ELEMENTS DEL LLENGUATGE MUSCIAL

DE JOHANNES BRAHMS

Josep Rovira Poblet

Curs 2015-16

Anàlisi musical i harmonia

Grup 6è A

1

“Si he logrado ver más lejos, ha sido porque he subido a hombros de gigantes”

Sir Isaac Newton (1643-1727) científic i filòsof anglès

I no tinc cap dubte que Brahms és un dels gegants de la música

2

Índex Ranz des vaches pàg 4

Accents desplaçats pàg 5

Artilugis mecànics pàg 6

Stile antico pàg 7

Trompa alpina pàg 8

Polirítmia pàg 9

Polimetria pàg 10

Fragmentació temàtica pàg 11

Sturm und Drang pàg 12

Tematisme integral pàg 13

Hemiòlia pàg 14

Gesang període pàg 15

Estancament pàg 15

Textura coral pàg 16

Harmonia errant pàg 16

Harmonia plagal pàg 17

Modulació amb relació de 3es pàg 18

Bibliografia pàg 19

3

RANZ DES VACHES

Definició: tòpic estilístic propi romanticisme que evoca en una melodia el color i l’estil dels Alps suïssos. Cada autor té la seva manera de fer servir aquest tòpic però coincideixen en l’absència d’un ritme marcat i salts grans d’intervals que solen recuperar la nota inicial o bé una de propera.

Ref: Compassos de l’1 al 7 del 1r moviment de la 1a simfonia de Brahms

En l’exemple, els violins que porten la melodia que a partir del compàs 5 i fins al 8 conté el tòpic Ranz des vaches, i que augmenta la seva freqüència a mesura que s’acosta la resolució de la frase (compàs 9). Aquest exemple podria ser un Ranz des vaches atípic ja que és una tonalitat menor i té un punt dramàtic i melancòlic.

4

ACCENTS DESPLAÇATS

Definició: és una alteració mètrica que consisteix en col·locar la part “forta” del compàs en un temps dèbil (donant per entès que els compassos binaris consten de F-D i els ternaris F-D-D). S’acostuma a accentuar-la o bé marcar-la amb un sforzando per tal de remarcar la irregularitat.

Ref: Compassos de l’1 al 7 del 1r moviment de la 1a simfonia de Brahms

En l’exemple present a l’anterior pàgina, els violins que porten un gran pes en el fragment, canvien de nota en l’última corxera de cada temps (subdivisió de cada temps del compàs 6/8: F-D-D). Tot i ser un fragment més aviat lent i que el timpani marca cada subdivisió del compàs, el fet que els violins evitin la part forta de la pulsació dóna al fragment bastanta tensió i sobretot irregularitat rítmica .

5

ARTILUGIS MECÀNICS

Definició: Tòpic estilístic consistent en un ritme molt marcat que té continuïtat al llarg d’un fragment, és a dir un ostinato, i que fan diversos instruments.

Ref: compassos del 152 al 160, 1r moviment de la primera simfonia

En aquest fragment, Brahms fa servir el tòpic dels artilugis mecànics (últims 4 compassos de l’exemple) en la secció de corda fent un estret, per a fer tornar l’activitat i el moviment a la música després d’un estancament.

6

STILE ANTICO

Definició: Tòpic consistent en imitar l’estil del Barroc rendint homenatge a Bach mitjançant una textura polifònica i caràcter de fuga mitjançant el contrapunt i en diferents línies instrumentals.

Ref: Compassos del 169 al 175, 1r moviment de la 4a simfonia

En l’exemple podem apreciar com flauta i oboè, i trompa fan el mateix motiu però es van solapant les seves entrades. Mentrestant, les cordes i els fagots fan l’acompanyament també fugat.

7

TROMPA ALPINA

Definició: Tòpic estilístic que pretén imitar el so de la trompa alpina però amb la trompa de pistons. Té certa similitud amb el Ranz des vaches pel fet que busca també una imitació del color i l’ambientació dels Alps.

Ref: compassos 30 al 37 4t moviment de la 1a simfonia

Aquesta frase es troba just després d’un passatge rítmic i amb pizzicato de violins, pel qual el caràcter de trompa alpina es troba encara més accentuat. A més a més, l’acompanyament de la trompa alpina el fa la secció de corda amb tremolos, textura molt típica de Brahms i prototipus de paisatge alpí.

8

POLIRÍTMIA

Definició: fenomen mètric consistent en la confluència de dues línies melòdiques amb patrons rítmics marcadament diferents. Acostuma a ser tres contra dos, és a dir, una línia melòdica amb un patró ternari i un altre binari.

Ref: compassos del 73 al 80 del 1r moviment de la 4a simfonia

En aquest exemple, el contrast rítmic és entre oboès, clarinets, fagots i trompes en Do i tots els altres instruments (inclòs cordes que fan el matix ritme que flauta i trompa en Mi) fet que dóna al fragment un caràcter de fanfàrria.

9

POLIMETRIA

Definició: fenomen mètric consistent en la combinació de dues línies melòdiques que utilitzen compassos diferents i, per tant, punts d’accentuació diferent.

Ref: compassos del 258 al 263 del 1r moviment de la 2a simfonia

En aquest cas violins i violes principalment utilitzen el compàs 6/8 mentre que en la major part dels vents els dos primers compassos utilitzen 3/4 i sembla que a partir del tercer fan hemiòlia utlitzant un ritme binari de 2/4.

10

FRAGMENTACIÓ TEMÀTICA

Definició: fenomen melòdic consistent en la divisió de la melodia en parts que apareixen separades per amagar, donar misteri, a la melodia, ja que una de les regles d’or de la composició és que quan un tema ja ha estat presentat, no cal repetir-lo sencer sinó que es pot escurçar.

