Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR

REGNE

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: REGNE Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Aportacions: Definicions curtes: Joan Parés Grahit Història filosòfica: 02 Marc Malagarriga Sociolingüística: Jordi Feliu Pons Recerca de textos afins: 01 Núria Roig Esteve. 02 Sonet de Josep Colet Giralt Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatització: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, TERRITORIS, ESTIL ...................................................... Pàg. 4 - Categoria: REGNE * Definicions curtes ........................................................................................ Pàg. 5 * Etimologia ................................................................................................... Pàg. 5 * Història filosòfica ........................................................................................ Pàg. 6 * Nucli ............................................................................................................ Pàg. 9 * Antitermes ................................................................................................... Pàg. 14 * Núvol d’afins ............................................................................................... Pàg. 14 * Sociolingüística ........................................................................................... Pàg. 15 * Figures ......................................................................................................... Pàg. 16 * Texts afins ................................................................................................... Pàg. 17 * Obra plàstica afí .......................................................................................... Pàg. 19 * Dades tècniques ........................................................................................... Pàg. 20 * Test / Qüestionari ......................................................................................... Pàg. 20 * Diccionaris consulta ..................................................................................... Pàg. 21

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 24.- TERRITORIS En la pissarra (22) del MODEL MAJOR hi ha vuit centres principals d’atracció (categories de color verd), corresponents als vuit punts cardinals esmentats, equidistants entre veïns (90º). Hem establert una xarxa bàsica lineal de trams de carreteres (vint-i-quatre), tots iguals, de 90º cadascun, entre cada dos punts cardinals veïns. N’han resultat sis cercles canònics màxims (360º), perpendiculars entre ells, que hem anomenat: I. Mètode (231), II. Revelació (232), III. Univers (233), IV. Cultura (234), V. Relació (235) i VI. Consistència (236). En el punt mig de cada tram hem fixat un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories primàries verdes situades en els dos extrems del seu tram. Ara fem un pas més. Cada tres punts cardinals veïns verds determinen una superfície territorial en forma de triangle, els tres costats del qual vénen formats pels tres trams de carretera que els uneix, en el punt mig dels quals trobem sengles punts secundaris negres. D’aquesta divisió del territori surten trenta-dos triangles rectangles (angles i costats de 90º), regulars (equilàters) i iguals, en el baricentre dels quals situem un centre de tercer ordre (en total: 32 categories de color roig), que vénen definits tant per les tres categories primàries verdes situades en els tres vèrtexs del triangle, com per les tres categories secundàries negres situades al mig de cadascun dels seus costats. Cada vuit triangles contigus configuren una esfera. Els 32 triangles presos vuit a vuit constitueixen quatre esferes canòniques màximes, perpendiculars entre elles (fig. 0-7), que anomenem: I. Disciplina (241), II. Estil (242), III. Condició (243) i IV. Actitud (244). 242.- ESTIL: c, p, v. La segona (II) esfera canònica de variables cernent, parença i voltant recull les diferents maneres (“Estil”) de tractar la realitat: estils: magmàtic, segons el regne, polit, turbulent, sublim, harmònic, precís i segons probabilitat. És formada segons la distribució de la segona esfera de la figura “Les quatre esferes canòniques”. 242.42.- REGNE: -c, -p, +v.

5

242.42.00.- Categoria: REGNE . RGN (PRA-NOU-MON) 242.42.01.- Definicions curtes: Realitat transcendent mundana. Ecumene ecològica. Cosmos noümènic. El Comú pràctic. Món amorós. Paradís terrenal. Utopia realitzada. Pau espiritual. Cooperació evolutiva. Comunió amorosa. 242.42.02.- Etimologia: Del llatí regnum “regne”, derivat de rego, regere, rexi, rectum “dirigir en línia recta”, “regir”, “manar”, d’on deriven “rei”, “correcció”, “erecció”, “direcció”, “sorgir”, “resurrecció”, “regidor”, “adreça”, “drecera”, “directori”, “regió”, “règim”, ergo, “rector”, “dirigible”, “dret”, “regla”, “reglament”, “regulació”, “dreçar”, “camí ral”, “endreçat”, “recta”, “rectitud”, “un ral”, “regentar”, “interregne”, “rectilini”, “rectificar”, “arreglar”, “incorregible”, “directriu”. L’arrel indoeuropea corresponent és *reg- “moviment en línia recta (vertical)”, “estirar-se cap a munt”. Grec: orgía (els dos braços estesos en línia recta horitzontal). Sànscrit: raj- “posar recte”, “regnar”. Rajá(n) “rei” , “qui mana des de les altures”. Maharajá “gran rei”. Raja ioga “ioga reial”. Avèstic: erezus “dret”, razayeiti “ell dirigeix”. Irani, persa: rasta ”dret”. Lituà: rezius “jo em dirigeixo”. Irlandès: rigim “estenc”, recht “dret”. Alemany: Recht “dret”, Reich “imperi”. Anglès: right “recte”, “just”, “equitatiu”. 242.42.03.- Història filosòfica: 242.42.03.01.- En aquest tema més aviat som davant d’una història real que d’una història filosòfica. La història natural, no només avança per la competència (POL), segons diu Darwin, ans també per la cooperació (RGN), segons diu Lynn Margulis. La molècula és cooperació ajustada entre àtoms. La cèl·lula, entre molècules. I el metazou, entre cèl·lules. Cada ser pluricel·lular és una formidable comunitat de bilions de cèl·lules ben avingudes i estructurades. Els individus humans disposen d’un cervell tan poderós que permet

