roma un grande impero

Roma i l’inici de l’època medieval

Roma del s. VIIIè. a.C. fins Vè. d. C.

Península ItàlicaPenínsula muntanyosa

els Apenins

Alps plana del

Po

terreny volcànic

Vesubi

Etna

regions importants per a la història de Roma

Toscana

Laci

Campania

Apulia

Clima mediterrani

mar Tirrè

mar Adriàtic

mar Jònic

Principals rius i pobles de la península Itàlica

etruscos

sabins

llatins

samnites

Magna Grècia

riu Po

riu Arno

riu Tiber

Quina és la situació geogràfica de la futura Roma ?

A pocs quilòmetres de la costa,fàcil per a defensar-se i, a la vegada, per comunicar-se.

On hi ha aigua gràcies al riu Tíber, terres per a conrear, malgrat els aiguamolls que es formen, i 7

turons per defensar-se.

Orígens de la ciutat de Roma

1.-Orígens llegendaris

2.-Orígens històricsTit Livi (Ab urbe condita)

Virgili ( Eneida)

“Un grup de troians, encapçalats per Enees, fugiren de la seva ciutat i arribaren a la fi a la península Itàlica i s’instal·laren a lazona del Laci. Més tard, els successors d’Enees fundaren una vila anomenada Alba Longa. Un rei d’aquesta vila, Numitor, tin-gué una filla, Rea Silvia, la qual s’ajuntà amb el déu Mart. D’ques-ta unió, nasqueren dos bessons, Ròmul i Rem”.

Mentrestant, Amuli, germà del rei Numitor, l’expulsà del tron. Això, provocà un problema per a Amuli. La línia hereditària directa de Numitor era: Rea Sílvia, Ròmul i Rem. Ell havia destronat al seu germà. Però, si la herènciadirecta de Numitor es mantenia, ell (Amuli) o la seva línia successòria podientenir problemes. Per això, Amuli va perseguir els hereus legals de Numitor, iRea Silvia, per salvar-los, els abandonà dins d’una cistella al riu Tíber.

La cistella quedà aturada a la vora del riu, i els infants van ser recollits i alletatsper una lloba.

Més tard es van assabentar del seu origen reial i llui-taren contra Amuli, el mataren i retornaren al tron el seu avi, Numitor.

Els dos germans volgueren fundar una ciutat i Ròmul va ésser elegit per mar-car-ne els límits, segons la tradició de l’època.Això no agradà a Rem i quan Ròmul estava fentel solc on s’havien de col·locar els murs, Rem vasaltar el solc per demostrar que en aquella ciutatpodia entrar tothom. Ròmul, aleshores, el va matar.

Ròmul va ésser anomenat rei de Roma (segons els historiadors cap el753 a. C.).

Els primers murs es van construir en el turó del Palatí,un dels set turons on la futura Roma s’aixecarà.

Ròmul per fer perdurar la seva raça i a causa de la manca de dones, va segres-tar les dones d’un poble veí, els Sabins, que estaven situats en el turó delCapitoli.

Aquest fet, va provocar un enfrontament entre ro-mans i sabins, fins que es va fer una posterior pauentre ambdós pobles. Segons la llegenda, després Ròmul va morir i pujà alscels i es convertí en déu.

Orígens històrics

Cap a l’any 1000 a. C., havia arribat a la zona del Laci: Els Llatins

Confederació llatina

Lliga dels set turons o Septimontium

Els etruscs van dominar

van construir els primers murs de la ciutat i comen-çaren a organitzar-la urbanísticament.

Amb els etruscos es pot considerar que comença la història de ROMA.

Hi ha tres períodes:

La monarquia

La República

L’Imperi

LA MONARQUIA

És l’època de la monarquia etrusca ( els etruscos tenien una organització mo-nàrquica i, lògicament, van imposar el seu règim polític a les zones que vanocupar...)

Van haver-hi sis reis. El rei administrava justíciamanava l’exèrcitera el cap religiós

+Un Senat: 300 ancians de les famílies més impor-

tants.

