castarlenas és ekke - coplefc · 2014-06-27 · guillermo duru, instructor de ˜tness a bord el...

Guillermo Duru, instructor de �tness a bord

El Baix Llobregat Juga Verd Play

UBOX, nova empresa de ‘cross�t’

El ‘horseball’ o bàsquet a cavall, un esport singular

Travessia,

de

Miq

uel P

lane

lls. P

rimer

acc

èssi

t del

XV

Conc

urs

Foto

grà�

c de

l CO

PLEF

C

Primavera - Estiu 2014 Any XIV

Núm. 29

Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya

www.coplefc.cat

ENTREVISTA A...

Josep Castarlenas és Ekke

TESIS DOCTORALS

Les tesis dels nous doctors 2013

MEDI NATURALLa responsabilitat social corporativa, nou paradigma de Ribals

INDESCAT, el clúster de l’esport

SUMARI

04 EDITORIAL La targeta de presentació actual

05 ENTREVISTA A... JOSEP CASTARLENAS, ànima de l’Ekke

08 TESI DOCTORAL Cinc nous doctors han rebut l’ajuda del COPLEFC

12 ACTIVITATS I NOTÍCIES El Concurs Fotogràfic fa 15 anys Consultes professionals i altres activitats i notícies

18 ALTES

22 A FONS INDESCAT, el clúster esportiu

26 GESTIÓ El fenomen ‘low cost’ en el fitness (2a part)

29 EDUCACIÓ L’educació física té molt de potencial educatiu Juga Verd Play

32 SALUT La salut laboral té beca Aixeca’t cada hora, tot són beneficis

34 ACTIVITATS AL MEDI NATURAL Serveis solidaris d’activitats a la natura

36 RECERCA Ser minimalista canvia la teva forma de córrer?

38 COL·LEGIATS PEL MÓN GUILLERMO DURU. A bord del creuer

40 RENDIMENT ESPORTIU ‘HORSEBALL’, un esport singular

43 BIBLIOGRAFIA

44 EMPRENEDORS UBOX, el ‘crossfit’ mataroní

46 ESPECIAL ACDE Francesc Reig, guardonat com a dirigent de l’any 2013

05

34

40

46

44

Consulta Docusport-La Revista en format digital a www.coplefc.cat

EDITORIAL

a rribem a les vostres mans amb un nou exem-plar de la revista col·legial. Finalment podem presentar l’esforç de recollida i mostra que cada número signifi ca. Perquè aquest és l’es-perit que anima aquesta publicació: exposar

com treballa el Col·legi al qual esteu adscrits, del qual formeu part. Però no solament ens quedem en un autoem-mirallament, perquè edició rere edició volem manifestar al conjunt de col·legiats, quines són algunes de les iniciatives o dels assoliments que companys vostres han iniciat, estan duent a terme o bé poden confessar que ja són èxits con-junts o personals. I, a més, intentar explicar algunes de les iniciatives que creiem rellevants que s’esdevenen al nostre voltant, perquè en alguna mesura (unes vegades més relle-vant i d’altres a més distància) també ens impliquen.En aquest sistema que formem vosaltres, el Col·legi i la resta del sector de l’activitat física i esportiva, cada nou número suposa un esforç de síntesi que deixa constància dels anhels i dels afanys de tots plegats. Una síntesi que actualment diu molt del col·lectiu, perquè diu qui som, ni més ni menys. Per tant, ara que podem considerar que tenim la publica-ció que volíem, podem manifestar alhora que sempre hi ha algú de vosaltres treballant en àmbits com l’educació, com la salut, com la gestió, com les activitats al medi natural, fent esport i rendiment, i també treballant en recerca. Aquest és a hores d’ara el nucli dur, el core (utilitzant l’expressió em-presarial) del nostre sistema. Això és el que ja som nosaltres. Aquí és fi ns on hem arribat, de moment. Sens dubte, tot i ser una professió jove, contemplar la realitat actual ens permet afi rmar que som una professió en creixement, que es desen-volupa vigorosa. El més simple record dels nostres jubilats ens ho pot confi rmar.

També ens permet dir, del nostre col·lectiu, que ja vivim el món sencer, la globalització. Amb experiències tant a Nova Zelan-da com al Carib, només per esmentar els dos darrers com-panys que ens han parlat de la seva experiència internacional.I és clar, amb la voluntat de coneixement també en l’ADN del col·lectiu, un coneixement d’excel·lència tal com supo-sen les tesis que any rere any sorgeixen dels rengles dels nostres companys i des de les nombroses facultats que te-nim avui dia.Uns companys entre els quals l’emprenedoria ha deixat de ser una paraula per convertir-se en un fet comú. Ens en par-la a l’entrevista Josep Castarlenas, amb un bagatge extens, però també ens arriba avui des del Maresme, com en altres casos ens han arribat experiències d’altres punts del país.Permeteu que acabi referint-me a l’Especial que incloem en aquest número, dedicat a l’Associació Catalana de Di-rigents Esportius. No solament l’hem volgut presentar per-què el president del COPLEFC n’hagi estat guardonat, sinó per comprendre la polièdrica, important i valuosa expres-sió que comporta el fenomen de l’esport i l’activitat física. I com deia, amb nosaltres, el COPLEFC, formant-ne part protagonista, també.

La targeta de presentació actual

Edita: COL·LEGI DE LLICENCIATS EN EDUCACIÓ FÍSICA I CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I DE L’ESPORT DE CATALUNYA. Provença, 500-502, entl. porta 4 / 08025 Barcelona / Tel.: 934 555 607 / Fax: 934 369 113 / http://www.coplefc.com / a/e: [email protected] / President del COPLEFC: Francesc Reig / Junta de Govern: Josep M. Cambra, M. Carmen Ercilla, Joan Galí, Bernat Gaya, Agustí Larumbe, Anna Puig, Pere Manuel, Santi Siquier, Jordi Ticó, Xavier Torrebadella / Gerent: Alèxia Pérez / Assessoria Ju-rídica: Jordi Culleré

DOCUSPORT-LA REVISTADirecció: Francesc Reig i Francesc X. Navarro / Consell de Redacció: Bernat Gaya, Alèxia Pérez, Francesc Reig i Jordi Ticó / Col·laboradors en aquest número: Albert Batalla, David Berrocal, Josep Castarlenas, Marià Clavell, Consell Esportiu del Baix

Llobregat, Grup de Recerca en Ciències de l’Esport de l’INEFC Barcelona, Guillermo Duru, Francesc Escolà, Xavier Esteve, Bernat Gaya, Marc Guilera, Eduard Inglés, Pablo López, Sergio Marina, Javie Peña, Alèxia Pérez, Joan Porcar, Miquel Planells, Francesc Reig, Daniel Ríos, Ivan Rosa, Josep Sánchez Malagón i Pere Sust. / Disseny: Criteri de Comunicació, S.L. (www.criteri.cat) / Fotomecànica i impressió: CEVAGRAF. S.C.C.L. (https://imprentaonline.cevagraf.coop) / ISNN: 1697-6983 / D.L.: B-5674-91

Docusport-La Revista és una publicació plural i respecta la llibertat d’expressió dels col·laboradors. L’opinió del COPLEFC queda refl ectida en l’editorial. Les opinions dels autors no han de ser compartides necessàriament pel COPLEFC

Foto de portada: Travessia, de Miquel Planells

Francesc ReigPresident

4 DOCUSPORT • La Revista / Primavera-Estiu 2014

Primavera-Estiu 2014 / DOCUSPORT • La Revista 5

Una veritable història d’emprenedo-ria. Tota una història d’èxit. En aques-ta entrevista ens hem acostat al nos-tre company Josep Castarlenas, que ha convertit l’Ekke en tot un referent de compromís amb la ciutat de Llei-da per cuidar els seus habitants. Sens dubte, Josep Castarlenas és ekke, o si-gui, “jo mateix” en la llengua afrikaans. Un bon lema, un bon repte.

Josep Castarlenas, ànima de l’Ekke

ENTREVISTA A...

FXN.– Quin era el teu somni quan escrivies l’any 1994 a la nostra revista col·legial, ales-hores Full Informatiu, sobre gestió?JC.– Aleshores estava molt posat en el tema de la docència i la recerca a l’INEFC-Lleida. També en el judo i les seves aplicacions en el camp educa-tiu. No obstant això, també estava veient paral·le-lament que el món del fitness anava augmentant i que em despertava un interès important.

FXN.– Amb unes breus pinzellades, pots di-buixar-nos la teva trajectòria professional?JC.– De molt jovenet vaig començar fent classes de judo per clubs, escoles... En acabar la carrera vaig fer oposicions a professor d’institut i vaig gua-nyar-les, però al cap de molt poc temps va sortir la plaça de professor titular de judo a l’INEFC i vaig decidir que em volia dedicar a aquesta feina. El 1994 vaig obrir el Gimnàs Lleida i compaginava les classes a l’INEFC amb la direcció i gerència del Gimnàs. L’any 2004 vaig guanyar un concurs de l’Ajuntament de Lleida per a la construcció i explo-tació d’un centre de fitness i d’aquí va sortir el pro-jecte Ekke, del qual sóc el director i en comparteixo la propietat amb una empresa constructora. Des d’aquell moment vaig deixar la plaça de professor de l’INEFC, perquè era incompatible un càrrec de tanta responsabilitat en el món de l’empresa priva-da amb l’exigència que demana l’activitat diària de les classes a nivell universitari.

FXN.– Com has construït aquest “edifici”? Acompanyat? Dedicació? Renúncies?JC.– Per fer front a la inversió vaig haver de re-nunciar al 50% de les accions del Gimnàs Llei-da, d’aquesta manera em va entrar un soci amb més múscul financer i un coneixement molt im-portant del món de les obres. I sobre la principal renúncia: a disposar de temps per a un mateix i per a la família.

La nostra filosofia és tractar els empleats com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres

Francesc X. Navarro i Alèxia Pérez


FXN.– A hores d’ara com et sents: com un em-prenedor, com un empresari? JC.– Jo em sento més emprenedor que no pas empresari, si entenem l’emprenedor com aquell a qui agrada engegar projectes diferents; ara bé, no es pot ser emprenedor si no es té un cap com a empresari, si entenem l’empresari com el que gestiona els projectes que engega. Ara, si he de triar, em veig més emprenedor.

FXN.– Un projecte, per exemple el teu, quan-tes potes necessita?JC.– La idea de negoci; és fonamental saber què es vol fer, quina filosofia i quins valors es volen aportar en el projecte a la societat; sense això no hi ha res. Després, diners i finançament per po-der iniciar el projecte. A més, gestió i més gestió per poder-lo fer viable econòmicament. I coneixe-ment específic del sector, que vol dir viatjar molt i

estar molt al dia de tot. Igualment, molta cura de les relacions humanes, tant amb els clients com amb els treballadors; som un negoci que crec que està fonamentat en la qualitat de les relacions humanes, i si no hi ha bon ambient, els clients ho noten i fugen.

FXN.– Quina creus que serà l’evolució del sector?JC.– El nostre sector és imprevisible, no obstant això, el que sí que es va veient és que cada dia hi ha més gent interessada en la pràctica esportiva, que la gent és més exigent amb els professio-nals, perquè la informació és molt assequible i tothom en sap molt d’allò que li agrada. Actualment hi ha la tendència dels low cost, que al meu entendre són una molt mala propaganda per als professionals, perquè bàsicament basen la seva filosofia a pagar poc i malament els pro-fessionals que tenen treballant, i si els paguen bé la ràtio entre professionals i nombre d’abo-nats és baixíssima.

FXN.– Un consell per a emprenedors...JC.– Que s’armin de valor i que no s’enfonsin quan surtin entrebancs. Al nostre país, ser emprenedor és francament complex, hi ha molts entrebancs, molta burocràcia, molta dificultat per accedir al finançament... No obstant això, si el projecte que s’emprèn surt del cor, és quelcom desitjat, tots els entrebancs es superen sols, perquè l’estima pel projecte et fa tenir constantment una actitud posi-tiva davant les dificultats.

FXN.– Què és l’èxit?JC.– L’èxit és una cosa molt efímera, jo crec que entre l’esport i l’empresa hi ha molt paral·lelisme, en aquest sentit. Un dia pots pensar que has tin-gut èxit, però l’endemà tornes a tenir de lluitar per aconseguir-lo, si no, l’èxit es converteix en fracàs. L’èxit crec que és com una actitud de llui-ta constant dia rere dia, mes rere mes i any rere any. Per tant, crec que l’èxit seria la constància en el treball ben fet.

ENTREVISTA A...

JOSEP CASTARLENAS LLORENS

– Targeta de presentació: Col·legiat 5332

- Sóc Llicenciat en EF

- He impartit classes a instituts i a l’INEFC de Lleida

- Actualment vaig a córrer tres dies per setmana, i faig una mica de peses

Tot un repte... M’agradaria molt expandir la marca Ekke, aprofitar el know how que tenim i sobretot l’equip humà per poder fer nous Ekkes per Catalunya


FXN.– Què creus que significa a hores d’ara l’Ekke a l’àmbit de Lleida?JC.– Crec que ens hem convertit en una marca amable i estimada, amb una història de vint anys de compromís amb la ciutat, amb la seva gent, oferint-los unes instal·lacions i un personal de molt alt nivell, amb les ONG fent-hi actes benè-fics i amb l’esport a través de patrocinis, i orga-nització d’esdeveniments importants, com ara la mitja marató.

FXN.– Teniu competidor?JC.– Al lliure mercat sempre hi ha competidors, el que passa és que el nostre producte a hores d’ara és molt diferent de la resta: per instal·laci-ons, hores de classes de dirigides, horari d’ober-tura, spa, etc. »

FXN.– Explica’ns amb una mica de detall això de l’Ekke i la llengua blanca de Sud-àfrica... Per què, aquest nom?JC.– El nom d’Ekke sorgeix d’un treball llarg entre un conjunt d’experts en màrqueting, disseny i fit-ness. Ekke significa “un mateix” en afrikaans. La idea és que sigui un lloc per a venir a cuidar-se cadascú a si mateix. I la filosofia que transmetem és que cuidar-se és una “obligació” vers un ma-teix i els més propers, perquè si un no es cuida a si mateix els altres el tindran de cuidar.

FXN.– Jo començo el diccionari Ekke: instal-lacions, fitness, wellness, comunitat... Amb quines paraules el continues…JC.– El nostre eslògan és: “Un lloc per sortir com nou”.

FXN.– Quina és la filosofia que us inspira? JC.– La filosofia és cuidar la gent, cuidar al mà-xim els detalls, innovar constantment, sorprendre i, sobretot, estar presents en tot moment a la ins-tal·lació. Un altre aspecte important de la nostra filosofia és tractar els empleats com ens agrada-ria que ens tractessin a nosaltres. Fer que els qui treballen aquí se sentin protagonistes de la seva feina i s’impliquin al màxim en tos els projectes que engeguem.

FXN.– Pots revelar algunes dades de la mag-nitud de l’èxit? (metres quadrats, associ-ats, volum de facturació aproximat, nombre d’equips, nombre d’equip humà…)JC.– Les dades són aquestes: 7.000 metres qua-drats, 6.800 abonats, 4,2 milions d’euros de fac-turació i 60 empleats.

Cuidar-se és una “obligació” vers un mateix i els més propers, perquè si un no es cuida a si mateix els altres el tindran de cuidar

- Judo o fitness?- Judo.- Una data...- El 2 de gener de 1996 va néixer el meu primer fill i vaig començar la vida de pare, la responsabilitat més gran que tinc!- Un lloc...- Lleida; és la ciutat que ha permès fer realitat els meus somnis.- L’hora del dia preferida...- Les 8 del matí, quan desperto els meus fills.- Un llibre... - Les 7 lleis espirituals de l’èxit, de Derpack Chopara.

Ras i curt

+ info: http://www. ekke.cat


El Col·legi ha donat suport un any més, en el marc de la cinquena edició de la convocatòria que va fi nalitzar el 15 de gener d’enguany, a cinc noves tesis doctorals defensa-des durant el 2013. Amb aquesta aportació, el COPLEFC vol contribuir a la tasca investigadora en el nostre àmbit i més concretament a sufragar les despeses i taxes admi-nistratives associades amb la fi nalització de la tesi docto-ral i amb el tràmit d’obtenció del títol de doctor o doctora.

