1813

40
L di dl’oma ie da for incà n bel di, ulache i mutons y la mutans se ncunforta a ti fé na pitla scincunda a mami, a ti liejer na poejia, povester a ti njenië ca l gusté, l uem juda pea, a marënda vëniel jit nzaul o povester iel nce vel’ uem che cujina. Nsciuma, n bel di. Coche l toca de vester. Dal’autra pert ne suzédel nia dinrer che n ucajion dl di dl’oma vëniel tumà ite tl dëuc, tl deucejin, tl dalaibon lecà y vidulà. Ma l di dl’oma ie zënzauter zeche deplù: l raport danter mutons y oma, la genesis de y te familia, ie la coa dl raport danter la jënt, ulache uniun y uniuna à na si luegia, fisica, carateriela y soziela. Ve mbince perchël a duc vo na bona marënda, ma nce na pitla reflescion. Dut l bon, mamis de dut l mond! Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB Bolzano - Taxe Percue P - Tassa pagata - Ordinaria Giornale locale Priesc singul: 1,80 Euro PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES 39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83 Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax 0471797384 [email protected], www.lauscdiladins.com Nr. 18/2013 - 10 de mei 2013 IP 14 16 15 18 Al ova 94 agn y ova fat pert de 33 governs talians, set iadesc fòvel sté premier. Giulio Andreotti à abù da nen fé con Südtirol y l Trentin da protagonist, bele dl 1946 (atira do la Vera y con mé 27 agn) aldìvel pro l grup de laour dl premier Alcide Degasperi per laoré fora l Contrat de Paris. Da premier declarova Andreotti l ann 1992 la scluta dl Pachet. L troi dla autonomia nia mé per Südtirol, ma te n contest regional, é l frut dla politica diejenala de Degasperi (enstes trentin) y Andreotti. Durnwalder à onoré Andreotti sciche amich dl’autonomia y dl Südtirol. De Giulio Andreotti s’à ence interessé la magistratura cotanc de iadi. Una na sentenza, chela di 2 de mei 2003 dla Curt de apel de Palermo, é storica: ala à stabilì l “reat de partezipazion a l’assoziazion criminala” (Cosa Nostra) per Andreotti per fac sozedus dant l ann 1980, con l reat endere tomé per prescrizion (scadenza di termens). Te duc i caji giudiziars s’l’à indere Andreotti cavada zenza plaies, al n’é mai gnu condané. Do 70 agn da protagonist dla politica taliana y dla paruda dla Talia tl Mond, premier per set iadi y senatour a vita, resta Giulio Andreotti una dles personalités plu voludes y manco giustifichedes dla Pruma Republica. (ir) Comentar de pruma Di dl'oma 20 online sun portadoura dla onoranza claus gatterer 2012 Giulio Andreotti é mort 2 Meteo Previjions di proscimi dis. de David Lardschneider 24 25 Iadi Tla Croazia La Lia da Munt Ladinia - Val Badia à fat n bel iade sön l’ijola de Losinj tla Croazia. Por i partezipanć él stè na bela esperiënza. San Ćiascian Auto nü I Stüdafüch da San Ćiascian à festejé so patronn San Florian, y à podü te chësta ocajiun benedì n auto nü y multifunzional. Val Badia Strades en malester La strada dla Val Badia é alüsc plëna de büsc y la jënt se lascia sö. Mareo Ega da bëre Le Comun à tut la dezijiun da surantó le sorvisc dl’ega da bëre, mo tan saurì ne n’él nia. Fascia Impianc a bilanz La sozietèdes de impianc portamont Bufaure e SITC à portà dant si bilanzes e prejentà la neves per i meisc che vegn. Schi Club Gherdëina Campion dla Talia Inier juebia iel stat tla sala de chemun de Santa Cristina la senteda generela dl Schi Club Gherdëina. La presidënta Lidia Bernardi à cun legrëza auzà ora l bon lëur fat tl ultimo ann, o miec da for incà, tant che l Schi Club Gherdëina à inò arjont l titul de club campion dla Talia. Lizeum y Profesciunela Mostra di sculeies Cëves ziplei, chedri, pitures, fotos, nstalazions: i sculeies dl Lizeum d’Ert y dla Scola profesciunela mostra si opres tla sënta dla Lia Mostra d’Ert sun Pitla Plaza de Sant Antone a Urtijëi. La gran smueia de Dantercëpies L’ena passeda iel unit ju na gran smueia sun Dantercëpies tl chemun de Sëlva, mueta sot ala pizes da Cier iela ruveda ju nchin sot al Gran Punton traversan via tan che duc i purtoies. Degun dann a persones, ma gran dann ala cuntreda y povester nce al turism La smueia de Dantercëpies da sëurajù. Deplù sun la plates de Gherdëina Rai de Bulsan - En lunesc él gnu mané fora dal president dla Jonta provinziala dl Südtirol Luis Durnwalder do la senteda edemanala ordinara na notizia interessanta sot l titul “N program radio mé per la RAI Todescia y Ladina”, che conta che tosc podaran “mé plu audì sun n canal soul les trasmiscions radio dla RAI todesces y ladines, ajache les trasmiscions talianes gnirà plazedes sun i canai nazionai.” Ence de d’autres novités végnel conté, novités che i poratron Trasmiscions ladines ence la domenia sera da les 19:00 Chest é l soul plus per i ladins tles novités dla convenzion nueva RAI per l radio tl lingaz todesch y ladin. Tratant che l temp de trasmiscions per l radio todesch amunta da 4.716 a 5.300 ores al ann (de 1,6 ores al di) vare per vare con les ajontes nezesciares che nos on coiù adum. “Con l program radio à la Jonta provinziala sen dé pro la pruma pert dla convenzion nueva per la RAI de Bulsan”, ajonta l comunicat stampa dla Provinzia. I todesc giata 1,6 ores de radio laprò al di I reporton inant l comunicat stampa: “I programs radio y televijion dla RAI per la mendranza todescia y ladina tl Südtirol é enchin sen gnus finanziés tres na convenzion speziala anter la RAI y la Presidenza dl Consei di Ministri. Aldò dl’Acordanza de Milan se sourantol la Provinzia de Bulsan chest costiment de feter 20 milions de euro. Tla convenzion nueva per la RAI de Bulsan (2013-2015) él ence vedù dant n aument dl temp de trasmiscion per la pert todescia y ladina.” Chest scriv la Provinzia, va inant a plata 3

Upload: michael-moling

Post on 09-Mar-2016

278 views

Category:

Documents


16 download

DESCRIPTION

edition 1813

TRANSCRIPT

Page 1: 1813

L di dl’oma ie da for incà n bel di, ulache i mutons y la mutans se ncunforta a ti fé na pitla scincunda a mami, a ti liejer na poejia, povester a ti njenië ca l gusté, l uem juda pea, a marënda vëniel jit nzaul o povester iel nce vel’ uem che cujina. Nsciuma, n bel di. Coche l toca de vester. Dal’autra pert ne suzédel nia dinrer che n ucajion dl di dl’oma vëniel tumà ite tl dëuc, tl deucejin, tl dalaibon lecà y vidulà. Ma l di dl’oma ie zënzauter zeche deplù: l raport danter mutons y oma, la genesis de y te familia, ie la coa dl raport danter la jënt, ulache uniun y uniuna à na si luegia, fi sica, carateriela y soziela. Ve mbince perchël a duc vo na bona marënda, ma nce na pitla refl escion. Dut l bon, mamis de dut l mond!

Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB

Bolzano - Taxe Percue P -Tassa pagata - Ordinaria

Giornale localePriesc singul: 1,80 Euro

PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES

39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax [email protected], www.lauscdiladins.com

Nr. 18/2013 - 10 de mei 2013 IP

14

16

15

18

Al ova 94 agn y ova fat pert de 33 governs talians, set iadesc fòvel sté premier. Giulio Andreotti à abù da nen fé con Südtirol y l Trentin da protagonist, bele dl 1946 (atira do la Vera y con mé 27 agn) aldìvel pro l grup de laour dl premier Alcide Degasperi per laoré fora l Contrat de Paris. Da premier declarova Andreotti l ann 1992 la scluta dl Pachet. L troi dla autonomia nia mé per Südtirol, ma te n contest regional, é l frut dla politica diejenala de Degasperi (enstes trentin) y Andreotti. Durnwalder à onoré Andreotti sciche amich dl’autonomia y dl Südtirol.De Giulio Andreotti s’à ence interessé la magistratura cotanc de iadi. Una na sentenza, chela di 2 de mei 2003 dla Curt de apel de Palermo, é storica: ala à stabilì l “reat de partezipazion a l’assoziazion criminala” (Cosa Nostra) per Andreotti per fac sozedus dant l ann 1980, con l reat endere tomé per prescrizion (scadenza di termens). Te duc i caji giudiziars s’l’à indere Andreotti cavada zenza plaies, al n’é mai gnu condané. Do 70 agn da protagonist dla politica taliana y dla paruda dla Talia tl Mond, premier per set iadi y senatour a vita, resta Giulio Andreotti una dles personalités plu voludes y manco giustifi chedes dla Pruma Republica. (ir)

Comentar de pruma

Di dl'oma

20

online sun

portadoura dla onoranza claus gatterer 2012

Giulio Andreotti é mort

2Meteo

Previjions di proscimi dis.

de David Lardschneider

24

25

Iadi

Tla CroaziaLa Lia da Munt Ladinia - Val Badia à fat n bel iade sön l’ijola de Losinj tla Croazia. Por i partezipanć él stè na bela esperiënza.

San Ćiascian

Auto nüI Stüdafüch da San Ćiascian à festejé so patronn San Florian, y à podü te chësta ocajiun benedì n auto nü y multifunzional.

Val Badia

Strades en malesterLa strada dla Val Badia é alüsc plëna de büsc y la jënt se lascia sö.

Mareo

Ega da bëreLe Comun à tut la dezijiun da surantó le sorvisc dl’ega da bëre, mo tan saurì ne n’él nia.

Fascia

Impianc a bilanzLa sozietèdes de impianc portamont Bufaure e SITC à portà dant si bilanzes e prejentà la neves per i meisc che vegn.

Schi Club Gherdëina

Campion dla TaliaInier juebia iel stat tla sala de chemun de Santa Cristina la senteda generela dl Schi Club Gherdëina. La presidënta Lidia Bernardi à cun legrëza auzà ora l bon lëur fat tl ultimo ann, o miec da for incà, tant che l Schi Club Gherdëina à inò arjont l titul de club campion dla Talia.

Lizeum y Profesciunela

Mostra di sculeiesCëves ziplei, chedri, pitures, fotos, nstalazions: i sculeies dl Lizeum d’Ert y dla Scola profesciunela mostra si opres tla sënta dla Lia Mostra d’Ert sun Pitla Plaza de Sant Antone a Urtijëi.

La gran smueia de DantercëpiesL’ena passeda iel unit ju na gran smueia sun Dantercëpies tl chemun de Sëlva, mueta sot ala

pizes da Cier iela ruveda ju nchin sot al Gran Punton traversan via tan che duc i purtoies.

Degun dann a persones, ma gran dann ala cuntreda y povester nce al turism

La smueia de Dantercëpies da sëurajù.

Deplù sun la plates de Gherdëina

Rai de Bulsan - En lunesc él gnu mané fora dal president dla Jonta provinziala dl Südtirol Luis Durnwalder do la senteda edemanala ordinara na notizia interessanta sot l titul “N program radio mé per la RAI Todescia y Ladina”, che conta che tosc podaran “mé plu audì sun n canal soul les trasmiscions radio dla RAI todesces y ladines, ajache les trasmiscions talianes gnirà plazedes sun i canai nazionai.” Ence de d’autres novités végnel conté, novités che i poratron

Trasmiscions ladines ence la domenia sera da les 19:00Chest é l soul plus per i ladins tles novités dla convenzion nueva RAI per l radio tl lingaz todesch y

ladin. Tratant che l temp de trasmiscions per l radio todesch amunta da 4.716 a 5.300 ores al ann

(de 1,6 ores al di)

vare per vare con les ajontes nezesciares che nos on coiù adum. “Con l program radio à la Jonta provinziala sen dé pro la pruma pert dla convenzion nueva per la RAI de Bulsan”, ajonta l comunicat stampa dla Provinzia.

I todesc giata 1,6 ores de radio laprò al di

I reporton inant l comunicat stampa: “I programs radio y televijion dla RAI per la mendranza

todescia y ladina tl Südtirol é enchin sen gnus finanziés tres na convenzion speziala anter la RAI y la Presidenza dl Consei di Ministri. Aldò dl’Acordanza de Milan se sourantol la Provinzia de Bulsan chest costiment de feter 20 milions de euro. Tla convenzion nueva per la RAI de Bulsan (2013-2015) él ence vedù dant n aument dl temp de trasmiscion per la pert todescia y ladina.” Chest scriv la Provinzia,

va inant a plata 3

Page 2: 1813

2

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Priesc d’abonament anual: per la Talia: 64,00 euro. Foradecá: Raion 1 - Austria, Paejes Tudësc y Svizra: 64 euro per la zaita plu 86 euro per la posta, de ndut 150 euro. Raion 2 - Rest dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 136 euro per la posta. De ndut 200 euro. Raion 3 - Dedora dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 236 euro per la posta, de ndut 300 euro.L abonament po gnì paié te vigni redazion de val o ence tres posta c/c nr. 14554398.Nosta banca é la Cassa Raiff eisen de CiastelIBAN: IT 12R08056 23120000302003031SWIFT: RZSBIT21211

Info abonament: Tel. 0471/789294

Registreda - LA USC DI LADINS - Plata dla Union Generela di Ladins dla Dolomites

Registreda pro l Tribunal de Bulsan, nr.9/72, 8528 - Iscrita al Register Nazional dla Stampa nr.06342. Porteda ite al REA de Bulsan nr.161697.

Part. IVA: 00518150214. Ala vegn fora 1 iade a l’edema. L foliet nuza i contribuc statai direc aldò dla lege 7 agost 1990 nr. 250.

Presidenta: Elsa Zardini.

Senta: str. Rezia 83, I-39046 Urtijëi (BZ).

Redazion: Tel. 0471/797199 - Fax: 0471/797384, Aministrazion: Tel. 0471/789294.

Diretour responsabel: Iaco Rigo.

Aministradoura: Marion Kostner.

Comité de redazion: Iaco Rigo, Lucia Gross, Pablo Palfrader, David Lardschneider, Marco Dibona Moro, Lorenzo Soratroi.

Stamparia: Litotipografi a Alcione, via G. Galilei 47, 38015 Lavis (TN).

Impaginazion y Layout: Veronika Insam sun Apple Macintosh© con software InDesign©, Illustrator©, Photoshop©

www.lauscdiladins.com - e-mail: [email protected]

I articui sotscric ne mess nia corespone a la minonga dla redazion.

Les letres ne dess nia ester plu longes de na plata scrita a mascin; la redazion se tol la rejon de scurté o mané derevers articui. Al vegn

tignì ite les leges sun la privacy. Vigni contribut scrit, fotografi ch y grafi ch, mené ite a la redazion, po ence gnì publiché sun la plata

internet.

Ultim termen per prejenté articui (ence per posta eletronica) é l lunesc seira.

Per Vost reclam sun LA USC DI LADINS Str. Mulin da Coi 31 - 39047 S. Cristina (BZ)podeise cherde su la fi rma Pentagon Tel. 0471/790052 • Fax 0471/790689 nfurmazions sot a www.pentagon.it e-mail: [email protected]

Letres y Atualité

Vendres10 de mei

Sabeda11 de mei

Domenia12 de mei

Lunesc13 de mei

Les temperatures plu basses y plu autes

13°/20°8°/14°

13°/23°6°/13°

12°/22°6°/10°

12°/23°4°/9°

Segureza dles previjions

70% 60% 60% 70%www.provinzia.bz.it/meteo-ladin

L tempPrevijions di proscimi dis

Do na juebia tendra saral en vendres plu asniblé con plueia dantaldut domesdì. L lim dla neif se arbassarà a 2.000 m zirca.

En sabeda saral endò plu bel, tratant che les previjions per en domenia é ciamò plutosc malsegures. Bonamenter saral variabl.

Da partis politics

L argoment dla sera publica de “Ladins Dolomites” (ai 14 de mei 2013 da les 20:30 a La Ila tla Ciasa de Cultura) reverda l prinzip de sussidiarité apliché a la realté dles vals ladines. L’autonomia dla provinzia de Bulsan da Roma ne vegn nia deda inant a livel local. L sistem südtiroleis é der zentralistich; con d’autres paroles: la dezijion fi nala vegn tres touta a Bulsan. Les conseguenzes de chesta impostazion porta a na situazion politica puech democratica, a na repartizion dles ressorses fi nanziares plu per fi ns politics che en funzion di bujegns, a les prozescions usuales di ombolc a petlé a Bulsan, a na gestion urbanistica dl territore nia adegueda, a na realté sciche

chela ladina, yii.Con l svilup dl prinzip de

sussidiarité a livel de provinzia se mudessa der truep y i permetessa ai zitadins tres sies istituzions plu daimprò, de tó les dezijions da soui do al prinzip che vigni dezijion dess gnì touta tant inant che al é poscibl da la istituziun plu al bas.

L aconsiadour provinzial ladin de Trent dr. Luigi Chiocchetti spligarà l funzionament dl Comun General de Fascia che é na istituzion souracomunala con competenzes sies a desferenzia dles comunités de val de Südtirol che à mé competenzes deleghedes.

Ladins Dolomites

Na discuscion sun l’autonomia tl’autonomia

I son zenza paroles. L arest de nost colegh Andrea Franceschi, prum zitadin de Anpezo, nes à ciarié de n gran sconfort. Metan dantfora che i ne volon nia jì ite te cuestions giudiziares che n’é nia de nosta competenza, y che i lascion laoré con la maioura creta i organs cometenc, ne podonse nia scogne l desplajei sot che nes atoca da chel mercui encà.

I ti son davejin al om Franceschi y a sia familia (enscì sciche ai autri aministradours anpezans y si familiars), savan che al n’é nia saorì de afronté, ence emotivamenter, n provediment sciche chel che é en at. Ma i manifeston solidarité ence al ombolt Franceschi, coscienc sciche mai dant tant sfadious che al é de desfi ré chesta manscion. Fé l dovei che an à y tó dezijions, a ben de duc y dl teritore, deventa entres plu rie. Sceben che i on dant tresfora sciche “paroles d’ordin” legalité y moralité, gnonse lassoura entres plu sovenz che i on de nes

mueve sun la lama dl rasoi. Les poscibeltés de vedei che ai nes fej na plura, per les rajons plu desvalives, é oramai al ordin dl di. I mitenc? Ence te chest cajo i plu desvalifs: zitadins, dependenc, sciori... Y nos, che i fajon la funzion da ombolt cuaji a titul volontaristich, nes sention a risch di evenc. Sceben che i investion tl’ativité aministrativa amor, pascion y dedizion, ence strenjan nost mestier personal, nes damanonse ben val’ iade: “Chi me lo fa fare……..?” (chi m’l fej pa fé). Y la vueia de molé dut scumencia a se fé lerch, ma i ne ti don nia reta ajache l sens zivich conta per nos de plu.

Enscì gnonse di per di te nosc ufi zes a desfi ré i problems plu desvalifs, constatan che, en ultima a les sciables de duta l’ativité aministrativa, sonse nos che i messon tegnì fora les indezijions y les malsigurtés legislatives. Al nes sta a cuer la volonté de fé nost

miour conescian nosc limic, y i damanon respet y dignité per les ciaries istituzionales che nos raprejenton y l impegn zivich che eles adora.

Cherta fi rmedadai 68 Ombolc dl Beluneis

Solidarieté per l Ombolt Andrea Franceschi

L Ombolt da Cortina d’Anpezo

Andrea Franceschi.

Les previjions meteo vegn dedes fora dal Ufize idrografich dla Provinzia de Bulsan y reportedes tla rujeneda ladina dal Ufize provinzial per cuestions linguistiches. Les previjions dl temp atualisedes tla rujeneda ladina vegn publiches da mesdì sun la plata

www.provinzia.bz.it/meteo-ladinTe rubriches spezifi ches végnel

chilò ence publiché les previjions dl temp tla mont, ti raions y sun l Lech dl Garda. L radar da la plueia mostra co che les nibles se à muet tratant les ultimes ores, souraprò él da vedei l retrat dal satelit, i valors

autai de truepes stazions dal temp tles valedes y sun mont y laprò ence dles stazions da moseré la neif. N cheder dla situazion meteo atuala pieta ence la cherta dles temperatures, 28 webcams y la cherta che mostra i tarlis dles ultimes trei ores.

Les previjions meteo

L ie mort l senatëur a vita Giulio Andreotti, che espunënc dla SVP à laudà sciche gran sustenidëur dl’autonomia de Südtirol. Bel fóssel sce la SVP se tulëssa n ejëmpl da ël y ti

Mparé da Andreotti!cunzedëssa fi nalmënter nce ala mendranza ladina l’autonomia che ti spieta!

Walther KasslatterLadins Dolomites

En gaujiun dl Dé cultural ladin dl 1990 a Urtijëi cun le titul “I ladins tl’Europa”, sciacarëia i rapresentanć dl’Union Generela di Ladins dla Dolomites Ilda Pizzinini y Carlo Willeit cun le Minister dles Regiuns y dla Telecomunicaziun Maccanico por n ampliamënt di programs ladins tl radio y tla televijiun.

Ai 23 de aurì nes él rové la comunicaziun de süa mort. Orun le recordè cun reconoscënza por avëi dè altamo na picia sbürla al problem.

Sön l’ampliamënt tres indô impormetü ti ultims 20 agn aspetunse tres ćiamò cun fi dënza. (Hilda Pizzinini)

N adìo al Minister Maccanico

Dl 1990 a Urtijëi, le Dé cultural ladin, Carlo Willeit y Hida Pizzinini

sciacarâ por n ampliamënt di programs ladins tl radio y tla televijiun

cun le Minister Maccanico.

Page 3: 1813

3

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Zoom

Trasmiscions ladines ence la

domenia sera da les 19:00Chest é l soul plus per i ladins tles novités dla convenzion nueva

RAI per l radio tl lingaz todesch y ladin. Tratant che l temp de

trasmiscions per l radio todesch amunta da 4.716 a 5.300 ores

al ann (de 1,6 ores al di)

va inant da la pruma plata

zenza auzé fora che sen n iade él mé segur che l temp de radio vegn deplù mé per i todesc y nia per i ladins - ma chest vedaronse plu inant. Dal comunicat stampa inant: “La Jonta provinziala à sen dé si bensté sun la pruma pert dla convenzion nueva che reverda l radio. Da mesa les set da doman nchin a les diesc da sera saral sun l canal de Bulsan mé plu da audì trasmiscions todesces y ladines. La pert ladina sarà de na mes’ ora da mesdì (13:30 - 14:00) y mes’ ora da sera (19:00 - 19:30). Nchin sen jiva les notizies ladines nchin do les does. La pert ladina che gnirà scurteda via per l’edema gnirà refata la domenia.” La provinzia scriv laprò che les ores de trasmiscion radio per todesch y ladin aumenta da 4.716 a 5.300 ores al ann, sceben che de fat auménteles mé per tosch.

Les mudazions dl radio per ladin

Messon vedei la situazion che gnirà a s’l di tosc da pert dl radio dla RAI (Sender Bozen y Rai Ladina) enscì: da les 6:30 piarà via les trasmiscions todesces enchin les 13:30, canche ala i tocarà al notiziar ladin per 15 minuc y a les informazions de cultura generala (“Copa dal café”) per 15 minuc; da les 14:00 sourantolarà endò i colaboradours dla RAI todescia les trasmiscions, chest enchin les 19:00, canche al jirà endò en ona l notiziar ladin de 5 minuc y dedò la programazion culturala enchin les 19:30. I todesc jirà spo inant con les trasmiscions enchin les 22:00. I todesc arà endut al di 14 ores y mesa de trasmiscion, i ladins 1 ora.

Cie che po gnì raté n plus per chestes mudazions dl palinsest da pert dla convenzion nueva é:

- l notiziar ladin ence la domenia sera da les 19:00, y

Manuela Ladurner, presidenta nueva dla Union di Ladins da Fodom, à volù prezisé – en cont dla intervista publicheda sun la edizion de “La Usc di Ladins”

nr. 17/2013 a plata 9 – che les maestres che se à dé jù con l ladin te scola y che descorova ladin con i tosac é la maestra Teresa y la maestra Florina. (kp)

Errata Corrige - Maestres dl ladin

- la trasmiscion culturala atira dedò (da les 19:05) enchin les 19:30 - sciche an é ausés i autri dis dl’edema.

Resté resta inant l notiziar ladin y la trasmiscion de interes general la domenia da les 12:30 enchin les 13:00 (n chert d’ora y n chert d’ora).

Can peia pa via les mudazions?

Scuton su l president dla Provinzia Durnwalder: “Encuei onse dé pro l program dl radio, per l’ena che vegn él bele fat cont de mueve con les trasmiscions.” Cie che pèr tant scempl sun l papier se damana tla pratica endere n der potenzial de adatament.

Y l aument dles trasmiscions dla

televijion ladina?

“En cont dla programazion de televijion ne ésen ciamò nia ruvés a na dezijion. L president dla Provinzia à osservé che per la pert ladina él vedù dant de maioures mudazions. Dlongia a la trasmiscion Trail che é bele sen da les 19:55 gniral fat per les 22:00 na seconda edizion che dura diesc minuc. La redazion ladina giaterà plu autonomia de laour y plu colaboradours”, enscì Durnwalder.