6

representar en ell el conjunt d’altres éssers humans i permet l’estudi de llurs interaccions en vista a la formació d’una comunitat de metazous. Els avenços evolutius de la cooperació per assolir comunitats d’éssers de nivells superiors han estat laboriosos i amb solucions, sempre parcials, però molt variades. I per assolir-los han calgut passar molts milions d’anys. En aquests moments la història natural ja ha reeixit amb escreix en la seva tasca de fer cooperar íntimament les cèl·lules en un ser pluricel·lular. I està entestada en la conquesta de la cooperació a nivell humà. ¿Quants milions d’anys caldran? Des dels orígens de la humanitat els assaigs pràctics i concrets s’han anat succeint intensament a subnivell micro i a subnivells macro. En el Paleolític, els homes intenten formar comunitats de convivència sexuals-nutrícies de variades formes com fan també els animals i fins i tot els vegetals. L’horda humana, amb el seu número, el tracte amb els fills, la repartició de rols, el mascle conductor, la comunitat de béns i de relacions parentals, etc. no es diferencia gaire de l’horda dels simis antropomorfs. Sembla que a l’inici assoliren un equilibri, una perfecció (Regne), dins de la seva rudesa, envejable. I pel damunt de les llars de convivència es bastiren comunitats més àmplies (fratries, clans, nacions o ètnies, confederacions (anfictionies), etc.). En cada civilització prenien noms diferents i algunes han arribat, més o menys corrompudes, fins als nostres dies (countyes, soviets, ummes, kahals...). El creixement demogràfic i l’escassetat resultants de l’èxit destruïren aquella primera obra d’art social. Aparegué la guerra, el patriarcat (la família) i l’esclavitud. La competitivitat assolí la primacia davant la cooperació. Una bona pau i ajust social es recuperaren en els llargs mil·lennis del neolític innovador. Però des de l’edat del bronze fins a avui la comunitat de convivència i les comunitats superiors jauen trencades en mil trossos i atomitzades en massificacions humanes, agrupades en imperialismes sempre inestables, incoherents i amarades d’odi, enfrontades les unes a les altres d’una forma que no s’assembla gens a la perfecció, a la justícia, a l’amor i a la pau del Regne. La desesperació d’arreglar la comunitat en el seu conjunt i, menys, d’arreglar la societat adotzenada ha dut a nombrosos petits grups a intentar muntat petites comunitats sociovoluntàries de gent que, prèvia una iniciació formativa, proven de conviure en una unió de persones ben avingudes: colònies al camp, comunes de convivència i de producció, falansteris, monestirs, laures, convents, kolkhoses, moixaves, kibbutzs, comunes hippies, comunitats i ordes secrets, sectes, aixrams, De moment no s’ha assolit cap estat positiu durador i sí, en canvi, fracassos estrepitosos. I no solament això, ans es pot dir que les comunes més reeixides només s’han mantingut en estat de Regne en comptades ocasions i durant poc temps. F. Engels, en Socialisme utòpic i socialisme científic (1868), vol fer passar la solució a la comunitat perfecta per l’estudi científic de l’economia. Avui, encara hem de dir que la humanitat no sap resoldre la seva qüestió social. De moment ens acontentem amb petits llocs i moments de felicitat conjunta, de poca i estreta durada, sovint en les situacions més impensades i amb persones senzilles de poca cultura. Paradís terrenal. Cel a la terra. Civitas Dei terrena (Agustí d’Hipona). Edèn. Casa d’exiliats, paroikía. Niu. Cau. Llar. Fogar. Pàtria. Terra promesa. Utopia realitzada. Comunitat d’amor.

