antics16

UniversitatUniversitatLaLaB

U

JJooaaqquuiimm MMoollaass ((FFiilloossooffiiaa ii LLlleettrreess -- 11995533))::

““EEnn eell ffoonnss,, llaa mmeevvaa ggeenneerraacciióó éérreemm llaa jjuussttiiffiiccaacciióó ddee RRiibbaa oo ddee FFooiixx””

JJooaaqquuiimm MMoollaass ((FFiilloossooffiiaa ii LLlleettrreess -- 11995533))::

““EEnn eell ffoonnss,, llaa mmeevvaa ggeenneerraacciióó éérreemm llaa jjuussttiiffiiccaacciióó ddee RRiibbaa oo ddee FFooiixx””

UNIVERSITAT DE BARCELONARReevviissttaa ddeellss AAnnttiiccss AAlluummnneessAAnnyy VV NNúúmm.. 1166 JJuunnyy 22000011440000 pptteess.. // 22,,44 eeuurrooss

UNIVERSITAT DE BARCELONARReevviissttaa ddeellss AAnnttiiccss AAlluummnneessAAnnyy VV NNúúmm.. 1166 JJuunnyy 22000011440000 pptteess.. // 22,,44 eeuurrooss

Mort sobtada del rectorAntoni Caparrós

Joan Tugores, nou rector de la UB

Parlen els Antics

Pedralbes: la transformació de la gran zona universitària de Barcelona

Mort sobtada del rectorAntoni Caparrós


Parlen els Antics

Pedralbes: la transformació de la gran zona universitària de Barcelona

3

4ActualitatMort sobtada del rector Antoni Caparrós


13AnticsFacilitats on-line

18Formació continuadaEls Juliols de la UB

22EntrevistaJoaquim Molas: “En el fons, la meva

generació érem la justificació de Riba o

de Foix”

28La Universitat avuiPedrables, la transformació de la gran

zona universitària de Barcelona

35Col·laboració

39RecercaNova estratègia de control de la malària

42Llibreria UB

16NúmeroSumari

La Universitat UBRevista de la Universitat de Barcelonaper als antics alumnes

Consell editorial:Antoni Caparrós, rector Enric I. Canela, vicerector d’Economia i OrganitzacióJosep M. Pons, vicerector de RelacionsInstitucionals i Política Lingüística Josep Escolano, gerentAntonio Pérez-Portabella, Banco Santander

Director:Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB

Gerent:Susanna Vendrell

Directora de Màrquetingi Patrocini de la UB:Àngela Jover

Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez,Susana HerráizGran Via, 585, 08007 BarcelonaTel.: 93 403 55 44Fax: 93 403 53 57 A./e.: [email protected]

Fotografies:J. M. Rué, Pepe Irún i BPMOEdigrup

Versió digital de la revista:www.ub.es/anticsub

Director Antics UB:Pedro Vázquez

Atenció Antics UB:Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a08007 BarcelonaTel.: 93 317 02 53Fax: 93 317 07 63A./e.: [email protected]

Producció gràfica: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60

Disseny original: BPMO Edigrup

Distribució: Interpas, Associació Ginesta

Dipòsit legal: B-19682-97

Imprès enpaper ecològic

PA

PER ECOLÒGIC

Moltes de les notícies publicades en aquest número de la revista van succeir quanAntoni Caparrós encara era rector de la UB. Hem optat per mantenir aquestapresència, trencada per una mort sobtada.

4

La cerimònia al tanatori de les Corts vaser oficiada pel professor de la UB i

sacerdot Salvador Reguant. L’espai es vafer petit per acollir tots els que es volienacomiadar d’Antoni Caparrós. De l’àmbituniversitari, hi van assistir, a més dels mem-bres de la UB, els rectors de les universitatscatalanes i Saturnino de la Plaza, presidentde la Conferència de Rectors d’UniversitatsEspanyoles, entre d’altres. També hi van serpresents Joan Rigol, president del Parla-ment; Artur Mas, conseller en cap de laGeneralitat; els consellers Andreu Mas-Colell, d’Universitats, Recerca i Societat dela Informació i Carme Laura Gil, d’Ensenya-ment; Ramon Marimon, secretari d’Estat dePolítica Científica i Tecnològica i XavierCasas, primer tinent d’alcalde de l’Ajunta-ment.

L’acte d’homenatge a Santa Maria delMar es va fer l’endemà, amb l’assistènciade més de d’un miler persones. Va cons-tar d’una breu cerimònia religiosa, en laqual van intervenir els cors de la UB i deCiències de l’Educació. Van pronunciarparlaments Salvador Claramunt, en aquellsmoments rector en funcions de la Univer-sitat; Eva Inglés, estudiant de la UB; JosepMaria Nadal, rector de la Universitat deGirona i president de l’Institut Joan LluísVives; Saturnino de la Plaza, president dela Conferència de Rectors d’UniversitatsEspanyoles, i Joan Tugores, actual rectorde la UB. Un altre cop van assisitir repre-sentants de les institucions universitàries,de les diferents administracions i del mónpolític. Entre els presents, hi havia IñakiUrdangarín, duc de Palma; Joan Clos,

alcalde de Barcelona; Andreu Mas-Colell,conseller d’Universitats; Irene Rigau, con-sellera de Benestar Social, i Guillem Vidal,president del Tribunal Superior de Justíciade Catalunya.

Nascut a Saragossa el 1938, AntoniCaparrós es va llicenciar en Filosofia i Lle-tres i havia fet els seus estudis de post-grau a les universitats de Munic, Tübingeni Viena. Va finalitzar la seva tesi doctoralsobre Erich Fromm el 1974, sota la direc-ció del professor Miguel Siguan, i eraespecialista en història de la psicologia,en especial dels orígens alemanys de lapsicologia experimental, i en història de lapsicoanàlisi. Catedràtic de Psicologia a laUB des del 1985, havia estat cap delDepartament de Psicologia General de laUB, degà de la Facultat de Psicologia ivicerector d’Ensenyaments i Professorat,entre altres càrrecs acadèmics.

El 21 de gener de 1994, fou elegit rectorde la Universitat de Barcelona, i el 21 degener de 1998, reelegit en el càrrec perquatre anys més. Des del juny del 1998 eravicepresident de la Conferència de Rectorsd’Universitats d’Espanya (CRUE), i aquestprimer semestre d’enguany ocupava la pre-sidència de l’Institut Joan Lluís Vives.

a c t u a l i t a t

Mor el rectorAntoni Caparrós

El rector Antoni Caparrós va morir, als 63 anys, d’un infart la matinada

del 29 de maig, cinc dies després de les eleccions que havien servit per

escollir el seu successor en el càrrec, Joan Tugores. L’enterrament

d’Antoni Caparrós va tenir lloc el dia 30 al tanatori de les Corts, i l’endemà

la UB li va organitzar un acte d’homenatge a Santa Maria del Mar.

Moltes de les notícies publicades enaquest número de la revista van suc-ceir quan Antoni Caparrós encaraera rector de la UB. Hem optat permantenir aquesta presència, trenca-da per una mort sobtada.

5

Poques vegades el fuet de la mort hau-rà estat tan brutal i injust com ambAntoni Caparrós, rector de la Universitatde Barcelona, que ens ha deixat demanera fulminant i inesperada. A larecta final del seu dilatat i fructífer man-dat com a rector, que culminava una llar-ga trajectòria acadèmica i de govern,continuava sent el de sempre. El seucompromís amb la comunitat università-ria tenia –i té per als qui volem prendre’lcom a referent– una constant en la rei-vindicació –intel·ligent, sentida i pragmà-tica– de la Universitat pública i de l’auto-nomia universitària. Ha estat molt rotun-da la seva significació en la defensa deles seves idees en un entorn en què eldebat social i les iniciatives legislativeshan tornat al primer pla la discussió sobreel sentit d’aquesta multicentenària insti-tució que és la Universitat i a la qual ellhavia dedicat la seva vida professionalamb una lucidesa i una empenta impres-sionants. Serà difícil trobar un millor de-fensor –rigorós i amb el millor sentit de laresponsabilitat de qui administra recursospúblics– de la Universitat, i en nom de lacomunitat universitària tots assumim lacontinuïtat d’aquest repte i aquest com-promís que ell ens va transmetre com undels millors llegats del rector i universita-ri (amb majúscules) Caparrós.

Només hi havia un aspecte en què lapersonalitat d’Antoni igualava o supera-va fins i tot la seva dimensió università-ria: la seva qualitat humana. Per a totsnosaltres havia estat i era una experièn-cia insòlita –que ens meravellava i queper descomptat consideràvem per com-plet fora de l’abast de qualsevol que nofos l’Antoni– visitar qualsevol facultat,escola, centre de recerca o de gestió iserveis de la UB, i observar com saluda-va i coneixia totes les persones, infinita-ment més enllà del protocol, i que eracorrespost amb un afecte, un reconeixe-ment i una calidesa infinitament mésenllà dels deguts al càrrec. Era un amici company de tota la comunitat univer-sitària, amb un to que només és al’abast dels líders d’un col·lectiu. Per atots nosaltres, Antoni Caparrós era “undels nostres”, en el sentit més entranya-ble, i això li donava una autoritat moralque només la “intel·ligència emocional”

(com a ell sovint li agradava dir amb iro-nia) pot generar. Tal com molts dèiem debroma també, no només era catedràticde psicologia, sinó un destacat coneixe-dor de la psique, l’ànima i el cor de lagent del seu entorn, i això l’havia portat

a un reconeixement i lideratge des delstemps heroics dels moviments delsPNN fins al rectorat d’una universitat del’arrelament de la UB, la qual havia con-tribuït a modernitzar, incorporant novesdimensions de (com ell deia) “el serveipúblic de la docència i la recerca, de lacultura i la gestió”. Si a algú li són apli-cables els mots del poema d’AntonioMachado de ser “en el bon sentit de laparaula, bo”, sense dubte és al nostrerector i amic.

En aquestes hores hem rebut moltsrecordatoris de companys i estudiants:moltes generacions han passat pelsseus cursos durant quasi quatre dèca-des. Hem trobat aquella rara unanimitatque defineix els qui no són només pro-fessors, sinó també mestres, i que esreflecteix en el fet de no transmetrenomés una sèrie de coneixements sobre

psicologia, sinó l’amor per les matèriesque impartia i aquest record que alsantics alumnes els evoca una inconfusi-ble sensació de respecte i admiració.

Per a la UB, per als universitaris i peral país es tracta d’una pèrdua dolorosa i

sentida. Estem en deute amb ell de mol-tes maneres. La seva esposa Catalina,mallorquina intel·ligent i discreta, i el seufill, Toni, del qual tan i tan orgullós sesentia, saben que som al seu costat, quetenen el nostre alè i el nostre suport enaquests moments, perquè som molts elsqui ens considerem família i deutorsd’Antoni Caparrós. Precisament per aixòla institució a la qual tan bé va servir i vagovernar, assumeix el repte i el compro-mís de recollir el seu llegat de defensa del’autonomia universitària i de concòrdia ibonhomia.

Enric Canela, Màrius Rubiralta i Joan Tugores

(en nom de la comunitat universitària de la UB)

a c t u a l i t a t

Rector, universitari i amic

6

El passat 24 de maig, el Claustre de laUB va escollir Joan Tugores rector per

als propers quatre anys. Va ser en segonavolta, amb el suport majoritari dels estu-diants i del personal d’administració i ser-veis (PAS), i després que els altres doscandidats Enric Canela i Màrius Rubiraltaes retiressin i demanessin el vot per a unaúnica candidatura.

El rector és elegit pel Claustre entre elscatedràtics d’universitat que han estatproclamats candidats, per majoria absolu-ta dels presents a la primera volta o permajoria simple a la segona, i és nomenatper la Generalitat de Catalunya.

Joan Tugores, president de la Divisió deCiències Jurídiques, Econòmiques i So-cials, va ser elegit el passat 24 de maig

nou rector de la UB. L’elecció va posar fi aun procés iniciat amb la convocatòriad’eleccions anticipades per part del rectorAntoni Caparrós i la presentació de lescandidatures d’Enric Canela, vicerectord’Economia i Organització en l’equip degovern de Caparrós; de Màrius Rubiralta,vicerector de Recerca en el mateix equip;i de Joan Tugores.

El 23 de maig, primera jornada d’elec-cions, Tugores ja es va perfilar com a favo-rit aconseguint 132 dels 381 vots emesos,davant els 93 de Rubiralta i els 75 d’EnricCanela. Però, segons disposen els Esta-tuts de la UB, per ser elegit rector calaconseguir la majoria absoluta a la prime-ra volta o la simple a la segona. El 24, ambel suport majoritari del PAS i dels estu-

diants i la renúncia dels altres dos candi-dats, Tugores aconseguia per àmplia majo-ria (el 75% dels vots) el càrrec de rector.

El candidat Enric Canela va obrir la ses-sió del 24 de maig amb l’anunci de la sevaretirada per “contribuir a la construcciód’una universitat més forta”, com ho va fertambé Màrius Rubiralta després que elcol·lectiu d’estudiants i el PAS –que en laprimera jornada havien anunciat el vot enblanc– manifestessin la seva intenció devot a favor de Tugores. El resultat va serde 266 vots a favor de Joan Tugores, dels357 emesos pel Claustre; la resta van servots en blanc o nuls.

El Claustre de la Universitat de Barcelo-na està integrat per tres-cents represen-tants del professorat, cent cinquanta delsestudiants i cinquanta del personal d’ad-ministració i serveis, a més dels membresde l’equip rectoral i els presidents de lescinc divisions. Renovable cada quatreanys, les pròximes eleccions a aquestòrgan es faran el mes de desembre,moment en què el nou rector, segons ja hamanifestat, demanarà novament la sevaconfiança.

a c t u a l i t a t

Joan Tugores,nou rector de la UB

L’elecció va tenir lloc després de la retiradadels altres dos candidats i amb el suportmajoritari de docents, PAS i estudiants

Els tres candidats: Enric Canela, Joan Tugores i Màrius Rubiralta

Pocs minuts després de ser proclamatrector, Joan Tugores va comparèixer

davant els mitjans de comunicació acom-panyat pels altres dos candidats, EnricCanela i Màrius Rubiralta. Era el primerexemple de les “dues idees rotundes” ambles quals el rector electe definia el seu pro-jecte: “cohesió interna, per reforçar la UB, iprojecció social, per millorar la seva imatge,dues premisses determinants per recuperarl’orgull de pertànyer a la primera i més important institució docent i científica deCatalunya”.

L’autonomia universitària, la defensa dela universitat pública i del seu capital humàcom a actiu essencial per a la prosperitat deles societats, i el paper destacat de la recer-ca van ser referències constants en el pro-grama de la seva candidatura, en les sevesintervencions durant el Claustre i en les pri-meres manifestacions a la premsa. “La raófonamental de l’autonomia universitària –diuel seu programa– rau precisament en ladefensa d’aquesta capacitat d’autoorganit-zació i capacitat de decisions fora de les«urgències» o pressions des d’altres àmbits[…] La universitat pública emergeix de lanostra societat com la millor garantia a lesinversions imprescindibles en capital humà iconeixement a mitjà i llarg termini, més enllàde les cada vegada més perceptibles de-mandes a curt termini que tenen […] insti-tucions empresarials o fins i tot polítiques[…] Un accés i un funcionament de qualitati democràtic a l’ensenyament en general i ala universitat en particular és en aquestsmoments més important que mai. […] Unvessant complementari del nostre argumenti del nostre compromís deriva del paper dela recerca […] és una altra manera de ferressaltar el significat decisiu del coneixe-ment”.

Tugores va incidir també especialmenten la necessitat de conjugar el lideratgeefectiu amb el consens basat en un pro-jecte comú i compartit, punt que encapça-la el resum dels “trets bàsics” del seu pro-grama: “impulsar i valoritzar el potencialglobal de la UB –la UB i el seu «Grup UB»–mitjançant una política liderada de maneraefectiva des de Plaça Universitat per unrector i un equip coordinat que recuperi lacohesió interna de la UB i del conjunt delGrup UB, així com la seva presència i pro-

jecció socials”. Impulsor el 1998 de l’ano-menat Grup UB, Joan Tugores dóna aaquesta estructura organitzativa un paperdestacat per al compliment del seu pro-grama: “Aquesta candidatura consideraprioritari reprendre la unitat estratègica delGrup UB, per tal de portar en una mateixadirecció el gran potencial de la UB, inter-nament i externament. Sense perjudici dela necessària agilitat, de la flexibilitat enmolts àmbits, només hi haurà una políticadel Grup i de totes les seves entitats […]”.