Plu personal per plu trasmiscion

La trasmiscion cuotidiana “Trail” dla televijion dla Rai Ladina dura sen chi 4 minuc y mez zirca. La gran novité che la convenzion dla RAI podessa porté é n secont telejornal ladin de diesc minuc en ona da les 22:00, donca l dopl plu lonch de Trail. Chesta mudazion se damanarà dut l personal che é prevedù per l ampliament y ence la fl essibelté de dut l aparat operatif y tecnich aldò. (ir)

Sëuramont - Acioche i trëi chemuns Cortina, Fedom y Col Santa Lizia posse deventé pert dl Südtirol iel debujën de purté inant la pruzedures a Roma. La delegazion di trëi chemuns cun l ambolt de Fedom Ugo Ruaz, l cunselier Ilario Dariz, l vizeambolt de Col Paolo Frena y l assessëur de Cortina Stefano Verocai à damandà l sustëni da Durnwalder y Mussner acioche la Region Trentin-Südtirol y l Cunsëi provinziel de Bulsan debe n bënsté positif. Ma dan che la possa ruvé a chësc bënsté muessa la pruzedures jì inant a Roma. “Tlo saràl debujën de tò su cuntat cun l presidënt di ministri Enrico Letta, l minister ala regions Graziano Delrio y cun i presidënc dl Senat y dla Camera,” à dit Durnwalder fajan nce referimënt ai parlamenteres Zeller y Alfreider per cumpanië la tratatives a Roma.

“Acioche l Cunsëi provinziel de Bulsan posse dé si bënsté muessel

n iede unì la dumanda da Roma, perchël se tràtela śën n iede iló de purté inant la tratatives,” sotrissea l assessëur ladin Florian Mussner. Tl referendum dl 2007 à i trëi chemuns storics mustrà na ulentà tlera de ulëi fé pert dla provinzia de Bulsan: “La ulentà dla populazion muessa unì respeteda, ma l muessa nce unì tenì cont dla normes iuridiches y la ndicazions dl Pachet,” à dit Durnwalder.

Aldò dl presidënt dla Provinzia iel tler che la se trata cuncretamënter nia de plu chemuns dl Belun, ma mé di trëi chemuns ladins storics. “Cun Cortina sons liei da na storia de passa 400 ani, cun Fedom y Col nchinamei da passa 1.000 ani, chësc demostra drët tler che on la medema ravises,” à dit Durnwalder. L presidënt dla Provinzia y l assessëur ladin à segurà che si posizion resta per i trëi chemuns de Sëuramont.  

Per mantenì l cuntat cun l

Südtirol y l raion ladin dla Dolomites à la delegazion di trëi chemuns de Sëuramont damandà miuramënc n cont dla RAI Ladina. Da pont de ududa tecnich se tràtela di cunliamënc per udëi miec la televijion ladina y per audì miec l radio ladin. Ma nce a livel de cuntenut ulëssa i trëi chemuns na majera cunscidrazion da pert dla RAI de Bulsan. Per i cumëmbri dla Jonta provinziela de Bulsan pieta la cunvenzion nueva danter Provinzia, RAI y Stat l mesun de tenì cont di chemuns de Sëuramont.

La pusciblteies de fi nanziamënc tres l fondo Brancher ie stat l terzo pont dl’ancunteda a Bulsan. Chësc depënd śën dal Guviern nuef a Roma. “Nëus tenion pra nosta posizion che i caranta milions che vën da Bulsan dëssa mé unì tëui ca per chemuns che va a sëida cun la provinzia y chisc ie chëi de Belun y de Sondrio,” à dit Durnwalder. (ufi ze stampa provinziel de Südtirol)

Manéde vostes fotografi es a la miscion e-mail [email protected] o per posta a la misciun: Redazion “La Usc di Ladins”, Self dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Fodom/Livinallongo (BL).Les fotos vegnirà ence publichedes sun la plata de Facebook “L sonn fodom tla Usc” olà che duc podarà dé ju si aprijament. Chisc vegnirà touc en consciderazion da la giuria per la valutazion fi nala.

Concors metù da jì da La Usc di Ladins.

“Veduda sun l Ciuita”, retrat mané ite da Maria Sottara da La Val.

La delegazion de Sëuramont dal presidënt dla Provinzia y dal assessëur ladin: (d.m.c.) Ugo Dariz (Fedom),

Stefano Verocai (Cortina), Luis Durnwalder, Florian Mussner, Paolo Frena (Col) y Ilario Dariz (Fedom). (foto:

usp/Stuff er)

Sëuramont a BulsanNa delegazion di trëi chemuns ladins storics de Belun se à n mierculdi ai 8 de mei ancuntà cun

l presidënt dla Provinzia Luis Durnwalder y l assessëur ladin Florian Mussner. I argumënc

dl’ancunteda tl palaz Widmann a Bulsan ie stai la ulentà di trëi chemuns storics de fé pert dla

Provinzia de Bulsan, i fi nanziamënc tres l fondo Brancher y l svilup dla RAI Ladina

La convenzion nueva dla RAI de Bulsan ne veid dant al moment degun

ampliament dles trasmiscions ladines tl radio. Deplù trasmiscion

sautaral fora per la televijion ladina.

Page 4: 1813

4

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Rujeneda - Acioche la rujeneda ladina possa tenì l var di tëmps y se svilupé inant, lëura na grupa de esperc da n ann sun paroles nueves. La soluzions per esprescions nueves se adrova tëmp per madurì y la bona ulentà. “Paroles nueves che vede bën nce per la valeda ujina ie de gran valor ajache les ie sciche ziedli per fé su na fundamënta per miëur cuntac danter la valedes ladines” sorissea l assessëur ladin Mussner.

Diesc esperc dl Istitut Culturel Ladin “Micurà de Rü” y dl Ufi ze provinziel per cuestions linguistiches se à ntan l ultimo ann for inò ancuntà per abiné soluzions a esprescions nueves che va de bujën tla rujeneda ladina. Dlongia la gramatica y l ’o r t o g r a f i a c ë l e n spzificamënter per i neologisms (paroles nueves) de abiné na soluzion che posse jì bën nia me per una valeda sëula. “La rujeneda dl oma sentions sciche nosta rujeneda persunela, perchël adurvons tëmp assé per tò su paroles nueves” dij l assessëur Florian Mussner. Do chësc moto lëura nce la grupa de esperc: te na banca datesc iel nchinamò unì tëut su feter 1500 paroles ladines nueves paredledes ala dizion tudëscia y taliana. L se trata de prupostes che vën metudes a descuscion cun l

fi n de madurì y de pudëi pona unì tëutes su ti dizioneres y giapé a chësta maniera n carater ufi ziel. “Te chësc lëur cëla la grupa de esperc che la prupostes per paroles nueves posse jì bën nce sëura una na valeda ora” spiega Leander Moroder, diretëur dl Isititut Ladin.

Pernan che n rata che l sistem de lëur sibe madur y purvà ora sciche toca, à l Istitut la ntenzion de tré ite nce la istituzions ladines dl’autra valedes. “Per pudëi fé vares inant tl svilup dla rujeneda ladina,

ne possa i esperc nia fé dut da sëui, l va nce de bujën dla bona ulentà y cooperazion da pert d’autri. Pënsi tlo dantaprima a chiche lëura te d’autra istituzions ladines y ti media ladins” spiega l assessëur ladin Mussner.

La grupa de esperc per cuestions linguistiches ova l ann passà d’ansciuda nvià via si atività tl cheder dl lëur per scemplifi ché la gramatica y l’ortografi a dl ladin. (ufi ze stampa provinziel de Südtirol)

Paroles ladines nueves1500 prupostes de paroles ladines nueves te n ann

Ejëmpl de prupostes per neologisms ladins.

Leteratura - Na sala plëina de jënt, gran prejënza nce de espunënc dla cultura, dla politica y di media. N vënderdi ai 3 de mei iel unì prejentà tl Zënter Culturel Trevi a Bulsan l romann de Marco Forni, “Una parola negli occhi”, dat ora da Forme Libere. L presidënt dla Sezion de Bulsan Dante Alighieri Giulio Clamer à fat la ntroduzion, dijan che “l ie n romann scrit te na prosa lirica”.

Da pert dl editëur Forme Libere de Trënt iel unì dit che l cumité de lijëures de valutazion fova riesc a una de publiché l romann, cossa che ne suzed nia tan suvënz. L editëur à nce auzà che dinrer vëijen al didancuei n talian tan rich, al didancuei iel na sort de depauperazion, de mpuerimënt dla rujeneda. Chësc dla rujeneda auta y tucheda de Forni ie dessegur un di aspec plu mpurtanc de si romann. Per l’ucajion dla prejentazion à Diletta La Rosa liet dant n valgun pec te na maniera bëndebot emoziunela. Vinzenz Senoner se à cruzià dla bela cornisc de mujiga cun strumënc a fl a de lën.

Marco Forni à te si ntervënt rujenà plucheauter dla fi gura y funzion dl scritëur, de cieche l scrì cumporta, auzan ora che “scrì ie na cossa che canche te scumënces te zèrel pea, nia tu ne mëines, la storia te mëina.” Nsciuma, l’autodinamica dla leteratura.

Roland Verra, ntendënt ma nce espert de leteratura, à paroles de lauda, analisan nce plu avisa: “L romann ie dessegur scialdi ntravaià y cumplicà, l ne n’ie nia lineèr, ma l reporta na lingia de mprescions de vita. Persunalmënter, per chël che la é lieta, iel na storia de outsiders, de problematica de viver, de n se mëter n raport critich cun l mond ntëurvia. L ie zeche de tipich de Marco Forni, de se mëter n contraposizion filosofica cun l mond. Coche rujeneda me sàla povester scialdi crissa, estrema-mënter crissa, sce dausse dì nsci, cie che possa vester positif ma che ne possa povester nia ti plajëi a duc canc. Tl zënter dl romann iel na fi gura de un che chier adum maroca; chësc ie zeche de particuler, n gusto sureél che va ite tl parados, l tleca pensé a coche Forni mescëida ite na storia de na seta che roba pitli mutons.” Nscila Verra te na si prima mprescion, cun referimënt nce ala rujeneda tëuta da Forni: “Ie vëije

che man man che n ruva inant tl mond dla leteratura se ndesdìjen dal mesun de comunicazion dl ladin, l rai d’azion ie scialdi strënt ite y l ie da ntënder che na persona che nvestësc truep scrijan plu ani alalongia - ajache scrì n tel romann coche Forni à fat ne n’ie nia mé sciche scrì na pitla storia - chier n cërtl d’azion plu lerch, y la cossa ie leghitima. Dal’autra pert muessa chësc nce dé da pensé, che una dla gran deblëzes dla leteratura ladina va mé ite te cërta dimenscions, che pona ie l ladin massa strënt. Ma l romann de Forni à na si valuta; dantaldut desmóstrel che nëus, chersciui su te nosc raions, son boni de se museré cun d’autra rujenedes, cossa che d’autri ne n’ie nia boni de fé, ora che n valgun puec ejëmpli dla leteretura mundiela.” Y nëus dijon che Marco Forni à desmustrà cun bravura che l sà da se deriejer a puntin tla rujeneda taliana

David Lardschneider

Na parola ti uedli: n suzesMarco Forni à nstadì prejentà si romann, che rejona danter l

auter de n ël che tlopa adum maroca y de na seta che roba

mutons. „Prosa lirica,“ coche à dit l presidënt dla Sezion de

Bulsan Dante Alighieri Giulio Clamer

La dublëta dl romann de Forni.

Ntan la prejentazion dl romann a Bulsan.

Marco Forni.

Page 5: 1813

5

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Aurora Brunel da Soraga, patrona de na azienda

agricola biologica

De che an este?“De l’88.”Can aste tout te man l’azienda

agricola?“Mie pare l’à tacà jà del 2004,

gio son jita te l’azienda acà 2 egn e l’an passà la é touta te man gio.”

Che bestie aede?“Aon na ventina de ciaure

cashmere, cater vace rendene e ence na ventina de arnie. Fajon la miel e se tegnon ence mìngol de lat de vacia per far formai. L lat de le ciaure enveze ge l lascion sot ai pìcoi, perché le nosce no l’é ciaure da lat, le tegnon per ge le far veder a la jent. Dapò aon n pìcol ort con frae e cialveise biologiche e fajon marmelade.”

Te cruzieste tu de rencurar le bestie?

“Ei, ma me deida n muie ence mie pare, el l mouc e gio me cruzie de la trasformazion di prodoc e fae formai. Co le af fajon ensema perché mie pare l’à na esperienza de 20 egn, l me ensegna co far.”

Che sort de formai faste?“Gio fae l stagionà che l ge

somea al Cher de Fascia ma l’é più fresch percheche l tegnon aló demò 4 meisc e donca no l’é scì fort. E dapò d’istà fajon ence fresć desche la tosela. Gio laore 45 litri de lat al dì, vegn fora 5 chili de formai, ma laore l lat demò na uta en setemana. Da chest an fajon ence formai co le erbe ofi zinale e coi fi ores, l’é n esperiment, chest istà verjaron le prume forme. Te noscia azienda volassane verjer ence na cojina e ge sporjer ai ghesć prodoc del post.”

E che sort de miel enjigneste?“Fae miel de mile fi ores da mont

a 1.800 metres e miel de mile fi ores da Soraga a 1.200 metres. Per far miel da mont porton le af te Val Freida. Le porton sù al scomenz de messal e le menon jù entorn la fi n de messal, perché dò l taca a far freit.”

Can éla nasciuda toa pascion per le bestie?

“La é semper abuda, perché mia giava l’à semper abù le vace e mie pare le af e ge son semper jita dò.”

Aste fat scole aldò?“Na, é fat l liceo linguistich e

dò son jita n an en America. Ades fae corsc de formazion, n’é tanche fenì un a l’Istitut Agrarie de Sèn Micel.”

Fajede ence fatorìa didatica?“L’aon fat i egn passé ma ades

Dancà y da na pertUedli y oredles daverc sun la sozieté ladina d’aldidancuei

per far fatoria didatica l’é na neva norma che disc che ge vel esser coltivadores de pruma. Tel Trentin l’é la pruma e la seconda categorìa, aldò de le ore che se laora te l’azienda. Da chest an son doventada contadina de pruma, donca podaron far ence fatorìa didatica.”

N’él joegn che fasc chest mestier?

“No tenc te nosce val, ma ades l’é n vegnir deretorn di joegn a chest mestier. I é motivé, i ciapa ite le atività de familia, e ades che va de moda l biologich l’é n muie de enteress dintornvìa e la jent é curiousa e la vegn a veder che che fajon e che che produjon.”

Fajede dut produzion biologica?

“Ei, sion zertifi ché da l’ICEA de Trent che na uta o doi a l’an i vegn a prelevar campiogn de lat e de cera per veder che tratamenc che fajon e che no durassane prodoc chimics.”

Che te piajessel far amò?“Me piajessa aer valch bestia

de più, per ejempie n porcel che podessa magnar sù i purogn che resta canche laore l lat. Te sajon ge i dajon ai ghesć per far bagnes ai pie per far doventar la pel più morbia, e l’é ence jent che li beif per i fermenc del lat, per se netar fora. Me piajessa ence tor valch ciaura da lat per far na sort desvaliva de formai e verjer n pìcol agriturism olà durar nesc prodoc.”

Che se pelel far ence col lat de vosce ciaure?

“Se pel far ence creme, defat l’an passà ge aon dat trei ciaure cashmere a na femena de Arona che à envià via la produzion, ajache l’é n lat n muie gras, e de cheste creme n’aon ence chiò te azienda.”

Te sàl bel lurar co le ciaure?“Ei, ence se le é belebon

feruscole. Al scomenz n’aon tout trei jà veie, ades sion a la sesta generazion, le aon vedude crescer dute. Ogneuna l’à n inom e aon fat ence l’alber genealogich de le ciaure.”

Che él che te sà più o manco bel de chest mestier?

“La roba più bela l’é che se é a contat co le bestie e te la natura; la roba manco bela l’é che se cogn esser ogne dì sul lurier e via per dut l’an. Ma chest no vel dir che no posse jir en ferie, l’é ben mie pare che me dasc l cambie.” (mci)

Persones - Giuseppe, “Bepe” Richebuono é nasciù a Genova dl 1923 da na familia Ciadorina. Al à frecuenté les scoles a Genova y spo a Persenon y à sclut ju la laurea te letres tla université Cattolica da Milan. Al à ensigné religion te Ampez, che é deventé n pue’ si daciasa. Chilò àl arpizé dutes les crodes. Sun Pomagagnon àl metù su na crousc. Truep s’à Richebuono dé ju con i ladins y con sia storia, al à studié les valedes dolomitiches, en particolar la val d’Ampez. Al à traslaté trueps libri sun l Südtirol y

scrit trueps libri sun i ladins, danter chisc él da recordé “Pitla storia di ladins dla Dolomites”, “Storia d’Ampezzo”, de chel che al é vegnù dé fora trei edizions y si ultim liber “La parrocchia dii Ampezzo con la Diocesi di Bressanone” publiché dl 2010. Per 10 agn alalongia ti él jù do a la rubrica ladina sun l cuotidian “Dolomiten” y deplù é si articui che é vegnus publichés sun “La Usc di Ladins”. Per sua preparazion él ence vegnù cherdé a ensigné Storia di Ladins tla université da Desproch y al é vegnù metù a cef dla

Comunanza Ladina a Bulsan. Dl 2010 ti à l comun de Ampez sourandé la zitadinanza onorara, per la ativité de storich che al à porté inant per la comunité ampezana. A inom dla Union Generela volonse ti auguré dut l bon y l rengrazié de cuer per dutes les outes che al à contribuì con si savei y con sia conescenza a slarié fora la storia de nost popul y per dut chel che al à studié, ensigné y che al à scrit sun foliec y libri soura nos ladins. (Elsa Zardini, presidenta dla UGLD)

Dut l bon professour RichebuonoAi 25 de auril à l professour Bepe Richebuono complì 90 agn

L professour Richebuono, deberieda con Elsa Zardini y con l storich Paolo Giacomel, en ocajion dla

sourandeda dla zitadinanza onorara te Ampez dl 2010.

Page 6: 1813

6

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Université

L prof. Konrad Bergmeister, president dla Université Ledia de Bulsan, é jù ite te si discurs sun la contreda universitara te Südtirol, da la pruma academia medievala con dert de promozion, enfi n a la Academia Filosofi ch-Teologica a Persenon, ence lieda a la Université de Bulsan tres l Studium Generale.

”La Université Ledia de Bulsan se senta ite bel plan ma dessegur tl ambient dles universités. Les universités Euregio, che i òn metù man deberieda l’ann passé, volonse chest ann ancoré con contrat. L troi é lonch, ajache la enrescida adora temp. En referiment ai temesc de enrescida sonse perchel dret capazi, che l prof. Anton Zeilinger à tout su nosc envit, sciche president nuef dla ”Akademie der Wissenschaften” dl’Austria.”

L prof. Bergmeister s’à ence out ai promotour, auzan fora che ei à con sia fi rma metù la université sun l viade. ”Enier ònse aprové n statut nuef. I laoron tresfora per che nosta université devente bel plan tla Euregio na tor luminousa.”

L president dla Provinzia de Südtirol Luis Durnwalder à sotrissé l coraje de cambiament che fova a la basa dla fondazion. ”Université vuel dì davegnì. Perchel ence la dezijion per na université privata y plurilinguala, che i sonse plù dobliousc. I ne podon nia fé dut, ma tla enrescida nes integraronse con pueces

materies tl mosaich internazional.”La retoura nueva dla université

de Trent prof. Daria De Pretis ti à dé esprescion a sia legreza de podei colaboré tles universités dla Euregio. L retour da Dispruch, prof. Tilmann Märk, à auzé fora si liam sterch con Trent y Bulsan: ”Vigni université é n produt de condensazion inteletual, a la é n fatour economich y n datour de laour. Y n pont de enconteda per n savei lié soura dut l mond.”

”La Université Ledia de Bulsan vuel ti dé inant a d’autres universités sies esperienzes, sciche na université che fej esperienzes particolares con varesc concrec dla internazionalisazion de dutes sies funzions”, à dit l retour prof. Walter Lorenz.

”L fat che i ònse nominé les universités Euregio tl statut nuef, mostra su che la cualité ne vegn nia en pruma ligna arjonta tres la concorenza , ma tres la cooperazion.” ”Ie me dejidreie”, à sclut ju l retour, ”che chest prum Dies Academicus sibe l scomenciament de na tradizion, che sotrisseia la emportanza de nosta université per chest raion y si partners.”

Ghest d’onour fova l prof. Anton Zeilinger, fi sich cuantistich dla Université de Viena. Per si laours orientés al davegnì tl ciamp dla enformazion cuantistica é Anton Zeilinger tl 2005 vegnù cernù da

la revista ingleisa New Statesman sciche una dles 10 persones che pò mudé l mond. Sia enrescida à l travert da ejaminé les particolarités dla fi sica cuantistica sun sia aplicabilité. Te si discurs ”Mess la enrescida ester d’utl?” àl splighé cie emportanza che la enrescida pò avei per nosta provinzia.

Che la enrescida de basa y la enrescida aplicheda ne mess nia ester na contradizion, à Zeilinger ilustré danter l’auter con l’ejempl dla archirida de Johann Radon dl ann 1910. Sce sia enrescida fova giut alalongia na curiosité, enscì éra encuei - n secul plu tert - la fondamenta per la tomografi a al computer ti ospedai. ”Demé con scienzes naturales de suzes stà n paisc sun la piza dl svilup.”

A la fi n à Zeilinger ence auzé fora l’emportanza dles pices imprejes start-up, ajache les nazions é en concorenza globala per i miours cefs. Y les mioures persones giaten con la formazion tres la enrescida. L prof. Zeilinger à sclut ju si descurs con n zitat de St. Exupéry: ”Sce te vueles costruì na barca, ne sté a cherdé adum omi, per cueie adum legna, partì su i compic y i laours, ma desceda te ei l’encherscedum dò l mer infi nì - de chest nen vala tles scienzes naturales.”

En raprejentanza di promotours

Gran festa per l prum Dies AcademicusChindesc agn do l’aprovazion dl prum statut dla Université Ledia de Bulsan, él vegnù onoré chi che à permetù sia fondazion: i promotours - chi che à sotescrit

l’at de fondazion - y ence i membri dl consei scientifi ch. L descurs da festa é vegnù tegnì dal fi sich cuantistich prof. Anton Zeilinger

L president dla Provinzia de

Südtirol Luis Durnwalder.

L president dla ULB prof. Konrad

Bergmeister.

L ghest d’onour prof. Anton

Zeilinger.Giorgio Vigliada, en rapresentanza

di promotours dla ULB.

I promotours dla Université Ledia de Bulsan.

à Giorgio Vigliada porté dant les refl escions che fova a la basa dla fondazion dla université. ”Con l trilinguism sonse enlaouta piés via per n viade tl temp, olache degugn ne pensova che i fósson ruvés a l travert.”

Onoranza di promotours da pert dl retour prof. Walter A. Lorenz.

La université vegn porteda da personalités. Perchel él en gaujion dl Dies Academicus ence vegnù rengrazié ches persones che à fat n gran laour per costruì inant la université enfi n a sen: i retours prof. Alfred Steinherr, l prof. Hanns Drumbl, la prof. Rita Franceschini, l prof. Walter Lorenz, sciche ence i presidenc Luis Durnwalder, Friedrich Schmidl y Hanns Egger.

Dies Academicus

Tl ann 1997 à 57 personalités dla economia, cultura y politica metù con sia fi rma dan dal notar la pera miliara per podei fondé la Université Ledia de Bulsan. De merz dl 1998 él vegnù aprové l prum statut.

Nuef scienziés à tl consei scientifi ch metù la université sun l viade ence con contegnùs. Chestes personalités é vegnudes rengraziedes en gaujion dl Dies Academicus.

En

co

lab

ora

zio

n c

on

la U

niv

ers

ité

Le

dia

de

Bu

lsa

n

Oferta de stude tla ULB

Bachelor (3 agn)Scienzes economiches y manejament de imprejaEconomia y Scienzes SozialesManagement dl turism, sport y evencLaour SozialPedagogia SozialaScienzes dla Comunicazion y dla CulturaInformatica y Enjignaria InformaticaDesign y Erts - stude Designcienzes Agrares y de Manejament dl AmbientEnjignaria Industriala y Mecanica

Master (2 agn)Economia y Manejament dl setour publichManejament dla Impreja y InovazionInovazion tla Enrescida y Pratica dl Laour SozialInformaticaStude internazional de Scienzes di Fruc*Enjignaria y Scienzes dla EnergiaManejament dl Ambient tles regions da mont*Umweltmanagement in Bergregionen*(*sce al é l’aprovazion ministeriala)

Scienzes dla formazion tl setour primar (5 agn, formazion per l’ensegnament tles scolines y scoles elementares)

Dotorat de enrescida (3 agn)Pedagogia Generala, Pedagogia Soziala y Didatica GeneralaInformaticaMountain Environment and AgricultureSustainable Energy and Technologies

Page 7: 1813

7

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Festival/1 - L’idea che sta doìa é

chëra de condüje adöm la jonëza

de dötes les valades ladines te n

cheder, olache i jogn po s’incuntè,

imparè da se conësce, se baié y stè

adöm en valgönes ores. Inće sce i

sun düć ladins y i sun vijins danter

na valada y l’atra, ne s’incunta la

jonëza te degöna atra ocajiun.

