9788498045260gd (1)

Direcci editorial : Dolors Rius

Coordinaci de l'rea: Isaac Camps

Edici: Laura Domnguez

Correcci lingstica: Marta Campo i Violant Juan

Disseny de la coberta: Trading Media

Disseny grfic interior: Maria Partegs

Maquetaci: Multiactiva Creacin y Servicios Editoriales, S.L.

Illustracions: Pere Llus Len

Primera edici: juliol de 2008

ISBN: 789-84-9804-526-0

Dipsit legal: xxxxxxx

Impressi: xxxxxxx

Margarida Boada, Isaac Camps, Andreu Marsal, Lloren Puig i Oriol Saladrigas, 2008, pels textos

Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions

Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona www.castellnouedicions.com

Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci), sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.

Hermes Editora General, S. A., ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.

Aquest llibre ha estat impr!s en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i "s fruit dun proc"s productiu eficient i responsable amb el medi ambient.

Paper ecolgic i 100 % reciclable

Tel!fon datenci al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com

33

)NDEX

F sica!i!qu mica!!4t!ESO

02/2!-!#)/.3

02/*%#4%

1. PRESENTACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

2. ELS MATERIALS DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

3. LES COMPET!NCIES B"SIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

4. ELS PRINCIPIS METODOL#GICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

5. LESTRUCTURA DID"CTICA DELS LLIBRES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

PROGRAMACI DE MAT!RIA Consideracions generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Compet!ncies pr"pies de la mat!ria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Aportacions de la mat!ria a les compet!ncies b#siques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Estructura dels continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Consideracions sobre el desenvolupament del curr$culum . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Objectius generals detapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Continguts del primer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Criteris davaluaci% del primer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Continguts del segon curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 Criteris davaluaci% del segon curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Continguts del tercer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Criteris davaluaci% del tercer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Continguts del quart curs de f$sica i qu$mica (optativa) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Criteris davaluaci% del quart curs de f$sica i qu$mica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 Continguts del quart curs de biologia i geologia (optativa) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Criteris davaluaci% del quart curs de biologia i geologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

PROGRAMACI DAULA Unitat 1: La ci!ncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Unitat 2: Cinem#tica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Unitat 3: Din#mica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Unitat 4: La gravitaci% . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 Unitat 5: Energia, treball i calor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 Unitat 6: Les ones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 60 Unitat 7: L#tom i la taula peri"dica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Unitat 8: Lenlla& qu$mic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 Unitat 9: Compostos qu$mics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Unitat 10: Les reaccions qu$miques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 Unitat 11: La qu$mica del carboni. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

44 F sica!i!qu mica!!4t!ESO

/2)%.4!#)/.3

Unitat 1: La ci!ncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Unitat 2: Cinem#tica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 Unitat 3: Din#mica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Unitat 4: La gravitaci% . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Unitat 5: Energia, treball i calor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 Unitat 6: Les ones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 84 Unitat 7: L#tom i la taula peri"dica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 Unitat 8: Lenlla& qu$mic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Unitat 9: Compostos qu$mics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Unitat 10: Les reaccions qu$miques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92 Unitat 11: La qu$mica del carboni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

Lavaluaci% . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . 98 Avaluaci% inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . 100 Avaluaci% cont$nua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . 102 Avaluaci% final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . 113

!6!,5!#)/.3

3/,5#)/.!2)

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164

Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169

Unitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175

Unitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181 Unitat +1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188

02

/*

%#

4%


1. PRESENTACI

F$sica i qu$mica de 4t dESO *s un llibre pensat per facilitar la comprensi% daquesta mat!ria als alumnes. Sha donat molta import#ncia a les imatges i els esquemes, ja que, en aquesta edat, molts conceptes s%n m*s f#cils dassimilar visualment. Aix$ mateix, el llibre desenvolupa els continguts amb un llenguatge senzill i entenedor.

Cada unitat est# dividida en cinc apartats, els quals es ressegueixen en aquesta guia. Es donen recur-sos alternatius, es remarquen els conceptes m*s importants que lalumne ha de con!ixer, es comen-ten les activitats de laboratori o procedimentals, i tamb* les lectures de cada unitat.

A m*s, la guia cont* un CD amb un seguit dactivitats, tant de refor& com dampliaci%, que comple-menten les del llibre de text. A tot plegat safegeixen avaluacions inicials, finals i cont$nues, que perme-ten valorar els coneixements previs de lalumne i els que ha adquirit un cop finalitzada la unitat.

Els autors

77F sica!i!qu mica!!4t!ESO

2. ELS MATERIALS DEL PROJECTE

2.1 Llibre de lalumne

El llibre de lalumne de quart t com a eix central dels seusobjectius ladquisici de les anomenades competnciesbsiques. Cada unitat presenta els recursos did ctics adequats per ;>KOCLCLF?Mun text de lectura, una proposta espec!fi cadactivitats TIC, vocabulari dangl"s, etc.

A ms, com a novetat, els continguts dels llibres estan seq#enciats en onze unitats did ctiques ms una altra de recopilaci i s!ntesi, anomenada +1. Aix$ permet desplegar elscontinguts de tot el curs duna manera ms real, carregantmenys volum de feina en el tercer trimestre, que sempre sms curt que els altres.


ProjecteInclou una presentaci, la descripci dels nous materials, la refer"ncia a les compet"ncies b siques =ILresponents, els principis metodol$gics i lestructuradid ctica duna unitat.

ProgramacionsInclou el curr!culum ofi cial de la mat"ria, desplegat a partir dels objectius, els continguts i els criteris davaluaci, i la programaci espec!fi ca dela mat"ria per al curs corresponent.

OrientacionsCont indicacions, suggeriments i comentaris sobre el contingut del llibre de lalumne iels recursos complementaris per al docent.

AvaluacionsCont una avaluaci inicial, una avaluaci fi nal ilexplicaci de lavaluaci formativa relacionada ambels criteris davaluaci, inclosa al CD i preparada perser personalitzada i impresa.

SolucionariRecopila les solucions de totes les activitats del llibrede lalumne.

2.2 Guia did!ctica

La guia did ctica s un conjunt de materials concebut per complementar la planifi cacique cada docent fa daquest curs. Cont lexplicacigeneral del projecte, les programacions, les orientacions did ctiques,les avaluacions i el solucionari de la mat"ria de F!sica i qu!mica.

3/

,5#

)/

.!2

)

!6

!,5

!#

)/.

3

/2

)%

.4

!#)

/.3

02

/2

!-

!#)

/.3

02

/*

%#

4%


Guia did!cticaGuia did ctica, pr$piament dita, en format PDFProgramacions Programaci de mat"ria (en format Word) Programaci daula (en format Word)Orientacions per a la utilitzaci dels recursos did cticscomplemetaris ."$ Orientacions per a l%s de lEnglish Vocabulary Orientacions per a la utilitzaci de la galeria dimatges

Recursos did!ctics complementarisEnglish Vocabulary Vocabulari dangl"s multim"dia. Digitalitzaci amb udio i imatge del vocabulariimpr"s que completa cada un dels llibres de text. Exercicis. Deu activitats interactives per a cada unitat did ctica.Galeria dimatges

2.3 CD de la guia did!ctica

La guia did ctica de Castellnou Edicions incorpora un CD per a cada curs amb un conjunt de recursosdigitals que completen la versi impresa.


3. LES COMPET!NCIES B"SIQUES

En els decrets publicats recentment sobre els ensenyaments m$nims de lEducaci% Prim#ria i de lEducaci% Secund#ria Obligat"ria es fixen les anomenades compet!ncies b"siques que els alum-nes han dhaver adquirit al final de les etapes deducaci% obligat"ria.

Com *s sabut, la incorporaci% de les compet!ncies b#siques al curr$culum deriva de la reflexi% sobre leducaci% al segle XXI que sha anat fent en l#mbit dels pa/sos de la Uni% Europea. La UNESCO va en-carregar un estudi sobre aquest tema a una comissi% internacional presidida per lantic president de la Comissi% Europea, Jacques Delors, que aplegava experts darreu del m%n, no solament occidentals. Linforme, presentat el 1996 amb el nom Educaci: hi ha un tresor amagat a dins tot i que es coneix habitualment com a Informe Delors, estableix els quatre grans pilars de leducaci%:

1. Aprendre a con!ixer . Cal dominar els instruments del coneixement. Remarca el fet que no tots els m!todes s%n adequats per aprendre a con!ixer i considera que, al capdavall, hi ha dhaver el plaer de con!ixer, comprendre i descobrir.

2. Aprendre a fer . Les persones es formen per desenvolupar una feina, encara que de vegades no puguin fer-la. En comptes daconseguir una qualificaci% personal (habilitats), cada cop *s m*s neces-sari adquirir compet!ncies personals, com ara treballar en grup, prendre decisions, relacionar-se, crear sinergies, etc. En aquesta tasca *s molt important la creativitat.

3. Aprendre a conviure . Cal saber conviure i treballar en projectes comuns. En linforme safirma que aquest *s un dels reptes m*s importants del segle XXI. En la hist"ria de la humanitat, mai no sha tingut el poder destructiu que es t* ara. Davant aquesta situaci%, cal aprendre a descobrir els altres; apreciar que som diferents per" que, sobretot, som interdependents. I, per descobrir els altres, ens hem de con!ixer nosaltres mateixos (quan s#piga qui s%c, sabr* plantejar-me la q


En aquest context de reflexi% educativa, la Comissi% sobre laprenentatge permanent (2001) i la poste-rior Resoluci% del Consell (27 de juny de 2002) van determinar el car#cter prioritari de les noves com-pet!ncies b#siques i van insistir que laprenentatge permanent ha de comen&ar en ledat preescolar i seguir m*s enll# de la jubilaci%.

