Continuïtat i coherènciai l�hàbit de la constànciaDesvetllar els valors, un altre tòpic?

Número 27 - segona època - Febrer 2000

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

Deixeu el món una mica millor de com l’heutrobat diu, en el seu testament, Baden Po-well i estimeu-vos els uns als altres, tal comjo us he estimat diu Joan, recollint el mis-satge de Jesús. La fusió ben entesa d’aquestsdos missatges només porta al compromís.És feina de cadascú trobar quin és el seu.L’educació és una bona eina i un bon mitjàper afavorir la presa de compromisos. Do-nar i donar-se temps inclou paciència, to-lerància i respecte, alhora que desvetlla laconfiança en l’altre i en allò que es fa.Creure en la pròpia feina és un acte de fe ia voltes un salt al buit, però entenem que elprocés educatiu és una sembra lenta que,abonada i regada amb mesura i continuïtat–vet aquí la voluntat–, des de la més grande les humilitats, des de la veritat més ab-soluta –hi estem obligats– donarà fruitabundós. Acceptar i manifestar la pròpialimitació –no només la de l’altre– i les prò-pies possibilitats –no només les de l’altre–,des dels equips, fa que tota actuació, perpetita que sigui, si està impregnada de sin-

cera humanitat (no tendenciosa ni engan-yosa), i es viu de veritat, farà que el nostrejove alumnat, pugui anar despertant en elsvalors que els farà ser millors i, pot-ser –així ho creiem–se sentirà cri-dat a l’encàrrec de contribuir a unmón millor.Una mirada de complicitat, un som-riure o un copet a l’espatlla fan reac-cionar aquell individu esquerp i mal-carat, amoïnat o dispers. De sensibi-litat, tots en tenim i un polsim d’or-gull, ben segur que també. A ningúno agraden les patacades ni els fra-cassos sovintejats, ni les comparan-ces, més o menys solapades, davantels triomfs dels altres. ¿Podríem dirmés sovint, a algun dels nostres alum-nes, que ha progressat adequada-ment en les matèries, però que li fal-ta millorar el ser persona? Ja ho sa-bem, ja, que tot no s’acaba amb unabona nota, però ho creiem de debò?I els pares? I els alumnes?

parlem de:parlem de:2 Entrevista.

Teresa Pàmies

4 Decàleg de lamaduresahumana.

5 Una escolaoberta als valorsde l�evangeli.EP Sarrià/CalassançEP OlotEquip de GestióEP Balaguer

9 Val la pena obrirles portes cadadia.Ramon Francolí

2

El compromíste�l va plantejant la vidaParlem amb Teresa Pàmies.

entrevista

Des del seu punt de vista, de dona com-promesa, què ens diria als educadors?Als educadors, jo no els diria res. El pitjorque es pot fer és voler adoctrinar. Jo con-fio en la pròpia intuïció. Per exemple, pelque fa a la lectura –tot i que, en algunscasos s’ha de poder aconsellar–, si a un in-fant l’eduques perquè no accepti els abu-sos, instintivament sabrà el que ha de lle-gir. Si un infant està sensibilitzat de lesaberracions de la nostra època, sabrà quèhaurà de llegir. Estic en contra de l’adoc-trinament i ho sé per experiència. El sis-tema comunista que jo he viscut a Txe-coslovàquia creia tenir el sistema per a unaeducació en valors i va fracassar perquèel va voler imposar creient que tenia laveritat absoluta. Aquí hi ha els errors.Els educadors els veig en la línia d’un Ma-karenco o d’un Alfons Comín, que erenantiautoritaris per excel·lència.

Quins valors cal educar en els nostres in-fants?Cada generació necessita i ha de poder triaruns valors i que no han de ser necessària-ment els dels seus pares.

Els nostres joves no saben què és la re-pressió, la dictadura, l’exili…Afortunadament no ho saben i és millorque no ho visquin mai! Els meus companysdels camps de concentració van als insti-tuts i expliquen les seves experiències. La

joventut és recepti-va sempre que no hivegi un afany d’a-doctrinament ni demanipulació, sinód’informació. Si elsnostres joves teneninformació, ja n’hiha prou.

Quins valors sónfonamentals i per-durables?Per a mi hi ha uns quants valors fonamen-tals i que me’ls va ensenyar la meva mare.Ella tenia un lema: Això no es fa i has desaber que no es fa. Quan ho sàpigues, noho faràs!Un valor que s’està perdent és la compas-sió, sovint es fan les coses per desacredi-tar. D’altra banda la bondat és considera-da una feblesa. Aquests són valors sobreels quals no cal ni filosofar ni buscar-hiexplicacions. Existeix la bondat i existeixla maldat i és important de saber-ho. Avui,que tot està mecanitzat, si la màquina estàen mans d’un malvat, les respostes seranmalvades. Hi ha gent que se n’adona, sort!

Quin ha de ser el paper d’una escola cris-tiana per a educar en el compromís?Vist des de fora, l’aportació que pot ferl’escola cristiana és valuosa a condició queels valors cristians siguin practicats. El quesubleva els joves és que es donin aquestscontrastos: l’exhibicionisme de riqueses ila gran pobresa que existeix i que va enaugment. En aquest sentit, valoro molt latasca que fa Càritas, des dels valors cris-tians, per paliar la pobresa, la marginació,els exclosos, perquè ho fa des de l’exem-ple. No crec que el Vaticà pugui motivarels joves. No ho crec!