I ùn cotan de cosses medemes y i

jogn porta inant düć i medemi

interesc.

Ponsè vëgnel da ti dè lerch a dötes

les uniuns/istituziuns y ai grups che

laora tl ćiamp dla jonëza,

lascenn a pert i interesc

politics i don döta

l’importanza ai jogn

instësc. Insciö dess te chisc dui dis

de manifestaziun ciafè lerch la

musiga, le sport, l’ert, l’aorela cörta

y d’ater.

N concurs de fotografi a y n concurs

de poesies

Söl program él da mëte a jì bele

damperfora n concurs de “fotografi a”

y de “rimes y poesies”, tramidui con

le tëma “jonëza”. La premiaziun de

chisc dui concursc gnarà fata tratan

la manifestaziun la domënia domisdé

a Corvara.

Grups de musiga “jona” la sabeda

sëra

La sabeda sëra i é dedicada deplëgn

ai grups de musiga rock y nia ma.

Chisc portarà dant te n conzert dales

17.00 ales 2.00 döt so savëi y söa

pasciun por la musiga.

Sön paiun alaleria podaran odëi

grups sciöche i “Vintage” y “Marc y

Valentina” por la Val Badia, i

“Phantom” y “The Zanzis” por

Gherdëna, i “Good fi ngers” y “The

drunk donkeys” por Anpezo y i

“Cajones” y “The Angels Of Your

Nightmare” por Fascia.

Matiné, conzert de cors, teater y

ert la domënia

La domënia jarà spo inant dales

10.00 cun n grup dal vi che sonarà

ćina les 12.00, olache al metarà spo

man plü conzerć de côrs, p.ej. cun i

“AnterVoisis” dla Val Badia, le “Coro

dei jovegn” y la musiga di jogn da

Fodom.

Dlungia ala musiga ciafarà inće lerch

döes rapresentaziuns teatrales cun

“I Paladines” y cun “Nicola Merli” de

Fascia.

Turnier dal palê

Inće le sport ne dess nia trà ala cörta.

Chilò él programé n turnier dal palê

cun ala pert öna na scuadra por

valada y śogadus sot i 23 agn (Under

23), na gara de orientamënt

(“orienteering”), arpizé sön parëi y

d’ater.

L’ert

Dlungia chësc él ćiamò sön program

n workshop de depënje la pel

(“bodypainting”) y graffi tti, na party

zumba, na sesciun hip-hop y cotan

d’atri jüć por pici y gragn.

Santa mëssa cun le Vësco

Por les cater domisdé él spo

programé na S. Mëssa zelebrada dal

Vësco Ivo Muser y dai Degagn dles

valades ladines y dal assistent

spiritual dla jonëza dla

Val Badia Siur Pire

Irsara. La S. Mëssa sarà

coordinada dal Grup

Decanal, dla Schira jonila y dai MINIS

dla Val Badia y ćiantada dai cors

ProVoxis, Kyrios y Hosianna.

Final musical y contlujiun

Dales 18.30 inant saral ćiamò “A&Z

and band” che sonarà ćina les 22.00,

olache al gnarà stlüt jö chësc pröm

Festival interladin dla jonëza.

N festival por la jonëza dles vals ladinesI dis sabeda y domënia 15 y 16 de jügn a Corvara: Le “Sorvisc ai jogn Val Badia” organisëia en colaboraziun cun la “Nëus Jëuni

Ghërdëina”, la “Risola” de Fascia, le “Spazio Giovani” d’Anpezo y i “Jovegn da Fodom” n “Festival dla jonëza dles valades ladines”

Bus 1 Val Badia

16:15 Al Plan (Stadio) 16:20 Longega (Bastl) 16:25 S. Martin (incrujada) 16:30 Pidrô (Posta) 16:35

Pedraces (Comun) 16:40 La Ila (Hotel Ladinia) 16:45 Corvara (Festival)

Bus 2 Fodom y Col

16:00 Col S. Luzia (Plaza da Col) 16:15 La Plié (Piazza Nuova) 16:30 Rèba (Dlijia) 16:50 Corvara

Bus 3 Gherdëina

16:00 Urtijëi – Plaza S. Antone 16:15 S. Cristina – Maciaconi 16:30 Sëlva – Hotel Oswald 16:55

Corvara (Festival)

Le tema dl concurs é “jonëza”.

Vigni partezipant al concurs po dè jö

al plü 2 fotografi es söl tema, meton

pro vigni fotografia n titul o na

descriziun. La partezipaziun al concurs

é debann.

Les fotografi es mëss ester te n format

digital y po gnì

1) dades jö sön CD/DVD o tle usb

diretamënter te Sorvsic ai Jogn a Picolin

2) menades por mail a [email protected]

te n format .jpg

3) menades por posta te na cherta

stlüta al Sorvisc ai jogn Val Badia, str.

Piculin 22, 39030 San Martin de Tor.

L’ultimo terminn da dè jö o menè les

fotografi es é ai 3 de jügn 2013. Tl cajo

che ares vëgn menades por posta vel

le timber postal! Te vigni cajo él da

Le concurs é davert a düć i apascionà

da scrì rimes y poesies te val’ varianta

linguistica ladina. Le tema dl concurs

é “jonëza”. Vigni autur/ia po presentè al

plü döes rimes/poesies. Chëstes é da

menè por mail ala misciun info@jogn.

org o por posta al Sorvisc ai jogn Val

Badia, str. Piculin 22, 39030 San Martin

de Tor. Da injunté él inće l’inom,

cognom, misciun, contat de telefonn

y e-mail. L’ultimo terminn por dè jö les

rimes o poesies é ai 3 de jügn 2013.

Sce ares vëgn menades por posta

DanforaConcurs de rimes y poesies söl tema “jonëza”Concurs de fotografi a söl tema “jonëza”Plata internet: www. festivaladesladines.come-mail: [email protected]

Sabeda ai 15 de jügn 2013: te ćiamp dl sportConzert alaleria dales 17.00 inant cun:17:00 Marc y Valentina (Val Badia) 18:10 Cajones (Fascia) 19:20 The Zanzis (Gherdëna) 20:30 Good Fingers (Anpezo) 21:40 The Angels Of Your Nightmare (Fascia) 22:50 Vintage (Val Badia) 24:00 Drunk Donkeys (Anpezo) 01:10 Phantom (Gherdëna)Poscibilité da s’acampè söl post.

Domënia ai 16 de jügn 2013: te pinëi (“Pineta”)Dales 10:00 matiné cun musiga dal viDales 12:30 inant marëna y conzerć cun:1) AnterVoisis (Val Badia) 2) Coro Jovegn Fodom 3) Banda Jovegn FodomTeaterRapresentaziuns teatrales cun1) I Paladines (Fascia) con “Stroz” 2) Nicola Merli (Fascia) con “da-da-umpa-cabaret”

SportTurnier dal palê U23gara de orientamënt parëi da arpizé workshop de bodypainting y grafi ttiparty zumbasesciun hip-hopdeplü jüć por pići y gragn

Te Dlijia: Santa mëssaDales 16:00 S. Mëssa adöm al Vësco Ivo Muser, ai Degagn dles valades ladines y al assistënt spiritual di jogn Pire Irsara, coordinada dal Grup Decanal Val Badia adöm ala Schira jonila y grups di MINIS, ćiantada dai côrs Kyrios, ProVoxis y Hosianna

Premiaziuns te PinëiDales 17:30: premiaziun di concursc de rimes y poesies, y de fotografi a

Finala y contlujiunDales 18:30 fi nala dl turnier dal palê, musiga da pert dl grup “A&Z and band” y stlüta dl Festival.

Program dl festival

injunté l’inom, cognom, misciun, dé

de nasciüda, contat de telefonn y email

de chi che á menè les fotografi es.

Les fotografi es mëss avëi almanco 3.500

x 2300 pixel y 300 dpi, o avëi n format

de 30 x 20 cm (o inće na proporziun 3

x 2), dagnora cun 300 dpi (fates cun n

aparat da fà jö dotè de almanco 8

megapixel). Les fotografi es che rovarà

ite plü tert, les fotografi es rovinades o

che ne va nia da lì, ne po nia gnì tutes

en conscideraziun.

Les 20 plü beles fotografi es gnarà

lasciades stampè y metüdes fora tratan

i dis dl “Festival dla jonëza dles valades

ladines” te na mostra da odëi tla “Ćiasa

dles manifestaziuns” a Corvara. Les 3

plü beles fotografi es, chirides fora da

na giuria metüda adöm dal consëi dal

Sorvisc ai Jogn y dal Consëi dl Fotoclub

Val Badia gnarà premiades cun la soma

de 200,00, 150,00 y 100,00 euro. I

fotografs premià gnarà informà

personalmënter tres lëtra o e-mail.

Tratan la manifestaziun dla domënia ai

16 de jügn domisdé gnaral metü a jÌ

la premiaziun dles plü beles fotografi es

dl concurs.

Menan ite les fotografi es éson a öna

cun chësc regolamënt y detlarëia da

ester titolar di dërć dl contegnü y

autorisëia l’organisadù dl concurs da

publiché les fotografi es sön söa plata

internet (www.jogn.org y/o www.

festivaladesladines.com) y tratan la

mostra ai 15-16 de jügn a Corvara tl

cheder dl “Festival dla jonëza dles

valades ladines” y sön i folieć.

Concurs de fotografi a a pesćDavert a dötes/düć les/i jones/jogn ćina 30 agn apascionà de fotografi a

racomanada, vélel le timber dla

posta. Les 10 plü beles rimes o poesies

gnarà lasciades stampè y metüdes fora

tratan i dis dl “Festival dla jonëza dles

valades ladines” te na mostra da odëi

tla “Ćiasa dles manifestaziuns” a Corvara

y publicades sön la plata internet dl

festival (www.festivaladesladines.com)

y sön i folieć locai. Les 3 plü beles rimes

o poesies gnarà premiades cun la soma

de 200,00, 150,00 y 100,00 euro. I/Les

auturs/ies premià/ades gnarà informà

personalmënter tres lëtra o e-mail.

Tratan la manifestaziun dla domënia ai

16 de jügn domisdé gnaral tignì la

premiaziun y lit dant les rimes y/o

poesies premiades. La partezipaziun al

concurs é debann.

Menan ite les rimes/poesies éson a öna

cun chësc regolamënt y autorisëia

l’organisadù dl concurs da les publiché

sön söa plata internet (www.jogn.org

y/o www.festivaladesladines.com) y

tratan la mostra ai 15-16 de jügn a

Corvara tl cheder dl “Festival dla jonëza

dla valades ladines” y ti folieć locai.

Rimes y poesies ladinesConcurs a pesć davert a düć

Bus 4 Cortina d’Anpezo

16:00 Cortina (Polo scolastico Valboite) 16:50 Corvara (Festival)

Bus 5 Fascia

15:00 Moena: fermata corriere (navalge) 15:10 Soraga: fermata corriere (in piazza) 15:20 Vich: fermata

corriere (vicino all’Hotel carpe Diem) 15.30 Poza: fermata corriere (località Vac) 15.35 Pera: fermata

corriere (vicino all’Hotel Rizzi) 15.40 Mazin: fermata corriere (vicino all’APT) 15.45 Ciampestrin: fermata

corriere 15.50 Fontanac: fermata corriere 15.55 Ciampidel: fermata corriere (in piazza) 16.00 Cianacëi:

fermata corriere (in piazza) 17.00 Corvara (Festival)

Autobusc da vigni valadaLa sabeda sëra. Cun iade de revers da Corvara dales 2:30

Page 8: 1813

8

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Èrt - I à troà amò la neif, Dominik Stahlberg, Nicola Degiampietro, Namsal Siedlecky, Veronica Pellegrin e Helena Hladilová, che ensema con Pierangelo Giacomuzzi, per endrez del Duo Artistich Treefi sters e de l’Offi cina d’èrt contemporanea TOAST, i é se n jic sui 2000 metres del Bait del Zìmela su per Lujia per passa na setemèna per chierir la condizions miores per ge dèr strèda a sia èrt, vardan de empienir coscita te mez a la natura l busc, l vet de stìmoi e pensieres sofoé dal viver de nosc temp.

Chisc artisć se à prejentà, e i à contà de sia esperienza, enstadì tel Museo Ladin de Fascia, e ades i à metù fora sia operes al Zenter d’Èrt contemporanea de Ciavaleis.

Proon a capir miec de che che se trata.

La creatività de anché arà lèrga ti musees de

doman

No l’é coscita scontà che projec creatives e particolères desche “Hole’s Lovers” troe i ujes averc ti

Politica - La Pruma Comiscion permanenta del Consei provinzièl, vidèda da Renzo Anderle (UpT), no l’à passà i doi dessegnes de lege de mudament de la lege sui referendum provinzièi prejenté chisc dis passé. Se trata del ddl 233/XIV portà dant da Claudio Civettini de la Lega che, con chela de stravardèr i deric de la mendranzes linguistiches, l proponea de smendrèr la fi rmes che serf per domanèr consultazions su la leges che revèrda la mendranzes e del ddl 297/XIV prejentà da Giuseppe Filippin, che entenea ge dèr sù al President del Consei, enveze che a chel de la Jonta, l poder de meter a jir i referendum.

Audizions e discuscion

Endèna la audizions, la procuradora del Comun general

musees de la jent da mont, de spes dediché soraldut a la tradizion. “Noi sion stolc che chisc artisć joegn e modergn sie vegnui te nosc museo – à dit l diretor Fabio Chiocchetti ence a inom del president Antone Polam, tel ge dèr l benvegnù enstadì te la sala Heilmann – perché l’é l segn de na cultura viva e averta.”

L’é stat dapò l professor e artist Claus Soraperra a prejentèr e soscedèr l confront anter i protagonisć de chesta esperienza. “Ge vel che apede ai musees sie ence la creatività – l’à dit – perché sarà chesta che troarà lèrga ti musees de doman, per lascèr n segn de nosc temp.”

Soraperra à dit che chisc joegn artisć i à segur desmostrà coraje a proponer vèlch da nef, fora dal temp del turism e zenza fi ns de vadagn, perché chesta l’é la strèda per fèr crescer la idees.

L “jir sa mont” mìngol da romic l’é stat l prum conzet dejout tel confront: n percors cernù de spes ence da etres artisć. Ma èl amò sens – à domanà Soraperra – anchecondì che ence sa mont se

Hole’s Lovers met adum la natura, l’èrt e... l buscL projet de artisć “en residenza” per na setemèna su Sèn Pelegrin l’é ruà a compiment

La prejentazion del projet te Museo Ladin coi artisć e l professor Claus

Soraperra.

Pierangelo Giacomuzzi, ideator de “Hole’s Lovers”, te so ambient naturèl.

pel chiamèr col fonin, e portèr videocameres e ogne sort de aparac?

Resta ampò n ambient olache se à pec contac e se pel se conzentrèr delvers, à dit i artisć, e dapò l’é n ambient ideèl per l conzet de “busc”, de “vet” che l’era a fondament de chest projet. L’é senester empienir l vet da sera, zenza bar, televijion, computer, jent. E da l’autra pèrt per zachei pel esser senester ence tegnir fora l “vet de privacy” imponù dal cogner viver de 6 duc ensema per na setemèna te n pìcol bait da mont. L’é n viver desvalif, che stimolea ence la produzion artistica.

Sa mont l grop à chierì, troà, proà e lurà fora materièi de la natura, tera e neif, legn, sas e osc... ma ence patrones da schiop o autra batarìa che l’om à lascià stroz te l’ambient.

L’é stat na esperienza dassen enteressanta per i artisć, che desche ùltima endesfi da i à abù chela de tramudèr la operes da so ambient naturèl per les meter fora tel Zenter d’Èrt contemporanea de Ciavaleis.

N troi de tera tel Zenter d’Èrt Contemporanea

La mostra “Hole’s Lovers” é stata inaugurèda en lunesc ai 6 de mé al Zenter d’Èrt Contemporanea de Ciavaleis co la partezipazion di artisć che à prejentà al publich si lurieres. A la prejentazion, apede a l’ideator del projet Pierangelo Giacomuzzi, à tout pèrt l president del Zenter d’Èrt Lionello Vanzo, l diretor artistich Elio Vanzo e l vize ombolt de Ciavaleis Michele Malfer che à portà l salut de l’aministrazion de comun e l’à palesà so entusiasm per chesta esperienza che ge dèsc lèrga a la scomenzadives di joegn.

Con sia òperes, fates con materièi metui a la leta da la natura, i sie artisć à mudà l percors espositif te n troi da mont alternatif. L tem del “busc”, de gra a la sensibilità e al spontan de chisc joegn, à envià via na lingia de refl escions che se à concretisà te operes d’èrt n muie modernes e caraterisèdes da na ecezionèla lijiereza e frescura. La mostra restarà averta enscin ai 20 de mé da les 20.00 a les 22.00.

L projet Hole’s Lovers verc la neva sajon espositiva del Zenter

d’Èrt Contemporanea, dedichèda a la tera e a la “parbuda terestre”. En program sarà doi gregn apuntamenc con doi cobies de artisć leé da n fort sentiment de la tera: dai 14 de messèl al prum de setember se confrontarà Gotthard Bonell e Lois Anvidalfarei, pitor e scultor, e dai 26 de dezember ai 20 de oril del 2014 vegnarà dat lèrga a Annamaria Gelmi e Annelise Pichler, amò n’outa scultora e pitora che metarà a confront si desvalives lengac artistics.

Una de la esprescions artistiches nasciudes sa l Bait del Zìmela.

No muda la normes per i referendum de la mendranzesLa Pruma Comiscion permanenta del Consei provinzièl no l’à passà i doi dessegnes de lege che domanèa mudamenc en cont de la normes per meter a jir i

referendum provinzièi

de Fascia Cristina Donei à palesà sia contrarietà a l’idea de smendrèr l numer de fi rmes che serf per meter a jir n referendum, ajache coscita fossa massa sorì chiamèr duta la popolazion trentina a dezider sun normes che enteressa i deric de la mendranzes, alincontra fossa miec che chesta normes no posse esser oget de consultazion popolèra. Ence l conseier ladin de la Ual Luigi Chiocchetti, te la descuscion l’à rebadì che l’impiant normatif provinzièl en materia de mendranzes, l’é stat smaorà e perfezionà ti egn, e anché l’é recognosciù da duc. En cajo ge volessa tor demez deldut l met de lascèr che chesta normes de stravardament posse vegnir mudèdes tras referendum.

L’é stat scutà da la Comiscion ence Luca Guglielmi de la sociazion Fassa, cofondator del Comitat per l Referendum te Fascia e promotor

de la consultazion per tor jù l Comun general de Fascia, che enveze l’era a una con duta does la proponetes. A so dit la norma atuèla limitea trop la scomenzadiva ledia di ladins per referendum che mude la normativa de defendura linguistica locala. Guglielmi se à ence augurà che vegne valutà de mudèr la regoles de partezipazion ai referendum su costions entorn a la mendranzes, limitan la stima ai residenc ti Comuns di raions linguistics enveze che a duta la popolazion trentina.

Anter i etres che à tout pèrt a la audizions, Alessandro Savoi e Franca Penasa de la Lega e Rodolfo Borga del Pdl se à palesà a favor de la proponeta legislativa, Margherita Cogo del Pd se à dit de contra a meter a jir criteries che mene a l’omologazion de Fascia al rest del teritorie.

Arbassèr l numer de la fi rmes fossa n dan

Sul ddl Civettini l’assessor Gilmozzi à palesà parer negatif, dijan che la lege en doura la é equilibrèda e ge dèsc la dreta arsegurazions a la mendranzes etniches. Savoi à dit amò che chest ddl l’é n tentatif de empienir una de la loces de la lege atuèla: se te Fascia se dezidessa de fèr n referendum su n coleament da jir coi schi - l’à dit l capogrop de la Lega - ge volessa regoer l 19% de la fi rmes di litanc e chest no l’é possìbol, de fat Fascia no à l met de fèr n referendum.

Chiocchetti à replicà che l statut del Comun general de Fascia regolamentea l met de fèr n referendum daìte da la comunità con quorum particolères; ence te la provinzia de Busan, touta de spes desche ejempie, la materies de la mendranzes é toutes fora da la

possibilità di referendum generèi. Anderle de UpT, a una sul fat che

la materia di referendum cognessa vegnir mudèda, l’à aboncont enjontà che arbassèr l numer de la fi rmes fossa de dan per la mendranzes.

Per chel che vèrda l ddl Filippin, l’é stat fat fora che i poderes de meter a jir i referendum ge reste al President de la Jonta. La posizion é stata condividuda da l’assessor Gilmozzi e da Margherita Cogo, enveze Anderle à dit che la idea no é deldut falèda, ma che tel ddl la é stata palesèda a na vida massa essenzièla. Endèna la discuscion l’é stat mìngol de polemica en cont del referendum su la comunitèdes de val. Cogo à dit che no l’aessa cognù vegnir ametù e Savoi à replicà che, se se l fajessa anché, la stimes a pro de la abrogazion aessa la soramessa, percheche ence te la maoranza se slèria la contrarietà envers la comunitèdes de val.

Page 9: 1813

9

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lorenzo Soratroi

Redazion: Sèlf dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Livinallongo (BL)

Tel. e Fax 0436/7451 - e-mail: [email protected] Fodom

L dotor Demattia l no giourirà plu l ambulatorio de Rèba. “No son plu nterescé e no me fi de plu de degugn. E po l é massa concorenza.” Reba l’eva restada senza chëst servisc coscita mportánt dai prums de jenè, da cánche l dotor “Piere” Demattia l ava saré, no senza polemiche, l ambulatorio nte la senta de la Crousc Bláncia. La dirigenza de l’associazion, nte chisc ultimi meisc ntamez a le ben cugnisciude polemiche per via che da nen ann nca no la fesc plu servisc, l’ava nten colp dezedù de ié auzé l fi t dei locai dai 1.200 ai 6.500 euro al ann. Massa, ava protesté l dotor, per n servisc fat demè per la popolazion. Difi zile n plena stagion, ciapé nte cater e cate vot n auter local per continué l’ativité. Ence chël ntel Zenter Servisc, bele douré davántvia dal dotor Demattia come ambulatorio, l’aministrazion de

Rèba - Dassën ndesplajù per la decijion del dotor Piere Demattia de no giourì plu l ambulatorio sa na Reba, l Capocomun da Fodom Ugo Ruaz l spiega coche l’aministrazion l abe fat dut chël che l eva nte sue poscibilité perciéche l servisc l tourne a giourì. “Bele de jenè – l spiega – onve dit

comuna la l ava fi té al Consorz dei Lifc, che cruzié perciéche manciáva l servisc de ambulánza per la stagion da d’inviern, a sua l ava metù a dispojizion den studio de dotor de la Val de Fascia clamé per garantì n’ativité de prum aiut per i sciori. N chëla ocajion l’aministrazion de comun l’ava tost fat a savei che, scadù l contrat per la stagion da d’inviern, l’assa ndavò metù l local a dispojizion de Demattia. Ntenzion formalizada nte na lëtra manada al dotor. Ma Demattia l a responù de no ester plu ntenzioné a giourì l ambulatorio de Rèba. Nte la lëtra l dotor l se tol fora i clasici “sasc dai ciauzei” e l damana che l contignù de la lëtra l vegne fat a savei a la popolazion.

La lëtra de Demattia

“La mia ativité de dotor de

Reba resta senza l ambulatorio del dotor“No son plu nterescé e no me fi de plu de degugn. E po l é massa concorenza” scrif nte na lëtra a l’aministrazion l dotor Demattia

medejina general nta Fodom – scrif Demattia - la scomencia sa na Reba de jugn del 1989, davò avei antizipè duc i cosć de progetazion e costruzion del ambulatorio ntel Zenter Servisc. Nvoié da l’enlota aministrazion Pezzei co nen contrat che, miré a l’emportánza de n servisc per na localité oramei cugnisciuda come turistica, l eva nlouta de n milion de lire plu i cosć, che no n eva puoch, souradut per sciaudé ite. Davánt cater o cinch agn, l’aministrazion da nlouta, tres visada da Pezzei, la me manáva na lëtra ulache se dijëva che, vedus i studi de setor, l Comun no l assa plu podù me renové l contrat, se no co nen canon minimo de zirca 5.500 euro plu i cosć. Su na tela lascëve a savei a l’aministrazion che no sonse plu ste ntenzioné a renové l contrat e che spo l ambulatorio l fossa ste

saré. Nlouta assessor e prescident de la Crousc Bláncia l eva la Teresa Pezzei, che la me periáva de no lascé via l servisc sa na Rèba e la me proponëva doi locali nte la senta de la Crousc Bláncia, fata su aposta per l prum aiut sul teritorio. Da bon “pollo”, m’é fi dé den acordo verbal che tolëva ite: l’aredament del studio de mia fonda plu n contribut volontario de 1.200 euro al ann come “rimborso spese”. Davò mpuò muda l vent. Muda l’aministrazion de comun e l diretif de la Crousc Bláncia. Ci suzedelo? Al prum foresto che che damana la disponibilité de mio prum ambulatorio, l i é ven conzedù a nen canon bas. Nsomeia che a mi no se podëva l conzede a le medeme condizion. D’autra pert l atual diretif de la Crousc Bláncia la me damanáva 6.500 euro come

contribut minimo per podei esercité ntel medemo ambulatorio che eve coscita ben aredé de mia fonda. Ambulatorio che, nsomeia, l eva bele stye mpermetù al dotor La Pira de Cianacei.

