governs oberts, governs més eficients. alberto ortiz de zárate

33a sessió web

Governs oberts, Governs més eficients

Alberto Ortiz de Zárate @alorzaBarcelona, 16 d’octubre de 2013

Captura de pantalla 2013-10-15 a la(s) 08.41.09

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Alberto Ortiz de Zárate). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

1. Introducció al concepte de govern obert

Cap una societat participativa

Societat participativa mutualista

Fins on volem arribar per mantenir un substrat mínim de solidaritat i redistribució que eviti la generalització del conflicte social?Coordenades vitals bàsiques: feina, subsistència, atencions, vincles, espaiMenys ritus i delegació. Més proximitat i acció. És evident que la gent ha d'aprendre a dependre menys d'uns poders públics que no tornaran a ser capaços de mantenir les seves promeses. Més modèstia institucional, no implica forçosament una sortida individualista a l'holandesa o a la britànica. Permet generar espais per a un protagonisme social i mutualista més gran.

Les institucions no ens rescaten

Govern obert: compromís de tots

Transparència radical?

Transparència radical?

2. L’enterrament de l’e-Administració

Què fa aquesta persona?

http://thewebsitemanagers.com/wp-content/uploads/2011/04/laptop-beach.jpg

Llei 11/2007: Dóna als ciutadans el dret

de relacionar‐se amb 

l’Administració

per mitjans electrònics.

Primer reconeixement d’un dret des de la Constitució!

No hi havia altres drets més interessants por  on començar?

P. e., el dret a l’accés a la informació

pública(i això sense parlar del dret a l’habitatge, al treball, a una mort 

digna)

G2C

Quants desenes de milions en €hem gastat en e‐Govern?

Ciutadà, ciutadana, si t’haguessin deixat escollir, en què

els hauries gastat?

És un cas d’Administració

electrònicaper sobre de les nostres possibilitats?

Això és el que volia la ciutadania?

Ja sóc capaç

d'operar amb la banca des de la meva tauleta,

comprar llibres des del meu llibre electrònic, facturar en línia un vol

des de qualsevol dispositiu…

Relacions amb interacció

Però, per tramitar una ajuda potser

necessiti:• un escàner• un lector de targetes• un ordinador! (no és seriós tramitar amb la PlayStation)• un sistema operatiu determinat  • un navegador determinat• instal∙lar‐hi controladors• instal∙lar‐hi programari intermediari (middleware)• coneixements jurídics• fer‐ho tot bé

a la primera

• confiar en llocs potencialment perillosos…• …

Relacions amb interacció

Relacions amb interacció

http://www.eventoclick.com/eventos/empresa/humor-amarillo-tu-evento-r.html

Resoldre un tràmit en línia és una gimcana

La taxa de conversió és la clau

http://www.territoriocreativo.es/etc/2009/01/tasa-de-conversion-medida-estrategica-de-nuestro-rendimiento.html

Taxa de conversió =

Objectius assolits

nre. de visites

Digitalitzar una Administració obsoleta no produeix una Administració moderna

No es tracta d’e-inventar, sinó de re-inventar (A.Cornella)

Diagnòstic

La ciutadania adora els serveis públics. 

La ciutadania odia:• la paperassa,  • el tràmit, • el llenguatge abstrús, • les cues, • els retards, • les llistes d’espera…

Què vol la ciutadania?

Millor que el dret de relacionar‐se amb  l’Administració

per mitjans electrònics…

…l’alleujament de NO haver de relacionar‐seamb l’Administracióper exercir els drets i les obligacions del ciutadà

(visca l’Agència Tributària!)

Què vol la ciutadania?

Serveis electrònics sectorials

L’Administració

electrònica genèrica no és  TAN

interessant per a la ciutadania.

La sanitat

i l’educació

tenen una lògica a  banda:

• aquí

sí

que ens interessa relacionar‐nos amb  l’Administració

• la relació

és freqüent• convé

conèixer les circumstàncies de l’usuari 

(CRM)• …i fins i tot així, els serveis electrònics són un 

afegit en la majoria dels casos

Innovació pública

Com es diu això?

administració

govern

e-

electrònica

digital

en xarxa

a la xarxao-governança

i-

mod

3. Fer el que cal fer

4. Serveis oberts ciutadacèntrics

i-Pública: creació de valor públic

Corporació Societat

recursosinputs processos activitats

outputs beneficiaris impacteoutcomes

objectiuproductiu

objectiusocial

Font: Albert Serra

Administració Govern

La promesa del Govern obert, reformulada

serveis ciutadacèntricsserveis codissenyats amb/per a la ciutadania

transparència i accountability(co-)responsabilitat entre ciutadania i Govern

impuls de la innovacióràpida implantació de propostes

basat en idealgovernment.com (http://www.idealgovernment.com/index.php/blog/original_idealgov_presentation_restored/)

Administració ciutadacèntrica

Una Administració

orientada al ciutadà

implica:

el dret a NO participar‐hi

i que no em molestin

Un cop més, visca l’Agència Tributària!