La demanda d’un nou model de finan-çament és també un punt destacat del seuprograma, en el qual proposa “Reivindicaruna definició transparent del marc normatiui del mapa universitari de Catalunya i delseu finançament objectiu amb criteris deservei públic. […] Fer evident a les admi-nistracions públiques i a la societat la rendi-bilitat dels recursos públics posats a dispo-

sició de la UB, és a dir, millorar substancial-ment la rendició de comptes (accounta-bility) i la projecció social de la UB”.

a c t u a l i t a t

Cohesió interna i projecció social, punts clau del programa

Joan Tugores Ques

Nascut a Palma el 1953, Joan Tu-gores es va llicenciar en Econòmi-

ques i Dret el 1975 i és catedràtic deTeoria econòmica des del 1986. Espe-cialista en microeconomia i economiainternacional i autor d’una vintena depublicacions, ha desenvolupat una acti-vitat important en cursos de postgrau idoctorat i és president del Comitè deNormativa i Ètica Professional delCol·legi d’Economistes de Catalunya.

Al llarg de la seva trajectòria acadè-mica, ha estat successivament profes-

sor encarregat de curs, cap d’estudis,vicedegà i degà de la Facultat d’Econò-miques. Del 1994 al 1998, va ser dele-gat del rector per a la Qualitat Docent,i del 1998 al 1999, vicerector de Coo-peració Exterior i Tercer Cicle. Durantaquest darrer període, va ser l’impulsorde l’anomenat Grup UB, una estructuraorganitzativa destinada a recuperar lacultura de grup i renovar la Universitatvertebrant les diferents fundacions iinstituts que la componen. El darrercàrrec que ha ocupat a la UB és el depresident de la Divisió de Ciències Jurí-diques, Econòmiques i Socials.

Economista, com alguns dels seusantecessors al capdavant de la primerainstitució universitària de Catalunya(entre els més recents, Josep M. Bricalli Fabià Estapé), Joan Tugores té entreels seus principals objectius “reclamarun finançament just per a la UB, al’alçada de la recerca que duu a terme,fent entendre a l’Administració i a lasocietat en general que els recursosque es destinen a la universitat no sónuna despesa, sinó una de les millorsinversions del país en ell mateix”.

7

a c t u a l i t a t

Maria del Mar Bonet, Carles Santos i Fede-rico Mayor Zaragoza van participar, el 3 demaig, a l’acte organitzat per les universitatsde l’Institut Joan Lluís Vives a l’Auditori deBarcelona a favor d’una cultura de pau.Federico Mayor Zaragoza va pronunciar un parlament, i va seguir la lectura delmanifest “Les universitats per una culturade pau” a càrrec d’Antoni Caparrós, presi-dent de l’Institut Joan Lluís Vives i rectorde la UB.

L’acte es va iniciar amb l’actuació deMaria del Mar Bonet, junt amb la Coral

Universitat de les Illes Balears, sota ladirecció de Joan Company. A continuació,Federico Mayor Zaragoza va agrair en elseu parlament a les universitats quehaguessin organitzat un acte per la cultu-ra de pau “des de l’altura que noméspoden tenir aquestes entitats, per sobrede vaivens polítics”. Al mateix temps,l’antic director general de la UNESCO vaafirmar que les universitats han de servirper “preveure i crear escenaris de futur”.Tot això en un moment en què, segons vadenunciar Mayor Zaragoza, “anem méspel camí de la força”, en comptes del de lapau, en comparació a uns mesos enrere.

Després dels parlaments, Carles Santosva dirigir l’Orfeó Universitari i l’OrquestraFilharmònica de la Universitat de València

en la interpretació de l’obra L’adéu deLucrècia Borja, que es va estrenar a Bar-celona. Es tracta d’una cantata amb textde Joan F. Mira i orquestració de Pere J.Puértolas. La presentació de l’acte va sera càrrec de l’actor Sergi Mateu, que va lle-gir un text de Joan-Anton Benach, mentreque la direcció del muntatge fou de IagoPericot.

A l’entrada de l’Auditori es podia veurel’escultura d’homenatge a Ernest Lluchque l’artista Ricard Vaccaro ha cedit a laUniversitat en record d’aquest catedràticassassinat per ETA el mes de novembrede l’any passat. L’obra serà instal·lada demanera definitiva als jardins de la Facultatd’Econòmiques, on feia classes ErnestLluch.

Entre les personalitats que van assistir al’acte hi havia Joan Clos, alcalde de Barce-lona; Andreu Mas-Colell, conseller d’Univer-sitats, Recerca i Societat de la Informació;Damià Pons, conseller de Cultura del

govern Balear, i Dolors Montserrat, vicepre-sidenta del Parlament de Catalunya. Tambéhi havia altres autoritats polítiques, com ararepresentants de diversos partits als parla-ments català i espanyol.

L’acte tenia com a precedent les Jorna-des “Universitats per la pau” que l’InstitutJoan Lluís Vives (IJLV) va organitzar eldesembre passat a la Universitat Jaume I.La trobada va tenir lloc en el marc de la declaració per part de la UNESCO del 2000 com a Any Internacional de laCultura de Pau, i va servir per reflexionarsobre com les universitats han de treballaren aquest àmbit. La finalitat de l’acte erareconèixer i donar suport a les entitats i les persones que treballen per una cultu-ra de pau, i alhora fer un homenatge solidari a les víctimes de la violència. D’aquesta manera les universitats del’IJLV mostren la seva adhesió als valorsde la cultura de pau i el seu compromís dedefensar-los.

Celebrat a l’Auditoril’acte universitari peruna cultura de pau

8

Federico Mayor Zaragoza, Antoni Caparrós iSergi Mateu en un moment de l’acte

Carles Santos dirigeix la seva cantata L’adéu de Lucrècia Borja

a c t u a l i t a t

Antoni Caparrós, rector de la UB,acompanyat d’Artur Mas, conseller en

cap de la Generalitat, i Andreu Mas-Colell,conseller d’Universitats, Recerca i Socie-tat de la Informació, van visitar, el mesd’abril passat, les obres de les noves fa-cultats de Geografia i Història i de Filoso-fia, davant la Casa de Caritat, obresfinançades per la Generalitat. Hi vanassistir també, entre d’altres, Jesús Con-treras, president de la Divisió de CiènciesHumanes i Socials; Pedro Clavero, degàde la Facultat de Geografia i Història, iAgustín González, degà de la Facultat deFilosofia.

La construcció dels edificis, iniciada elsetembre del 1999 i que serà enllestidadurant el curs 2002-2003, s’estructuraràal voltant d’un passatge interior obert atots els vianants, que des del carrer Mon-talegre arribarà al carrer Ramalleres i desdel qual s’accedirà a tres places interiorsd’ús públic derivades de la disposició delscossos arquitectònics que integren l’edifi-

cació. L’entrada principal de les duesfacultats se situarà al carrer Montalegre. Apartir d’aquest accés, els alumnes podranarribar a la biblioteca, dotada de llumnatural. Actualment, s’han realitzat ja lesfases de fonamentació i fase 1 del’estructura, i està en execució la fasesegüent.

En total, hi haurà més de 28.000 m2 desuperfície construïda i uns 4.800 m2

d’espai públic, format per la zona del pas-satge i les places interiors. Uns 500 m2

del passatge correspondran a uns tramscoberts amb porxos en els quals hi hauràels accessos a les diferents zones de lesfacultats.

Visita d’obres a les futuresfacultats del Raval

El mes d’abril passat es va col·locar laprimera pedra de l’Institut d’Investiga-

cions Biomèdiques August Pi i Sunyer(IDIBAPS), consorci que agrupa la Univer-sitat de Barcelona, l’Hospital Clínic de Bar-celona, el CSIC i la Generalitat de Catalu-nya. L’acte va ser presidit per Eduard Rius,conseller de Sanitat; Andreu Mas-Colell,

conseller d’Universitats i Recerca i Societatde la Informació, i Antoni Caparrós, rec-tor de la UB. D’aquesta manera l’IDIBAPSes consolida com a centre de referència en recerca biomèdica d’excel·lència en elsàmbits català, espanyol i europeu.

La Generalitat de Catalunya ha aportatels 1.475 milions de pessetes necessaris

per dur a terme la rehabilitació d’una partimportant de l’edifici de la Facultat deMedicina de la UB, situat al carrer Casa-nova de Barcelona. Aquests espais s’adju-dicaran a grups de científics del mateixIDIBAPS per tal de potenciar la recercaen les ciències biomèdiques i estimular lainteracció entre la recerca bàsica i la re-cerca clínica.

L’IDIBAPS té, en aquest darrer punt, elseu objectiu fonamental: facilitar la inte-gració de la recerca clínica de qualitatcontrastada amb la recerca bàsica d’altnivell per aconseguir una millor i mésràpida transferència dels avenços cientí-fics obtinguts en la prevenció i el tracta-ment dels problemes de salut més preva-lents al nostre país. A més, la integraciódels dos tipus de recerca permetrà reduirl’interval entre la producció d’un nouconeixement (eficàcia) i la seva recercareal (efectivitat i eficiència) en la pràcticamèdica.

Primera pedra de l’IDIBAPS

9

11

a c t u a l i t a t

Neix UB Virtual

UB Virtual oferirà cursos tant a travésd’Internet com en format multimèdia,

adreçats tant a les necessitats formativesdels professionals i postgraduats, com ales de les empreses (formació in-com-pany). Fins ara, aquestes activitats esta-

ven repartides entre Fundació UB Mèdia,dedicada a impartir cursos no presencialsdestinats al estudiants de pregrau de laUB; Les Heures, centre de formació conti-nuada i de postgrau de la UB; l’Escola Vir-tual d’Empresa, i l’Escola Virtual de Salut.

El rector Antoni Caparrós destaca laqualitat dels cursos, atès que “en aquestsnous entorns tecnològics, només el treballofert amb rigor i qualitat té un reconeixe-ment de la societat”. Martí Parellada,director de Les Heures i conseller delegatd’UB Virtual, explica la funció especialque porten a terme els tutors dels cursos,“un element determinant que cal destacaren el model pedagògic de la UB Virtual”.

Aquesta figura tutorial constitueix unelement clau en l’èxit de la formació on-line, ja que l’alumne sent que rep suport,que és acompanyat i que obté seguretatdurant el seu procés d’aprenentatge, is’evita la sensació de soledat que pot deri-var d’un aprenentatge d’aquesta mena.

Els itineraris formatius d’UB Virtual estandissenyats per facilitar a l’alumne l’accés aun títol corresponent a un programa dellarga durada (màster o postgrau), mit-jançant la realització de cursos modularsque es duen a terme de manera progressi-va. Aquest plantejament permet que l’alum-ne vagi obtenint titulacions parcials fins aarribar, si escau, a completar l’itinerari.

La concentració de les activitats d’ense-nyament no presencial del Grup UB dinsUB Virtual dóna lloc, tant pel nombre decursos com pel nombre d’estudiants matri-culats, a la creació d’un dels grups de for-mació continuada a distància més grand’Espanya, i el primer impulsat per una uni-versitat presencial. Els ingressos per forma-

ció de totes aquestes entitats superen ac-tualment els 330 milions de pessetes, i estàprevist que UB Virtual i les seves societatsparticipades facturin prop de 800 milionsenguany. També hi ha prevista una inversióper a l’any 2005 de prop de 1.500 milionsde pessetes, tant en creació de contingutscom en desenvolupaments tecnològics.

Aliances estratègiquesS’ha previst que UB Virtual estableixialiances estratègiques amb altres universi-tats per distribuir els seus cursos en altrespaïsos i per a altres mercats lingüístics, totcol·laborant també en el desenvolupamentdels seus continguts. Actualment, UB Vir-tual té ja signats acords de col·laboracióamb universitats llatinoamericanes, quepodrien servir de pont per iniciar les sevesactivitats a Llatinoamèrica.

UB Virtual és una societat mercantil,amb participació majoritària del Grup UB(Fundació Bosch i Gimpera i Fundació UB Mèdia) i el suport financer com aaccionistes de Banco Santander i CaixaCatalunya, que aporten 300 milions depessetes cadascun. Presidida pel rectorAntoni Caparrós, formen part del seu con-sell d’administració Francesc Santacana,director general de la Fundació Bosch iGimpera; Josep Escolano, gerent de la UB,i Miquel Martínez, vicerector de la UB. MartíParellada, director de Les Heures, ocupa elcàrrec de conseller delegat.

L’alumne va obtenint

titulacions parcials

fins a poder arribar a

un itinerari complet

El nou projecte agrupa la formació continuadai de postgrau a distància de la Universitat

UB Virtual és el nou projecte de la Universi-tat de Barcelona (UB) que aplega tota laformació continuada i de postgrau a distàn-cia que fins ara la Universitat impartia através de Les Heures, l’Escola Virtual d’Em-preses, l’Escola Virtual de Salut i UB Mèdia.Actualment, aquestes iniciatives ofereixenformació on-line i en paper a més de deu milestudiants, amb una oferta superior als centvint cursos. Caixa Catalunya i Banco San-tander donen suport financer al projecte.

Metodologia i plataformatecnològica

La metodologia que segueixen els cur-sos que s’imparteixen a hores d’ara ésmolt variada, i inclou els que només uti-litzen el suport paper, fins als que estantotalment desenvolupats per Internet iamb materials multimèdia. La filosofiad’UB Virtual serà poder impartir elscontinguts de tots els cursos en qual-sevol suport, adaptant-se així a lesnecessitats dels estudiants i dels pro-fessionals que utilitzin els seus serveis.Com a plataforma tecnològica, UBVirtual utilitza Web CT, un campus vir-tual escalable, personalitzable i d’uti-lització senzilla que s’està convertinten un estàndard dins l’ensenyamentno presencial. Web CT permet la cre-ació de comunitats virtuals, i, entre leseines que utilitza, cal destacar el webmail, els fòrums de discussió o xats iles proves d’autoavaluació.

12

a c t u a l i t a t

Set-cents infants d’entre cinc i set anyshan participat en un projecte escul-

tòric a Parets del Vallès, coordinat pelsprofessors del Departament d’EsculturaAlbert Valera i Lluís Donate, conjunta-ment amb l’antiga alumna de Belles ArtsMaria Josep Forcadell. En un terrenypoblat d’arbres a l’entrada de la pobla-ció, s’hi han instal·lat sis taules en acer ibronze creades a partir de dibuixos delsinfants, en el marc d’una iniciativa

finançada per l’Ajuntament de Paretsdel Vallès a través d’un acord gestionatper la Fundació Bosch i Gimpera de laUB.

“Es tracta d’una actuació escultòricadiferent”, afirmen els seus autors. Un delscriteris que s’ha tingut més en compte ésel fet de presentar una obra oberta a laciutadania en el context d’una poblacióen creixement. El projecte també escaracteritza per seva continuïtat en el

temps i el fet d’emmarcar-se en un demés general iniciat el 1999 d’acord ambl’Ajuntament.

Les taules s’han elaborat a partir delsdibuixos, després d’adaptar-los a les pe-ces escultòriques. “Amb el pas dels anysels nens que han fet els dibuixos podranreconèixer-los”. explica el professor Vale-ra. Per tirar endavant el projecte han participat cinc escoles d’ensenyamentprimari de Parets.

L’equip Universitat de Barcelona - Bàs-quet Femení ha arribat aquesta tem-

porada a la final de la lliga estatal femeni-na, que va disputar el 12 de maig amb elRos Casares Godella. El partit va serextremament disputat i va acabar amb lavictòria dels locals per 76 a 72, desprésque els dos equips anessin molts igualatsdurant tot l’encontre.

A més del primer equip, Universitat deBarcelona - Bàsquet Femení en disposad’un de sènior, un de júnior, dos de cadets,un d’infantil i un de preinfantil. Juga a lesinstal·lacions dels Serveis d’Esports de laUB i al pavelló municipal del Guinardó.

L’equip té com a patrocinadors El CorteInglés, Banco Zaragozano, CasademontS.A., Aparcamientos Saba, Indústries Mer-cury i El Mundo Deportivo, amb la col·labo-ració de l’Ajuntament de Barcelona i lacoordinació del Servei d’Esports de la UB.

Projecte escultòricamb la participació d’infants

Universitat de Barcelona - BàsquetFemení, subcampió de la lliga estatal

“UB Solidaritat en línia”,nova oferta a través d’Internet

L’oferta d’UB enlínia per a aquest

estiu inclou una ini-ciativa conjunta ambla Fundació Solidari-

tat UB i Món-3. Es tracta de quatre cursosno presencials aplegats sota el nom d’UB

Solidaritat en línia (ww.ubmedia.ub.edu/soli-daritat/), que s’impartiran on-line elsmesos de juny i juliol: Societat civil iestratègies de canvi, Comunicació, migra-ció i desenvolupament, Medi ambient,sostenibilitat i globalització i L’economiamundial i el procés de mundialització.