7

242.42.03.02.- Tendim a associar el concepte “regne” a aquell Estat o territori governat per una monarquia, absoluta o constitucional, sota la sobirania d’un cap amb títol de rei. Tanmateix, sent aquesta una primera aproximació, és també molt limitada. Altres accepcions ens ajudaran a aprofundir-hi: “divisió biogeogràfica principal, que correspon a una gran superfície terrestre, ben caracteritzada i diferenciada en la flora i la fauna”. Però també: “cadascun dels tres grans grups en què hom considera dividits els ens naturals (regne animal, vegetal i mineral), per tal de facilitar-ne l’estudi”. I, finalment, en termes mítico-religiosos, correspon al poder d’una divinitat i al lloc on aquest s’estén (el regne de Neptú (Infern); el regne dels celestes (Olimp)) o la Ciutat de Deu (Civitas Dei) de San Agustí. Veiem que d’una o altra manera, remet sempre a la idea d’una globalitat, d’un conglomerat, d’una conjunció o agrupació, ja sigui de persones, ja en l’àmbit de la naturalesa, ja en allò sobrenatural i/o diví; en definitiva, de qualsevol ens. Com es forma el “Regne”? N’hi ha de diferents tipus? Com ha evolucionat? Quines implicacions té i ha tingut al llarg de la història? Per què es forma i per a què? Són qüestions que tractarem de resoldre.

Cal, però, recordar, que no remet exclusivament a quelcom estrictament humà, sinó que és extrapolable a tota dimensió de la vida, des dels microorganismes més simples i primitius (àtoms, molècules, cèl·lules, etc) fins a les grans construccions còsmiques (tals com les galàxies, planetes, sistemes, etc), en tant que en elles hi trobem una unió entre els elements que la integren, de manera que esdevé quelcom harmònic, estable i necessari.

La història natural ens ha mostrat dos vessants que tracten d’explicar l’origen i

l’evolució de la “societat” (agrupació), de manera que acabi esdevenint “regne” (unió fonamentada en la pau, la justícia i l’amor).

D’una banda, el darwinisme sosté la tesi de que aquesta és el resultat de la competència, de manera que l’evolució es presenta com a lluita permanent entre dues forces superiors: el canvi (intrínsec) i la selecció natural (extrínsec a les poblacions). Cada dia l’ecosistema canvia en major o menor mesura, modelant la població segons patrons de selecció natural canviants.

L’altra, segons Lynn Margulis, és duu a terme mitjançant la cooperació (la molècula és cooperació ajustada entre àtoms; la cèl·lula entre molècules; el metazou entre cèl·lules; i així consecutivament fins a esdevenir teixits, individus i, finalment, societats).

Sigui com sigui, és indubtable que la societat és una propietat emergent de la població: un individu aïllat no constitueix una societat.

Anem a veure el cas de l’àmbit humà: L’home és un ser social per naturalesa, ens diu Aristòtil. Això és així, degut al llenguatge. Fora de la societat, l’home és un animal o un Déu. D’aquesta manera, la societat és fruit de la conjunció de dos fenòmens: l’agrupació i la comunicació. Certament, hi ha experiències històriques que permeten afirmar que tot i que en algunes ocasions l’home ha aconseguit sobreviure sense l’ajut de la resta de l’espècie, també és cert que no ha aconseguit passar d’un cert nivell d’animalitat, i que no ha aconseguit tampoc desenvolupar funcions bàsiques, tals com el llenguatge.

Si els éssers humans són éssers socials, vol dir que sempre han existit i conformat les societats. Per què? Doncs perquè els éssers humans, a més de ser

8

individus (únics i indivisibles), són éssers que per a sobreviure i desenvolupar-se com a homes, necessiten la cooperació i l’ajuda d’altres éssers humans.

En el paleolític, els homes intenten formar comunitats de convivència sexual-nutrícies de variades formes, com fan també els animals i els vegetals. L’horda humana, amb el seu número, el tracte amb els fills, la repartició de rols (establerts o d’estabilitat relativa), el mascle conductor, la comunitat de béns i de relacions parentals, etc, no es diferencia gaire de l’horda dels simis antropomorfs. D’aquesta manera, trobem tres tipus de societats originals, no estatals: l’horda, el clan i la tribu.

