ÍNDEX

1. Editorial.......................................................................................................................................2

2. The Problems Of Plastics Bags In The Sea.................................................................................3

3. El Sàhara Occidental: Un Conflicte Continuar............................................................................4

4. Policia Mèdica, Mans Amunt Contra El Mal Ús!........................................................................8

5. Crònica Esportiva.......................................................................................................................12

6. MSF-E I La Seva Ajuda.............................................................................................................14

7. Pasatiempos................................................................................................................................16

1

L'EDITORIAL

UN BON ÚS DELS MEDICAMENTS ÉS ESSENCIAL

Els medicaments ens poden ajudar a sentir-nos

millor quan estem refredats i certament, al estar

recuperats hem de saber fer-ne un bon ús i

llençar-los al contenidor corresponent. El punt

SIGRE és una iniciativa ecològica que vol evitar

que les restes de medicaments acabin als rius,

especialment contaminant-los i ferint la seva

flora i fauna. Aquesta iniciativa consisteix en uns

contenidors de color verd repartits per les

farmàcies on s'hi poden disposar medicaments

caducats o malmesos. Molta gent en té

constància, però de tota manera no en fan cas o

no els ve de gust; excuses intolerables davant

d'aquesta situació.

Contenidor punt SIGRE

En conseqüència, un 20% dels ciutadans

europeus encara llencen els medicaments pel

vàter i, a més a més, també directament als mars

o rius.

Riu amb medicaments (exageració)

Així doncs, amb aquesta acció contribuïm a que

alguns peixos desenvolupin hermafroditisme i

també a afectar als humans, sobretot, a sectors de

població vulnerables, com per exemple les

embarassades.

En definitiva, s'hauria de fer córrer la veu per a

conscienciar a les persones del greu efecte que

poden arribar a tenir els medicaments i propagar

l'utilització dels punts SIGRE.

2

THE PROBLEMS OF PLASTIC BAGS IN THE SEA

Did you know that 245 million tonnes of plastic

were made in 2008 in Europe? Plastic is cheap

and incredibly versatile with properties that make

it ideal for many applications. However, these

qualities have also become an environmental

issue. Around 50% of the plastic bags produced

is only used once.

Over 1 trillion plastic bags are used every year in

the world, 1 million plastic bags are used every

minute and a single plastic bag can take up to

1,000 years to degrade.

All of this is causing some big problems like the

formation of The Great Pacific Garbage Patch.

The size of the patch is about 1,400,000 km². It's

as big as the Texas state in The USA. Despite its

size the patch is not visible from satellite

photography.

Geographic situation of the patch

Some of these plastics might end up in the

stomachs of marine birds and animals, including

sea turtles. Research has shown that this plastic

waste affect at least 267 species worldwide.

A piece of the plastic patch

In our opinion this is a huge and disastrous

problem to the planet and its environment. The

number of plastic bags is incredibly high and the

population know that we can use cloth bags but

they prefer to spend some money on plastic bags.

This souldn't be like this. Shops and department

stores should increase the price of plastic bags

and local stores should give cloth bags to regular

clients.

Most people aren't aware of how plastic bags can

affect both us and the sea wildlife. Until people

realise how bad it is, they won't do anything

about it.

3

EL SÀHARA OCCIDENTAL, UN CONFLICTE CONTINUAT

El Sàhara Occidental, un dels deserts més

desitjats per les riqueses naturals que posseeix,

no acaba de veure materialitzat l'anhelat

referèndum d'autodeterminació, recolzat per

l'ONU, pas previ a la seva independència.

Situació geogràfica del Sàhara Occidental

Dades generals del Sàhara Occidental:

-Població: 507.160 (2011) Composta per

berbers, berbers arabitzats, minories ascendents

d'espanyols i africanes.

-Activitats econòmiques: Pastors nòmades,

pesca i mineria de fosfats.

L'agricultura amb prou feines existeix. Es limita

a sembra en terrens argilosos de subsòl humit,

especialment, ordi. Altres recursos: l'artesania,

ramaderia (cabres, ovelles i dromedaris), sal,

ferro, hidrocarburs i turisme.

-Medi físic: Està ben situat estratègicament al

nord-oest d'Àfrica, en el desert del Sàhara Occi.

