conte vinyoli2014 (1)
TRANSCRIPT
Un mar d’històries
Text
Cristina PalomarIl·lustracions
Isabel Mestras
Joan Vinyoli
COB_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 1 06/02/14 10:09
1a edició: febrer 2014© Text: Cristina Palomar© Il·lustració: Isabel Mestras© Editorial Mediterrània, SLCasp, 108, 8a planta08010 BarcelonaTel.: 93 218 34 58editorial@editorialmediterrania.catwww.editorialmediterrania.cat
ISBN: 978-84-9979-254-5DL: B-1.563-2014Fotocomposició i impressió: Ormoprint, Barcelona
Un mar d’històries
ALTRES COL·LECCIONS INFANTILS DE L’EDITORIAL
Trobareu tots els títols a: www.editorialmediterrania.cat
COB_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 2 06/02/14 10:09
Text Cristina PalomarIl·lustracions Isabel Mestras
Un mar d’històries
Joan Vinyoli
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 1 06/02/14 10:26
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 2 06/02/14 10:26
T al com diu Salvador Espriu en un article publicat a la revista Presència, amb el títol “Obra poètica de Joan
Vinyoli”:
“Joan Vinyoli és, com tothom sap o hauria de saber, un dels més distingits i més importants poetes de Catalunya, i no solament d’aquest temps sinó de qualsevol altre moment...” La poesia de Joan Vinyoli forma part de la nostra història. Vinyoli ens ensenya a gaudir dels tous de molsa, del so de la destral del llenyataire, del gall, dels cèrcols rodons i concèntrics que ens espiral·len al sentiment més pur.
(...)A l’esplanada de l’ermitas’hi feien arrossades.Sé les graelles plenesde carn i l’ombrade les alzinessureres.No compliquisgaire més els records.Demana justosels mots indispensablesper fer sorgir la imatge de les cosespassades.Deixa-les anarcom un esteldes d’un turó.(...)
“Platja dura”
Així recorda Joan Vinyoli la infantesa viscuda a Sant Joan Despí. Les tardes al jardí de casa, compartint jocs amb la Carmen, la seva germana petita.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 3 06/02/14 10:26
Naixement del poeta
Joan Vinyoli i Pladevall neix el 3 de juliol de 1914. El seu pare, Joan Vinyoli Ramis, metge internista, i la seva mare, Emília Pladevall Maseras lloguen un pis en una finca modernista del passeig de Gràcia de Barcelona.
Els Jardinets de Gràcia són un bon lloc per iniciar els primers passos del poeta. La família Vinyoli, i sobretot la mare i en Joan, passen tardes i diumenges al matí jugant i prenent la fresca. La felicitat augmenta
quan, uns anys més tard, el 2 d’abril de 1919, neix la seva germana Carmen, una nena bonica i riallera. Però, al cap de dos mesos, el pare es posa malalt i mor.
La família Vinyoli formada per la mare, en Joan, la Carmen, la tieta Mercè i l’àvia Maria marxen a viure a una casa de Sant Joan Despí. Al jardí, juguen molt sovint i, sobretot, fan volar l’estel; en Joan tanca els ulls i somnia que vola. Malauradament, uns pocs anys més tard, l’àvia Maria cau malalta i mor. És una època molt trista.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 4 06/02/14 10:26
Tornada a Barcelona
L’any 1922, quan en Joan té 8 anys, tornen a Barcelona i entra a estudiar als Escolapis del carrer Ample. L’estada al Born, al carrer Comerç, dura poc: al cap de dos mesos, aproximadament, marxa a viure al carrer Còrsega, on s’hi estarà fins als 21 anys.
En Joan va a escola als Jesuïtes del carrer Casp –Sagrat Cor de Jesús–, on hi fa molts amics. Estudia comerç i aprèn francès, anglès i alemany. Tot i l’interès que posa en els es tudis,
continua jugant amb la Carmen. Fa vaixells amb cadires i les veles són draps de cuina; a la Carmen li encanta pensar que està al mig del mar. Un dels entreteniments predilectes d’en Joan és el Mecano, un joc de construc cions.