Els cursos, que equivalen a crèdits delliure elecció, tenen professorat de la UBi professionals del món de la cooperació.Tots es duran a terme al campus virtualde la UB usant les eines que li són prò-pies, com ara fòrums, correu electrònic,tutoria electrònica, etc.

SOL·LICITUD DE CARNET D’ANTIC ALUMNE

• Formulari per emplenar, signar i enviar, per fax, correu o personalment, a l’adreça anotada al peu.• Rebreu el vostre carnet, amb validesa per a un any, al cap d'un mes del càrrec bancari.• El preu del carnet d’Antics UB (4.500 PTA l’any) inclou la subscripció a la revista La Universitat

entitat oficina dígit control núm. compte corrent

Com has conegut la possibilitat de fer-te el carnet? Revista Web Un amic Diari Altres

T’interessaria estar inclòs en un directori d’Antics per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu? Sí No

ANTICS UBGran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r 2a. 08007 Barcelona. Telèfon: 93 317 02 53. Fax: 93 317 07 63A./e.: [email protected] http// www.ub.edu/anticsub

Les dades que ens faciliteu seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’antics alumnes. Si voleu accedir o bé rectificar o cancel·lar aquestesdades, podeu adreçar-vos per escrit a Antics Alumnes. Universitat de Barcelona, en compliment del Reial decret 1332/1994, de 20 de juny.

Cognoms

Adreça

Població

DNI

Titulació

Dades bancàries

Nom

Codi postal Província Telèfon

Sexe (h / d) Data de naixement (dd/mm/aaaa)

Any

Juny 2001

Signatura

a n t i c s u b

El carnet d’antic alumne ha incorporatun important avantatge per a la for-

mació on-line. Es tracta d’oferir un 10%de descompte en tots els cursos d’UB Vir-tual, el nou projecte de la Universitat deBarcelona que aplega tota la formaciócontinuada i de postgrau a distància quefins ara s’impartia a través de Les Heures,l’Escola Virtual d’Empreses, l’Escola Vir-tual de Salut i UB Mèdia. Actualment,aquestes iniciatives ofereixen formacióon-line i en paper a més de deu mil estu-diants, amb una oferta de més de cent vintcursos. UB Virtual impartirà cursos tant a

través d’Internet com en format multimè-dia, adreçats tant a les necessitats forma-tives dels professionals i postgraduatscom de les empreses (formació in-com-pany). El descompte té un límit de fins a50.000 pessetes.

Oficina i borsa de treball aInternetUn altre avantatge dels antics alumnes ala xarxa és la recent creació d’una oficinavirtual, de tal manera que ara podendemanar de subscriure’s al carnet i a la revista, actualitzar les seves dades o

enviar cartes al director, totaixò per Internet. L’objectiu és facilitar elstràmits i poder-los fer sense limitacions detemps ni d’espai.

Un servei que els antics alumnespoden utilitzar també a través d’Internetés la inscripció a la Borsa de Treball.Oberta als alumnes i titulats de la UB, vagestionar durant el curs passat 3.100currículums i 4.500 ofertes de treball. Lainscripció, l’actualització del currículum iels altres tràmits es poden fer a travésd’Internet.

Cursos d’estiu

Aquest estiu, els posseïdors del

carnet d’antic alumne tenen

avantatges per dur a terme diverses

activitats formatives. Així, gaudeixen

d’un 10% de descompte en els trenta-

cinc cursos d’estiu inclosos en “Els

Juliols de la UB”. Com expliquem a les

pàgines de formació continuada

d’aquesta revista, els cursos estan

aplegats en els àmbits de Recerca

interdisciplinària, Actualització de

coneixements, Noves àrees i temes

d’estudi i Observatori geopolític.

Els antics també tenen descomp-

te en l’oferta formativa d’aquest

estiu de l’Escola d’Idiomes Moderns

i del Servei de Llengua Catalana, tal

com us recordem en les pàgines

següents dedicades als avantatges

del carnet.

Facilitats on-line

Podeu accedir a tots aquests serveis a la xarxa a través del portal dels Antics UB:

www.ub.es/anticsub/

El Servei d’Esports de la UB ofereix un nou avantatge per als posseïdors del carnet

Antic UB, que consisteix en un descompte del 10% sobre els preus dels abona-

ments anuals del curs 2001-2002: l’opció 1, que inclou totes les instal·lacions i activi-

tats del Servei excepte la piscina coberta i la sala de fitness, i l’opció 2, que sí que

inclou aquests dos equipaments.

De cara a l’estiu, el Servei d’Esports ofereix una nova tarifa d’abonament anome-

nada UB4, que dóna dret a l’ús per a lliure pràctica de totes les instal·lacions del Ser-

vei durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre. El cost d’aquesta tarifa per als

antics membres de la UB és de 16.000 ptes.

Nous avantatges al Servei d’Esports

14

15

a n t i c s u b

Quin record guardes de la Uni-versitat?Van ser uns anys molt agradables. El recordque en tinc és molt bo; pels companys, elprofessorat, l’espai… La Facultat de Biologiaés potser una de les més maques de la UB,encara que en algunes assignatures éremmassa persones a l’aula. També és llàstimaque els estudis no s’acabessin d’adequar ala realitat professional. Ah, i m’agradava tenirun Servei d’Esports no gaire lluny de laFacultat. Vaig aprofitar-lo tots els anys.

Professionalment has exercit debiòloga?Primer vaig treballar al Museu de la Ciènciauns quants mesos, i després al Col·legi Ofi-cial de Biòlegs. Allà la feina era de biòloga,encara que potser no es corresponia amb laidea que en tenia quan estudiava. Desprésvaig començar a treballar a l’Hospital Clínic,on estic ara, curiosament dins el grup UB.

El fet de ser llicenciada universitària m’haservit, encara que la feina que faig actual-ment no sigui de biòloga. Estic treballantcom a secretària, i com a llicenciada pucaportar molt més a la feina. Puc abastar mésfeina de la que tindria possibilitat de fer sinomés tingués formació d’administrativa.D’altra banda, el que m’ha estat molt útil a lesfeines que he tingut han estat els idiomes.

T’has mantingut vinculada a laUniversitat a través de la forma-ció continuada, sigui a distànciao presencial?He fet cursos d’idiomes i d’informàtica,però fora de la Universitat. He mirat lesfacilitats del carnet en temes de formació,i potser el que més m’interessaria serienels idiomes. En tot cas, m’estimo més anara classe que estudiar a distància.

Com et vas assabentar del car-net i per què te’l vas treure?Me’n vaig assabentar per aquesta revista.Em va semblar molt bona idea. Si vaig pen-

sar a treure-me’l va ser per una raó senti-mental; era una forma de pensar que enca-ra podia estar vinculada d’alguna manera ala UB. Això de passar a la Universitat cincanys i que de cop i volta t’hagis d’acomia-dar de tot el que era el teu món… No voliaacabar de tallar del tot. Encara no he utilit-zat el carnet per a cap avantatge.

Què et semblaria més interes-sant del carnet?Potser més endavant usaré el Servei d’Es-ports, però ara el fet de tenir una nena peti-ta, treballar… provoca que no tingui temps.

Seria interessant mirar d’incloure l’entra-da a museus. No només per als d’aquí, sinótambé per als de fora. Ara que tindreml’euro, estaria bé que quan anessis a Itàlia,a França… de la mateixa manera que es

pot presentar el carnet d’estudiant interna-cional, es pogués usar el d’antic alumne.

Una altra idea seria fer algun sopar, unatrobada… Per exemple, a la mateixa facul-tat on has estudiat. No cal que sigui unacosa molt formal, però estaria bé tenirl’oportunitat de veure antics companys.

També us volia proposar de cara alFòrum 2004 que tinguéssim alguna prio-ritat en entrades, o que hi hagués alguntipus d’abonament. O fins i tot, si esnecessités algun voluntariat, es podriamirar de trobar-ho dins els Antics UB.Encara que tothom està més ocupat i témés responsabilitats que quan era estu-diant, si en algun moment es necessites-sin voluntaris en el Fòrum, o en algunaactivitat de la UB, es podria sondejar sialguns antics hi estarien interessats.

Parlen els AnticsAmb l’objectiu de conèixer els Antics UB, comencem en aquest númerouna sèrie d’entrevistes a persones que teniu el carnet. Així, podeu explicarla vostra relació amb la Universitat i donar la vostra opinió sobre Antics UB.

Elena Arrufat (Biologia-1990)

16

a n t i c s u b

Els avantatges del carnet d’AnticInformeu-vos dels nous avantatges del carnet en el portal d’Antics: www.ub.es/anticsub/, on trobareu altres serveis a la xarxa.

ESCOLA D’IDIOMES MODERNSEls titulars del carnet d’antic alumne gaudi-ran de preus reduïts, com si fossin estu-diants o personal de la UB. L’EIM imparteixactualment formació en idiomes a 6.500estudiants. S’hi ofereixen cursos de diversadurada en dotze llengües: anglès, alemany,francès, italià, rus, japonès, àrab, neerlan-dès, portuguès, suec, noruec i grec.

Aquest estiu s’ofereixen cursos inten-sius, durant el mes de juliol, d’alemany,anglès, francès i italià. Al mateix temps hiha cursos de seixanta o quaranta horesen temàtiques com ara: introducció i acti-vació d’una llengua, fluïdesa oral, com-prensió i vocabulari. L’EIM ofereix duranttot l’any cursos de caire molt específic iels organitzats expressament per a em-preses, com els de curta durada, que esconcentren en una sola setmana amb vuithores cada dia. Informeu-vos-en segonsles vostres necessitats.Tel.: 93 403 53 44 www.eim.ub.es

ODONTOLOGIA I PODOLOGIACondicions especials a les clíniquesOdontològica i Podològica de la UB, ges-tionades per la Fundació Josep Finestres.Clínica OdontològicaTel.: 93 335 80 54www.ub.es/ORL/cbas1.htmClínica PodològicaTel.: 93 336 26 52 - 93 336 26 60www.ub.es/ORL/cbas1.htm

BIBLIOTEQUESAccés i préstec a la biblioteca de laUniversitat, la segona de l’Estat espanyolen nombre de volums, després de laBiblioteca Nacional de Madrid.

ASSEGURANÇA SANITÀRIAEls posseïdors del carnet d’antic alumnede la UB podran gaudir d’una asseguran-ça d’assistència sanitària de condicionsespecialment avantatjoses, creada especí-ficament per a ells gràcies a un acordentre les companyies SANITAS i UNIPSA. Tel.: 93 488 03 27A./e.: [email protected]

MULTICINES ARIBAUEls antics alumnes tindran el descomptedel dia de l’espectador en qualsevol sessióde dilluns a divendres als Multicines Aribau,situats als números 5 i 8-10 d’aquest carrer.

AVANTATGES FINANCERSAmb el Banco Santander els Antics UB espoden beneficiar de les millors condicionsde productes i serveis bancaris. Aquestescondicions preferents, especialment dis-senyades per cobrir les necessitats del’Antic, es complementen amb una gestió iassessorament personalitzats.

Com a particular:

Comptes corrents i d’estalvis

Mitjans de pagament

Superhipoteques

Supercrèdit personal

Bestreta de nòmina

Supercrèdit cotxe

Com a professional:

Comptes corrents i d’estalvis

professionals

Comptes de crèdit professional

Supercrèdit equipament professional

Credilocal

Lising mobiliari

Renting

Formació continuada. Crèdits de:

Postgrau-màster

Matrícula i material docent

Ordinador

Idiomes a l’estranger

Intercanvi universitats estrangeresI a més la possibilitat d’establir estudis ala mida d’estalvis, fons d’inversió, plansde pensions, inversions borsàries… Ungestor us ampliarà la informació per telè-fon o personalment.

Contacte:Anabel Fuentes GallegoTel.: 93 401 11 00/93 401 13 39A./e.: [email protected]

SERVEI DE LLENGUA CATALANADeu per cent de descompte en els cur-sos generals de llengua catalana i en elscursos específics.

Els cursos de nivell elemental, de sufi-ciència i de proficiència permeten consoli-dar la llengua escrita i els registres parlatsmés formals. Les titulacions d’aquestsnivells són equivalents a les de la JuntaPermanent de Català de la Generalitat i,per tant, tenen el mateix valor a l’horad’acreditar coneixements de llengua en lesconvocatòries d’accés a la funció pública.

A més a més, aquest estiu s’ofereixencursos de redacció, elaboració de pàgi-nes web, tallers d’escriptura literària i cur-sos de correcció de textos de preparacióper al nivell K de la JPC.

Accés gratuït als centres d’autoapre-nentatge de la UB. Consultes lingüísti-ques i terminològiques (tel.: 93 402 1026 / 93 403 58 47). Més informació a:www.ub.es/slc Tel.: 93 403 54 78

PUNT UBLa botiga Punt UB, al carrer Balmes núme-ro 21, ofereix preus reduïts als posseïdorsdel carnet d’Antic UB. Tel.: 93 403 53 78

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYAUn 20% de descompte sobre el preu d'en-trada al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).Cada carnet de soci tindrà dret a dueslocalitats i es podran adquirir de duesmaneres: directament, presentant el car-net a les taquilles del teatre; o bé trucantper telèfon al 93 306 57 06 i fent la com-pra a través de la targeta de crèdit (a l'ho-ra de recollir les entrades s'haurà d'en-senyar el carnet d'Antic UB). Condicionsvàlides fins el desembre del 2001.

AUDITORI NACIONAL Actualment s'estan negociant nous avan-tatges amb l'Auditori XXI de cara a latemporada 2001-2002.

CONEIXEMENTS D’INFORMÀTICALa Universitat ofereix com a nou servei alsseus antics alumnes la possibilitat d’acre-ditar coneixements d’informàtica que pos-seeixen però dels quals no tenen titulació. Per a més informació: Departament de For-mació Externa - Borsa de Treball de la UB.Tel.: 93 403 58 73www.ub.es/ofor/cfpweb/aptitud/aptitud.html

Convidats de pedra: tenen alguna cosa a veurela universitat i la cultura?

Nora CatelliProfessora titular del Departament de Filologia Romànicaguanyadora del darrer Premi Anagrama d’assaig

Opinió

Ies van convertir, va dir la professora, enconvidats de pedra. En... –hi insisteix,

perquè sent quasi físicament la incom-prensió dels seus oients– convidats depedra... –I segueix la pregunta inevitable:–Sap algú de vostès què és un “convidat depedra”?

Vuitanta ulls molt oberts i quaranta capsd’esquerra a dreta i de dreta a esquerraopten per la negativa inapel·lable. La pro-fessora no es fa enrere.

–Ha llegit algú de vostès El burlador deSevilla? El Don Juan de Zorrilla? El deCorneille? Coneix algú de vostès l’òperade Mozart, el llibret de Da Ponte? Lapel·lícula de Gonzalo Suárez?

La professora compon un apressat i gro-tesc “cadàver exquisit”, alternant els dolçosi memorables rebles de Zorrilla amb la sevapròpia versió –horrible– d’una ària deMozart que suposa recognoscible. Res no liindica que, malgrat aquests intents, el reco-neixement s’hagi produït. Tanca els ulls,admet l’evidència i comença pel comença-ment.

–Quan diem d’algú que és un “donJoan”, a què ens referim?

Des del fons de l’amfiteatre li arriba una res-posta encoratjadora, atès que un “don Joan”és, segons el portador de la bona nova, un conquistador de dones. Entusiasmada per,almenys, aquesta resposta tímida, la professo-ra explica la història completa, dramatitzantmolt, al final, l’arribada del comanador en qual-sevol de les seves versions. Comença a des-confiar de les paraules i, malgrat de les sevesconviccions, decideix recórrer a l’audiovisual.Els diu que a les botigues de vídeo potserpuguin trobar el Don Giovanni de JosephLosey.

–L’òpera porta subtítols –els diu–, perdescomptat. Ja deuen haver vist altresòperes o obres clàssiques amb subtítols –afegeix de passada–. Bé, dono per fetque vostès només van a veure pel·lículessubtitulades.