Ref: compassos del 246 al 262 del 1r moviment de la 4a simfonia

En aquest cas, l’autor fa servir els primers 4 compassos del tema A en el grandiós estancament que precedeix la reexposició. Quan recupera el tempo primo segueix amb en compàs 5 del tema A ja que els 4 primers ja els ha fet a l’estancament en la que és una de les reexposicions més brillants de la història.

11

STURM UND DRANG (en alemany: turment i impuls)

Definició: tòpic estilístic consistent en l’alternança de fragments menors, destructius i agitats amb d’altres de calmats però amb certa tensió. S’aconsegueix amb intervals amplis, dissonàncies, síncopes, textures denses, frases irregulars i contrastos abruptes de ritmes, dinàmiques i harmonies.

Ref: compassos del 43 al 49 del 2n moviment, quintet opus 111

Com podem observar els dos primers compassos del fragment hi ha un perdendosi que representa la calma i de cop i volta, entren tots els instruments alguns amb dobles i triples cordes, amb una melodia melancòlica, polirítmies i gran expressivitat.

12

TEMATISME INTEGRAL

Definició: fenomen melòdic consistent en fer servir el motiu del tema per a diverses funcions, fet que fa que “tot sigui el tema”.

Ref: primers 8 compasos del 1r moviment de la 4a simfonia

Podem observar com els violins porten el tema i els vents fusta fan l’acompanyament. Però si ens hi fixem una mica més podem veure que l’acompanyament no és més que una repetició amb variacions mètriques del tema A.

13

HEMIÒLIA

Definició: fenomen mètric consistent en l’alteració dels temps forts de la melodia de manera que un compàs ternari es converteixi en un de binari-quaternari o viceversa.

Ref: compassos del 14 al 31 del 1r moviment de la segona simfonia

En aquest exemple podem veure que els violins primers i les violes fan una melodia que és a la vegada una polifonia a una veu. A partir del setè compàs del fragment els violins primers i les violes comencen una melodia amb dues línies melòdiques que fan del compàs 3/4 una forma binària amb el temps fort en les notes de la línia melòdica inferior. És important mencionar que durant aquesta melodia no hi ha cap tipus d’acompanyament i la melodia és l’únic centre d’atenció en aquest moment.

14

GESANG PERIODE

Definició: en alemany significa període cantable i vol dir precisament això, una frase que per la seva tendresa té molta musicalitat. Brahms era un virtuós alhora d’inventar tant melodies dolces que podrien ser pròpies de cançons de bressol.

Ref: compassos del 82 al 90 del 1r moviment de la 2a simfonia

En aquest cas, la melodia va a càrrec de violes i violoncels, que la farceixen d’un color càlid i proper que potencia la tendresa del motiu en si.

ESTANCAMENT

Definició: fenomen consistent en la pausa en el discurs tant harmònic com melòdic.

15

Ref: Compassos del 227 al 242 del 1r moviment de la 4a simfonia

En aquest cas el volum és reduït al mínim i es repeteix el motiu del tema A prima fins a 16 vegades passant per una gran diversitat de timbres orquestrals unit a una harmonia errant que ens transmet una sensació de calma i certa inestabilitat.

TEXTURA CORAL

Definició: tipus d’harmonització de la melodia en el qual diverses veus fan una mateixa melodia o motiu, fet que li dóna una força i solemnitat pròpia d’un himne.

Aquest exemple és especialment representatiu ja que en aquest himne té una certa semblança a l’oda a l’alegria de la 9a simfonia de Beethoven, que era la última gran simfonia que s’havia composat abans de la opera prima de Brahms.

HARMONIA ERRANT

Definició: fenomen harmònic consistent en una harmonia que no s’estableix en cap tonalitat.

16

Ref: Compassos del 227 al 242 del 1r moviment de la 4a simfonia

En aquest cas el fenomen es fa servir per crear una inestabilitat calmada i combinar l’harmonia amb l’estancament.

HARMONIA PLAGAL

Definició: fenomen consistent en harmonitzar un fragment amb salts de 5a ascendent en els graus.

ç

Ref: primers 8 compasos del 1r moviment de la 4a simfonia

En aquest fragment, l’harmonia dels 4 primers compassos és I – IV – V – I, fins aquí res nou, però en el segon període de 4 compassos del fragment, l’harmonia passa a ser VI – III (5a ascendent) – VII – IV (5a ascendent un altre cop.

17

MODULACIÓ AMB RELACIÓ DE 3es

Definició: modulació típica de Brahms que va agafar com a herència del seu gran predecessor Beethoven.

18

Ref: compassos del 45 al 49 del 4t moviment, 1a simfonia

En els compassos 45-47 acaba la melodia de trompa alpina de la trompa, que té un acompanyament de tremolos a les cordes (característic de Brahms) en do major i en el compàs següent hi ha una textura homofònica i d’acordió als vents, i l’acord que fanles cordes ens indica una modulació de do major a la major.

BIBLIOGRAFIA

MICHAEL KENNEDY and JOYCE BOURNE. "Ranz des vaches." The Concise Oxford Dictionary of Music. 1996. Encyclopedia.com. (November 22, 2015). http://www.encyclopedia.com/doc/1O76-Ranzdesvaches.html

19

PRESENTACIÓ “Els elements del llenguatge musical de Brahms” http://es.slideshare.net/chat32noir/elements-del-llenguatge-musical-de-brahms

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sturm_und_Drang

Johannes Brahms complete symphonies, edited by Hans Gal. Dover publications

20