Però el millor moment de l’any són les festes de Nadal. Ell i la Carmen munten el pessebre i passen les tardes en sortir d’escola amb els tous de molsa, les muntanyes de suro i la neu de farina. En Joan guardarà les figuretes de fang del Naixement durant tota la vida.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 5 06/02/14 10:26
Primers estius a Santa Coloma de Farners
El pare d’en Joan tenia un bon amic, Josep Fornés, que també era metge, i soci de l’editorial Labor de Barcelona. En Josep i la Conxita, la seva dona, havien parlat amb la mare d’en Joan perquè la família Vinyoli pogués passar l’estiu a Santa Coloma de Farners. En aquells temps, només la burgesia catalana podia fer vacances i gaudir de l’aire de muntanya. En Josep els lloga una casa, Can Cuera, a l’antic carrer Beat Dalmau, 34, i promet a la mare que quan en Joan tingui 16 anys, podrà entrar a treballar a Labor.
La relació entre Santa Coloma de Farners i els Vinyoli començà molt abans: Pius Viader,
el rebesavi d’en Joan, va viure en aquesta vila fins que marxà a buscar fortuna a Cuba. L’estiu de 1922, els Vinyoli retornen a Santa Coloma de Farners, però ara vénen a formar part de la colònia d’estiuejants. Al poble, als estiuejants que venien a prendre les aigües, la majoria de Barcelona, els anomenaven així, colònia.
En Joan, la Carmen, la mare i la tia Mercè solen arribar després de Sant Joan i marxen a finals de setembre. El viatge en tren comença a l’estació de França i conclou a Sils. Un cop allà han d’esperar l’autobús de línia de la Hispano Farnesense que els deixa a Santa Coloma de Farners.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 6 06/02/14 10:26
En Joan creix. 12 anys adolescència
Els estius són màgics: el parc de Sant Salvador entre les alzines sureres, els llenyataires, els banys a la gorga d’en Vilar, el rocar, el cant del sereno pels carrerons del poble, les nits d’estiu, el campanar… tot el fa créixer i descobrir un nou món, la natura.
Un dia, la mare el castiga sense sortir de casa. Des de l’habitació escolta el campanar de l’església tocant les hores i decideix escriure per fer passar l’avorriment; potser és en aquest moment quan descobreix el poder de les paraules. L’estiu següent, encoratjat per la mare, es presenta als Jocs Florals
de la família Geronès. Guanya, amb el poema “Montserrat”, la Viola d’Or. Està tan content que a partir d’aquest moment comença a escriure poesia amb certa regularitat. Un fet important per la vida del petit poeta és el 14 de juliol de 1929. Aquell dia es produeix un incendi al Sindicat Agrícola: les garbes es cremen. Les campanes de l’església toquen a foc; els homes i les dones s’apressen fent fileres, els cubells plens d’aigua passen de mà en mà. El foc és gran, les mares fan marxar la mainada a casa, els animals corren espantats per les eres. En Joan, que tenia 15 anys, està espantat i no oblidarà mai aquest foc; anys més tard hi dedicà un poema.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 7 06/02/14 10:26
Cada estiu es retroba amb els amics a la plaça, molt ben vestits, generalment de blanc, i xerren, i festegen les noies sota les moreres a l’ombra del campanar de l’església. El jove poeta s’enamora d’una joveneta molt bonica, la Neus, amb qui fan llargues passejades pel parc de Sant Salvador.
Un dels moments més importants de les vacances és l’arrossada de final d’estiu a l’er mi ta de Farners. En Joan sempre recordarà el ball i els jocs a l’esplanada de l’ermita, el Castell i el Turó del Vent.