I aleshores, per a la seva vergonya,recorda. Recorda que en el noble edificide la Universitat, al carrer Aribau, unaempresa ha muntat cinc sales de cinemacomercial i doblat. Recorda que ho ha feten els terrenys mateixos de la Universitat,i que aquesta ni tan sols ha exigit una(una, només una) de les sales per a filmo-teca, per a cinema d’art i assaig, per acinema, senzillament cinema, no sotmès a

l’exigència –de vergonyós origen mussoli-nià i franquista– del doblatge universal.

–Convidada de pedra –es diu a si matei-xa la professora mentre els estudiants se’nvan de l’amfiteatre–, la cultura és una cosaque ara ni tan sols la Universitat és capaç dereconèixer. Què es pot demanar aleshoresals qui comencen la seva carrera? I passaper davant, entre avergonyida i ofesa, delscinemes nous, rutilants, inútils.

17

–

Il·lustració: Ruth Rodríguez-Belzaestudiant de Belles ArtsFoto: Cristina Rivarola

Els Juliols de la UB” presenten en-guany la seva cinquena edició oferint

36 cursos aplegats en els àmbits de Re-cerca interdisciplinària, Actualització de co-neixements, Noves àrees i temes d’estudi iObservatori geopolític. Aquests cursos d’es-tiu, que l’any passat van tenir més de 2.500matriculats, són impartits per docents de laUB, amb una mitjana de deu professors percurs. Tenen generalment una durada de vinthores lectives, atorguen dos crèdits acadè-mics de lliure elecció i s’organitzen en ses-sions de matí o de tarda, de dilluns a diven-dres. Els Juliols estan oberts a estudiantsuniversitaris, diplomats, llicenciats, professio-nals de tots els àmbits i en general a tots elsque estiguin interessats en algun dels temesque s’hi aborden. Els posseïdors del carnetd’antic alumne gaudeixen d’un 10% de des-compte en la matrícula.

Enguany hi ha, com a novetat, tres cur-sos en llengua anglesa inclosos en elprojecte Barcelona-Sarajevo Joint Sum-mer University. Es tracta d’una iniciativade col·laboració amb la Universitat deSarajevo, dins la qual i durant els dosdarrers anys s’han dut a terme diversesactivitats acadèmiques. Aquest estiu, pro-fessorat de la UB impartirà cursos quecompartiran alumnes de Barcelona ambestudiants de la Universitat de Sarajevo id’altres centres europeus. A aquesta ofer-ta dels Juliols, cal sumar-hi també lainclosa en la Barcelona European Sum-mer School, que tindrà lloc, com a cadaany, al Palau de les Heures (més infor-mació a: www.heures.ub.es).

18

f o r m a c i ó c o n t i n u a d a

L’estiu a la UB“

19


Coordinador

“El cosmos: dels mites antics Mercè Viladricha la moderna cosmologia”

“Medi ambient i salut” Amalia LafuenteJoan M. Llobet

“Dinàmiques electorals: estabilitat i canvi” Jordi Capo

“Genoma: DNA i DNI” Rafael Franco

“L’efecte túnel en la física Javier Tejadadels sòlids” Xavier Martínez

“Valors i societat: la Catalunya Maria-Àngels Roquedel 2001 en el marc europeu mediterrani”

“Mig segle de literatura Adolfo Soteloespanyola (1950-2000)”

“Finances per a no financers” Òscar Llaudet

“Introducció al comerç electrònic” Maria Isabel Bellot

“La intel·ligència emocional com Cris Bolívara habilitat clau aplicada al treball”

“Màrqueting bàsic” Josep Isern

“La reconversió d’espais portuaris: Joan Alemanyel port Vell de Barcelona. Impactes socioeconòmics i urbanístics”

“La seguretat en la societat del risc” Amadeu RecasensJosep Lluís Domínguez

“Sociologia de la sexualitat. Òscar GuaschUna aproximació a les tendènciescontemporànies en estudis dela diversitat sexual”

“El cinema de la transició Palmira Gonzálezdel franquisme a la democràcia (una revisió històrica)”

“La revolució cultural de Joan Josep Guinovartles biomolècules” Josep M. Fernàndez

“Ubica’t a mates! Còctel de mates 2001” Antoni Benseny

“El pla de màrqueting com Josep Iserna eina estratègica”

“Gestió de la qualitat total” Patricia Gill

“La norma ISO 14000 com a eina de Joaquim Ordóñezgestió mediambiental a l’empresa”

“Noves tecnologies, noves solucions” Pere Martra

“Nous territoris entre l’art Fernando Hernándezi les ciències socials: Aïda Sánchez els estudis sobre la cultura visual” de Serdio

“La vida quotidiana a través dels segles” María Ángeles Pérez

“Sòls contaminats: Gemma Rauret

problemes i solucions” Miquel Vidal

“I tu, emprens o busques feina?” Xavier TestarMontserrat Rubí

“Environmental problems in a Joandomènec RosMediterranean country and scientificapproaches to their solution”

“Molecular pathology” Joan Josep GuinovartJosep M. Fernàndez

“Regional and local finances: Joaquim Solé Vilanovatheory and practice in Europe”

Coordinador

“Assaigs clínics: eina de recerca Eduardo L. Mariñode medicaments i salut”

“El turisme: primera activitat Helena Puigeconòmica del país”

“Aproximació al món Antoni Caminsde la neurociència” Mercè Pallàs

“Estudiar poesia, Glòria Bordonsensenyar poesia” Anna Díaz-Plaja

“Cap a un món més o menys igualitari? José María VidalGlobalització, desenvolupamenti cooperació internacional

“Reflexions interdisciplinàries Josep M. Esquirolsobre un món tecnificat”

“Diner, política i poder en un Joan Tugoresmón globalitzat”

“Interaccions en els aliments: Abel Mariné, Jaumeentre els seus Serra, M. Carmen Vidalcomponents i ambels medicaments”

“Josep Puig i Cadafalch: Mireia Freixarenovació arquitectònica i Rossend Casanovapensament a la recerca d’una identitat”

“La Corona d’Aragó a Ernest Belenguerl’edat moderna” Àngel Casals

“La postmodernitat i l’últim art Anna Maria Guaschdel segle XX”

“Lluís Companys i Jordi Casassasla seva època”

“Present i futur del Josep Darbàsector farmacèutic”

“Els reptes de l’envelliment Joan Costade la població i la qualitat en els sistemes sanitaris”

“Grans escriptores del segle XX” Àngels Carabí, Marta Segarra

“Estils de vida i factors Catalina Salasambientals” Maria Rosa Girbau

“L’Espanya de Franco vista Josep Maria Caparróspel cinema del seu temps”

“L’herència literària: Rosa Navarroparaules i personatges”

“Gestió de crisis Catalina Jerezhumanitàries”

Del 9 al 13 de juliol - de 9.30 a 14.00 h






PROGRAMA

Més Informació a: Oficina d’Activitats Institucionals, emplaçada al vestíbul central de l’edifici de la plaça Universitat. Internet:www.ub.edu/juliols/, [email protected] - Tel.: (34) 93 403 58 80 - Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres d’11.00 a 14.00 h i de 16.00 a 19.00 h

10% de descompte per als Antics


Les Heures - Universitatde Barcelona acaba de

presentar un nou catàlegque recull tota l’oferta for-mativa per al curs 2001-2002. L’oferta d’enguanyinclou, com en edicionsanteriors, cursos màster,postgraus i cursos d’espe-cialització adreçats bàsi-cament a professionals quevolen completar la sevaformació i perfeccionar lesseves competències i habi-litats amb l’objectiu final deformar professionals ambcapacitat d’innovar.

En el catàleg hi ha clas-sificats els programes enfunció de l’àrea de conei-xement a què pertanyen ila titulació que s’hi obté(màster, postgrau o espe-cialització), facilitant laseva localització. Les àreesde coneixement són lessegüents: Escola de negocis, Processos irecursos humans, Ciències de la salut,Ciències humanes i socials i Ciènciesexperimentals.

A més dels cursos que ja s’han fet enedicions anteriors, hi ha les novetats quees presenten per al proper curs acadèmic.A tall d’exemple, en formació presencialdestaquen, entre d’altres, els següents:Màster en marketing, Màster en disseny igestió de continguts a Internet, Postgrauen fisioteràpia pediàtrica, Postgrau en psi-quiatria forense i criminal, Curs d’auditoriade riscos laborals i Curs de formació deformadors.

En formació a distància destaquen, coma novetats: Màster en gestió de serveissanitaris, Curs autoformatiu per a l’atencióprimària de salut, Màster en l’aplicació deles noves tecnologies en educació, Màsteren museografia i un curs d’e-business:Nous models de negoci a la xarxa.

El catàleg és uninstrument per ajudarel potencial alumne a trobar el curs quemés s’ajusta a lesseves necessitatsformatives

El catàleg esdevé una guia completa detots els cursos que es poden fer de mane-ra presencial o a distància a la UB Virtual(vegeu la pàg. 9) o a través de les sevesescoles virtuals (Escola Virtual d’Empresai Empresa Virtual de Salut).

Al Punt d’Informació de Les Heures -Universitat de Barcelona, podeu sol·licitargratuïtament un exemplar del catàleg (tel.: 93 567 74 00; fax: 93 428 62 31;a./e.: [email protected]).

Nova oferta formativa deLes Heures - Universitat de Barcelona

20

Més informaciówww.heures.ub.esTel.: 93 428 37 10

93 428 45 85

CURSOS DE LES HEURES

ESCOLA DE NEGOCIS

l MBA interuniversitari (full time / part time / a distància)

l MBA en empreses agroalimentàries l Màster en direcció asseguradora (MDA) l Màster en logística integral i gestió de

transports l Màster en direcció fiscal de l’empresa l Postgrau d’especialització en auditoria de

comptes (accés al ROAC)

CIÈNCIES EXPERIMENTALS

l Postgrau en assegurament de la qualitat en els laboratoris

l Màster en tecnologia de pintures l Postgrau en tècniques avançades de

formulació

PROCESSOS I RECURSOS HUMANS

l Màster en direcció de recursos humans i consultoria a les organitzacions

l Màster en prevenció de riscos laboralsl Màster en dret del treball i Seguretat

Social (presencial i a distància)l Postgrau de gestió de formació contínua

a les organitzacions

CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS

l Màster en periodisme (BCNY)l Màster en especialització en dret penal i

ciències penalsl Màster en gestió cultural (presencial i a

distància)

CIÈNCIES DE LA SALUT

l Màster en gestió de serveis d’infermerial Màster en ortopodologial Màster en gerontologia sociall Màster i postgrau en atenciófarmacèutica (a distància)l Postgrau en direcció i gestió de residènciesgeriàtriques (presencial i a distància)

l ’ e n t r e v i s t a

JoaquimMolas

Text: Núria Quintana

“En el fons, la meva generacióérem la justificació de Riba o de Foix”

“En el fons, la meva generacióérem la justificació de Riba o de Foix”


La seva època d’estudiant eraun moment de forta repressiófranquista. Com ho recorda?La situació era relativament complexa.Quan jo entro a la Universitat, la situacióencara era molt dura, però ja no ho era tant com la del 39 fins al 45 o 46. Elsaliats havien guanyat la guerra i el règims’havia hagut de resituar. La vida de lesclasses era normal i corrent; nosaltres vamintentar crear-ne una altra al marge. Forade les classes hi havia el SindicatoEspañol Universitario, que feia una revistaanomenada Estilo, i després estàvem unsaltres que teníem patent d’antifranquistes iens espavilàvem com podíem. Vam ferl’Antologia poètica universitària i vamcomençar a Lletres una revista clandestinaciclostilada que es deia Curial, la qual enva generar d’altres sempre en català: unade Dret que es deia Fòrum, una altra al’Escola Industrial, Ictini... Fins que ens vaagafar la policia, arran d’una denúncia. Amés, vam crear un espai de cultura que vaconsistir en la revista i un cicle de con-ferències al Seminari de Llengua i Litera-tura Espanyoles protegits pel Badia i Mar-

garit. Això va durar un curs; hi havia unapressió oficial molt forta i, per més que tufessis, et “tallaven” en el moment “oportú”.Nosaltres vam obrir un camí que desprésvan seguir promocions més joves i que vaesclatar amb la tancada del Paranimf, elSindicat Democràtic d’Estudiants, la caput-xinada, etc.

En aquesta època d’estudiant java conèixer grans figures de laliteratura catalana.De jove em van influir molt Riba, Foix,Espriu, Pere Quart, Marià Manent, Pla... Demés gran, la Rodoreda, el Villalonga... Enaquest sentit, la gent de la meva edat hemestat uns privilegiats. Els quaranta i els cin-quanta era un món tancat. L’única manerade conèixer els autors era anar-los a veure,ja que els llibres sortien amb comptagotesi la premsa o la ràdio no en parlava. Eragent que vivia obligadament molt tancada i,quan hi anava un jove, es desfeien, deixa-ven la feina. Hi havia unes condicions quepermetien aquest contacte.

Es donava una cosa fonamental: per aells la guerra va ser un tall ferotge. Neces-

sitaven justificar-se ells mateixos en el fetque hi havia una gent jove que feia elmateix. Exagero, però jo era la justificaciódel Riba, o del Foix. En el fons, la gent dela meva generació érem la justificació deRiba o de Foix. La nostra existència voliadir que la posició que ells havien pres erala correcta. Després jo, quan vaig comen-çar a fer classes als Estudis UniversitarisCatalans i em venia gent jove (alumnescom Montserrat Roig, Benet i Jornet,Xavier Fàbregues, Jordi Castellanos...),aquesta gent em justificaven a mi. En elmoment en què tot es normalitza, aquestesrelacions psicològiques ja no existeixen.Per això Foix o Espriu donen col·labora-cions a Curial, una revista ciclostiladad’uns estudiants.

Vostè va conèixer els EstudisUniversitaris Catalans clandes-tins tant en la seva etapa d’estu-diant, com de professor.Els Estudis Universitaris Catalans es vanincorporar a la Universitat Autònoma i vandesaparèixer amb ells. El 1942, es vanrecuperar en la clandestinitat. Provenien

23

Joaquim Molas (Barcelona, 1930) acaba dejubilar-se com a catedràtic de literatura ca-talana de la UB, Universitat on va començarcom a professor el 1953. Especialitzat en lainvestigació i la crítica de la història de laliteratura catalana contemporània, va entrara la Facultat de Filosofia i Lletres (SeccióRomàniques) de la UB l’any 1948. En aque-lla època va fer ja coneixença amb els poe-tes Riba, Espriu, Foix, Manent o Pere Quart. Deixeble de professors com Martí de Ri-quer, Antoni Badia i Vicens Vives, va estu-diar paral·lelament als clandestins EstudisUniversitaris Catalans, on va tenir el mes-tratge de Ferran Soldevila, Ramon Aramoni Jordi Rubió.

Lector de català i castellà a la Universi-tat de Liverpool l’any 1959, també ha estatdocent a la UAB, en la qual va impartirclasses de llengua i literatura catalanes del1969 al 1982, any en què va retornar a laUB. Entre les seves nombroses obres, hadirigit els últims volums de la monumentalHistòria de la literatura catalana, iniciada perMartí de Riquer i Antoni Comas. Ha rebutguardons com el Premi d’Honor de les Lle-tres Catalanes el 1998, i la medalla NarcísMonturiol al mèrit científic el 2000.

del Primer Congrés Universitari Català, ones va prendre com a punt de partida el fetque la universitat estatal no ensenyava elcontext català. Es creen una sèrie de càte-dres específicament de literatura, història illengua catalanes.

La diferència entre la Universitat públi-ca i aquests Estudis Universitaris, ja esta-blerta pel Rubió i Lluch, és que la prime-ra consisteix generalment, al comença-ment de segle, en grans lliçons magistralsi en el manual. En canvi, els Estudis esplantegen com a seminaris, a la manerasobretot alemanya. Són molt pocs estu-diants.

Quan jo començo a impartir-hi classes,ja es poden fer en un mínim local, el del’Òmnium. Fins que també es prohibeix.El fet que es realitzessin en un local i quejo hi fes literatura contemporània, cosaque no s’havia fet mai, va provocar quevingués molta gent. Eren els anys seixan-ta, quan la literatura contemporàniapretén respondre a la situació en què esviu, i aquelles classes tenien un cert èxit.Això va acabar quan van començar lesclasses de literatura catalana a la Univer-sitat. Ja no hi havia la necessitat delsEstudis perquè la seva tasca ja es feia ala Universitat.

Com a investigador de la literatu-ra, quins considera que han estatels principals tòpics que s’han dital voltant de la Renaixença?Tots els tòpics. El fenomen de la Renaixença,per mi, no ha estat estudiat fins ara d’unamanera científica. Com sol passar sempre,els que preparen el tinglado decideixen quesón els bons i que els d’abans són dolents: ladecadència. Això és el primer tòpic. Estu-diem a veure si eren o no una decadència.