La Llei Org#nica dEducaci% (LOE), aprovada el 2006, tamb* shi refereix en un dels seus annexos, en el qual apunta que la incorporaci% de compet!ncies b#siques al curr$culum permet posar laccent en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles, des dun plantejament integrador i orientat a laplicaci% dels coneixements adquirits. Daqu$ ve el seu car#cter b#sic. S%n aquelles compet!ncies que un noi o una noia ha dhaver desenvolupat en acabar lensenyament obligatori per aconseguir la seva realitzaci% personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfac-t"ria i ser capa& de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

En definitiva, tenint en compte les consideracions i les directrius educatives b#siques que sorgeixen dels "rgans institucionals de la Uni% Europea, shan identificat les vuit compet!ncies b#siques que esment#vem en la Presentaci%:

Compet!ncia en comunicaci ling#$stica. Compet!ncia matem"tica. Compet!ncia en el coneixement i la interacci amb el mn f$sic. Tractament de la informaci i compet!ncia digital. Compet!ncia social i ciutadana. Compet!ncia cultural i art$stica. Compet!ncia daprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

Cal tenir present que les compet!ncies b#siques no es poden considerar sempre de manera a/llada, perqu! sovint sencavalquen i sentrellacen: determinats aspectes essencials en un #mbit permeten assolir la compet!ncia en daltres. La compet!ncia en les capacitats b#siques de la llengua (lectura i escriptura), el c#lcul i les TIC constitueix el fonament essencial per a laprenentatge, mentre que to-tes les activitats daprenentatge se sustenten en la capacitat daprendre a aprendre. Hi ha una s!rie delements aplicables a la totalitat del marc i que intervenen en les vuit compet!ncies b#siques: el pensament cr$tic, la creativitat, la capacitat diniciativa, la resoluci% de problemes, lavaluaci% del risc, la presa de decisions i la gesti% constructiva dels sentiments.

En $ntima relaci% amb aquestes vuit compet!ncies b#siques, hi ha sis q


4. ELS PRINCIPIS METODOL#GICS

Els objectius educatius de Castellnou Edicions tenen com a eix central ladquisici% daquestes compe-t!ncies b#siques. Els principals recursos did#ctics que inclou la nostra proposta s%n els seg


En la guia did#ctica, dins lapartat dOrientacions did#ctiques, trobareu propostes de treballs en equip o treballs de grup. La import#ncia que, des del punt de vista essencialment educatiu, t* el treball con-junt mereix uns comentaris particulars. Treballar en equip, aprendre a fer-ho, comporta intr$nsecament un alt contingut deducaci% en valors. Lassoliment duna tasca en com= permet fer viure tot un reguit-zell de valors, i, vivint-los, contribu/m a fer-los arrelar entre lalumnat. Quan treballem en equip posem en joc i activem els valors seg


4.5 Atenci$ a la diversitat i al tractament personalitzat dels nois i noies

Cal tenir en compte que, actualment, a les aules conviuen alumnes amb necessitats educatives molt diferents. Sigui perqu! el seu entorn sociocultural o la seva escolaritzaci% pr!via s%n molt diversos, si-gui per les caracter$stiques individuals de cadasc=, el fet *s que els m!todes i els continguts educatius han de ser tan adaptables com sigui possible a cadascun dels estudiants.

Tots els nostres materials per a lEducaci% Secund#ria Obligat"ria estan concebuts per atendre la diversitat de nois i noies. Cada unitat did#ctica inclou material de refor& i dampliaci% que us permetr# crear un itinerari educatiu dacord amb les necessitats de laula o dalguns alumnes concrets.

El material de refor& i dampliaci% que trobareu al CD que acompanya aquesta guia did#ctica est# pen-sat per orientar i donar idees al professorat, i es pot utilitzar de moltes maneres. Duna banda, es pot donar, un cop explicats els continguts de la unitat, als alumnes que ho requereixin. De laltra, sobretot en el cas del material de refor&, pot servir per comen&ar a explicar la unitat duna manera m*s senzilla i pautada si considereu que cal assentar b* les bases de tots els alumnes de laula abans dendinsar-nos en un nivell conceptual m*s alt.

4.6 La c(rrega equilibrada de continguts: la seq)enciaci$ 11 +1

En totes les #rees, els continguts dun curs estan organitzats segons una seq


Lmina depresentaci

ndex decontinguts

Biografi a dun personatgeimportant relacionat amb el temaque es treballa en la unitat

El!perqu!de!les!cosesActivitats procedimentalsdestinades a exercitar elm"tode cient!fic

Mapa!conceptualEstructura jer rquicadels continguts

T"tol de la unitatImatgecomplement riade la l mina

Objectius

Preguntessobre la imatge

Activitats!prviesDetecci dels coneixementsprevis

Contingut!te#ric

LecturaText relacionat amb elscontinguts matem ticsde la unitat

Preguntesde comprensii interpretacilectora

Activitat!TIC

N%merode la unitat

5. LESTRUCTURA DID"CTICA DELS LLIBRES

/>%) D>-- ) -1>

#

M%=%O06 %=P ?=!66?= ; \6! ! ?D .)1/? />%D);G? ) >?1-G)2 5>1-.?

; DO6=6D; O0Y.)2 ?1> ;G?D 1/5D ) 2/ - ?G ;G)I-/D/ +1G-?9 >1 D. - >-)2 /D> ) ) ,%

F9

7 G? )/"1>.)2 ?1> - 5>1/) -=/>%) 1/?G.) D-G/L -=/L 5??D ) 1.5>(- . - =?5/L -=/L FNN$6I%G -=5>DD A79 G)/? ?.-/? ) )">/)? ) 1?>I?(?/D ) ?>)G -? 1/))1/? .D1>1-3%);G? ;G ?=/ 1/>5>;G ? 5>1G)K)9

/>%)

8 ( *B +8 $ *=8 * ( C"==/;;CCC39=((*+@$ $=(3+)3

9 @* ($ 9+8 ( $+*/8 *=88 ( 8(( 7=$B$==9 ( =@ (($8 =D=3

8 ( $+* 5@ +889/+* @$ ( =@ (($8 =D= $ 9#"$ @* ($ 9+8 /8 +8$8(7*((3

#. * "+) : /@& ) @* 9*9+8 @* /$9 9$=@= .? )7(=@8 * .F 93 (@( * =8(( = /( )+=+8 (79*9+8 $ ( /+=*#$ 9*B+(@/3

9 (@( (7*8 $ +*9@)$ /8 @* +) 7$ @ 5@ 9 /7(B8 ?3FFF 9 +* $*9 @* (=@8 .F )3 @$* /+=*$*99$= ( )+=+86

8 ) @* )+=+8 ? /+=*$ 97" $D= @* +9 @* B(+#$== > );93 (@(7* ( /93

! $ @9 5@$* 9 ( /8$*$/( =$/@9 7*8 $ * 9 $ (@(#(

D I-:LD B3C)- O15C

)15LD C5DII- KTT 0) 8=TTT 2

IC3 1 "=TTT 0) (TT 02G+

8TT 2 B-)L @L DBD1%3 T

1131D 0 $ TT G2 - L3 C5CC)LI 2

@$* *8 $ ( +)@*$8 . 7(@)$*$ /85@ ( 9B =)/#8=@8 @ )*=$ ?FF 6 9$ ( )=8$( 9 86 9$ 9 +86 5@ 9,* @9 5@9=9 $8*$96

5 /8=$8 ( +*/= $(=$, (9 (%5@$9 D/($ +) @*$+*@* =8)-)=8 )8@8$3

4 * )+=+8 9 / *88 @* /+=*$ : /8- @9 (9 /8@9 (9 8+9 *+)9 97* =8*9)= ( F 23 8+ (/+=*$ /8@3

=$($=E ( /8$*$/$ +*98B$, (7*8 $ /8 (@(8 5@*=$ @ 9 /+8$ 9(8 ? .FF ) ( 9$*= 8$, 7. ) 7@8*$3

* $ *9 @ @* @(( 79=*8 8+ ? 9 7@* $*5@ /$90. )1 (@( 5@$* B(+$== 88$8 =88 =*$*= * +)/= 5@ *5@9= )+)*= " /8@= ( ?F 2 ( 9B *8 $ /8 8 )*=3

.< D/($ 5@ 9,* (7= 7"$B8*( $ ( /(@& $3

Penso!i!aprencExercicis pertreballar elscontingutsde la unitat

Activitatsdautoavaluaci$

02

/2

!-

!#)

/.3


0ROGRAMACIvDEMATnRIA

DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de lEducacio Secund!ria Obligat"ria. Generalitat de Catalunya.

DECRET 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de lEducacio Infantil, de lEducaci Prim!ria i de lEducaci Secund!ria obligat"ria per a les Illes Balears. Govern Balear.

CONSIDERACIONS GENERALS

Lestudi de les Ci!ncies de la naturalesa, que s%n part de la cultura generada per la humanitat al llarg de la seva hist"ria, han de promoure en els joves linter!s per cercar respostes cient$fiques als interro-gants que els planteja el contacte directe amb la naturalesa. La finalitat *s comprendre el m%n natural i els canvis que lactivitat humana hi produeix i ajudar a prendre decisions que tinguin en compte tant els coneixements cient$fics com els procediments i les estrat!gies que caracteritzen la ci!ncia.

Lenfocament de les Ci!ncies de la naturalesa a lEducaci% Secund#ria Obligat"ria, en coher!ncia amb els aprenentatges realitzats a letapa dEducaci% Prim#ria, es dirigeix a lan#lisi de problemes de lentorn de lalumnat i t* en compte la valoraci% de les implicacions socials que comporten els coneixe-ments i les aplicacions cient$fiques actuals.

Al llarg de lEducaci% Secund#ria Obligat"ria sha de posar a labast de lalumnat aquells coneixements que proporcionen maneres =tils de comprendre el m%n i els seus problemes m*s rellevants, aquells que el ciutad# trobar# sovint al llarg de la seva vida i sobre els quals haur# de prendre decisions, espe-cialment els relacionats amb els fen"mens i aparells quotidians, la gesti% sostenible del medi ambient i la salut pr"pia i la comunit#ria. Aix$, en fer comprensibles molts processos i fen"mens que s%n relle-vants per a la vida dels nois i noies, es donaran les condicions perqu! puguin prendre decisions en funci% darguments fonamentats en la ci!ncia.