L’estiu del 1930 és l’últim que passa sencer a Santa Coloma de Farners. S’ha fet gran, té 16 anys i ha de començar a treballar a l’editorial Labor.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 8 06/02/14 10:26
L’excursionisme
La inquietud i la necessitat de comunicarse amb la natura el fa emprendre nous camins i decideix fundar un agrupament excursionista amb els seus amics. Però l’escriptura és el que més li agrada; amb una colla d’exalumnes dels Jesuïtes col·labora amb la revista Juventus. En Joan comença a llegir el
poeta Rainer Maria Rilke i el trasbalsa tant que decideix traduir part de la seva obra. Carles Riba, escriptor i poeta català, llegeix les traduccions que ha fet en Joan i el vol conèixer. Sempre més seran amics. El jove Vinyoli continua escrivint poesia i publica alguns dels seus versos a La Veu de Cata-lunya, La Publicitat o Quaderns de Poesia.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 9 06/02/14 10:27
La Guerra Civil
El dia 17 de juliol de 1936 s’inicia la Guerra Civil espanyola, en què el govern de la Segona República Espanyola s’enfronta a l’exèrcit revoltat i les dretes del país. A Catalunya es reclutaven joves per anar al front, però en Joan, en primera instància, no és cridat a files, perquè els fills de dones vídues n’eren exempts. Es queda, per tant, a Barcelona fent tasques administratives i, el març de 1938, la ciutat pateix un bombardeig constant i indiscriminat que castiga la població
civil. L’Emília, la mare, la seva germana Carmen, cinc anys més petita que ell, i la tia Mercè tenen molta por, ja que viuen al centre de Barcelona, on els bombardejos són més intensos. Al cap de poc, uns amics de la família els deixen un pis i marxen a viure una temporada a la zona alta de Barcelona, fins que finalment s’acaben els bombardejos i tornen cap a casa.Vinyoli, corprès per la crida de la natura, fa excursions a Viladrau, al Montseny, on comparteix converses sobre poesia amb Marià Manent, poeta català.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 10 06/02/14 10:27
Tornada a la natura, l’excursionisme i el casament
Un cop acabada la guerra, continua treballant a l’editorial Labor i decideix reiniciar l’activitat excursionista. Envia postals a la família per explicarlos què veuen els seus ulls.
El 1943, quan té 29 anys, coneix la Teresa Sastre, una noia alegre i bonica, i s’enamora a primer cop d’ull. Al cap de pocs mesos comencen a festejar. En Joan i la Teresa estan bojament enamorats i en Vinyoli escriu als seus amics explicant el que sent per aques
ta fantàstica dona: es vol casar al més aviat possible. Al cap d’un any i mig de festeig en Joan Vinyoli i la Teresa Sastre contrauen matrimoni, el 9 d’abril de 1945. Són molt feliços: fan excur sions, passegen per Barcelona… és tanta la joia que en Joan escriu un nou llibre, després d’onze anys sense publicarne cap: De vida i somni. Al cap de poc, el gener de 1946, neix el primer fill, en Joan, que es diu com el progenitor i l’avi –antigament era tradició posar el nom del pare a l’hereu. Un any més tard, el juliol de 1947, neix l’Albert i per últim en Raimon, el petit de la casa, el novembre de 1952.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 11 06/02/14 10:27
La consolidació del poeta
El 2 d’abril de 1951, Joan Vinyoli guanya el premi Óssa Menor amb el llibre Les hores retrobades, amb una dotació de cinc mil de les antigues pessetes. Però, encara que ja és una persona gran, pels volts de Nadal segueix tenint els mateixos records d’infància d’aquestes dates, com quan amb la seva germana Carmen muntaven el pessebre. Ara són els seus fills que, amb les mateixes figures de fang que en Joan conserva de petit, munten el pessebre. Mentrestant, al pati interior, en una torratxa d’una casa veïna, un gall domèstic desperta i avisa
els veïns. A partir de llavors el gall serà un altre record important en la vida de Joan Vinyoli.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 12 06/02/14 10:27
Vacances a Begur
La mainada es fa gran i el que més els agrada és la platja; la família comença, a partir de 1954, a estiuejar a Begur, un bonic indret de la Costa Brava. En Joan s’enamora de les cales i de la proximitat de la muntanya al mar; una conjunció que li obre un nou món. Vinyoli gaudeix organitzant les vacances uns dies abans, planificant la sortida de Barcelona i l’arribada a Begur. El trajecte comença l’1 d’agost, amb el trenet rosa que surt de l’estació de França, i que els deixa a Flaçà, i d’allà han d’agafar la SARFA (l’autobús que fa la ruta per aquelles contrades) fins arribar a Begur.