S’ha considerat com una renaixença detipus lingüisticonacional. És i no és veritat;per mi és un moviment politicocultural queconviu amb d’altres i es converteix enhegemònic. Converteix en motor de la polí-tica cultural d’aquest país la idea de Renai-xença, però al final de segle surt una altraidea, la de modernitat, i desapareix la deRenaixença. Això és una idea meva moltpersonal i evidentment va en contra de totsels tòpics que hi puguin haver.

Un altre tòpic: els Jocs Florals, que van seruna institució politicocultural i no una escolade poesia. Una institució que va intentarposar en relació la societat catalana amb unproducte literari al principi no ben vist social-ment, donar una “oficialitat” a la llengua, pro-gramar la creació cultural, etcètera. Quan jas’ha aconseguit això, els Jocs Florals es per-petuen però ja no tenen sentit. Per això, enels Jocs Florals hi ha romàntics purs, moder-nistes purs, noucentistes purs… És una pla-taforma on hi ha gent de tota mena.

Actualment, quina seria la princi-pal mancança de la indústriaeditorial catalana?Allò que és més pop. És a dir, la literaturarosa. No hi ha cap Hola, ni cap Semana. Nohi ha un star system rosa. No hi ha un tipusde literatura escrita de consum popular, i encanvi això sí que hi és en l’audiovisual.

Pel que fa a les novel·les, en el sentitmés ampli de la paraula, es fan tiratgesaltíssims (tant de novel·la rigorosamentculta, com de la més de tipus best-seller).En poesia, s’ha fet una baixada a tot arreudels països occidentals; hi ha tiratges moltbaixos en poesia nova, encara que no envella. Hi ha, però, poetes com el Gimferrero el Martí Pol que venen molt.


24

“No hi ha

literatura escrita

de consum popular

en català”

El cas del teatre és molt peculiar. Quanes pot tornar a fer teatre al Paral·lel (elsanys 46, 47), es fa un teatre popular quees va mantenint. Després vénen les granslluites teatrals dels seixanta (renovació demètodes, el teatre com a espectacle i nocom a text…). Avui tenim el doble ves-sant: hi ha el teatre espectacle (Come-diants, Fura dels Baus, Joglars o Tricicle)i teatre de text, que és el Benet i el Bel-bel. Això fa quinze anys hauria estatimpensable, mentre que actualment exis-teix i amb gran projecció. Durant els sei-xanta i els setanta es va treballar, investi-gar molt en teatre, i això ha desembocaten aquesta situació.

Vostè ha fet docència en tota laseva trajectòria professional.Com valora la preparació deles noves generacions que liarriben?La docència m’ha agradat sempre. El do-cent és una peça d’un engranatge, per méspersonalitat que tingui. A mi uns senyorsm’han ensenyat, i jo ensenyo uns altres.

Sobre el nivell actual dels estudiantscal dir que en el meu curs, quan hi haviael districte universitari de Balears i Cata-lunya amb una sola universitat i una solafacultat de Filosofia i Lletres, érem unsnoranta. Sobre aquests noranta, n’hihavia cinc o deu que eren bons, i elsaltres, normalets. Ara la proporció és lamateixa, però el que mana és la granmassa; abans la minoria dominava elconjunt. Tota massificació comporta unabaixa de qualitat.

Hi ha altres qüestions, com els plansd’estudi. Jo vaig tenir un batxillerat i unexamen d’estat molt rígid. Suspeníemmolt, però tots ho acceptàvem. No hi haviacap papa ni cap mama que anés a protes-tar perquè havien suspès el nen. Per aixòel professor ara va tan estressat, perquè hiha els pares que protesten, els fills queplanten cara...

Una altra raó és el sistema de vidaactual. La televisió, les ràdios... fan que es

vagi a una cultura molt més simplificada,estereotipada. No és el mateix tenir deullibres a casa i empollar-te’ls, que anar aInternet, tocar un botó, i que et surti lainformació. Algú ha simplificat els deu lli-bres i, si tu només et quedes amb aques-ta simplificació, la cultura baixa. Abans,però, també hi havia gent molt burra i moltsuperficial.

Com es planteja la seva activitata partir d’ara amb la jubilaciócom a catedràtic?Estic dirigint algunes tesis. Jo m’he dedi-cat molt a les classes, i això vol dir que tincuna quantitat de carpetes i caixes depapers per convertir en articles i llibres.Abans no tenia temps perquè em dedica-va a ensenyar. Voldria publicar tot el dieta-ri. I si visqués noranta anys, i fossin elsnoranta anys de Moisès Broggi, faria unesmemòries.

Quin és el gran novel·lista catalàa partir del 39?Per mi, els dos grans novel·listes, ja morts,són el Llorenç Villalonga i la Mercè Rodo-reda. N’hi ha més de vius, però, que no calesmentar.

Quin autor d’una altra època lihauria agradat conèixer?Ramon Llull, Verdaguer, Ausiàs March,Joanot Martorell... Sobretot el Llull, per quihe estat fascinat tota la vida.

Altes passions culturals, a partde la literatura?Dins la cultura entesa tradicionalment,com jo ho faig, sobretot la pintura. I el fut-bol, que avui també s’entén com a cultura.

25

La història en directe

Creador d’una escola, punt dereferència fonamental dels estudisde literatura catalana, elementnuclear d’un projecte demodernització d’aquesta literatura.Totes aquestes definicions s’hanaplicat a Joaquim Molas per part dedeixebles seus, acumulats al llargd’anys de mestratge i de docència.Tant de temps de fer classe estraspua en la forma com Molasemfasitza les explicacions moventun llapis o el seu conegut cigarret,enganxat als llavis.

Així, explica que als seus anysd’estudi s’ha sumat el fet deconèixer directament els autorsmotius de recerca, una impressionatsèrie de clàssics com Rodoreda(que el va “seduir”), Espriu o CarlesRiba. I mentre l’interlocutor l’escolta,pensa que parlar amb Molas tambésignifica conèixer directament undels noms propis de la culturacatalana del segle XX.


“El docent és una

peça d’un

engranatge per més

personalitat que

tingui”

Uns alumnes que sovint tenen molt clarala tria de la seva carrera universitària i

un important grau de dificultat, consideratcom un repte, són trets diferencials de la lli-cenciatura de Física. La Facultat de Físicaacull, a més, la titulació de segon cicle d’En-ginyeria Electrònica, i el títol propi de Meteo-rologia i Climatologia (impartit conjuntamentamb la Facultat de Geografia). Enguany elcentre té 1.536 estudiants, i el darrer cursvan titular-s’hi 271 alumnes, alguns d’ellsamb les dues llicenciatures de Física i Engi-nyeria Electrònica. Els titulats de la Facultatde Física presenten uns del millors percen-tatges d’inserció laboral i de satisfacció ambla feina, en camps ben diversos.

“No es pot negar que la llicenciatura deFísica és un ensenyament dur i que hi ha unimportant grau d’abandonament, sobretoten els dos primers semestres”, afirma BlaiSanahuja, degà del centre. Els ensenya-ments de Física i d’Enginyeria Electrònicavan reformar el seus plans d’estudis fa dosanys, per adaptar-se millor a les necessitatsdel seus estudiants, tenint en compte lescaracterístiques de la titulació i determina-des disfuncions existents en la programa-ció, tot procurant anar cap una docènciamenys presencial i més experimental. L’anypassat es va implantar la semestralitzaciócompleta de les assignatures obligatòries id’unes quantes d’optatives. S’han progra-mat de manera que els alumnes que sus-penen, han de tornar a matricular-s’hi en elsemestre següent i poden tornar assistir a

classe. “Això és especialment necessari en un ensenyament com la física, on peravançar cal haver consolidat i maduratconeixements anteriors”, emfasitza eldegà. També s’ofereix als nous alumnesque ho desitgin l’opció de fer un semestrepreparatori, “semestre 0”, per refermarconeixements de matemàtiques i física delbatxillerat, i convalidable per crèdits de lliu-re elecció. Aquestes propostes i d’altressón discutides al Consell d’Estudis, el qualcol·labora activament en la millora delsensenyaments i activitats docents.

El degà explica que els qui comencen lallicenciatura de Física sovint tenen una fortamotivació per aquesta disciplina, “són ambi-ciosos i impacients: volen conèixer en pro-

funditat i ràpid com funciona l’univers, de lesescales més petites a les més grans”, i nobusquen receptes, sinó explicacions. A la lli-cenciatura de Física hi ha un importantnombre d’hores de treball de laboratori, que

ha anat en augment. Arran de la reforma delpla d’estudis, la major part de les matèriesexperimentals han esdevingut assignaturesindependents, no un afegit a les classesteòriques, i només pot matricular-s’hi qui jaha aprovat els corresponents coneixementsteòrics necessaris. Actualment s’està prepa-rant l’oferta de noves assignatures optatives,com ara Física mèdica o Didàctica de la físi-ca, pensant en les possibles sortides pro-fessionals dels estudiants.

Un cop acabada la llicenciatura, els físicsacostumen a tenir una bona inserció laboral.Molts estudiants comencen la carrera atretspel món de la recerca, “encara que desprésnomés pot dedicar-s’hi una part petita”, afir-ma el degà. L’ensenyament al batxillerat ésuna sortida habitual, prop del 45%, per alsllicenciats. Un altre 45% s’incorpora a llocsdiversos, a empreses i indústries, i és lainformàtica un dels sectors més freqüents.La “versatilitat” i un “cap ben moblat per

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

El reptes actuals de

26

Un cop acabada la

llicenciatura, els físics

tenen una bona

inserció laboral


pensar”, segon el professor Sanahuja, aju-den a una bona inserció laboral.

Part dels alumnes que cursen el primercicle de Física, i d’altres que vénen d’ense-nyaments tècnics, segueixen els estudisd’Enginyeria Electrònica. Enguany són uns260. Aquest ensenyament s’imparteix a laFacultat des de fa uns vuit anys. La deman-da del mercat pels enginyers ha obligat aprendre mesures per empènyer-los a aca-bar el projecte de fi de carrera (sense el qualno són titulats) abans d’inserir-se al mónlaboral. La demanda supera amb escreix elnombre d’estudiants que acaben, i això faque molts comencin a treballar sense en-llestir el projecte. Una part dels alumnes dela Facultat combinen totes dues titulacions.

L’ensenyament propi de Meteorologia i Cli-matologia va començar a impartir-se el curspassat, i actualment té uns vint-i-cinc estu-diants. Hi ha una demanda creixent d’espe-cialistes en aquest camp. Es tracta d’unatitulació que complementa els estudis deFísica, i el seu objectiu és ampliar els conei-xements en el camp de la meteorologia, ambaplicacions i tècniques que demanen lesempreses, incloent-hi pràctiques en algunes

d’aquestes. Hi poden accedir estudiants deprimer cicle de Física i d’altres determinadestitulacions de ciències i d’enginyeria.

A la Facultat hi té un gran pes el docto-rat. Bona part dels llicenciats que decidei-xen ser investigadors, acostumen a inte-grar-se en els grups de recerca que hi haen els cinc departaments de la Facultat.Actualment hi ha els programes de docto-rat d’Astronomia i meteorologia, Enginyeriai tecnologia electròniques, Física avançadai Tècniques instrumentals de la física i laciència de materials. S’està treballant peroferir un màster o cursos de postgrau quefacilitin el contacte amb el món de l’empre-sa i trobar la primera feina. Als departa-ments de la Facultat hi ha grups de recercaque treballen en nombroses línies d’investi-gació. En aquestes pàgines us donem unallista de grups de recerca consolidatsemplaçats a la Facultat de Física.

Nou edificiActualment s’està construint un nou edificide set plantes, al bel mig de la Facultat(se’n pot seguir l’evolució a la web del cen-tre). Aquest procés d’obres respon “a unamancança d’espais per a recerca i perdocència”, explica el degà. “Així el centrepodrà desenvolupar les seves activitatssense les limitacions d’espai”, continua elprofessor Sanahuja. El projecte representaampliar els espais en més de 4.500 m2

útils, més de la meitat de la superfície dequè ara es disposa, sense comptar elsespais de serveis comuns amb la Facultatde Química: sales d’estudi i la biblioteca,copisteria, cooperativa, bar, aparcament,etc. A la fase actual, s’està aixecant l’estruc-tura, que es preveu que estigui enllestida alfinal del 2002; aleshores es disposarà dedivuit nous laboratoris de docència, quatreaules grans i sis de petites. Aquestes ins-tal·lacions estan en gran part motivades perles necessitats creades pels nous ensenya-ments i la forta dinàmica de recerca delsdepartaments de la Facultat.

Els nous espais impliquen també la re-modelació i racionalització de l’ús dels es-pais actuals: plantes separades per docèn-cia i recerca, expansió de departamentsamb forta mancança d’espai i posada aldia en condicions de seguretat adequades

a cada entorn. El degà “agraeix la formaen què els que estudien i treballen a laFacultat estan suportant els inconvenientsde les obres en la vida quotidiana del cen-tre”. L’espai comú amb la facultat de Quí-mica inclourà un atri cobert que serà puntde trobada en la vida quotidiana dels dos centres; per a aquest sostre, d’uns1.000 m2, s’ha preparat un projecte d’unacoberta fotovoltaica que s’espera quesigui cofinançada pel 5è Programa marcde la Comunitat Europea. D’aquestamanera, la Facultat vol fer arribar a lasocietat barcelonina el missatge que calavançar en la implantació de les energiesrenovables i l’arquitectura sostenible.

“Els alumnes de Física acostumen atenir una forta preocupació social, culturali científica”, afirma el degà. SegonsSanahuja, això es reflecteix en el dia a dia de la Facultat, en què actuen diver-ses associacions molt actives: Físics pelDesenvolupament, Grup Galileu, la Coralde Física, etc. Des del deganat, es dónasuport a les seves iniciatives i se n’impul-sen d’altres –per a professors i estu-diants–, com ara conferències sobre elspremis Nobel, els “Oscars” de la Ciència orecents descobriments en física, sobre lesnoves tecnologies aplicades a l’ensenya-ment, o la metodologia de l’estudi.

la Facultat de Física

Grups de recercaconsolidats

Astronomia i astrofísica

Capes fines i enginyeria de superfícies

Grup de dinàmica no lineal

Enginyeria i materials electrònics

Física d’altes energies

Física estadística

Física nuclear teòrica i de molts cossosen interacció

Gravitació i cosmologia relativistes i sistemes estocàstics

Laboratori d’òptica

Grup de Magnetisme

Física i enginyeria de materials amorfs inanoestructures (FEMAN)

Materials: transicions de fase i propietatsmagnètiques i de transport

Grup de Meteorologia

Sistemes d’instrumentació i comunicacions (SIC)

27

www.ub.es/fisica/Tel.: 93 402 11 16

La zona universitària de Pedralbes és lamés gran de Barcelona i constitueix el

principal pol de recerca de Catalunya.Conté part de les instal·lacions de dues uni-versitats, la UB i la UPC, i acull uns 62.000alumnes. Aquesta important àrea de la ciu-tat és objecte de projectes de futur, comara la transformació en el Portal del Conei-xement, una iniciativa proposada per lesdues universitats a l’Ajuntament de Barce-lona. Començarem explicant en aquestreportatge la presència de la UB a Pedral-bes, que representa una superfície cons-truïda d’uns 260.000 m2, per continuar ambun segon article en el proper número de larevista.

Pedralbes va néixer com a zona univer-sitària l’any 1957, quan s’hi va instal·lar laprimera Facultat, la de Farmàcia. El noucampus sorgia arran de la necessitatd’expansió de la Universitat. Després deconsiderar la possibilitat d’emplaçar-la enun altre indret de la ciutat, a l’àrea de Mont-juïc, les autoritats van optar finalment per lazona de Pedralbes, urbanísticament marca-da pel pas de l’avinguda Diagonal.

A Pedralbes hi són presents la Divisió Ide Ciències Humanes i Socials, amb lesfacultats de Geografia i Història, de Filoso-fia i de Belles Arts i la Biblioteca d’Humani-tats; la Divisió III de Ciències Experimentalsi Matemàtiques, amb Física, Química, Biolo-gia i Geologia; la Divisió II, de Ciències Jurí-diques, Econòmiques i Socials, amb Econò-miques, Empresarials i Dret; i la Divisió IV,de Ciències de la Salut, amb la Facultat deFarmàcia.