La ci!ncia, en tant que activitat humana complexa, implica m=ltiples dimensions de la persona, factors socials i recursos. En tot moment, han destar presents i valorar-se adequadament aspectes com: les emocions i el gaudi que comporta el desenvolupament de lactivitat cient$fica, el planteja-ment i la posada en pr#ctica de lexperimentaci% per recollir evid!ncies, la recerca de la racionalitat en la formulaci% de conclusions i la comunicaci% de les idees i processos utilitzant diferents tipolo-gies textuals i modes comunicatius, tot valorant els principis !tics que han de presidir tots els passos de la pr#ctica cient$fica.

Les Ci!ncies de la naturalesa han de permetre a lalumnat viure, apreciar totes aquestes dimensions de lactivitat cient$fica i gaudir-ne, tant en la construcci% de coneixement com en la seva aplicaci%. Per aconseguir-ho cal que el treball cient$fic adapti els trets que el caracteritzen a les condicions, cir-cumst#ncies i possibilitats de lactivitat escolar i alhora es desenvolupi a partir duna s!rie de tasques significatives i =tils per a aquells que les duen a terme. En tots els cursos de letapa sincideix en uns continguts comuns referents a la implicaci% amb el treball cient$fic a laula. Aquests continguts s%n inherents a lactivitat cient$fica i tamb* cal ensenyar-los i aprendrels, especialment fent-los servir en


el treball diari per avan&ar en els coneixements cient$fics i les seves aplicacions, i combinant-ho amb reflexions posteriors per possibilitar que lalumnat transfereixi coneixements i continu/ aprenent en un futur de manera.

Lactivitat cient$fica en el marc escolar ser# reeixida en la mesura que lalumnat trobi sentit a les diver-ses situacions que shi plategin i li resultin =tils per aprendre a enfrontar-se responsablement i amb !xit als reptes que la societat planteja.

COMPET!NCIES PR#PIES DE LA MAT!RIA

La compet!ncia cient$fica es defineix com la capacitat dutilitzar el coneixement cient$fic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir devid!ncies, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el m%n natural i els canvis que lactivitat humana hi produeix (PISA, 2000).

La compet!ncia cient$fica est# estretament relacionada amb la compet!ncia b#sica El coneixement i la interacci amb el mn f$sic .

Assolir la compet!ncia cient$fica comporta:

Emocionar-se amb la ci!ncia, amb la seva metodologia per generar explicacions sobre els objectes i fen"mens del m%n, amb la bellesa daquestes explicacions i amb les seves aplicacions quan sutilitza de manera responsable.

Pensar cient$ficament a partir de construir i utilitzar versions elementals per" complexes dels grans models de la ci!ncia. Aquests coneixements han de proporcionar estrat!gies =tils per descriure els fen"mens relacionats amb problemes socialment rellevants, per explicar-los i per fer prediccions.

Analitzar i donar resposta a problemes contextualitzats, a partir de plantejar-se preguntes investigables cient$ficament, de planificar com trobar evid!ncies de les explicacions inicials elaborades, de posar en pr#ctica el proc*s de recerca daquestes evid!ncies, de deduir conclusions i danalitzar-les cr$tica-ment.

Pensar de manera aut"noma i creativa, tot assumint que el coneixement cient$fic evoluciona a partir de la recerca devid!ncies i tamb* de les discussions sobre les maneres dinterpretar els fen"mens.

Comunicar en llenguatge cient$fic les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes co-municatius, i argumentar-les tenint en compte punts de vista diferents del propi.

Comprendre textos de contingut cient$fic de diferents fonts (Internet, revistes i llibres de divulgaci% cient$fica, discursos orals, etc.) i disposar de criteris per analitzar-los cr$ticament.

Utilitzar el coneixement cient$fic per argumentar de manera fonamentada i creativa les actuacions com a ciutadans responsables, especialment les relacionades amb la gesti% sostenible del medi, la salut pr"pia i la comunit#ria, i l=s daparells i materials en la vida quotidiana.


APORTACIONS DE LA MAT!RIA A LES COMPET!NCIES B"SIQUES

La formaci% de lalumnat en els continguts de la mat!ria de les Ci!ncies de la naturalesa contribueix a lassoliment de totes les altres compet!ncies b#siques de la manera que es detalla a continuaci%.

Compet!ncia comunicativa ling#$stica i audiovisual . Les Ci!ncies de la naturalesa contribueixen a aquesta compet!ncia aportant el coneixement del llenguatge de la ci!ncia, que *s indissociable al del propi coneixement cient$fic.

Aquest llenguatge es concreta en maneres espec$fiques de descriure els fets i fen"mens, dexplicar-los i exposar-los, de justificar-los i argumentar-los, i de definir-los. Aix$ mateix la complexitat dels fets i fen"mens objecte destudi requereix la collaboraci% daltres llenguatges o modes comunicatius: el visual (dibuix, esquemes), el matem#tic i laccional (simulacions i v$deos).

Laprenentatge es construeix a partir de la interacci% entre aquests llenguatges diferents.

Compet!ncia art$stica i cultural . La ci!ncia, vista com a conjunt de models i teories, de processos i de valors constru/ts per homes i dones al llarg dels segles, *s una forma de cultura b#sica en el con-text actual. M*s enll# de les seves aplicacions, laprenentatge de la ci!ncia possibilita accedir a formes dexplicar, de raonar, de valorar i dactuar sovint diferents de les del sentit com=. Lapropiaci% daquest tipus de cultura necessita del desenvolupament de la imaginaci% i de la creativitat, aspectes que es comparteixen amb la compet!ncia art$stica, i constitueix una font de plaer que *s important que els nois i noies descobreixin.

Tractament de la informaci i compet!ncia digital . Actualment les persones poden accedir a la informaci% sobre tem#tiques de contingut cient$fic a trav*s de tot tipus de mitjans, per" molt especial-ment dInternet. Tanmateix, l=s daquesta informaci% comporta saber utilitzar el coneixement b#sic que sapr!n a lescola per analitzar-la cr$ticament. Al mateix temps laprenentatge cient$fic requereix comunicar les idees de manera convincent, concisa i un$voca, a partir de combinar dades, informacio-ns i coneixements utilitzant tot tipus de suports.

Compet!ncia matem"tica . El desenvolupament de la compet!ncia cient$fica est# $ntimament asso-ciat al de la compet!ncia matem#tica. La mesura, el tractament de les dades, la construcci% i lectura de gr#fics, les representacions geom!triques i la deducci% i interpretaci% de models matematitzats s%n, entre daltres, #mbits que els dos camps competencials comparteixen i que cal treballar conjun-tament en la recerca de respostes a les preguntes que ens fem sobre els fen"mens de la naturalesa.

Compet!ncia daprendre a aprendre . Les persones generen, en el context quotidi#, idees per in-terpretar el m%n, idees que cal aprendre a canviar per apropiar-se de la cultura cient$fica. Per aprendre ci!ncies, a lescola i al llarg de tota la vida, cal ser capa& de recon!ixer les limitacions de les idees pr"pies i de fer-les evolucionar a partir dobservar el m%n amb nous ulls i de contrastar-les amb les dels altres. Aix" comporta ser capa& de fer-se preguntes sobre el que succeeix en lentorn, dimaginar respostes, dautoregular-les, de treballar en equip, de no desanimar-se davant de les dificultats, de recon!ixer les potencialitats i car!ncies pr"pies i, molt especialment, de recon!ixer el plaer daprendre i de compartir el saber amb els altres.


Compet!ncia dautonomia i iniciativa personal. Tant la ci!ncia com el seu aprenentatge s%n el resultat dun proc*s devoluci% constant. La competencia cient$fica comporta ser capa& de plantejar-se pro-blemes rellevants i de donar-hi respostes sovint provisionals i sotmeses a lautocr$tica. Necessita posar en pr#ctica un pensament divergent i creatiu, assumir que lerror forma part de laprenentatge i man-tenir lautoestima davant de les dificultats. Al mateix temps, es posa en acci% en el marc de projectes de treball sovint collectius que comporten tenir iniciatives, organitzar-se de manera efectiva, negociar i prendre decisions, etc. Tots aquests aspectes, junt amb daltres, contribueixen al desenvolupament de lautonomia de lalumnat.

Compet!ncia social i ciutadana. Els aprenentatges en el camp de les Ci!ncies de la naturalesa aporten al desenvolupament daquesta compet!ncia, duna banda, coneixements que possibiliten analitzar els problemes del nostre entorn i els globals del planeta des de la seva complexitat, aix$ com fonamen-tar les opinions i lactuaci% responsable. Duna altra banda, tamb* aporten estrat!gies i actituds per afrontar aquesta an#lisi relacionades amb la recerca de lobjectivitat, el rigor i la racionalitat i, al mateix temps, amb el reconeixement dels condicionaments socials en el desenvolupament de la ci!ncia, del grau dincertesa en les afirmacions i de la necessitat daplicar el principi de precauci% a lhora de prendre decisions.

ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS

Els continguts de la mat!ria sorienten a la construcci% de versions elementals dels grans models de la ci!ncia =tils per conceptualitzar la mat!ria, lenergia, els *sser vius en el seu medi i els canvis a lUnivers i a la Terra. Al llarg dels tres cursos obligatoris aniran augmentant la complexitat dels models objecte destudi.

El treball entorn dels models ha de partir de lan#lisi de situacions significatives per a lalumnat. Cada situaci% es pot analitzar des de models corresponents a diferents disciplines cient$fiques, i en cada cas caldr# identificar quina *s la que *s m*s =til en funci% de la pregunta o del problema plantejat. Tanma-teix, en tots els casos cal tendir a lestabliment de relacions entre els possibles models interpretatius, sovint complementaris. Lalumnat haur# de ser capa& dutilitzar aquests models per a la comprensi% de situacions o problemes ben diversos i per a la presa de decisions.

El primer curs de lEducaci% Secund#ria Obligat"ria est# organitzat al voltant de lan#lisi i interpretaci% de la diversitat i de regularitats en els materials, els *ssers vius, els embolcalls de la Terra i les estruc-tures que conformen lUnivers.

El segon curs est# organitzat al voltant dels canvis relacionats amb transfer!ncies denergia en els objectes i materials, en els *ssers vius i els ecosistemes, i en els processos geol"gics, sempre amb la finalitat que aquests coneixements promoguin que lalumnat sigui capa& dactuar de manera fona-mentada i responsable.