Sembla que a l’inici assoliren un cert equilibri, una perfecció, dins la seva rudesa, envejable. Perfecció aquesta ben plasmada per Rousseau en l’obra “discurs sobre l’origen i el fonament de la desigualtat entre els homes”, on ens mostra la idea de comunitat “perfecta”, en la que s’inscriu el “bon salvatge”; és un període d’incipient sociabilitat, on encara no ha aparegut la propietat privada, i el creixement demogràfic no és encara significatiu, de manera que tampoc han sorgit, per tant, els conflictes territorials ni la noció de justícia. “L’home és bo per naturalesa”, diu Rousseau; “és la societat el que el corromp.” Altres teories defensen que aquesta agrupació és fruit, no de la cooperació, sinó de la necessitat, degut a la por; mecanisme aquest per a esdevenir una presa menys fàcilment assequible per a qualsevol depredador (correspon amb la visió hobbessiana de l’origen de la societat). “L’home és un llop per a l’home”. San Agustí, al segle IV d.C. proposa un model de societat: la Civitas Dei; en contraposició a la Civitas Terrena. Sent ambdues dues modalitats de funcionament social, comparteixen tres propietats transcendentals, amb la peculiaritat que difereixen en grau. Aquestes són el bonum, la veritas i la charitas. Davant el bonum, es veu la sociabilitat de l’home vivint “segons la carn” o “segons l’esperit”. Si bé viure segons la carn és un mal, això no significa que la naturalesa de la carn sigui un mal en sí. Tanmateix, remet a la Civitas Terrena, mentre que viure segons l’esperit designa la sociabilitat humana considerada en la seva estructura transcendental, veient-se així la Civitas Dei. Davant la veritas, es considera l’home vivint “segons la humanitat” o “segons la Divinitat”. En el primer cas, es manifesta el viure segons ell mateix, i no segons Déu, com en la segona; essent aquesta cap on l’home ha d’aspirar. Finalment, davant charitas, es veuen dues disposicions de l’home, dos amors; a saber: l’amor sui, fins al menyspreu de Déu, i l’amor Dei, fins al menyspreu de sí mateix. El primer mostra una actitud de manca de solidaritat i, per tant, antisocial. El segon, en canvi, és una actitud solidaria i humil, oberta a la societat. San Agustí també considera que l’home és social per naturalesa. Està convençut que de l’enderroc de les institucions civils només pot esdevenir-se l’anarquia del cos social. Per aquest motiu accentua la valoració positiva de la pau terrenal, la qual només pot trobar-se en les mateixes construccions i convencions dels homes en societat, per a possibilitar la real convivència entre els dos tipus de ciutadans: els de la Civitas Dei i els de la Civitas Terrena. A més, aquesta “pau terrenal” és la condició per arribar a la “pau eterna”, en la mesura en què possibilita els vincles socials, on és possible l’exercici racional. Paradís terrenal; culminació social; edèn; pàtria; casa; utopia realitzada; regne dels cels.