Què li ha ensenyat la vida?La vida m’ha ensenyat molt, però nopas tot i no em sento pas frustrada peraixò; m’emociona la cançó de VioletaParra Gracias a la vida que me ha dado

Teresa Pàmies (Balaguer, 1919) és es-criptora i de formació autodidacta. Di-rigent de les Joventuts Unificades de Ca-talunya (1937) i una de les fundadoresde l’Aliança Nacional de la Dona Jove(1937-39). Després d’un llarg tempsd’exili, des de París col·labora al pe-riodisme militant de l’exili i, també, aSerra d’Or i Oriflama. El 1971 torna aCatalunya i inicia una carrera literària,publicant novel·les, dietaris, reportat-ges... sempre amb un fons autobiogràfici de testimoni personal.

3

entrevistatanto… perquè és un signe esperan-çador.

Creients i no creients podem lluitar con-juntament?Creients i no creients ja han lluitat con-juntament i, en aquest sentit, Alfons Co-mín va fer una gran tasca. Hi ha un impor-tant gruix de persones que no tenen capreligió però que tenen grans principis.

Com neix el seu compromís?El compromís no neix de seguida, és unacosa que et va plantejant la vida. El quemés em va motivar és l’exemple del meupare i el fet de descobrir la necessitat derevolta per resoldre les injustícies.

Ha valgut la pena lluitar i patir tant?Lluitar i patir sempre val la pena perquèencara que, amb la lluita, no aconsegueixisel que vols –cal dir que patir no fa bé aningú–, sí que plantar cara als conflictesdóna molta energia. Dic rotundament quesí que ha valgut la pena. El que no val ésplantar-se!

Dels darrers vint-i-cinc anys, quins can-vis creu que han estat fonamentals?L’any 71, quan torno de l’exili, hi ha uncanvi fonamental –que no s’aprecia prou–que és la llibertat. Ara, molta gent dimi-teix del seu deure de ciutadà amb l’excusaque no hi ha prou llibertat. Si hi ha algunacosa que hem de lamentar –la llibertat no-més es valora quan s’ha perdut– és que nos’hagi utilitzat per anar més endavant, sinóper queixar-se. Considero antipedagògicai anticívica la cultura del gemec. Jo noentenc que la gent de la meva generació ila de la posterior es queixi. Fer-ho és noapreciar el que hem assolit.

Expliqui’s una mica…El gran pedagog Makarenco, en el seu Poe-ma Pedagógico, explica com reuneix totsels infants que han quedat orfes desprésde la guerra, i com els ajuda a despertar laforça que necessiten per afrontar la vida iels diu: no gemegueu! El victimisme ésantipedagògic, tant en política com en pe-dagogia. No és fàcil, però si ho tens clar…

Continua lluitant?En primer lloc cal saber què entenem percontinuar lluitant. La biologia limita les

maneres de lluita i em remeto a la RitaLevi, jueva italiana, premi nobel de medi-cina, que als 90 anys ha escrit Elogio dela imperfección, on explica l’acceptacióde les limitacions davant l’ambició de serperfecte, des de la seva experiència d’en-vellir sense fer-ne teoria. Malgrat expli-qui la seva vellesa, la seva vida és una lliçóper als joves. Ella, exercint la medicinava tenir fracassos i va aprendre que podiaseguir endavant amb els fracassos. La vidano s’acaba amb els fracassos que tens.Jo parlo dels vells perquè sóc vella. La ve-llesa és una cadena de renúncies. Semprehas de renunciar a coses i l’important és sa-ber a què has de renunciar tenint molt clarque mai no has de renunciar a tot. Sempreha de quedar alguna cosa. Estic convençu-da que llibres com els que et comento sónabsolutament assequibles a la joventut.

Quina és la seva lluita actual?Tot el meu temps –els vells en tenim més–el dedico a causes socials. És el que jo faig.N’hi ha moltes de causes socials al barri,a les associacions de veïns, lluitar perquèposin un semàfor en un punt perillós…Com diu Levi, jo trobo motius per viurededicant el meu temps lliure a causes so-cials. Tinc una gran admiració pel que esfa al Casal dels Infants del Raval i els aju-do en tot allò que puc i els he d’estar agraï-da perquè em donen la possibilitat decol·laborar.

4

La maduresahumanaDecàleg.

Tirallonga de valorsen cel·luloideUn fòrum obert al debat.

reflexió

espiell

1. Accepta de bon grat les teves qualitats i limitacions.

2. No et deixis dur pel que diran ni per la moda de torn. Unes poques però sòlidesconviccions han d’ésser el motor de la teva vida.

3. Sigues realista: no tinguis por de la realitat i accepta-la serenament.

4. Sigues crític, però no agre. La crítica sana i equilibrada ajuda a madurar. L’agror,en canvi, no és més que el fruit del ressentiment.

5. Respecta sempre les altres persones i les seves idees, encara que no puguis com-partir-les.

6. Valora i practica la sociabilitat: els altres són necessaris perquè tu creixis i madu-ris.

7. Sigues valent per a reconèixer les qualitats dels altres i alegrar-te’n. No són ene-mics teus, sinó que et complementen.

8. Accepta, amb humiltat, que pots fracassar, i quan el fracàs arribi, no t’enfonsis.

9. Recorda l’humor: és un factor molt savi de sana relativització de persones i coses.

10. Actua sempre amb llibertat i alhora responsabilitat. Saber combinar-les és el sig-ne més clar de maduresa.

Joan Bastard - FULL DIOCESÀ de Solsona

GenerositatResponsabilitat

Cons

cièn

cia

Moral

Compromís

Fe

REGRESO AL PARAISOMajors de 13 anys

110 minuts - Universal 1998(disponible en video a l’Equip de Gestió)

Una decisiódes de la responsabilitat compartida.