El tercer curs posa laccent en aspectes funcionals i estructurals per explicar el canvi qu$mic, els sis-temes el!ctrics, el cos hum# i els processos geol"gics interns. Aquest curs es pot plantejar com una sola mat!ria o com a dues diferenciades i en ambd%s casos ser# important buscar la interacci%, tant pel que fa a les estrat!gies i procediments objecte destudi com entre els continguts conceptuals. Per exemple, connectant lestudi de la mat!ria i els seus canvis amb el de les funcions en lesp!cie huma-na. Lavaluaci% ser# conjunta.

El quart curs *s optatiu i lalumnat podr# escollir les mat!ries de Biologia i Geologia o de F$sica i Qu$mi-ca entre altres mat!ries optatives. El contingut de Biologia que es planteja se centra en la introducci% de les tres teories clau de la disciplina: la teoria cellular, la teoria cromos"mica de lher!ncia i la teoria de levoluci%. La Geologia saborda a partir de lestudi de la hist"ria de la Terra i dels seus canvis a partir dintroduir la teoria de la tect"nica de plaques. El curr$culum de F$sica se centra en lestudi dels principis que governen el moviment de les part$cules i les ones, que han donat lloc a la f$sica moderna. El contingut de Qu$mica se centra en el de la interpretaci% de propietats de les subst#ncies i dels seus canvis en funci% de la teoria at"micomolecular. Tot i que aquest curs t* com a fil conductor les grans teories de la ci!ncia, el seu estudi no sha de desvincular de la interpretaci% de problemes de la huma-nitat, aix$ com de lan#lisi cr$tica de les actuacions que es duen a terme.

En tots els cursos hi ha un bloc de continguts comuns, que es refereixen als processos que caracterit-zen la ci!ncia i les actituds i valors que shi associen.

Aquests coneixements s%n comuns a tots els cursos i a totes les disciplines cient$fiques, per" es plan-teja incidir en cada curs en alguns aspectes espec$fics.

Aquests continguts shan organitzat en funci% de quatre finalitats: a) Per afrontar la comprensi% de fen"mens i situacions complexes; b) Per investigar els problemes, obtenir dades i recon!ixer evid!n-cies; c) Per extreure conclusions, validar-les, sintetitzar-les i comunicar-les i d) Per transferir el nou co-neixement a la interpretaci% daltres fen"mens i a lactuaci% conseq


el que sha fet i el que queda encara per entendre, sobre com organitzar i sistematitzar tot el que sha fet i sha apr!s, i sobre les maneres de solucionar les dificultats i els dubtes plantejats.

Aquest creixement individual ha danar acompanyat dun treball collectiu de manera que tothom pugui compartir representacions, discutir afirmacions, q


OBJECTIUS GENERALS DETAPA

La mat!ria de Ci!ncies de la naturalesa de lEducaci% Secund#ria Obligat"ria t* com a objectiu el desenvolupament de las capacitats seg


CONTINGUTS DEL PRIMER CURS

CONTINGUTS COMUNS

Per afrontar la comprensi de fen(mens i situacions complexes

n Observaci% i descripci% cient$fica destructures a lUnivers i a la Terra, de materials i *ssers vius, utilitzant el vocabulari de manera rigorosa.

n Comparaci% de les caracter$stiques identificades utilitzant taules.

n Identificaci% dels criteris de classificaci% utilitzats per la comunitat cient$fica i reconeixement que responen a acords consensuats.

n Plantejament de preguntes al voltant de les caracter$stiques dels materials i dels *ssers vius de lentorn, i valoraci% del seu inter!s per ser investigades.

Per investigar els problemes, obtenir dades i recon!ixer evid!ncies

n Identificaci% de les magnituds a mesurar, estimaci% de la mesura i selecci% dels instruments m*s idonis per obtenir dades.

n Disseny i aplicaci% de procediments de mesura, utilitzant amb cura i respecte a les normes de seguretat els materials i els instruments, i identificant les dades amb un grau de precisi% adequat a lobjectiu de la recerca.

n Elaboraci% de taules i de gr#fics, fonamentalment histogrames, per comunicar les dades.

n Identificaci% de les variables a observar per obtenir evid!ncies sobre com els diferents *ssers vius realitzen les funcions.

n Cerca de dades en fonts diferents, especialment a Internet i an#lisi cr$tica de la informaci% trobada.

Per extreure conclusions, validar-les, sintetitzar-les i comunicar-les

n Comparaci% entre mesures i observacions de materials i d*ssers vius. An#lisi dels diferents re-sultats obtinguts, de les raons que els justifiquen i de les maneres dafrontar el tractament dels errors.

n Identificaci% de regularitats que possibilitin la classificaci% de materials i *ssers vius, aix$ com de difer!ncies. G!nesi de representacions de models sobre la mat!ria, sobre els *ssers vius i sobre la Terra i lUnivers coherents amb les observacions realitzades. Disposici% a revisar-los en funci% de les dades recollides i les opinions fonamentades dels companys.


Per transferir el nou coneixement a la interpretaci daltres fen(mens i a lactuaci con-seq#ent i responsable

n ?s del coneixement apr!s per dissenyar i argumentar plans dactuaci% orientats a minimitzar el consum de materials i el manteniment de la biodiversitat en els entorns escolar i familiar.

La matria

n Caracteritzaci de la matria per la seva massa i per ocupar un volum. Mesura directa i indirecta de la massa i el volum de diferents slids, lquids i gasos. s de la balana i de material volum-tric.

n Diferenciaci de materials per la seva densitat. C!lcul experimental de la densitat de diferents materials. s del concepte de densitat per interpretar diferents tipus de fenmens.

n Identificaci experimental dalgunes propietats caracterstiques de materials diferents i relaci amb la seva utilitzaci. Aprofundiment en el cas especial de laigua.

n s del model cinticomolecular (partcules) de la matria per interpretar diferents fets i fenmens: pressi dels gasos, difusi, dilataci, estats de la matria i canvis destat.

n Identificaci, en materials de la vida quotidiana, de diferents tipus de mescles -heterognies, collides i solucions-, i de subst!ncies pures.

n Representaci mitjanant el model cinticomolecular (partcules). s dalgunes tcniques de separaci de mescles.

n Reconeixement de les dissolucions com a mescles homognies. Preparaci experimental de dissolucions de diferent concentraci i identificaci de dissolucions presents en la vida quoti-diana.

n An!lisi del cicle de materials d"s habitual. Identificaci de les matries primeres de les quals provenen, de diferents passos en el seu proc#s dobtenci i "s, i don van a parar els productes de rebuig que es generen al llarg de tot el proc#s.

n Realitzaci dun projecte sobre l"s m#s sostenible dalguns materials a partir de collaborar en grup en la cerca dinformaci i en la presa de decisions.

LUnivers i el sistema solar

n Observaci del cel nocturn i di$rn a ull nu i amb instruments adequats. Diferenciaci entre les gal!xies, estrelles i planetes.

n Identificaci dels elements del sistema solar. Observaci de fenmens relacionats amb movi-ments i posicions del sistema Sol-Terra-Lluna. Interpretaci mitjanant models senzills de: el dia i la nit, les estacions, la durada del dia al llarg de lany, les fases lunars i els eclipsis.

n Analitzar les dues visions que al llarg de la histria hi ha hagut per explicar la situaci de la Terra a lUnivers (geocentrisme i heliocentrisme).


La Terra i els seus embolcalls

n Reconeixement de la Terra com a sistema que cont# els subsistemes: atmosfera, hidrosfera, biosfera i geosfera, que interaccionen entre ells.

n Descripci dels components de latmosfera i de la seva variaci amb laltitud, i justificaci de la import!ncia que t# per a la vida a la Terra, tant pel fet de possibilitar les combustions i la fotosn-tesi, entre altres canvis, com per la seva funci reguladora de la temperatura.

n Identificaci dalgunes variables que condicionen el temps atmosfric. s dinstruments meteo-rolgics i registre sistem!tic de dades. Representaci gr!fica i an!lisi comparativa de les dades obtingudes a diferents punts geogr!fics.

n Interpretaci de la formaci de precipitacions, tempestes i fenmens elctrics a latmosfera. Coneixement de mesures de seguretat.

n Caracteritzaci de la hidrosfera i identificaci dels recursos hdrics del planeta. Conceptualitza-ci del cicle de laigua com a resultat de la interacci de latmosfera, la hidrosfera i la geosfera. An!lisi dels processos de depuraci i potabilitzaci de laigua. Justificaci de la import!ncia de no malgastar laigua aix com devitar-ne la contaminaci.

n Identificaci de la geosfera i caracteritzaci de la seva estructura: nucli, mantell i escora. Dife-renciaci entre els materials que formen lescora terrestre: roques i minerals. Identificaci dels principals components de les roques.

n Observaci experimental de propietats de minerals i roques. Identificaci dels tipus de roques i minerals m#s comuns, especialment els de lentorn proper. s de claus senzilles per a la seva identificaci. An!lisi de la relaci entre les seves propietats i la utilitzaci.

La vida a la Terra

n Identificaci i caracteritzaci dels trets comuns de tots els #ssers vius a nivell individu: la nutrici com a intercanvi de matria i energia amb al medi, la relaci com a capacitat de respondre als estmuls del medi, la reproducci com a transferncia dinformaci i lestructura cellular dels organismes, a partir de trobar evidncies en #ssers vius de lentorn proper.

n Interpretaci de la diversitat dels grups d#ssers vius en tant que maneres diferents de realitzar les funcions vitals. An!lisi de la biodiversitat en organismes vius o a partir de registres fssils.

n Interpretaci i observaci directa o indirecta, a ull nu i utilitzant lupa i microscopi, de les difern-cies morfolgiques en els cinc regnes.

n Identificaci i classificaci dorganismes a partir de lobservaci i utilitzant claus dicotmiques senzilles. Utilitzaci de la lupa binocular i el microscopi per a lobservaci d#ssers vius no ob-servables a ull nu.

n Argumentaci de la import!ncia de mantenir la biodiversitat. An!lisi dalgun problema associat al tr!fic legal i illegal despcies i al desplaament despcies autctones per espcies invasores.