Van carregats de maletes, i amb les joguines d’en Joan i l’Albert i els banyadors d’en Raimon. Els Vinyoli es tiuegen tot el mes amb familiars i amics; cada dia es troben a la plaça, per baixar a la platja, i un cop per setmana van a ballar sardanes.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 13 06/02/14 10:27
Més enllà dels cinquanta (1966)
En Joan Vinyoli i la Teresa es queden sols, els fills s’han fet grans. Segueix escrivint amb la mateixa constància, però ara amb la saviesa de la maduresa que dóna el pas dels anys, recorda moments de la seva joventut i infantesa. Visita i evoca els amics; el Born, Begur. Torna a Santa Coloma de Farners per rememorar vells records d’infantesa: el rellotge del campanar, les alzines sureres, la riera de Sant Salvador, els finals d’estiu a l’ermita, els amors de joventut.
Els universitaris busquen la companyia del poeta, aquell que els pot desvetllar el misteri
de l’art de la poesia. En Joan manté llargues tertúlies setmanals envoltat d’estudiants assedegats de paraules. Amb la seva carpeta blava de gomes, Joan Vinyoli llegeix i ensenya als estudiants el que ha escrit. Vinyoli ha arribat a la seva maduresa poètica, el moment de màxim reconeixement de la seva obra. Escriu fonamentalment sobre amor, poesia i mort. En aquest període tan productiu de la seva vida escriu Vent d’aram. El poeta divideix el llibre en tres parts: la primera, que parla de la natura –gorgs, arbres...–; la segona, de l’amor, i la tercera, sobre la mort.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 14 06/02/14 10:27
El reconeixement i els records
A la primavera de 1979, el 22 de maig, Joan Vinyoli rep un homenatge a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona, plena de gom a gom. El mateix any, Vinyoli es jubila de l’editorial Labor: hi ha treballat 49 anys de la seva vida, dels 16 als 65. Torna a escriure de nou i amb unes ganes renovades. Visita la seva germana Carmen a Mallorca i hi passa uns dies; en tornar a Barcelona hi estableix una llarga correspondència. Vinyoli entra en un nou procés de creació que donarà nous fruits. Fa una breu estada a Vallvidrera; però és passejant pel barri de Sarrià que troba la inspiració per a un dels seus poemes més colpidors “Passeig d’Aniversari”. Però poc més tard es posa malalt i cada vegada surt menys de casa; a poc a poc va quedant reclòs. El 3 de juliol de 1984 rep una visita de Pasqual Maragall i Maria Aurèlia Capmany, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, per comunicarli la intenció de concedirli la Medalla d’Or al Mèrit Artístic.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 15 06/02/14 10:27
El 30 de novembre de 1984, Joan Vinyoli, molt malalt, mor a la clínica Tres Torres de Barcelona, i és enterrat al cementiri de Montjuïc, al nínxol familiar.
(...)Tira’t el cèrcol de maneraque et passi pel cap,salta al mateix temps els esglaonsde l’escaleta de l’entradaque dóna a l’avinguda del jardí, mira la grava del jardí,tanca els ulls i vola.
“Retrat de família”
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 16 06/02/14 10:27
Un mar d’històries
ALTRES COL·LECCIONS INFANTILS DE L’EDITORIAL
En LlaunetDescobreix el món de la mà
d’en Llaunet i les seves aventures!
De 4 a 10 anys
Les bones maneres
La Berta i en Martí ensenyen els bons hàbits
als més petits.De 3 a 7 anys
Petites històriesPer aprendre la
història, les tradicions i els personatges
de casa nostra.De 8 a 12 anys
Pintem!Aprenem mentre
pintem!De 3 a 10 anys
Trobareu tots els títols a: www.editorialmediterrania.cat
MenorcaText: Miquel Àngel MariaIl·lustracions: Roser Argemí
Pep GuardiolaText: Oriol DomènechIl·lustracions: Jaume Gubianas
Joan VinyoliText: Cristina PalomarIl·lustracions: Isabel Mestras
Un mar d’històries
Text
Miquel Àngel MariaIl·lustracions
Roser Argemí
Menorca Un mar d’històries
Text
Oriol DomènechIl·lustracions
Jaume Gubianas
PepGuardiola
COB_UMH PEP GUARDIOLA CAT.indd 1 20/06/13 19:12
Un mar d’històries
Text
Cristina PalomarIl·lustracions
Isabel Mestras
Joan Vinyoli
COB_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 3 06/02/14 10:09
www.editorialmediterrania.cat
Un mar d’històries 5
COB_UMH_JOAN VINYOLI_CAT_Begur.indd 4 13/02/14 06:37