Té fronteres pel nord amb el Marroc, per l'oest

amb l'oceà Atlàntic (ocupa 1.400 km), per l'est

amb Algèria i Mauritània pel sud i el sud-est.

Superfície: 266.000 km².

El clima és sec subtropical. Diferències entre les

temperatures de l'hivern (freds) i estiu (calorosos

60º), també tenen diferències entre les

temperatures diürnes i nocturnes. Els riscos

naturals són el Xaloc o vent càlid procedent del

Sàhara durant l'hivern i la primavera. Les boires

són habituals, reduint la visibilitat. Les pluges

són rares tant a la costa com a l'interior, d'aquí un

medi físic tant poc afavoridor per l'agricultura i

la vegetació.

Fets importants de la història (S.XX i XXI):

1900- Tractat de París entre Espanya i França. Es

redueix a la meitat l'extensió espanyola.

1934- Acord amb les tribus i reconeixement del

“Sàhara Espanyol”.

1957/58- El Sàhara passa a ser província del

Protectorat Espanyol provocant atacs del Front

d'alliberament. S'inicia la silenciada guerra d'Ifni

entre Espanya i Marroc. Acords d'Angra cedeix a

Marroc el territori de Cab Juby, actual Tarfaya. Fi

de la guerra.

1969- Cessió de la ciutat d' Ifni al Marroc.

1973- Neix el Front Polisario. El Banc Mundial

qualifica el territori com el més ric en fosfats i

pesca.

1975- Comença “la Marxa Verda”, 350000

marroquins creuen la frontera per recuperar

territori. Firma del Tractat de Madrid; Espanya

4

entrega el Sàhara Occ. a Marroc i Mauritània.

1976- Espanya retira les tropes. Proclamació de

la República Àrab Saharaui (RASD). El front

Polisario declara la guerra al Marroc i

Mauritània. Marroc i Mauritània es reparteixen el

territori. El Front Polisario acaba expulsant a

Mauritània.

1984- Marroc aixeca murs en els seus territoris

conquerits.

1988/91- L'ONU aprova el Pla de Pau i crea la

MINURSO.

1992/97- Marroc i el Front Polisario no arriben a

un acord en el cens de votants. No es celebra el

referèndum.

2000- El consell de seguretat de l'ONU suspèn el

referèndum.

2006- Marroc dóna suport a un consell consultiu

(Corcas) que inclou membres de totes les tribus

per desenvolupar un estatut d'autonomia.

2009/14- Vaga de fam de l'activista sahrauí

Aminetu Haidar. El conflicte continua.

Claus per entendre el conflicte:

El conflicte del Sàhara Occidental es remunta al

75, quan Espanya, que havia colonitzat aquest

territori des del 1884, va cedir-lo al Marroc i a

Mauritània, que se'l van repartir.

Es va proclamar la República Àrab Sahariana

Democràtica per combatre, amb el suport

d'Algèria, l'ocupació del territori. El 1979

Mauritània va renunciar a la seva part. La guerra

entre el Front Polisario (grup polític militar,

dirigit per Basiri, assassinat per l'exèrcit espanyol

durant la dictadura) i el Marroc va durar més de

15 anys. L'ONU va establir una missió per fer un

referèndum al 1992. El referèndum encara no

s'ha fet, Marroc s'escuda en el cens electoral

(molts marroquins s'han instal·lat al Sàhara

occidental). El Sàhara occidental és un territori

ric en recursos naturals de fosfats, bancs de

pesca, gas i petroli. De fet, el règim marroquí ha

aixecat murs amb l'objectiu de protegir les zones

més riques, mentre que la part sud és sota el

control del Polisario.

El Polisario va alliberar 500 soldats marroquins

en gests de bona voluntat, i Marroc va censurar

aquest fet.

Estats Units, França, Regne Unit i Espanya

defensen el Pla Baker.

Argèlia i part dels estats africans junt a Noruega,

Xina, Rússia, Colòmbia i Mèxic es situen al

costat del Front Polisario en la demanda de

referèndum.

5

Quines solucions hi ha al conflicte?

Als sahrauís i marroquins el uneix la llengua, el

àrab (també el hassanía), la mateixa religió,

l'islam, però alguns aspectes culturals els

diferencien com: els saharauis són nòmades, més

independents, hi ha un gran respecte vers la

dona, rebutgen la violència, i a diferencia dels

marroquins no tenen afany de crear un gran

territori.