CONTINGUTS COMUNS AMB ALTRES MATRIES

Matem!tiques

n s dunitats de mesura de massa i volum.

n Aplicaci de la proporcionalitat i percentatges.

n Representacions geomtriques en lespai.

n s descales despai i temps.

Lleng"es

n s dels diferents gneres ling$stics per comunicar i argumentar dades i idees oralment i per escrit: descripci, explicaci, definici, exposici, justificaci, argumentaci.

n Lectura crtica de textos amb contingut cientfic, obtinguts de fonts diverses.

Cincies socials

n Interpretaci de gr!fics amb dades sobre les variables del temps atmosfric.

n Identificaci de variables que influeixen en canvis en el medi deguts a lacci humana.

n Disseny de propostes dactuaci amb relaci a problem!tiques ciutadanes.

Tecnologies

n Caracteritzaci de materials utilitzats en la construcci dobjectes i instruments.

M#sica

n Caracterstiques dels #ssers vius expressats a trav#s del llenguatge de la m"sica.

n Identificaci dels materials amb qu estan fets els diferents instruments musicals

CRITERIS DAVALUACI! DEL PRIMER CURS

n Plantejar preguntes a partir de lobservaci, identificar les variables que possibiliten aprofundir en la descripci del fenomen o #sser viu, recollir dades de manera sistem!tica i acurada, repre-sentar-les utilitzant esquemes, taules i histogrames, i descriure-les utilitzant el vocabulari cientfic amb rigor.

n Descriure materials de tipus diferents (minerals, roques, aire, aigua) tant a partir didentificar-ne les propietats i de mesurar-les, com de distingir si es tracta duna mescla heterognia, una so-luci o una subst!ncia pura. Dissenyar i realitzar la separaci dels components duna mescla senzilla, i relacionar les tcniques aplicades amb els mtodes de separaci de mescles utilitzats en contextos quotidians (cuina) o industrials (reciclatge de materials).


n Interpretar observacions dalguns canvis en els materials a partir dimaginar la matria formada per partcules. Justificar en base a les observacions realitzades la idone%tat del model interpretatiu.

n Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per explicar el dia i la nit, les estacions, la durada del dia al llarg de lany, fases lunars, eclipsis i la longitud de les ombres.

n Explicar amb idees cientfiques senzilles alguns fenmens meteorolgics i justificar les mesures de seguretat que calgui prendre. Enregistrar correctament les dades meteorolgiques en forma de taules i gr!fics, comparar les dades de diferents estacions meteorolgiques i interpretar ma-pes del temps senzills.

n Argumentar amb criteris fonamentats cientficament la necessitat dutilitzar sosteniblement laigua i tot tipus de materials, tant per al consum personal com per a la ind"stria i per a lagricultura, i actuar de manera conseq$ent.

n Identificar els principals tipus de roques, en particular les de lentorn proper, relacionant les seves propietats amb l"s m#s freq$ent que sen fa tant industrialment com ornamental.

n Reconixer, a partir dobservacions directes i indirectes, evidncies de cadascuna de les ca-racterstiques dels #ssers vius (es nodreixen, es relacionen, es reprodueixen i estan formats per cllules) i utilitzar-les per justificar que un individu #s un #sser viu.

n Utilitzar claus dicotmiques senzilles per identificar organismes o el regne al qual pertanyen.

n Argumentar les causes i els impactes dactivitats humanes a la biosfera i les possibles solucions que es proposen per minimitzar-ne els efectes.

CONTINGUTS DEL SEGON CURS

CONTINGUTS COMUNS

Per afrontar la comprensi$ de fen%mens i situacions complexes

n Observaci i descripci cientfica de canvis en els moviments, en els materials, en els #ssers vius i a la Terra utilitzant el vocabulari de manera rigorosa.

n Plantejament de preguntes que comportin lestabliment de relacions entre variables. Identificaci de les variables que poden ser m#s significatives.

n Diferenciaci entre observacions, inferncies, interpretacions o opinions personals.

Per investigar els problemes, obtenir dades i reconixer evidncies

n Disseny de petites investigacions per respondre a les preguntes formulades.

n Elaboraci de taules i de gr!fics, fonamentalment funcionals, a partir de dades obtingudes ex-perimentalment.


n Identificaci devidncies de canvis al mateix temps que dels aspectes que no canvien.

n Cerca de dades a diferents fonts, especialment a Internet, a partir didentificar paraules clau i an!lisi crtica de la informaci trobada.


n Identificaci de relacions entre variables i deducci de regularitats i lleis senzilles.

n Elaboraci dinformes sobre el treball realitzat, en els quals es justifiquin les conclusions tant a partir de les dades recollides com de referents terics.

Per transferir el nou coneixement a la interpretaci$ daltres fen%mens i a lactuaci$ con-seq"ent i responsable

n s del coneixement aprs per dissenyar i argumentar plans dactuaci orientats a estalviar lenergia i preservar ecosistemes naturals.

n Lectura crtica de textos que mostrin aplicacions dels coneixements apresos i la seva interpre-taci.

n Establiment de relacions amb aplicacions tecnolgiques.

Interaccions en el m$n f&sic

n Caracteritzaci de les forces com a interacci. Mesura i representaci gr!fica de les forces. Di-ferenciaci entre diversos tipus de forces.

n An!lisi de fenmens de la vida quotidiana que sexpliquen pel concepte de pressi.

n Identificaci de magnituds que descriuen els moviments: posici, temps, velocitat i acceleraci. Ca-racteritzaci del moviment rectilini uniforme. Representaci gr!fica del moviment rectilini uniforme.

n An!lisi de casos dequilibri de forces: reps i moviment rectilini uniforme.

n Reconeixement de lefecte duna fora o suma de forces en moviments i deformacions. Relaci qualitativa i experimental entre fora i moviment: acceleraci, frenada i desviaci. Aplicaci en la interpretaci de causes daccidents de tr!nsit.

Lenergia

n Identificaci de lenergia i la seva relaci amb el canvi. Valoraci del paper de lenergia en la vida quotidiana.

n Reconeixement de la transferncia denergia en forma de treball. Valoraci de la multiplicaci de la fora mitjanant m!quines.

n Diferenciaci entre energia cintica i potencial a partir de lan!lisis dexemples.

n Interpretaci de la calor com a forma de transferir energia i de la seva relaci amb la variaci de temperatura i els canvis destat. Observaci i comprovaci experimental de diferents formes de


propagaci de la calor (conducci, convecci i radiaci). Identificaci de materials conductors i a%llants i el seu "s en la vida quotidiana.

n Reconeixement de la transferncia denergia mitjanant la llum i el so.

n Experimentaci de les propietats de la propagaci de la llum i el so. Interpretaci daplicacions en la vida quotidiana.

n An!lisi de la conservaci i dissipaci de lenergia en les transferncies energtiques. Valoraci del rendiment de determinades transferncies energtiques en la vida quotidiana.

n Elaboraci de propostes de mesures, individuals i collectives, destalvi energtic en lentorn proper.

La superf&cie terrestre

n Identificaci de canvis a la superfcie de la Terra causats pels agents externs que tenen en el Sol i la gravetat les seves fonts denergia: meteoritzaci, erosi, transport i sedimentaci. An!lisi dalgun cas de modificaci del relleu a causa dagents externs. Caracteritzaci del proc#s de formaci de les roques sediment!ries.

n Identificaci de canvis a la superfcie de la Terra relacionats amb les manifestacions de lenergia interna del planeta: formaci de les serralades, distribuci dels vulcanisme i la sismicitat. Iden-tificaci i valoraci dels riscos volc!nics i ssmics i de les mesures per a la seva predicci i pre-venci.

n Descripci dels processos de formaci de roques magm!tiques i metamrfiques. Identificaci i relaci de les seves propietats amb el seu origen. Explicaci dels canvis fsics i qumics en les roques en el temps i en lespai en funci dagents diferents.

La vida en acci$

n Identificaci de la cllula com a unitat estructural i funcional del #ssers vius.

n Observaci de cllules al microscopi. Interpretaci de la diversitat de formes, dimensions i rela-ci entre algunes estructures cellulars (paret cellular, nucli, vac"ols, cloroplasts i inclusions) i el tipus de funci que realitzen. Justificaci de la necessitat cellular de nutrients i denergia per al creixement, per al manteniment de la vida i per a la reproducci.

n Caracteritzaci de la nutrici hetertrofa com a proc#s cellular dagafar nutrients i oxigen del medi per obtenir energia i matries primeres.

n Caracteritzaci de la respiraci com a proc#s de transferncia denergia a la cllula.

n Caracteritzaci de la nutrici auttrofa (fotosntesi) com a proc#s cellular delaboraci dels nu-trients utilitzant lenergia solar. Justificaci del paper de diferents variables a partir de la realitza-ci dexperiments senzills.


n Diferenciaci entre la reproducci sexual i lasexual, a nivell individu, fent especial mfasi en laportaci de material gentic dun o dos individus.

n An!lisi dalgun cicle biolgic representatiu a partir didentificar evidncies de les diferents fases.

n Caracteritzaci de la funci de relaci com a capacitat de les cllules de captar estmuls i ge-nerar respostes. Identificaci del estmuls externs i interns. Identificaci dels receptors, coordi-nadors i efectors.

n An!lisi dun ecosistema proper tot identificant el paper de cadascun dels elements que el confi-guren. Valoraci de les possibles conseq$ncies de la seva modificaci, en termes de la trans-ferncia de matria i energia (productors, consumidors i descomponedors). Identificaci de si-milituds i diferncies amb altres ecosistemes.


Matem!tiques

n s dunitats de mesura despai, temps, temperatura, energia. Canvis dunitat.

n s de nombres positius i negatius.

n Reconeixement de funcions de proporcionalitat.

n Lectura i construcci de representacions cartesianes.

n Mesura dangles.

n Utilitzaci descales ordinals com unitats de mesura.

Lleng"es



Cincies socials

n Variables que influeixen en canvis en el medi a causa de lacci humana

n Disseny de propostes dactuaci amb relaci a problem!tiques ciutadanes.