Cinc nous doctors han rebut l’ajuda del COPLEFC

TESI DOCTORAL

EDUARD INGLÉS YUBA, col·legiat 13224Directors: Dra. Núria Puig Barata, Dr. Klaus HeinemannLloc i data de lectura: Universitat de Barcelona. INEFC-Centre de Barcelona, novembre de 2013

Aquesta tesi se centra en l’anàlisi de les estratègies de gestió de l’esport utilit-zades en les àrees naturals protegides. L’objectiu principal és identifi car les es-tratègies de gestió dels esports que uti-litzen els actors involucrats. Així, intenta analitzar les característiques òptimes del tipus de governança establerta i els fac-tors crucials per aconseguir el màxim grau de sostenibilitat del desenvolupa-ment de les àrees seleccionades. Per això, s’analitzen les experiències d’estra-tègies utilitzades en situacions de con-

fl icte en 4 espais naturals catalans reals per mitjà de l’estudi de la rellevància dels actors involucrats, les relacions que s’estableixen entre ells i el processos de col·laboració generats.Els resultats han demostrat que les ca-racterístiques del context, l’equilibri en la notorietat de les parts involucrades amb interessos en confl icte i l’existència d’un alt grau de connexió i col·labora-ció entre aquestes, determinen l’esta-bliment d’una determinada manera de governança. Per tant, aquests factors són crucials per a l’assoliment d’un ma-jor o menor grau de sostenibilitat en el desenvolupament del territori. En tots els casos, a més, hem observat que les

estratègies específi ques utilitzades pels grups d’interès han condicionat consi-derablement aquesta fi ta.El resultat fi nal d’aquesta investigació és la defi nició d’un conjunt de directrius es-tratègiques per a una gestió esportiva òptima dels espais naturals per tal d’acon-seguir el més alt nivell de sostenibilitat del seu desenvolupament, de manera que es pugui aplicar a un gran nombre d’àrees naturals en situacions similars.

Per contactar amb l’autor: [email protected] llegir la tesi sencera: properament al portal TDX (tesis doctorals en xarxa)

Management strategies for the sus-tainable development of sport practice in the natural environment: a case study on governance and stakeholders

© Jo

rdi E

stru

ch

L’avaluació en l’àrea d’Educació Física ha estat i continua sent font de contro-vèrsia entre el professorat d’Educació Física. La reproducció de models fi -sicoesportius en les classes d’Educa-ció Física orientats al rendiment físic ha comportat la necessitat de valorar la performance de la manera més objec-tiva possible. Així, s’han desenvolupat al llarg dels anys múltiples instruments d’avaluació que garanteixin l’objectivi-tat de les accions aconseguides, el test de condició física, les bateries estan-darditzades, les proves esportives, etc. L’avaluació, en aquests casos, suposa una forta càrrega de poder del profes-sorat respecte de l’alumnat, que es con-verteix moltes vegades en un acte pura-ment qualifi cador i allunyat d’un procés formatiu en si mateix.Aquest estudi pren com a marc de refe-rència l’autoavaluació, un model d’ava-luació alineat amb els principis eticode-mocràtics de l’escola actual i que per-met desenvolupar una infi nitat de valors pedagògics com són la responsabilitat, la capacitat d’autoregulació, la capaci-tat crítica, la motivació vers l’aprenentat-ge i l’autonomia de l’alumnat entre les múltiples aportacions educatives que pot ofe-rir l’autoavaluació.La fi nalitat d’aquest estudi és identifi car tots aquells aspectes que condicionen l’ús de l’autoavaluació per part del pro-fessorat d’Educació Física en l’etapa d’educació primària.

El disseny de la recerca s’emmarca en una metodologia qualitativa i com-bina tècniques de recollida d’informa-ció de tipus quantitatiu i qualitatiu, com són l’enquesta i l’entrevista. Un total de 55 mestres d’Educació Física de diferents escoles de la ciutat Barcelo-na són la mostra representativa per a aquest estudi.Els resultats obtinguts posen de mani-fest, d’una banda, l’escassa presència que té l’autoavaluació en l’etapa de pri-mària, i, d’altra banda, el reconeixement

explícit per part del professorat d’Edu-cació Física del gran valor pedagògic que ofereix l’autoavaluació.A la llum dels resultats obtinguts, queda clar el llarg camí que encara queda per recórrer per aconseguir un tractament normalitzat de l’autoavaluació en l’àrea de Educació Física.

Per contactar amb l’autor: [email protected] llegir la tesi sencera: http://hdl.handle.net/2445/48863

SERGIO MARINA ÁLVARO, col·legiat 11218Director: Dra. Marta Capllonch Lloc i data de lectura: Universitat de Barcelona. Facultat de Formació del Professorat, desembre de 2013

La autoevaluación del alumnado de primaria en el área de Educación Física

Aquestes tesis doctorals han rebut una ajuda econòmica del COPLEFC

© Jo

rdi E

stru

ch


TESI DOCTORAL

A la Unió Europea, la inactivitat física es considera la quarta causa indirecta de mort, després del tabac, la hipertensió arterial i l’obesitat, que, d’altra banda, són factors de risc estretament relacio-nats amb la inactivitat física. La Comissió Europea ha mostrat un gran interès pel desenvolupament d’accions que incre-mentin les polítiques i estratègies que motivin i facilitin la pràctica de l’esport i de l’exercici físic, però que alhora pro-tegeixin dels riscos que en comporta la pràctica. Així, el 2006 l’activitat física va ser inclosa en l’agenda de la Conferèn-cia Ministerial de la Regió Europea de l’Organització Mundial de la Salut.L’objectiu principal d’aquesta tesi docto-ral ha estat analitzar el nivell d’activitat física i els factors que prevenen de la inactivitat els habitants de països de la Unió Europea i fer un estudi epidemiolò-gic de les lesions esportives en alguns d’aquests països. S’ha avaluat l’exercici físic, l’esport i, en general, l’activitat físi-ca socialment (temps dedicat a l’activitat física), psíquicament o emocionalment (motivacions per fer exercici i esport) i físicament (tipus d’esport, país, edat i lo-calització de les lesions).A més a més, aquesta tesi doctoral ha utilitzat tècniques estadístiques multivari-ants de gran utilitat en epidemiologia i en canvi ben poc utilitzades, fet que podria contribuir a augmentar-ne la popularitza-ció i, consegüentment, l’ús.

A partir d’aquests objectius i metodolo-gia: primerament s’han obtingut uns grà-fi cs (utilitzant les tècniques clàssiques de Multidimensional Scaling) que ens han permès analitzar l’activitat física en els ciutadans europeus. La representació gràfi ca es va completar amb mètodes de taxonomia numèrica per ajudar a defi nir la interrelació entre els 30 països europeus estudiats. Els grups de països que es van obtenir d’aquesta classifi cació es van ca-racteritzar pels nivells de l’activitat física moderada (caminant i activitat física) que practicaven els habitants.La magnitud dels nivells va ser: els més baixos d’activitat (no caminen o no prac-tiquen activitat física cap dia de la setma-na), els nivells més alts d’activitat (prac-tiquen els set dies de la setmana) i els nivells intermedis d’activitat (practica al-gun dia de la setmana, però no tots). Les dades utilitzades van ser publicades per l’European Commission’s Special Euroba-rometer i són de lliure disposició.La pràctica de l’esport és una forma molt important de promoure la salut i els bons hàbits, però també implica risc de lesi-ons. En aquest treball vam utilitzar tèc-niques d’anàlisi multivariant, en concret l’anàlisi factorial de correspondències, per relacionar l’edat, el tipus de lesió, la localit-zació de la lesió en els esports més popu-lars (futbol, basquetbol, voleibol i gimnàs-tica) en cinc països de la Unió Europea on es practiquen.El treball es completa amb un estudi so-bre les motivacions per fer exercici físic i esport. Les motivacions analitzades són: millorar la salut, millorar la forma física,

relax, diversió, millorar l’aparença física, millorar les aptituds físiques, controlar el pes, fer amistats, contrarestar els efectes de l’edat, millorar l’autoestima, desenvolu-par noves aptituds per l’esperit de compe-titivitat, adquirir noves aptituds, integrar-se millor en la societat i relacionar-se amb persones d’altres cultures. A partir de la freqüència de persones pertanyents als països que tenen aques-tes motivacions per practicar exercici o esport, s’ha investigat quines són les di-rectament infl uents en la realització de pràctiques esportives o exercici físic. El mètode de regressió logística binària s’ha utilitzat per identifi car aquests fac-tors i predir la probabilitat que la propor-ció de persones d’un país que afi rmen que mai no practiquen esport o l’activi-tat física hi és menor que la mitjana de la Unió Europea. Aquests factors són: la diversió i controlar el pes. Les dades uti-litzades estan disponibles i són d’accés lliure al web de la Commission’s Special Eurobarometer.L’aspecte de les motivacions per fer exercici físic o esport als països de la Unió Europea es complementa amb una representació gràfi ca a partir de la realit-zació d’una anàlisi de Components Prin-cipals dels països i amb una classifi cació d’aquests utilitzant els resultats de l’anàlisi de components principals i d’una taxono-mia numèrica.

Per contactar amb l’autor:[email protected] llegir la tesi sencera: http://www.tdx.cat/handle/10803/119549

DANIEL RÍOS AZUARA, col·legiat 12282Directors: Dr. Martín Ríos, Dr. Domingo PérezLloc i data de lectura: Universitat de Múrcia. Departamento de Ciencias Sociosanitarias, juliol de 2013

Epidemiología de la actividad física en la Unión Europea: niveles de actividad, lesiones deportivas y motivaciones

© Jo

rdi E

stru

ch

Per una banda, les característiques prò-pies de l’equipament, com són les con-dicions ambientals determinades o els paràmetres fi sicoquímics concrets de l’aigua dels vasos, i per un altre costat les característiques implícites en el mateix

ús, com el fet de saber nedar o les circu-lacions amb els peus nus, fan que les pis-cines cobertes i climatitzades siguin les instal·lacions esportives més complexes de gestionar des del punt de vista de la seguretat i la higiene.Els darrers anys les diverses administra-cions han generat una sèrie de normati-ves per legislar els aspectes relacionats amb l’ús de les instal·lacions esportives. Des de normes genèriques per a tots els edifi cis fi ns a normes específi ques per a les piscines. Aquesta legislació posa a l’abast dels gestors prou eines per garantir la seguretat i la higiene dels usuaris, que en el cas concret de Cata-

lunya supera el milió d’usos setmanals.L’objectiu d’aquest estudi ha estat com-provar quin és el grau de compliment de la normativa vigent a les piscines cober-tes i climatitzades de Catalunya, mitjan-çant una entrevista al cap/responsable de manteniment de les instal·lacions. La diversitat de les piscines ha determinat una mostra estratifi cada i per quotes per tal de garantir la representativitat de to-tes les tipologies.

Per contactar amb l’autor:[email protected] llegir la tesi sencera: www.tdx.cat/handle/10803/110931

L’objectiu fi nal d’aquesta tesi és identifi -car aspectes crítics de la utilització del servei en el voleibol i voleibol de platja d’alt nivell. Per aconseguir-ho s’han dut a terme quatre estudis, emmarcats din-tre de l’anàlisi del rendiment esportiu. Els resultats de les nostres investigaci-ons mostren que el servei és una habi-litat tècnica important en les disciplines diverses del voleibol, però no pot expli-

car per si mateixa el resultat d’un par-tit. No obstant això, sembla un element clau en la prevenció d’atacs contraris efi caços i el seu resultat està clarament infl uenciat per les habilitats executades en salt. Una execució exitosa del servei és una qüestió complexa, i s’hi involu-cren un component físic, tècnic, estra-tègic i tàctic. Una correcta utilització d’aquesta habili-tat tècnica és fonamental per desequili-brar el resultat d’un partit. Ara bé, altres aspectes han estat identifi cats també com a rellevants per tenir èxit en un par-tit de voleibol o voleibol de platja.

Per contactar amb l’autor:[email protected] llegir la tesi sencera:www.tdx.cat/handle/10803/128269

FRANCESC ESCOLÀ SOLÀ, col·legiat 10298Director: Dr. Carlos E. Faleroni TruccoLloc i data de lectura: INEFC-Lleida, febrer de 2013

JAVIER PEÑA LÓPEZ, col·legiat 9840Directors: Bernat Buscà Safont-Tria, Antoni Tort i Bardolet (tutor).Lloc i data: Universitat de Vic, setembre de 2013

Seguretat i higiene per a les persones usuàries de les piscines cobertes i climatitzades d’ús públic de Catalunya

Analysis of the service as a performance factor in high-level volleyball and beach volleyball

Aquestes tesis doctorals han rebut una ajuda econòmica del COPLEFC

© Jo

rdi E

stru

ch

© Jo

rdi E

stru

ch

ACTIVITATS I NOTÍCIES


Un any més, i ja suma tres lustres, pels volts de Nadal el jurat del Concurs Fo-togràfi c del COPLEFC va atorgar els premis a les fotografi es que va con-siderar més adients amb la idea que va fer néixer el certamen. Podem afi r-mar, per tant, que es tracta d’una cita consolidada en la captació d’imatges esportives i d’activitat física en gene-ral. Com ho confi rma la participació de molts dels nostres companys col·legi-ats, però també d’altres persones inte-ressades en la nostra temàtica. Con-cretament, enguany van ser 57 autors, 25 col·legiats i 32 no col·legiats, que van fer-nos arribar 149 imatges. Sens dubte, tota una bona exposició.I després de la deliberació, el jurat va emetre el veredicte següent: -Fotografi a guanyadora: Travessia, de Miquel Planells, premiada amb 450 euros. (1)-Primer accèssit: Hong Kong Climb, de Jordi Varela, premiada amb 150 euros. (2)-Segon accèssit: Temps per a mi, de Joan López, premiada amb 150 euros.(3)

El nostre Concurs Fotogràfi c ja ha assolit la quinzena edició. En els números d’enguany anirem publicant en portada, com ja és habitual, les fotografi es premiades.

El Concurs Fotogràfi c fa 15 anys

La fotografi a titulada Travessia, juntament amb altres, va ser presa per dotar, en un futur, d’informació fotogràfi ca el portal <turismeiesport.cat>.Aquesta foto va ser realitzada al llac de Banyoles, on cada any, a mitjans de setembre, se celebra la competició anomenada Travessia de l’Estany. Consisteix a creuar nedant el llac per la part de més longitud: 2.115 m. L’any 2013 es va dur a terme la 70a edició de la prova.La Travessia consta de diverses

modalitats: menors, dones i homes; cada una es neda per separat. Concretament, aquesta fotografi a refl ecteix la sortida de la modalitat femenina.El signifi cat que em transmet la fotografi a és el d’una imatge d’espectacularitat, ja que la sortida amb centenars de nedadors: homes, dones o nens, llançant-se a l’aigua és un dels moments més vistosos. A la vegada, aquesta foto representa l’esperit festiu, la calidesa humana..., però també, l’esforç, la lluita i la dedicació de cadascun dels participants. I a més a més, independentment de tot això, la fotografi a té una gran càrrega

emocional per a tots els banyolins, ja que l’aigua i l’estany formen part de les nostres vides. En aquesta prova, participants de totes les edats i llocs de Catalunya celebren i gaudeixen, més que no competeixen, de la nostra gran festa de l’aigua.

Miquel PlanellsGuanyador del Concurs Fotogràfi c.

OPINIÓ.EL PERQUÈ DE LA FOTO: TRAVESSIA

1

2 3


??Quina és la normativa que s’ha d’aplicar a un campus esportiu d’estiu? Quines són les titulacions que es requereixen?

Des de l’1 de gener de 2009 són exigi-bles les titulacions ofi cials establertes a la Llei 3/2008, de 23 d’abril, de l’exer-cici de les professions de l’esport. D’acord amb aquesta Llei, segons l’apar-tat primer de la disposició derogatòria, resten derogades totes les normes de rang igual o superior que s’oposin a les disposicions d’aquesta llei. Per això, no serà d’aplicació en els casals/campus es-portius les exigències del Decret 137/2003 de regulació d’activitats en el lleure en les quals participen menors de 18 anys, per-què entren en contradicció amb el que estableix la Llei 3/2008.A més a més, si l’entitat organitzadora és una entitat registrada en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya (club, associació, federa-ció esportiva), aquesta està expressa-ment exclosa del Decret 137/2003, pel seu article 2.3.

Què s’entén com a casal/cam-pus esportiu?L’article 1.6 de la Llei 3/2008 defi neix el concepte esport com: “A l’efecte

Consultes professionals

d’aquesta llei, el terme esport com-prèn totes les manifestacions físiques i esportives que estableix la Llei de l’esport, i no es limita a les modalitats, les disciplines o les especialitats reco-negudes ofi cialment. En virtut d’això, el terme esport inclou totes les activi-tats físiques i esportives exercides en l’esport federat, l’esport escolar, l’es-port universitari o en tota estructura o organització que promogui, organitzi o difongui aquest tipus d’activitats, amb independència de la fi nalitat a què l’ac-tivitat estigui destinada, ja sigui de com-petició, iniciació, aprenentatge, tecnifi -cació, salut, turisme, recreació, lleure o amb fi nalitats anàlogues”.

Quina titulació han de tenir els monitors i directors de casals/campus esportius?Respecte de la titulació dels monitors o directors esportius de les colònies o casals que comportin alguns tipus d’activitats esportives, és d’aplicació l’esmentada Llei 3/2008, articles 4 i 6.Els monitors i directors d’aquests cam-

Quines assegurances haig de tenir en compte per organitzar qualsevol activitat física o esportiva?

És obligatori cobrir l’RC dels treballadors?

La llicència esportiva: federativa, escolar o activitat física.

És obligatori fer un reconeixement previ a l’esportista o practicant?

Dubtes freqüents sobre els autònoms: puc facturar sense estar donat d’alta d’autònoms?

Quines mesures d’autoprotecció he de tenir en compte a l’hora d’organitzar esdeveniments esportius?

Què em cobreix l’RC del Col·legi?