"Les facultats de la Divisió III es caracte-ritzen per un moviment constant, normal-ment fruit de la tasca de recerca que s’hi fai que implica una renovació periòdica dematerials i equipaments", explica el vicege-rent d’aquesta Divisió, Víctor Gómez.

Actualment hi ha engegats dos gransprocessos d’obres als centres de la DivisióIII. D’una banda, a la Facultat de Biologias’estan edificant noves instal·lacions queabasten 20.000 m2 destinats a laboratoris,despatxos i biblioteca. Aquesta facultat,construïda el 1975, és una de les del cam-

pus que presenten un més gran interèsarquitectònic, amb un aspecte caracteritzatper finestres de vidres de forma prismàticai cossos corbats en quart de cercle queallotgen les aules.

El conjunt arquitectònic on hi ha lesfacultats de Física i Química es troba tambéactualment en un procés d’obres que supo-sa 28.000 m2. Ja s’ha acabat una primerafase dels treballs, que va representar, entrealtres espais, la creació d’una nova bibliote-ca per a les dues facultats. A més de la partdestinada a recerca i docència de cadacentre, es crearà un espai comú per a lesdues facultats que inclourà un pati coberton podran estar-s’hi els alumnes i el perso-nal dels dos centres.

Junt amb les instal·lacions pròpies decada facultat de la Divisió III, hi ha els vint-i-dos serveis de suport a la recerca propisde la Divisió i que són comuns a les facul-tats que la integren. Hi ha, per exemple,laboratoris, un estabulari o els anomenatscamps experimentals, que disposen delsmaterials i els serveis necessaris per dur abon terme experiments en plantes.

Les facultats de la Divisió I a Pedralbes estroben en una fase de transició atès que lesde Geografia i Història i de Filosofia s’han detraslladar a l’edifici situat a Ciutat Vella, alcarrer Montalegre, davant del Centre de Cultura Contemporània, que estarà enllestit


Pedralbes: la transforzona universitària de

El Parc Científic de BarcelonaEl Parc Científic de Barcelona és un centre de recerca d'excel·lència que concentra grupscientífics provinents de diferents entorns: universitaris, empresarials i d'organismes públicsd'investigació. Mitjançant el seu apropament i interconnexió en un espai dotat dels serveis desuport a la recerca més potents, el Parc potencia la recerca interdisciplinària d'excel·lència,principalment en el camp de la biomedicina.

El Parc Científic de Barcelona, que ja disposa de 22.000 m2 operatius del total de60.000 m2 previstos, també té com a objectiu prioritari potenciar la transferència deconeixement i tecnologia cap a les empreses dels sectors implicats amb el propòsitd'impulsar la innovació.

Per assolir els seus objectius, el Parc Científic de Barcelona s'estructura entorn decinc pilars bàsics: Institut de Recerca Biomèdica i altres unitats d'R+D, unitats d'R+Dempresarials, Centre d'Innovació i Dinamització de l'Activitat Empresarial, infraestructu-res de suport a la recerca d'alta qualitat, i grups de recerca multidisciplinaris.

28


durant el curs 2002-2003. Així, l’únicapresència que restarà de la Divisió I a Pedra-bles serà la Facultat de Belles Arts. Precisa-ment aquest centre té dos projectes de nousequipaments: l’un és la creació d’un laborato-ri MÈDIA per a alumnes que treballen ambsuports com ara el vídeo, i l’altre és la reformad’uns espais per tal de construir una aulatipus de característiques especialmentadients per a la docència en aquesta Facul-tat, amb amplis espais que es poden distribuirde forma diferent segons les activitats ques’hi desenvolupen i amb armaris i magatzemsd’obra annexos a les mateixes aules.

En el proper número de la revista tracta-rem de la resta de facultats de Pedralbes,una zona que també acull serveis generals

de la Universitat com l’Oficina de Seguretat,Salut i Medi Ambient o els menjadors uni-versitaris. En el camp de la recerca, Pedral-

bes acull instal·lacions tan importants comels Serveis Cientificotècnics i el ParcCientífic de Barcelona.

mació de la granBarcelona (I)

Els Serveis Cientificotècnics

Els Serveis Cientificotècnics de la Universitat de Barcelona estan destinats a donar suport a la recer-ca i es troben a disposició del mateix organisme, d'altres institucions públiques i de l'empresa privada.

Disposen de personal altament especialitzat, format per una plantilla d'un centenarde persones, de les quals la meitat aproximadament són doctors o titulats superiors.Igualment posseeix infraestructura científica formada per equips moderns i d'alta tec-nologia, la major part dels quals han estat adquirits durant els tres o quatre últims anys,i que en conjunt tenen un valor aproximat de 3.000 milions de pessetes.

Actualment hi ha tres àrees: Tecnologia de la producció, Qualitat de vida i recursos natu-rals, i Biomedicina. Les dues primeres són emplaçades a la zona universitària de Pedrables.

29

El web de la UB ha incorporat un nouespai per als estudiants: mónUB

(monub.ub.edu), un portal per als alumnesque permet accedir fàcilment a informa-cions i serveis personalitzats d'acord ambel perfil de cadascú.

L'espai mónUB neix a partir de l’evoluciódel fins ara apartat Estudiants de la pàginaprincipal del web de la UB. La primera pàgi-na disposa d’uns apartats de lliure accésper a tothom: Novetats, Món universitari,Activitat acadèmica i Campus. Al costatd’aquests espais hi ha una àrea personalit-zada –La teva UB–, a la qual s’accedeixamb l’identificador i la contrasenya que finsara utilitzaven els estudiants per accedir alseu correu personal. Amb aquest nou por-tal personalitzat s’ha simplificat l’accés adiverses aplicacions diferents (expedientacadèmic, correu, etc.) que requerien iden-tificadors i contrasenyes diferents.

En aquest apartat, l’estudiant de pre-grau i doctorat hi trobarà l’entrada alcorreu electrònic que li proporciona la UB

en matricular-se, informacions que lienvien diverses unitats i serveis de la Uni-versitat en funció del seu perfil individual,i un menú d’enllaços personal a través delqual podrà, per exemple, consultar el seuexpedient acadèmic, la preinscripció aassignatures per a crèdits de lliure eleccióo accedir a pàgines web seleccionadesper a ell.

L’espai mónUB està basat en el criteride la personalització, entesa com una mésbona qualitat de la informació. Es tractad’un sistema centrat en l’usuari de mane-ra que només calgui identificar-se unasola vegada per accedir als diversos ser-veis o intranets que requereixen un pass-word. Així s’evita que aquest usuari hagid’usar diversos identificadors i habituar-sea interfícies diferents. També s’ha volgutrelacionar aquest sistema centrat enl’usuari amb el concepte de "desinterme-diació", de manera que es tendeix perexemple a l’autogestió de les dades per-sonals o a l’automatrícula.

A més, mónUB ofereix un marc i unainfraestructura que faciliten la progressivaintegració de més informació i serveis ja existents i, al mateix temps, provoquenl’ocasió i el repte d’engegar nous desen-volupaments orientats a l’estudiant. Elprojecte mónUB és una iniciativa de laFundació UB Mèdia i està dirigit perMiquel Dalmau i desenvolupat pel Centred’Informàtica de la UB en col·laboracióamb UB Mèdia.


Portal personal a Internet

per als estudiants de la UB

Nou espai a Internet perals professors tutors

La web de la UB ha incorporat unespai destinat a donar suport alsdocents de la UB que desenvolupenuna tasca de tutoria, vinculada a unPla d'acció tutorial (www.ub.es/tutor-sub/). Aquests professors tutorspoden trobar-hi informació i recursosque els faciliten la seva activitat.Entre els documents hi ha un manualdel tutor, que ha estat elaborat perdocents de la mateixa UB que haninvestigat al voltant del tema, i coor-dinat pel professor Sebastián Rodrí-guez, de Mètodes d'Investigació iDiagnòstic en Educació.

Actualment, hi ha a la UB 26 en-senyaments amb un programa d'ac-ció tutorial. De fet, la potenciació dela tutoria universitària s'inclou com unelement destacat de millora tant en elPrograma de qualitat de la UB comen el Contracte programa de la Uni-versitat amb la Generalitat. En aques-ta línia s'ha d'entendre la creació d'a-quest nou espai a Internet, elaboratpel Gabinet d'Orientació Università-ria i dins les actuacions del Vicerec-torat de Docència i Estudiants.

30

Les reformes en el sistema educatiu, lacreixent oferta d’ensenyaments, l’hetero-

geneïtat de l’alumnat i els canvis en el mer-cat laboral són algunes de les raons perquèla UB ha engegat aquestes iniciatives.

Abans que els alumnes entrin a la Uni-versitat, es desenvolupa una sèrie de líniesde treball per orientar l’alumne, una de lesquals és la tasca en fires i mostres com arael Saló de l’Ensenyament. Aquest any, l’estand de la UB ha tingut un gran nombrede consultes, fins al punt d’exhaurir les25.000 carpetes preparades per respondrea les demandes d’informació. La Universitatva estructurar el seu estand amb cinc tau-lells, corresponents a les cinc divisions dela UB, i un sisè estand per als centres ads-crits. N’hi havia també un altre d’específicper a doctorat i per a màsters i postgraus.


Al costatde l’estudiant

La UB duu a terme diver-

ses accions d’orientació i

acompanyament a l’estu-

diant, que comencen des

d’abans que accedeixi a la

Universitat i van fins a la

seva incorporació al món

laboral un cop ha obtingut

la titulació.Quan els alumnes ingressen a la UB, esprepara tota una sèrie d’accions per afavorirla seva adaptació al nou entorn

PUBLICITAT

A més d’aquesta tasca centrada en l’aten-ció personal, es van instal·lar cinc ordina-dors en els quals els futurs alumnespodien registrar les seves consultes i rebreresposta per correu electrònic o ordinari.En total, es van formular mil consultes peraquest sistema. Junt amb la informació

de tipus acadèmic, es va detectar un important nombre de consultes sobrecol·legis majors i qüestions d’allotjament.La UB també ha participat durant aquestcurs en altres mostres com ara el SalóAprèn III (saló de l’ensenyament delVallès), o la Fira de l’Estudiant del Bages.

La UB també organitza cada any unesjornades de portes obertes als seus cen-tres, a les quals poden demanar d’assistir-hiels estudiants de secundària. Així, veuenles instal·lacions i l’entorn universitari i alho-

ra se’ls fa una xerrada sobre els ensenya-ments que s’imparteixen a la facultat o es-cola. Aquest curs, les jornades han tingutuns set mil inscripcions. D’altra banda,docents de la UB es desplacen als centresde secundària d’arreu de Catalunya que hosol·liciten. Enguany s’han celebrat més d’uncentenar d’aquestes conferències sobre els ensenyaments de la UB en general oreferides a àrees concretes de la Universi-tat. A més d’aquestes conferències, tambése’n fan d’altres de divulgació dedicades atemàtiques relacionades amb el contingutde les diverses titulacions universitàries.Aquest any, la més sol·licitada pels centresde secundària ha estat la titulada “Entre elsgens i la televisió”, a càrrec del professorAntonio Andrés Pueyo, del Departament deDepartament de Personalitat, Avaluació iTractament Psicològic.

Com a novetat, aquest curs ha començata funcionar l’anomenada bústia de secun-dària ([email protected]), a la qual es podenadreçar consultes per correu electrònic. Araper ara, se n’han rebut més de dues-centes,a més de les efectuades des dels ordena-dors instal·lats al Saló de l’Ensenyament.Igualment es fan altres iniciatives de caràc-ter més específic. Aquest curs s’han dut aterme, per exemple, excursions geològi-ques guiades per professorat de la UB, una

trobada de docents de ciències de la terra imedi ambient, una taula rodona sobre laimportància de l’expressió escrita o el Diade la Relació Sol-Terra, entre d’altres.

Dins la UniversitatQuan els alumnes ingressen a la UB, esprepara tota una sèrie d’accions per afavorirla seva adaptació al nou entorn. En primerlloc, reben una trucada telefònica feta perestudiants de la UB que col·laboren amb laUniversitat en aquesta iniciativa, per comu-nicar-los que han estat admesos a la Uni-versitat de Barcelona i resoldre els dubtesmés immediats. També a l’inici de curs es

fan unes sessions informatives a càrrec delsresponsables dels centres, que contribuei-xen a explicar i facilitar el procés de matri-culació, durant el qual els nous alumnes sóntambé assessorats per estudiants que jaestan fent l’ensenyament. Un cop ha co-

Aquest curs s’ha

iniciat la “bústia de

secundària” per

adreçar consultes

per correu electrònic


32

Consultes a l’estand de la UB al Saló de l’Ensenyament

Les Jornades de

portes obertes

permeten als futurs

estudiants veure les

instal·lacions i els

entorns universitaris


mençat el curs, es duu a terme un programad’acollida, realitzat gràcies a la col·laboraciódels professors dels mateixos centres. L’ob-jectiu és donar a conèixer als nous universi-taris les assignatures que faran i l’organitza-ció del primer curs, com s’estructura el seunou centre d’estudis, i les activitats i serveisque estan a la seva disposició. A la Divisió V,hi ha un programa d’acollida específicamentper als que comencen la Universitat a travésde les proves d’accés per a més grans devint-i-cinc anys. Els alumnes reben lacol·laboració de companys que també hanesdevingut alumnes universitaris mitjançantaquesta forma d’accés.

Quan els alumnes ja estan cursant l’en-senyament, la UB té actualment en funcio-nament, en 26 titulacions, un programad’acció tutorial. Professorat de la UB fa unatasca de caràcter formatiu i d’orientació queté com a finalitat afavorir la formació inte-gral de l’alumne potenciant el seu desenvo-lupament acadèmic, professional i fins i totpersonal. El programa és de caràcter flexi-ble, de manera que pugui adaptar-se a lesnecessitats de cada ensenyament. El tutorfa bàsicament unes funcions de tipus infor-matiu (sobre la UB, qüestions acadèmi-ques, relacions universitat-empresa, etc.),

una funció de seguiment acadèmic i unafunció d’orientació, ajudant l’alumne a plani-ficar el seu itinerari curricular i informant-lode les possibilitats a l’acabament dels en-senyaments. La Universitat posa a disposi-ció del professor tutor un material i una for-mació útils per a la seva tasca. Recentments’ha elaborat un manual digital per a l’ús detots aquests professors.

A més de la formació estrictament aca-dèmica, l’estudiant de la UB pot fer unseguit de cursets complementaris que ser-veixen per desenvolupar habilitats com aratècniques d’estudi, d’organització del treball,etc. De cara al curs vinent, s’estan prepa-rant una quinzena d’aquests cursos decaràcter presencial.

Inserció laboralQuant a la inserció laboral dels titulats, hi hael Programa feina UB. Així, s’organitzen

cursos per facilitar l’entrada al món del tre-ball, tant presencials com on-line. Enaquest darrer apartat, es poden seguir cur-sos a distància, per exemple sobre la comu-nicació com a eina de treball o tècniquesde recerca de feina (www.ubmedia.ub.edu/index3.html).

D’altra banda, hi ha els convenis decooperació educativa firmats amb empre-ses i institucions, en què els alumnes fanpràctiques durant els seus estudis peraconseguir, així, un primer contacte ambel món laboral. El curs 1999-2000, es vanfirmar més de 2.700 d’aquests tipusd’acord. Hi ha ensenyaments en els qualsles pràctiques són obligatòries dins elsplans d’estudi. Igualment, hi ha una borsade treball per als alumnes i titulats de laUniversitat de Barcelona. Durant el curspassat va gestionar 3.100 currículums i4.500 ofertes de treball.

En tot el procés d’orientació i acompa-nyament a l’estudiant, hi participen diversosorganismes de la Universitat, com ara elVicerectorat de Docència i Estudiants, laDirecció d’Afers Acadèmics, la Coordinaciód’Accés, el Gabinet d’Orientació Università-ria, el Servei d’Informació i Atenció a l’Estu-diant i l’Oficina de Formació Externa.

33

A la UB s’organitzen

cursos per facilitar

l’entrada en el món

del treball

Cada any se celebren campionats espor-tius universitaris en diversos àmbits:

català, estatal i fins i tot mundial. Els estu-diants de la UB són els que han obtingutuna millor posició en aquestes convocatò-ries estatals en els darrers sis anys.