9

242.42.04.- Nucli : Regne: En el nostre model, la plenitud, la maduresa de la realitat, l’equilibri dinàmic de totes les seves perfeccions, vénen reunides en la categoria anomenada “Món”. Té dos vessants, el teòric o visió mental del món, Weltanschauung, que anomenem “Cosmovisió”, i el pràctic o estat real de la màxima maduració del món actual, que anomenem “Cosmos”. Aquesta màxima maduració, quan la qualifiquem d’actual, l’entenem en tant que mira cap al “Fenomen”. Aleshores, en la nostra terminologia, pren el nom de “Polidesa”. Quan, en canvi, la qualifiquem de màxima, l’entenem en tant que mira cap al “Noümen”. I aleshores, en la nostra terminologia, pren el nom de Regne. És, per consegüent, l’univers general o un univers parcial, concretat i pràctic, portat a la màxima perfecció de fons o plenitud noümènica possibles, prescindint de petites imperfeccions o immadureses circumstancials (no “Polidesa”). I haurà de disposar a) d’una unió profunda d’esperits (“Ecumene”) i b) d’una estructura completa dinàmica i sostenible (“Ecologia”) sovint en difícil equilibri. Hi ha comunitaris romàntics que volen fundar el Regne només en la unió amorosa subjectiva dels cors. Aquesta dimensió bondadosa de fusió espiritual (conversió dels cors) és imprescindible per a assolir la felicitat, la justícia i la pau conjuntes. Però no és suficient. Hi ha socialistes mecanicistes que volen fundar el Regne només en el canvi tècnic objectiu de les estructures. També, doncs, juntament amb l’altra, cal aquesta dimensió racional d’estructura objectiva (canvi d’estructures) encertada i completa per a assolir un bon funcionament del Regne, l’“Amor” madur tendre i fort. En resum, el Regne és la unió transcendent dels elements d’una comunitat: de partícules per formar àtoms, d’àtoms per formar molècules, d’aquestes per constituir cèl·lules, de cèl·lules per fer els metazous pluricel·lulars (vegetals, animals, humans) i d’aquests per aglevar la societat. A nivell humà, cal que cada persona individual instauri el Regne en el seu interior. Hi ha, doncs, una primera iniciació al Regne individual (la “fe d’Abraham”). Cal també que cada grup de vida comuna assoleixi la seva unió transcendent interior i objectiva, una segona iniciació al Regne col·lectiu, en el seu si; especialment les comunitats troncals: llar, barri, poble, comarca, nació..., (l’“alliberament del poble d’Israel” ). I cal anar caminant cap a la unió transcendent de tots els pobles de la terra, entre ells i amb tota la naturalesa, cal una iniciació al Regne còsmic (la “vinguda crística del Regne de Déu”). Tot això plegat, en altres tradicions sagrades i cosmològiques podria ésser enunciat d’altres maneres més lligades a llurs propis i peculiars mites i teologies. Paradís terrenal. En el nostre model la categoria “Harmonia” significa la descripció abstracta d’una societat que se suposa perfecta en tots els sentits. Regne, en canvi, és la realitat concreta d’aquesta societat. Toll d’aigua. 241.42.04.10.- Blaves: 241.42.04.11.- Entre Regne i “Ecumene” (SUB). 3.09: - 30 ECU- 60 SUB – 60 GLO – 30 PRB. (42.66) Regne ecumènic: Bona unió d’ànimes. 241.42.04.12.- Entre Regne i “Ecologia” (OBJ). 3.09: - 30 ECL – 60 OBJ – 60 IDT – 30 PRB.

10

(42.67) Regne ecològic: objectiu. Bona unió de cossos i coses. 241.42.04.20.- Verdes - Negres: 241.42.04.21.- Entre Regne i “Noümen”. 2.12: - 55 NOU – 55 SLM – 35 CAV – 35 PRB. (42.03) Regne noümènic: transcendent. 241.42.04.22.- Entre Regne i “Cosmos” (MON-PRA). 2.12: - 35 COS – 35 POL – 55 FEN - 55 PRB. (42.28) Regne còsmic: que sobrepassa tots els límits. El Regne és noümènic. La direcció cap a “Cosmos” i “Polidesa”, afegeix a la unió profunda el bon funcionament fenomènic, que no sempre hi és en el Regne. 241.42.04.23.- Entre Regne i “Pràctica”. 2.01: - 55 PRA – 55 TRB – 35 ATZ . 35 PRB. (42.01) Regne pràctic: fort, ben assentat i arrelat a la base. * Pràctica impecable, ben realitzada. 241.42.04.24.- Entre Regne i “Comunió” (NOU-MON). 2.01 – 35 CMN – 35 HAR – 55 TEO – 55 PRB. (42.26) Regne comú: solidari, cooperatiu. 241.42.04.25.- Entre Regne i “Món”. 2.22: - 55 MON – 55 PCS – 35 ANA – 35 PRB. (42.08) Regne mundà: de maduresa i plenitud. 241.42.04.26.- Entre Regne i “Amor” ( PRA-NOU). 2.22: - 35 AMO – 35 MGM – 55 PLA – 55 PRB. (42.09) Regne amorós: Resultat de la concòrdia, de la fraternitat. 241.42.04.30.- Negres – Roges: 241.42.04.31.- Entre Regne i “Metapsíquica” (NOU-SUB). 6. 26: - 66 MTP – 66 FOL – 48 PRB. (42.21) Regne metapsíquic: espiritual. 241.42.04.32.- Entre Regne i “Obligació” (MON-PRA-OBJ). 6.26: - 48 OBL – 66 CIE – 66 PRB. (42.51) Regne obligat: amb lleis, amb reglaments, amb constitució, amb estructura. 241.42.04.33.- Entre Regne i “Sentiment” (PRA-SUB). 6.12: - 66 STM – 66 TRS – 48 PRB. (42.13) Regne amb sentiment: emocional. (- Plaga emocional, segons W. Reich). 241.42.04.34.- Entre Regne i “Organisme” (NOU-MON-OBJ). 6.12 – 48 OGN – 66 SGT – 66 PRB. (42.59) Regne orgànic: nascut, organitzat naturalment (no muntat).

