8/4/2019 2007_1005-L'Enterrament de La Sardina

1/2

2007_1005- L'enterrament de la sardina

(http://fantassin.blogspot.com/2007/10/lenterrament-

de-la-sardina.html)

L'enterrament de la sardina

De vius pensvem que no perdrem el temps pensant en segons qu, i senseadonar-nos ens trobvem determinats com titelles. De sobte tothoms'emparellava i comenvem a anar a casaments i a celebrar els nounats. Vintanys desprs tocava anar als enterraments dels pares i dels pares dels amics. Ipassat un altre quart de segle comenaven els funerals dels amics, tot esperant el

propi. Es llavors quan apareixia aquell pensament dolors: tamb davant de lesmeues despulles es pronunciaran les bajanades que he escoltat en tants altresenterraments? L'atrezzo i els mots, i les altres martingales que han acompanyatel comiat de molts d'aquests finats, est a les antpodes de tot all que creien, detot all que eren!

Vaig pensar que si jo ho volia evitar m'hauria d'espavilar! Per una banda, sevident que un cop morts res no importa, per tamb s cert que pensar com

ser all que afectar el record que tindran els que ara sn famlia i amics fa quela vida sigui ms agradable. I ms en el meu cas, que sempre havia valorat moltel riure, les conviccions i marcar la diferncia. Aix doncs, vaig voler deixarorganitzat, de forma clara i precisa, com hauria de ser el meu funeral. Elsdiscursos glosant records personals acostumen a exagerar per sempre van b.Malauradament no sempre poden evitar que qualsevol desaprensiu ens facipassar per polticament correctes aprofitant el dolor i la gurdia baixa dels qui enshan perdut. Per tant, s'imposava concretar quins trets m'identificaven en vida apart de la famlia i els amics.

En primer lloc havia de ser coherent amb mi mateix. Qu m'havia caracteritzat en

8/4/2019 2007_1005-L'Enterrament de La Sardina

2/2

vida? La militncia poltica en l'esquerra patritica feia obligada la presncia debanderes independentistes i de la bandera roja. Per no sabia si em mereixia quesons La Muixeranga, perqu s un honor dels millors lluitadors, o siga que aixho deixaria a valoraci dels meus successors. En tot cas haurien de sonar, almenys, estrofes dels Segadors i de la Internacional. Tamb, tants anys desindicalisme i de professi, requeririen que els costos del funeral anessin a crrec,

per conveni, d'alguna assegurana de l'empresa i de la seguretat social. Per aixtamb va requerir supeditar-ho al resultat dels posteriors, i darrers, anysd'activisme.

I finalment, donat que he estat naturista gaireb des del primer cop que vaigveure una platja, d'adolescent, la cerimnia morturia no podria ser res ms quenudista. En aquest punt hi havia un conflicte d'interessos: ateisme , tolerncia,humor... Malgrat l'ateisme amb qu m'ha obsequiat la intelligncia sempre hetolerat les persones religioses i supersticioses. Algunes d'elles es creuen amb dretper saltar-se la llei i la decncia per tal de sentir-se complidors dels rituals que elsgarantiran el parads... I jo soc prou tolerant si el riure s'ho val... Que emdisculpin els altres puristes ateus, com jo mateix, per puc afirmar, ara que esticac, de cos present i amb els peus per davant, en la clida companyia dels meusestimats, que m'estic aguantant el riure, fent esforos per no desvirtuar la imatgeque s'espera d'un cadver perqu, recordant all que en Garca Lorca anomenava"mort de perfil", penso que el millor punt final haur estat, precisament, aquestofici en qu ning hi creu, presidit per un capell en pilotes.

Publicat per Fantassin a divendres, octubre 05, 2007