Aquestes i altres preguntes, a l’apartat de consultes professionals del web del COPLEFC

Consultes relacionades

pus esportius, a més de complir els requisits de formació i qualifi cació que determina aquesta Llei, hauran d’estar registrats en el Registre de les professions de l’esport (Escola Catalana de l’Esport) o col·legiats al COPLEFC (només els llicenciats i gra-duats en EF/CAFiE).D’altra banda, pel que fa a l’organit-zació tècnica que aquestes activitats esportives comporten, i fi ns que no en surti una normativa específi ca, queda-ran a criteri del professional responsa-ble de l’activitat, que evidentment ha de vetllar perquè siguin adequades i segures a les edats i característiques dels seus participants.

Finalment, us recomanem que si vo-leu organitzar un casal/campus es-portiu, feu arribar la vostra consulta als serveis jurídics del Consell Català de l’Esport [email protected] per tal d’obtenir una resposta formal de l’Administració competent en aquesta matèria.



El format que la nova Llei de col·legis professionals donarà als col·lectius professionals ens ha fet anticipar una demanda latent des de la creació del Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya, ara ja fa més de trenta anys.Conscients que des del moment de la creació del nostre col·lectiu ja quedaven agrupats “professors no llicenciats” i “llicenciats” en un mateixa i única marca comuna (COPLEFC), el Col·legi ha impulsat una fórmula que permet donar continuïtat a aquests orígens i al mateix temps resoldre la necessitat d’agrupar tots els professionals de l’esport “no llicenciats” mitjançant la nova figura de l’associat al Col·legi.Amb aquesta estratègia, el COPLEFC pot garantir que s’adapta perfectament a la legislació futura, tot passant a ser un col·lectiu de professionals, però sense perdre la identitat bàsica, la de ser un col·lectiu enfocat a la defensa dels drets dels llicenciats en Educació Física i graduats en CAFiE. I alhora aprofitem la nostra infraestructura per donar cobertura a un conjunt de professionals de l’esport “no llicenciats” que desitgen rebre alguns dels serveis de què ja gaudeixen els llicenciats col·legiats, com per exemple, l’assegurança de responsabilitat civil, entre d’altres.

D’aquesta manera, de retruc, ens convertim en un col·lectiu més potent socialment, amb més capacitat de servei al col·lectiu professional i, en resum, amb molta més força per liderar el sector de l’activitat física i l’esport d’una manera eficient.Amb tot, malgrat que la modificació dels nostres estatuts s’hagi produït recentment, cal recordar que el COPLEFC ja fa uns quants anys que està treballant en aquesta direcció, tal com s’ha anat informant en les successives assemblees dels anys 2010, 2011 i 2012, i que sempre ha comptat amb l’aprovació pertinent, situació que dóna seguretat als membres de la Junta que aquesta és la bona direcció que desitgen els components del nostre col·lectiu.Per això vull manifestar, com a resum, que ens considerem satisfets amb la feina feta i engrescats a continuar treballant d’ara endavant en aquesta nova etapa, que estem ben segurs que aportarà nous horitzons i beneficis per al nostre col·lectiu i la societat en general.

Bernat Gaya,col·legiat (5824) i secretari del COPLEFC

Nous estatutsA partir del dia 2 de gener d’en-guany, el COPLEFC es regeix per uns nous estatuts, com a culmina-ció del procés d’adaptació endegat conjuntament amb el Departament de Justícia, òrgan públic encarregat

de donar validesa al nostre text legal, al qual fi nalment ha donat el vistiplau defi nitiu.A grans trets, els nous estatuts inclo-uen una actualització d’una sèrie de dades, com ara la referent al canvi

de seu, entre d’altres de caràcter me-nor, juntament amb la incorporació de la fi gura de l’associat al Col·legi, que constitueix la gran novetat dels estatuts en vigor a partir de la data esmentada.

OPINIÓ. ADAPTANT-NOS AL FUTUR

Els dies 11 i 12 d’abril passat es va dur a terme a la Llotja de Lleida la cinquena edició del simposi RADSport Business, que ja es pot considerar plenament consolidat. Organitzat per la consulto-ria esportiva Valgo i Deporte i Ocio, el lema d’enguany era “Nous reptes en la gestió esportiva”. Per debatre sobre la temàtica, seguida per prop de 400 inscrits, entre els po-nents fi guraven noms tan coneguts com Josef Ajram, Xesco Espar, Núria Puig o Vi-cente Gambau, entre altres especialistes provinents de Lleida mateix, però també d’universitats i empreses de la resta de l’Estat. Des del COPLEFC, que també va sumar-se a l’esdeveniment, Alèxia Pérez va assistir-hi en representació de Fran-cesc Reig, tal com es pot veure en la foto corresponent a l’acte d’obertura.+ info: http://www.sportsymposium.es/

RADSport Business a Lleida

D’esquerra a dreta: Alèxia Pérez (COPLEFC), Agustí Boixeda (INEFC), Txema Alonso (regidor d’Esports de la Paeria), Ivan Tibau (secretari general de l’Esport), Miquel Padilla (vicepresident de la Diputació de Lleida), Hortensia Vigil (FNEID) i Vicente Javaloyes (vicepresident de l’ACGEP)


L’Associació Intercol·legial de Col·le-gis Professionals de Catalunya, que de manera simplifi cada coneixem com la Intercol·legial, i de la qual forma part el COPLEFC, ha creat la primera borsa de treball compartida: www.borsadetreball.cat. El seu primer objectiu, com no po-dia ser altrament, és potenciar l’ocupa-ció a Catalunya. Però també ordenar i endegar, canalitzar, totes les necessitats laborals dels nombrosos sectors profes-sionals que aplega com a membres de la Intercol·legial. I així mateix garantir uns estàndards de qualitat en les relacions laborals, que vénen donats per l’obser-vança deontològica que tots els col·legis professionals representen.L’acte de presentació es va fer a la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona el dia 20 de gener d’enguany, amb una nombrosa assistència de membres de tots els col·legis professionals que inte-gren la Intercol·legial. En el parlament del president de la Intercol·legial i degà de l’ICAB, Oriol Rusca, va manifestar que “la posada en marxa d’aquesta eina suposa un gran pas perquè els profes-sionals d’àmbits molt diversos tenen al seu abast, a partir d’avui, més oportu-nitats de prosperar laboralment, ja que el web va dirigit tant als que busquen la seva primera feina com a les perso-nes que busquen noves oportunitats”. A més, va recordar que “està previst que en els propers mesos augmenti el nom-bre d’ofertes laborals, ja que des de la Intercol·legial treballarem per aconse-guir el suport de les principals instituci-ons catalanes i que borsadetreball.cat esdevingui el portal de referència d’ocu-pació qualitativa a Catalunya”.Només resta afegir que la materialit-zació del projecte és obra del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tar-ragona, que ha posat a punt tota l’ope-rativa del portal.

BTI, la Borsa de Treball Intercol·legial

El web integra actualment més de 3.000 ofertes de feina de tots els sectors professionals i disposa d’una base de dades de més de 94.000 professionals col·legiats i qualifi cats de 100 col·legis professionals de tots els àmbits (jurídic, econòmic i empresarial; social, ensenyament i humanitats; enginyeria; arquitectura i arquitectura tècnica; salut i ciències de la informació i comunicació). A més, els candidats podran cercar des del mateix portal ofertes en les

borses dels diversos col·legis, mentre que les empreses hi podran trobar candidats qualifi cats i amb l’aval de pertànyer a un col·legi professional.

LA VALORACIÓ DEL COPLEFCPel que fa al COPLEFC, tal com va ma-nifestar Alèxia Pérez (La Vanguardia, “Diners”, 9/2/2014), la BTI suposa tota una revolució en el servei de col·loca-ció que s’oferia. “Fins ara teníem una borsa de treball manual i arcaica, i amb la Borsa de Treball Intercol·legial hem passat a un sistema totalment in-formatitzat”. Ben bé es pot afi rmar que es posa a disposició del col·legiat una eina del segle XXI.

D’esquerra a dreta: Santiago Crivillé, degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona (CETIT); Joan Aregio, secretari general d’Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat; Oriol Rusca, president de la Intercol·legial i degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, i Xavier Socias, secretari tècnic del CETIT

PORTAL ATRACTIU



La formació, al servei del col·legiatGenerCÀPSULA FORMATIVA24 de gener COPLEFC-ADECAFConferència: Crear una marca diferencia-dora és la clauLloc: Campus La Salle Bonanova, Universi-tat Ramon Llull

Febrer14 de febrer Curs: Periné y ejercicio físicoLloc: INEFC-Barcelona

21 i 22 de febrer Mètode Hipopressiu M. Caufriez Curs: Fundamentals (2a edició)Lloc: INEFC-Barcelona

CÀPSULA FORMATIVA28 de febrerWillPower & graceSessió informativa: The willPower MethodLloc: INEFC-Barcelona

Març 21 i 22 de març Mètode Hipopressiu M. CaufriezCurs: Advanced. Lloc: INEFC-Barcelona

29 de marçFed. Catalana de Natació-Edició especial COPLEFC Curs: Activitat aquàtica per a nadons. Metodologies de desenvolupament ma-duratiu Lloc: Club Natació Atlètic-Barceloneta. Curs bonificable per la Fundación Tripartida

AbrilCÀPSULA FORMATIVA 8 d’abrilCOACB-COPLEFC Sessió: Programa de consolidació del treball autònomLloc: Seu del COPLEFC (Barcelona)

Maig17 de maigCOPLEFC-Consell Català de RessuscitacióCurs DEA Lloc: Seu del COPLEFC (Barcelona)

23 i 24 de maig Mètode Hipopressiu M. CaufriezCurs: Fundamentals (3a edició)

El Col·legi intenta oferir formació en tots els àmbits professionals dels col·legiats. Fem una valoració molt positiva de les càpsules formatives que es van iniciar l’any passat. Es tracta de sessions breus, gratuïtes per als col·legiats (però no per a persones externes), gràcies a la col·laboració amb l’INEF de Catalunya, que ens deixa les aules d’una manera gratuïta. Això és molt important remarcar-ho, perquè altrament no ho podríem fer. És una col·laboració, doncs, molt profitosa. A canvi, els alumnes i els professors de l’INEFC també poden accedir-hi de franc. Fins ara, aquest 2014 ja hem fet tres capsules formatives, però amb la idea de continuar fent-ne. Cal pensar que la manera d’organitzar-les és mitjançant el contacte de col·legiats que volen oferir els seus serveis. És una manera de donar-se a conèixer, és clar. Com podeu llegir en l’agenda, n’hem fet amb Willpower & Grace, l’any passat ja n’havíem fet amb Néstor Serra, i continua enguany; però també n’hem fet i en farem amb altres entitats que creiem que són interessants; per exemple, amb el COACB, que va oferir una càpsula sobre consolidació del treball autònom per impulsar l’emprenedoria. Pel que fa als cursos, hem fet un altre curs de DEA. Creiem que és important tenir formació en primers auxilis i suport vital bàsic. Continuem amb el Mètode Hipopressiu M. Caufriez, dirigit pel nostre company col·legiat Néstor Serra, conjuntament amb d’altres que també ho són: s’ha ofert tant el primer nivell (Fundamentals) com el segon nivell (Advanced), amb molta demanda.D’altra banda, hi ha una novetat que cal destacar: el primer curs bonificable

per la Fundación Tripartita. El vam fer juntament amb la Federació Catalana de Natació. Va sortir molt bé. L’avantatge és que els col·legiats se’l poden bonificar i, per tant, els surt gratuït. A partir d’ara intentarem que tots els cursos que oferim tinguin aquesta possibilitat de bonificació. Pel que fa a formació pròpia del COPLEFC, he de reconèixer com a handicap que ens falta treballar la formació al territori, tant a Girona, com a Lleida i Tarragona. Hi hem intentat oferir alguna activitat, però no ha acabat de concretar-se i confirmar-se. Per tant, és un dels nostres reptes en aquest terreny de la formació, per descentralitzar-la de Barcelona.I per últim, els col·legiats han de saber que a banda de la formació pròpia del Col·legi, el COPLEFC durant el 2013 va mantenir relació amb més de 40 entitats vinculades a la formació, entre universitats, escoles i empreses privades, i va oferir als col·legiats aproximadament un centenar de cursos, ja sigui amb descompte o bé amb algun tracte preferencial.

Alèxia PérezGerent

QUÈ VOL EL COL·LEGI AMB LA FORMACIÓ QUE OFEREIX I COM S’ELABORA L’AGENDA FORMATIVA DURANT L’ANY?

Consulta l’oferta formativa a www.coplefc.cat


La formació, al servei del col·legiatDes de final de l’any passat, el Govern ha impulsat una campanya de reconei-xement de la tasca i la significació dels col·legis professionals mitjançant un espot del 012. L’espot, de 41 segons de durada, aconsegueix sintetitzar i vol donar a conèixer a la ciutadania quins

són els trets comuns dels col·legis pro-fessionals. Recordem alguns dels missatges que llança Helena García Melero durant l’es-pot: “Els col·legis professionals presten els serveis necessaris perquè els pro-fessionals exerceixin la seva pràctica

d’acord amb el grau d’exigència que demanen els ciutadans”, els col·legis professionals “vetllen per oferir la millor qualitat professional, eines per a la inno-vació i l’excel·lència”, i els col·legis pro-fessionals “contribueixen a l’ocupació i l’emprenedoria”.

Campanya 012: col·legis professionals

Per veure l’espot: http://www.youtube.com/watch?v=3njfH761iNU

El 22 de març passat va tenir lloc la re-unió de l’Assemblea General. Enguany es va dur a terme al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet, cedit per la Secretaria General de l’Es-port. Com és tradicional, la trobada es va aprofitar per fer un repàs de l’any an-

terior, el 2013, i celebrar tota una festa col·legial amb diverses categories de lliuraments, a més del reconeixement als jubilats i també als col·legiats amb 25 anys d’antiguitat. En el proper número n’informarem de manera detallada.

L’Assemblea marca el rumb

Humor

© Jo

rdi E

stru

ch

Benvinguts i benvingudes! Benvinguts i benvingudes!