11

241.42.04.35.- Entre Regne i “Intenció” (MON-SUB). 6.44: - 66 INT – 66 EST – 48 PRB. (42.30) Regne intencional: assolit per esforçada iniciació. 241.42.04.36.- Entre Regne i “Ètica” (PRA-NOU-OBJ). 6.44: - 48 ETI – 66 BOS – 66 PRB. (42.34) Regne ètic: obedient a la realitat. *Ètica en pau col·lectiva profunda. 241.42.04.37.- Entre Regne i “Metafísica” (NOU-OBJ). 6.30- 66 MTF - 66 RAR – 48 PRB. (42.22) Regne metafísic: filosofat, raonat. 241.42.04.38.- Entre Regne i “Desig” (MON-PRA-SUB). 6.30: - 48 DSG - 66 ART – 48 PRB. (42.50) Regne desitjós: esperat, carregat de desigs. 241.42.04.39.- Entre Regne i “Signe” (PRA-OBJ). 6.16: - 66 SGE – 66 ONA – 48 PRB. (42.14) Regne sígnic: “Mireu com s’estimen els uns als altres”. 241.42.04.3A.- Entre Regne i “Geni” (NOU-MON-SUB). 6.16: - 48 GEN – 66 STT – 48 PRB. (42.58) Regne genial: amb personalitat singular. 241.42.04.3B.- Entre Regne i “Afinitat” ( MON-OBJ). 6.47: - 66 AFI – 66 LOG – 48 PRB. (42.31) Regne afí: amb les parts ben adaptades. 241.42.04.3C.- Entre Regne i “Mística” (PRA-NOU-SUB). 6.47: - 48 MIS – 66 FEL – 66 PRB. (42.33) Regne místic: extàtic. * Força de l’avinença, de la concòrdia, del consens. 241.42.04.40.- Negres: 241.42.04.41.- Entre Regne i “Confinament”. 7.34: - 90 CFN – 90 PRB. (42.25) Regne confinat: Clausura. Hortus conclusus. Secret. Misteri. 241.42.04.42.- Entre Regne i “Exactitud”. 7.34: - 90 EXC – 90 PRB. (42.27) Regne exacte: definit en l’espai-temps, realment existent, localitzable. 241.42.04.43.- Entre Regne i “Caos”. 7.17: - 90 CAS – 90 PRB. (42.17) Regne caòtic: real però no ordenable. 241.42.04.44.- Entre Regne i “Cosmovisió”. 7.17: - 90 COV – 90 PRB. (42.19) Regne cosmovisiu: Utopia tova, viable.. 241.42.04.45.- Entre Regne i “Experiència”. 7.08: - 90 EXP – 90 PRB. (42.10) Regne experiencial: que s’està vivint ara. 241.42.04.46.- Entre Regne i “Síntesi”. 7.08: - 90 SIN – 90 PRB.

12

(42.12) Regne sintètic: real en l’essencial, en el cor, en l’esperit, en les arrels naturals, en la saviesa. 241.42.04.50.- Blaves: 241.42.04.51.- Entre Regne i “Tiàmat”. 13.33: - 107 TIA – 73 PRB. (42.73) Regne tiamàtic: fundat en la confiança mental en l’univers. “Em sembla que tot és Regne”. Optimisme còsmic. 241.42.04.52.- Entre Regne i “Economia”. 13.33: - 73 ECN – 107 PRB. (42.71) Regne econòmic: resol les necessitats de béns i serveis del grup o “nínxol”.. 241.42.04.53.- Entre Regne i “Passió”. 13.32: - 107 PAS – 73 PRB. (42.69) Regne passional: espontàniament dinàmic i plaent. 241.42.04.54.- Entre Regne i “Arquetip”. 13.32: - 73 ARQ – 107 PRB. (42.75) Regne arquetípic: predestinat i dissenyat ab initio. 241.42.04.55.- Entre Regne i “Bellesa”. 13.31: - 107 BEL – 73 PRB. (42.78) Regne bell: encisador, encantador, atractiu, que suscita enveja i dóna felicitat, ben dirigit per veres autoritats legislatives. 241.42.04.56.- Entre Regne i “Àpeiron”. 13.31: - 73 APE – 107 PRB. (42.68) Regne apeirònic: anarquisme incontrolable, controlador de tot el funcionament. 241.42.04.57.- Entre Regne i “Arkhé”. 13.34: - 107 ARK – 73 PRB. (42.76) Regne arcà: L’edat “d’or” natural del paleolític abans de l’explosió demogràfica. 241.42.04.58.- Entre Regne i “Comunitat”. 13.34: - 73 COM – 107 PRB. (42.70) Regne comunitari: Mutualitat, cooperació, guerra de regals, cum munere . 241.42.04.59.- Entre Regne i “Acció”. 13.35: - 107 ACC – 73 PRB. (42.72) Regne actiu: dinàmic, eixerit, divertit . “El nen es diverteix sol”. 241.42.04.5A.- Entre Regne i “Divinitat”. 13.35: - 73 DIV – 107 PRB. (42.74) Regne diví: Do diví, transcendent. “El regne de Déu” (ev.). 241.42.04.5B.- Entre Regne i “Determinació”. 13.36: - 107 DET – 73 PRB. (42.79) Regne determinat: raonable, ben dirigit per veres autoritats governatives. 241.42.04.5C.- Entre Regne i “Akaixa”. 13.36: - 73 AKA – 107 PRB. (42.65) Regne akàixic: fundat en la confiança en l’univers real. “Tot és Regne”. 241.42.04.60.- Roges: 241.42.04.61.- Entre Regne i “ Letargia”. 11.30: - 90 LET – 90 PRB.

