tecnologies modernes.

o Desenvolupament sostenible:

Aquest model se situa entre el descontrolat i el 0. Sosté que la conservació absoluta

del medi no és viable però tampoc es pot permetre un incontrolat si es vol garantir el

futur del planeta.

P. ex. tales periòdiques, controlades.. dels boscos.

o Decreixement sostenible:

Afirmen que créixer de manera indefinida, encara que sigui gradualment, és

impossible en un món finit i cal produir i consumir menys.

� ECONOMIA

El sistema econòmic tradicional es basava en aconseguir el màxim benefici dels béns

econòmics sense tenir en compte les repercussions mediambientals ni els aspectes ecològics.

Per solucionar-ho, el sistema econòmic quedaria sotmès a les lleis i limitacions de la Terra on la

quantitat de residus/contaminació que es generi no podran passar la capacitat d’assimilació

del medi, és a dir, un desenvolupament sostenible.

Això suposa un canvi d’hàbits com:


5

- Prioritat a la qualitat de vida a la producció i al consum (quantitat)

- Reduir el creixement del consum

- Reduir els impactes de les actuacions humanes (gradual i en conjunt)

- El preu del producte ha d’incloure el cost associat a l’eliminació

- Consciència mediambiental col·lectiva

� CIMERES INTERNACIONALS

Com a conseqüència d’aquest interès social pel medi ambient, l’ONU va començar a promoure

cimeres internacionals on s’emprenen projectes per protegir-lo de danys.

1972 Estocolm

1987 NY

1992 R. Janeiro

1994 Aalborg

2001 Göteborg

2002 Johannesburg

2006 Brussel·les

2009 Brussel·les

2010 Cancún

2012 R. Janeiro

o Agenda 21 local:

És un instrument de diagnosi i formulació de polítiques municipals de sostenibilitat,

que tenen com a objectiu avaluar l’estat ambiental, social i econòmic de cada localitat

a fi de portar a terme, mitjançant el Pla d’acció ambiental amb la participació

ciutadana, un procés de canvi gradual cap a un model de ciutat més sostenible.

� PROTOCOL DE KYOTO

Al 1997 a Kyoto (Japó) es va signar un acord internacional entre 36 països industrialitzats per a

la protecció del medi ambient.

El seu principal objectiu era reduir globalment les emissions mitjanes de gasos d’efecte

hivernacle (GEI) entre els anys 2008 i 2012 prenent referència nivells del 1990.

Entra en vigor al 2005 quan Rússia confirma l’acord.


6

Així, l’objectiu del conveni és que els països industrialitzats redueixin les seves emissions una

mica per sota de les del 1990 ja que els que estan en vies de desenvolupament (Xina, Índia,

Brasil...) no tenen cap restricció.

El govern d’EEUU (major contaminant) es nega a confirmar el Protocol.

o Estratègies:

� Aire calent: es permet la compra d’ aire calent entre països del Protocol. Kyoto

assigna que cada país pot emetre un màxim i si es passen (com Rússia) un altre

país pot comprar els seus excedents.

� Embornals de carboni: trampa feta per alguns països. Plantació d’arbres per

equilibrar la quantitat d’emissió permesa.

ctma tema 7: gestio ambiental

Documents