ALTES


Civit Sánchez,Daniel 5337

Caparrós Pons,Antoni 53897

Sanmartí Pla,Pau 53926

García Ruiz,Cristina 53970

Oliveira Giordani,Giordano 53972

Rodríguez Zamora,Lara 53976

Fernández Juanmiquel,Marc 53977

Chirveches Domínguez, Vanesa 53978

Bujons Camprubí,Meritxell 53980

Cadens Roca,Maria 53982

Poca Bertomeu,Marc 53985

Llorente Ortiz,Joel 53986

Bautista Carretero,Miguel 54001

Arnau Vidal,Anna 54005

Calonge Vallespín,Albert 54010

Cabos Millan,Albert 54021

Sánchez Novo,Pau 54022

Timoneda Buesa,Álex 54023

Rosas Alaltrista,Car-los Alberto 54024

Lorenzo Barón,Sònia 54037

Xortó Planas,Ignasi 54043

Burriel Jarque,José Luis 54050

Gatell Gil,Ramon 54051

Cesari Gómez-Escalo-nilla, Ricard 54053

Moreno Cano,David 54059

Vilà Julvé,Glòria 54062

Martin Morata,Marta 54063

Larios Tarragó,Sarah 54067

Salvador Jaumà,Xavier 54079

Riu Fuentes,Jordi 54080

Tudorancescu,Ioana 53973

Marquès Triay,Neus 53983

Orteu Navés,Eduard 54014

Vázquez Calleja,David 54041

Balaguer I Boleda,Eugènia 54060

Alcaraz Moreno,Yasmina 54081



INEFC-BarcelonaINEFC-LleidaUniversitat de Vic

URL-BlanquernaAltres

Soro Sánchez, Jose Enrique 54082

Roman Sancho,Miquel 54094

Valls Jubany,Xavier 54095

Quesada Gracia,Pau 54097

Rafanell Lavilla,Jordi 54098

Sorroche Alejos,Lourdes 54104

Sansabrià Ribatalla-da, Marc 54105

Madruga Parera,Marc 54106

Silvestre Pla,Josep 54107

Tuson Ganuza,Joan 54109

Basart Casellas,Pau 54113

Bona Carneros,Rubén 54114

Ayala Poveda,Jordi 54115

Martínez Cano,Adrià 54117

García Pellejà,Rafael 54118

Abellán García,Marta 54121

Alba Maria,Martín Sanz 54137

Lago Ugolini,Beatriz 54138

Montoliu Aguilera,M. Trinitat 54140

Rebollo Santos,Jordi 54156

López Baques,Miquel 54158

Soler Sociats,Anna 54159

Murillo Espejo,Paula 54160

Martínez, Silvina Alejandra 54167

Sánchez Gilabert,Laura 54168

Pla Otero,Gerard 54170

Flors Nebot,Diego 54171

Pérez-Quintanilla Paez, Miquel 54172

Fosch Masllovet,Pol 54175

Silla Del Ser, Miguel Angel 54176

Pla Marín,Xavi 54101

Guerola León,Zeus 54112

Hergueta Salvat,Ulises 54120

Fernández Álvarez,Carlos 54157

Venuti, Sergio Hum-berto 54169

Sanz Cuéllar,Jorge 54187


ALTES


Ayguasenosa Jimé-nez, Joan 54188

Reverter Canalda,Andreu 54189

Barceló Bermúdez,Ester 54193

Jiménez Bona,Luis Miguel 54195

González Pinteño,Cynthia 54209

López Moix,Jordi 54211

Ferrer Díaz,Ignacio 54212

Arajol Reyes,Pere 54213

Puigdevall Bravo,Sergi 54225

De Sande Santiago,Xavier 54226

Moran Pintos,Mariana 54232

Asensio Carricondo,Tomás 54233

Portillo Solozano,Anna 54234

Baiges Horta,Cristina 54235

Ferré Albiol,Jordi 54238

Ubach Trabal,Pol 54240

Gosálvez Botella,Joan 54241

Hermida González,Silvia 54251

Huguet Sevilla,Joaquim 54252

Gómez Celdrán,Víctor 54253

López García-Madrid,Nerea 54255

Torras Bartolí,Jordi 54256

Sierra Rodríguez,Oriol 54257

Cusí Casamitjana,Magda 54262

Mirabet Agulled,Raquel 54263

Flores Traveria,Miquel 54265

Montiu Agüero,Javier 54266

Babí Lladós,Joan 54267

Ponce Morales,Marc 54269

Florit Amengual, M. dels Àngels 54270

Jané Pérez,Jordi 54210

Barberà Aparicio,Àngels 54227

Usón Virgili,Valentí 54239

González Sancho,Joan 54254

López Martínez,Carles 54264

Ibars Llanas,Bàrbara 54271



INEFC-BarcelonaINEFC-LleidaUniversitat de Vic

URL-BlanquernaAltres

Uber Porrino,Verónica 54280

Juárez León,Raúl 54281

González Bonachera,Francesc 54282

Manera Miret,Xavier 54283

Borrás Boix,Mireia 54285

Ramos Romero,Noemi 54295

Minoves Jiménez,David 54299

Rubio Jiménez,Adrian 54302

Esteban Vega,Alberto 54304

Parcet Bertran,Mireia 54305

Grima Benaiges,Daniel 54307

Montesinos Pascual,Arnau 54308

Clemente Vert,Vanesa 54317

Boronat Mestres,Alba 54318

González Joseph,Marco 54319

Contreras Pons,Héctor 54329

Navazo Raventós,Marc 54330

Rodellas Pla,Eduard 54342

Merino Tantiña,Jordi 54343

Pellicer Costa, Maria Isabel 54344

Rodríguez Villanueva,Víctor 54346

Nogueras Rueda,Alberto 54357

Martí Gross,Joan 54358

Navinés Calvo,David 54359

Badosa Velasco,Cristina 54366

Vila Font,Neus 54368

Meda Alomà,Alba 54370

Baluda Ruiz,Guillem 54375

Roca Domínguez,Eduard 54382

Belinky, María Florencia 54383

Agustina Arias,Adrià 54286

Lamora Martí,Fernando 54306

Colomer Gallardo,Elisabet 54321

Segura Darnis,Barbara 54345

Obiols Rodríguez,Raül 54367

Forné Miró,Eric 54384


Catalunya és el territori amb la major concentració d’empreses esportives a Europa, amb més de 500 empre-ses relacionades amb l’esport, una facturació superior a 4.000 milions d’euros i més de 22.000 empleats.

INDESCAT, el clúster esportiu

A FONS

aquesta concentració d’empreses vin-culades al sector esportiu existent a Catalunya s’identifi ca plenament amb el terme “clúster”, introduït per l’economista Michael E. Porter, que el

va defi nir com “un grup d’empreses i institucions de suport concentrades en un territori que com-peteixen en un mateix negoci i que comparteixen característiques comunes i complementàries”. A Catalunya es tracta d’una realitat econòmica potenciada enormement amb els Jocs Olímpics del 1992 i que es va consolidant fi ns al dia d’avui. A diferència d’altres concentracions d’empreses esportives, el clúster català està integrat per em-preses dels tres grans segments de la indústria esportiva i l’activitat física: esdeveniments, ins-tal·lacions i producte esportiu, amb totes les se-ves derivacions.

I ARRIBA LA MARCA... INDESCATA fi de dinamitzar i potenciar aquesta realitat, l’any 2010 va néixer INDESCAT, el clúster català de la indústria de l’esport, una entitat privada li-derada per les mateixes empreses. Com a clús-ter, té la missió d’aglutinar les empreses i entitats vinculades al món de l’esport, amb l’objectiu fo-namental de desenvolupar accions que millorin la competitivitat d’aquestes empreses i també de tot el seu entorn.Actualment, INDESCAT representa cinquanta empreses i entitats, amb una facturació global de més de 1.000 milions d’euros, que ofereixen serveis i productes a tot el mercat de l’esport i l’activitat física, i que inclou des de microempre-ses a grans empreses.És important ressaltar que INDESCAT treballa estretament amb diferents administracions pú-bliques encarregades de la política industrial a Catalunya, Espanya i Europa, i que està certifi cat com a clúster de referència per la Comissió Eu-ropea i pel Ministeri d’Indústria.

EL PLA DE TREBALL I SERVEISDes del 2010, INDESCAT ha impulsat 15 pro-jectes propis i ha facilitat més de 50 projectes entre els seus membres. El pla de treball que segueix INDESCAT se centra en sis eixos es-tratègics:

1. INNOVACIÓ• Estudis de mercat com l’Estudi del practicant

esportiu 2012• Projectes d’innovació, d’R+D, o de nous mo-

dels de negoci• Grups de treball sobre temàtiques concretes • Cerca de socis i assessorament individual

Esdeveniments

Planifi cació

Organització

Event Based S.

EquipsIT & Media S.

Marqueting

Premsa

Instal·lacions

Disseny/Arq.

Construcció

Planifi cació

Enginyeria

Equipament

GestióFAc. S

ervices

Consumer Goods

Disseny

Producció

Màrqueting

RetailAfte

rmarket Tèxtils

EinesSalutNutrició

INDÚSTRIA + ESPORT + CATALUNYASignifi ca


INDESCAT, el clúster esportiu

Per exemple...EFISport és un projecte centrat en l’eficiència energètica en instal·lacions esportives fet amb la col·laboració de 12 membres d’INDESCAT, ges-tors i proveïdors d’instal·lacions esportives, i que ha permès la publicació d’un manual de millors pràctiques, establir un pla de comunicació i un pla d’acció per treballar aquest àmbit, amb jornades

INDESCAT: L’ORGANITZACIÓ

INDESCAT és una associació sense ànim de lucre formada per 50 socis, la majoria empreses, però també universitats, centres tecnològics i altres agents vinculats a l’esport. Està regit per una Junta Directiva formada per 8 empreses i l’Hospital Clínic, de la qual Joan Porcar, del Grup Alesport, és president. Disposa d’una estructura organitzativa de 2 persones a temps complet i 2 a temps parcial. Com a font de finançament, els socis d’INDESCAT paguen una quota anual de 1.000 euros, i per a alguns dels projectes es cerca finançament específic, essent la font principal el 2013 la Comissió Europea.

Per participar a INDESCAT, contacta’ns: [email protected]

anuals en eficiència energètica, un acord amb l’ICAEN o un curs de Gestió de l’Energia a Ins-tal·lacions Esportives.

QRehab és un sistema de rehabilitació desenvo-lupat per Androme i per l’Institut Clínic del Tòrax (ICT) de l’Hospital Clínic, que permet monitoritzar el moviment de malalts cardiorespiratoris o perso-nes amb factors de risc en instal·lacions espor-tives amb el control de professionals de la salut especialitzats.

2. FORMACIÓ• Màster en Tecnologia de l’Esport • Retail per a no Retailers• Gestió de l’Energia en Instal·lacions Esporti-

ves• Borsa de treball especialitzada en esport • Alumnes en pràctiques a les empreses

Per exemple...El Màster en Tecnologia de l’Esport proporcio-na una formació professional en la concepció, el disseny i l’ús innovador de tecnologies aplicades a l’esport i a l’activitat física (sistemes d’avalua-ció de rendiment, maquinària d’entrenament, roba

Xavier Esteve, en un dels molts actes d’INDESCAT


A FONS

tècnica esportiva, etc.). El programa, dissenyat en col·laboració amb diferents universitats s’iniciarà el proper curs 2014-15.

3. CLUB DE NEGOCIS I EMPRENEDORIA • Premis Empresa i Esport en col·laboració amb

la UFEC• Suport a l’emprenedoria: Programa InnoEm-

prèn Esport i programa Start-up Catalonia 4. INTERNACIONALITZACIÓ

• Missions internacionals conjuntament amb al-tres clústers europeus

• Formació de grups de cooperació per captar nous mercats

• Projectes internacionals d’innovació• Visites anuals a altres clústers de l’esport eu-

ropeus• Informació de mercats

Per exemple...EU4SportsClusters és un projecte pilot europeu concedit per la Comissió Europea i coordinat per la Generalitat de Catalunya, que ha comptat amb la participació de tres clústers de l’esport euro-peus (InnoSporNL d’Holanda, Sporaltec de la

La Borsa de Treballdel Sector Esportiuwww.sportsjobs.cat

D’esquerra a dreta: Albert Bosch, David González-Guillem, Eudald Morera, Gerard Figueras, David Moner, Maite Fandos, Antoni M. Grau, Antonio Gassó, Joan Porcar

Ja fa quatre anys que diferents empreses de la indústria de l’esport ens vam unir per fundar Indescat, el clúster de l’esport. L’objectiu era aglutinar tot el sector, incloent-hi totes les empreses i entitats que participem del negoci de l’esport. Des de llavors tenim clar que som un sector important per a Catalunya, una font de riquesa, coneixement i llocs de treball. A través d’Indescat hem treballat i treballem per a millorar la competitivitat de tot el sector. Ho fem aprofundint millor en oportunitats de negoci, iniciant projectes, establint col·laboracions, detectant tendències i projectant-nos al món. Des del nostre naixement hem aconseguit impulsar ja més de 20 projectes i ajudar moltes empreses. Ara, un cop superats els primers quatre anys, ens hem fi xat com a objectiu convertir-nos en la referència en el món de la indústria esportiva. Per tirar endavant el sector i assolir aquestes ambicions és imprescindible

comptar amb la passió, el coneixement i la feina de les persones formades en esport i educació física. Per aquesta raó creiem que aquest camí l’hem de fer junts.

Joan PorcarPresident d’Indescat

OPINIÓ. UNITS PER L’ESPORT


regió francesa Roine Alps i INDESCAT de Cata-lunya) amb l’objectiu de donar suport a la inter-nacionalització d’empreses de l’esport. En el pro-jecte han participat prop de 100 empreses, s’han realitzat dues missions, al Brasil i a Rússia, i s’han tancat 5 acords comercials.

Barcelona Global Sports Management és una marca multidisciplinària creada amb el suport d’INDESCAT i integrada per set empreses, sis de les quals membres del clúster de l’esport, que ofe-reix un servei integral que comprèn la concepció, la construcció, l’equipament i la gestió d’instal·la-cions esportives, amb l’objectiu d’implantar-se a nous mercats.

5. VISUALITZACIÓ • Posicionament internacional de Barcelona i

Catalunya + info: www.indescat.org

“A través d’Indescat hem treballati treballem per a millorar la competitivitat de tot elsector”

L’ELEMENT COMÚ ENTRE TOTS ELS MEMBRES: L’ESPORTL’esport és el vincle entre les empreses i els seus consumidors finals. Per tant, l’esport és l’element comú entre tots els membres d’INDESCAT.

UN CLÚSTER: SOM ÀGILS, ANEM RÀPID!INDESCAT és un clúster. Tot i tenir la forma jurídica d’associació privada sense ànim de lucre, la seva vocació és ajudar cada empresa a desenvolupar la seva estratègia individual aprofitant millor les oportunitats de negoci.

UNA VISIÓ: CATALUNYA / BARCELONA CAPITAL MUNDIAL DE L’ESPORTDes d’INDESCAT creiem que Catalunya i Barcelona disposen d’una sèrie d’actius que poden convertir-nos en la Capital Mundial de l’Esport, i, per tant, en una indústria de referència.

UNA MISSIÓ: OPORTUNITATS DE NEGOCIAjudar la indústria esportiva a detectar i captar oportunitats de negoci, sigui en forma de projectes d’innovació o d’internacionalització, sigui en projectes individuals, entre dos o entre molts.

• Visualització de la indústria de l’esport i les seves millors pràctiques

Per exemple...The Sports Sector in Barcelona and Catalo-nia és una publicació realitzada en col·labora-ció amb l’Ajuntament de Barcelona i la Gene-ralitat de Catalunya que recull deu raons per les quals som capital de la indústria de l’esport

6. XARXA (Networking) • Foment del coneixement i els projectes en-

tre empreses del clúster• Grups de treball i jornades en temàtiques

com el turisme, la nutrició, la infància, l’efi-ciència energètica o els sportlovers.»

Xavier Esteve,gerent d’INDESCAT


GESTIÓ

El fenomen ‘low cost’ en el fitness. (Segona part)

Estem vivim un moment en què totes les empreses parlen de preu i de descomptes, i els mitjans de comuncació van plens d’ofertes especials amb qualsevol excusa. Som a l’era del low cost.

en la primera part d’aquest article, publicat en el número anterior del Docusport-La Revista, vam analitzar les bases del model de negoci low cost. En aquesta segona part volem

comentar algunes de les dades d’estudis que s’han fet sobre el model low cost en el sector del fitness. Una part d’aquestes dades provenen de l’informe anual sobre el sector low cost al Regne Unit, publicat per la consultoria Oxygen Consul-ting, i altres dades provenen de diverses fonts. A aquestes altures tots estem d’acord que els gimnasos low cost han arribat per quedar-se; ¿però fins on creixeran en quota de mercat? Si analitzem el que s’està produint en altres sectors o fins i tot el que està passant en el nostre sector en altres països, podem considerar que els gim-nasos low cost poden créixer fins a assolir una quota de mercat del 40-50% com a màxim. Algu-nes dades apunten en aquesta direcció:

• El 47% de tots els clubs nous que es van obrir al Regne Unit el 2011 van ser low cost. El 43% van ser de sector mitjà i el 10% van ser Premium.

• Les dades del mercat alemany, en què s’analitzen els 17 operadors principals, indiquen que el 53% dels socis de tots aquests operadors pertanyen a gimnasos low cost. El 42% correspo-nen a sector mitjà i el 5% a clubs Premium.

• Als Estats Units, el sector low cost suposa el 37% del total de clubs. Hi continuen en lleu creixe-ment i tenen una quota mitjana de 36,11$ (27,4€).

• Les “marques blanques” constitueixen ac-tualment a Espanya el 42% de les vendes que es fan a les grans superfícies d’alimentació. Han augmentat 9,5 punts durant els darrers 6 anys, o sigui que l’increment és aproximadament d’1,5 punts per any.

• El sector dels hotels low cost al Regne Unit té una quota de mercat, en nombre de llits, del 17% i es calcula que en l’any 2030 arribarà al 27%, i que a partir d’aleshores creixerà molt lentament.

Una altra de les qüestions que els gerents es plan-tegen és si aquest tipus de clubs està generant nova demanda, és a dir, si estan sent capaços d’atreure cap al fitness persones que fins ara mai no s’havien plantejat apuntar-se a un gimnàs. Les dades que tenim indiquen que aproximadament un 20% dels clients d’un low cost són persones que no havien estat mai abans en un gimnàs. El 80% que resta són persones que han canviat de gimnàs o que eren exsocis d’algun altre gimnàs i que en aquest moment no estava apuntat en cap.Per tant, els clubs low cost estan generant un augment d’un 20% en la demanda, a més a més de tornar a activar un altre percentatge de per-sones que estaven fora del fitness en aquest moment. La pregunta que cal fer-se tot seguit és: quants dels clients que capta el low cost de-manen posteriorment clubs de més nivell? Seria lògic pensar que una part d’aquests clients uti-

El model low cost també té les seves ombres i els seus riscos

Els centres low cost han vingut per quedar-se entre nosaltres


Pablo López de Viñaspreés gerent de Wellness & Sport Consulting (WSC), director de la Fitness Management School (FMS), col·legiat del COPLEFC (5783)

litzen el low cost com a porta d’entrada al fi t-ness i que després accedeixen a clubs amb una oferta més gran de serveis i una atenció més personalitzada. La consultoria GG Fit del Regne Unit va fer un estudi no publicat en el qual es van enviar 6.500 enquestes a exsocis de clubs low cost per sa-ber què feien uns mesos després de donar-se de baixa del seu club low cost. Només van obtenir 194 respostes (3%), però els resultats ens donen una idea del que està passant. El 57% dels exso-cis continuava sense estar apuntat en cap gim-nàs, el 25% havia tornat al seu mateix gimnàs low cost, el 10% estava en un altre gimnàs low cost diferent, i només el 2% havia decidit apuntar-se a un gimnàs més car.Per què els clients del low cost no aspiren a clubs de més nivell? La resposta la tenim quan s’analitzen els resultats dels estudis de satis-facció que s’han fet a clients de clubs low cost. Sorprenentment, s’observa que el nivell de sa-tisfacció de clients d’aquest tipus de clubs és superior al nivell de satisfacció de clients de clubs més cars. Per exemple, al Regne Unit, la puntuació mitjana de tot el sector del fi tness en la Net Promotor Score (NPS) és de 21, mentre que els operadors low cost assoleixen uns re-sultats entorn de 28, és a dir, per sobre de la mitjana del sector. L’NPS és un indicador del nivell de satisfacció que es basa a preguntar quines possibilitats hi ha (de 0 a 10) que reco-manin el club a un amic/amiga.Els gimnasos low cost també aconsegueixen bons resultats en enquestes de satisfacció en as-pectes com el “value for money” (qualitat-preu), instal·lacions, ambient, supervisió, seguretat, etc.Per entendre per què s’esdevé, això, cal tornar als 4 aspectes comentats en la primera part d’aquest article: superació de les expectatives del client, sensació d’haver fet una compra intel-ligent, novetat i modernitat del concepte i un alt grau de consistència en el servei.Però el model low cost també té les seves om-

bres i els seus riscos. Per l’experiència vista en altres sectors, sabem que els operadors low cost són cada vegada menys low cost, ja que es van veient obligats a incrementar preus a mesura que van cedint a les exigències dels clients, la qual cosa fa que els costos es vagin incremen-tant. Això es pot produir en augmentar l’oferta d’activitats dirigides, augmentar els metres i la qualitat dels vestidors, incorporar una sauna o semblants, oferir noves tendències en fi tness o per l’augment de personal. És un model que es basa en la gestió de costos, i estar dient que “no” al client cada dia no és fàcil.Un altre risc d’aquest model de negoci és l’alta rotació de clients, entre un 9 i 10% mensual, ja que n’entren fàcilment però també se’n van fàcil-ment. La dependència de la massifi cació també és un factor de risc, perquè és un model que es basa en baix preu i alt volum. Això pot tenir un efecte negatiu sobre l’ambient i el nivell de con-fort, a part de la difi cultat que pot comportar ar-ribar al volum necessari quan la situació no és la ideal o quan la competència augmenta. Per últim, aquests gimnasos depenen excessi-vament de la quota com a font d’ingressos, ja que han captat un perfi l de clients als quals no és fàcil vendre’ls serveis de valor afegit al mar-ge de la quota. Aquest fet posa en risc el model de negoci quan la competència augmenta. I òb-viament, als low cost també els surt la compe-tència low cost.»