Un estudi elaborat per Ulpiano Román,cap de Competicions del Servei d’Esports,mostra que la UB ha tingut la millor quali-ficació en els Campionats d’Espanya Uni-versitaris del 1995 al 2000, amb 63 uni-versitats participants en cada edició. Enaquests sis anys, la UB ha aconseguit lesmedalles d’or següents: quinze el 1995,catorze el 1996, catorze el 1997, divuit el1998, disset el 1999 i quinze el 2000.Altres universitats normalment amb bonesclassificacions són la Complutense, lad’Oviedo, la de Granada, la Politècnica deMadrid i la Universitat del País Basc.

Els esportistes que aconsegueixen lesmillors fites per a la UB normalment japracticaven l’esport abans d’entrar a laUniversitat. És, per exemple, el cas de

Sandra Gallego, estudiant d’INEFC i juga-dora de bàsquet. A més de participar enels campionats universitaris (va ser mem-bre de l’equip que va obtenir la medallad’or en aquest esport en la Universíadadel 1999), també forma part actualmentde l’equip Universitat de Barcelona - Bàs-quet Femení (que enguany ha quedat sub-campió a la lliga nacional femenina). San-dra explica que participa en els campionatsuniversitaris bàsicament “per diversió” i quecada cop se li fa més difícil compaginar-hoamb altres ocupacions com la seva tascadins la competició de la lliga o els seusestudis. “Si puc, vull continuar vinculada almón del bàsquet després dels estudis”,afirma.

Aquest desig de mantenir una pràcticade l’esport no sempre és un objectiu fàcil.Laia Sants, estudiant de Medicina i juga-dora d’esquaix, no creu que pugui conti-nuar amb la competició quan hagi de fer laresidència. Per ella, el fet de jugar li és“necessari” per tirar endavant les seves

altres activitats, sobretot l’estudi. A diferèn-cia del bàsquet, la Laia s’ha trobat quel’esquaix era poc popular a la Universitat.“A excepció de la meva classe, on tothomja el coneix”, explica.

Xavier Sabaté, membre de l’equip d’hand-bol que ha estat subcampió en els campio-nats universitaris d’Espanya els dos darrersanys, coincideix que el seu esport tampocno és excessivament popular. Espera conti-nuar jugant després dels estudis (actual-ment cursa INEFC) i es planteja el futur pro-fessional en algun àmbit relacionat ambl’activitat física.

Judith Pla, alumna de Pedagogia, vol-dria concentrar-se uns quants anys enl’atletisme després dels estudis. Durant lacarrera se li fa difícil compaginar la pràcti-ca de l’esport en períodes d’exàmens o depreparació de treballs. “No obstant això, nopodria dedicar-me només a la llicenciatu-ra; fer esport t’ajuda per després poderconcentrar-te hores seguides en l’estudi”,assegura.


Campions universitaris

34

Xavier Sabaté, Judith Pla i Laia Sants a les pistes del Servei d’Esports

Els estudiants de la UB són els que han obtingut unamillor posició en les competicions universitàries estatals

35

El portal financer a Internet Estubrokerha firmat un acord de col·laboració

amb la Universitat segons el qual contri-buirà a finançar la revista Àgora, de l’Esco-la Universitària d’Infermeria de la UB.

Aquesta publicació, de caràcter trimes-tral, va començar a editar-se el 1996 coma revista de l’Escola d’Infermeria de la UB,

i actualment s’hi han inscrit catorze de lessetze escoles que hi ha Catalunya. El seuobjectiu és donar a conèixer l’actualitat endocència i recerca en aquest àmbit is’adreça tant a públic universitari com aprofessionals. Gràcies a la col·laboracióamb Estubroker, es podrà ampliar el nom-bre de pàgines i el d’exemplars.

c o l · l a b o r a c i ó

Màrqueting i patrociniEl fet de col·laborar amb la UB suposa beneficis de caire econòmic, de comunicació, d’imatge i de difusió i desgravacions

fiscals. Més informació: Unitat de Màrqueting i Patrocini. Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.es/ube

La Universitat ha arribat a un acordamb l’empresa Postalfree, dedicada

a produir i distribuir postals gratuïtes enles quals es difonen serveis normalmentdels àmbits de la cultura i l’oci. La col-laboració consisteix que Postalfree pro-duirà i distribuirà gratuïtament 60.000postals per difondre projectes de la Uni-versitat. Aquestes postals es podran tro-bar, per exemple, a restaurants, cinemes,teatres o cafès. La UB es compromet, alseu torn, a emplaçar expositors de pos-tals d’aquesta empresa a diversos espaisuniversitaris, com ara la botiga PuntUB.

Patrocinen la revista d’Infermeria

Acord amb l’empresade comunicacióMedigrup

L’empresa de comunicació MedigrupDigital S.A., editora, entre altres publi-

cacions, de la revista d’actualitat univer-sitària Medicampus, ha signat un acordde col·laboració amb la UB.

Segons aquest acord, Medigrup farà ladistribució gratuïta de material informatiu dela Universitat a través de la revista Preuni-

versitaris, dirigida a centres de secundària.Gràcies al mailing de Medigrup, es faranarribar informacions de la UB a directors,tutors i caps d’estudis d’aquests centres desecundària. També s’atorgaran espais d’in-formació i publicitat a la revista Medicampusper fomentar el coneixement de serveis uni-versitaris com ara la botiga Punt UB.

Servei de restauració

Santa Marta de Cocinados, empresadedicada al càtering i pertanyent al

Grup Soteras del sector de la restauració,ha renovat un acord de patrocini amb laUB.

Concretament, oferirà els seus serveisen diversos actes universitaris oficials.Per exemple, durant els dies 5 i 6 de maigva servir dos dinars per a dues-centespersones en el marc de la XIV Olimpíadade la Química, un certamen anual que rep

l’ajut del Ministeri d’Educació, Cultura iEsport, la Real Sociedad Española deQuímica i l’Asociación Nacional de Quími-cos de España, i que enguany va cele-brar-se amb el suport de la UB i del ParcCientífic de Barcelona.

El Grup Soteras és una àmplia cadenadel camp de l’hostaleria i la restauracióque fou creada el 1917. Inclou hotels, res-taurants, bars-cafeteries i serveis a col-lectivitats i de càtering.

Postalfree i la UB

36

Què aportarà el nou Banc Me-diambiental de Teixits Biològics?Un banc de teixits té una funció similar aun banc tradicional, on dipositem diners icoses de valor per poder recuperar-lesdesprés. El Banc Mediambiental de TeixitsBiològics (BMA) servirà per obtenir i con-servar material genètic d’espècies ame-naçades i en risc d’extinció: és a dir, emma-gatzemarà una variabilitat genètica moltvaluosa que s’està perdent progressiva-ment, amb l’objectiu de disposar d’aquesta

informació i potenciar-ne les aplicacions enun futur, com pot ser la reproducció assisti-da, etc. Comptarà amb el suport del ParcCientífic de Barcelona i el Departament deMedi Ambient de la Generalitat de Cata-lunya, i se centrarà en problemàtiquessobre conservació que afecten el planeta aescala global. Al BMA també s’hi faràrecerca en ecotoxicologia: les mostresbiològiques serviran per seguir la pista d’uncontaminant al llarg del temps, i saber enquin moment apareix al medi ambient, etc. Itot això només es pot fer si tenim sèrieshistòriques de teixits ben conservats. Hemde tenir present que cada any entren almercat uns 2.000 productes químics nous,dels quals un cert percentatge acaba sentun contaminant ambiental. Només l’1%dels productes químics patentats són ana-litzats com a possibles contaminants

mediambientals, i aquests que s’analitzensolen ser compostos farmacèutics ocosmètics, que són els de menor possibili-tat de contaminar el medi. En canvi, del99% restant, que són productes industrialsi d’ús agrícola, no se’n valora la toxicitatmediambiental. Tenim el cas del DDT, intro-duït a escala massiva després de la Sego-na Guerra Mundial. Ningú no sospitava queera tòxic, però es va haver de prohibir alcomençament dels anys setanta, i avui diaencara és un problema en molts ecosiste-mes.

Per protegir la biodiversitat alplaneta, el primer pas és conèi-xer-la bé, investigar. Hi ha prousuport de les institucions?Encara no. En aquests moments hi ha cen-sats 1,5 milions d’espècies al planeta, i es

l a r e c e r c a

És especialista en biologia i gestiód’espècies amenaçades, i l’úniccientífic espanyol guardonat ambel premi Pew Marine Conservation,la distinció internacional més pres-tigiosa en l’àmbit de la conservaciódels oceans, atorgada cada anyper The Pew Charitable Trusts i elNew England Aquarium de Boston(Estats Units) a deu investigadorsde tot el món. Àlex Aguilar coordi-na el Grup de Biologia de la Con-servació (GBC) al Parc Científic deBarcelona, i arran del premi haimpulsat la creació del BancMediambiental de Teixits Biològics(BMA), un centre de projeccióinternacional dirigit a conservar lariquesa i la biodiversitat animal alnostre planeta.

Àlex Aguilar Premi Pew Marine Conservation 2001

“La conservació del medimarí és encara unaassignatura pendent al país”

37

l a r e c e r c a

calcula que pot haver-hi prop de 10milions d’espècies en total. Això vol dir queels científics coneixem en realitat nomésun 15 o 20% de la biodiversitat al planeta.Paral·lelament, avui dia tenim estudissociològics sobre el perfil dels investiga-dors, i s’ha vist que el nombre de taxònoms–especialistes a estudiar i sistematitzar lesespècies, és a dir, la biodiversitat– estàdisminuint en xifres absolutes i relativesentre un 5 i un 8% anual. A més, l’edatmitjana dels taxònoms va en augment, i totaixò ens indica que tant les prioritats definançament de les institucions com elsinteressos en recerca es dirigeixen cap aaltres camps. Encara s’hi afegeix un altrefactor de desequilibri: el 85% dels taxò-noms actuals està localitzat als païsosdesenvolupats, i la gran massa de biodi-versitat no coneguda es concentra als trò-pics, que són àrees no desenvolupades.En conseqüència, la capacitat que tenimels científics per conèixer la biodiversitatestà disminuint progressivament.

També hi ha una certa desinfor-mació sobre quines són lesespècies més amenaçades alplaneta…D’entrada, hi ha una aproximació molt antro-pocèntrica en la problemàtica de la protec-ció d’espècies. L’home sempre ha contem-plat amb millors ulls tot allò que li és méspròxim, i en termes de conservació això voldir que no valorem igual un mamífer, una auo un amfibi. És a dir, a mesura que ensallunyem de la nostra pròpia escala evoluti-va, el grau de preocupació sobre certs ani-mals es va reduint. Tradicionalment, totesles espècies amenaçades i consideradesmés emblemàtiques, són mamífers, devegades també aus, i generalment són ani-mals de grans dimensions. Sens dubte,aquest fet ha produït una certa distorsió enla percepció sobre les espècies amenaça-des, perquè a part de les balenes, el linx il’ós panda, hi ha moltes espècies que estansobreexplotades al planeta, i en canvi nos’hi para gaire atenció. Per exemple, avui dias’han detectat greus problemes de conser-vació en molts amfibis i en espècies de pei-xos, sobretot els taurons, un grup que araestà patint una greu regressió, amb espè-cies en situació d’alt risc d’extinció.

Si parlem de conservació, calprotegir només les espèciesmés amenaçades?

L’espècie sempre s’ha fet servir com asímbol per poder conservar els ecosiste-mes. I si això es fa de manera intel·ligent,podem obtenir-ne molts bons resultats:és el cas de l’Índia, un país on s’hi hanaconseguit moltes reserves naturals grà-cies a l’existència del tigre, un animalsimbòlic i mitològic al país. Sense aquestanimal, realment hauria estat molt mésdificultós per a les autoritats el fet depoder crear espais de conservació natu-ral. Per això, l’ús d’espècies bandera éspositiu, però no podem caure en la sim-plificació. Hem de tenir molt clar que totsels éssers vius viuen en un hàbitatdeterminat, i, per tant, no es tracta deprotegir només una espècie en concret,

sinó més aviat de conservar tot unentorn natural on viuen moltes espèciesque es relacionen entre si.

El deteriorament de la riquesabiològica afecta l’home i tambéles generacions futures. Ensom prou conscients?No, i això es veu clarament si analitzemque la gran pèrdua de biodiversitat s’estàproduint en països en vies de desenvolu-pament, i a un ritme vertiginós. Als païsosmés industrialitzats, en canvi, la situaciósembla més controlada. Tot aquest procésestà relacionat amb el creixementdemogràfic, que és un dels principals fac-tors de destrucció de la biodiversitat. El

Foto: Jaume Forcada (UB)

38

ritme de creixement actual de la poblacióal planeta és de 1.000 milions de perso-nes per dècada, i cada individu necessitacobrir noves necessitats, créixer, nodrir-se,etc. I tot això s’aconsegueix a expenses del’espai i dels recursos naturals. Aquestcreixement demogràfic no té lloc a lesnostres latituds, sinó que en un 99% esprodueix als països en vies de desenvolu-pament. Els països més industrialitzatstenen la capacitat i les eines adients perfer un diagnòstic de la situació, però noels afecta directament, i els que realmentho estan patint, no disposen de coneixe-ments ni mitjans tècnics per solucionar elsproblemes. Per exemple, Espanya és unpaís amb una població pràcticament esta-bilitzada, i tenim 1.300 tècnics per cada10.000 habitants. A Sierra Leone, un delspaïsos més pobres del planeta, la poblacióaugmenta un 2,5% anualment, i només hiha un tècnic per cada 10.000 habitants.Això pot donar una idea de les greus difi-cultats dels països no desenvolupats perharmonitzar el creixement poblacionalamb l’equilibri mediambiental.

El medi ambient també ésmotiu de preocupació política.Són efectives les cimeres inter-nacionals sobre conservació?La preocupació política pel medi ambientés força recent; de fet, la primera reunióinternacional sobre temes de conservacióva ser la Conferència d’Estocolm, organit-zada per l’ONU el 1972. Si analitzem lesúltimes convencions, els compromisosadquirits sovint no han estat mantinguts,però això no vol dir que no siguin positi-ves. La Convenció sobre Diversitat Biolò-gica celebrada a Rio de Janeiro el 1992,per exemple, va ser molt ambiciosa, peròara sembla que els països més potentshan fet marxa enrere en alguns punts deconsens. Ara bé, no podem dir que laCimera de Rio hagi estat una pèrdua detemps, perquè va contribuir a establir pre-cedents, madurar conceptes i plantejaridees i problemes que mai no havien estatdiscutits fins llavors, i és el primer fòrumon s’hi ha tractat de forma específica laproblemàtica de la conservació de la bio-diversitat. Per tant, tot i que molts objec-tius no s’han assolit, el fet és que aques-tes iniciatives han generat un movimentd’interès al voltant dels problemes me-diambientals que encara es manté, i aixòés molt positiu.

En aquest escenari, l’ecologis-me és encara l’agitador deconsciències?Quan va sorgir, fa més de vint anys, l’ecolo-gisme era una alternativa innovadora, revo-lucionària. Amb el temps, moltes de lesidees de l’ecologisme han estat assimila-des per part de la societat civil, l’Adminis-tració, els partits polítics, etc., i sembla queavui l’ecologisme ha perdut aquest puntd’innovació i de provocació. Però a la socie-tat actual l’ecologisme continua sent degran utilitat en molts casos, en el sentit queajuda a identificar i denunciar l’aparició denous problemes a l’escenari mediambiental.Aquesta actitud ajuda a generar una majorsensibilitat social davant les agressions al’entorn natural i, de forma indirecta, tambéafavoreix que les administracions i institu-cions dediquin més finançament a la con-servació del medi natural i a la investigaciómediambiental.

Els oceans són un gran reservoride riquesa biològica. Hi trobaremfutures respostes a qüestionssobre nutrició, fàrmacs, etc.?En termes de biodiversitat, el medi marí éstan important com el terrestre, però és moltmenys conegut. L’home té una percepciómolt més clara de tot allò que passa al mediterrestre perquè hi viu, i qualsevol impacteés detectat amb molta més facilitat. Encanvi, la relació de l’home amb el mar haestat bàsicament per extreure’n coses illençar-ne o bé per desplaçar-s’hi. Els cientí-fics no hem aprofundit gaire en el coneixe-ment sobre el mar, i la nostra percepció ésencara molt limitada. A la pràctica, tot el quees refereix a conservació marina està en-darrerit unes dècades en relació amb elsambients terrestres. A Espanya, la majorpart de les àrees protegides són terrestres, iles àrees marines són normalment àreescostaneres o d’influència terrestre. Des delpunt de vista científic, el país ha assolit unbon nivell en investigació marina, perquètenim molts quilòmetres de costa i semprehem viscut bastant de cara al mar. Al país s’hiha fet molta recerca en tot el que està rela-cionat amb recursos pesquers, biologiad’espècies marines, etc., però sempre ambestudis purament científics i acadèmics, o béenfocats a aspectes relacionats amb lapesca. En canvi, la conservació del medi maríés encara una assignatura pendent al país.