La que és per ara la solució al conflicte és

coneguda com a Pla Baker II, que recull quatre

possibles solucions:

1-Referèndum d'autodeterminació, després de

cinc anys d'autonomia marroquí.

2-Autonomia sota la sobirania del Marroc.

3-Divisió del territori en dues parts: de nord a

sud.

4-Retirada o pròrroga de la MINURSO.

Entrevista a un ciutadà magribí:

Mohamed Aziz Acha, marroquí que viu a

Badalona, treballa a la construcció i ja fa vuit

anys que va haver d'emigrar.

Quants anys té?

-Quaranta-tres.

De quina regió del Marroc prové?

-De les muntanyes del nord del Marroc.

Què n'opina del conflicte que manté el Regne

del Marroc i el Sàhara Occidental?

-És un conflicte que ve de lluny, jo no em sento

molt identificat amb tot això. La meva família és

humil i molt treballadora i no tenim res a veure

amb les zones frontereres. No s'ha fet res per

solucionar el problema, hi ha interessos dels més

poderosos.

Nosaltres, els del Marroc, també ho passem molt

malament i hem hagut de sortir de casa. Els

dirigents tan sols miren per a ells i no els importa

si passem gana ni uns ni altres.

Creu que hi haurà una solució aviat?

-No crec, Europa té més problemes com per

ocupar-se d'Àfrica. Si no haguessin interessos

estratègics seria més senzill.

Quines mesures aplicaria vostè per arreglar el

conflicte?

Que voleu que us digui, crec que això està tant

enquistat que no podrà solucionar-se!

-------------------------------------------

El Sàhara occidental va patir una descolonització

il·legal. El poble Saharaui tenia una identitat

independent abans de la colonització espanyola i

hauria de decidir si vol unir-se al Regne del

Marroc.

Els organismes internacionals no acceleren una

solució. Els saharauis són un poble més

vulnerable. El conflicte no es soluciona perquè,

com sempre hi ha interessos econòmics, perquè

les zones costeres tenen molta pesca i les mines

de fosfats són molt riques. Per això, Marroc no

vol deixar-los. Les guerres no solucionen res, les

eines han de ser no violentes, però la solució és

difícil, doncs les dues parts haurien de renunciar

a coses que desitgen.

6

POLICIA MÈDICA, MANS AMUNT CONTRA EL MAL ÚS!

Molts joves no prenen consciència sobre aquest

tema, no saben que la seva salut s'ha de cuidar i

mantenir com una planta, senyal de vida!

Els medicaments no són caramels ni tampoc

petons de la mare. Necessitem que algú ens faci

entendre la importància del seu bon ús, les

conseqüències d'aquests i els seus efectes. Molt

sovint hi ha una falta d'informació al respecte.

A continuació us introduirem en el món dels

fàrmacs, un univers extens i amb cares perilloses,

però que amb la informació adequada pot fer-se

un ús racional.

Primerament, ús farem una breu però clara

explicació dels tipus de mals més comuns que un

jove pot patir:

Les ferides:

Cal rentar-se bé la ferida perquè no s'infecti,

eixugar-la i posar-hi antisèptic amb iode, cal

aixecar-la perquè així reduirem l'hemorràgia.

Si la ferida supura: hem de cobrir-la durant uns

dies; si la ferida és a una extremitat.

Hem d'evitar utilitzar cotó fluix perquè deixa

fibres; i evitar utilitzar alcohol perquè deshidrata.

S'ha d'anar al metge en els casos següents: si

l'hemorràgia no s'atura; si la ferida és a l'ull; si és

molt profunda; si hi ha algun objecte estrany que

no podem veure; o si al cap d'uns dies s'inflama,

ens fa mal i s'envermelleix.

Les infeccions d'orina:

S'ha de fer un tractament amb un antibiòtic que

et receptarà el metge i seguir aquest tractament

fins que els símptomes hagin millorat.

És molt recomanable beure molta aigua per netejar

bé el tracte urinari; s'ha d'evitar el tabac, l'alcohol,

el cafè i les espècies.