Ades me damane co nen cin de presunzion: ma sonso proprio mi l “fessacchitto di quartiere ?” Dato che mi nte chësta vieta no me sente, fèje a savei a la sua aministrazion che no n é mia ntezion ne tánt de mánco nteresc tourné sa na Reba per giourì ndavò l servisc de ambulatorio. Ence perciéche oramei sa na Reba l é oramei la fi la de dotori che se bega per n fi n che, pense, no siebe proprio demè l servisc. La mia disponibilité l’é dada plu oute e coche nsomeia, me l’e tres ciapada ntei denz. La jent da Reba n difi colté la sa che basta che i me clame e jiaré a i servì a cesa.” (ls)

Ruaz: “Nos on de nosta disponibilit锓A Demattia onse damané n canon agevolé”

che scadù l contrat a la fi n de la stagion da d’inviern, onse ndavò metù a dispojizion del dotor Piere l local ulache l eva suo prum ambulatorio ntel Zenter Servisc.” Nte la lëtra a Demattia, l Comun l a scrit che “dal 8 auril i locai i sarà a dispojizion e l’aministrazion la i mët ndavò a dispojizion per giourì

l ambulatorio a le condizion da concordé co l Comun.” A ousc davántfora – conta Ruaz – mi eve bele dit al Piere che nos onve dezedù de i é de i locai a le medemo pries che on fat st’inviern al Consorz dei Lifc. Che po l eva plu o mánco chël che l paiëva ntel prum, che vol di zirca 500 - 600

euro al ann, tignù cont de infl azion e auter.

A nos come aministrazion ne bastáva, no pertendonve deplù. Nos i e tignonve dassën che l servisc l tourne sa na Reba. Ma po l dotor Piere l n’a responù coscita. On capì che, per le sue motivazion che l a scrit, no i é nterescia plu

giourì l ambulatorio sa na Reba. Nos, da pert nosta come aministrazion- siera ite l Capocomun – on fat dut chël che l eva nte noste poscibilité. Me plajëssa e volësse che chëst l siebe ciaro per la popolazion. Che po no se dighe che l Comun no l s’a nterescé.” (ls)

Còl - Con na scempla ma sentuda zerimonia nsabeda passada l é ste benedì ja Còl l auteriol de S.Antone refat ju dai scizeri. L manufat, l sol de mur resté a Còl, l é sa i Vauz, su la strada che da Posauz rua a Pien. Na strada a mesa costa, su na riva ërta e pericolosa, ulache ntei agn l é suzedù plu de na desgrazia, con jent juda sot ju a passé delà con tratori o motorins. Ma degugn s’a mei fat mel plu de tánt e chëst, per la jent del luoch, l é ste grazie a S.Antone che l a cialé da soura njù. Da le 15.30 i scizeri da Fodom e Col, auna a chi de Ampëz nviei per l’ocajion, i s’a biné a Troi, da n’identité che l’é stada destrata

fora per mesa Provinzia de Belum.” La zerimonia la s’à fenì via co la procescion fi n a Pien, ulache la

tropa jent che a tout pert, l’é stada nviada da scizeri a ste n compagnia e a se mangé n bon marendel a l’ostaria “da Silver.” (sl)

S. Antone tourna a cialé soura chi che passa dai “Vauz”Benedì nsabeda passada l auteriol refat ju dai scizeri. Don Sergio: “N luoch ulà se fermé a pensé su”

ulache, n márcia co i tamburli e le bandiere davánfora e la jent davò sù, i é ruei fi n sa i Vauz. Ilò, davánt al auteriol, ntel strent de la strada che taia via la costa amesafora, l é ste dit la S. Mëssa dal pleván da Còl don Sergio Pellizzari. “Nviade, cánche no eva le machine – la recordé nte la perdica – la jent la jiva a pé. Per chëst l’ava plu temp per pensé soura e per fè su auterioi e crisć ntei luosc ulache se se ncrojëva o ulache l eva pericol. Chisc i deventëva ocajion per se fermé a di su n’orazion.” Don Sergio l a spo rengrazié i scizeri per avei volù comedé fora sto auteriol che

sedenò l risćiáva de jì a remengo. Davò la funzion, a tout la parola l Capocomun da Col Oscar Troi. Ence dël l a sotlineé l’emportánza per duta comunité da Col de sto laour e l a rengrazié n particolar Cristian Sala, Daniele Dell’Andrea e Marco Codalonga, i trei scizeri che a porté nnavánt n pruma persona l intervent.

Ence la prescidenta de l’Union dei Ladins da Fodom Manuela Lardurner, che no l a ciafi é a ester a la zerimonia, l a mané na salut a la Schützenkompanie ulache la se complimenta per la scomencidiva che, l a dit, “dáida a porté nnavánt i valour de nosta ladinité e devozion de nosta jent per i trasmëte a chi plu jovegn.” I intervenc i é ste sarei ite dai ringraziamenc che Cristian Sala a volù fe a duc chi che a daidé pro. “Ence tropa jent che no n a nia da ci fe coi scizeri – l a recordé – i a capì l’emportánza e l valour de chël che volonve fe e n’a de na mán. Coscita s’a vedù ncora nviade, che cánche se se mët auna, se po fè trop.

E senza tánte burocrazie a la taliana.” Cristian l a sotlineé ence coche oramei de tei laour i ven fac demè grazie al volontariat, perciéche l Stato l no da na mán nte nia. N Stato che a chisc nuosc paisc- l a dit – l é ste bon demé da tò, come l trilinguism o La procescion da Troi.

Ntánt la funzion davánt al auteriol.

Don Sergio, pleván da Còl, l a dit la S. Mëssa.

Page 10: 1813

10

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Davò nvalgugn meisc tourne a descore de iega, de chëla iega che de fat l’é element fondamentél per la vita, de chëla iega che trés plu da spëss deventa en muot de gragn nteresc economics,de chëla iega demé de valgugn, cánche nveze l é fondamentél che la siebe de duc e per duc. De chëla iega che come en maestro artist zupladou a dé forma ai nuosc trop biei crëp da mont. De chëla iega con sue varieté de ousc che rebomp en te la val a n’é dè confort co la sua prejenza. Ensomeia che per la jent siebe gran difi zile declarè da vigni canton del mond che l’é en ben de duc.

L reclam a la Comiscion Europea

A Belum, ai 28 de merz de sto ann, s’a descorëst de iega e del sfrutament de nuosc pichi e gragn rus e de cotánt che chëst fat el rue oramei a nen livel tél da mëte a risćio dut ntier l ecosistema con azion de viśé fora e po de lasce ji ite la iega e a mëte en jenogle toc ntier de ru, condanei a ester mijeri roiei senza vita. Forsci propio grazie al fat che a spenje trop en

Merán - „Iatz-jetzt-sën-adesso“, coscita se clama la gran festa che l Südtiroler Schützenbund mët a jì per sabeda 18 de mei a Merán. Se trata de ma gran festa per damané plu liberté e indipendenza, ntel cajo de Südtirol l’indipendenza da Roma, per duc i popoi. La scomenciadiva l’é pensada come na gran festa popolar ulache vignarà ence raprejentanc da la Scozia, Catalonia, dal paisc basco, fi aminghi e veneziagn, duc che vol e damana l’indipendenza da suo stato

Sarà da vedei troc sonadous de orghen da mántesc, i “Goaßlschnöller”, i “Schuhplattler”, i “sbandieratori”, l motoclub . Vignará fat ence velch per i tosac. Sonarà l grop Volxrock. L a festa la scomenciarà da le 10 co nen

„Iatz-jetzt-sën-adesso“, na festa per l’indipendenza de duc i popoiL apuntament l é a Merán ai 18 de mei. I scizeri mët a ji na coriera per podei to pert

Energia da la iega: polo, el fat de cugnësce, fé la diferenza ?N previjion sëre de informazion sul argoment ence nta Fodom

su el priesc che ven paié a produje energia nëta ie bogn de mpié na gran gola del vadagn per dezide de mëte scioldi nte na zentral, l é trop da chëst en fora che son ruei nte na situazion de devastament per l ambient naturel.

El comitat “Acqua bene comune” da Belum che a organizé chësta encontada per duta la popolazion e a la lum de chël che suzede nte la provinzia de Belum, l a prejenté en reclam ufi zial a la Comiscion Europea contra el

ma ssa g ran s f r utament idroelectrich nte noste val.

Tra l auter l é sauté fora che nte la provinzia de Belum, l é sté damané de podei fe su zirca 100 nuove zentrai, che metude auna le podarà produje zirca 35 megawat ( 35000 kilowat ) che l é en nia confronté co la potenza idroelectrica metuda a ji en Italia, che l é de zirca 18000 megawatt. A la lum duc chisc numer ensomeia sproporzioné el fat che per na potenza coscita picola, se mosse

paié en priesc coscita aut de sacrifi zi e devastazion del ambient naturel.

Na energia efi zienta, nëta e polito per el

davegnì

El mio fránco pensier ven fora a na moda de vedei dut biné auna en tel mond ulache vivon, coscita da vedei na scerie senza fi n de liam ntra dut chël che on dintourn. Coscita se po vedei ciaro che a mudé ence velch de pico ntel ambient naturel, muda per el liam che dijëve, trope autre robe dintourn via. Crei con forza che se mossarà ciapé fora en modo per fè deventé plu efizient el produje energia. E chëst a da ester ence per chi che la consuma, enveze de fé si de aumenté senza mesura el produje de autra energia. L é segur che dut chël che l é puoch efi zient sierf per consumé deplu. Ensomeia che vegne fat coscita ence per avei plu vadagn. No crei nia che chëst fat siebe velch che pobe ester polito. Gnánca per el davegnì, perciéche l a debujen tres de velch de auter deplù, senza na fi n. Energia nëta assa da volei di Una de le ultime zentrai fate nta Fodom: chëla sul Ru da Ciastel.

chëla che se produsc senza fe dagn al ambient naturel. E ence cánche ven douré le ieghe dei rus da mont per produje corente, se ciapon tres davánt a n’economia che se clama “del porté via” tres velch a la tiera, senza mei dè nia de bon zeruk.

Demé céze de ruo che va a mudé i ecuilibri naturai e che se fenësc via co l mplenì el taren de ziment. Na maniera che respon demé a la logica del vadagn. Ma dut chëst se polo di che el siebe velch de bon per el davegnì ?

Vòl informazion

Crei che nte sto moment siebe la nezessité de fe n’informazion che se mpoia su fondamenc segur en maniera fazile da capì, per podei rué a chëla condizion che nconsent a la jent de podei svilupé en pensier tel da no ester scechè da degune spente dade de propojito. Per chëst mose ringrazié el comitat “Acqua bene comune” da Belum per el suo laour prezious e per la proposta de mëte a ji na ncontada dalvierta a duc ence nta Fodom su chisc argomenc. Per chëst cialaré de daidè pro. (Alex)

percors de l’indipendenza ulache se podarà se nformé pro i stand dei desvalis grop da foravia (scozeji, baschi, fiaminghi, catalans, veneti ). Da le 14 sarà i discorsi ufi ziai e po tropa mujiga su la Sandplatz. N’ocajion pensada ence e souradut per le fameie, che le podarà coscita se passé na bela giornada auna co i fi oi, ntra juosc e divertimenc e co l’ocajion de n savei deplù e pensé soura su l’oportunité de avei l’indipendenza. Deplù informazion su www.iatz.org. Per sta manifestazion i scizeri da Fodom i mët a ji na coriera che piarà via da Fodom da le 6:45. L cost de partecipazion l é de 10 euro per om. Per informazion e prenotazion se po clamé su Emanuel “Gaza” 349 6992467 davò le 7 da sëra.

A la festa de Merán per l’indipendenza dei popoi sarà da vedei troc grop de folklor come chël basco chilò nte

la foto.

Fodom

Comun - L “manarin” de la “spending rewiew” voluda dal goviern Monti l’à costé al Comun da Fodom n tai ai trasferimenc de 145 mile euro. Chëst chël che ven fora dal rendicont de la gestion 2012, aprovada nchëstadì dal consei de comun, sentada ulache e restei vuoc i bánc de la mendránza. Na bela bòta per l bilánz den pico comun, che coscita, touc via i cosć fi sci per personal e servisc, come le mense de le scòle e l refudam, l se veiga calé ann davò ann i scioldi a dispojizion per i laour sul teritorio per la jent. De chisc 145 mile euro,

La “spending rewiew” taia 145 mila euroSorarui: “Difi zile sto ann no toché nia per fè tourné i conc”

ben 42 mile i é stei taiei al ultimo d’auton via sui cosć che Comun sosten per iluminazion e per sciaudé ite. “A Roma i disc che spenon massa – l é l coment èje del assessor al bilánz Claudio Sorarui. Chëst, l é per puoch se l di, desmostra ncora nviade che colajù i no sa gnánca ulache vivon. Che cassù, a 1600 metri, se sciaudé no n é l lušo e te mosse l fe cuaji 9 meisc al ann. L rest dei scioldi che máncia i é stei trac via ncin decà e ncin delà su le ousc dei cosć e da l’introduzion de l’Imu che, se recordarà, na pert l’é juda al Stato. “Vèlch – spiega Sorarui – onse da

ciafi é al recuperé co i acertamenc de chi che no n a paié. Ma no ciafi arà mei a curì dut chël che l é vignù a mancé. D’autra pert no n on volù aumenté le aliquote proprio perciéche no se savëva cotánt che vigniva ite. I conc i eva stei fac duc su tabele, ma chësta l’é teoria.

Demè a la fi n se veiga del bon cotánt che rua ite.” E proprio da l’Imu ence sto ann nsomeia che ruarà ndavò problemi per i comuns a saré l bilánz se l é vera, coche a dit plu oute l premier Letta, che la rata de jugn de la couta su la cesa

la vignarà tignuda su. “Son proprio drio a fè l bilánz de previjon e l é n bel bordel, ence perciéche nsomeia che la spending rewiew la ne taiarà autri trasferimenc ence per sto ann. Sarà difizile no aumenté nia per fè tourné i conc. Staron a vedei.” L avánz de aministrazion sto ann l é ste de 54 mile euro. Ma de chisc, touta via la pert vincolada per amortamenc e autri cosć, n restarà a dispojizion de l’aministrazion demè 13 mile, che i vignarà metusa da na pert per stopé ite chelche “busc” su le ousc ulache l Stato l taiarà. I cosć corenc per l 2012 i é stei de 3

milioni de euro, chi per investimenc 1 milion 200 mile euro, coscita despartis fora nte le ousc plu grosse: impiánti per la produzion de energia ( paneli fotovoltaici su le scole e caldaia a pellets ntel Zenter Servisc ) fi nanziei co l Fondo Letta, 358 mile euro, cèsa da paussé Vila S. Ijep 228 mile, strade silvo pastorai Pont de le Fontane – ru de Pestort 217 mile, tët nuof al Zenter Servisc 121 mile, progec per recuperé śone degradade 51 mile, ristruturazion del pont de Contrin 30 mile euro, manutenzion strade 92 mile, desvalive progetazion 34 mile. (ls)

Page 11: 1813

11

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Marco Dibona Moro

Redazion: Ciasa de Ra Regoles, 32043 Cortina d’Anpezo (BL)

Tel. e Fax 0436/868615 - e-mail: [email protected]

“Son dute ciapade da chesta festa, parcé che ancuoi Giuditta ra no vive duto chesto par era, ma ra me sporśe un don, par dute nośoutre” – ‘l à dito don Paolo Arnoldo, pioan de Anpezo, a saludà el vescovo monsignor Giuseppe Andrich, de ra diozesi de Belun – Feltre, da dasera de i 3 de maśo. S’à vorù se ciatà propio el di de i sante patrone de ra nostra parochia, par ra consacrazion de Giuditta Manaigo, che trope śoen conosce, da profesoresa de ra scora alberghiera. Inze ra nostra jeja basilica, tropa parsones, anche in pes, che no n’ea posto asei, da se scentà śo. “Da el cuore de chesta comunità ‘l é vegnù fora Giuditta, che ancuoi azeton inze ra Jeja – ‘l à dito el vescovo Andrich – e chi pasc che r’à fato ancuoi, inze chesta basilica, ‘l é i prime de un viaśo longo, da fei. Ra i à fate co ‘l faral sun man, inpizà, cemodo che es fesc ra verjines judiziośes, che ciaton inze ‘l Vanjelo. Con era ‘l ea outra doa femena consacrades, doa relijoses”.

San Felipo e Iaco i varda GiudittaS’à vorù fei festa, el di de i patrone de ra nostra parochia San Felipo e Iaco, par una femena de

‘l nosc paes che ra s’à maridà co ‘l Signor. Un don par duta ra comunità, cemodo che à dito el

vescovo e el pioan

Giuditta Manaigo ra responde a ‘l vescovo monsignor Giuseppe Andrich, che i domanda se ra vó servì el

Signor e ra Jeja, par duta ra so vita. E ra i disc de sci, par tre otes.

Biciada śobas, daante a ‘l so vescovo e a chi outre prees, inze ra basilica de San Felipo e Iaco, daante a ra

comunità de el so paes, una femena ra se dona, par el ben de chi outre.

Ignante de śì inze jeja, fora su ‘l sagrà, su i sciaris de ra porta maestra, a saludà Giuditta ‘l ea ra Banda, che r’à sonà da festa, e ‘pò i à lieto śo un soneto, in rima, par ladin anpezan, cemodo che se sore. Una tradizion vecia ra vó coscita, inze ‘l nosc paes, canche ‘l é una zerimonia, canche un śoen se fesc pree, canche rua el pioan noo, canche ra śente de Anpezo ra se ciata, par deentà Jeja. Dinultima, a ra fi n de ra mesa, i à sporto tre done, a Giuditta: un sinbol, par chesta śoena, che r’à tolesc su ‘l Ordo Virginum. Ra no n’é deentada mogna, parcé che ra no vive inze un convento, co ra soreles, co ra superiora, ra no n’à mudà gnon, ra no n’à tolesc i vote, ma r’à inprometù algo de bel, de gran, drio chel che ra i à respondù a ‘l so vescovo, canche i à fato ra domandes, daante a dute. I à domandà: “Vosto śì inaante, prozede coscità, co ra santa verjinità, par servì el Signor e ra Jeja, fi n a ra fi n de ra to vita? Vosto śì drio a Cristo, cemodo che disc el Vanjelo, parcé

che ra to vita ra testimogne ra carità e ra see segn par el Regno de doman? Vosto ese consacrada, maridà Cristo, fi ol de Dio e nosc Signor?” A duta chesta domandes, Giuditta r’à respondù: “Aì, el voi!” Coscita a ra fi n i é stà sporto tre done. Un tul, el velo, par podé ra zerne da ches’outra femenes, parcé che r’é ‘na verjine, consacrada par Cristo e ra jeja; un anel benedeto, segn de ra nozes co ‘l spośo zeleste; un libro de orazios, par ra liturjia de ra Ores, da dorà dute i dis, duto el di, calche ota anche di note.

“Chesta r’é una festa granda, par el vosc paes, propio el di de i sante patrone de ra parochia – ‘l à recordà el vescovo Andrich, che ‘l à dito mesa granda, ciantada, aduna co i prees, i frates de Anpezo e con outre prees, vegnude da fora – e chesto ‘l é un don, parcé che dute podone sentì algo che me ciama. Beśen che dute i stajone pede, a chesta vita che ra se dona par chi outre. Sentose dute leade, deenton Jeja, che da chesto don ra ciapa ra lun”. (Mdm)

Noes de ra biblioteca Ades r’é daerta par sié dis a ra setemana, anche de ‘l sabeda,

da bonora

El Comun Vecio, agnó che ‘l é inze ra biblioteca de Anpezo.

Algo de noo, par ra biblioteca de comun, in Anpezo. Da chesto mes de aprile, r’é daerta demanco da dasera, depì da bonora, fi namai de ‘l sabeda. Da ‘l outon pasà, canche ‘l é śù in pension Cristina Menardi Lucabeca, dapò pi de cuaranta ane de laoro, indrioman, a i tende a ra biblioteca ‘l é ruà Mauro Polato. Dapò de aé vardà drio i orarie, ‘l à parlà co ‘l comun, de ra so pensada, e i ‘l à scotà. Coscita ades se pó śì a lieśe i libre, o a s’i toi, da portà a ciaśa, dute i dis, da ‘l lunes a ‘l vendres, de ‘l dapò disnà, dares 14.30 a res 19. De noo ‘l é che ades r’é daerta anche de ‘l sabeda, da bonora, dares 9 fi n da meśodì; in duto ‘l é 25 ores a ra setemana, de orario par ra śente. El bibliotecario ‘l é là, anche chi outre dis, anche outra ores, par fei i conte, par fei ra cartes.Con chesto, se pensa de i vegnì incontra a ra śente, a chi che ancora i à acaro de tegnì un libro, de carta, sun man, de voltà ra pajines, de lieśe, de viaśà co ‘l pensier, co ra testa e el cuore, su i troes segnade da i scritore. El vecio orario el no śia ben par dute,

co ra biblioteca daerta fi n da dasera, dares 20; cher’ultima ora, dares 19 inaante, no pasaa deboto negun, a ‘l prin pian de el Comun Vecio. Inveze ades se pensa de ciamà calchedun depì, de ‘l sabeda da bonora, chi che fesc ra setemana curta, chi che no laora de ‘l sabeda e i à tenpo, e voia, de stà drio libre. Dapò ‘l é un’outra noa: s’à pensà a i dis che mancia el bibliotecario, par pousà, par fei feries, se ‘l aese da stà mal: pede a Mauro Polato ‘l é stà betù Stefano Ponte, de ‘l ufi zio de i mese de comun, che ‘l à beleche lourà in biblioteca e el sà cemodo fei. Duto chesto fi nche se pensa a el sito noo, de chesta biblioteca. Ra vecia aministrazion de Giacomo Giacobbi r’aea pensà de ra tramudà in via Roma, inze chi locai de comun, de ‘l Residence Savoia 2, a man dreta de ‘l stradon. Ra noa aministrazion de Andrea Franceschi r’é drio a pensà inveze, da ‘l 2007 inaante, de fei su algo de noo, un Polo de ra Cultura, da ra vecia stazion de ra farata, agnó bete anche ra biblioteca, co i so mile e mile libre.

Ades, che ‘l é drio a fenì el prin an de laoro, ra scora “Dea Zima” r’à parecià alcuante conzerte, par fei sentì a dute cuanto che i é varentes, chi scolare. El gnon de chesto istituto el vien da Andrea Constantini, par nośoutre Dea Zima, che ‘l é stà el maestro de ra nostra Banda, betuda su da el, de ‘l 1861. Chesto an i ea pi de zento e sesanta, chi scrite inze. Coscita no se pó i fei sonà dute aduna, ma beśen i partì fora, par alcuante dis. Se scomenza mercui, ai 15 de maśo,

I conzerte de Dea ZimaUna storia vecia, che ra rua fi n ancuoi. Ra musica, un valor par

ra śente de Anpezo

dares 18, inze ra sala de ‘l hotel Savoia; sabeda 18 de maśo, dares 17, i sonarà inze ra sala Don Pietro Alverà, da ra Postes; domegna 19 de maśo ‘l é doi conzerte, el prin dares 17, chel outro dares 21, dute e doi inze ‘l Alexander Girardi. Dapò se và a ra fi n de ‘l mes, vendres ai 31 de maśo, dares 17, canche sonarà ra Young Band, ra banda de i pizete, chi che un doman, se i vorarà, i podarà ruà inze ra nostra Banda de Anpezo. Par dute i conzerte se pó śì inze dute, par deban.

Ra Young Band ra sona inze piaza Angelo Dibona, sote el padeon de ra

musica, par ra Festa de ra Bandes.

Page 12: 1813

12

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Anpezo

Chel fó in Jilardon

Da dasera de i 2 de maśo ‘l é ruà i ponpiere, a Jilardon, con doa machines, co i schizoi, co ra sciares, canche ‘l ea beleche scuro e ‘l ea un guergnato grisc, de pioa. Par fortuna, chi ome i à abù poco laoro, par ‘sta ota, duto s’à comedà via in prescia, par chel fó, che ardea su par un camin. Ma ce festide, par ci che ‘l ea in ciaśa, là da Rosa de chi de Vico. Pasà el burto, ra paura, ades resta el pensier par chera ciaśa, agnó che ‘l é inze trope valore, de ra storia, de r’arte, de el saé d’Anpezo. Dute recorda che, śa calche an, s’à brujà el toulà, viśavì ra ciaśa, e s’à pardù tropa roba. Chera ciaśa ra no n’é conpagna de duta ches’outres, de ra “Architettura anonima ampezzana”, cemodo che aea scrito ‘l architeto Edoardo Gellner, su ‘l so bel libro. Chera ciaśa r’é un museo, da precurà.