El millor tràmit és el tràmit mort.Quan tot va bé, la participació

decreix

Administració ciutadacèntrica

Una administració

orientada al ciutadà

implica:

el dret a participar‐hi:

ciutadania que delibera sobre l’agendaciutadania que codissenya les polítiques i els serveisciutadania que col∙labora en l’execucióciutadania que exerceix l’auditoria social

MODEL LUDO:EL PARXÍS DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES

Es pot començar a qualsevol quadrant

Es juga amb les regles del Govern obert –

sempre en companyia

Participació i col·laboració

Ortiz de Zárate, A. (2012):Aplicación de los principios de Open Government a las políticas públicas (modelo LUDO)

Taula periòdica d’elements del govern obert

Administració ciutadacèntrica

Una Administració

orientada al ciutadà

implica

redisseny radical

de procediments amb lògica de client

Un servei electrònic costa tantcom la seva baula més dèbil.

S’ha d’estudiar la taxa de conversiócom a mesura de la usabilitati de l’èxit d’un servei

Serveis oberts basats en dades

Transparència i bon govern

e-Govern col·laboratiu: els serveis públics que milloren com més gent els fa servir

CC BY David Osimo: http://egov20.wordpress.com/2011/11/03/collaborative-e-government-public-services-that-get-better-the-more-people-use-them/

Quina diferència representa una oIniciatives d’e-Govern Iniciatives d’o-Govern

Control Emergència

Planificació ex ante Execució flexible

Projectes a llarg termini (>1 any) Projectes curts (<6 mesos)

Gran inversió en tecnologia (>100K €) Inversió en tecnologia petita o nul·la (<10K €)

Centrat en la tecnologia Centrat en les necessitats

Desenvolupament externalitzat Desenvolupament propi

Resultats ocults Discussió pública dels resultats

G2C C2G i P2P

Prevenció dels errors Errors com a part d’una orientació experimental

Cerca d’eficiència Cerca de transparència

Implicació de l’usuari en finalitzar el projecte

Implicació de l’usuari des de l’inici del projecte

A partir de David Osimo (http://egov20.wordpress.com/2009/05/19/list-of-differences-between-government-and-web2-initiatives/)

5. Fer és més productiu que controlar

6. Innovar per obtenir un impacte més gran

Innovar = transformar coneixement en valor

http://www.slideshare.net/justicia/com-incorporar-la-innovaci-a-ladministraci-jordi-graells-presentation

La innovació és un disseny que encerta

tota innovació ha estat dissenyada i fabricada

fins i tot encara que el seu ús sigui diferent a la concepció original

l’usuari és qui diu què és valor

http://www.macronukes.com/javiergarrido.nom.es/weblog/wp-content/uploads/2006/04/dell%20beer.jpg

CC-BY-NC serafini: http://www.flickr.com/photos/serafa/2590342868/

Xarxes amb ciutadania de dins i de fora

La innovació és sempre innovació social

La innovació és un producte socialque depèn de persones

– que tenen idees, – que les apliquen, – que les fan disponibles – i que les fan servir

La tribu del disseny: nascuts per tenir idees

La tribu de la fabricació: el servei públic

CC-BY: Item 24092, City Light Photographic Negatives (Record Series 1204-01), Seattle Municipal Archives.

La tribu del consum: la ciutadania

CC: http://www.luispita.com/maniasmias/2008_03_01_archivo.html

CC-BY-NC: ablaruralparty: http://www.flickr.com/photos/ablaruralparty/2641213277 /

Administració intraemprenedora

La solució

és a l’interior: que els funcionaris deixin de controlari es dediquin a FER

http://www.innapinnova.org/portfolio/intraempr endizaje-publico/

Funcionari/ària: agent problemàtic

Quin canvi vol el funcionariat? (I)

Democràcia interna– Participació en la presa de decisions– Transparència– Comunicació interna

Qualitat de vida laboral– Teletreball i altres fórmules de flexibilitat laboral– Autoorganització de la feina– Reducció de càrrega de feina

Gestió del coneixement– Accés a tota la informació rellevant– Aprenentatge continu– Comunitat de pràctica amb professionals de tot el món

Imatge social– De treballador a la finestreta a facilitador– Atenció més personalitzada en els assumptes que ho requereixin– Proactivitat

Millora de l’eficàcia i eficiència– Reducció de tasques rutinàries– Regulació de la demanda– Processos de treball més àgils i més segurs– Deixar de duplicar dades i tasques– Oficina sense papers

Salvaguarda de valors institucionals– Equitat: administració multicanal, reducció de la bretxa digital,

universalització i extensió de serveis– Legalitat: seguretat de les dades, confidencialitat de la informació,

iguals o més garanties que abans de la digitalització

Quin canvi vol el funcionariat? (II)