Educaci$ visual i pl!stica

n Realitzaci desquemes daparells, muntatges i modelitzacions.

n Comunicaci de les idees a partir desquemes i dibuixos, i utilitzant vdeos, psters, programes de presentaci i altres mitjans.

n Realitzaci dapunts i esbossos d#ssers vius en el seu medi i dels components del relleu.


Educaci$ f&sica

n Identificaci de moviments diferents.

Tecnologies

n Identificaci de les fonts denergia.

n An!lisi de mecanismes per a la transferncia denergia.

n Reconeixement de leficincia de les m!quines.

CRITERIS DAVALUACI! DEL SEGON CURS

n Plantejar preguntes investigables i dissenyar petites investigacions per donar-hi resposta. Ela-borar informes del treball experimental dut a terme i autoavaluar-los en funci de criteris con-sensuats.

n Identificar alguns exemples especialment significatius de forces (pes i pressi) i establir relacions entre les forces i el moviment dels cossos (moviment rectilini uniforme i moviment accelerat) per tal dexplicar fenmens quotidians.

n Interpretar fenmens en termes de transferncia denergia en forma de treball, calor o ones mostrant que shi ha conservat, si el sistema #s tancat, al mateix temps que sha degradat. Utilit-zar aquest coneixement per argumentar la import!ncia destalviar lenergia en la nostra societat i possibles mesures dactuaci a prendre.

n Descriure experincies que demostrin que les ones com la llum i el so transfereixen energia sense transportar matria. Interpretar alguns fenmens ptics senzills amb el model de raigs de llum, aix com les caracterstiques i propietats dels sons mitjanant el model dones.

n Relacionar el vulcanisme, la sismicitat, la formaci del relleu i la gnesi de les roques metamrfi-ques i magm!tiques amb lenergia interna del planeta i utilitzar aquest coneixement per interpre-tar caracterstiques del relleu o de roques.

n Proposar hiptesis, i justificar-les sobre el possible origen duna roca trobada en un indret con-cret tot indicant-ne els possibles canvis soferts en el temps.

n Aportar evidncies (experimentals o b# simulades) que provin que un organisme determinat #s auttrof o hetertrof segons si selaboren els aliments o els obtenen ja elaborats del medi.

n Interpretar alguns canvis en els #ssers vius i en el seu medi a partir de les diferents observacions i experincies realitzades amb organismes, i comprovar lefecte que tenen determinades varia-bles en els processos de nutrici, relaci i reproducci.


n Identificar el paper dels productors en els ecosistemes com a reguladors de lenergia disponible per tot els altres nivells trfics a partir de lan!lisi duna situaci problema. Justificar la funci dels components bitics i abitics dun ecosistema proper i valorar-ne la diversitat. Representar gr!ficament les relacions trfiques establertes entre els #ssers vius del mateix aix com deduir possibles conseq$ncies dalgun canvi.

n Analitzar la incidncia dalgunes actuacions individuals i collectives amb relaci al consum denergia i a possibles impactes de lactivitat humana en algun medi o indret concret. Elaborar propostes dactuaci alternatives que siguin coherents amb lan!lisi feta.

CONTINGUTS DEL TERCER CURS

CONTINGUTS COMUNS

Per afrontar la comprensi$ de fen%mens i situacions complexes.

n Observaci i descripci cientfica de canvis en els materials i en el cos hum! utilitzant el voca-bulari de manera rigorosa.

n Plantejament de preguntes i identificaci dels models cientfics terics que poden ser m#s "tils per respondre-les.

n Plantejament dhiptesis per posar a prova els models propis.

Per investigar els problemes, obtenir dades i reconixer evidncies.

n Disseny dinvestigacions per validar hiptesis, que comportin controlar variables.

n Identificaci devidncies que confirmen o refuten hiptesis.

n Lectura de recerques realitzades per altres (per exemple, daltres poques histriques) i an!lisi crtica dels procediments emprats per a la recollida de dades i de les evidncies que shi mos-tren.

Per extreure conclusions, validar-les, sintetitzar-les i comunicar-les.

n Argumentaci de les conclusions duna recerca tenint en compte variables diferents, punts de vista alternatius i el seu car!cter provisional.

n Adaptaci de lexpressi de les conclusions segons destinataris diferents i al tipus de mitj! utilit-zat (informe escrit, exposici oral, p!gina web, etc.)


n s del coneixement aprs per dissenyar, argumentar i aplicar plans dactuaci orientats a estal-viar en el consum denergia elctrica i a prevenir la contaminaci de lentorn.


n Tendncia a utilitzar el coneixement aprs per fonamentar maneres de viure saludables, indivi-duals i collectives.

n Reconeixement de les limitacions de tot tipus, per especialment les dordre socioeconmic, que condicionen tant les investigacions cientfiques com les seves aplicacions.

F(SICA I QU(MICA

La matria a lUnivers

n Distinci experimental entre subst!ncies simples, subst!ncies compostes i mescles. Observaci experimental i mesura de propietats caracterstiques de subst!ncies pures.

n Identificaci dels elements qumics b!sics a la Terra i en els #ssers vius. Classificaci dels ele-ments en metalls i no-metalls en funci de propietats observades. s de la taula peridica per obtenir dades de les propietats delements diferents. Reconeixement dels smbols dels elements m#s abundants i del significat de les frmules de les subst!ncies compostes.

n Utilitzaci del model atmic per descriure els diferents components estructurals de la matria: !toms, molcules i ions. Comparaci de subst!ncies amb estructures moleculars i estructures gegants, i interpretaci de diferncies en les seves propietats.

n Descripci de lestructura de l!tom: interpretaci de les diferncies entre els elements i entre istops delements.

n Interpretaci de la radioactivitat i dels efectes de les radiacions ionitzants sobre els organismes i en particular, els #ssers humans. Valoraci de mesures preventives i protectores.

n Descripci daltres tipus de radiacions i les seves aplicacions.

Les reaccions qu&miques

n Caracteritzaci dels canvis fsics i dels canvis qumics. Obtenci experimental de subst!ncies com-postes a partir dels seus elements i viceversa. Reconeixement que es tracta de canvis qumics.

n Observaci de canvis qumics relacionats amb fenmens quotidians: reaccions !cid-base, doxidaci i combusti, de descomposici, de precipitaci, de fermentaci i de putrefacci. Identificaci devidncies que els elements qumics es conserven tot i que les subst!ncies ini-cials i finals sn diferents. Interpretaci dels canvis mitjanant el model atmicomolecular. Re-presentaci dels canvis amb el llenguatge qumic.

n Comprovaci experimental de la conservaci de la massa dun sistema tancat abans i despr#s dun canvi fsic o qumic. C!lcul de la massa de reactius i de productes en una reacci qumica senzilla.

n Predicci i estudi experimental de la variaci de la velocitat duna reacci en funci de les varia-bles (temperatura, concentraci, grau de divisi dels reactius slids). Observaci de lefecte dels catalitzadors i aplicaci a lan!lisi de lacci dels enzims i dels catalitzadors dels vehicles.


n An!lisi dalgun proc#s delaboraci de materials d"s quotidi!. Discussi sobre els aspectes a tenir en compte per minimitzar limpacte en el medi del proc#s de producci o del seu "s.

Energia i canvis qu&mics

n Reconeixement de la transferncia denergia en les reaccions qumiques.

n Aplicaci a lan!lisi de les combustions i de la fotosntesi.

n Observaci de les propietats elctriques de la matria. Experimentaci i interpretaci de fen-mens elctrics mitjanant el model de c!rrega elctrica.

n Interpretaci de fenmens electrost!tics: desc!rregues elctriques i ionitzaci de laire. Justifica-ci de mesures preventives dels efectes dels llamps.

n An!lisi del funcionament dun circuit elctric tancat: transport denergia, cicle delectrons, di-ferncia de potencial i intensitat. Comprovaci de la relaci entre diferncia de potencial i inten-sitat en situacions de la vida quotidiana.

n Observaci de canvis qumics produ%ts pel corrent elctric: electrlisi. Identificaci daplicacions en el context proper.

n An!lisi dels principals processos de generaci de lenergia elctrica a partir de diferents fonts i del seu impacte en el medi. Valoraci dels arguments a favor i en contra de cada tipus de proc#s.

n Identificaci de cadenes energtiques i reconeixement que a cada pas tenim menys energia "til en el sistema per fer treball. An!lisi i valoraci crtica de l"s de lenergia elctrica.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

La reproducci$ humana

n Interpretaci de la funci de reproducci com a tra nsferncia de material gentic. Les cllules repro-ductores com a vehicle de transmissi dels car!cters hereditaris i la seva relaci amb el cicle biolgic.

n Caracteritzaci dels aparells genitals femen i mascul, dels g!metes (vuls i espermatozoides) aix com del recorregut dels espermatozoides i vuls. Interpretaci del cicle menstrual. Caracte-ritzaci del proc#s reproductiu (coit, fecundaci, embar!s i part). Reconeixement i valoraci de mtodes de control de natalitat: anticonceptius i tcniques de reproducci assistida.

n Valoraci dels canvis fsics i psquics a ladolescncia. Reconeixement de la diversitat de gnere. Identificaci de malalties de transmissi sexual i valoraci de mesures preventives. Caracteritza-ci de la resposta sexual humana: sexe i sexualitat. Salut i higiene sexual.

La nutrici$ humana

n Interpretaci de lalimentaci i la respiraci com a processos per obtenir matria i energia per viure. Caracteritzaci de la digesti com a proc#s per transformar els aliments en nutrients i de lassimilaci com a proc#s dabsorci de nutrients des del medi extern al medi intern. Concepte dalimentaci equilibrada i conductes de risc relacionades amb lalimentaci.


n Justificaci de lintercanvi de matria i energia que t# lloc a les cllules, relacionant-ho amb la realitzaci de les funcions cellulars i la sntesi de molcules.

n Caracteritzaci dels aparells, rgans i sistemes que aporten els nutrients a la cllula i neliminen els residus: digestiu, respiratori, circulatori i excretor, fent mfasi en els tipus cellulars caracte-rstics de cadascun dells.

n Caracteritzaci de la respiraci cellular com a proc#s doxidaci del nutrients per transferir energia a la cllula.