Cal anar al metge: quan l'orina sigui tèrbola o

espessa, i quan tinguis dolor al costat o a

l'esquena.

Les diarrees:

Cal seguir una dieta d'aigua, arròs, aliments tous,

iogurt...

Cal evitar: la fibra vegetal, la llet, els fregits, els

embotits, el cafè i els sucs dolços.

S'ha de beure molt de líquid per evitar

deshidratar-se.

Cal anar al metge: quan tinguem febre alta,

vòmits forts, descomposicions acompanyades de

sang o mocs, perdem pes o tinguem etapes de

diarrea freqüents.

Els mals de la regla:

Per evitar aquests dolors és recomanable seguir una

dieta equilibrada i fer exercici.

Per disminuir el dolor es recomana: jeure i posar

escalfor a la zona de l'abdomen; fer-se massatges

circulars; prendre un bany, líquids calents.

Quan el dolor és molt intens es pot fer un

tractament amb antiinflamatoris o analgèsics.

Cal anar al metge: quan tenim un dolor continuat

durant la menstruació o entre menstruacions; quan

tinguem vòmits, nàusees, febre, o fluixos anormals.

Les cremades:

Cal aplicar aigua freda i una crema hidratant amb

àloe o rosa mosqueta cada 2-3 hores durant 3 o 4

dies. Prendre un analgèsic si el dolor és

important i mai rebentarem les butllofes si la

8

lesió és menor d'un centímetre.

Cal anar al metge: si la lesió és extensa o està en

llocs sensibles; si és una cremada d'alt voltatge i

si el cremat és un infant.

Contusions:

S'ha d'aplicar fred (s'ha de posar un tros de tela

entre el gel i la pell per no lesionar-la). Hem de

reposar la zona lesionada, prendre un analgèsic o

antiinflamatori, i aplicar una crema per ajudar a

reabsorbir l'hematoma.

Cal anar al metge: quan és un dolor intens o

tenim una impossibilitat per moure la part del cos

que hagi estat danyada.

La tos:

És recomanable beure molt de líquid, prendre

comprimits per la tos, prendre un medicament

antitussigen, i cal preguntar a la farmàcia quin és

el preparat més adequat segons la tos sigui seca o

tova. Cal anar al metge: si tens dificultat per

respirar, si tens febre alta, esputs colorejats o si

dura més de 7 dies.

A casa, tan si estem sols com si estem

acompanyats podem trobar-nos en situacions

inesperades que ens obliguin a recórrer als

medicaments. Per això, és essencial tenir a la

nostra farmaciola els medicaments adients per a

cada cas.

No estaria de més tenir algun antiinflamatori o

analgèsic per a mal de cap o afeccions que no

siguin greus. També seria oportú tenir alguna

pomada dermatològica per alguna cremada lleu o

cops. Els medicaments que actuen sobre els

òrgans dels sentits són d'ús freqüent, ja que quan

tenim el nas congestionat, l'aigua de mar ens

ajuda i és molt eficaç. Per contra, no hem de tenir

grans quantitats de medicaments, doncs

caduquen, i tampoc hem de tenir antibiòtics, ja

que ha de ser un metge el que en aquest cas ens

ho ha de receptar. Ens hauríem d'acostumar a fer

revisions periòdiques a la nostra farmaciola i

llençar els medicaments caducats i, sobretot

procurar que els nens no hi tinguin accés. També

és molt important entendre el prospecte i la caixa

d'un medicament per fer-ne un ús adequat. En

primer lloc, cal saber que els medicaments són

substàncies preparades per guarir tot un gran

ventall de malalties. Cada preparat actua en una

zona del nostre cos, per tant es classifiquen

segons si són específics per actuar sobre el

sistema respiratori, digestiu, cardiovascular...

Si trobem en la necessitat de prendre un fàrmac

9

és imprescindible que abans fem una ullada

detallada al prospecte que trobarem dins de

l'envàs. Tots els envasos ens informen de la

composició del preparat, es a dir, quines

substàncies el componen i la quantitat exacta que

duu. Quina presentació o forma conté: càpsules,

comprimits, xarop, sobres, etc. El principi actiu

o les substàncies amb activitat terapèutica que

actuaran en el nostre organisme. Els excipients

que en realitat no actuen però que donen cos i

forma als comprimits. Les indicacions que són

una breu explicació descrivint les situacions per

a les quals està indicat. La posologia ens indica

la dosis que cal administrar d'acord a l'edat i pes,

i amb quina freqüència.