Cortina 2019

Doa zitàs, Cortina par r’Italia, Are par ra Svezia, ‘s é drio a core par ciapà i Mondiali 2019 de schie. Par Are r’é ra seconda ota, nośoutre ón beleche proà tre otes. Ades se proa danoo e sarà da spetà de śugno de ‘l 2014 par saé cemodo, canche ra Fis ra se ciatarà a Barcelona, in Spagna. Par pi de un an, sarà Enrico Valle de Morìs a portà inaante da candidatura, da presidente; ‘l é stà betù a ‘l posto de Andrea Franceschi de Matia, el nosc capocomun, drio chel che à domandà ra Fis e ra Fisi, dapò che i ‘l à sarà via, ai 24 de aprile. Ignante de el 1 de maśo, canche ‘l ea da se notà inze, ‘l é stà da bete un outro gnon, e i à pensà de zerne Enrico Valle, ben conosciù, par el so laoro, inze ra Fis e ra Fisi, e parcé che ‘l é presidente de ra gares de ra Copa del Mondo de schie de ra femenes, in Anpezo, da ‘l 1993 indrioman. Par el Comun de Anpezo, inze ‘l comitato, ades ‘l é Marco Ghedina Tomasc, loudaduó a sport e turismo. Ra Rejon Veneto ra dia ‘na man, con 300 mile euro, pede a i 200 mile betude da ‘l Comun de Anpezo. De bon, ‘l é che ra Fisi taliana, ‘sto an, par ra prima ota, r’à pagà ra steora, da se notà inze: 200 mile franche svizere, supośò 160 mile euro.

Ra Fis r’à betù fora i gnomes de ches’outra zitàs che s’à candidà, par ches’outra gares, co i schie da fondo, par el souto, par ra brea: Oberstdorf par i todesche, Seefeld in Austria, Planica par ra Slovenia e Almaty de el Kazakistan.

Sonete par anpezan

I poetes de Anpezo i scomenze a scrie, a bete śo i so sentimente, i so pensiere, ra so emozios. Dapò i mande i so laore a ‘l concorso “Mendranze n poejia”, che se fesc in Fodom, da oto ane. Un concorso agnó che rua, ogni ota, un grun de sonete, de rimes, de verse, da duta r’Italia, da duta ra rejos agnó che ‘l é calche parlada pi pizora,

Inze ra nostra ciaśa par i vece Dotor Angelo Majoni se pó śì a vede una bela mostra, chera de ra fotografi es de ra nozes de ra nostra śente de Anpezo. I r’à daerta ai 2 de maśo, ra restarà par un mes, fi n a i 2 de śugno.

“Chesta mostra ra nasce drio un projeto fato su da chi che laora inze ra ciaśa e par el centro diurno – i me disc i educatore Laura Conserotti e Cristian Viola – con chera de fei algo de bel, par i nostre none. S’à vorù i dà un gran valor, duto chel che el se merita, a un fato che ‘l é intrà i pi grei, inze ra vita de ‘na parsona: se maridà. El recordo de un di de ra so vita, canche se se lea con un’outra parsona, de seguro pó me dià dute, a stà ben, pi che see i nostre none”.

Ra families ‘s à dià ‘na man, a ciatà fora ra fotografi es, cheres de agnere e cheres de ancuoi. Calche ota se vede i none, canche i s’à maridà, e śo par pede i so fi oi, trenta ane dapò, e dinultima fi namai i neode, de ‘ste tenpe. Un’outra man r’é vegnuda da ci che laora inze ra ciaśa, e ‘pò da chi de ra Auser, ra asociazion de

ma poco da Anpezo. I anes pasade ‘l é stà calchedun a mandà i so scrite, ma masa de poche. Ades el concorso i ‘l à slongà, in ciou de doi ane: chesto ‘l é par el 2013 – 2014. Coscita ‘l é tenpo, par scrie, pi de un an, fi n a i 31 de maśo de ‘l 2014. Duto chesto pó śoà, par precurà una tradizion vecia, chera de ra poesia par ladin anpezan: inze i libre, podon lieśe verse scrite da ‘l Otozento inaante, fi n ancuoi. Sarae un pecà, se chera fontana ra se suiase. Par in saé depì, se pó ciamà ‘l Istituto cultural ladin Cesa de Jan, da Col de Santa Luzia, che el porta inaante el concorso, aduna co ‘l Comun da Fodom. Sedenò basta lieśe chel che i à betù fora, su ‘l sito Internet de ‘l Istituto.

Dute paroi de ‘l hockey

Ra nostra sozietà de el sport su ra jaza, nonanta ane de storia de Anpezo, da ‘l 1924 inaante, ra daerśe ra porta maestra a dute. E dute podarà deentà paroi de un pestuzo de chesta sozietà. Da i 6 de maśo, se pó cronpà ra cuotes, da 500 euro, da mile o da doimile; ci che res cronpa ignante de i 30 de śugno 2013, a ra fi n de ‘l mes che vien, el podarà anche śì a ra foula, de luio, par bete el noo consilio, par i tre ane che vien, e el noo presidente. Ma ‘l è tenpo anche dapò, par se notà inze, fi n a i 31 de dezenbre de ‘l 2014. Par in saé depì, se pó śì a lieśe chel che se ciata, che i à betù fora, su ‘l sito Internet www.hockeycortina.com

Ra sozietà r’à chera de daerśe a cuanta pi parsones che se pó, a duto el paes, e mangare anche da fora: se vorarae ruà a strutà su almanco zentomile euro, da ra śente, da ra boteghes de i artejane, da ci che laora par el turismo, da i śogadore de agnere e da chi de ancuoi. Da dute.

Ra roda rośa

Da Anpezo fi n a Calalzo: i é drio dute a se parecià, par domegna ai 19 de maśo, canche se dorarà danoo ra roda, śo par ra pista ciclabile “La lunga via delle Dolomiti”. Se moe dares 9.30 da ra vecia stazion de ra farata, in Anpezo. Senza prescia, con chera de smatiśà, se ruarà fi n śo pede el lago de ‘l Cadore, pede a ra stazion de Calalzo.

Se podarà se fermà, par dute i paesc, fora par ra val: a San Vido, Borcia, Vodo, Venas, Val, Piee. Inze ogni posto se ciatarà algo de bel, o de bon, da se fermà. Dares 13 inaante, a Calalzo, ‘l é ra festa, se magna ra pasta, dute vestide de rosa, e sarà calche premio, par ci che s’à vestì meo, par ci che s’à arghenà polito, mangare da ride. Ci che parecia chesta festa de el sport, de ra families, de ra nostra val, el se speta de ruà almanco de zinchezento, conpain de ‘l an pasà, canche i à fato ra prima, anche inalora in vea de el Giro d’Italia. Vedon de i dià ‘na man, anche ‘sto an.

Ra fregoresAlcuanta noes in curto, da ‘l paes e da fora

El sciatul de ra memoriaRa fotografi es de ra nozes, a mostrà ra nostra śente, ra nostra usanzes, el valor de ‘l amor intrà

doa parsones, par fei su una intiera comunità

Sarvije de agnere, sentimente par senpre, par el di de ra nozes.

Usanzes de ‘na ota, inze un paes che el somea mudà, ma ‘l é senpre chel.

vorentie, par dià i vece. Ra grafi ca Stefanella Caldara Cenja r’à betù el so estro, par bete fora ra fotografi es de chesto projeto, che ‘l à tolesc par man duto el paes, e che ‘l é stà dià anche da ra Casa rurale e da ra Cooperatia, co r’Union de i Ladis d’Anpezo che r’à betù algo pede, par contà de ra usanzes, pi che see de i sarvije, che se doraa el di de ra nozes, par se arghenà polito. Se pó śì a vede ra mostra, in ciaśa de i vece, canche r’é daerta, da bonora dares 9.30 fi n dares 11 e de ‘l dapò disnà da res 14.30 fi n da res 17.

“Una mostra de fotografi es duta su ‘l di de ra nozes r’é un sciatul, che el se daerśe, par mostrà i recorde de duta ra nostra comunità – ra me disc Giovanna Martinolli, loudaduó de comun par el sozial – chesto ‘l é un projeto con un valor artistico, parcé che el dora ra fotografi a par me mostrà un de i jeste de ra parsones, de seguro pi tolesc śo, inze ‘l mondo: el di de ra nozes. Vedon pi de un secolo de storia: ra fotografies pi indalonśe da nośoutre ‘s é de ‘l 1901, ra ultimes de el 2006. A

vardà i spose, inze ‘l vis, se capisce cuanto che son mudade, da inalora, e conpain par i sarvije, par ra usanzes. Ma se vede anche che son restade nośoutre, leade a ‘l nosc paes, a ra nostra storia, a chel che ‘l é pasà”.

“Ra fotografi a r’é el ciou de un fi ro – ra śonta pede Giovanna Martinolli – parcé che pi se ‘l tira, pi se ciata fora da agnó che el rua e agnó che el và a fenì, agnó che el s’incroja. Ra storia da contà no n’é solo chera de i parsonaje pi grei, de ra gueres, ma ‘l é un’outra storia, tropo pi granda, che ra me conta de ra ciaśes, de ra families, de ra parsones de ‘l nosc paes. Elsa Morante ra me disc che fesc pi susuro el sgnoufà de un nesc, de un grun de ciares armade, de un esercito: ‘l é da vede ci che varda. Nośoutre vardon i nostre vece, ci che m’à fato nasce, ci che ‘l é stà ignante de nośoutre, ci che m’à fato de ‘l ben, che i voron ben. Coscita podon se recordà. Coscita podon conosce, saé. Son parsuaśa che chesta mostra ra see un bel don, par ra nostra comunità”. (Mdm)

Page 13: 1813

13

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Pablo Palfrader

Redaziun: Ćiasa dl Istitut Ladin - 39030 San Martin de Tor

Tel: 0474/524042 - Fax y ISDN: 0474/523005 - e-mail: [email protected] Val Badia

Natöra/1 - Sciöche vigni lia y assoziaziun fej ala fi n dl ann n bilanz dles ativitês desfi rades tratan l’ann, fej l’Ofi ze Parcs Naturai de Südtirol inće por vigni Parch Natural n resocunt dles ativitês, y suradöt di laûrs fać fora por les contrades naturales. Cotan de laûrs é gnüs realisà l’ann passè inće tl parch natural Fanes - Senes - Braies, ti comuns de Mareo, La Val y Badia. En gaujun dla sentada d’aisciöda dl Comitê de gestiun dl Parch natural él gnü portè dant la relaziun.

Le portal de presentaziun dl parch natural é rapresentè dala Ćiasa dl Parch a Al Plan, che à albü - sciöche i ùn scrit dan döes ediziuns - l’ann passè rodunt 12.893 vijitadus (2.148 dl post). La Ćiasa dl Parch é n post de sensibilisaziun ala natöra por ghesć y jënt dl post. La natöra vëgn n vare plü daimprò cun mostres, esposiziuns y proieć. Un di proieć desfi rà l’ann passè é p.ej. chël por l’ann internazional dles netores, olache scolars à sentè daite d’Al Plan incër 100 lëgns y trognores, che sorviarà da orientamënt por chisc tiers afascinanć, mo gonot acompagnà da na conotaziun püch positiva. Plajü à inće la serada d’informaziun sön düli y ciuites cun Renato Sascor dl Ofi ze Parcs naturai y Willy Campei, che é rové adalerch cun n ejemplar de düle dl Zënter de cura por vicì de Dorf Tirol. Tres l’isté él gnü organisé n iade al’edema le laboratore de Daksy, olache al vëgn informè y inće pastlenè cun materiai dla natöra. L’iniziativa à ciafè gran aprijamënt pro i mituns dl post y chi di sciori.

Sensibilisaziun vëgnel inće fat fora tla natöra. Tratan l’isté él gnü tut sö te Mareo y tl’Alta Badia n verdaparch porom, che informëia la jënt sön tru; laprò él gnü organisé 40 escursciuns por indöt za. 460 partezipanć.

Entrades al parch natural

Gran pëis tl’ativité à - sciöche dit - i laûrs de mioramënt dles infrastrotöres y contrades. De gran intervënć él gnü fat pro les entrades dl parch. Ta Pederü é l’Ofi ze Parcs naturai deboriada cun l’Ispetorat Forestal da Bornech jü inant cun l’abelimënt dla plaza di auti, che é gnüda partida sö danü, y à ciafè inće plantes, sîs y sperses vërdes. Le maiù aspet é chël che an à inverdì la plaza dan la ostaria y inće la vedla strada de Fanes, sciöche inće metü sö n infopoint che cöi adöm te un n post su dötes les tofl es - inće dles üties.

Natöra/2 - L’arosch é n tier da ćiasa te nosc raiun. Valgügn se sgricia da le pié ite, d’atri ti ćiara cun morvëia. Fat él che i arosć à na gran funziun ecologica: ai apëia n gröm de insëć, aragns, de pices sgnecores, romuns; sambëgn fej inće ëi pert dl nodrimënt por d’atri tiers, sciöche olps, tasc, vicì. Inće sce an ne minass magari nia: tröc arosć che vir chilò da nos é sön la lista di tiers al prigo. La maiù gauja é che al sparësc tres deplü so habitat, pici lêć, parüs etc. Tröc arosć mör indere inće sön strada. Cis śëgn da d’aisciöda vëigon indô plü sovënz i arosć, che se descëda fora do la sajun frëida y fej i üs do i pröms rais ćialdins, por lascè rodè inant le morin dla vita. Suradöt sce al é mol y da plöia, se mët i arosć sön tru y passa ia la strada. Baldi fej tröc na burta fi n, sot les rodes di auti. Chësc pòn osservè p.ej. chëstes edemes daìte d’Al Plan, tl tòch dan le raiun artejanal ćina ite dala raitadoia. Tröc arosć sön strada: da sëra vis - da doman morć: gonot se tràtera de tiers chersciüs fora.

Ti mëisc d‘altonn é i arosć manco da odëi. Ai s’an va inće val’ chilometri dalunc dal post olache ai é nasciüs, por gnì spo zoruch da d’aisciöda ti parüs, ti pici lêć, tles pozes. Na strada danterìte po chilò deventè na burta tënora.

”Vignun de nos po portè pro ala sconanza de chisc tiers”, scrî la Repartiziun Provinziala Natöra, contrada y svilup dl teritore te n codejel de informaziun. Bele la sensibilité dla porsona por chëstes creatöres é de gran valüta. Al basta gonot ma mëte averda y jì plü plan canche an passa cun l’auto, sce an sa che al é ilò plü saurì arosć sön strada. Sensibilité pòn arjunje tres proieć desvalis. Ta Türesc é la scora jüda danfora: tratan la sajun de migraziun di tiers, vëgnel metü sö sön ur de strada sîs por i arosć, y ćiavè ite condles te tera, olache i arosć toma ite. Vigni dé él spo i scolars che passa a ćiarè sce val’ arosch é tomè ite, y le condüj dal’atra pert dla strada. Tofl es sön

La lerch por i auti é gnüda conzentrada tla pert a nord dla Üćia Pederü, olache al à lerch incër 270 auti, laprò él i ultims agn gnü miorè dassënn le trasport publich cun le bus, che va d’isté feter vigni mesora.

De majeri laûrs é spo gnüs fać dala Vijinanza Armuntarora a San Ćiascian, ite dala Capanna Alpina, olache la plaza é gnüda abelida y partida sö damì.

Laûrs te nüsc comuns

Tl comun de Badia él da alzè fora i laûrs pro le tru La Crusc - Armentara - Pasciantadù, che é gnü ingiarè y al é gnü renovè i rià por l’ega. Ressanè àn spo a San Ćiascian le tru ”Scotoni” y 400 metri dl tru ”Rü - Glira”; inće pro le ”Tru di Lersc” él gnü fat comedamënć, ingiarè danü y mioramënć dla sì. Danü él gnü arjigné n tru sön ”Prè de Medesc”. Sön terac dl comun da La Val él gnü fat mioramënć dl tru 15 A tla localité Tramesc: al é gnü ingiarè ite y lisiermënter slarié. Tla localité Ćiamplorët sön le tru 15B él spo gnü fat chi 250 metri de sì nöia. Te Mareo él da alzè fora le renovamënt dles sîs de proteziun por i armënć sön Plan de Sarënes, y sön la munt de Fojedöra. Tl Ćiampëi de Fojedöra, sura les stales,

Parch natural - cherta da vijitaCotanć é i laûrs fać l’ann passè tl Parch Natural Fanes - Senes - Braies. L’Ofi ze Parcs Naturai à trat n

bilanz. I mioramënć sön i trus y pro les infrastrotöres dëida inće pité na miù parüda por i ghesć

àn messü ćiavè n gran rié de 200 metri por pormëte al’ega da rogore demez, ajache cun le rî tëmp rovâl tres indô materiai y eghes ćina jö y ite tles stales. Jö ales basses él da alzè fora le tru nü de 400 metri tla localité ”Plan dles Poiates”, daìte da Lé dla Crëda, che é gnü fat danü y ingiarè ite. Düć i laûrs de manutenziun fi nanzià dal Ofi ze Parcs naturai é gnüs realisà en rejia tres i lauranć dl’Ispetorat Forestal da Bornech y te val’ caji inće cun le sostëgn de comuns, assoziaziuns turistiches y proprietars di terać.

Iniann le Tru dal’Ega

Cun laûrs importanć jaràra inant inće chësc ann. Deache al é l’Ann Internazional dl’Ega, gnaràl daurì te Mareo le Tru dal’Ega, proiet portè inant dal Ofi ze Parcs Naturai, en colaboraziun cun chi dai Rüsc y le laboratore biologich provinzial. Chësc tru tematich se sleria dal paîsc d’Al Plan demez, y tol ite indöt 10 staziuns che à da fà cun l’ega, sciöche l’oasa de palsa Plan de Salt (ega dal Bagn), l’ega de San Vì, i saltadus de Ćiastlins, le Rü de Fojedöra y d’atres. Sön vigni staziun gnaràl metü sö tofl es y atrezatöres de informaziun, por descurì les morvëies incër l’ega. (pablo)

Pederü, sciöche al ê denant, y sciöche al é śëgn.

Abelimënt dla plaza pro la Capanna Alpina.

Le tru La Crusc - Armentara - Pasciantadù é gnü comedè.

Püri arosćI arosć à na funziun importanta por le morin ecologich te

nostes contrades, mo ai é inće söla lista di tiers al prigo. Baldi

él tröc che fej na burta fi n sot les rodes di auti. Proieć tles

scores podess dè n contribut

strada inviëia i ciafêrs da mëte averda. Magari po chësta ester na proposta inće por nostes scores; na proposta che dëida sigü inće da i trasmëte ai mituns, te na manira dër pratica, la fascinaziun de chisc tiers che abitëia nia dalunc da nostes ćiases. (pablo)

Arosć che à fat na burta fi n sön

strada.

Page 14: 1813

14

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Iadi - L’iniziativa y l’organisaziun ê tles mans dla Lia da Munt La Val. Dal momënt che le surastant Franz Moling é gnü brinché dales coies al ultim momënt, à sü colaboradus Cristof y le ciafêr Hubert messü condüje y vardè le pastorëc de incër 50 porsones, mo ai à fat so laûr cun paziënza, cosciënza y competënza y à demeztrù albü le tlap sot a control che gnanca na biscia sóra n’é jüda a perde te chisc cater dis.

I maroi é stà i pröms da messëi gnì fora dla plöma la jöbia da doman y le scuadrun de 29 porsones (27 d’Al Plan y 2 d’La Pli) ê bele dales cinch da doman cun tasces y rucsoć sön plaza dal Cone, arjignà da sentè tl bel gran bus dl’Alta Badia. Gnanca un su ne se l’à indormedida ia! Do strada à le ciafêr spo coiü sö düć i atri meton man a Lungega, Picolin, Pidrô y Pedraces y a La Ila ê le bus plü o manco plëgn. Deache la strada por Valparola y Falzares ê stlüta por prigo de lovines, unse messü jì por Ćiaulunch, Reba, Fodom, Ćiaurì, Alie y Belun, tolon spo jö tla planöra l’autostrada por Aunejia ćina a Trieste, olache i ùn fat na palsa plü lungia.

A Trieste söl mer

Chilò êl söl program na vijita ala cité. La guida Tanja nes à acompagné impröma a vijité le logher de conzentramënt che i nazifascisć â fat sö dala Secunda Vera por tichiné, tormentè y copè dantadöt i iüdes, che ne gnô nia aratà de süa raza, y düć chi che ê cuntra l’ideologia nazista y fascista. Al ê ćiamò les zeles strëntes, tömies y scöres da odëi, olache da sis a ot prijoniers ê condanà a maltratamënć, al’angonia y ala mort, denanche gnì borjà tl crematore. Al n’é gnanca da crëie che le fanatism po condüje la porsona tan albas da perde döt le respet, la cosciënza y la pieté y da deventè peso che n tier che copa ma por suravire o por se defëne. Baldi n’êl inće stè te nüsc paîsc de chi che s’â lascè inciurnì dal’ideologia nazista de Hitler. Al é da sperè che les generaziuns che vëgn do vëgnes sconades da veres che porta dagnora ma fanatism y sënn, destruziun, meseries y mort. Chësta é la realté crödia de döta

la storia.

Êrt y storia dla cité

Dedô sunse passà ala pert plü plajora y ùn podü jì a vijité y amiré operes de gran valur storich y artistich. I sun jüs söl Col de San Giusto, da olache an à na bela odlada söla cité de Trieste y söl port dl mer. Dër bel é le dom de San Giusto cun süa gran rosëta sura le portal y sü mosaics daite. Do avëi ćiamò odü la gran plaza dl’Independënza cun düć sü gragn palac incëria sunse jüs te n restorant a marëna. La cultura va bun por le spirit, mo por fà scutè le magun y rové indô pro forzes ôl ester val’ de bun da mëte sot i dënz.

Do 15 ores al travert

Domisdé sunse spo jüs inant passan defata le confi n danter la Talia y la Slovenia y atraversan dedô la Croazia (Istria) sunse rovà a Brestova, olache na gran barca s’à condüt nos y le bus te na mesora sura le mer ia a Porozina söl’isola de Cres, na isola dër lungia y plütosc strënta, de 407 kmq cun 2.800 abitanć. Rovà a Osor, oramai jödapé dl’isola de Cres, él n punt da podëi rodè che condüj sura n canal ia söl’isola de Losinj. Do ester stà 15 ores söl iade sunse rovà da scür n pü stanć y valgamia stari a Mali Losinj te nosc bel gran Hotel Aurora. Al é stè da jì cun la pocaja te ćiamena y spo atira a cëna. Pro le bufé podô vignun se chirì fora ći y tan ch’al orô. I plü stanć y stüfs é spo jüs defata a la pone, i atri é ćiamò stà sö n pez a s’la cuntè y a ćiarćé val’ buna ega de vita croata y n valgügn ne s’à nia lascè sciampè l’ocajiun da balè n pü sö na musiga che passenâ por nosta eté.

Morvëies naturales

L’isola de Losinj é n paraîsc natural plëgn de ciüfs y rich de pinć dl mer che chërda adalerch n gröm de turisć y escurscionisć intratan i mëisc da d’isté. Mali Losinj é cun 7.000 abitanć la maiù localité dl’isola y s’à svilupé incër le golf de Baldagust ia. Le vëndres sunse jüs cun na mëndra barca da Mali Losinj söla picera isola de Susak. Chësta é na isola döt particolara. Al é l’unica isola de saorun dl’Adria croata. Ćiaran dala

barca demez ti somëiera al spiné de na balena. I strać de saorun arjunj na altëza de 100 m. An po odëi sperses intieres de ćianes dër lunges, mo inće vignes che dà ca n bun vin conesciü lunc y lerch. Söl’isola de 3,75 kmq vîrel incö ma plü incër 200 porsones dl post: mituns da scora n’él cater o cinch. Do la Secunda Vera viôl söl’isola ćiamò 3.000 porsones co é cun le passè di agn emigrades en gran pert tl’America, mo tröc vëgn zoruch d’isté a passè les vacanzes y inće les urnes cun le cënder de tröc defunć vëgn condütes dal’America y sopolides tla cortina de so paîsc nadè.

Buna löna cun musiga y compagnia

Do la vijita cun guida al paîsc de Susak sunse gnüs zoruch söla barca a mangé pësc. Le bun vin blanch y Zenzo (Lorenz) cun i orghi da man à portè pro a cherié na atmosfera ligherzina y al é saltè fora n repertore de ćianties vedles y plü modernes, de vigni sort y de vigni corù, ladines, talianes y todësces. Al à dè ca n cor moscedè a plü usc che ti à inće plajü al grup de turisć austriacs che ê cun nos söla barca. Sce le iade da Susak a Mali Losinj ess doré plü dî, fóssera sambëgn ćiamò jüda inant. Zenzo â bele indesprè la combricola y trat sö le moral cun sü orghi y sües batödes strambes da jì iapert.

La sabeda unse fat na escursciun valgamia impegnativa pian ia a pé da nosc hotel demez. La sëmena che jô aboć dlungia la spona dl mer bel bröm y aboć danter i lëgns da orì y i pinć dl mer fora, ê en pert plëna de podruns y an messâ mëte averda da ne ciumpedè nia. A man dërta y a man ciampa dla sëmena fl orîl n gröm de ziclamins salvari. La contrada ê daspavënt bela y interessanta. Deplü iadi sunse rovà te n golf cun l’ega tlera, chita y scörabörna, olache al gnô inće fat na picia palsa. Söl misdé sunse rovà a Balvanida a marëna te n agriturism. Chi che mangiâ pësc messâ se sentè jö pro öna na gran mësa y chi che â orü agnel pro n’atra. A chësta moda n’él stè de chi che é gnüs lëdi por n pêr d’ores dala fomena y val’ fomena dal om. Söl domisdé sunse indô pià ia por afrontè le tòch plü ërt y sfadius, ći che n’é magari nia le plü ideal cun

le magun plëgn. Rovà söl punt plü alt, söl Sv. Ivan (231 m), s’unse godü na odlada fantastica jö sön Veli Losinj cun so mer azur, n pü manco bel por valgügn le tru da peres da rové jö te paîsc. Do na palsa y na spazirada fora por le paîsc de Veli Losinj él gnü le bus dl Hotel Aurora a nes dô. Ma püć à fat i dürs y é jüs inće ćiamò l’ultimo tòch a pé. Nia tan la lunghëza dla escursciun o le deslivel n’à stanće jö n valgügn, mo plütosc la sëmena plëna de podruns. Mo ala fi n é döt jü bun y la sodesfaziun à defata fat desmentié i pîsc che borjâ sotfora o val’ picia viscìa.