Es van formar dos grups socials: patricis

plebeus

Patricis: descendents dels fundadors de la ciutat.

Plebeus: estrangers, pagesos pobres, artesans i comerciants.. no poder polític.

Malestar contra els etruscos i s’expulsà l’últim rei etrusc: Tarquini el Superb.

Tenien el poder polític

Els romans van crear noves institucions per substituir el rei.

Es comença a organitzar la REPÚBLICA

LA REPÚBLICA

Organització política de la República

El rei substituït per 2 cònsols: elegits anualment i amb poder civil i militar.

Magistratures més importants

CònsolPretorjusticia

Censorcens ciutadans

Edil administració

Qüestor tresor públic

Tribú de la plebsdefensor plebeus

Dictator tot el poder, mig any,en situacions excepcionals

Pontífex maximuspoder religiós

Expansió territorial durant la República

Roma va realitzar, especialment durant aquesta època, una gran expansióterritorial.

2.-Problemes amb els gals

1.-Pobles del Laci

3.-Itàlia central

4.-Magna Grècia

Cartago i les guerres púniques

Cartago, situada al nord d’Àfrica, era una antiga colònia fenícia.

I es va expansionar per a la Mediterrània occidental.

La conquesta de gran part dela península Itàlica per part delsromans podia provocar un enfron-tament entre ambdues potències.

Cartago

Sicília, entre Roma i Cartago, causa de l’enfrontament.

Les guerres púniques (els cartaginesos anomenats també púnics), segons elshistoriadors es poden dividir en:1ra. guerra púnica: del 264 a. C. fins al 241 a. C.1ra. guerra púnica: del 264 a. C. fins al 241 a. C.2na. guerra púnica: del 218 a. C. fins al 201 a. C.2na. guerra púnica: del 218 a. C. fins al 201 a. C.3ra. guerra púnica: del 149 a. C. al 146 a. C.3ra. guerra púnica: del 149 a. C. al 146 a. C.

1ra. guerra púnica: causa: conquesta de Sicília; conseqüència: Sicília romana.

Els cartaginesos van assentar-se a la part occidental de la península Ibèrica.Van fundar una nova ciutat: Cartago Nova (l’actual Cartagena)

territoris romans

territoris cartaginesos

Després d’aquesta derrota, un gran cap militar cartaginès, Annibal,inicià la

2na. Guerra púnica

causa: els cartaginesos havien de derrotar els romans.

conseqüència: els romans ocupen la Mediterrània occidental.

Annibal es va dirigir cap a Roma des de la Península Ibèrica.

Trebia

Tesino

Tresimeno

Cannas

Anníbal havia de rebre queviures i ajut per a continuar la seva conquesta i derrotar finalment a Roma.

Però....Un cop més, Roma va demostrar la seva visió “estratègica”...

“El cap de l’exèrcit romà, Gneu Corneli Escipió, va anar cap a Empúries per tallarels possibles queviures i els reforços militars....que Anníbal havia demanat per atacar Roma...” ( veure: dossier pàg. 15 )

Empúries

Gneu Corneli Escipió

Anníbal

Ajut

Roma, un cop a Empúries, va començar la conquesta de la PenínsulaIbèrica.

Va ésser una conquesta amb problemes: per la presència dels cartaginesosi la resistència dels pobladors autòctons: especialment a la zona de Lleida, onels cabdills Indibil i Mandoni van posar una forta resistència, així com la tribu dels indigets,a l’Empordà.

Un cop establerts a part de Catalunya, els romans van començar la preparacióde la conquesta d’Hispània...

Però abans, els romans havien de vèncer a Anníbal, que estava aïllat a la península Itàlica...

Un altre general romà, Publi Corneli Escipió, es dirigí al nord d’Àfrica i amenaçàseriosament la mateixa ciutat de Cartago.