Exemple de posologia

Seguidament, ens indica la forma de

conservació, si cal guardar a la nevera. En

l'apartat contraindicacions ens adverteix del risc

que certes persones podrien patir se'n al·lèrgics o

en quines determinades malalties cròniques són

perjudicials perquè interactuen negativament. En

les precaucions enumeren les circumstàncies

especials en què cal extremar les precaucions

com embaràs, lactàncies, conducció, ús de

maquinaria, etc. Els efectes secundaris:

reaccions no desitjades que el fàrmac pot produir

en el nostre organisme. Finalment, trobem quines

interaccions es podrien produir al administrar el

medicament amb d'altres que poguessin

augmentar o disminuir els seus efectes. D'altra

banda, les caixes dels medicaments contenen un

seguit d'informacions amb les quals hem de

familiaritzar-nos. En el dibuix del final de

l'article s'explica, amb molta claredat, com llegir

la caixa d'un medicament.

Els medicaments són molt necessaris i ens

ajuden a guarir, però pel medi ambient no ho són

tant. Els medicaments contaminen molt i hem de

tenir molta cura. Normalment, els medicaments

van a parar a les aigües freàtiques,

contaminant-les. Això passa perquè les

depuradores no estan programades per impedir

que els residus dels

10

medicaments es filtrin, ja que fa poc que s'ha

donat aquest problema. Part dels residus dels

medicaments són expulsats per la nostra orina i

també van a parar a les aigües de rius, mars, etc.

Una mesura molt adequada consisteix en dur-los

als contenidors que la majoria de farmàcies tenen

i on recullen els medicaments que ja no

utilitzarem o que se'ns han caducat. Aquests

contenidors s'anomenen punts SIGRE.

Contenidor punt SIGRE

Parts d'una caixa de medicament

11

CRÒNICA ESPORTIVA

Victòria ajustada de l'AE Badalonès

davant d'un lluitador Basquet Neus B

En la quarta jornada de la competició: 202-CT

CADET MASCULÍ FASE PREVIA NIVELL

BCT CADET celebrada, al migdia, del passat 16

de novembre al pavelló “La Colina” a Badalona,

l'equip visitant AE Badalonès va derrotar per la

mínima al Basquet Neus B (55-56).

55 BASQUET NEUS B/ Lluís Cano 4,

Toni Valverde 5, Jordi Rodríguez 6, Pablo

Burgeño 7, Maurici Ruiz 8, Imanol Carrillo 9,

Miquel Laguna 10, Sergio Aguilar 15, Ivan

Martínez 19 i Alex Olivello 18.

Entrenadors: Rubén Gutiérrez

Borja Rodríguez

Equipament: samarreta blava, pantaló blau

56 AE BADALONÈS/ Victor Fayas 4,

Guillem Pacheco 7, Sergi Cuadras 8, Arnau

Fernandez 9, Eduard Estopañan 10, Albert

Romero 12, Oriol Barajas 14, Rubén Curiel 15,

Arnau Loro 23 i Jordi Crespi 24.

Entrenador: Jonathan Ortega

Equipament: vermella, pantaló vermell

Arbitre del partit: Adrian Padras Bertoli

Dia fred i plujós al pavelló La Colina al barri de

Montigalà. Ja a l'inici del partit, l'Albert Romero

(12) de l'AE Badalonès va desaprofitar

l'oportunitat de fer pujar el marcador dos punts

als seus dos tirs lliures, després de ser objecte de

falta. L'entrenador Jonathan Ortega, va demanar

temps mort quan només havien passat dos minuts

de l'inici del joc. El primer triple del matx va

anar a càrrec de l'equip local abans d'acabar el

segon quart (23-24).

Cal destacar durant el segon temps les continues

pèrdues de pilota i el joc imprecís de tots dos

equips. Als tres minuts es va produir una pèrdua

de pilota que Lluís Cano (4) de l'equip local va

saber interceptar arribant a cistella. Al minut 3:30

va tenir lloc el canvi de l'Oriol Barajas (14) per

molèsties en una cama.