Una decisió arriscadaa canvi d’una vida humana.

Una decisió difícil de prendredes de la consciència i la moral.

Una preguntaamb una resposta gens fàcil.

Una pel·lícula suggeridora pera un treball de valors amb elsalumnes.

5

Una escola obertaals valors de l�evangeli

La pastoral en el dia a dia de l�escola.

Una escolaoberta...

LES DIFICULTATS DE CONCRECIÓAMB QUÈ ENS TROBEMJosefina Jou - EP Sarrià-Calassanç

En un món que va cap a la globalització,cap a la interculturalitat, cap al trencamentde fronteres, el document «Una escola ober-ta als valors de l’Evangeli» ens dóna pistesper educar i viure una experiència marca-da per l’estil que Jesús ens ensenya.Malgrat la il·lusió i l’esperança que ha des-pertat aquest document, cal dir que plan-teja uns límits i que, a l’hora de traspassarles lletres a la vida de l’escola, hi trobemforça dificultats tant d’assumpció com d’in-terpretació. Aquí esmento comentaris quela lectura del document ha suscitat:– Aquest document ens implica a tots els

membres de l’Escola, era més fàcil que“algú” s’encarregués de la Pastoral.

– No sé perquè es barreja la Pastoralamb d’altres aspectes de l’Escola. Jode Pastoral no en vull saber res.

– Llegint això, sembla que deixem debanda la nostra tradició, les expressi-ons de pietat. On queden els sagra-ments, la pregària i les celebracions?

– Això que diu aquí és allò que semprehem fet amb els nostres alumnes.

– Si tot és tan ampli, perdré el sentit d’a-llò que em mou, d’allò que em motiva,d’allò que em fa creure en el Regne deDéu.

– Això està molt bé, però com ho fem?On s’ha de notar? Com ho avaluarem?

– Caldria completar més el document,explicitar-lo més, veure per on van lescoses, perquè tothom s’hi pugui tro-bar.

De comentaris en podríem anar afegint,però cal que continuem fent camí. Sí quehi ha dificultats, sí que hi ha límits, peròval la pena d’arriscar-se. Voldria acabarsuggerint pistes que podrien ser-nos vàli-des per anar assumint aquesta nova visió :• Saber llegir el document com una crida

personal i col·lectiva per portar a termeun estil d’escola concret. Tots hi sominclosos.

• Saber trobar el rerefons i les implica-cions de les propostes que se’ns fan.

• Comunicar i intercanviar les nostres ex-periències. Aplaudir i afavorir les queportin endavant el projecte.

• Tornar a mirar l’escola, el que fem, des-cobrir-ne el sentit i copsar la dimensióprofunda de les coses i de les relacions.

• Posar de manifest els valors de la co-municació i de la cooperació en sinto-nia amb els nous temps. Donar pes a laparticipació, al treball en equip i a lacreativitat.

• Dinamitzar i observar tot allò que té ten-dència a ésser inamovible.

De fet, el que cal, és entusiasmar-nos ambel repte d’un model a través del qual ente-nem que Déu es fa present entre els ho-mes. Perdem la por al risc, perdem la pora abandonar allò que sempre ha funcionati busquem nous camins per treballar se-gons l’Evangeli.

UN DIA A L�ESCOLAEquip de Pastoral - EP Olot

Hola em dic Pau, tinc vuit anys i vaig al’Escola Pia d’Olot.Us vull explicar què faig durant un dia al’escola perquè ens ho demana la Rosa, lanostra mestra. M’agrada aquest treball,perquè és fàcil i bonic parlar del que femels meus amics i amigues i jo a l’escola.La Rosa ens ha dit que no ens enrotllem

6

... als valorsde

l�evangeli

canvi, en naturals, ell se’n surt molt bé,perquè li agraden molt els animals i lesplantes. Després de català ens toca tallers.Jo vaig decidir apuntar-me al taller d’astro-nomia. M’agradaria viatjar per l’espai i serun astronauta.Hora del pati. Avui estic de sort perquè laTona, que va en cadira de rodes, m’ha de-manat si la volia acompanyar per l’ascen-sor. Jo m’hi he colat de seguida! Tot ju-gant amb els nens i nenes a bàsquet, enspassa volant aquesta estona, però no sem-pre juguem al mateix. A saltar i a parar, afutbol, a matar el conill... La Rosa m’hacridat i m’ha dit que pensés a dir, als pa-res, que demà passat tenen reunió amb ella,per parlar de com va el curs. Nosaltres jan’hem parlat. Sort que ho tinc anotat al’agenda i els pares ja se’n recorden.Tot pujant l’escala cap a classe, m’he tro-bat un grup dels més petits que baixaventots agafats de la mà. Era la classe de laMaria, la meva fillola. Per l’aniversari decadascú ens regalem una felicitació i a ve-gades fem coses tots junts. Ella em va re-galar un dibuix i jo li vaig donar una foto-grafia de Besalú, on vam anar d’excursióamb l’escola. La Maria m’ha dit que ana-ven a descobrir el bosc de fulla caduca,per si troben algun cau d’esquirol, que ésel projecte que han escollit per treballaramb tota la classe. M’agrada ser el padríde la Maria i que en Jordi, que fa 1r desecundària, sigui el meu.Mentre parlàvem i decidíem quina activi-tat ens agradaria de fer amb els avis i àvies,que vindran a l’escola el mes que ve a en-senyar-nos coses, han trucat a la porta.Eren els delegats de secundària que ensvenien a explicar la campanya de recolli-da de menjar per ajudar a Càritas. Ens handeixat una caixa perquè, qui vulgui, hipugui col·laborar i ens han donat una car-ta per als pares. Aquests delegats de se-cundària tenen molta feina. Ho sé perquèla meva germana ho és, i els dimecres sem-pre es queda de la una fins a les dues delmigdia a preparar coses per a tota l’escola.Al menjador, dos nens s’han discutit. EnPere, un noi que hi ajuda, ha parlat ambells i els ha fet demanar perdó. No he en-tès què els havia passat, però han fet lespaus.A la tarda, hem mirat un reportatge sobreels nens i nenes que han de treballar, enpaïsos molt pobres. Hem aprofitat que en