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Tel. 93 456 09 [email protected]


Albert Batalla.– Estem educant sense saber quina societat i quines coordenades hi haurà quan els nens i nenes que són a l’escola avui seran adults.

Referents.– Un gran repte per començar.A. B.– Que no acaba aquí. Ens trobem en una situació de crisi, amb un canvi de model en mar-xa, sense tan sols tenir allotjat el model que cal canviar. Fixi’s, no existeix un acord clar sobre el paper que volem per a l’escola d’avui. Es parla d’un enfocament competencial, però també de la importància dels continguts.

R.– Com podem assumir aquests reptes edu-catius des de l’educació física?A. B.– Tenint clar abans de res que del binomi Educació Física, el que ens fa específics és el físic i el que ha de comprometre’ns és l’educatiu. Des d’aquesta perspectiva tenim un potencial educatiu molt alt. Miri, l’Educació Física, i especí-ficament l’esport, és vida in vitro, és vida en con-dicions de laboratori. En la vida i en l’esport pots trobar tants aspectes comuns: normes, coopera-ció, oposició, victòria, derrota... aquí està el po-tencial educatiu, perquè el professorat en aquest context físic educatiu pot introduir aspectes que seran fonamentals en la vida del seu alumnat.

R.– Per això cal aixecar la vista i saber mirar una mica més enllà.A. B.– Exacte. Si el professorat es posa al ma-teix nivell del que ensenya, allò que ensenya li

amagarà la seva utilitat. Cal saber superar l’es-clavitud del contingut entenent-lo com l’escenari on es representarà l’obra educativa, tot apostant per un enfocament competencial.

R. Caldria començar per mirar cap a la vida?A. B.– Moltes vegades els mestres hem pensat que l’escola podia ser un recés de pau dins d’una societat amb mil batalles. I això és un error, perquè llavors l’alumnat pensa: això sola-ment passa de la paret de l’escola cap endins. Tenim l’obligació moral de presentar la realitat en les seves diferents facetes perquè l’alumnat la pugui entendre, i donant-li estratègies no so-lament perquè s’hi pugui desenvolupar correc-tament, sinó perquè la pugui transformar des del coneixement.»

Com va dir Ortega y Gasset: “Sempre que ensenyis, ensenya alhora a dubtar del que ensenyes”, ens recorda Albert Batalla

Llicenciat en Educació Física per l’INEFC, és també doctor en Ciències de l’Educació. Exerceix com a professor del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal de la UB i va assumir el càrrec de degà de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona l’abril de 2008.Ha participat en la monografia Educación física: investigación, innovación y buenas prácticas (Editorial Graó, 2010) entre altres treballs, i també ha publicat els llibres Habilidades motrices (INDE, 2000) i Deportes individuales (INDE, 2000). És col·legiat del COPLEFC (4600).

EDUCACIÓ

+ info: http://projecte-referents-blogspot.com.es/

L’Educació Física té molt de potencial educatiu

Com s’ha d’enfocar l’Educació Física per promoure un aprenentatge significatiu i real en l’escola del segle XXI? Per a Albert Batalla, les competències del pro-fessorat passen per ser professionalment i socialment compromès, amb domini de la capacitat de treballar amb altres, ser coneixedor del que s’ensenya, i tenir una concepció sistèmica.

Referents

ALBERT BATALLA FLORES

Juga Verd Play

EDUCACIÓ

aquesta iniciativa s’inspira en diver-ses campanyes de sensibilització i altres models desenvolupats ante-riorment com ara el Targeta Verda al bon esport de l’Ajuntament de Reus i

el Consell Esportiu del Baix Camp, L’Esport Edu-ca, fem-ho bé! de Mollet del Vallès o el Juga Net de Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans. Ara Juga Verd Play aposta per un canvi radical del model actual d’esport escolar amb una fi na-litat molt clara: l’educació en valors mitjançant la pràctica esportiva de tots els col·lectius implicats en els Jocs Esportius Escolars.La premissa bàsica del projecte és que si es vol educar en valors, la fi ta d’aconseguir més punts

que l’adversari no pot ser l’únic condicionant per guanyar el partit; els valors i els comportaments cívics també hi han de comptar.

PER QUÈ ÉS DIFERENT?En aquest sentit, un altre tret diferencial del pro-jecte és la integració en el procés de valoració de tots els agents que participen en la competició escolar: famílies, dinamitzadors de joc (àrbitres), tècnics i tutors de grada. La participació activa de tota la comunitat esportiva és el gran valor afegit del programa. Per tant, Juga Verd Play porta implícit un canvi conceptual del sistema tradicional de puntuació: els partits es juguen amb un total de 10 punts per aconseguir, dels quals només tres depenen del

Un nou model d’esport escolar. Juga Verd Play és una proposta comple-mentària i innovadora del sistema de competició escolar promoguda pel Consell Esportiu del Baix Llobregat que s’està aplicant a tota la comarca amb el suport de tots els ajuntaments.

Juga Verd Play

En un partit, tots els agents intervenen en el resultat fi nal, tal com descriu la imatge.



+ info: - http://youtu.be/pY3BIX94beA- Dossier del programa: http://www.cebllob.cat/data/informaciones/2950.pdf - I també: http://baixesport.com

marcador, la resta s’atorguen partint d’uns criteris establerts relacionats amb els valors i el joc net. D’aquesta manera, qüestions relacionades amb el comportament en el terreny de joc són constant-ment avaluades pels diversos col·lectius esmen-tats: com per exemple, l’acceptació de les decisi-ons arbitrals, el respecte de les normes i de l’equip contrari, la companyonia, la col·laboració, etc.

APOSTA TECNOLÒGICAJuga Verd Play té en la tecnologia una gran ali-ada, ja que paral·lelament a la concepció del programa, s’ha desenvolupat una aplicació per a telèfons intel·ligents anomenada Baixesport-Verd Play (també disponible en format escriptori), que facilita el registre de les puntuacions de tots els agents implicats.El programa Juga Verd Play no és una proposta teòrica, sinó que a hores d’ara és tota una reali-tat. L’àmbit d’aplicació per a aquest curs 2013-14 afecta els esports col·lectius més practicats (fut-bol, futbol sala, bàsquet, voleibol, handbol) en les competicions comarcals organitzades pel Consell Esportiu i en les categories que corresponen a l’educació infantil i primària, és a dir, des de P5 fi ns a 6è. L’abast de la seva implantació es tradu-eix en una participació total de 400 equips, 4.500 nens i nenes i 30 municipis de la comarca. El programa ha estat ideat per l’equip de tècnics del Consell Esportiu i un important grup de pro-

fessors i mestres d’Educació Física, capitanejats per dos experts en el món de l’esport escolar: Carles González Arévalo,doctor per la Universitat de Barcelona i professor del Departament d’Edu-cació Física de l’INEFC-Centre de Barcelona, i Pere Alastrué Pozo, llicenciat en Psicologia per la UAB i màster en Psicologia de l’Esport, que van rebre l’encàrrec inicial de canviar el lema: “La fi -nalitat dels entrenaments és competir el cap de setmana” per aquest altre, “La fi nalitat dels entre-naments és aprendre i compartir”.

MIRANT AL FUTUR El món ha canviat, com la societat, tot canvia... i l’esport no podia restar-ne al marge. El model d’esport escolar necessitava de manera imperio-sa allunyar-se del model tradicional i no podíem perdre l’oportunitat d’aprofi tar el gran potencial educatiu de l’esport per afrontar aquest nou rep-te i donar-hi un gir de 180º.El Juga Verd Play ja té un recorregut de deu me-sos, aviat arribarà el moment de valorar-ne el fun-cionament, analitzar-ne l’impacte, però sobretot de continuar treballant per implantar-lo i consoli-dar-la a la comarca. Amb la implicació del conjunt de tots els agents i la conscienciació de la societat el canvi és pos-sible, confi em que el nostre projecte esdevingui un referent de l’esport escolar a tot el territori ca-talà... i més enllà...»

“La fi nalitat dels entrenaments és aprendre i compartir”, lema del Juga Verd Play


La Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa va atorgar en l’edició 2013 una de les seves be-ques de recerca al Programa per a la disminució de la sinistralitat laboral entre els treballadors de residències geriàtriques, impulsat pel nostre company col·legiat Jordi Costa.

La salut laboral té beca

SALUT

com en totes les edicions, la X Beca Fundació Docència i Recerca Mútua Terrassa va ser atorgada per la Co-missió d’Investigació de la mateixa Fundació després d’avaluar els projec-

tes presentats, en què les puntuacions fi nals dels projectes es van obtenir per mitjà de les valoraci-ons d’avaluadors externs, basats en aspectes com l’originalitat del projecte, l’impacte des del punt de vista sociosanitari, la participació de diferents nivells assistencials o professionals de diferents disciplines, a més de puntuar positivament el va-lor afegit del projecte, en el sentit que comporti un possible retorn econòmic, social o tecnològic.La novetat de la desena edició, a més, va ser la convocatòria de tres beques, corresponents a tres modalitats diferents, segons els àmbits d’in-tervenció de la MútuaTerrassa. Així, en l’àmbit so-ciosanitari, la beca va guardonar Jordi Costa com a investigador principal.

Jordi Costa és col·legiat del COPLEFC (53942) i es va presentar a la Beca amb el Programa per a la disminució de la sinistralitat laboral entre els tre-balladors de residències geriàtriques. El progra-ma té com a base dur a terme sessions d’exercici físic al personal de residències geriàtriques per millorar la salut dels treballadors mitjançant pràcti-ca d’exercici físic individual.Actualment el seu treball està en la segona fase, després d’un primer moment de determinació i ca-racterització dels grups d’intervenció i control per conèixer les dades inicials de partida.Tal com comenta Jordi Costa, cap a fi nal d’en-guany o a primers del 2015, el programa s’haurà dut a terme totalment i es podrà disposar de les conclusions per a un millor coneixement de la si-tuació de sinistralitat laboral en els treballadors de residències geriàtriques i, consegüentment, poder proposar-hi mesures per millorar-ne la salut. »

MÚTUATERRASSA és...

MútuaTerrassa va ser fundada l’any 1900 com una mútua asseguradora d’accidents de treball. Actualment dóna ocupació a gairebé 3.000 professionals, actuant principalment en l’àmbit geogràfi c de Catalunya

I la Fundació Docència i Recerca és...

La Fundació per a la Docència i Recerca MútuaTerrassa és una entitat privada i sense ànim de lucre, que fou constituïda per la Mútua de Terrassa el 19 de juliol de 2000, per acord de la seva Junta Directiva. Té com a objectiu la promoció i el desenvolupament de la recerca biomèdica i social en els àmbits en què la Mútua de Terrassa té la seva activitat assistencial: hospital, atenció primària i atenció sociosanitària.

I les Beques són...

L’objectiu fonamental dels ajuts a projectes de recerca és promoure la investigació de qualitat i donar a conèixer entre els nostres investigadors les principals fonts de fi nançament disponibles.

Jordi Costa fent de moderador d’una

taula rodona de la Jornada d’Empreses

Saludables 2013

© Jo

rdi E

stru

ch


+ info: http://www.uvic.es/showrecerca/123

L’estudi Walk@Work del GREAF conclou que si els tre-balladors sedentaris s’aixequen almenys una vegada cada hora i fan una mica d’activitat, millora l’absentis-me laboral, en millorar la seva percepció de benestar, i reduixen el perímetre de la cintura.

Aixeca’t cada hora, tot són beneficis

el mes de juny de 2013, el Grup de Recerca en Esport i Activitat Física de la Universitat de Vic (GREAF), encapçalat per la nostra compa-nya col·legiada Dra. Anna M. Puig,

va presentar els resultats de la primera fase del projecte Walk@Work Spain. L’estudi, liderat per la UVic, va tenir la col·laboració de les universitats Ramon Llull, de Vigo i del País Basc, i va rebre una beca del Ministeri de Ciència i Innovació (MICCIN) 2009-2012.Durant un període de 19 setmanes, un total de 264 persones d’aquestes universitats, dividides en un grup d’intervenció i un grup control, van participar en l’estudi. Per mitjà d’una pàgina web, el programa incloïa dos blocs d’estratègies: “Tas-ques laborals actives”, que consistia a incremen-tar el nombre de passos/dia, proposant de fer drets o caminant tasques laborals que normal-ment es fan asseguts (per exemple, reunions). I el segon bloc, “Rutes per caminar als campus”, va consistir a marcar rutes de diferents distàn-cies, que els treballadors podien seguir durant els seus descansos. El mesurament de les pas-ses es feia gràcies a un podòmetre que portava cada treballador participant.A la Universitat de Vic, els treballadors participants gairebé van arribar assolir l’objectiu dels 10.000

passos/dia (9.584) i s’aprecià una reducció d’1 cm de mitjana del perímetre de la cintura tant en homes com en dones, com a benefi cis immediats. L’estudi demostra que fer les tasques laborals d’una manera més activa, com intentar seure menys, pujar les escales o dedicar uns minuts del descans a caminar, redueix el perímetre de la cintura i millora la percepció de benestar. El pro-jecte, provat en aquestes quatre universitats, en una segona fase també vol extrapolar-se a altres empreses per confi rmar els resultats obtinguts.»

Acumular 10.000 passos diaris és el llindar mínim per obtenir benefi cis saludables

L’objectiu del programa és “canviar comportaments” perquè els treballadors integrin l’activitat física en la seva vida diària

EL GREAF (UVIC)

Les seves fi nalitats són: 1) generar coneixement científi c sobre programes de promoció d’activitat física i de reducció de comportaments sedentaris que siguin efectius, efi caços, segurs i individualitzats a les característiques contextuals i culturals de la població del nostre país, i 2) estudiar la problemàtica de l’abús i assetjament sexual en la pràctica d’esport infantil i adult per diagnosticar, prevenir i dissuadir pràctiques abusives amb estratègies adaptades al nostre context cultural. Per a això desenvolupa i avalua programes factibles de promoció de l’activitat física i de prevenció de les pràctiques abusives en l’esport mitjançant la integració de les TIC i estratègies cooperatives i formatives dissuasives.

© Jo

rdi E

stru

ch

© E

l9N

OU

Anna Puig i Judit Bort en la presentado de l’estudi


Serveis solidaris d’activitats a la natura

ACTIVITATS AL MEDI NATURAL

La incorporació de la responsabili-tat social corporativa al món dels serveis al medi natural constitueix una fi ta que acosta les empreses al nou paradigma corporatiu.

el 1991 un grup de joves estudiants de l’INEFC de Barcelona, engres-cats a convertir la seva feina en la seva passió, van iniciar RIBALS: un projecte empresarial radicat a la

Cerdanya que combinava el lleure i l’activitat fí-sica al medi natural. Estàvem i estem carregats d’il·lusió i amb una energia desbordant. Avui, passats més de 20 anys, aquella experiència embrionària no només perdura i ha acumulat una llarga trajectòria, sinó que ha crescut i s’ha fet gran, tot esdevenint el GRUP ELEMENTS. Malgrat tot, un aspecte es manté absolutament fi del a la llavor inicial i resta inalterat: ens mou la idea d’acostar les persones al medi natural i per-metre a tothom accedir a experiències diferents de les habituals, amb l’objectiu últim de generar emocions intenses que contribueixin al creixe-ment personal i a l’estima cap a l’entorn. Avui RIBALS és una empresa que ha madurat i s’ha ajustat a les noves necessitats i requeri-ments d’uns usuaris cada cop més diversos que van més enllà del públic escolar del princi-pi (per bé que continua ocupant un pes espe-cífi c enorme). Entre aquests nous usuaris hi ha particulars, institucions públiques i entitats de diversa índole. Segurament per raó del context econòmic actual, pel contacte directe amb usu-aris provinents del món empresarial sensibilit-zats en el tema, com també per la proximitat del món de les activitats físiques a la natura amb les activitats del lleure educatiu d’arrel social, ja fa uns anys va possibilitar el nostre acosta-ment als principis de la responsabilitat social corporativa (RSC), o també coneguda com a

responsabilitat social empresarial (RSE), i això va propiciar que comencéssim a implementar accions amb aquest caràcter dins mateix de les empreses del grup.