Del tercer quart cal destacar la bona feina

defensiva de l'equip visitant. En el minut 5:00,

aquest guanyava de 3 punts de diferència, gràcies

a Victor Fayas (4). El principal anotador de

l'equip vermell, l'Eduard Estopañan (10), va

marcar set punts.

Els últims minuts del partit van ser d'infart, per

l'ajustat del marcador, ja que l'equip de l'AE

Badalonès va aconseguir la victòria in extremis, a

tan sols un punt del seu rival (55-56).

Marcador final

12

-“El partit ha estat bé, molt renyit fins al final.

Al començament he fallat els meus tirs lliures i

l'entrenador ens ha avisat del perill que corríem.

Per sort hem remuntat a la segona part del partit

i encara que ha estat molt igualat la fortuna ha

estat de la nostra part”- Aquestes van ser les

primeres declaracions del nostre jugador l'Albert

Romero, tot just acabar la competició.

Albert Romero fent un llançament

Estadística del partit

EQUIP LOCAL VISITANTS

Triples 4 0

Tirs lliures 6 18

Expulsions 0 0

Temps mort 2 3

Possessió 55% 45%

Resultat 55 56

Anècdota del partit: destacar una petita

pica-baralla entre un jugador blau que va

encastar a un jugador vermell contra la paret del

pavelló rebent una amonestació de l'arbitre, la

qual cosa no fou del grat del jugador que va

llençar la pilota a l'aire amb un manifest gest de

ràbia.

Classificació a la jornada 4

Equip J G P NP TF TC Punts

1 GRAMENET B.C.A 4 4 0 0 302 177 8

2 AE BADALONÈS 4 3 1 0 254 246 7

3 C B CABRERA B 3 2 1 0 168 134 5

4 C B TORDERA A 4 1 3 0 238 301 5

5 BASQUET NEUS B 3 1 2 0 164 173 4

6 BOET-MATARO 1 3 1 2 0 129 192 4

7 BASQUET ALELLA A 3 0 3 0 155 187 3J=Jugats G=Guanyats P=Perduts NP=No presentats

TF=Punts a favor TC=Punts en contra

Logos:

Basquet Neus B

AE Badalonès

13

MSF-E I LA SEVA AJUDA

Metges Sense Fronteres (MSF) és una

organització no governamental dedicada a l'ajuda

humànitaria amb la idea que tothom té dret a

rebre assistència mèdica, independentment de la

seva nacionalitats.

Les donacions privades són el recurs més

important amb què compten les ONG per a dur a

terme els seus projectes. El nombre de donants

del 1998 al 2008 ha augmentat com mostra

aquest gràfic temporal:

En concret a l'any 2008, la major part de donants

tenien entre 40 i 60 anys, respectivament:

Les despeses en projectes per continents,

demostra una clara majoria en el continent africà,

seguit per Àsia i Amèrica:

Per projecte també hi correspont un cost:

Ara si ens centrem en Etiòpia i Marroc i

calculem la despesa per individu trobem:

Etiòpia:

Població diana: 1159383

Despeses per país: 4426616€

Despeses per individu: 38,16€

Marroc:

Població diana: 8036

Despeses per país: 631566€

Despeses per individu: 76,03€

A Etiòpia hi ha més despeses per individu perquè

hi ha més població diana. En canvi, al Marroc hi

ha menys despeses per individu perquè hi ha

menys població diana.

14

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 20080

50000

100000

150000

200000

250000

Àfrica

Amèrica

Europa

Àsia

Altres

Armats

Malalties

Violència social

Desastres naturals

020000000

40000000

Euros

Si fem un repartiment just observem:

Despeses totals: 5058182€

Etiòpia: li pertoquen més diners al tenir més

població - 3529091€

Marroc: li pertoquen meys diners al tenir més

població – 1529091€

Corresponent amb aquestes dades podem

cetreure un diagrama de barres:

Logotip de la ONG

Una de les iniciatives de la ONG

15

Marroc Etiòpia0

1000000

2000000

3000000

4000000

5000000

Corresponent

Just

PASATIEMPOS

Sopa de Letras: Personajes literarios de El niño del pijama de rayasy El Guardián entre el Centeno

16

Las 10 diferencias

17

Solucionario

18