massa i que expliquem allò que de veritatsentim i fem. Apa doncs, som-hi!Arribo a l’escola aviat perquè baixo amb lameva germana que fa secundària. D’unquart fins a tres quarts de nou m’estic a labiblioteca de l’escola, buscant coses a inter-net, llegint algun dels molts còmics que hitenim, i repassant els deures. Som forçacolla.Quan entrem a la classe, la Rosa sempreens diu amb un somriure a la boca:– Bon dia com esteu? Ja ens hem desvet-

llat? I la Berta, que s’ha recuperat dela grip?

Els primers minuts del dia ens aturem unmoment per parlar, per llegir un conte, perpensar, per viatjar en somnis –com ens diula Rosa–, per restar en silenci. Després, elgrup que li toca ens explica les notíciesmés importants del dia anterior, o bé un te-ma d’actualitat, i en parlem. M’agrada de-dicar uns minuts a aquests temes, perquèsempre descobreixes coses noves i potsdonar la teva opinió.Ara la Rosa diu que l’encarregat o encar-regada de cada grup pot agafar les fitxes,els llibres i els diccionaris per treballar el

català. En el meu grup som quatre, i ensajudem entre tots. A mi el català em cos-ta, perquè em despisto i faig moltes faltes.També li és difícil al meu amic, en Moha-med, que va venir fa poc del Marroc. En

7

Una escolaoberta...

el llibre de religió sortien alguns dels Dretsde l’Infant per parlar que Jesús era un amicde tots els nens i nenes, i que ell defen-sava un món més just.He arribat tard a casa i estic cansat. A l’en-trenament de bàsquet, en Narcís, un noique ja fa 1r de batxillerat a l’escola, ensha fet còrrer de valent. És l’entrenador debàsquet i m’agrada molt. Em fa jugar totsels partits, tot i que no sóc dels millors del’equip. En Narcís sempre ens diu que lamés gran victòria és passar-s’ho bé i for-mar part d’un equip. Em sembla que té raó.Abans de sopar faré els deures i demà seràun altre dia. Espero que li agradi el treballa la Rosa, tot i que no sé si era això el quevolia. Ella ens va demanar una cosa méscomplicada. Que parléssim de «La pasto-ral en el dia a dia de l’escola».Calla! No va ser la Rosa sinó l’Eulàlia deBarcelona la que ens ho va demanar.

Nosaltres –l’equip de pastoral– semprehem pensat que la Pastoral s’ha de fondreen el projecte de tota l’escola, i que és fo-namental la participació de tots en aquestcamí. Ens agradaria una escola que fos es-pai de creixement, d’intercanvi, de relació,d’afecte, d’orientació, de coneixements i,sobretot, una escola on poguéssim estar alcostat dels nois i noies. El resultat d’aques-ta pastoral hauria de ser el compartir,l’entendre, el participar, el crèixer en unaescola que és la nostra i que ens la femnostra, tant pel que fa als professors, comals alumnes, al personal de l’escola i alspares. És un cim on s’hi arriba pel camí,entre d’altres, del dia a dia.A l’Equip de Pastoral d’Olot ens agrada-ria que, d’aquí un temps, sortís un article aPapers capgirant el títol que se’ns propo-sava. El dia a dia de l’escola. Una realitatde Pastoral. Val la pena d’esforçar-s’hi!

PIETAT I LLETRES:L�ESCOLA «TOTAL»Pere Vilaseca - Equip de Gestió

El model d’escola, l’escola tradicional, es-tà en crisi. No és que el tipus d’escola onla majoria vam estudiar i encara, en moltscasos, els nostres alumnes hi estudien, fosdolent, sinó que el model ja no serveix ala societat d’avui, perquè aquesta s’ha

transformat profundament: el patró de fa-mília, les pautes econòmiques, polítiquesi laborals... i, per tant, l’escola no pot exer-cir la mateixa funció social que fins ara,l’escola no pot ser la mateixa. Així comno es toleraria que un dentista usés les tèc-niques dels anys setanta, l’escola no potcontinuar ancorada en el passat.

EN QUÈ HA DE CANVIAR L’ESCOLA?• Es demana que l’escola formi la perso-

nalitat dels seus alumnes, futurs ciuta-dans i professionals, amb capacitat deser creatius, solidaris, de resoldre proble-mes i de treballar en equip.

• Es demana a l’escola, que ensenyi elsseus alumnes a desgranar la informa-ció a fi de saber destriar el gra de lapalla, per saber seleccionar la informa-ció perquè esdevingui coneixement; fetque no s’adquireix de forma espontà-nia ni a través de la mera i inútil acu-mulació de conceptes o d’informació.

• L’escola ha d’ensenyar a conviure, en unmón cada vegada més divers i plural.