Le bel se röia dagnora massa snel y la domënia da doman n’àl jovè nia ater co fà le poch y se mëte söl tru lunch cuntra ćiasa.

A ”San Tropez” dla Croazia

Da Mali Losinj por l’isola de Cres a Porozina, cun la barca a Brestova y inant cun le bus ãina a Rovinj (Rovigno) tl’ Istria, olache i s’ùn ćiamò tignì sö n valgünes ores fajon na spazirada fora por la bela cité che vëgn inće tlamada la San Tropez dla Croazia. Rovinj é na perla preziosa che comparësc fora dl mer. Les strades strëntes de salajè é ërtes y lizies. La Obala é öna dles promenades plü lunges y

Escursciuns, cultura, mangé y compagniaDai 18 ai 21 d’aurì à la Lia da Munt Ladinia metü da jì n bel iade tla Croazia, söl’isola de Losinj. Por i partezipanć él stè na bela esperiënza

Söl Sv. Ivan (231 m), punt plü alt dla escursciun.

Buna löna söla barca che nes condüj da Susak zoruch a Mali Losinj.

Palsa tratan la escursciun da Mali Losinj a Veli Losinj.

plü beles söla spona dl mer dl’Istria. Do la buna marëna de contlujiun tl restorant Puntulina é le iade jü inant por Trieste, Vittorio Veneto, Longarone, Cortina y Toblach ćina tla Val Badia. N te’ iade tan lunch, do n pêr de dis bindebò atifs y movimentà, à stanćé jö n pü düć y te bus êl plütosc chît, n pü d’incherscimun do i bi dis passà deboriada en compagnia y tl medemo tëmp inće n pü de ligrëza da rové indô a ćiasa. Chi d’Al Plan é stà i pröms da pié ia y inće i pröms da rové a post.

Al é indô stè n bel iade da nia desmentié. N lalt y n dilan ti va dantadöt ala Lia da Munt La Val, a Franz cun Christof y Hubert, che à albü döt le laûr y i fistidi dl’organisaziun. Al nes à dër desplajü che le surastant Franz é gnü freghé dales coies, ći ch’al ne s’ess bëgn nia mirité. I sperun che te’ valch ne sozedes mai plü y ch’ara vais miù le proscimo iade. N dilan particolar a nosc ciafêr Hubert che nes à condüt cun süa calma, paziënza y profescionalité bun sön döt le iade y indô düć sagns intun a ćiasa. I sun sigü che chësc iade cultural, mo inãe de devertimënt en bela compagnia danter les lies da munt dla valada romagnarà por düć na recordanza plajora.

Giuvani Pescollderungg

Page 15: 1813

15

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Mendranzes - Plajëi a nosta redaziun dl foliet “La Usc di Ladins” ti à fat chi 40 studënć y studëntes dla matura bilinguistica rumanc-todëscia dla scora ćiantonala da Cuira ti Grijuns, cun so acompagnadù Werner

San Ćiascian - En domënia ai 5 de mà en ocajiun dla festa dl patronn di stödafüch San Florian, à i Stüdafüch da San Ćiascian podü inaugurè adöm ala popolaziun dl paîsc n auto nü. Do la Santa Mëssa à le curat siur Heinrich Ellecosta benedì sciöche da tradiziun i auti, i motors y les rodes, por passè spo ala benedisciun dl auto nü di stödafüch. Ara se trata de n Iveco Daily 4x4 tla versciun alta y cun cabina dopla da indöt 6 posć, che va a sostituì n meso 33 agn vedl, che ê oramai superè. Iadedô à chësc meso n container cun laite na pumpa y d’ater material por n intervënt pro n mèdefüch, sciöche por ejëmpl respiradus, ros, litres, na secunda picera pumpa cun 150 litri d’ega, massaries, n generadù y refl eturs. Chësc sistem funzional

pormët da alzè jö le container, insciö che al resta na bela spersa da podëi ćiarié material, do avëi metü sö les spones. Implü él la poscibilité da cumprè do tl dagnì n secundo container, insciö che an à n auto che va bun por deplü sorts de intervënć o nezescitês. L’auto é gnü fat sö dala dita Iveco Lohr Magirus da Graz/Austria.

La festa de inauguraziun é gnüda abelida dales notes dla Müjiga da San Ćiascian, che à sonè la Mëssa y n valgügn tòć do la benedisciun. Tla finada é l’auto ćiamò gnü splighé ala jënt sön plaza, insciö che düć à podü aldì ći che é laite y odëi da daimprò les mascînns y atrezatöres nöies.

N dilan sintì i va a chës istituziuns publiches y privates che à daidé finanzié chësc investimënt: le

N auto al vare cun i tëmpsI Stüdafüch da San Ćiascian à festejé so patronn San Florian, y à podü te chësta ocajiun benedì

n auto nü y multifunzional

Pro la inaudaziun dl auto nü: dmc Albert Pescollderungg (vizepresidënt dla Vijinanza Costadedoi), Vito

Agreiter (presidënt dla Vijinanza Ćiampidel), Gustav Rudiferia (assessur de comun), Paul Pizzinini (presidënt

Vijinanza Armuntarora), Thomas Pescollderungg (capofraziun y rapresentant Cassa Raiff eisen Val Badia), ,

Christian Obojes, Daniel Alton, Stefan Vittur, Vizenz Rudiferia y Alex Rudiferia.

Comun de Badia, la Provinzia Autonoma de Balsan/Repartiziun por la Proteziun Zivila, la Cassa Raiff eisen Val Badia, la vijinanza da Armuntarora, la vijinanza da Ćiampidel Ćianins Suracianins Costamorin y Artferia y la vijinanza da Costadedoi. Nia inultima i vàl inće n gran giulan a chës porsones che dà tres indô spënores de buna man por daidé finanzié nosta ativité, o che nes dëida ia por l’ann cun val’ sorvisc o aiüt.

Cun la cumpra de chësc auto s’à nosta uniun y nosc paîsc arichì de n bel meso por portè inant aiüt ala popolaziun, olache al sarà debojëgn tl dagnì.

Alex Rudiferiapor i Stüdafüch da San Ćiascian

Interès por nos ladinsStudënć dai Grijuns söl iade tla Val Badia é gnüs a ciafè La Usc di Ladins

Tratan la vijita dles studëntes y di studënć tla redaziun a San Martin de Tor.

Carigiet.I studënć s’à mostrè dër

interessà al laûr y al sorvisc desfi ré da “La Usc di Ladins”, le diretur Iaco Rigo à splighé dlungia al funzionamënt dles redaziuns y dla tempistica por gnì fora vigni

vëndres inće la composiziun dl foliet (plates de valades y plates generales), y inće l’adoranza di idioms y dl Ladin Standard. I ghesć dala Svizera à podü se tó para na bona impresciun dl foliet y dla redaziun a San Martin de Tor.

Porsones - Ai 30 d’aurì él gnü sopolì te cortina d’Al Plan le general dal Corp d’Armada Gualtiero Stefanon. Al ê nasciü dl 1930 y te süa cariera lungia da militar àl inće imparè da conësce tres deplü nostes contrades y nosta jënt. N liam strënt àl ciafè cun Mareo, olache al à spo plü tert inće tut la residënza, y s’à fat sö na ćiasa. So dejidêr - dij i familiars - ê dagnora stè chël da podëi gnì n dé sopolì danter ”sües munts”. Gualtiero Stefanon vëgn recordè da porsones dl post sciöche na porsona che à gonot albü orëdla por i bojëgns dla jënt. Canche de nüsc jogn â da jì a fà le soldà, fi stidiâl - tan inant che ara jô - che ai podess rové plü daimprò a süa patria, zënza messëi jì massa dalunc.

Da alzè fora él suradöt inće i laûrs pro les strades, che i soldas à fi stidié da portè a fi n sot a so comane. I recordun ala fi n di agn ’50 la strada che va d’Al Plan tres Chi Vai fi na sö Furćia y Plan de Corones. Na strada costruida por fi ns militars, che à inće portè benefi zi por la jënt dl post, n’êl pö da Curt sö ćiamò degöna strada. Dl 1968 él spo gnü realisé la strada de Senes, olache al ê denant ma püch plü co n tru da ćiaval, y i pröms agn 70 àl portè pro ativamënter, deboriada cun l’ANA y le colonel Walter Schau-mann, por dorteré les vedles sëmenes de vera tla munt de Fanes, che é deventè spo le Tru dla Pêsc. Trus che vëgn incö aprijà da milesc de sciori.

Gualtiero Stefanon à da militar tut ite na ligna de inćiaries importantes. Al à laurè tl Cabinet dl Minister dla Defenüda, comanè le genio dl IV. Corp d’Armada Alpin a Balsan y le raiun militar da Milan. Laprò él stè Capo de Stato Maggiore dla regiun Sicilia y presidënt dl comitê NATO por le Südeuropa. Süa ultima inćiaria de prestisc àl tut sö dl 1986, canche al é deventè ispetur general dl’Arma del Genio. La sopoltöra de Gualtiero Stefanon é gnüda zelebrada a Roma, olache al é mort. La urna cun le cënder é por orentè dl defunt y di familiars gnüda metüda jö te cortina d’Al Plan tla fossa de familia. Danfora êl stè na funziun de comemoraziun, zelebrada dal ploan siur Heinrich Perathoner, y abelida dal ćiantè dl Cor Col dla Vedla da Rina. (pablo)

Le general s’an é jüI recordun le general militar Stefanon Gualtiero. Sot a so

comane à i soldas fi stidié da realisé strades importantes tles

munts

N retrat dl general Gualtiero Stefanon.

Page 16: 1813

16

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Viabilité - Chi che se mët sön tru cun l’auto sön la strada dla Val Badia, ne l’à bele da n pez nia plü cis saurida. La strada é scialdi en malester. Damì s’la càvon ćiamò sö por l’alta valada, olache an vëiga te tan de posć che la strada é gnüda cunciada pro.

Mo cis tl tòch da Longega ite cuntra San Martin, podésson paragonè le mantel d’asfalt a n famojo ćiajó svizer da büsc. Porvè da stè fora i büsc po por i ciafêrs deventè na impreja. Bele tratan l’invern êl lamentanzes, y Ladins Dolomites â de forà lamentè la situaziun dles strades tla valada y sö por le ju de Frara. Inće i ombolć dla Val Badia s’à ativé scrion na cherta de protesta.

I contatun Huber Ploner, coordinadù dles strades da San Laurënz ćina ite San Martin. Ël é dé por dé al zënter dla situaziun, y alda les usc dla jënt: ”La jënt se lascia sö”, dìjel, ”y śëgn sunsi rovè al punt che i mëssi inće n pü’ ti dè rajun”. Rodunt en chël dé che i ùn telefonè impara (6 de mà) à Ploner ciafè conzedü da cumprè material por curì pro i maius büsc, y i laûrs à bele metü man chisc dis: Jì nen vara dagnora do prioritês, dijel, impröma les strades prinzipales,

”Emmenthal” sön stradaLa strada dla Val Badia é te val’ posć dër en malester. La sajun da d’isté s’avijinëia intres deplü, y an ne sa nia sce al garatarà asfalć nüs. Inće i ombolć à bele

protestè. Chisc dis vëgnel curì pro i majeri büsc. Ći che l’assessur Mussner dij

spo chëres da na pert fora.

Le tëmp danter les gaujes

Les gaujes che les strades se rovina tan dassënn po ester deplü. I ùn damanè na minunga dl assessur competënt Florian Mussner: ”Strades sura na certa altëza é inće sotmetüdes a situaziuns tlimatiches, insciö che le material dles strades se rovina plü debota y plü saurì.

Chilò pënsi dantadöt ala nëi y ala dlacia - che moscedades cun le sè crëpa sö l’asfalt, y canche al delega él l’ega che tira sot te chë tera che fej da fondamënta por l’asfalt, y sambëgn va inće chësta indalater. Mo i ne podun gnanca fà a manco da moscedè sè cun le saurun, che é de fondamënta por la segurëza sön les strades. Inće sce i ùn metü man ti agn passà de sparagné da stromenè sé, propi inće por ne roviné nia demassa les strades.”

Trafi ch plü pesoch

Ti ultims agn él gnü fat cotan de laûrs sön les strades: slarié, comedè, stabilisé, asfaltè. Le sotfunz é indere scialdi romagnü

le medemo. Y inće chësc é un di faturs che porta pro a strades plü rovinades. N’atra rajun é spo le trafi ch che é gnü tres maiù y plü pesoch.

Le coordinadù dles strades Hubert Ploner dij: ”Sce al ê dan 15 agn camions da döes o trëi asses, n’unse i ultims agn scialdi da 4, che röia a n pëis de passa 33 tonelades. Chësc é stè n gran dann por les strades.” L’assessur Mussner dij che al vëgn bele studié inant por arjunje na miù cualité: ”Dessigü él aumentè le numer di passaji, chilò bàstel ti ćiarè ales statistiches dl trafi ch dl Astat. Tres deplü vëgnel laurè fora proieć de inovaziun por miorè y adatè la cualité dl asfalt, mo inće dl funz sot l’asfalt, propi por aumentè la resistënza dl tëmp de nostes strades. Sön la cualité dl material mësson dessigü laurè inant. Ma na buna cualité nes garantësc n bun resultat che döra inće tl tëmp. Chilò vëgnel inće fat stüdi cun l’Università da Ancona.”

La Provinzia é al corënt dla situaziun dles strades, y à inće metü a desposiziun plü scioldi, sciöche Mussner spliga: ”Te döt Südtirol vëgnel fi nanzié laûrs de asfalć por 8 miliuns de euro. I ùn odü che chësc ne basta nia, y insciö à la Junta Provinziala avisa en lönesc (6.5) aproè ćiamò dui miliuns de euro laprò. Śëgn se tratera da analisé les prioritês, y dessigü é la strada dla Val Badia pro chëstes.”

Asfalt tla Val Badia

Deache la sajun da d’isté é dan porta, ô la jënt savëi sce al gnarà fat laûrs de mioramënt. I damanun Mussner sce al gnarà chësta aiscioda asfaltè tla Val Badia y ola. La resposta toma generala: ”Sciöche impormetü, gnaràl laurè pro la strada dla Val Badia por miorè la situaziun.

Le sorvisc dles strades à bele fat n surapost por analisé la situaziun y fà n plann por i laûrs.” Gnaràl pa asfaltè danü o ma fat pro i büsc? Mussner: ”Chësc depënn dala situaziun dla strada, pro val’ tòć gnaràl stopè i büsc, y

te d’atri gnaràl asfaltè danü, aladô dla situaziun dl sotfunz dla strada.”

I scioldi é gnüs demanco

Sambëgn che l’asfalt à n gran cost. Hubert Ploner baia de incër 70.000,00€ al km. Ti tëmps da incö mëss indere inće la man publica sparagné deplü y mëte averda olache ara investësc i scioldi. Ploner instës sint che ti ultims agn é i scioldi gnüs demanco, y vêga da fà n cunt: ”Iö à apresciapüch da fi stidié por 50 km de strades. Chisc ultims agn unse ciafè asfalt por apresciapüch 2 o 2,5 km al ann. Chël ô dì che i rovass pro le medemo tòch vigni 25 agn.”

Sambëgn che 25 agn ne tëgn l’asfalt nia. Chilò ne mësson nia ester esperć. La Provinzia de Balsan à dl 1998 surantut cun suzès la gestiun dles strades dal ANAS. Chi ê tëmps pasciüs por

Situaziun dla strada dla Val Badia te valgügn posć. Büsc indlunch.

L’assessur Florian Mussner: la strada dla Val Badia alda pro les

prioritês. (Foto: twitter.com)

les fi nanzes de Südtirol, y aladô él inće gnü fat tröc laûrs. I damanun Mussner sce i cosć de mantigni-mënt é śëgn gnüs massa alć. Al respogn: ”Te chisc 15 agn él gnü fat dër tröp te döt Südtirol, da zirconvalaziuns a tonì por la segurëza, rondei. Mo al é inće gnü fat n gröm de laûrs de ressanamënt de punć, de mürs y dantadöt él gnü tut tröc provedimënć por la segurëza, deache le prigo de peres é dassënn gran pro les strades da munt che va do i crëps. Chësc é gnü fat dantadöt por la segurëza di anuzadus mo inće por mioré la cualité de vita dles porsones che vir te chi paîsc dlungia les strades. Śëgn nen vara da mantignì les strotöres y i sun dla convinziun che i sun sön le dër tru. I messarun ćiarè avisa tl dagnì co partì sö i fi nanziamënć, tres listes de priorité y miré sön na buna cualité che döra tl tëmp.” (pablo)

Page 17: 1813

17

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Lies - La categoria di zumpradus al intern dl’APA à lité en gaujiun de söa reuniun anuala tradizionala so consëi nü. Cotantes é les novitês. Surastant nü de categoria é le zumpradù Richard Nagler da Lungiarü. Le surastant dl ultimi agn Mario Sacco à ćiarè derevers al’ativité desfi rada i ultimi agn y à rengrazié sü colegs dl consëi por la bona colaboraziun. Tres na presentaziun à Sacco recordè l’ann 2013 spës de avenimënć y à inće alzé fora les tapes plü importantes de söa categoria di zumpradus sot l’APA. Por döt le laûr y l’iniziativa de volontariat fata dal consëi al sorvisc dl mestier da zumpradù s’à inće le presidënt dl’APA Gert Lanz mostrè reconoscënt. Lanz instës i à cuntè ai zumpradus de temesc, sön chi che la Lia di Artejagn se dà jö a livel provinzial. Alzé fora àl la formaziun di lerneri y la lege nöia söl apredimënt dl mestier da zumpradù, y baié àl inće dl pëis dles cutes tan gran y dla ćiaria por la burocrazia fora de mosöra.

I zumpradus cun consëi y presidënt nüRichard Nagler é le surastant nü dla categoria di zumpradus dl’APA (assoziaziun di artejagn de

Südtirol)

Le consëi nü dla categoria di zumpradus tl’APA, cun amez le presidënt nü Richard Nagler.

San Martin - Sciöche al é bele tradiziun, unse inće en chësc ann tignì le bal dla Jonëza da Paur da San Martin de Tor. En la sëra dl bal unse podü saludé n gröm de porsones, scialdi dla valada. Metü man unse dales 20.30, cun l’intratenimënt musical dl grup ”Öztaler Alpentornados”. En chësc ann s’an unse lascè tomè ite indô na nöia: a mesanöt él stè i Alpentornados che nes à lascè odëi ći che ai savô da fà cun les bronsines y le corn da munt.

En ocajiun dl bal unse inće podü inauguré la ütia da dè fora da bëre, fata cun lignan vedl. La ütia à ciafè so post al zënter dla manifestaziun. Ara é garatada dër bela y laìte él tröpa lerch. Deache ara i plej a n gröm y che büta, la imprestunse inće ia a d’atres uniuns.

I ùn spo metü da jì na ola dla fortüna cun de bi pesć, olache

tröpa jënt à porvè y davagné. Al s’à fat gran plajëi da odëi tan tröc jogn y jones cun la braia de coran y le diendl.

I orésson tó l’ocajiun da rengrazié düć chi che nes à daidé a val’ moda por che le bal garatass. N gran dilan ti va a düć chi che à dè ca val’ pesć, ai sponsors por so contribut, sciöche inće ai Stödafüch por avëi ćiarè tratan la sëra che döt jiss bun. N dilan ti va ćiamò a dötes chës porsones che é gnüdes a daidé arjigné ca, o a daidé en la sëra dl bal y le dé do da romenè ia.

Da tröpes porsones unse aldì che al ti à salpü dër bel a nosc bal, porchël le metunse indô da jì n ater ann, speran da ves odëi tröc.

Karin Oberpertingerpor la jonëza da paur San

Martin de Tor

Paurs jogn s’la balaEn sabeda ai 28 de aurì à la Jonëza da Paur dl comun da San

Martin organisé le Bal, che é inće en chësc ann dër garatè

De beles jones cun le diendl al bal dla jonëza da Paur.

Tla ütia fata cun lignan vedl él lerch da s’la dè buna.

Le surastant dla categoria söt l’APA di laûrs de costruziun Markus Bernard à invié i zumpradus a n maiù tignì adöm. L’economia dles costruziuns passa te Südtirol al momënt tëmps sfadiusc. Inće porchël él important por i artejagn da ciafè trus che condüj fora dla crisa. “I messun imparè da i mëte tl će a nüsc tliënć la cualité de nüsc produć”, insciö Bernard, “ma a chësta moda podunse nes salvè da na tomada di prisc sproporzionada”.

N consëi nü cun n presidënt dla Val Badia

En gaujiun dles lîtes dla Lia 2013 à inće i zumpradus albü da lité danü sü rapresentanć. Deache Mario Sacco ne stô nia plü ite por i agn che vëgn, él jü debujëgn da lité le presidënt y le consëi de categoria danü. Surastant nü di zumpradus tl’APA é Richard Nagler da Lungiarü. Dl consëi fej inće spo pert: Konrad Blaas (vizepresidënt), Peter Brugger, Walter Erschbamer,

Hubert Gruber, Rupert Kaserer, Gabriel Palfrader, Mathias Piazzi, Stefan Schwarz, Vinzenz Seebacher y Kurt Taschler.

Le presidënt nü Richard Nagler ô mëte por i agn che vëgn döt l’azënt söla colaboraziun danter i zumpradus de Südtirol. “I tëmps n’é nia i mius, porchël messunse ćiarè da nia nes roviné y nes fà fora instësc un y l’ater, mo nes dun da fà deboriada cuntra le rebas di prisc; püch de fat él da fà gares por les ofertes plü basses”, insciö Nagler. Presidënt y consëi ô inće se dè da fà por la formaziun di lerneri, i apalć publics y la sigurté söl post de laûr. “Les desposiziuns por la sigurté söl laûr é n labirint te chël che n impresar stënta da s’an capì fora”, insciö Nagler. Por i dui agn che vëgn programëia i zumpradus ćiamò laprò provedimënć de sensibilisaziun por frabiché cun lëgn. Richard Nagler: “Nos oresson pormöie ćiamò deplü danter la jënt i vantaji che le material ’lëgn’ dà!” (apa/ir)

Page 18: 1813

18

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Mareo/1 - Le test dla deliberaziun de consëi é dër scëmpl: ”le Comun de Mareo surantol diretamënter le sorvisc de refornimënt dl’ega da bëre publich sön döt le teritore comunal”. Tla pratica é chësc indere n pü’ plü compliché. Te Mareo n’à le Comun ćina ćiamò mai albü da fi stidié dl’ega da bëre. Al é dagnora stè interessënzes o vijinanzes che s’à organisé, y por rové dai pici vistis de paîsc o tles viles ćina ales condütes modernes d’aldedaincö, àl orü ester n gröm de laûr y fadies. Tla cronica dl paîsc d'Al Plan pòn lì che i omi jô inlaôta cun pitl y badì a ćiavè te tera, y sać de zement söl spiné, por fà laûrs da pié sö ega y mëte jö condütes.

Te Mareo él incö 10 consorc che fi stidiëia por l’ega da bëre - 5 de mëndri y 5 de maius; rodunt chisc ultims é interessà dala delibera: le Consorz dal’Ega da Bëre d’Al Plan, y les 4 interessënzes dl’ega da bëre ”La Pli”, ”Roîsc”, ”Vis/Rina”, y ”Prades - Longega”.

L’ombolt Albert Palfrader mët en tler che le Comun ne surantol nia l’ega da bëre deache les interessënzes ne fej nia so laûr indertöra: al é la lege che le scri dant. L’ega da bëre é n bëgn publich, i consorc y les interessënzes é indere assoziaziuns privates. La tematica vëgn regolamentada dala lege

provinziala nr. 8/2002, che dij che le Comun é conzescionar dl’ega, y po spo - sce al arata dërt - dè inant la gestiun a terzi, tres na convenziun.

Les interessënzes stënta

En teoria podess döt romagne sciöche al é, y l’ombolt dij inće: sce les interessënzes da Rina y La Pli se tigniss le sorvisc, podéssera jì inant insciö: le Comun podess stlü jö la convenziun cun les interessënzes, y le sorvisc gniss gestì inant sciöche tres. Indere, cun le passè di agn é les leges y les normes en cunt dl’ega da bëre gnüdes intres plü zities. Ma por fà val’ ejëmpli: incö ôl ester n responsabl por l’ega imparè fora (Wasserwart), che à danter l’ater da fi stidié por condütes y cualité dl’ega, al ô ester n plann de sigurtè, n plann de aprovijonamënt dl’ega, n plann d’emergënza, y laûrs sura na certa soma mëss gnì scrić fora, por ne baié nia dles normes sön la sconanza dles fontanes, che é por le plü sön terac de privać. N ater aspet é spo chël fi nanziar. Les condütes y les infrastrotöres à n gran cost de mantignimënt, y aladô dla lege mëss le Comun ester bun da curì cun ći che vëgn ite dai zitadins almanco le 90% dles spëises: cosć, mantignimënt ordinar y straordinar dles infrastrotöres.