TRIBALS, EXPERIÈNCIES SOLIDÀRIESMalgrat subscriure completament la defi nició d’RSC (vegeu pastilla) i integrar en l’activitat di-ària i en tots els àmbits de presa de decisió els plantejaments exposats, per a RIBALS la respon-sabilitat social corporativa també implica la ne-cessitat de poder compartir allò que s’ha assolit al llarg de la trajectòria de l’empresa. Signifi ca retornar allò rebut en forma d’accions que pro-moguin l’acostament a les activitats esportives al medi natural i a l’esport en general.És des d’aquest prisma que RIBALS, sota el pa-raigua de l’associació sense ànim de lucre TRI-BALS, ha implementat amb èxit diversos projec-tes al llarg de la seva història, aproximadament des del 2008, any en què vam iniciar la nostra col·laboració en el Torneig Benèfi c Cistella Soli-dària dinamitzant l’àrea infantil d’aquest torneig de bàsquet popular que es du a terme amb l’ob-

La identitat i l’origen de RIBALS rau en les colònies i sortides a la natura, i en el futur volem centrar-hi també l’acció solidària de TRIBALS

Segons el fòrum d’experts en RSE convocats pel Ministeri de Treball i Afers Socials el 2005, “la responsabilitat social de les empreses és la integració voluntària en el seu govern, gestió, estratègia, polítiques i procediments, de les preocupacions socials, laborals, ambientals i de respecte dels drets humans que sorgeixen del diàleg transparent amb els seus grups d’interès”, i que propicien que l’empresa es responsabilitzi de les conseqüències i els impactes que es deriven de les seves accions més enllà del compliment estricte de les obligacions legals vigents.


David Berrocal Riera és soci fundador de RIBALS i col·legiat del COPLEFC 8154Marc Guilera Vivó és director d’operacions a RIBALS i responsable de l’Associació TRIBALS

jectiu de recaptar fons per al Laboratori de Di-agnòstic del Càncer Infantil de la Fundació Sant Joan de Déu. Així, des del 2009 impulsem un projecte d’abast internacional que es concreta en el suport a la realització d’activitats extraescolars al centre de reforç tutorial d’Abancay, al Perú. A través de les activitats que proveeix el CEAT Abancay, els in-fants d’aquesta ciutat del Perú reben un reforç en els seus aprenentatges en els àmbits acadèmic, sociofamiliar i personal afectiu.Igualment, des del 2011 hem estat organitzant, en col·laboració amb l’Institut Català de les Do-nes dependent de la Generalitat, estades de lleure d’estiu per a famílies afectades per situa-cions de violència masclista, així com estades compartides entre escoles que acullen infants afectats per diferents graus de discapacitat i es-coles amb infants sense discapacitat, tot obtenint unes experiències altament gratificants per als participants i els monitors que hi han intervingut.

LA RIMA DE NATURA I SOLIDARITAT Som altament conscients del valor de les esta-des lluny de l’àmbit familiar, àmpliament descrit en la bibliografia del món del lleure, i també es-tem convençuts que el contacte amb la natura actua com un element atenuador de les seqüeles

de l’estrès infantil i com a catalitzador d’un major benestar en nens i nenes. Aquest darrer apunt no és un simple i repetit recurs retòric sobre natura i millora de la qualitat de vida, sinó que existei-xen dades empíriques que abonen aquesta tesi. Certament, no és una idea nova, ja que ha estat estudiada pel catedràtic de Psicologia Ambien-tal de la Universidad Autónoma de Madrid José Antonio Corraliza i el seu equip. Però també ens fem ressò de la situació actual de dificultats que travessen moltes famílies i que no afavoreix l’accés a aquest tipus d’experiències entre bona part de la població. Així doncs, hem orientat la nostra responsa-bilitat social corporativa cap a la idea de fer accessibles aquestes experiències a tothom, sense excepció, potenciant l’acció de l’Asso-ciació TRIBALS.En col·laboració amb agents fiables i amb llarga trajectòria en el camp de l’acció social, com per exemple la Fundació Esport i Educació de Bar-celona (FEEB), seleccionem escoles situades en entorns socialment desfavorits i amb infants de famílies susceptibles de viure situacions de risc d’exclusió social i ens encarreguem de generar estades de lleure per a la realització d’activitats a la natura conjuntament amb els centres escolars. El finançament d’aquestes actuacions es fa mit-jançant aportacions diverses al projecte d’esta-des i sortides solidàries, que l’Associació TRIBALS ofereix i facilita per sota de preu de cost.Esperem en el futur poder explicar-vos molt més d’aquesta iniciativa i us animem a tots a integrar aquest tipus de projectes en la vos-tra vida empresarial diària. De ben segur que us sorprendrà el rèdit emocional i humà que comporten. Des de RIBALS ens sentim molt contents d’aquesta iniciativa, que ens genera tantes i tantes satisfaccions, com per exem-ple rebre cartes dels participants cada estiu un cop acabades les colònies explicant-nos la seva experiència.»

EL VALOR DE LES SORTIDES AL MEDI NATURAL

Ja en el seu naixement el 1876 a Suïssa, les colònies tenien com a objectiu principal incidir en el desenvolupament i els aprenentatges dels usuaris. Naixia una experiència d’altíssim valor pedagògic que es concreta en la possibilitat de:- Créixer en autonomia - Assajar de viure en comunitat - Conèixer altres adults, altres perspectives - Aprendre intensament - Disposar del medi al servei de l’educació - Immergir-se en allò extraordinari - Descobrir professions emergents

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Ribals // Club Elementsc/ Roger, 65. 08028

BarcelonaTel. 93 163 99 03www.ribals.com

www.clubelements.com

GRUP ELEMENTS, la matriu, inclou aquestes marques segons l’orien-tació de negoci: RIBALS (activitats a la natura per al món escolar), CAN RIBALS (allotjament en format alberg), CLUB ELEMENTS (escoles d’esquí, lloguer i activitats per a par-ticulars), UNIT ELEMENTS (events i comunicació per a empreses)


Darrerament molts corredors s’interessen pel “minimalisme”: n’hi ha que cerquen solucions a pro-blemes físics o lesions i n’hi ha d’altres que simplement volen viure noves experiències. En qualsevol cas, l’ interès per la carrera amb aquest tipus de calçat és cada cop més gran, tal com suggereixen algunes campanyes publicitàries dels grans fabricants de calçat esportiu.

Ser minimalista canvia la teva forma de córrer?

RECERCA

aquells que sentim curiositat per la cursa minimalista creiem, en gene-ral, que hi ha una mancança d’infor-mació sobre el tema i que la biblio-grafia científica existent, sovint és

contradictòria. Per aquesta raó, des de l’INEFC, es vol estudiar la biomecànica de la cursa amb calçat minimalista.

UNA MICA D’HISTÒRIAEl minimalisme neix com una de les tècniques per intentar reduir el nombre de lesions dels cor-redors, però no està exempta de polèmica. Actu-alment hi ha un debat entre els partidaris de cór-rer d’una forma més natural i els que proposen de continuar corrent com fins ara. Sintèticament, unes dates i dades situen el fenomen:

• 1999. Tony Post, CEO de Vibram, rep la pro-posta de Robert Fliri sobre unes sabatilles amb 5 dits i gairebé sense sola, amb tan sols una fina capa de goma adherent.

• 2004. Bramble i Lieberman publiquen el pri-mer article científic a Nature que obre el de-bat sobre el natural running. L’article tracta de com els primers éssers humans utilitzaven el córrer com una estratègia per sobreviure.

• 2005. Les Vibram FiveFingers són comerci-alitzades i generen uns beneficis notables a l’empresa.

• 2007. Bramble i Lieberman treballen en un article sobre la caça per persistència, hipò-tesi que descriu com els homes prehistòrics eren probablement excel·lents corredors de fons i aconseguien el menjar perseguint la presa fins que moria exhausta.

• 2009. Christopher McDougall publica el best-seller sobre el tema (vegeu una mica de

bibliografia, 4) i punt d’inflexió en el minima-lisme actual.

• 2012. Daoud i Lieberman publiquen la primera evidència científica sobre el minimalisme i les lesions: habitualment els corredors que impac-ten amb el taló tenen una probabilitat significa-tivament més alta de lesionar-se que els que impacten amb el metatars.

PER OBTENIR LES DADESLes qüestions que es plantegen, doncs, són: cor-ren diferent els esportistes amb calçat minimalis-ta? La velocitat de la seva carrera fa modificar la seva tècnica?En aquest projecte s’investigarà la carrera mi-nimalista des de dues vessants: per una banda estudiarem com canvien els patrons de coordi-nació muscular quan atletes minimalistes experi-mentats utilitzen un tipus de calçat minimalista o un de convencional, i per altra, farem una des-criptiva de la carrera minimalista d'aquests atle-tes des del punt de vista de la cinemàtica (estudi del moviment) i la cinètica (estudi de les forces).Per això, al Laboratori d’Anàlisi del Moviment de l’INEFC de Barcelona, els corredors voluntaris fan una prova experimental que consisteix en una única sessió, d’uns 120 minuts, amb diver-ses tandes de cursa a un ritme còmode per dins del mateix laboratori.Durant la prova s’enregistren una sèrie de parà-metres, com ara l’activitat muscular, el rang arti-cular o la força de reacció del terra. Per aquest motiu el participant ha de dur enganxats uns sen-sors sobre la pell. Val a dir que com a agraïment per la col·laboració, en acabar el projecte el par-ticipant rep un petit informe sobre les caracterís-tiques del seu patró de cursa.

UNA MICA DE BIBLIOGRAFIA

1. Diebal, A. R., Gregory, R., Alitz, C., & Gerber, J. P. (2011). Effects of forefoot running on chronic exertional compartment syndrome: a case series. International Journal of Sports Physical Therapy, 6(4), 312–321.2. Bramble, D. M., & Lieberman, D. E. (2004). Endurance running and the evolution of Homo. Nature, 432 (7015), 345–352. doi:10.1038/nature03052.3. Lieberman, D. E., & Bramble, D. M. (2007). The evolution of marathon running: capabilitie in humans. Sports Medicine (Auckland, N.Z.), 37(4-5), 288–290.4. McDougall, C. (2011). Nacidos para correr: la historia de una tribu oculta, un grupo de superatletas y la mayor carrera de la historia. Barcelona: Debate.5. Daoud, A. I., Geissler, G. J., Wang, F., Saretsky, J., Daoud, Y. A., & Lieberman, D. E. (2012). Foot strike and injury rates in endurance runners: a retrospective study. Medicine and Science in Sports and Exercise, 44 (7), 1325–1334. doi:10.1249/MSS.0b013e3182465115.


Identificar-se al món

Dra. Rosa M. Angulo-Barroso (directora), Dr. Albert Busquets Faciabén (codirector), Josep Vicent Ripoll i Ramis (investigador principal), Daniel Fernández Raventós (investigador ajudant), del Departament de Salut i Ciències Aplicades (INEFC), i amb la col·laboració del Dr. Miguel Ángel Mañanas i Dra. Mónica Rojas Martínez, del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)

Fins a quin punt ens modifica la tècnica l’ús de sabatilles minimalistes? Va més enllà i ens fa canviar els patrons musculars? Quan correm més ràpid mantenim aquests canvis?

EL LABORATORI DEL MOVIMENTActualment l’anàlisi del moviment no es pot con-cebre sense la utilització de sistemes instrumen-tals de valoració objectiva, sistemes que gràcies als avenços científics i tecnològics han donat lloc als actuals sistemes d’anàlisi instrumentals del moviment, coneguts popularment com a la-boratoris del moviment. Aquests equips perme-ten avaluar, de forma quantitativa, activitats com la cursa, la marxa o l’equilibri.Aquests són sistemes que tenen una gran relle-vància en diferents camps, com ara la biome-cànica, la pràctica esportiva, l’ergonomia, l’orto-pèdia, el disseny o prescripció de productes de suport, la medicina legal, etc.Els laboratoris del moviment habitualment dis-posen fonamentalment de tres tècniques d’en-registrament:

les universitats catalanes ja utilitzen el sistema orcid per identificar els autors i

autores de la producció de recerca, tal com ens informa Pedrona Serra, membre del GISEAFE de l’INEFC en qualitat de personal investigador en formació.

L’organització Open Researcher & Contribution ID (ORCID) va ser creat l’octubre de 2012 com un projecte obert, sense ànim de lucre i comunitari que ofereix un sistema per crear i mantenir un registre únic d’investigadors. Cada investigador disposa

d’una identificació alfanumèrica, persistent i inequívoca. L’ORCID pretén esdevenir el registre únic mundial de la comunitat d’investigadors i vincular-hi la seva producció, amb tots els avantatges de difusió ordenada, entre d’altres, que comporta. »

+ info: http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2012/marzo/14.pdf i http://www.orcid.org

+ info: http://projecteminimalistainefc.wordpress.com/ http://www.youtube.com/watch?v=OtQhybh4zug

• Fotogrametria: sistema de captura del mo-viment tridimensional (mitjançant càmeres). S’utilitza per realitzar l’anàlisi cinemàtica del moviment (posicions, velocitats i accelera-cions).

• Dinamometria: sistema que registra forces (plataforma de forces). S’utilitza per a l’anà-lisi cinètica del moviment (forces, moments i potències).

• Electromiografia: sistema que registra l’ac-tivitat elèctrica del múscul. Permet obtenir paràmetres relacionats amb l’activitat dels músculs i el seu control.

Un cop el treball estigui finalitzat, disposarem de més evidència científica per respondre el repte que planteja el títol: ser minimalista canvia la teva forma de córrer? »

SI ETS “MINIMALISTA”

El nostre objectiu és entendre com canvia la biomecànica dels corredors experimentats en el minimalisme en funció del tipus de calçat que utilitzen. Per poder assolir aquest objectiu necessitem observar un ampli grup d’esportistes. Per tant, si ets corredor, tens ganes de venir a col·laborar i vols que analitzem la teva tècnica, simplement t’has de posar en contacte amb nosaltres: [email protected] a institució dedicada a la recerca i a la docència, els resultats obtinguts en finalitzar aquest estudi seran publicats en revistes científiques i esperem aportar un petit gra de sorra a la recerca sobre l’esport i l’activitat física.


Sóc el responsable del gimnàs d’un creuer, on les meves tasques són les de promoure i supervisar l’ús de la instal·lació i, sobretot, gene-rar ingressos a través dels serveis i els productes que oferim.

A bord del creuer

COL·LEGIATS PEL MÓN

Per a mi és una experiència molt enriquidora, profi tosa i realment còmoda, però no m’agradaria dedicar-m’hi sempre. Probablement, aquest serà el primer i últim contracte que faci. Amb tot, sempre està bé deixar una porta oberta, ja que és un treball amb garanties i amb facilitats per repetir, i tal com està el context socioeconòmic a Catalunya no posaria la mà al foc dient que no hi tornaré mai, però la meva intenció és continuar creixent professionalment a terra, formar-me més, experimentar altres països i tornar a gaudir de la llibertat perduda. Malgrat tot, treballar d’instructor de fi tness en un creuer és una de les millors experiències que he viscut i la recomano a tothom que es vegi amb cor i ganes de fer un canvi radical a la seva vida. Mai no se’n penedirà!

Plans de futur?com a instructor de fi tness al creuer

treballo al voltant de 70 hores setma-nals, i les activitats que faig van des de conduir les classes dirigides (es-tiraments, abdominals, ioga, Pilates,

bootcamp, cycling...) fi ns a impartir seminaris de salut i pèrdua de pes o de correcció postural. Porto treballant al creuer des del mes d’octubre de 2013, encara que pel fet de treballar i viure dins del vaixell és com si hagués passat molt més temps!Tan sols he estat en un vaixell, el Vision of the Seas de Royal Caribbean. Vaig arribar-hi quan era a la Mediterrània, i des que sóc a bord hem viatjat per Europa, hem creuat tot l’oceà Atlàntic fi ns a arribar al Carib i des de llavors hem estat al voltant de sis illes, nou països i hem recorregut més de 50.000 km.Treballar en un creuer era una idea que sempre m’havia atret. He de dir que vaig trobar l’oferta gràcies a la borsa de treball del COPLEFC. Vaig fer l’entrevista a Barcelona i, un cop superada, em van enviar a Londres a fer una formació inten-siva al voltant de tres setmanes. Un cop supera-da, em van destinar al vaixell.