• Se li demana que asseguri els aprenen-tatges bàsics, que permetin que els jo-ves puguin continuar aprenent, al llargde tota la seva vida.

• L’escola ha d’ensenyar a estimar la cul-tura i la ciència. Més important queconèixer llistat d’obres o d’autors, és es-timar la lectura, gaudir aprenent i em-badalir-se, i alhora ser crític, amb unapel·lícula i davant d’una obra d’art. Ésqüestió de prioritats.

I QUAN HA DE CANVIAR L’ESCOLA?Avui, millor que demà, perquè no estemfent prospectiva, parlem del que ja passa,del que la societat ens demanava ja ahir.

8

... als valorsde

l�evangeli

Parlem, en molts casos, de subsistència, decontinuar existint.Són canvis urgents, però l’escola –teòricagent de canvi– és lenta, més lenta del quecaldria i del que voldríem.Canviar cap a un nou model en el qual nohem estat educats, que no coneixem i fapor, crea dubtes i incerteses; deu ser moltmés senzill reproduir models.

I COM HA DE SER L’ ESCOLA?• Una escola que ensenyi a viure i a con-

viure, que ensenyi a estimar, a valorar lavida, a compartir el que tenim, a coope-rar per fer un món més just i solidari.

• Una escola que no pot ser neutral, hade definir quins valors educa, quin mo-del de persona construeix en el dia a dia,en la manera d’ensenyar, en les relacio-ns i en el model d’organització, en eltracte amb els alumnes i en les parcel·lesde participació.

• Una escola que no transmeti únicamentinformació, sinó que, sobretot, ajudi aconstruir coneixement entre iguals, sotael lideratge dels adults, professionals del’educació, en el sentit ampli i profund,amb tota la complexitat que comporta.

• En definitiva, Pietat i Lletres.Pietat, vida, una vida amb sentit mésenllà de la rutina i del consumisme.

El proper númeroanirà dedicat a

«MITJANS I EDUCACIÓ».

*

Pietat, viure amb els altres, viure per alsaltres.Pietat, vida, obertura i interioritat, be-llesa.Pietat, primer que Lletres.Lletres, per a aprendre tot el que és ne-cessari per viure i conviure.Lletres, aprenentages bàsics i útils,aprendre per aprendre. Aprendre aaprendre. Aprendre per treballar.Pietat i lletres, per aprendre a ser i apren-dre a estimar. En una escola que vol en-senyar a ser, que vol ensenyar a esti-mar.

L�ESCOLA ENS PROPORCIONAESPAIS D�INTERIORITATM. Cantons i S. Cordal - EP Balaguer

Els alumnes som conscients de la nostradimensió interior en diverses ocasions isituacions de l’escola, com podrien ser :Les Celebracions preparades per l’Equipde Pastoral, que ens fan reflexionar sobretemes molt diversos, però sempre huma-nitaris. Aquestes celebracions es poden ferper cursos, o bé tota l’escola junta.Les classes de religió, on parlem de temesque afecten les persones i/o de notíciesd’actualitat, que hem de tenir pensats perpoder-ne donar la nostra opinió, fer-necomentaris i posicionar-nos… També par-lem de temes que afecten la pròpia vida:la llibertat d’elecció, la pregària…I, finalment, les estones de tutoria, espaion cadascú de nosaltres pot dir lliurementallò que pensa; podem escollir un tema queens preocupi o del qual no en tenim unaidea massa clara i el debatem, desenvolu-pant el nostre sentit crític.Aquestes són algunes de les facilitats queel nostre centre, l’Escola Pia de Balaguer,ens proporciona per poder desenvoluparel sentit crític i la consciència de la nostradimensió interior.

9

Una voluntat d�educació integral que abastatots els racons i tots els moments de la vidade l�escola.Una voluntat de formar persones capaces dediscernir i de decidir, lliures i compromeses.

Val la penaobrir les portes cada dia

Repensar el que fem fa renéixer la il·lusió.

escola pia

No podem defugir la respon-sabilitat que com a Instituciótenim d�obrir l�escola als va-lors de l�Evangeli.

Parlar de valors i d’escola pot esdevenir untema massa repetitiu, donant-li voltes sen-se acabar-ne de trobar el desllorigador. Enalgun cas, amb sensació d’anar contracor-rent i de viure la dissociació entre el que vo-lem transmetre i la realitat dels nois i noies,generant-nos un cert desencís o fins i totimpotència. Adonar-nos de tot això no ensha de fer defugir la responsabilitat que, coma Institució tenim, amb una clara funció so-cial i que des del conjunt proclamem la vo-luntat d’ajudar les persones a créixer.Crec que encara val la pena que en seguimparlant i actuant –no volem esdevenir úni-cament un instrument de transmissió deconeixements per formar homes i donesper anar a un món competitiu i especialit-zat professionalment– perquè entenem lanostra missió des d’una voluntat d’educa-ció integral, que abasta tots els racons itots els moments de la vida de l’escola, ique té essencialment en consideració to-tes les dimensions de la personalitat.Quan parlem d’educació en els valors, noho fem o no ho hem de fer, només, referint-nos als comportaments desitjats o desitja-bles sinó, sobretot, a tot allò que fa referèn-cia a la persona, al seu caràcter, a la per-sonalitat moral que impregnarà les sevesdecisions i accions –no només a les seveshabilitats– per actuar en les diferents si-tuacions socials. No és una feina simple osenzilla, però val la pena. Una feina queno passa per decidir, únicament, el COMho hem de fer, sinó que cal pensar, sobre-tot, el PERQUÈ ho hem de fer.Malgrat, sovint, es parla de crisi de valorsno vol dir que no n’hi hagi. El que hi ha ésuna modificació en l’expressió d’alguns d’a-quells valors que teníem entesos, conegutsi, potser, assumits. Hi ha valors, però, di-ferents que ens cal de (re)conèixer i poderdecidir els que hem d’oferir en el nostremarc educatiu.