Anníbal retornà cap a Cartago i fou vençut a la batalla de Zama (al nord d’Àfrica)

Els cartaginesos van perdre la PenínsulaIbèrica, gran part del seu exèrcit i Anníbales va exiliar a Grècia.

3ra. Guerra púnica

Causa: Anníbal a Grècia Conseqüència: Roma venç totalment als cartaginesos.

i

GRAN PART DE LA MEDITERRÀNIA ÉS ROMANA

L’exèrcit romà estava molt organitzat.

legions 1 legió = 6000 legionaris

30 manípuls = 1 manípul =200 homes

2 centúries ( 1 centúria = 100 homes )

Totes aquestes conquestes = riqueses...i esclaus.

v. dossier p. 18

CRISI DE LA REPÚBLICA

Les conquestes van provocar moltes desigualtats socials, i els plebeus cadacop tenien menys terres i feina.

Els germans Tiberi i Gai Grac, en el segle IIon. a. C. van encapçalar una revoltaper aconseguir una reforma en el camp = assassinats.

PROBLEMES:

Segle Ir. a. C = revolta d’esclaus, encapçalada per l’esclauEspàrtac.

Reprimida per l’exèrcit romà.

Inseguretat de la República...= es dona poder a dictadors.

triumvirats tres generals

Primer triumvirat: Segon triumvirat:

Octavi

Pompeu Juli CèsarCraso

Octavi Marc AntoniLèpid

L’IMPERI

Octavi s’autoanomena, Augustus, Princeps i Imperator.

El periode de l’Imperi es desenvolupa des de l’època de Octavi August (any 27 a. C.) fins a la desaparició de l’imperi romà d’occident, l’any 476 d. C.

Emperador

Poder civil i militar

Poder religiós = culte imperial

El Senat sotmès a l’autoritat de l’emperador.

Els successors d’August, la seva dinastia van consolidar el seu poder absolut.

La dinastia d’August.

Tiberi

CalígulaClaudi Neró

Alguns d’aquests emperadors varen ésser foragitats de manera violenta...

Durant els segles IIon. i IIIer., l’Imperi va assolir la màxima expansió territorial.

Els van succeir diverses dinasties familiars.

L’imperi s’havia d’organitzar....era molt gran...= l’imperi es va distribuir en...

PROVÍNCIES ( unes 50...)

Com es podia mantenir la cohesió d’un imperi tan gran ?

Es va crear una xarxa de camins o vies que comunicava a una gran partde l’imperi.

v. dossier p. 22

Via Augusta

Les ciutats romanes

Es van crear una xarxa de ciutats, on hi havia tots els elements de control de la zona on estava situada la ciutat.

Les ciutats fundades de nou ( de nova planta ) tenien una organització urbanís-tica semblant.Les ciutats estaven murallades i disposaven de quatre portes d’accés des d’on es traçaven dos carrers principals que comunicaven les portes de la ciutat.

Aquests carrers eren el cardo i el decumanus. On es creuaven aquests dos carrers principals era el fòrum o plaça pública i era el centre de la vida urbana.

Hi havia el temple, la basílica ( on s’administrava justícia ), la cúria ( on es reunia el govern de la ciutat ), les tavernae o comerços....

A més, hi havia altres edificis públics:

Teatres

Termes

Amfiteatres,fora de lesmuralles.

Cementiris,fora de les muralles.

Aqüeductes

Clavegueram

Les cases

Domus

Insulae

La religió

Roma va adoptar la mitologia grega...i més tard van incorporar divinitatsperses i egípcies

Però, hi havia divinitats particulars:

Els lars

Els penats

Els manes (esperits dels avantpassats..)

Veure dossier p.25

L’endevinació i els àugurs eren molt importants.

( Déus de la llar i família )

La romanització

Roma va estar molt de temps en gran part d’Europa. En els llocs on es va instal·lar, va deixar la seva cultura i va influenciar especialment en la seva llengua i els seus costums.

llatí llengües romàniques

culte vulgar

Una aportació més important fou el dret, que regulava tots els aspectes de la vida dels romans.