13

(42.57) Regne letàrgic: roman a l’espera del seu moment. “El vostre moment sempre és a punt; el meu encara no ha arribat” (ev.). 241.42.04.62.- Entre Regne i “Funció”. 11.30: - 90 FUN – 90 PRB. (42.63) Regne funcional: Aspecte mecànic del Regne que va bé. 241.42.04.63.- Entre Regne i “Embriaguesa”. 11.31: - 90 EBR – 90 PRB. (42.49) Regne embriagant: que dóna èxtasi de plaer. 241.42.04.64.- Entre Regne i “Convenció”. 11.31: - 90 CNV – 90 PRB. (42.55) Regne convencional: pactat: Federació. 241.42.04.65.- Entre Regne i “Psíquica”. 11.24: - 90 PSI – 90 PRB. (42.36) Regne psíquic: Afectivitat, emotivitat, sensibilitat, imaginació satisfetes. 241.42.04.66.- Entre Regne i “ Ideica”. 11.24: - 90 IDE – 90 PRB. (42.38) Regne idèic: dotat d’idees, categories, teories, lleis, veres autoritats jurídiques, que el guien (Semiescepticisme: Carnèades, Ciceró). 241.42.04.67.- Entre Regne i “Agudesa”. 11.32: - 90 AGU – 90 PRB. (42.62) Regne agut: “Com un lladre, arriba de nit quan no se l’espera” (ev.). 241.42.04.68.- Entre Regne i “Orgó”. 11.32: - 90 ORG – 90 PRB. (42.60) Regne orgónic: “Pateix violència perquè vol entrar en aquest món”, “estic darrere de la porta i truco”, “he vingut a portar foc a la terra i què més desitjo que cremi” (ev.). 241.42.04.69.- Entre Regne i “Astúcia”. 11.29: - 90 AST – 90 PRB. (42.54) Regne astut: Disciplina de l’arcà. Discreció. [Ovella vestida amb pell de llop]. 241.42.04.6A.- Entre Regne i “Prodigi”. 11.29: - 90 PRD – 90 PRB. (42.52) Regne prodigiós: “Poble unit mai no serà oprimit”. “Coses més grosses veureu”. 241.42.04.6B.- Entre Regne i “Mítica”. 11.18: - 90 MIT – 90 PRB. (42.37) Regne mític: dotat d’exemples, d’herois, de sants, de mites, de veres autoritats espirituals, que el guien. 241.42.04.6C.- Entre Regne i “Tècnica”. 11.18: - 90 TEC – 90 PRB. (42.35) Regne tècnic: dotat, hàbil i eficaç en la producció de béns i serveis.