Les respostes del cos

n Identificaci dels diferents estmuls (fsics i qumics) i les respostes que genera el cos hum!. Caracteritzaci dels diferents receptors cellulars que capten estmuls.

n Conceptualitzaci de la neurona com a cllula especialitzada en la captaci i transmissi destmuls i caracteritzaci dels centres nerviosos i dels nervis.

n Identificaci dels rgans del sistema nervis com a rgans coordinadors de diferents respostes. Identificaci i avaluaci de factors que afecten la salut mental.

n Caracteritzaci de laparell locomotor com a efector de respostes del cos.

n Relaci entre la morfoanatomia i el moviment: ossos, m"sculs i articulacions. An!lisi del movi-ment. Estmuls que desencadenen respostes motores.

n Caracteritzaci del sistema endocr com a efector de respostes del cos.

n Aplicaci del concepte dequilibri hormonal a lan!lisi dels trastorns m#s freq$ents. Identificaci de les hormones com a subst!ncies activadores o inhibidores de funcions. An!lisi de lefecte dalguna hormona.

n Caracteritzaci del sistema immunitari com a efector de la resposta a la detecci de subst!ncies alienes al cos. Valoraci de la import!ncia de la higiene. Diferenciaci entre immunitat activa i passiva. An!lisi i interpretaci de situacions determinades: vacunaci, allrgies i transplanta-ments.

n Recerca sobre les variables que condicionen el binomi salut-malaltia.

n Valoraci dels efectes sobre la salut individual i collectiva de les conductes addictives. Valoraci de la incidncia de lentorn social en les conductes i en la salut.

Lactivitat humana en els subsistemes de la Terra

n An!lisi dalguns impactes de lactivitat humana sobre latmosfera i la hidrosfera. Diferenciaci entre contaminaci i contaminant i identificaci dalguns contaminants. Plantejament de mesu-res preventives i correctores de la contaminaci dels recursos hdrics superficials i subterranis.

n Argumentaci al voltant de les variables a tenir en compte en analitzar actuacions relacionades amb el transvasament daig$es entre conques, dessalinitzaci de laigua de mar o daltres.


n Caracteritzaci dels canvis en el relleu terrestre com a resultat de la interacci entre processos deguts a agents externs, a agents interns i a lactivitat humana.

n Interpretaci dels canvis del relleu terrestre a partir de la teoria de la tectnica de plaques i de lactivitat humana. Representaci del relleu terrestre i lectura de mapes topogr!fics. Orientaci a lespai utilitzant mitjans diferents.

n Caracteritzaci de les conseq$ncies de lactivitat humana sobre la biosfera a partir danalitzar la modificaci dels cicles de matria i del flux denergia de la natura. Identificaci dels mecanismes autoreguladors dels ecosistemes en els cicles de matria i el flux denergia dun ecosistema proper.

n An!lisi de les causes, processos i conseq$ncies dalguns problemes ambientals com ara: la producci i gesti de residus, la pluja !cida, lefecte hivernacle, la disminuci de la capa doz, laugment del dixid de carboni atmosfric. Argumentaci dalgunes de les mesures preven-tives i correctores per fer front a alguna daquestes problem!tiques i concreci de propostes dactuaci a lentorn proper.


Matem!tiques

n s de nombres grans i molt petits; expressi de nombres en forma de potncia.

n Resoluci dequacions lineals.

n Realitzaci doperacions combinades i percentatges.

n s de representacions gr!fiques amb diagrames de sectors i de barres.

n Lectura de mapes topogr!fics.

Lleng"es


n Lectura crtica de textos amb contingut cientfic, obtinguts de diverses fonts.

Cincies socials

n Reconeixement de variables socioeconmiques que condicionen canvis en el relleu i en el paisatge

n Elements a tenir en compte en lobtenci industrial de nous productes derivats de la innovaci cientfica i tecnolgica.


n Creaci dimatges utilitzant recursos inform!tics.

n An!lisi crtica dimatges de fenmens provinents de fonts diferents.


Educaci$ f&sica

n Reconeixement de la relaci entre lalimentaci, exercici fsic i pr!ctica de lesport sobre la sa-lut.

n Mesura de pulsacions en reps i en desenvolupament de diverses activitats.

Tecnologies

n Introducci de dades, informacions i conclusions en una p!gina web.

n Valoraci de lestalvi de materials.

CRITERIS DAVALUACI! DEL TERCER CURS

n Seleccionar la millor conclusi en funci de les evidncies recollides en un proc#s de recerca, identificar els supsits que shan assumit en deduir-la, i argumentar-la tenint present raons a favor i en contra.

n Identificar materials d"s habitual en el nostre entorn, i distingir si es tracten delements, com-postos o mescles a partir de dissenyar processos per obtenir evidncies experimentals. Utilitzar la taula peridica per obtenir dades delements qumics i aplicar un model elemental d!tom per interpretar-ne la diversitat i algunes de les propietats.

n Identificar canvis qumics en lentorn quotidi! i en el cos hum!, i justificar-los a partir devidncies observades experimentalment. Cercar informaci, avaluar-la crticament i prendre decisions jus-tificades sobre l"s que fem dels materials en lentorn proper.

n Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions qumiques, aix com la conservaci de la massa en sistemes tancats.

n Planificar algun experiment i realitzar prediccions sobre la influncia de variables diferents en la velocitat de reacci. Descriure lefecte dels catalitzadors en reaccions dinters quotidi!.

n Interpretar fenmens dinteracci elctrica utilitzant el model atmic de la matria i el concepte de c!rrega elctrica. Classificar subst!ncies en funci de criteris de conductivitat elctrica. Ex -plicar el funcionament duna pila qumica i duna pila de combustible i identificar lelectrlisi com un canvi qumic.

n Analitzar circuits elctrics senzills utilitzant els conceptes dintensitat, voltatge, resist!ncia i po-t!ncia el!ctrica , especialment pel que fa a les transferncies i al consum energtic que es pro-dueixen. Interpretar i utilitzar la simbologia de representaci dels components dun circuit elc-tric senzill.

n Identificar el consum elctric daparells d"s habitual. Calcular el consum elctric en l!mbit do-mstic i plantejar propostes per al seu estalvi.

n Argumentar, amb criteris ambientals, l"s que es fa de diferents fonts denergia per a determi-nades aplicacions.


n Identificar a partir de preparacions microscpiques, fotografies i diagrames algunes estructures de la cllula, relacionant la diversitat de formes i mides amb les funcions que realitzen al cos.

n Explicar els processos de la digesti i absorci dels aliments, respiraci, circulaci i excreci relacionant-los amb el aparells i rgans corresponents i amb lintercanvi de matria i energia amb el medi. Justificar la import!ncia de lalimentaci equilibrada fent referncia a la necessitat de nutrients a les cllules.

n Valorar la import!ncia del correcte funcionament del sistema nervis, endocr, immunitari per a lequilibri de tot lorganisme relacionant-ho amb la capacitat de les persones de captar i respon-dre als estmuls del medi.

n Explicar el funcionament dels rgans sexuals, relacionar el cicle menstrual amb lovulaci i el perode frtil, i valorar la import!ncia dels mtodes per controlar la natalitat. Diferenciar entre mtodes anticonceptius i mtodes de prevenci de les malalties de transmissi sexual.

n Utilitzar arguments relacionats amb el funcionament del cos hum! per justificar el risc del tabac, lalcohol i altres drogues. Valorar la import!ncia de la higiene personal i dels h!bits saludables com ara lalimentaci variada i equilibrada, lexercici fsic i el descans per a lequilibri i el bon desenvolupament personal.

n Cercar informaci, avaluar-la crticament i prendre decisions justificades sobre la influncia de lactivitat humana en el medi: contaminaci, desertificaci, afebliment de la capa doz, esgota-ment dels recursos i disminuci de la biodiversitat.

n Plantejar hiptesis justificades sobre el proc#s de formaci dun relleu determinat. Llegir correc-tament la informaci que ens aporta un mapa topogr!fic. Orientar-se fent servir la br"ixola, els mapes topogr!fics i el recorregut del Sol.

CONTINGUTS QUART CURS

F"SICA I QU"MICA (OPTATIVA)

CONTINGUTS COMUNS


n Plantejament de preguntes i discussi del seu inters i manera de definir-les.

n Reconeixement de la complexitat dels problemes quotidians i de la necessitat dinterrelacionar models terics provinents de disciplines diferents per donar-hi resposta.

n Prioritzaci del model o models a escollir per analitzar un problema.


Per investigar els problemes, obtenir dades i reconixer evidncies

n Anticipaci de possibles estratgies diferents per afrontar la recerca de respostes a una pregun-ta i selecci de la m#s idnia.

n Recull sistem!tic de dades, utilitzant sensors quan calgui, i an!lisi del grau dexactitud i preci-si.

n Cerca de dades per respondre a les q$estions a partir de fonts diferents, prim!ries o secun-d!ries, i an!lisi crtica del seu inters i de les seves limitacions.

n Regulaci dun disseny experimental proposat per tal de cercar noves dades o adequar-lo a nous objectius.


n Identificaci de tendncies significatives en les dades obtingudes.

n Participaci en frums de contingut cientfic i validaci de les prpies conclusions a partir de la confrontaci amb les daltres.

n Formulaci de noves preguntes a partir dels resultats obtinguts.


n s del coneixement aprs per interpretar aplicacions tecnolgiques i problemes socioambien-tals, i per fonamentar lactuaci.

n Reconeixement que hi ha incertesa en fer prediccions relacionades amb processos fsics i qu-mics i de la necessitat davaluar riscos. Aplicaci en lactuaci de principis com el de la precau-ci i de valors com els dequitat, solidaritat i responsabilitat.

n Reconeixement del car!cter evolutiu de la cincia i valoraci de les aportacions de les diferents revolucions cientfiques en la superaci de dogmatismes i en els canvis de les condicions de vida de les persones.