La Pli y Rina dà jö

Massa grana la burocrazia, massa granes les responsabilitês. Pro les interessënzes vëgnel fat tröp laûr volontar, y a chëstes condiziuns ne n’éres nia plü bunes o desponüdes da surantó le sorvisc. Chësc é almanco le cajo a Rina y La Pli, sciöche l’ombolt de Mareo Albert Palfrader à splighé. Paul Pedevilla, surastant dla interessënza d’La Pli, dij insciö: ”Le surastant de na interessënza à incö massa na gran responsabilité, che na porsona privata ne po nia plü surantó. Laprò vëgnel la cuestiun dles spëises: a La Pli unse condütes dër lunges y gnì ite vëgnel püch.” Sön le medemo agü maza inće Alessandro Huber, surastant dla interessënza da Rina: ”Cun le finanziamënt n’à na interessënza nia la poscibilité da stè en pé. I investimënć y les spëises de manutenziun mëss gnì paiades dai utënć instësc, y chëra ne va nia tl cajo de Rina. Laprò vëgnel les normatives nöies y pratiches burocratiches. Na picia interessënza sciöche la nosta ne foss mai tla condiziun da sotescrì la convenziun cun le Comun!”

Al Plan ne n’ô nia dè jö

Atramënter le Consorz dal’Ega da bëre d’Al Plan. Deache al à n gran numer de utënć, s’àl dagnora tignì en pé dassù, y à fi stidié da realisé y

L’ega al comun? Nia tan scëmplLe consëi de comun de Mareo à deliberè da surantó l’ega da bëre sön döt le teritore comunal. La rajun: cun les normes nöies y tres plü zities ne po o ne n’ô les

interessënzes plü surantó la responsabilité. Ezeziun fej le consorz dal’ega d’Al Plan

L’Ombolt de Mareo Albert Palfrader.

mantignì sües infrastrotöres. Le presidënt Guido Clara spliga che an dà jö iniert la gestiun te d’atres mans (ćiara articul dlungia), y al foss plü contënt sce le consorz podess manajé inant l’ega sciöche al à tres fat. La lege provinziala ti dà la poscibilité al Comun da dè ia inće ma na pert dl teritore. L’Ombolt mët indere en tler che le Comun ne n’ô nia surantó ma na pert dles condütes: ”Sce nos messun surantó les eghes a Rina y La Pli, olache al é manco ćiases y utënć, ne podunse nia lascè demez Al Plan. Sce, spo messunse surantó döt. Co iustifi cunse pa dan la jënt che le Comun surantol Rina y La Pli - che é sigü defi zitars - y a Al Plan, olache ai tira ite valch, ti lasciunse döt al

privat. I ne podun nia ma surantó chi che nen paia lassura.”

L’Ombolt ne n’ô dl ater vers gnanca roviné n consorz che funzionëia bun, y à porchël fat la proposta che le Consorz d’Al Plan surantoles l’ega da bëre te döt le Comun. Le fi n foss chël da arjunje na tarifa medema por dötes les fraziuns. Le Consorz arata indere che sce düć paia anfat, él suradöt chi d’Al Plan che nen paiass lassura. La resposta dl ombolt é chilò categorica: ”Sciöche Comun, che à por lege les conzesciuns, ne podunse nia fà chësc rajonamënt. I ne podun nia avëi zitadins de pröma y de secunda categoria. L’ega é n bëgn de düć y mëss costè por düć anfat.” (pablo)

Mareo/2 - Guido Clara é presidënt dl Consorz por l’Ega da Bëre d’Al Plan. Le Consorz é gnü formè ofi zialmënter dl 1970. Al cumpëda incö 110 mëmbri y dà fora incër 600 fatures al ann. Al manajëia 17 km de condütes y por ega assà fi stidiëia dui resservars cun na capazité de 2 miliuns de litri d’ega. L’ann passè nen à le paîsc consumè passa 224 miliuns, y porchël vëgnel inće ite i scioldi aladô. En pert él bele na colaboraziun danter Consorz y Comun: la verda de Comun va a lì jö i cumpedadus, y dal Comun ciafel retüdes les spëises da lié les frabiches nöies ala rëi dl’ega.

Guido Clara vëiga le Comun te na situaziun intravaiada: ”Nosc comun é te na situaziun dër particolara. Al n’à mai albü bria da se fi stidié dl’ega da bëre. Vigni fraziun, vigni vila s’à dagnora fi stidié instëssa de chësc sorvisc, ći che é na cossa ezezionala. Śëgn dess le Comun indere surantó döta l’ega da bëre, y mëss pié ia pòn dì feter da nul.” Le consorz d’Al Plan n’é indere nia cis a öna da lascè chësc sorvisc fora dles mans da n dé al ater. Le consorz dal’ega - dij Guido Clara - s’à dagnora tignì en pé dassù: ”Nos sun autonoms al 100%. Chësta é la gran desfarënzia dales atres interessënzes. I nes ùn fat sö les infrastrotöres, i les ùn mantignides, y les ùn paiades. Nos se sintiun castià. I s’ùn dagnora porvè, i nes

ùn ajorné, i n’àn feter degügn caji olache al ne vëgn nia paié. Y śëgn gnunse metüs ite tla medema cialdira, olache al é defizit y sotissura.”

Y les infrastrotöres?

Surantó le sorvisc dl’ega ô inće dì surantó dötes les infrastrotöres. Te Consëi de Comun à l’ombolt alzè fora che chëstes dess ti passè al Comun debann, deache ares é gnüdes fates sö cun scioldi publics. Tl consorz d’Al Plan éson de n’atra minunga: ”Le Comun ne n’à por le consorz spenü gnanca n centejim, a desfarënzia de d’atri, che jô te Comun cun vigni fatura. Śëgn gnunse düć moscedà tl medemo gröm. Chëra ne va nia. Nos ùn lascè fà na sciazada di implanć y dles condütes, y ara nen va de miliuns de euro.” Dui por ester plü avisa.

La situaziun ideala che Guido Clara se dejidrass, foss chëra che le Consorz d’Al Plan podess laurè inant sciöche al à dagnora fat, y che fora dles atres 4 interessënzes gnìssel fat n consorz su, cun tarifes a pert, che manajass spo l’ega tles atres fraziuns. Chilò n’é indere le Comun nia a öna. Le Comun oress arjunje na sora gestiun, y na tarifa unitara por düć.

”I ne dijun nia de no!”

La proposta dl ombolt é chëra

che le Consorz d’Al Plan surantòles le sorvisc te döt le teritore comunal. ”Por le Comun foss chësta sambëgn la situaziun ideala”, dij Guido Clara, ”insciö fóssel apost cun le sorvisc y desćiariass la responsabilité sön nos.” Le consorz ne dij nia a priori de no, mo denant ôn savëi a ći che an va adincuntra, sciöche le presidënt spliga: ”Te Comun ài fat domanda a inom dl consorz por gnì lassura tan de utënć che les atres interessënzes à, tan alt che le consum al ann é, tan che al é gnü ite, ći spëises che al é, le numer di cumpedadus y la situaziun dles infrastrotöres. Canche i ùn chëstes

informaziuns, jarunse a se ćiarè jö avisa les cosses, cun i surastanć dles atres interessënzes, spo savunse da dì sce i sun bogn da garantì le sorvisc, o sce i se tolun sö ma n gran pëis.”

La tëma da surantó le sorvisc te döt le Comun é inće chëra che an stëntes da fà apliché indlunch les regoles. Guido Clara: ”Ponsun ma ai raiuns de sconanza dles eghes. Sciöche al é prescrit, mëssel gnì assighé ite n dër tòch les fontanes, y chësc é lié a n gröm de limitaziuns por le proprietar (ne po nia pascentè tiers, nia sciurè boacia etc., adr). Le Comun ess chilò plü saurì da fà

apliché i regolamënć. Sce nos privać messun i fà respetè, vëgnel tosc dit che nos d’Al Plan se fi ciun ite ti atri paîsc.”

Les tarifes

N’atra tëma é chëra dles tarifes dl’ega. Le consorz se tëgn en pé suradöt cun döes iames: cun ći che vëgn ite dal consum, y cun i contribuć por lié les frabiches nöies ala rëi. Rodunt chësta secunda iama é gnüda ultimamënter dassënn mëndra, deache al vëgn frabiché demanco. Sce al ê gnü ite dl 2011 ćiamò 50.000,00€, n’êl l’ann passè ma plü 30.000,00€. Y insciö pòn s’aspetè che les tarifes vëgnes maius. L’intenziun dl Comun foss chëra da rové a na tarifa unitara por düć i zitadins de Mareo, ći che podess aladô de Guido Clara ester ćiamò n iade n svantaje por Al Plan: ”Sce düć i zitadins mëss paié anfat, spo mëssarà inće Al Plan paié cotan deplü, deache al é da fi nanzié les strotöres te döt le Comun.”

Por le momënt vëgnel ćiamò tratè, y an rovarà tert o adora a na soluziun. Dè fora dles mans le consorz é l’ultim che Clara y le diretif oress. Le presidënt stlüj jö insciö: ”A nos se desplejera da messëi da n dé al ater lascè chësc implant te mans forestes. Ala fi n él stè nüsc neni che l’à realisé, cun n gröm de sacrifi zi y fadies.” (pablo)

”I n’orun nia lascè sö le sorvisc!”Le Consorz por l’Ega da Bëre d’Al Plan se tigniss ion la gestiun ma por Al Plan. La proposta dl ombolt é chëra che al surantòles döt le teritore

Guido Clara, presidënt dl Consorz por l’ega da bëre d’Al Plan.

Page 19: 1813

nr. 18 / 10 de mei 2013

19www.lauscdiladins.com

_ _ _ La Usc de la scola

Endèna la lezions de ladin con la professora Daniela Rasom, la studenta Ilaria Ragnes ge à fat na intervista a na sia compagna de scola, Denise Giuliani, che la fèsc pèrt del comitat trentin de schi.

Denise l’à 17 egn, de november de chest an la n fèsc 18. L’à n fra più gran de inom Kevin e la stèsc a Soraga, te Fascia. La va a scola a Poza, la fèsc la quarta liceo scientifi ch e da canche l’à 6 egn la va coi schi.

T’ès dit che te stès a Soraga, te pièjel tie paìsc o volesseste viver da n’autra man?

“Per me Soraga l’é l paìsc più bel de la Val, percheche l’é l paìsc olache son nasciuda e cresciuda. N muie de jent veit Soraga demò canche la passa co l’auto, ma l’é n muie de lesc olache posse jir da soula a pissèr ence dant de na garejèda.”

Scola e schi, n’union no semper sorida.

“Gé me veide desche na beza determinèda, che no mola sobito e che se fèsc en cater per ge la fèr; voi esser bona de arjonjer l resultat mior tant da na man che da l’autra,

Scola auta - I studenc de la pruma del liceo linguistich e chi de la doi terzes del liceo artistich à tout pèrt a n bel projet, vidé respetiva-menter dal professor Nicola Parzian e da la professores Luigina Bolzonella, Lara Steff e e Miriam Weber. Dut l’é nasciù da la colaborazion de la scoles del Trentin con la Fondazion Fontana e l’Iprase

ence se no semper l’é tant sorì. Vèlch outa, canche voi dèr massa da una sozet che la vae mìngol piec da l’autra, ma fi n ades son stata bona de tegnir fora da duta e doi la mans.”

De spes se peissa che se siede demez coi schi ve deletède ma, da coche te me contes, jir a scola e jir coi schi no l’é pa tant sorì.

“La scola ladina ne dèsc l met de poder studièr zenza cogner renunzièr a un di doi. I ensegnanc ne dèsc l met de se enjignèr per la proes ence se vèlch outa l’é senester studièr da soi chel che i etres à fat te clas.”

Scola e schi, tia vita no sarèl mia demò chesta doi robes?

Denise Giuliani anter scola e schiNa pìcola esperienza de giornalism doventa na vida per emparèr l ladin e sia regoles

“L’é vera, n muie de temp l passe coi schi o, canche rue de retorn, a studièr, ma da canche aee 7 egn sone la chitara, jìe ence a na scola de mùsega ma é lascià aló, però seghite a sonèr per mie cont. Vae ence fora con mie amisc percheche de mia età l’é de gran emportanza aer amisc che te fèsc passèr momenc gustegoi che restarà per semper.”

T’ès dit che t’ès cognù renunzièr a la mùsega, co fèste pa? Jir coi schi te fèjel renunzièr a n muie de robes?

“L schi l’é n sport che à de besegn de empegn, de temp e de sacrifi zies, vèlch outa l peisa ma l’é na roba che me pièsc e che é dezidù gé de fèr percheche l’é na mia pascion, ma é cognù renunzièr a zeche per podèr fèr chel che me pièsc de più.”

Donca per l schi t’ès lascià dò strèda zeche. Ma amisc e familia che dijei pa?

“Mia familia la é contenta percheche la sà che fae chel che me pièsc. I amisc i me stèsc vejin, i me deida ence te la garejèdes.”

Te él mai sozedù de perder n

amich per l schi?“Ei. M’é sozedù che vèlch amich

me à metù da na man percheche col schi no semper son a cèsa, son béleche semper stroz per garejèdes o per me alenèr, ma col temp é capì che chisc no l’é amisc veres, chi veres l’é chi che me stèsc vejin ence se no son, che me deida semper e che sà che, canche i à de besegn de me, ence se son dalonc bèsta pech per se sentir.”

Ades t’ès béleche fenì ence l

liceo, èste vèlch projet per l davegnir?

“Gé ge tegne n muie a jir coi schi ma ence la scola la é n muie emportanta. Dò la scola volesse jir inant coi schi ma no l’é sorì e per chest me dae jù co la scola per poder ence proèr a jir a l’università. Me piajessa fèr fi sioterapìa, son determinèda coche é jà dit e no é pissà a vèlch autra facoltà. L’é mie ensomech e voi l’arjonjer.”

Intervista de Ilaria Ragnes

La desvalivanza anter om e femena veduda dai joegnI joegn del linguistich e de l’artistich de la Scola de Fascia ti meisc passé à lurà sul raport anter ic e eles te la sozietà. Ti dis che vegn i ge prejentarà si lurieres ai compagnes

de Trent te l’ambit de n projet più gran che à inom “Scuola d’autore” e che vegn gestì dal professor Amedeo Savoia del Liceo Scientifi ch Da Vinci de Trent.

L professor Nicola Parzian, vegnù a saer de chisc projec, l’à dezidù de tor ite i bec de la scola de Fascia che da Nadèl en cà i à podù lurèr sul projet spezifich “Facciamo la

diff erenza” che à l’obietif de ge fèr cognoscer miec ai bec la costions entornvìa la desvalivanzes anter omegn e femenes e ence su la condizion de la femena tel mond atuèl.

Duc i studenc à lurà sun chisc conzec e a la fi n i à portà dant de bela scomenzadives. I studenc del liceo artistich i à enjignà na lingia

de segnalibres che via per de mèrz é stac dac fora te biblioteca comunèla de Trent e che te la setemènes che vegn sarà a la leta ence te la biblioteca de Vich. Apede a chest dapò, semper i medemi studenc i à realisà tasces con stampé sù i lurieres fac da ic sul tem de la eles e la sozietà.

Chi del prum an del liceo linguistich enveze i à enjignà cinch fi lmac che tol jù scenes reèles de la desvalivanza anter l mond di ic e chel de la eles te la sozietà aldidanché.

Alice Defl orian da Cianacei, del linguistich, ne à contà de un di video che i à fat. “Per moscèr l conzet che la disocupazion la é maora anter la femenes che anter omegn e che la femenes a outes no les vegn toutes per na costion de pregiudizie, aon fat n fi lmat che fèsc veder n coloquie de lurier olache n tous con n bas tìtol de studie, demò la terza mesèna, pel vegnir preferì a na beza con la laurea”.

Per la realisazion di fi lmac i bec se à cruzià de dut, da la pèrt del test a chela de la realisazion n fi n a chela del montaje. Ai 22 de mé, da les 10.30 a les 13.00, te sala grana de la Sorastanza sarà la scontrèda fi nèla olache vegnarà moscià duc i projec, ence chi de l’autra scoles del Trentin che à tout pèrt. En chela dì se binarà a Poza studenc da Trent, da Perjen e da Rorei, vegnarà fat veder i video e sarà ence Marie Louise Niwemukobwa, nasciuda en Rwanda e fondadora de la sociazion

Doi di segnalibres fac dai bec del

liceo artistich duré te biblioteca

de Vich.

I bec de la pruma del liceo linguistich.

“Donne Immigrate Solidaires” de Unejia.

N’autra beza del linguistich, Marianna Rossi da Soraga, ne à dit che: “l’é stat na esperienza neva, nesciugn de noi se aessa mai pissà de vegnir a scola e poder emparar a far fi lmac. L’é stat sfadious, ma a la fi n sion contenc de chel che l’é vegnù fora. L’é stat emportant ence percheche aon emparà de più sun chesta costion de la femena che cognosciaane jà, ma no tant delvers”. (vr)

Denise con la plus del Comitat sul podie de na garejèda de schi.

Denise Giuliani.

Page 20: 1813

20

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lucia Gross

Redazion: Ciasa dla Moniaría Sen Jan, 38039 Vich de Fascia

Tel. e Fax 0462/764545 - e-mail: [email protected]

Impianc portamont - L’é tempes de crisa, se sà, ma chesta sajon da d’invern à permetù de vardèr al davegnir con mìngol de speranza per la Sozietà Bufaure. L’é stat soraldut i meisc de fi ré e de mèrz a segnèr n ejit positif (mèrz adertura l 25% più che l’an passà), enveze l meis de dezember à segnà n 8% de manco, mìngol percheche da la Conzeta, enceben che sie stat neif, l calandèr no dajea l met de fèr penc, e mìngol percheche enscin da Nadèl l’é restà serà Ciampac, smendran coscita l’atrazion di ghesć ence envers Bufaure.

En dut, a la fi n, l bilanz de chesta sajon da d’invern per la Bufaure met dant n -3% de passajes ma n +1,5% de encasc, per via de n smaorament di priesc e de na desferenta retribuzion sui desvalives impianc.

Da la sajon 2008/2009 en cà, descheche à spiegà l president de la sozietà, Christian Lorenz, ogne invern se va mìngol endò, e te 4 o 5 egn l’é stat perdù 300.000 euro de encas. Alincontra d’istà la robes va ogne an mìngol miec.

L bilanz economich de l’ejercizie 2012, aproà da duc i sozi prejenc (54 + 23 deleghes, che raprejentèa l’81% de capital sozièl) tel cors de la radunanza stata te comun de Poza ai 29 de oril, l se sera sù amò en passif, ampò l’à smendrà l desavanz respet a l’an dant (da -437.323 a -390.350 euro).

De chest vers – à spiegà amò

Cianacei - La SITC à serà sù l 2012 con n ùtol de 2 milions 884 mile euro. “N bon resultat, enceben che mender a confront di egn passé, se se peissa al moment senester de la crisa economica nazionèla e internazionèla”, à dit l president de la sozietà Paolo Fosco. L’an passà l’é stat n bon istà, che à dat l met de trèr sù mìngol i conc e la speranzes tel davegnir, ajache i prumes meisc de l’an, con pecia neif, i à abù segn negatif. Se à cognù fèr n muie de neif, adertura 1.262.000 metres cubi, che i ge à costà a la sozietà n 40% de più de speises de energìa eletrica. L’é stat fat de dut per salvèr la situazion, ma a la fi n la sajon 2011/12 l’à serà sù con n -10,57% de passajes sui impianc e donca n -5,79% sui encasc. La sajon da d’invern 2012/13 l’à enveze n +0,05% tel confront con l’an passà, ma amò n -10% se confrontà con la sajon 2010/11.

Endèna la radunanza l’é stat palesà gran sodesfazion per l zenter Dòlaondes, olache se à lurà de più de chel che se se spetèa. Con dut chel che l’é stat vadagnà a la fi n del 2012 se aessa béleche podù jir fora dret e se paèr jù duta la speises, ma tinùltima l’é vegnù fora amò 45 mile euro de IMU e 41 mile euro per l’èga e la depurazion.

La Sozietà però la pel dir de esser te na situazion forta e stabola. Te l’ùltim an la é stata bona de se paèr jù duta la debita che l’aea fat con la compra de la partezipazion de la Ciampac e l’à ence metù la seconda rata del smaorament de capital te la Bufaure.

Su l’impiant Dèlba - Col di Rosc la Sozietà la cogn spetèr l’aproazion per l mudament de la destinazion urbanistica del teren de la stazion a val. L’aer mudà l projet, con la stazion de la neva forenadoa no più te mez al piaz per i auti, ma apede a la stazion de la Ciampac de ades, à comportà n mudament di pians urbanistics. “Te Comun - descheche à spiegà l’ombolt Mariano Cloch, l’é stat aproà la pruma adozion, ades se cogn spetèr i tempes per la vijion al publich e dapò jir a Trent, vegnir sù, aproèr amò n’outa e dapò amò a Trent. Se peissa che se ruarà a aer l’aproazion per la fi n de l’istà.” Dò da chest, à spiegà l vizepresident Daniele Dezulian, “vegnarà fat la

domana de concescion a la Provinzia e dapò se dut va dò sia strèda se podarà tachèr i lurieres. Vegnarà fat sù i doi pilons, un sul Dolèda e un dant de Col di Rosc, la stazion a mont e la stazion a val. L cost pervedù l’é de 17 milions de euro e sarà debesegn de doi egn de lurieres da canche i tacarà”.

L president Paolo Fosco à let jù l bilanz e la relazion e l’à rengrazià l Consei d’aministrazion, l Colege sindacal, i sozi, l personal tecnich-aministratif con a cef Francesco Verra e “nosc president onorèr Fiorenzo Perathoner che ne deida te ogne consei con sia prejenza patriarcala”.

Apede i dac de bilanz n moment emportant l’é stat la neva nomina te consei d’aministrazion. L conseier Derik Detone, fi de Armin, l 1° de dezember del 2012 l’aea lascià sù sia encèria per motives privac e l’à domanà che a sie post vegne tout ite un de sia familia. Dò la votazion di sozi, duc a una, l’é stat lità te consei l jorman de Derik, Christian Rabensteiner, fi de Lorisetta Detone. El l’é del ’68, l’é nasciù e l’à vivù a Milan e da n trat l vif chiò te val e l’é titolèr, con etres sozi, de l’Apres Ski Paradis. L nef conseier se à metù a la leta te la SITC ence dal pont de veduda operatif.

Endèna la radunanza l president Paolo Fosco à recordà, con n menut de acort doi omegn che per la SITC à fat dassen n muie: Armin Detone e Vito Pitschieder, vegnui a mencèr via per l’an passà. (vr)

Christian Lorenz te sia relazion a la radunanza – l Consei de Aministrazion l se à dat e l se dèsc n muie da fèr per chierir duta la strèdes che posse didèr a corir ite chest passif. Per l’invern vegn sostegnù con gaissa desvalives evenc sun Bufaure, endèna che se speta èrs che vegne fat l coleament Dèlba – Col di Rosc, che l ge permetessa ence a Bufaure de se tachèr ite più sorì al Selaronda, e se spera de poder fèr prest ence l nef portoi che vegn ju da Bufaure per ruèr a la stazion a val. Se trata, aldò del prum projet fat da l’ofi ze tecnich de la SITC, de na pista de 1890 metres che aessa n dislivel mesan del 30% e segur fossa na alternativa aprijièda da duc i schiadores.

Ma endèna se vèrda soraldut a l’istà. Chest an l’impiant vegnarà

Bufaure vèrda a l’istàLa sozietà de impianc de Poza à aproà l bilanz de l’an 2012 con n passif mender respet a l’an

dant e con n muie de proponetes per miorèr amò la situazion

L’ùtol de la SITC tegn, ence de

gra a DòlaondesTe la radunanza de la SITC l’é vegnù fora ejic positives, ma con

zifres più schietes di egn passé. Per la forenadoa Dèlba - Col di

Rosc l’é amò dut cet

I consei d’aministrazion de la SITC.

Christian Rabensteiner, nef

conseier, al post de Derik Detone.

Fernando Perathoner (a cencia) e Elisa Maccagni l’é i neves componenc

del CdA.

orì jà ai 8 de jugn e l restarà avert enscin ai 29 de setember. Vegnarà endrezà l “Sentiero incantato” sa mont (en cont de chest l sozio Ermanno Winterle à domanà che vegne cernù n inom fascian per chest troi), dedicà a la lejendes e contìes de nosc raion, olache la families con bec podarà jir a spas; vegnarà metù a post en colaborazion con l Cai Sat l vièl Lino Pederiva, e dapò vegnarà fat na cordanza con la Ciampac per ge dèr l met a la jent de poder jir con n biliet unich sui 2 impianc e amò, dò aer vijità l vidor e i troes da mont, jir ju a val da l’autra pèrt e se tor la roda per jir de retorn a la stazion da olache se era ponté via.