Text: Rosa Martínez

l a r e c e r c a

DE MÉS A PROP

Sempre ha estat molt vinculat almedi marí, i fa anys que estudia elsmamífers marins per mars i oceansde tot el món. “Són animals pocabundants i difícils de veure, i hasd’invertir moltes hores, recursoseconòmics i equips per trobar res-postes.” La vocació, diu, és un ele-ment totalment imprescindible en larecerca diària. I, des d’un punt devista pràctic, opina que cal acostarposicions entre gestors i científicssobre decisions que ens afecten atots. A Mauritània, va estudiar durantnou anys la demografia de l’últimacolònia que hi ha al planeta de vellmarí, una espècie en perill d’extin-ció. Una marea tòxica d’alguesmicroscòpiques va estar a punt defer desaparèixer aquesta colònia defoques l’estiu del 1997. “Va ser elmoment més crític i decisiu que heviscut com a científic”, recorda. Ara,busca nous horitzons a l’Índia, oninvestiga els efectes de la sobreex-plotació pesquera del tauró balena iespècies afins.

39

Investigadors de la Unitat d’Epidemiolo-gia de la Hospital Clínic de Barcelona,

adscrits a l’Institut d’Investigacions Bio-mèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS),han ideat una nova estratègia de controlcontra una de les malalties més importantsdel segle XXI com és la malària. El nou trac-tament intermitent consisteix a administraruna profilaxi basada en un fàrmac ja cone-gut com és la sulfadoxina-pirimetamina,que segons els investigadors s’hauria defacilitar a partir d’ara als nens i nenes demenys d’un any seguint el programaampliat d’immunització de la OrganitzacióMundial de la Salut (OMS).

Aquesta nova metodologia, que implicatractaments intermitents als dos, tres i noumesos d’edat, ha aconseguit resultats moltoptimistes amb una reducció de la incidènciade la malària en un 59% i en un 50% del’anèmia, i una reducció en un 30% del nom-bre d’admissions als hospitals per aquesta

causa. El descobriment, descrit en un articlepublicat a la prestigiosa revista The Lancet,es pot considerar l’única nova estratègia de

tractament de la malària des de fa deu anys,quan es va començar a parlar de les mos-quiteres impregnades d’insecticida.

L’estudi, que compta amb la col·labora-ció de l’OMS, el Fons d’Investigació Sa-

nitària i l’Agència Espanyola de Coopera-ció Internacional (AECI), s’ha realitzat enun treball de camp aleatoritzat i randomit-zat a 701 infants en una zona rural deTanzània. L’Hospital Clínic per a la Recer-ca Biomèdica treballa en aquesta àrea al’Ifakara Health Researchand Develop-ment Center. L’estudi ha demostrat que eltractament intermitent amb sulfadoxina-pirimetamina és ben tolerat i no té efec-tes secundaris adversos.

La malària continua sent, amb una esti-mació d’un milió de morts per any, una deles majors causes d’hospitalització pedià-trica i de mort a moltes zones de l’Àfricasubsahariana i tropical on la malària ésendèmica.

En l’absència d’una vacuna efectiva i al’abast de tothom, els programes de con-trol, com el proposat en aquest article, sónla millor arma per reduir l’impacte d’aques-ta malaltia infecciosa.

l a r e c e r c a

Nova estratègia de control de la malàriaInvestigadors de l’IDIBAPS han ideat el tractament

La malària continua

sent una de les

majors causes

d’hospitalització

pediàtrica i de mort

a moltes zones de

l’Àfrica subsahariana

i tropical

Foto cedida pel servei de comunicació de l’Hospital Clínic

40

L’Auditori del Parc Científic de Barcelo-na va acollir, el 9 de maig, la inaugura-

ció de l’Institut d’Economia de Barcelona(IEB), amb una conferència a càrrec deGuillermo de la Dehesa, exsecretari d’Estatd’Economia del Govern central i actual pre-sident del Comitè Executiu del Center forEconomic Policy Research de Londres.

Emplaçat al Parc Científic de Barcelona,l’IEB és un centre especialitzat en la recer-ca en economia aplicada, especialment enels camps de l’economia pública i l’econo-mia industrial, que, a més de la seva tascainvestigadora, ofereix la seva experiènciaacadèmica i professional per desenvolupartasques d’assessorament i consultoria en elcamp de l’economia aplicada a entitatspúbliques i privades.

Paral·lelament, l’Institut d’Economia deBarcelona organitza regularment con-

ferències i seminaris sobre temes d’in-terès i d’actualitat econòmica, comtambé seminaris de treball entorn dels

seus projectes de recerca, activitats queestan obertes a qui pugui estar-hi inte-ressat.

l a r e c e r c a

Inaugurat l’Institut d’Economia de Barcelona

Dos projectes de la UB han estat apro-vats dins el programa Trampolins Tec-

nològics que gestiona el CIDEM (Centred’Innovació i Desenvolupament Empresa-rial de la Generalitat). Dos més correspo-nen a la UPC, un a la UAB i un a la UdG.

Els dos projectes aprovats de la UB sónAdvancell i e-sense. Advancell és unaempresa constituïda pel grup de recercadirigit pels professors Vilaró i Reina, delDepartament de Biologia Cel·lular, que haobtingut un finançament de 16,2 milions

de pessetes. Aquest grup ha aconseguitdesenvolupar una nova metodologia quepot ajudar a reduir, fins al 50%, el cost deles proves clíniques inicials necessàriesper al llançament d’un nou fàrmac.

El projecte e-sense ha estat presentatper tres investigadors del Departamentd’Electrònica (Antoni Pardo, AlexandrePerera i Teodor Sundic) i ha aconseguit14,1 milions de pessetes. Aquest grup hadesenvolupat un mesurador d’olors igasos portàtil, molt versàtil i amb connec-

tivitat a Internet, que permet una mesuraeficaç de qualsevol tipologia de gasos grà-cies a la convergència de la química, lafísica i l’enginyeria.

El propòsit del programa Trampolins Tec-nològics és aconseguir que cap projecteamb una bona base científica o tecnològi-ca –i amb possibilitats empresarials– noes quedi sense sortir al mercat per mancade finançament. La Fundació Bosch i Gim-pera és l’òrgan gestor del programa perpart de UB.

Guillermo de la Dehesa, el conseller Andreu Mas-Colell i el director de l’IEB Antoni Castells, al’acte d’inauguració

Dos projectes de la UBdins el programa Trampolins Tecnològics

El passat mes de març, es va presentara l’auditori del Parc Científic de Barce-

lona la nova empresa de base biotecnolò-gica sorgida de la Universitat de Barcelona:Xcellsyz. És una iniciativa angloespanyolaque ofereix una nova tecnologia perimmortalitzar cèl·lules de teixits humans, ipresenta importants aplicacions en estudisde nous fàrmacs i concretament en recer-ques contra la diabetis i l’obesitat.

Xcellsyz Ltd. sorgeix de la col·laboracióde tres grups de recerca liderats pelsinvestigadors Antonio Zorzano, de la Uni-versitat de Barcelona; Steve Yeaman, dela University of Newcastle, i Peter Shep-herd, del University College of London idirector d’Xcellsyz. En vista del potencialeconòmic del seu camp d’estudi, aqueststres investigadors emprenedors van deci-dir transformar els fruits de la seva recer-

ca en una empresa biotecnològica.Aquesta iniciativa va ser possible gràciesa la inversió de l’empresa anglesa decapital risc Bloomsbury Bioseed Fund,que havia obtingut fons del Govern brità-nic per invertir-los en projectes biotec-nològics, i l’empresa espanyola BarcelonaEmprèn, que han escollit Xcellsyz per dura terme la seva primera inversió en bio-tecnologia.

Xcellsyz, primera spin-offbiotecnològica de la UB

41

Aquest article pertany a una sèrie so-bre els Serveis Científicotècnics (SCT)de la UB, que posen a disposició de larecerca universitària, d’empreses id’institucions uns equipaments d’altatecnologia i personal especialitzat.

L’espectroscòpia Raman és una tècnicaque permet identificar i quantificar espè-cies químiques en estat de gas, líquid isòlid, i proporciona informació a nivell mole-cular tot incloent-hi l’anàlisi vibracional irotacional de les molècules. El 1993, elsSCT van ser pioners a incorporar l’espec-troscòpia Raman com una tècnica habitualen el si d’una institució de suport a la recer-ca, sota la coordinació de l’especialistaTariq Jawhari-Colin i dins del conjunt detècniques que integren la Unitat d’Espec-troscòpia Molecular. Entre les possibilitatsd’aplicació destaquen la identificació ideterminació quantitativa de molècules enels tres estats de la matèria, diferenciaciód’estructures cristal·lines, localització d’in-homogeneïtats i contaminants a escalamicroscòpica i obtenció d’informació micro-estructural. L’equipament inclou un làserd’argó per a la franja del visible i un de tita-ni-safir per a freqüències pròximes a l’infra-roig; un microscopi òptic, un sistema de dis-persió integrat per tres monocromadorsd’alta resolució espectral i un detector CCDultrasensible refredat amb nitrogen líquid.

L’alta resolució espacial de l’espec-troscòpia Raman, de l’ordre d’una micra,permet fer mapes de superfícies i analitzarla distribució de tensions, concentracionspolimòrfiques, de defectes, etc. en microzo-nes. Necessita quantitats mínimes de mos-tra, sense preparació prèvia, i és de granutilitat en treballs sobre superfícies i capesprimes, polímers i materials compostos, mi-croelectrònica, superconductors, etc., comtambé en geologia, química orgànica iinorgànica, biologia cel·lular i molecular i altres disciplines.

L’espectroscòpia Raman no és habitualals laboratoris industrials, cosa que fa queempreses del sector dels polímers i delsector farmacèutic en facin un ús cadacop més freqüent a les instal·lacions delsSCT. L’anàlisi de pigments i materials perespectroscòpia Raman ha aportat unanova eina a la investigació en belles artsi en l’àmbit de les humanitats.

Amb una superfície de prop de 100 m2,aquesta Secció està integrada per laUnitat de Microscòpia Electrònica deTransmissió, Confocal i Microscòpia Elec-

trònica de Rastreig i ha estat remodeladasota la coordinació del professor CarlesEnrich del Departament de BiologiaCel·lular i Anatomia Patològica. “S’adreçabàsicament a equips investigadors de laFacultat de Medicina, l’Hospital Clínic iProvincial de Barcelona, l’IDIBAPS, l’Insti-tut d’Investigacions Biomèdiques de Bar-celona del CSIC, com també a altresequips d’institucions, com poden ser l’Ins-titut de Recerca Oncològica (IRO) o l’Insti-tut Municipal d’Investigació Mèdica(IMIM)”, explica el professor Enrich.

La Secció consta d’un microscopielectrònic de transmissió i un ultramicrò-tom amb unitat de fred, un dels modelsmés innovadors existents actualment. Elsnous aparells se sumen al microscopi con-focal i al microscopi electrònic de rastreig,cedit per l’Hospital Clínic.

Els equipaments tècnics de la Secciódonen suport a recerques centrades prefe-rentment en l’àmbit de la biomedicina. Hiha un projecte d’ampliació de la Seccióque culminarà amb l’habilitació de 750metres quadrats per als SCT a la Facultatde Medicina.

l a r e c e r c a

Els Serveis Cientificotècnics:en suport de la recerca

Elisenda Coll al capdavant del microscopi electrònic de rastreig, a la Secció

Tariq Jawhari-Colin treballant ambl’espectòmetre Raman

Serveis Cientificotècnics:Tel.: 93 402 16 93

www.sct.ub.esA./e.: [email protected]

Més informació

Secció d’imatges del SCT a laFacultat de Medicina

Espectroscòpia Raman

42

l l i b r e r i a u b

LECTURAS DEINTEGRACIÓN ECONÓMICA.LA UNIÓN EUROPEA

J. Muns (ed.) Col·lecció UB, 47Edicions de la Universitat de Barcelona17 × 24 / 547 pàg.ISBN: 84-8338-249-0

Aquest manual recull de forma sis-temàtica els principals aspectes històrics i institucionals, així comel conjunt de polítiques que modelen la Unió Europea. El llibreofereix una visió plenament actualitzada del procés d’integracióeuropea amb l’objectiu bàsic que pugui servir de referència alsestudiosos de la matèria, especialment en l’àmbit universitari.

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei UB i del Servei d’Informació iPublicacions: www.ub.es/edicions/eub.htm i www.ub.es/spub/sipub.htm

Un altre lloc on podeu adquirir-les és al Punt UB ubicat al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també trobareu tot de pro-ductes de la UB, com ara material de llibreria o objectes de regal

SISTEMAS Y SERVICIOSDE INFORMACIÓN DIGITAL

E. Abadal Falgueras Biblioteconomía y AdministraciónCultural, 47Edicions de la Universitat de Barcelona16 × 22 / 147 pàg.ISBN: 84-95178-98-2 (Ediciones Trea)84-8338-265-2 (Edicions UB)

El propòsit d’aquest llibre és ex-plicar de forma clara l’estructura i les característiques delsector de la informació digital, un àmbit que sorgeix a partirdels avenços en la tecnologia informàtica, les teleco-municacions i l’emmagatzematge de la informació, i quepercebem directament en productes (bases de dades, llibres,revistes, premsa digital) i serveis (que es distribueixen permitjà del web o en suport òptic).

COLLECTANEAMATHEMATICA

Vol. 52, 1 (2001)J. Cerdà, R.M. Miró-Roig, J. Soria(eds.)21 × 29,7 / 100 pàg.ISSN: 0010-0757

Collectanea Mathematica, la revistade matemàtiques més antiga d’Espanya, fundada el 1848per José M. Orts, estrena un format nou. La publicaciópresenta articles originals de recerca en matemàtica pura i aplicada. Amb una periodicitat triennal que s’aplega en un volum, es pot trobar a les biblioteques università-ries més importants i és ressenyada per les revistes de matemàtiques.

DR. JOSEP TRUETA, ESBÓSD’UNA OBRA EXEMPLAR

J.A. Bombí (coord.)Claustre de Doctors de la UBPublicacions de la Universitat deBarcelona17 × 24 / 59 pàg.ISBN: 84-475-2489-2

En aquesta monografia hi col·la-boren: la seva filla Amèlia, que recorda la renúncia parcial al’aspecte familiar en favor de la defensa d’unes idees; eldoctor Alfons Fernàndez Sabater, que presenta una breubiografia; i els doctors Oriol Casassas, Rafael Esteve deMiguel i Cristóbal Pera, que aporten els diferents aspectes de la seva activitat patriòtica, científica i assistencial com acirurgià ortopedista. La publicació inclou en facsímil dibuixosde Trueta.

MANUAL BÀSIC DELSISTEMA FISCALESPANYOL

A. Pedrós Abelló. Col·lecció UB, 48Edicions de la Universitat de Barcelona17 × 24 / 338 pàg.ISBN: 84-8338-248-2

Aquest manual bàsic vol facilitar als estudiants universitarisl’accés al coneixement superior dels temes fiscals. Constitueixuna breu síntesi, posada al dia, de tot el sistema fiscalespanyol. És el primer text en llengua catalana que s’ha fetmai sobre aquesta matèria i pretén ajudar a superar una certadiglòssia i donar un impuls a la normalització lingüística.

CANADÁ. INTRODUCCIÓNAL SISTEMA POLÍTICO YJURÍDICO

E. Mitjans y J.M. Castellà (coord.)Canadiana, 1. Publicacions de laUniversitat de Barcelona17 × 24 / 426 pàg.ISBN: 84-475-2528-7

Aquesta publicació recull estudis de diversos professors iinvestigadors d’universitats canadenques i catalanes sobrediferents aspectes del sistema polític i jurídic del Canadà. Estracta de la primera obra col·lectiva en llengua castellana d’aquesttipus, cosa que demostra tant l’interès que desperta aquest modeld’Estat entre l’opinió pública i els acadèmics espanyols, com elnivell dels estudis doctrinals sobre aquesta matèria.

AnunciBanco Santander.

"Multifons"

AnunciBanco Santandercol·labora ambAntics Alumnes

antics16

Documents

ub isacerdot salvador

pedro vzquezatenci antics

esanticsubdirector antics

susanna vendrell directora

nria quintana coordinadora

primer segona edicions

associaci ginestadipsit

serpresents joan rigol