14

242.42.05.- Antiterme: 30º: ECU, ECL. 35º: CMN, COS, AMO. 48º: OGN, GEN, OBL, DSG, ETI, MIS. 55º: PRA, NOU, MON. 66º: STM, SGE, MTP, MTF, INT, AFI. 71º: HAR, POL, MGM. 73º: APE, ARQ, ECN, COM, DIV, AKA. 90º: SUB, OBJ, SIN, EXP, COV, CAS, CFN, EXC, MIT, TEC, PSI, IDE, AST, PRD, LET, FUN, EBR, CNV, AGU, ORG. 107º: BEL, PAS, TIA, ARK, ACC, DET. 109º: PCS, SLM, TRB. 114º: SGT, CIE, BOS, STT, FEL, ART. 125º: TEO, FEN, PLA. 132º: LOG, RAR, ONA, FOL, EST, TRS. 145º: ANA, CAV, ATZ. 150º: IDT, GLO. 180º: PRB. 242.42.06.- Núvol d’afins: Paradís terrenal. Cel a la terra. L’èxit. Edèn. Casa d’exiliats, paroikía. Niu. Cau. Llar. Fogar. Pàtria. Terra promesa. “Territori alliberat”. Nínxol ecològic. Utopia realitzada. Comunitat d’amor. “Regne de Déu”. “Regne dels cels”. 242.42.06.- Salt als veïns propers: (35º CMN/2.01/PRA 55º) (35º COS/2.12/NOU 55º) (35º AMO/2.22/MON 55º) (30º ECL/3.09/ECU 30º) (48º OGN/6.12/STM 66º) (48º GEN/6.16/SGE 66º) (48º OBL/6.26/MTP 66º) (48º DSG/6.30/MTF 66º) (48º ETI/ 6.44/INT 66º) (48º MIS/6.47/AFI 66º) 242.42.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: (90º EXP/7.08/SIN 90º) (90º COV/7.17/CAS 90º) (90º CFN/7.34/EXC 90º) (90º TEC/11.18/MIT 90º) (90º PSI/11.24/IDE 90º) (90º PRD/11.29/AST 90º)

15

(90º FUN/11.30/LET 90º) (90º CNV/11.31/EBR 90º) (90º ORG/11.32/AGU 90º) (73º APE/13.31 BEL 107º) (73º ARQ/13.32/PAS 107º) (73º ECN/13.33/TIA 107º) (73º COM/13.34/ARK 107º) (73º DIV/13.35/ACC 107º) (73º AKA /13.36/DET 107º) 242.42.07.- Sociolingüística: 1.- Cadascun dels res grans grups en què hom considera dividits els ens naturals (regne animal, regne vegetal i regne mineral) per tal de facilitar-ne l’estudi. 2.- Divisió biogeogràfica principal que correspon a una gran superfície terrestre, ben caracteritzada i diferenciada en la flora i en la fauna. 3.- Màximes categories taxonòmiques dels éssers vius. 4.- Estat o territori sota la sobirania d’un cap a títol de rei o reina. 5.- En la visió mítica de l’univers, poder d’una divinitat i lloc on s’estén. 6.- “Regne de Déu o del cel”: Expressió dels evangelis que constitueix el primer nucli de la predicació de Jesús.

16

242.42.08.- Figures: 242.42.08.01.- Símbol de RGN:

242.42.08.02.- Aurèola de RGN:

17

242.42.09.- Texts afins: 242.42.09.01.- Vida de la primera comunitat Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació. La primera comunitat: tot al servei de tots. La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa sinó que tot estava al servei de tots. Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells. Ningú d’entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú. Lluc. FETS DELS APÒSTOLS.(La paraula es difon a Jerusalem. Naixement de l’Església. 2,42 i 4,32.). Nou Testament. Associació Bíblica de Catalunya. Editorial Claret. Barcelona, 2005.

18

242.42.09.02.- REGNE -Amor mundà- És la perfecta –encara avui secreta- utopia d’un món potser real, és la felicitat justa i concreta que porta pau i fe espiritual. És Cel que pot baixar sobre la terra, perquè la terra es torni un paradís; és una il· lusió que se’ns aferra, per si el quadrat del seny s’arrodonís. Llar de l’Edèn, un lliure territori per als de casa i els exiliats; comunitat d’Amor sense desori, terra promesa sense potestats. El REGNE: Amor plural i progressiu, que aquest poeta humil en vers escriu. Juliol del 2006 Josep Colet

19

242.42.10.- Obra plàstica afí:

Edward Hicks REGNE DE LA PAU 1834 Oli sobre tela, 30 x 35 cm.

20

242.42.11.- Dades tècniques: c = -0.09188814923696535240 p = -0.09188814923696535240 t = 0.00000000000000000000 v = 0.09188814923696535240 242.42.12.- Test / Qüestionari: 242.42.12.01. PRA – NOU – MON

242.42.12.02. AMO – MON

COS – NOU

CMN – PRA

21

242.42.12.03. RGN

Lluís Maria Xirinacs Damians. REGNE. GLOBÀLIUM. MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC - Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. - A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed.,

1985, Klincksieck, París. P. Chantraine, Dictionnaire étymologique de la Langue grecque, 2. vols. 1983 - 84, Klincksieck, París