És un repte educatiu obrir-nos a un tempsde pluralitat de respostes, de trencaments,d’opinió oberta i d’individualitats, i és aquíon ens costa de bellugar-nos i de trobar elnostre paper d’educadors.No ens interessen ni les reproduccions clò-niques de models prefixats, ni els discur-sos acomodaticis d’adequació, d’adaptacióo de disfressa mimètica.

La nostra voluntat, sovint expressada, és lade formar persones –ells i elles i tambénosaltres– capaços, tots plegats, de discer-nir, de decidir a la llum d’un estil d’home ide dona lliures però compromesos, d’unadona i d’un home que no sols coneix i «diu»els valors, sinó amb capacitat d’incidir enla pròpia realitat i de donar-ne testimoni. Iés, sobretot, en els espais de vida que dónal’escola, on es produeixen de forma espon-tània, potser sense massa “programació”,l’expressió i la vivència de tot això i ons’esdevé la veritable educació en valors.Com establir els criteris d’organització es-colar o l’estil de relacions, la resolució delsconflictes no estrictament acadèmics,l’ambientació, o les normes de funcio-nament formen part d’aquesta expressió.No demano –no gosaria pas!– de carregarencara de més tasques l’ensenyament, prouque ens en deleguen! però sí que entencuna exigència del nostre temps i una res-ponsabilitat, voluntària i conscientment as-sumida, per coherència al nostre CaràcterPropi, pensar i repensar les situacions edu-catives perquè siguin afavori-dores d’allò que anomenen edu-cació en valors. Perquè, crecque val la pena!Ramon Francolí - Secretari General

10

Noticiari breuactualitat

d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunyapel seu treball de lectoescriptura. El treball haconsistit en explicar la metodologia que s’uti-litza a l’escola per tal que els seus alumnesaprenguin a llegir i a escriure. Aquesta meto-dologia s’imparteix a Educació Infantil, i aPrimària a través de racons, lleixes, tallers…També destaca la introducció de llengua an-glesa als alumnes de 3 anys, francesa als de 10anys i alemanya als de 12 anys.Han coordinat el treball la Ita Asparó, la Mont-serrat Bonet, l’Anna Vila i la Roser Bartrolí.

SANT ANTONISANT ANTONI SENSE FRONTERES

En motiu de la diada de Sant Antoni la nostraescola va viure una jornada diferent. Amb ellema de “Sant Antoni sense fronteres” total’escola es va posar en moviment. Al matí, unmuntatge de parades d’atraccions als patis del’escola va fer que els alumnes de segon cicled’ESO fessin gaudir d’allò més als alumnes deprimària. Els petits van sortir al carrer per viu-re la tradicional benedicció dels Tres Tombs,portant com a guies alumnes de batxillerat. Ala tarda, una xocolatada general, tres tombs al’entorn de l’escola i els d’Infantil reberen lavisita de Sant Antoni i els gegantons que, totsjunts, van ballar i celebrar el bestiari queprèviament havien preparat.

SARRIÀCATALONIA-CALEDONIA

A mitjan gener, el Sr. Gordon Biggs, coordi-nador de programes exteriors, del Moray Co-llege d’Escòcia, va visitar-nos per tal de pre-parar intercanvi amb l’alumnat del cicle for-matiu de grau superior de gestió comercial imàrqueting. Amb el títol que encapçala aques-ta notícia, pretenem realitzar un projecte quesimuli la implantació comercial a Escòcia deproductes catalans, i a Catalunya, de produc-tes escocesos, per mitjà d’una pàgina web.

EL DOE AMB EL MÓN UNIVERSITARI

Enguany, des del Departament d’Orientació,hem endegat un projecte consistent en una pro-posta d’anàlisi del perfil humà i intel·lectualde cada un dels alumnes de 1r. de Batxillerat,per part d’un estudiant de 4rt. de psicopedago-gia, amb l’objectiu d’aconseguir un coneixe-ment més acurat dels trets i preferències delsnostres joves, i perfilar-ne millor la seva orien-tació universitària i/o professional.

SITGESCURS DE VOLUNTARIAT

Una desena dels alumnes grans de l’escola hanparticipat en un curs de voluntariat, realitzat

BALAGUERXERRADES

En el marc de la celebració dels 300 anys delnostre col·legi, es realitzaran dues xerradesobertes a tota la ciutat: la primera el dijous 27de gener sobre l’anorèxia i la bulímia, a càrrecdel Sr. Josep M. Sainz de Santamaria, advocati vicepresident de l’Associació contra l’ano-rèxia i la bulímia; la segona serà el dia 4 defebrer amb el tema “Per una Església creïble”a càrrec del P. Ramon Maria Nogués.

CALDESINAUGURACIÓ DELS NOUS VESTIDORS

Amb l’assistència de tots els alumnes i mes-tres de primària, el dia 21 de desembre es vaninaugurar els nous vestidors d’esports al’escola. L’acte va ser presidit pel patge reialde sa Majestat el rei Baltasar, aprofitant la vi-sita que ens fa cada any en aquestes dates.