“VACANCES” AL MARVeure món sempre m’ha motivat: viatjar per llocs nous, millorar l’anglès i viure una expe-riència professional enriquidora i diferent. I val a dir que hi ha molts moments agradables; molts cops tens l’opció de baixar del creuer


Treballo al Vision of the Seas i vaig trobar l’oferta gràcies a la Borsa de Treball del COPLEFC

Guillermo Duru és col·legiat (52655)

un cop hem atracat als ports, i sovint aquests creuers viatgen per destinacions turísticament molt atractives; per tant, veus i gaudeixes d’una gran quantitat de llocs interessants. Baixar en una d’aquestes illes del Carib a prendre el sol, fer snorkel o sortir a menjar algun plat típic et fa sentir com si estiguessis contínuament de vacances.La vida al vaixell també té molts avantatges, tens allotjament gratuït, no pagues factures, el menjar es pràcticament il·limitat a qualsevol hora, tens assegurança mèdica i seguretat ga-rantida, etc. Bàsicament no t’has de preocupar de res. La veritat és que resulta una molt bona manera d’evadir-se de la situació actual a Es-panya i d’estalviar diners.

PERÒ EN LA DISTÀNCIA...Però no tot són flors i violes, també tens i pas-ses mals moments, tots relacionats amb les emocions, ja que ets lluny de la teva terra, de la família i els amics durant molt de temps i sense opció fer un petit break per tornar a casa durant uns dies, o un simple cap de setmana, com fa-ries si estiguessis lluny però a terra ferma (fent un erasmus o treballant a l’estranger...). Malgrat tot, aquí fas vincles molt forts amb la resta de

companys de treball, que esdevé la teva nova família. Imagineu-vos estar tancats a l’INEFC les 24 hores del dia durant 9 mesos amb la resta de companys; així us podreu fer una idea del que és viure i conviure en un vaixell. El mar et dóna molts avantatges, però et treu un de molt gran, que és la llibertat.

ELS CLIENTSEl tracte amb el client és força diferent, aquí to-thom està de vacances, sense presses, ni preo-cupacions, i això es nota força a l’hora de tractar amb ells. No vénen al gimnàs amb un objectiu clar com a terra, on hi ha gent que hi va per evadir-se del seu dia a dia, per baixar de pes, per augmentar els seus músculs o per millorar la seva salut. Aquí la gent ve a gaudir del seu temps lliure, per provar i jugar amb totes les ins-tal·lacions del creuer, per benestar i oci, i molts cops per aprendre, ja que organitzem seminaris i tallers que tenen força acollida.El tracte amb ells és molt afable i quasi tot són somriures i paraules d’agraïment de part seva, sobretot si són de l’Amèrica Llatina o del Carib; pel que fa al client nord americà és una mica més exigent i directe, però sempre recompensa un bon servei.»


¿Has sentit mai a parlar d’un esport hípic, d’equip, amb pilota i molt espec-tacular? Aquest és el horseball, una disciplina poc coneguda, de moment.

RENDIMENT ESPORTIU

El ‘horseball’, un esport singular

en el horseball, una disciplina poc coneguda però de la qual sens dub-te sentirem molt a parlar en un futur, juguen dos equips formats per un màxim de 6 binomis, genet i ca-

vall, enfrontats dins del terreny de joc 4 contra 4. Aquests jugadors tenen com a objectiu realitzar el màxim nombre de gols dins la cistella, havent fet abans un mínim de 3 passades amb una pilota de 6 nanses de cuir i havent-la tocat 3 jugadors diferents. Els equips, a diferència de la majoria d’esports col·lectius, poden ser mixtos. Un partit de horseball té una durada de 20 minuts, dividits en dues parts de 10 cadascuna. Pot semblar un temps molt breu, però per als cavalls és suficient, ja que es tracta d’un esport molt intens. Com en qualsevol esport, hi ha jutges o àrbitres.

EL TERRENY DE JOCEl camp de joc del horseball mesura 60-75 m de llarg i 20-30 m d’ample. Està delimitat per uns fons, inflables o no, d’1,60 m d’alt i lateralment per uns budes o tubs inflables que delimiten el lateral del camp. Al centre de cada fons hi ha la cistella a una altura de 3,50 m, disposada verti-calment (a diferència del bàsquet, que es col·lo-ca horitzontalment).

HORSEBALL = HÍPICA + BÀSQUET + RUGBIAquesta disciplina es caracteritza perquè és una barreja d’hípica, bàsquet i rugbi. Òbviament, és imprescindible un bon nivell de munta del genet

i un bon estat de forma, tant del cavall com del jugador. El cavall constitueix les nostres cames, de manera que si no som capaços que faci el que nosaltres volem, mai no podrem gaudir d’aquest esport.La diferència principal amb altres esports d’equip d’equitació, com el polo, és que per poder anotar haurem de llançar la pilota dins

UNA DIFICULTAT

De totes maneres, un dels grans problemes que té aquest esport –com molts d’altres, certament–, és la manca de patrocinadors. Mantenir un cavall és car, i en ser un esport totalment amateur s’han de tenir molt clares quines són les prioritats, per afrontar-ho.

El Termcat en diu...El Centre de Terminologia de la llengua catalana proposa dir-ne bàsquet a cavall. També podrem trobar aquesta denominació a la Viquipèdia. Veurem si aquesta denominació va adquirint adeptes...


d’una cistella posada verticalment. Aquí apareix la semblança amb el bàsquet, en el fet d’haver d’encistellar una pilota.El horseball és un esport de contacte en què el defensor placa l’atacant contactant de costat amb el cavall. A més, hi ha moviments tècnics de passades i fases del joc com la touche, fase singular que serveix per tornar a posar la pilota en joc una vegada un equip ha marcat un gol, que s’assemblen molt al rugbi.

LA RECOLLIDA O RAMASSAGE, UN MOVIMENT SINGULARLa recollida o ramassage és el moviment més característic del horseball. És el gest tècnic que consisteix a recollir la pilota del terra. El genet, en aproximar-se a la pilota, baixa el cos a l’altura de l’espatlla del cavall i l’agafa del terra sense caure. La recollida es pot fer al pas, al trot o al galop.Perquè el genet no caigui del cavall hi ha un instrument necessari i obligatori: el recollidor. Es tracta d’una cinta de cuir que va d’estrep a es-

trep i que permet al jugador tombar-se per aga-far la pilota sense que l’estrep del costat contrari de la pilota passi per sobre de la sella.

COM ENS ENTRENEM?El horseball és un esport molt nou a Catalunya; al nostre país no fa més de 15 anys que es practica. Tot i així, els èxits dels jugadors catalans són re-coneguts a nivell mundial. Catalunya té la segona lliga més potent del món després de la francesa, i té el millor equip del món segons el rànquing de la Federació Internacional de Horseball, el Club d’Equitació Esportiva Cardedeu.Per aconseguir competir en un alt nivell cal, com en tots els esports, dedicació. En el horseball, l’esforç és doble. Competim com a binomis, el cavall suposa les nostres cames i hem d’estar ben entrenats físicament els dos. Per això, com a jugadors ens passem moltes hores a la set-mana entrenant amb el nostre cavall, tant indi-vidualment com col·lectivament. Cal pensar que durant el joc el jugador s’ha de coordinar amb el seu propi cavall i els altres binomis de l’equip, tenint en compte que hi ha adversaris i que tots els moviments són a alta velocitat. La complica-ció és elevada. Això explica la necessitat que genet i cavall estiguin ben compenetrats perquè el joc sigui fluid i es vegi realment com si els dos fossin solament un.La preparació física del genet actualment no rep la importància que es mereix. Pocs jugadors dediquen també el seu temps a entrenar-se físi-cament ells mateixos, ja que el dediquen a en-trenar-se amb el cavall. Ara bé, la situació està canviant i ja són molts els genets que consideren que si cavall i genet estan bé físicament, el nivell competitiu conjunt augmenta. »

+ info: http://www.zonahorseball.cat

Marià Clavell Plana col·legiat (53574)

UN CLUB REFERENT

El Club d’Equitació Esportiva de Cardedeu ha estat nomenat el millor club del món per la Federació Internacional de Horseball. Té la seu a l’Hípica Can Tramp de Cardedeu i va ser fundat el 2002.

UN PALMARÈS ENVEJABLEVinculat al Club d’Equitació Esportiva Cardedeu:

-Actual campió de la Lliga Catalana de Horseball-Campió d’Espanya de Clubs-Subcampió d’Europa de Clubs -Campió d’Europa de Clubs de Horseball 2011-Campió d’Espanya amb la selecció catalana -Subcampió del Món i d’Europa amb la selecció espanyola.

Marià Clavell


El mes de febrer, el CAR va organitzar una jornada de sobre genètica i esport. El nostre company Josep Sánchez va guanyar el pòster del COPLEFC al Congrés de l’ECSS el juny pas-sat. Podem dir, doncs, que la genètica comença a estar de “moda” en el nostre àmbit. En el futur, sembla que la genètica constituirà una eina fonamental per a una millor planifi cació de l’entrenament i la millora del rendiment, tot respectant la salut.

El test genòmic

RENDIMENT ESPORTIU

Cal que ens interessem per l’estudi de les bases genòmiques que poden infl uir en la resposta individual a un programa d’exercici físic o entrenament

Josep Sánchez Malagón és doctor en CAFiE i col·legiat del COPLEFC (10289)

Són molts els esdeveniments històrics que s’han succeït per arribar a confeccionar el mapa genètic humà. Des de la publicació de l’Origen de les espècies (1859) de Charles Darwin, passant pels experiments amb pèsols (1865) de Gregor Mendel, el llançament del Projecte Genoma Humà (1990), l’elaboració detallada del mapa genètic humà (1995) i la fi nalització de la seqüència del genoma humà (2003), els estudis de biologia molecular han viscut els últims 25 anys una important revolució i actualment tenen una infl uència molt rellevant en el camp de les ciències.Les ciències de l’activitat física i de l’esport són un àmbit de recerca que tampoc no pot defugir els canvis que està experimentant la biologia molecular i, en concret, el camp de la genòmica i la genètica humana. En aquest sentit, sigui amb l’objectiu d’estudiar l’impacte d’un programa d’entrenament adreçat al rendiment, d’analitzar els efectes de l’activitat física o bé avaluar el risc de patir una malaltia hereditària associada a la mort sobtada en els esportistes, la informació que ens dóna el genoma humà passa a ser un element d’estudi que afegeix una informació molt valuosa.L’estudi entre les semblances i diferències de les persones ha estat, és i serà un element d’anàlisi de la comunitat científi ca. Saber si és la natura de les persones o el medi ambient on es desenvolupa la seva vida el que condiciona aquestes semblances i diferències ens porta a un debat en què ens posaríem d’acord que estan estretament lligats.Les diferències entre individus en qualsevol estudi constitueixen un fet que es posa de manifest, fi ns al punt que moltes vegades aquells resultats que no entren dins la normalitat estadística són eliminats. Aquestes diferències individuals es poden deure bàsicament a tres possibles qüestions: l’error experimental, els factors ambientals i els factors genètics. L’error experimental pot produir-se per una mala formulació de la hipòtesi, la utilització inadequada d’un material, un error en el mesurament o en el tractament de les dades, entre d’altres. Si no s’ha comès un error experimental, el següent element que ens pot conduir a una errada són els factors ambientals, com l’historial laboral de la persona, l’historial esportiu, l’alimentació... Quan estem ben segurs que ni l’error experimental ni els factors ambientals són causa de les diferències individuals, ens queden els factors relacionats amb els gens.La condició física per a la salut i el rendiment esportiu no es pot reduir a unes simples característiques

mendelianes, ja que existeixen altres factors, com els socials, els fi siològics, els metabòlics, els cel·lulars i els moleculars, que tenen incidència sobre l’individu. Però probablement el substrat genòmic i genètic de cada individu pot donar resposta a algunes qüestions, com ara: per què no totes les persones actives estan igualment protegides contra la hipertensió o l’infart de miocardi?, o bé: per què no tothom respon de la mateixa manera a una dieta rica en colesterol? D’altra banda, la genòmica i la genètica ens poden ajudar a trobar explicacions pel que fa a l’heterogeneïtat dels resultats en les adaptacions a intervencions terapèutiques o d’entrenament. Alguns estudis ho posen de manifest quan intenten analitzar per què persones que pertanyen a una mateixa família, després de la participació en un mateix programa d’exercici físic d’una durada de 20 setmanes, manifesten resultats diferents pel que fa al consum màxim d’oxigen (VO2màx).Està demostrat que l’exercici físic regular redueix la morbiditat i la mortalitat, i per això s’utilitza com a prevenció i tractament dels diversos estats de la malaltia. La descripció del genoma amb relació als elements que tenen a veure amb l’exercici físic permet una traducció d’aspectes fi siològics a la patofi siologia. Per exemple, si descobrim els polimorfi smes que determinen l’entrenabilitat de l’os es podrien identifi car individus que potencialment puguin patir osteoporosi, i així obtenir més avantatges de l’exercici físic. D’altra banda, valorar la susceptibilitat de persones hipertenses a l’exercici físic ens pot ajudar a optar per un tractament basat en un programa d’entrenament o en un de més farmacològic.Per tant, cal que ens interessem per l’estudi de les bases genòmiques que poden infl uir en la resposta individual a un programa d’exercici físic o entrenament. Entenem que tenir la possibilitat d’identifi car subjectes que presenten respostes diferents a l’exercici físic i poder optimitzar la predicció de quin és el millor entrenament amb relació als paràmetres de cada subjecte són elements fonamentals per dur a terme una bona prescripció d’exercici físic o el disseny d’un entrenament. Una eina que ens pot ser de molta utilitat per assolir aquest objectiu té a veure amb el fet de saber interpretar la informació que ens pot proporcionar un test genòmic, de la mateixa manera que cal comprendre les dades que es desprenen d’una prova d’esforç, d’un test de força i d’altres.

OPINIÓ


BIBLIOGRAFIA

Aprender a aprender con el deporte

Els nostres companys col·legiats Feliu Fu-nollet, Eduard Inglés i Betlem Gomila, jun-tament amb Roser Funollet, ens presenten un text que parteix de l’esport, però que no dubtem que pot tenir derivades vitals. Perquè la noció “aprendre a aprendre” ens remet a voler reviure l’essència mateixa de l’aprenentatge humà, que val tant per créixer esportivament, com per anar enve-llint en forma, o per ser capaços de parar

atenció i de reconèixer els missatges que emet constantment el nostre cos... Per endinsar-nos en aquest terreny apas-sionant, el llibre proposa un canvi de mi-rada cap a un nou model d’iniciació es-portiva que permeti integrar els models propis de l’aprenentatge, amb aspectes com són: l’emoció, l’escolta corporal, l’autoestima, la imaginació, la intuïció i l’atenció. Aquest nou enfocament pos-sibilita també una generalització vàlida com a model per a altres esports i, com dèiem, més enllà de la pràctica esportiva.L’estructura d’aprenentatge que es pro-posa en Aprender a aprender con el deporte és fruit d’una llarga experiència dels autors en l’art d’aprendre i dirigir

aprenentatges esportius. La intenció de l’obra és la de millorar els models que fi ns ara s’utilitzaven a l’hora d’iniciar-se en una pràctica esportiva i, per bé que en aquest cas està enfocada a la inici-ació esportiva dels esports a la neu, és extrapolable pel que fa a la metodologia a altres facetes de la vida quotidiana.El llibre, doncs, escrit amb una fi nalitat pràctica, ja des del sumari planteja el mo-del que trobarem aplicat als esports de neu: aprèn a generalitzar, aprèn a casa, aprèn en família, també amb el nadó (si és el cas, integra’l) i aprèn a envellir es-tant en forma. Tota una aportació a la re-cerca del gaudi del nostre cos i del crei-xement vital.

Autor: Feliu Funollet, Eduard Inglés, Betlem Gomila, Roser FunolletPàgines: 128 pàg.Editor: INDELloc i data: Barcelona 2013

Pels volts de Sant Jordi, l’INEFC de Bar-celona va acollir una conferència de Dan Abrahams, l’autor d’aquest llibre. Una veu prou autoritzada de l’àmbit anglosaxó, pel que fa a la psicologia de l’esport.Cada vegada més es posa en relleu la importància d’aspectes intangibles en la pràctica esportiva. Aquest és el terreny que recorre aquest llibre.Destinat als jugadors i als entrenadors

professionals, però també als afi cionats, aquestes pàgines intenten explorar com pensen els millors futbolistes i donar als lectors pas a pas el camí que cal seguir per emular-los. Tot parteix d’aquesta situ-ació: “Pren-te un minut i posa’t al lloc d’un dels millors jugadors del món, ara imagi-na un estadi al teu voltant. Imagina’t en un partit sota els focus i mentalment juga el partit perfecte.” En les primeres pàgines l’autor destaca que tècnica, velocitat i execució tàctica són components crucials per guanyar en el futbol, però és la fortalesa mental allò que distingeix els millors jugadors –l’ha-

bilitat per jugar quan la pressió està al màxim, el contrari és més fort i la por és més gran. Tal com es demostra cada temporada, els millors jugadors i entrenadors entenen la importància de la psicologia esportiva en el futbol, i és per això que resulta impor-tant... com s’entrena la ment per esdevenir el millor jugador que un pugui ser. Soccer Tough ofereix tècniques pràctiques als ju-gadors de tots els nivells per desenvolupar activament la concentració, l’energia i la confi ança. Pot ser, doncs, una ajuda per allunyar la por, els errors i els límits mentals que alenteixen la progressió dels jugadors.