Forces i moviments

n An!lisi qualitativa dels moviments rectilinis i curvilinis. Associaci del tipus de moviment amb representacions gr!fiques. An!lisi quantitativa del moviment rectilini uniforme.

n Caracteritzaci de lequilibri de forces. Identificaci del pes dels objectes i el seu centre de gra-vetat. Reconeixement de la relaci entre fora i deformaci als cossos el!stics.

n An!lisi experimental de la pressi exercida per slids, lquids i gasos.

n Identificaci de les variables que influeixen en el valor de la pressi atmosfrica.

n Caracteritzaci de les lleis de Newton i la seva aplicaci en la identificaci i an!lisi de moviments i forces en la vida quotidiana. Interpretaci de situacions relacionades amb accidents de tr!nsit i


an!lisi de mesures preventives. An!lisi experimental de la caiguda lliure i de la independncia de la seva acceleraci envers la massa.

n Caracteritzaci de la llei de la gravitaci universal i la seva aplicaci en lan!lisi del moviment de diversos tipus dastres i de les naus espacials.

n Identificaci de problemes generats per la ingravidesa. Valoraci dels avenos cientfics i tecnolgics.

n Evoluci en les concepcions per explicar lorigen de lUnivers i la seva estructura.

Les ones

n Caracteritzaci de les ones segons amplitud, freq$ncia, perode i longitud dona. Reconeixe-ment de la possibilitat de propagaci dones mec!niques en slids, lquids i gasos. An!lisi expe-rimental dones estacion!ries i de la resson!ncia.

n Reconeixement del so i les ones sonores. Identificaci de fenmens relacionats amb la reflexi del so. An!lisi de la generaci de sons en instruments musicals, descripci de caracterstiques de laparell de fonaci hum! i justificaci de mesures saludables en escoltar m"sica.

n Interpretaci de la reflexi i refracci de la llum mitjanant el model de raigs i justificaci del fun-cionament de diversos aparells ptics i de lull hum!.

n Interpretaci de la polaritzaci, la dispersi crom!tica, els colors, les interferncies mitjanant el model ondulatori. Establiment de relacions en lespectre electromagntic, les propietats dels diversos tipus dones electromagntiques i les seves aplicacions.

n Cerca dinformaci sobre alguna de les aplicacions de les ones electromagntiques, analitzant les mesures de seguretat implicades i comunicant les conclusions amb suports diferents.

Estructura i propietats de les subst!ncies

n Observaci experimental de propietats de subst!ncies: conducci de lelectricitat en estat pur o en dissoluci, punt de fusi, duresa, etc. i classificaci de les subst!ncies segons les seves propietats identificades. Interpretaci en funci de lenlla: inic, covalent o met!llic.

n Establiment de relacions entre lorganitzaci dels elements en la taula peridica i la seva estruc-tura. Interpretaci de lestructura de l!tom a partir devidncies de la distribuci dels electrons en nivells denergia.

n Diferenciaci de les propietats de les dissolucions !cides i b!siques i mesura de pH. Reconeixe-ment de subst!ncies !cides i b!siques d"s freq$ent i de la seva utilitzaci. Caracteritzaci de les reaccions qumiques de neutralitzaci.

n Interpretaci de la capacitat de l!tom de carboni per formar enllaos. Identificaci dels hidrocar-burs com a recurs energtic i dels problemes ambientals relacionats amb el seu "s.

n Reconeixement experimental de propietats fsiques dalguns compostos org!nics senzills i de macromolcules. Establiment de relacions amb la seva estructura. Obtenci de polmers, an!lisi de les seves aplicacions i dels problemes relacionats amb el seu reciclatge.



Matem!tiques

n Reconeixement i aplicaci de funcions lineals, quadr!tiques i de proporcionalitat inversa.

n s de potncies negatives per expressar nombres petits.

Lleng"es



Cincies socials

n An!lisi delements en lobtenci industrial de nous productes derivats de la innovaci cientfica i tecnolgica.


n Representaci de molcules en tres dimensions.

Tecnologies

n An!lisi de processos industrials dobtenci de productes.

n Resoluci de problemes tecnolgics.

M#sica

n Generaci de sons en instruments musicals.

CRITERIS DAVALUACI! DEL QUART CURS F"SICA I QU"MICA -

n Identificar estratgies diferents per afrontar lan!lisi dun problema complex, prioritzar la m#s idnia en funci dels condicionaments de tot tipus a tenir en compte i aplicar-la. Justificar el proc#s seguit i identificar els aspectes que queden poc demostrats.

n Descriure diversos tipus de moviments i interpretar-ne representacions.

n Utilitzar les lleis de Newton per justificar, en casos quotidians, la relaci entre les forces que actuen sobre un cos i les caracterstiques del seu moviment, incloent-hi el cas de lequilibri. Ana-litzar les conseq$ncies de determinades postures corporals. Interpretar de forma senzilla els moviments dels astres i de les naus espacials, aix com alguns dels problemes que comporten.


n Interpretar diversos fenmens com a resultat de la transferncia denergia mitjanant ones. Des-criure i interpretar exemples de casos de resson!ncia. Interpretaci de propietats del so i del funcionament de diversos instruments musicals.

n Interpretar diversos fenmens lluminosos amb el model de raigs o londulatori. Descriure fen-mens i el funcionament daparells basats en diversos tipus dones electromagntiques.

n Interpretar algunes evidncies de la distribuci dels electrons en nivells energtics dins de l!tom. Argumentar la relaci entre aquesta distribuci i lorganitzaci dels elements en la taula peridi-ca. Relacionar algunes propietats de les subst!ncies amb la seva estructura i les caractersti-ques dels seus enllaos.

n Interpretar reaccions qumiques tenint en compte els aspectes materials, energtics i cintics i la capacitat daplicar-los a lan!lisi dalguns processos qumics naturals o industrials dimport!ncia en la vida quotidiana. Saber realitzar c!lculs senzills de quantitats de subst!ncia a partir dequacions qumiques.

n Relacionar la capacitat de l!tom de carboni per formar enllaos amb la gran quantitat de com-postos que linclouen i la seva import!ncia en la qumica de la vida. Identificaci dels hidrocar-burs com a recurs energtic i dels problemes ambientals relacionats amb el seu "s.

n Representar lestructura dalgunes subst!ncies org!niques dinters quotidi! i relacionar-les amb les seves propietats.

CONTINGUTS QUART CURS

BIOLOGIA I GEOLOGIA (OPTATIVA)

CONTINGUTS COMUNS


n Plantejament de preguntes i discussi del seu inters i manera de definir-les.

n Reconeixement de la complexitat dels problemes quotidians i de la necessitat dinterrelacionar models terics provinents de diferents disciplines per donar-hi resposta.

n Prioritzaci del model o models a escollir per analitzar un problema.


n Anticipaci de possibles estratgies diferents per afrontar la recerca de respostes a una pregun-ta i selecci de la m#s idnia.

n Cerca de dades per respondre a les q$estions a partir de fonts diferents, prim!ries o secun-d!ries, i an!lisi crtica del seu inters i de les seves limitacions.


n Regulaci dun disseny experimental proposat per tal de cercar noves dades o adequar-lo a nous objectius.


n Identificaci de tendncies significatives en les dades obtingudes.

n Participaci en frums de contingut cientfic i validaci de les conclusions prpies a partir de la confrontaci amb les daltres.


n s del coneixement aprs per interpretar aplicacions tecnolgiques i problemes socioambien-tals, i per fonamentar lactuaci.

n Reconeixement que hi ha incertesa en fer prediccions relacionades amb processos biolgics i geolgics i de la necessitat davaluar riscos. Aplicaci en lactuaci de principis com el de la precauci i de valors com els dequitat, solidaritat i responsabilitat.

n Reconeixement del car!cter evolutiu de la cincia i valoraci de les aportacions de les diferents revolucions cientfiques en la superaci de dogmatismes i en els canvis de les condicions de vida de les persones.

n An!lisi crtica de corrents dopini no fonamentades en el coneixement cientfic actual.

La Terra, un planeta canviant

n Identificaci de principis i procediments que permeten reconstruir la histria de la Terra. Re-construcci elemental de la histria dun territori a partir de lestudi duna columna estratigr!fica senzilla.

n Identificaci dalguns fssils caracterstics i explicaci del proc#s de fossilitzaci. An!lisi de fs-sils per fer hiptesis justificades dambients i climes del moment en qu es van originar.

n Reconeixement del temps geolgic: magnituds i datacions absolutes i relatives. Caracteritzaci de les eres geolgiques i ubicaci de fets geolgics i biolgics rellevants.

n Interpretaci dels desplaaments dels continents, la formaci de serralades, la distribuci dels volcans i sismes, de les dorsals oce!niques i de lexpansi dels fons marins, a partir de la teoria de la tectnica de plaques.

n Justificaci de les zones de risc com a conseq$ncia de lenergia interna del planeta.

n Reconeixement de plaques litosfriques: moviments i lmits. Distribuci de volcans i sismes. s descales de mesura de sismes: intensitat i magnitud.

n Cerca dinformaci sobre riscos geolgics, propers o llunyans, i an!lisi de les mesures de pre-venci.


La vida, conservaci$ i canvi

n Identificaci de la variabilitat de les persones: car!cters hereditaris i no hereditaris. Definici de fenotip. Les cllules com a vehicle de transmissi dels car!cters hereditaris.

n Caracteritzaci dels cromosomes com a estructura que es conserva, es duplica i es transfereix per mitosi/meiosi. Identificaci dels cromosomes com a transmissors de la informaci gentica. Similituds i diferncies entre la mitosi i la meiosi de manera general.

n Identificaci de lADN com una de les subst!ncies de les quals estan formats els cromosomes: la seva composici, estructura i funcions biolgiques. Aproximaci al concepte de gen. An!lisi dun cariotip. Conceptualitzaci de les mutacions.

n Caracteritzaci de la teoria cromosmica de lherncia i transmissi dels car!cters hereditaris. Determinaci cromosmica del sexe.

n Resoluci de problemes senzills relacionats amb lherncia i amb lherncia del sexe. Identifica-ci de malalties heredit!ries i valoraci del diagnstic prenatal.

n Aproximaci histrica a la gentica: des de Mendel i els primers estudis de gentica fins al pro-jecte genoma hum!. Valoraci de les aplica

9788498045260gd (1)

Documents

pere llus lenprimera

textos hermes editora

hermes editora general

xxxxxxx margarida boada

22 objectius generals

inicial 100 avaluaci

cap reclamaci derivada

parcial daquest llibre