FESTA DE SANT ANTONI ABAT

Per la festivitat de Sant Antoni Abat es prepa-ren a la ciutat diferents actes, un dels princi-pals n’és la Cavalcada del migdia. Enguany elcol·legi hi participa amb 15 carrosses prepara-des per l’Associació de Pares. Com cada any,esperem guanyar algun premi.

IGUALADA1r PREMI DE PESSEBRES COL·LECTIUS

L’Associació de Veïns dels Carrers de SantaCaterina, Carme i Travessies i l’Ajuntamentd’Igualada convocaren el IXè Concurs de Pes-sebres, obert a tot l’àmbit d’Igualada, D’entreels diferents premis convocats, l’Escola –con-cretament la classe de 1r B d’ESO– guanyà elprimer premi corresponent al millor pressebrerealitzat per un col·lectiu.

ESCOLAPIA@.COM

Aquest és el nou títol que a partir del proppas-sat mes de desembre ens presenta la revista del’Escola. Sscola pia@.com és la successora deles ja anteriors Can Colapi i Abatvista, que jatingueren llarga vida i havien succeït les revis-tes: Joventut, Pia Unió de la Verge de la Pie-tat, Chiquitín, Excelsior, Jate, Asociación Ca-tólica de Exalumnos y amigos de la Escue-la Pía, Boletín, Boletín de las Escuelas Pías,Nosostros i Jauja. Escola pia@.com és una re-vista en què la participació és oberta a tota lacomunitat i, de la qual, en sorprèn enormementl’agosarat disseny de modernitat.

OLOTPREMI PER AL TREBALL

DE LECTOESCRIPTURA

L’ Escola ha estat premiada pel Departament

11

Noticiari breu actualitat

amb el suport de l’Equip de Gestió, ara hancomençat a implicar-se en algunes entitats dela localitat. El cap de setmana de reflexió i pre-paració els serà un bon recurs per les sevesactuacions al servei de terceres persones.

CLAVELLS PER CORPUS

Encara falta molt per al Corpus, però des defa ja un cert temps tots els alumnes de l’escola,des de P-3 fins a 2n d’ESO, han plantat unsclavells per tal de poder realitzar les famosescatifes florals, pels carrers de la vila el dia deCorpus. Després de la plantada dels clavellsa l’escola, ara cadascú en té cura a casa sevai en el moment oportú es recolliran les florsamb què es formaran les catifes. En l’edicióde l’any passat, l’escola va obtenir importantspremis.

TÀRREGAMILLOREM LA WEB DE L�ESCOLA

Hem treballat darrerament en omplir de con-tinguts la nostra web, pensant en espais espe-cífics pels diferents estaments que participenen la vida de l’escola. Us convidem a fer-hiuna passejada: http://www.epcat.net/tarrega

TERRASSACOL·LABORACIÓ

AMB EL CASAL D�INFANTS DEL RAVAL

L’Escola col·laborarà aquest curs de forma mésactiva amb el casal d’Infants del Raval de Bar-celona. Dintre del pla de conscienciació sobrela realitat d’aquests nens, la cantant Maria delMar Bonet i la Coral Cantiga de Barcelona vancantar a la missa del gall de l’Escola el desem-bre passat. Tota la col·lecta d’aquesta Eucaris-tia va ser destinada a les obres que es fan alCasal d’Infants del Raval. El pla de col·labo-ració continuarà els propers mesos amb altresactivitats.

ALUMNES DE 3r D�ESO A FRANÇA

35 alumnes de 3r d’ESO, acompanyats de 3professores, es troben aquests dies a Françaparticipant d’un intercanvi escolar amb l’Es-cola Fleming de Sassenage de la regió france-sa de Grenoble. Aquest intercanvi, amb finali-tats acadèmiques i culturals, porta ja diversosanys i l’experiència és considerada molt posi-tiva per a tots.

VILANOVACELEBRACIÓ DEL NADAL

Un any més, el pessebre vivent que realitzenels alumnes d’infantil de l’escola, al parc Samà,ha estat visitat per moltes persones que hanvalorat l’esforç per dur a terme aquesta activi-tat que tanta tradició té a l’escola. També s’ha

valorat positivament la participació de les fa-mílies i dels infants de l’escola en la Missa fa-miliar que es realitza el diumenge anterior alNadal, en el decurs d’un matí festiu que, ambla col·laboració de l’APA, aplega les corals vin-culades a l’escola i, enguany, també l’OrfeóVilanoví.

UNA LECTURA DE LES ENQUESTES

A l’escola cada trimestre es realitza una sessióespecial de claustre per tractar un tema entornl’educació en valors o de la fe. La sessió deldesembre es destinà a una lectura de les res-postes donades pels docents, pels pares i ma-res i per l’alumnat en l’enquesta realitzada ambmotiu de l’Assemblea. És una ocasió per apro-fitar un valuós material i, alhora, per fer un certretorn a la col·laboració demanada.

INSTITUCIÓDOCENTS DE L�ESCOLA PIA

VIATGEN AL SENEGAL

Cinc dels onze docents que ho van demanar(Mercè Pons, Ricard Genovès, Agnès Boixa-der, Antoni Martínez i Josep Castillo) partici-paran aquest curs en un intercanvi amb dife-rents escoles que l’Escola Pia Catalunya té alSenegal.L’objectiu d’aquest viatge és conèixer de propuna realitat ben diferent a la nostra i poder-latreballar des del dia a dia. Està previst realit-zar aquest viatge del 7 al 17 de febrer.