Soccer Tough. Lo duro del fútbol (versió en espanyol)

Autor: Dan AbrahamsPàgines: 180 pàg.Editor: Bennion Kearny Lloc i data: Anglaterra, agost 2012

+ info: http://www.danabrahams.com/ i http://bennionkearny.com/Selected-Books-eBooks-Bennion-Kearny.htm

“Crossfit és un canvi. Prova-ho i la teva vida canviarà per sempre...” Aquest és l’eslògan de benvinguda a la nova pràctica d’activitat física que ens proposa el nostre company Ivan Rosa des del Maresme.

UBOX, el ‘crossfit’ mataroní

EMPRENEDORS

“Per afrontar la vida diària, qualsevol individu necessita força, resistència, velocitat, flexibilitat, agilitat, coordinació i equilibri”

ELS PRECEDENTS DEL ‘CROSSFIT’

El crossfit té una tradició americana de fa unes quantes dècades; principalment aquest programa va sorgir com a objectiu per millorar la destresa física completa del personal militar, policial i de bombers. A la vista dels grans resultats que va obtenir, es va adaptar a la població comuna.

si em pregunten què és el crossfit, he de dir que es tracta d’un programa de força central i condicionament. No és un programa de fitness espe-cialitzat, sinó que amb el crossfit bus-

quem deliberadament optimitzar la competència física en cadascun dels deu dominis reconeguts del fitness, és a dir: resistència cardiovascular i respiratòria, força, flexibilitat, potència, velocitat, fortalesa, coordinació, equilibri, agilitat, precisió.

ENTRE L’ESPORT I EL FITNESSCal repetir-ho, no es tracta d’un programa de fit-ness especialitzat, però sí que l’engloba; el que s’ha modificat són els típics exercicis que es fan en una sala de qualsevol centre de fitness amb màquines, i en canvi, busca aquells moviments funcionals que ens permetin millorar la nostra qualitat de vida diària. Cal remarcar que no és

especialitzat, ja que són moviments constant-ment variats; així, en el crossfit trobem moviments provinents de disciplines com ara la gimnàstica artística, els aixecaments olímpics, de mobilitat, strongman, treball d’equips, etc. De totes aques-tes disciplines s’han agafat els aspectes amb una aplicació diària. D’altra banda, en un extrem trobem la part com-petitiva, per la qual podríem dir que el crossfit és un nou “esport”, ja que com a tal es troba reglat i té les seves competicions.I molta gent creu que aquest tipus de treball només està a l’abast d’esportistes d’elit; però si agafem un esportista olímpic i una persona no esportista, les necessitats que tenen difereixen en grau, però no en tipus. Perquè per afrontar la vida de cada dia, tot individu necessita força, resistència, velocitat, flexibilitat, agilitat, coordi-nació i equilibri. El mateix mètode d’entrenament



Ivan Rosa Casals,Copropietari i funda-dor d’UBOX Crossfi t Mataró i col·legiat del COPLEFC (52916)

que fem servir per a un esportista, ens ha donat molt bons resultats en persones no esportistes; òbviament, s’ha de ser conseqüent i saber adap-tar cada exercici o treball d’acord amb les neces-sitats del practicant.

LA FINALITAT DEL CROSSFITEl nostre objectiu és ensenyar aquells moviments funcionals –i moviments reservats només a certs esportistes– a tot tipus de públic, però execu-tats de manera correcta i segura. De fet, tothom es pot benefi ciar del programa crossfi t, des de l’esportista professional fi ns a l’individu sedentari que tingui ganes de millorar la seva salut. El crossfi t es pot defi nir com el “moviment funcional constantment variat realitzat a alta intensitat”. Per moviment funcional entenem aquells exercicis que es poden realitzar de manera segura i que ens per-meten moure càrregues elevades durant una llarga distància, i fer-ho d’una forma ràpida. La part d’in-tensitat la defi nim com a potència, i és aquesta la variable independent que més es vincula per maxi-mitzar l’adaptació favorable de l’exercici.»

+ info: http://www.crossfi tmataro.com/.

Actualment sóc entrenador de gimnàstica artística masculina i una de les diferents disciplines de moviments funcionals que trobem en el crossfit és precisament la gimnàstica. Un dia amb tres amics veient la gran demanda que hi ha de crossfit fora d’Espanya va sorgir la idea. I aprofi tant que a Catalunya encara no n’hi ha un coneixement suficient, ens vàrem decidir a muntar el nostre propi box. La tria de Mataró no va ser casual. La gran majoria de boxs ofi cials estan a la ciutat de Barcelona, mentre que precisament a la comarca del Maresme, on per cert hi ha molts practicants, no n’hi ha cap. La comarca del Maresme té un gran volum de pobles units per molts pocs quilòmetres i un volum important de població activa. Vàrem triar Mataró com a capital de la comarca i la ciutat on confl ueix la majoria d’aquesta població; creiem que té un gran potencial per disposar d’un box oficial. Vàrem fer la primera trobada a l’octubre del 2013 i vàrem començar a buscar el local adient que ens permetés dur a terme l’activitat de la millor manera possible; fi nalment vàrem trobar una nau de 800 m2 al polígon industrial Pla d’en Boet, un dels polígons amb més moviment de tot Mataró, a 5 minuts del centre de la ciutat i amb molt bona comunicació des de Barcelona per la C-32 o des del Vallès per la C-60. Després de tres mesos preparant-ho tot, el passat dissabte 8 de febrer vàrem fer la inauguració.

OPINIÓ. EMPRENEDOR JO?...

El crossfit es pot definir com el “moviment funcionalconstantment variat realitzat a alta intensitat”

ESPECIAL ACDE

L’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport celebra cada any La Nit del Dirigent. És una trobada de reconeixement a la tasca sovint poc vistosa que els dirigents duen a terme en benefici de l’entitat que representen i de l’esport en general.

Francesc Reig, guardonat com a dirigent de l’any 2013

amb capacitat per acollir re-coneguts dirigents del país, ja siguin federatius, de clubs o entitats diverses vincula-des amb l’esport, però tam-

bé d’altres que protagonitzen una feina amb molta menys repercussió pública, però igualment rellevant i transcendental per a la vitalitat de l’esport català, l’As-sociació Catalana de Dirigents de l’Es-port (ACDE) té com a objectiu aconse-guir que la majoria dels dirigents disposin d’una eina de coordinació pel que fa a les seves problemàtiques diàries. Igualment, l’associació intenta convertir-se en una font d’intercanvi d’experiències d’aquests gestors, a fi que serveixi de referent per al màxim nombre de membres del col·lec-

tiu. I per aconseguir-ho també busca la col·laboració de les institucions esporti-ves del país.

APROXIMACIÓ A LA REALITAT Una altra característica entre els diri-gents dels clubs i les entitats de l’àmbit esportiu del país és la interrelació in-suficient que es produeix entre ells. Tot plegat comporta un àmbit de millora per fer sedimentar les bones pràctiques dels dirigents –que són moltes– per tal d’in-tentar que les aportacions i les bones maneres de treballar no es perdin amb els canvis en la direcció d’una entitat. I alhora, cal destacar el que podria ser un benefici encara més rellevant per a tot l’esport, per mitjà d’unes cúpules de

Una de les fotos de família de La NIt del Dirigent 2013. A la imatge inferior, Pere Sust, president de l’ACDE, distingeix Francesc Reig com a dirigent del 2013


L’ACDE va néixer l’any 1980, després de ser nomenat secretari general de l’Esport Josep Lluís Vilaseca, a proposta de la Generalitat.Des d’aleshores, els presidents han estat: Joan de la Llera, Pere Sust, Guillem Ros. La Junta actual és presidida per Pere Sust, acompanyat per tres vicepresidents: Leandro Negre, Joan Gaspar, Francesc Sanahuja, i amb Miquel Torres com a secretari, i els vocals següents: Rosa Guillamet, Neus Cañardo, Hortensia Graupera, Josep M. Maranges, Jaume Conejero i Manolo Cerezo.

DUES PINZELLADES HISTÒRIQUES

les entitats de l’esport a Catalunys amb dirigents cada vegada més capacitats.

CAL ESTAR UNITSAra mateix l’esport català i, per tant, els seus dirigents al capdavant han d’afron-tar una sèrie d’adversitats que només amb unió es poden superar. Actualment s’està vivint una situació que es podria definir de persecució per part dels òr-gans de l’Estat amb inspeccions d’Hi-senda, de la Seguretat Social, propos-tes de llicència única, etc. L’ACDE, doncs, és més que mai una ne-cessitat, una veu més a favor de l’esport català, ja que tradicionalment, des del naixement de l’esport modern al final del segle XIX, depèn notòriament de la seva organització privada, de la seva nombro-sa existència d’entitats i clubs. La salut de l’esport català, es pot dir, depèn dels èxits dels seus esportistes, però també, i en bona mesura, dels seus dirigents, ja que amb la seva gestió també els fan possibles. Des d’aquesta voluntat de ser-vei, l’ACDE pretén aportar el màxim de llum sobre les sortides reals, tant dels di-rigents com de les entitats que aquests gestionen, i defensar, dins de les seves possibilitats, els interessos comuns. »

A les fotografies superiors, Ivan Tibau i Maite Fandos. A la dreta, Fracesc Reig mostrant el diploma acreditatiu. Foto inferior, els guardonats en una altra categoria.


ESPECIAL ACDE

De fet, des de l’ACDE recorden que cal distingir, segons la funcionalitat, un conjunt d’àmbits repartits en càrrecs en totes les entitats que configuren l’entramat esportiu del nostre país. Per començar, el càrrec més pròpiament institucional, de caire generalista, que pertoca als presidents; evidentment, en tota entitat hi ha l’apartat que fa referència a l’economia, ocupat pels tresorers; l’àmbit més legal pot comportar la presència d’advocats com a secretaris; i és clar, el conjunt de tècnics esportius inclouen els titulats en CAFiE, que també poden formar part d’aquest col·lectiu; així com els metges, per la vinculació de salut i esport; mentre que poden ser enginyers els responsables de les instal·lacions i la logística; per últim, cal no oblidar l’aspecte comunicatiu i de protocol, propi de periodistes. Així, tot admetent les nombroses excepcions que calguin entre la diversitat d’entitats, el capital humà dels dirigents resulta ben variat qualitativament parlant. I quantitativament, la xifra real, per lògica, és el resultat de la suma de les successives multiplicacions pel nombre de federacions (67), de clubs (8.500 aproximadament) i per membres de junta (com a mínim: president, vicepresident, tresorer i vocals, segons les necessitats) de tot aquest entramat.

QUAN PARLEM DE DIRIGENTS, DE QUI PARLEM?

DIRECTIU DE CLUBFrancesc Rodríguez Arqué Joventut de Badalona BàsquetLluís Corretja i Buye Vall Parc TennisJudith Martínez C. E. Gràcia ExcursionismeIsabel Tarragó Merino Unió E. Llagostera FutbolEnric Corominas Vila R. C. Nàutic VelaRamon Tejedor Farrando Peña Ciclista Nicky Ciclisme

EXDIRECTIU DE CLUBJosep M. Gay de Liébana RCD Espanyol FutbolFermí Riera C. Manlleuenc CiclismeJ. M. Sambola i Puebla C. E. Laietà PoliesportiuFrancesc Pulido Garcia FC Barcelona FutbolMercè Ciutat Valero C. Exc. Lleida ExcursionismeJesús Cortez Ramírez C. N. Terrassa Natació

DIRECTIU DE FEDERACIÓLluís Barba Oliveras UFEC GironaJosep Pijoan Roca F. C. Sp. Olimpics Specials OlimpicJoan Arnau Canalias F. C. Tenis Taula Tennis de taulaJordi Merino Urbano FEEC ExcursionismeJosep Roca Panyell F. C. Ciclisme CiclismeEnric Bertran i Campaña F. C. Natació Natació

DIRECTIU PROFESIONALFerran Martínez Garriga Mirabaud BàsquetVicenç Aguilera Circuit de Catalunya MotorCarmelo Ezpeleta Dorna MotociclismeJordi Penas Babot F.C. Barcelona FutbolFrancesc Reig Camps COPLEFC INEFCAlbert Baza Vales F.C. Futbol Secretari

EXDIRECTIU DE FEDERACIÓJosep M. Anzizu Furest F. C. Pich & PuttTomàs Barris Ballestin F. C. AtletismeM. José Bilbao Buñuel F. C. NatacióJ. M. Ripoll i Puertas F. C. Esquaix i RaquetbolJosep Latorre Badia F. C. CiclismeÀngel Viladoms Generó F. C. Motociclisme

ELS GUARDONATS EN LES DIVERSES CATEGORIES


Quatre preguntes a Pere Sust

Quina és la finalitat de l’ACDE?Des de l’inici de la seva fundació la nos-tra associació intenta agrupar el col·lec-tiu de directius de tot l’àmbit de l’esport català. S’ha de tenir present que Cata-lunya té més de 8.500 clubs, integrats en 67 federacions i que el volum de di-rectius és molt important. Altres aspec-tes que intenta treballar la nostra asso-ciació és donar suport en les diverses problemàtiques que aquests tenen en el desenvolupament de les seves res-ponsabilitats, ja que cada dia són més complexes i també amb un risc elevat segons les decisions que es prenguin dins de les entitats.Així, com la promoció de trobades per intercanviar experiències respecte de la formació transversal també és un apar-tat important de la nostra associació. No obstant això, però, cal dir que l’actual situació econòmica no ens permet po-tenciar aquesta activitat, per la despesa que representa, tot tenint en compte el

caire no professional de la gran majoria dels nostres dirigents.Finalment, i com una eina de reconeixe-ment a aquells directius que han treballat i s’han esforçat a potenciar les seves en-titats, clubs i federacions, es du a terme el sopar anual, en el qual es destaquen aquells actius que els nostres associats han acumulat al llarg de la seva carrera en el món de l’esport.

Quines són les activitats més significa-tives durant l’any?Òbviament, tal com pertoca com a entitat de l’esport, cal destacar-ne l’assemblea, en la qual es marquen objectius i es pre-senta la situació econòmica de l’entitat.Però també cal posar en relleu el sopar de reconeixement als nostres directius i exdirectius de clubs i federacions, tant de l’àmbit amateur com professionals, i tro-bades d’intercanvi, trobades que ajuden a conèixer problemàtiques i solucions de diferents àmbits de la gestió esportiva.

Quina valoració feu de la darrera Nit?Pot ser que es consideri una obvietat, però per a nosaltres i donada la conjuntu-ra social, valorem que tant des de l’àmbit qualitatiu com quantitatiu va ser un veri-table èxit d’assistència i d’aportació dels dirigents guardonats. En aquests mo-ments tan difícils, la seva tasca ha estat destacable.

Com veieu el futur del dirigent de l’es-port català?Cal destacar que el nivell de professiona-lització està arribant al nostre esport ama-teur, ja que els mercats cada dia són més exigents i cal conèixer totes les tècniques de gestió per millorar la presència en la societat dels esports respectius, i per as-solir aquests objectius s’ha de saber va-lorar els mercats, els perfils d’usuaris, ad-ministrar recursos i persones; cada dia el nivell d’exigència i de competència serà més alt, així com la competència entre professionals per assolir-lo.

Aquestes són les diverses modalitats de reconeixement-Dirigent de club i exdirigent de club-Dirigent de Federació i exdirigent de Federació-Dirigent professional-Ploma d’or al periodista de premsa escrita i Micròfon d’or al periodista de ràdio o televisió-Premis a entitats centenàries-També són distingits els dirigents el treball dels quals mereix reconeixement per alguna actuació especial

Els premis

A la pàgina anterior, un grup de guardonats, i en solitari Pere Escobar rebent el micròfon de l’ACDE com a periodista radiofònic guardonat. En aquesta pàgina, un moment de conversa distesa entre els assistents i la taula institucional, amb Pere Sust, Maite Fandos, Ivan Tibau i David Moner.

COMUNICACIÓ Emili Gispert Ploma d'orPere Escobar MicròfonJ. Segura Noguera Especial Jep TAPIAS 100 ANYS


© M

anue

l Mar

tínEl

fot

ògra

f M

anue

l Mar

tín R

omán

, que

hav

ia c

ol·la

bora

t en

nom

bros

os m

itjan

s, c

om E

l Mun

do D

epor

tivo

i Spo

rt, a

més

de

prem

sa

espe

cial

itzad

a: E

l Cic

lista

o M

eta

2 M

il, e

ntre

d’a

ltre

s, v

a m

orir

el 2

5/2/

2014

. Aqu

est

va s

er u

n de

ls s

eus

darr

ers

repo

rtat

ges.

Ser

veix

in

aque

stes

fot

ogra

fies,

don

cs, d

’hom

enat

ge.

castarlenas és ekke - coplefc · 2014-06-27 · guillermo duru, instructor de ˜tness a bord el...

Documents