Quin canvi vol el funcionariat? (III)

Col·laboració interadministrativa – Integració de dades entre administracions– Processos que travessen barreres institucionals– Conèixer i col·laborar amb persones d’altres institucions

Millora tecnològica– Equipació TIC que permeti una comunicació constant– Passar de funcionaris Office a funcionaris web– Font pública: que el programari creat per a l’Administració estigui a

disposició de la comunitat

Canvi cultural– Introduir nous valors: transparència, innovació, participació,

intensitat– Reactivar l’orgull de ser funcionari

En resum

• Que em tinguin en compte

• Viure millor

• Formar una xarxa al voltant de la meva professió

• Ser apreciat en la meva societat

• Aportar més valor a la societat

• Garantir els valors institucionals

• Trencar barreres institucionals

• La meva pròpia alfabetització digital

• Orgull de ser un servidor públic

Canvis en l’interior

Democratització de l’organització: la participació com a codi genètic de les administracions.

Administració en xarxa: col·laboració entre institucions i amb agents externs.

Funkziona web!: una nova gamma d’habilitats pròpies de la societat de la conversa.

Open knowledge: obertura i posada en comú del coneixement.

El que no ha de canviar: preservar els valors institucionals (equitat, legalitat…)

Compromís de l’innovador/a públic/a:

Com innovador a les administracions públiques , em comprometo:

• A creure que una administració millor és possible i a no rendir-me mai en la demanda de millores i canvis• A fomentar la transferència de coneixement, la cultura de canvi i la innovació oberta• A promoure l’eficiència i els principis ètics• A mantenir una actitud d’aprenentatge continu, beta permanent, disposat al canvi i no tancar-me a noves• A col·laborar i interoperar, a forjar connexions amb tots aprofitant les seves potencialitats i buscar i donar suport a aquells que comparteixin aquests compromisos

http://www.clubdeinnovacion.es/index.php?view=article&catid=15%3Anoticias&id=2422%3Ael-compromiso-del-innovador-publico&option=com_content

Signa’l!!

El paper del directiu públic

Un organigrama no jeràrquic

Contra la hipergestió!

L’acció davant de la planificació

la llibertat davant de l’organització

la confiança davant del control

la xarxa davant de la jerarquia

On queda l’emoció?

7. Alguns casos d’aplicació de govern obert

Administració emergent

Estratègia: èmfasi en la visió compartida

Lideratge dispers: you can be heroes

Emergència: creativitat com a rutina organitzativa

Comunitat: individus en comunitat de pràctica

Cooperació: procés interadministratiu

Persones: ètica hacker de la feina

Coneixement: intensiva en K

Aprenentatge: organització que aprèn

Sostenibilitat: legitimada per la societat

Connexió: node d’una xarxa de relacions

Processos de servei de qualitatTramitació interna electrònicaDissenyar processos de cap a peus amb tot el govern

Projectes àgils obertsIntroduir innovació oberta Sistema àgil de producció de projectes

Xarxes i aliancesDinamitzar equips i dinamitzar tot el governCrear xarxes d’interès i comunitats de pràctica

Organització i lògiques de treballNoves funcions i nous perfilsTeletreball i treball en mobilitat

La cultura i els ritusGenerar pertinença i entusiasmeCultura del que és públicCultura de la confiança entre adults

Xarxa núm. 1: la xarxa interna

Serveis multicanalModel Zuzenean d’atenció ciutadana multicanalSeu electrònica i serveis electrònics

TransparènciaEuskadi.net orientada a la transparència Portal de transparènciaProjectes sectorials: contractació, pressupostos…

ParticipacióIrekia com a plataformaXarxes socials i escolta activaIniciatives sectorials: sanitat, habitatge, ecoEuskadi…

Col·laboracióOpen Data EuskadiAltres iniciatives: kulturklik, cronicitat…

Xarxa núm. 2: la xarxa amb la ciutadania

InteroperabilitatConvenis amb diferents nivells de l’AdministracióNode basc d’interoperabilitat

ReutilitzacióMòduls de PLATEA orientats a la reutilitzacióForja de programari públic lliureIniciatives de col·laboració entre administracions (p.ex. guia xarxes socials)

Xarxa de dades obertesInfraestructura de dades espacialsObertura de dades – harmonització entre administracions

Coneixement compartitFòrum interadministratiu…

Xarxa núm. 3: Administracions en xarxa

La utopia és una realitat en la mesura en què la seva encarnació en els somnis i projectes de les persones actua sobre la realitat, tot i que no es tradueixi en programes de govern. En definitiva, les utopies arriben al poder per ser traïdes. El pòsit de la història és el que queda de canvi i progrés al final d’aquesta traïció.

Manuel Castells

moltes gràcies | mila esker