INTEGRACIÓ LABORAL

DE JOVES AMB DIFICULTATS

Des de l’Escola Pia s’han iniciat contactes performar part, com a fundadors, d’una nova Fun-dació, anomenada “Èxit”, que té com a finali-tat la integració laboral de joves amb dificul-tats.

LA MISSIÓ FA �UN PAS ENDAVANT�

Després que fos adreçada als participants enels Grups de Missió una crida per “fer un pasendavant”, en el sentit d’un compromís méspersonal, fins al moment de tancar aquestesnotícies, 16 persones s’han animat a adreçaruna carta personal al P. Provincial, expressantla seva voluntat de ser-hi.

NIT DE SANTA LLÚCIA 99

En el transcurs de la Nit de Santa Llúcia forenlliurats diversos premis literaris i culturals cor-responents a la Festa de les Lletres Catalanes,i com ja es tradicional es lliurà el Premi JoanProfitós d’assaig Pedagògic que, en aquestaedició, s’atorgà a Joan Gómez, professor de laUPC, per l’assaig titulat «Breu viatge al mónde la matemàtica».

12

Explicar l�inexplicable,viure l�inefable...El delicat terreny de les creences en la vida de cada dia.

contrapunt

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

Viure oberts als valors del�evangeli ha de ser quelcomconcret i, podríem dir, que finsmesurable i avaluable.

Almenys a nivell personal, ja que cadascúsent quelcom dintre –la consciència, pelsclàssics– que li marca les opcions, que l’in-clina a actuar d’una manera o altra, que lifa valorar els fets de cada dia –la vida– desd’uns paràmetres determinats: la fe sensefets és buida!Però tot comença d’una manera més sub-til. Vivim experiències, estimem i ens sen-tim estimats... I anem descobrint que hi hapersones que actuen d’una manera que ad-mirem. Ens hi fixem i ens hi sentim atrets.I els reconeixem un mestratge. I –notem-ho–, tot més per vivències, actituds i va-lors fets realitat, que per discursos.I entre tots els qui ens han ensenyat a viureen el nostre entorn –per sort– (encara avui,serà per sempre?) n’hem trobat de tocatsper l’Evangeli. O sigui, dones i homes quereconeixen que un dels mestratges impor-tants que els ajuden a viure i a ser com sónprové de Jesús de Natzaret. Molts no hotenen clar del tot, o no sempre ho han vistigual. Però mantenen l’interès en la mane-ra de fer del Déu de Jesús. I no ho sabenexplicar tot, però ho viuen.Són els qui troben en l’Evangeli una font va-luosa de progrés en la seva vida i un refe-rent fonamental. No pas en el que diu exac-tament, ni fins en com ho diu (ja sabem quea l’evangeli hi ha errors científics, històrics

i cronològics); sinó en què vol dir. I és queuna pregunta bàsica del cristià és: i què voldir Jesús, quan diu el que diu o fa el que fa?I després, una altra: i això m’ho crec?I com que això mai no ho fan sols, es pre-gunten sobre què vol dir configurar una es-cola oberta als valors de l’Evangeli. I procu-ren concretar-ho... encara que sigui inefable.Zum-zum

La revista Papers és una publicació del

SECRETARIAT DELES INSTITUCIONS ESCOLARS DE

L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - 08001 BARCELONA

Tel.: 93 441 00 04 - Fax: 93 441 02 87e-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net

Consell de redacció:Ricard Coma, Xavier Gilabert,

Carme Guàrdia, Manel Pagès i Eulàlia París.

Maquetació:Carme Roig.

Coordinació:Eulàlia París.

e-mail PAPERS: papers@epcat.net

agendaagendaFEBRER 2000

4 • Fomació Caràcter Propi, Espai XXI, de 10 a 1.*

5 • Trobada grups 1r cicle ESO.

7 • CEP-2, de 4 a 6.

9 • Formació directors pedagògics, de 10 a 1.*

10 • 5a xerrada cultura religiosa, de 4 a 6.

11 • Reunió zones pastoral, de 10 a 1.

12 • Trobada grups cicle superior primària.

15 • Reunió responsables informàtica, de 2/4de 4 a 6.

17 • Trobada docents 3r any, de 2/4 de 10 a 5.

18 • Formació animadors pastoral, Espai XXI, de10 a 1.

21 • CEP-2, de 4 a 6.

22 • Trobada docents 3r any, de 2/4 de 10 a 5.

23 • Reunió coordinadors infantil, de 10 a 5.*• Reunió responsables extraescolars, de 5 a 7.

24 • CEP-1, de 4 a 6.

25 • Fomació Caràcter Propi, Espai XXI, de 10 a 1.

29 • Reunió coordinadors secundària, de 10 a 5.*

MARÇ 20003 • Reunió zones pastoral, de 10 a 1.

6 • CEP-2, de 4 a 6.

7 • Reunió coordinadors primària, de 10 a 5.*

9 • Formació administradors, de 10 a 2/4 de 2.• CEP-1, de 4 a 6.

11 • Trobada animadors de la fe, a Sarrià.

14 • Reunió coordinadors batxillerats i cicles for-matius de 10 a 5.

17 • Formació animadors pastoral, Espai XXI, de10 a 1.

20 • CEP-2, de 4 a 6.

23 • CEP-1, de 4 a 6.• Reunió responsables PGS, de 4 a 6.

24 • Fomació Caràcter Propi, Espai XXI, de 10 a 1.*

25 • XII Jornada Pedagògica, a Balaguer.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als localsde l'Equip de Gestió.

(*) Alerta! Canvis respecte al calendari general.