Ma la neva maora l’é chela del Dolomiti Super Summer. Se trata de na proponeta per d’istà che va dò a la fi losof ìa del schipas da d’invern: na tessera a consum che perveit 2 opzions, una per la families e una nominativa e personèla, e che pel vegnir durèda te 11 impianc de nosc raion. La neva é stata prejentèda a la radunanza da Elisa Maccagni, neva componenta del Consei de Aministrazion de la Bufaure che à tout l post de Tullio Pitscheider, ades president de la Ciampac. Tel chèder de la neva composizion de CdA de la Bufaure, aldò de la mort de Armin Detone, la radunanza à ratificà ence la nomina de Fernando Perathoner con l’encèria de vizepresident. (lg)

I aministradores de la Bufaure a la radunanza de la sozietà stata

enstadì a Poza.

Page 21: 1813

21

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Schipas - Te la radunanzes de hotelieres e impiantisć l’é stat anunzià che l consorzie Impianc Portamont de Fascia, vidà da Daniele Dezulian, volessa se endrezèr te duta Fascia con n medemo schipas che tole ite chel che ades l’é l schipas Val de Fascia e chel de la Sozietà 3Valli.

Chest per na costion de union, per sporjer na mior e maor perferida turistica de val e ge dèr l met a ghesć e jent dal post de jir coi schi con na tessera soula sun duc i impianc de Marmolèda, Ciampac, Belvedere, Rodela, Bufaure, Vich, Lujia, Sèn Pelegrin e Falcade.

L president del Consorzie, Daniele Dezulian à spiegà che “l Dolomiti Superski l ’é n federconsorzie che tol ite 12 consorzies (Cortina, Plan de Corones, Auta Badia, Gherdena/Mont de Sousc, Fascia/Ciareja, Rèba/Marmolèda, Auta Pustra/Dolomiti de Sesto, Fiem/

Obereggen, Sèn Martin/Role, Val d’Isarch, 3Valli, Civetta). Ogne consorzie regolamentea e gestesc, te sie ambit teritorièl, la vendita de tesseres schipas per cont de la sozietèdes che fèsc pèrt de chel consorzie. Te dut l Superski l’é presciapech 140 sozietèdes. Nos ge aon domanà al Dolomiti Superski de meter ensema con la medema tessera Fascia e 3Valli, che la tol ite Lujia, Sèn Pelegrin e Falcade, che l’era jà teritories del consorzie de Fascia enscin al 1984, canche per desvaliva rejons se se à spartì”.

Tel chèder de chisc mudamenc Umberto Anzelini l’à uzà fora l dubie di hotelieres de Vich e Poza per via che la sozietà de Ciareja, ite enscin ades tel Consorzie Fascia-Ciareja, l’à domanà de tramudèr tel consorzie de Fiem. Per chest Anzelini l’à domana che te Fascia vegne ativà la vendita del “combinato” amàncol per Vich e Poza, i doi paìjes più dalonc da la roda del Sela e da l’area sora Moena. L “combinato”, ne à spiegà Dezulian “l’é na tessera del Dolomiti Superski. Chest federconsorzie per solit l’à doi sorts de tesseres: chela de val che dèsc l met de jir coi schi demò te la valèdes spezifi ches (Fascia, Rèba, Fiem e coscita inant) e chela superski, zenza limitazion te la 12 arees. Te vèlch area, no te dutes, aboncont se pel comprèr ence la tessera combinèdes che fossa tesseres “plurigiornaliere” con desvaliva validità (val + superski). Per ejempie 4 dis de val e 2 dis de superski; 3 dis de val e 3 de superski”.

Per i ghesć de Vich e Poza fossa segur n bon sparagn poder comprèr na tessera combinèda, n “3+3” o n “2+2” e poder coscita

N soul schipas per Fascia e l’area de MoenaL’é la proponeta che Fascia ge à fat al federconsorzie Dolomiti Superski e l’obietif l’é ge sporjer al ghest na maor perferida turistica

jir coi schi dotrei dis te val e dotrei ti teritories del Dolomiti Supeski. Ti meisc che vegn se vedarà che dezijions che vegnarà tout, ence la tessera soula per Fascia no se sà amò se la sarà jà en doura da l’invern 2013/14 o per chel 2014/15.

Dac de la tessera “Val de Fascia – Ciareja”

Enstadì l’é stat ence rejonà di dac de la sajon da d’invern 2012/13. L president del Consorzie Deniele Dezulian l’à dit che la sajon giusta fenida é stata positiva, ence se no l’é più la sajons da dant: l’é stat n +6% da l’an passà e n +1% respet a jai doi egn; ampò, ajache ence la speises se à smaorà, a la fi n l’é stat n smendrament de vadagnes del 9%.

Dal 1999 l’é stat a dò a dò n smendrament de la vendita de schipas da 6 dis. L ghest compra semper de più tesseres dai 2 ai 5 dis e ti ùltimes 3 egn se à perdù n 15% de dis sui schi venui. “Sion

La chèrta di impianc de l’area da schi de Fascia e Moena.

Daniele Dezulian.contenc, ence perché saon che utró i fèsc amò più fadìa, à dit Dezulian, ma no l’é sorì.

Aon abù n smaorament de 27% de l’energìa eletrica e enceben che sie n muie de rusc, ic no va coi schi duta la setemèna, i va ence ju per la zitèdes. Sun 56 impianc

portamont de Fascia (da Marmolèda fi n forin Mont de Vich) a fèr l 50% di encasc l’é demò 11 impianc, zenza l Selaronda la fossa grieva. Sion ence dalonc dai gregn aeroporc e sion cruzié per la gestion de la mobilità te noscia val”. (vr)

Da n trat en cà l Grop Ladin da Moena, de gra a la desponibilità de Mauro Chiocchetti Maza, tegn avert ogne martesc, da le 10 fi n le 12 da doman, n pont de informazion e contat con la comunanza del paes te Sotegrava, te la sala apede a

l’ofi ze di polign de comun.Aló se pol aver informazion

e ence portar scric e foto da publicar sun “Nosha Jent”, e i aboné al boletin del Grop, che i é ence automaticamenter sozi de l’Union di Ladins, i pol jir a se tor l’Almanach 2012 e i troa ence La Usc di Ladins.

N portel ladin a Moena

Page 22: 1813

22

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Momenc de l’inaudazion de l’oratorie de Poza col Piscop Bressan, l decan don Giuseppe, l’onorevol Dellai e autre autorità. L cor di bec à ciantà de bele ciantie. (foto Ivano Winterle)

Fascia

Cognede saer che sa Ciampedel l’é n cianton de paìsc dit Col da Faé, che l’à presciapech 70 sentadins. L’é la sentadina più veia nasciuda aló, Eleonora Pascalina, che l’à la bela età de 85 egn e la più jona, Taima, che no l’à amò nience n an, la sentadina de onor Eleonora de Janoto, l capocomun de Col da Faé Claudio, dit Jolly, l vize-capocomun Florian, e dapò i sentadins che i sà

fèr de dut e de più, l’é donca na sort de picola republica.

Emben chest an per la pruma outa i sentadins de Col da Faé se à fat na bela sègra, l’é stat Ezio Croce, patron de la storica “Stella Montis” a pissèr a chesta festa e dapò l’é jit cèsa per cèsa a envièr la jent.

L’é stat na pissèda dassen entivèda, à tout pèrt béleche duc e l’é stat na bela giornèda de festa e

de legreza. L’é stat metù sù n picol tendon, n grop de omign à cojinà na bona marena, la femenes à endrezà de bogn douces, l’é ruà l “Leps Trio” a sonèr, no mencèa nia e belapontin da mesdì l’é scomenzà con legreza la pruma sègra de Col da Faé.

Families, fantolins, bec, jogn, jent grana e veies, duc contenc de chesta bela giornèda fora de anter,

Eleonora Pascalina, la sentadina più de età de Col da

Faé, con Ezio Croce.

L “capocomun da Faé” Jolly con Eleonora de

Janoto.

La pìcola Taima e Eleonora Pascalina, la più joena e la più veia del

cianton.

duc à magnà bolintiera, se se à fat cater ciacoles, vèlch bel recort, descors del capocomun Jolly che l’à dit de se voler ben e se didèr fora, aldò del Vangele de chela domenia (l’era jit a Messa e l’aea scutà delvers...).

Da sera duc bie agegres se se à saludà, contenc de esser stac ensema, de se aer cognosciù mìngol de più e de se aer fat na bela

compagnìa.N bel develpai dant da dut a Ezio

e Patrizia Croce con sia bela familia, che i à metù a la leta sia majon, sie piaz e la magnadiva, per la festa, n develpai de cher a duc chi che à lurà, na gran bela Viva a duc nos de Col da Faé e ve preon ence n auter an per n'autra più bela!

Na sentadina de Col da Faé

I sentadins de Col da Faé se à fat na bela sègra!En domenia ai 28 de oril per endrez de Ezio Croce de la Stella Montis, i sentadins del cianton de Ciampedel se à endrezà na bela giornèda de festa

Poza - Che l’oratorie, strutura de gran emportanza per i bec e la joentù de ogne paìsc, posse esser l cher vif de la comunanza, i l’à desmostrà en sabeda i parochiegn de Poza e Pera. Per l’inaudazion de l’oratorie, defat se à bina na fola de jent, dai più “gregn” ai più pìcoi.

Da Trent l’é ruà sù l Piscop Bressan e ence l’ex president (e ades onorevol) Lorenzo Dellai, e apede l’era le maor autorità de la val e del paìsc, la Musega da Poza con

studafech, alpins, omegn del socors e la sociazion Bambi, ma soraldut n muion de bec e joegn. Chisc se à metù a la leta dant da dut per servir e ciantar messa, te la bela zelebrazion vidada da monsegnor Bressan. L Piscop de Trent l’à rejonà de l’emportanza de l’oratorie, desche strutura de mur ma ence desche lech vif olache la comunanza posse crescer te la fe.

L develpai a duc chi che à fat e didà con cher e saer, acioche i

Orazion de cent colores sgola sun ParadisA Poza l’é stat festa grana per l’inaudazion de l’oratorie, che l’é stat smaorà e metù a post per duta la comunanza

lurieres del nef oratorie posse ruar a compiment, é ruà da man de don Giuseppe e de l’ombolt Tullio Dellagiacoma, che i à rengrazià duc, dal projetist a dute le fi rme e i artejegn, da chi che à sostegnù fi nanziariamenter (prum de dut la Provinzia de Trent) a chi che varda de l tegnir semper net e rencurà e a chi che te anter chi mures i porta inant l prezious empegn de catechesi e oratorie per i bec.

Dò messa, semper compagné da

le note de la Musega, duc se à binà dedant al frabicat renovà, olache l’é stat amò dit valch parola de salut, rengraziament e compliment. L cor di bec à ciantà le ciantie dedicade a Don Bosco e Papa Jan Paul II: a chisc doi omegn sènc defat l’é stat dedicà l’oratorie e l teater che l’é stat fat fora laìte, e endana che i bec ciantaa da le fenestre de l’oratorie vegnìa molà jù n gran lenzel con su le 2 fegure e la scrita “siate felici nel tempo e

nell’eternità”.Duc i bec à tout a la letra cheste

parole, e con legreza i à lascià jir envers l ciel cent e cent balogn, olache i aea tacà ite n sfoi con na orazion. N grop de beze à volù palesar soa legreza ence con n bel bal, che à fat da cornisc ai momenc ofi ziai: l Piscop à benedì la strutura, don Giuseppe à taà la veta, e dapò duc à podù jir daìte a se refi ziar con l bon buff et che l’era stat enjignà per serar sù la bela festa. (lg)

L decan don Giuseppe Da Prà à taà la veta dai colores ladins e duc i bec à molà sun ciel cent e cent balogn con tacà ite n sfoi co na orazion. (foto Ivano Winterle)

Page 23: 1813

23

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Chi él pa? Soluzion del retrat su La Usc nr 17 del 2013

L retrat coi 2 bec publicà su La Usc numer 17 del 2013 ne era stat portà da Carla Pederiva de Fronz, maridèda Giuliani.

A responer, apede a Carla, l’é stat ence Beatrice Rossi del

Baila, Andreina Locatin de Patron, Rita Rossi del Baila e Lino Soraperra Medico.

Sul retrat l’é: 1. Giuseppe “Bepi” Giuliani de Carlo Faure del 1929, om de Carla; 2. Romano Giuliani

de Carlo Faure del 1927. I doi frèdes se troèa aló da cèsa sia, olache ades l’é l tabachin - la ne à dit Rita del Baila - vindedò se veit na scèla che ades no la é più.

Ge sporjon n bel develpai a duc chi che ne deida a meter ensema vèlch toch de noscia storia, e chest’outa ve meton dant n retrat de na pruma comunion a Ciampedel ti egn Caranta.

Ve preon de ne dèr voscia resposta te redazion, ence per telefon o fax al 0462.764545 o per mail a la direzion: [email protected]. al più tèrt per en mèrtesc sera.

Ve recordon che chi che ne dèsc la resposta giusta o troa fora amàncol la maor pèrt de la jent sul retrat i ciapa en don n liber o n CD de musega, sporc da l’Union di Ladins de Fascia.

1

26

98

7

10

1 2

34

5

Lirica - No sozede de spes che te noscia val vegne sport (e ence debant) n spetàcol de opera lirica. Chela che se à podù veder e scutèr en domenia te teater de Navalge l’era amò apede una de la più cognosciudes: “Traviata” de Giuseppe Verdi. L publich l’à empienì l teater e l’à palesà con de gregn batiman so aprijiament, amò maor per via che l’event é peà via da “noscia jent”. Flavio Vadagnini, “moenat a la foresta” l’é l president de la sociazion musicala “Aurona”, che – descheche l’à spiegà sun paladina, stolz de rejonèr ladin dedant a sia jent – la era nasciuda del 2001 canche l’era stat portà en scena l’opera “Conturina”, apontin con l’obietif de slarièr fora la cultura musicala. E l diretor e maester l’é so fi , Claudio Vadagnini, che l’é ence autor de chela pìcola opera ladina (su test de Fabio Chiocchetti), che era stata portèda dant a Trent e vin Ampez, ma mai te Fascia. Te chisc egn la sociazion Aurona l’à portà dant conzerc e spetàcoi te duta la region, e ades che l’é a la leta l teater de Navalge se spera de poder i scutèr amò a Moena.

Per chest prum esperiment, segur garatà, l rengraziament va al Comun de Moena, con sia assessora Ilaria Chiocchetti, al Comun general, a la Region Trentin Südtirol e a la Cassa Rurala de Fascia e Agordin.

Se sà che chesta raprejentazion no pel rejer l confront con la operes metudes en scena ti teatres de la gran zitèdes, con protagonisć de nonzech mondièl e segur ence de etres cosć. Per la Traviata de Aurona, col Coro Lirich G. Verdi de Busan e l’orchesta Giovanile Trentina, l regist Mirko Corradini à cernù na scenograf ìa e na regìa moderna e essenzièla, che à soscedà giudizies contrastanc, ma l livel esecutif complessif é stat dalbon n muie aprijià. E ence l’acustica del teater à ret, enceben che con la buja per l’orchestra fossa stat n’autra roba.

Se sà ampò che canche se porta dant tòc tant cognosciui, da na man se à l vantac che l publich sent aries che l’à jà te la ureia, da l’autra l

desvantac che l pel fèr l confront coi etres. Nos aon volù domanèr la rezenjion de n espert de lirica, usà a veder e scutèr operes de aut livel, e publicon chiò so giudizie, piutost critich. (lg)

La rezenjion de l’espert

En domenia ai 5 de mé, al teater Navalge de Moena l’é stat prejentà la Traviata de Verdi, en forma de conzert, vedù e conscidrà che l’aparat scenich l’era piutost scarn e puret. L’entrada al teater la era libera, e i posć da se sentar jù scaji del dut piegn. La scomenzadiva la fajeva part de n projet de la Sociazion Musicala Aurona, con senta a Moena, che l’à l’obietif de far cognoscer più che l’é meso la cultura musicala fra la jent del post. Noboi tentatives de tirar fora da sto ambient l torpor e l dormiveglia cultural. Benvegnude le scomenzadive che crea enteress e cultura, aldelà de le aspetative e resultac artistizi!

L’orchestra la era metuda ensema da jovegn studenc de musega. I sonadores i era zirca na ventina; e ence i corisć. Per aer na idea: le orchestre e i cores dei treatres più cognosciui n Italia e a la foresta i à n organich de 80/100 esecutores. La part de Violetta Valery la é stata ciantada da la soprano Maria Letizia Grosselli; Alfredo Germont dal tenor Federico Lepre; Giorgio

Germont dal baritono Walter Franceschini; maester conzertador e diretor de cor e orchestra l’é stat Claudio Vadagnini che l’é originarie de Moena. La musega per el la é de ciasa!

Chela che aon podù scoitar en domenia a Moena l’é stat na Traviata “formato tascabile”, senza tante pretese de resultac artistizi; i purisć de l’opera, i coscì chiamè “melomani”, no i avrà azetà tant fazilmenter le discutibole scomenzadive de orden enterpretatif. Adertura n te l’orchestra l’era int na pianola amplifi cada eletronicamenter, roba da ciodi, da ge far vegnir aric, a duc chi che l’opera lirica i la cogniosc da temp e assà polito. L resultat acustich l’era zenz’auter più vejin a chel de n picol bandin, più che a chel de na vera orchestra.

No parlon dapò del festide che dajeva chel moviment, per duta la durada de l’opera, de chele corde con chi cesć de spach per aria. Chesta de segur no l’era la Traviata scrita e voluda da Verdi!

En te la discografi a ufi ziala le é 4 le edizion de Traviata, pont de referiment per duc i interpretes. Chela de Toscanini del 1946 co l’Orchestra de la N.B.C. e L. Albanese, J. Peerce, R. Merrill; 1956 con Carlo Maria Giulini con l’Orchestra del Coro del Teater a La Scala e M. Callas, G. Raimondi, E. Bastianini; 1977 con Carlos Kleiber con Coro e Orchestra de

l’Opera de Stato Bavarese – I. Cotrubas, P. Domingo, S. Milnes; 1980 con Riccardo Muti con Coro Ambrosian Opera e Orchestra Philharmonia – R. Scotto, A. Kraus, R. Bruson. Cheste l’é autentiche perle de l’interpretazion de Traviata dal pont de veduda del “bel ciantar”. Canche la Callas la ciantava Traviata la se meteva del dut daìnt dal personage, fi n a deventar part viva del personage stes. I contava che a la fi n de l’opera, canche Violetta la cianta: “Prendi, quest’è l’immagine”, la jent la vegniva fora dal teater del dut scombusolada, tant l’era autiscima la temperadura dramatica e tragica de la soprano greca. Autra Violetta de ecezion l’é chela de Renata Tebaldi, che al contrarie de Maria Callas l’aeva empostà so enterpretazion no sul versant dramatich–tragico, ma su chel lirich. N gran Alfredo l’é stat Giuseppe di Stefano, Alfredo Kraus e te tempes più vejign Luciano Pavarotti. N te la part de Giorgio Germont l’é da recordar Ettore Bastianini, Mario Sereni, Aldo Protti, e aldidancö Leo Nucci e Renato Bruson.

Zenz’auter chel che a mi personalmenter no me à piajù l’é stat la regìa e l’aparat scenografi ch, che l jiva avant per cont so, zenza l minimo leam co la musega. Chele corde che se à movet per dut l temp de l’opera, enveze che crear la giusta atmosfera “intimistica”, che l’opera

la domanasse, le à creà enveze no pöc momenc de dispersion e disatenzion, tolan via chel “pathos” tipich de Traviata. Luchino Visconti che estra esser stat n genio del cinema, l’à fat ence l regist de l’opera, de Traviata del 1955/56 l’aeva curà ogni minimo particolar, aderetura i merlec del vestito de Violetta. L moveva le “masse corali” dò la musega, crean n equilibrie miracolous tra musega e scenografìa.

L diretor e conzertador Claudio Vadagnini no l’à fat granché. L’à sol compagnà con n onesto laoro la part ciantada. A oite l son orchestral l sofeava le osc, ma chest più che auter podesse esser n problem acustich. L’acustica del teater la é bona, ma no la é valiva daperdut. Endana l’opera me é spostà te 4 posć per cerner defi nitivamenter l prim palchet a man dreta soravìa l palcoscenich. L diretor musical no l’à dat ai ciantarign na diretiva interpretativa da arsegurar na visuala “unitara” de l’opera. L’à lascià al “libero arbitrio” i ciantarign, che i à ciantà ma no enterpretà.

A la fi n de l’opera, a conc fac, “senza infamia e senza lode” l publich l’à saludà con n batiman duc i esecutores. La jent la é jita a ciasa belebona contenta de aer passà n piajegol dapò marena al teater Navalge de Moena.

Stajé ben!

Mauro Chiocchetti “Maza”.

La “Traviata” de Verdi te NavalgeN muion de jent da duta Fascia e ence da fora se à binà ai 5 de mé a Moena per veder e scutèr n spetàcol fora de anter

La scena endèna l cognosciù brindisi del prum at: ”Libiam ne’ lieti calici”. Apede, la soprano Maria Letizia Grosselli (Violetta) col tenor Federico Lepre

(Alfredo). (foto Ivano Winterle)

Page 24: 1813

24

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Dr. David Lardschneider

Redaziun: Cësa di Ladins, str. Rezia 83, 39046 Urtijëi

Tel: 0471/797199 - Fax 0471/797384 - e-mail: [email protected]ëina

Lies - Bën 513 ie i tesserei dl Schi Club Gherdëina, à sotrissà la presidënta Lidia Bernardi; chël uel dì che la lia à na si lerch mpurtanta tla cumenanza sportiva y soziela de Gherdëina. Oradechël iel mo 600 jëuni scric ite coche cumëmbri tla cunvenzion cun l schipas. Bernardi à rengrazià y laudà duta la atletes y duc i atlec per coche i à fat pea ti ultimi mënsc, for cun gran mpëni y spirt de cumenanza, che ie la cossa plu mpurtanta, nce sce i resultac arjonc dai atlec fej sambën for plajëi. Bernardi à pra la reunion generela pudù saludé i ambolc de Gherdëina y truep espunënc dla istituzions cumeneles dla valeda y dla Provinzia, che à nce abù paroles de lauda y de rengraziamënt per l gran lëur fat dala lia.

Urganisazion de garejedes

Te si relazion à la presidënta Lidia Bernardi danter l auter fat referimënt ala truepa garejedes che l Schi Club Gherdëina à metù a jì tla sajon passeda: cater garejedes de schi alpin (VSS, Grand Prix, FISI y soziela), trëi

garejedes de pudejé (Banca Populera, Coppa Italia y soziela), doi garejedes de saut y cumbinazion nordica, una na garejeda de biathlon (Südtirol Cup), doi garejedes dla Slopestyle Tour Südtirol y una na garejeda dla peves sun l purtoi Pilat. Chësc a livel de urganisazion. I atlec y la atletes à fat pea nchin a trënta garejedes prun.

Gran merit dl cunsëi dl Schi Club

N gran merit per l suzes dl Schi Club, nscila Bernardi, ti va a si cumpanies de cunsëi, che à nce cuntà a puntin dl’atività fata ntan i ultimi mënsc te si sezion de cumpetënza. L se trata de Klaus Insam respunsabl dl zënter sun Ciandevaves y vizepresidënt, Christoph Vinatzer vizepresidënt, Georg Sommavilla respunsabl dl schi alpin, Florian Lardschneider respunsabl biathlon, Norbert Delago, Ulrike Schenk, Walter Stuff er, Karin Moroder respunsabla schi nordich, Michela Messner, Matteo Murer respunsabl freestyle y skicross, Werner Dejori respunsabl saut y cumbinazion

Generela dl Schi Club Campion dla TaliaInier juebia iel stat tla sala de chemun de S. Cristina la senteda generela dl Schi Club Gherdëina. La presidënta Lidia Bernardi à cun legrëza auzà ora l bon lëur

fat tl ultimo ann, o miec da for incà, tant che l Schi Club Gherdëina à inò arjont l titul de club campion dla Talia

nordica, y Enrico Perlini respunsabl peves.

La sies sezions dl Schi Club

La presidënta Lidia Bernardi à lecurdà la gran strutura che l club à, cun bën sies sezions, 19 trainadëures y 183 atletes y atlec agonistics. Tl schi alpin iel undesc trainadëures per 83 atlec, tl pudejé iel cinch trainadëures per 33 atlec, un n trainadëur iel tl saut y cumbinazion nordica per catordesc atlec, tl biathlon trëi trainadëures per 17 atlec, tl freeride iel diesc atlec, pra Peves Gherdëina otanta atlec cun caranta atifs.

Copa dl Mond y Zënter Ciandevaves

La presidënta Lidia Bernardi à ntan la senteda nce auzà ora d’autra scumenciadives y ativiteies che l Club à fat. Nscila iel unì dat ora l cudejel cun duta la nfurmazions; plu che n cudejel pòssen dì che l ti semea a n liber, nscila Bernardi. Pona iel unì metù a jì l’ancunteda dl cunsëi federel dla FISI te Sëlva, n à inò abù na bona cunlaurazion cun la Copa dl Mond, n gran lëur à tëut la gestion dl Zënter sun Ciandevaves - ma l dà perchël nce truepa legrëzes, y pona, last but not least, iel da lecurdé la gran urganisazion de duta l’atività agonistica dla Sezion Sport dl ITE de Urtijëi. Y pona iel for inò da cuordiné coche n se noza di diesc pulmins.

Uneranzes a atletes y atlec

Pra la senteda generela iel unì unerà la atletes y i atlec dl Schi Club che se à fat gran merit nce cun plazamënc dancà a livel naziunel y nternaziunel. L se trata tlo de Armin Bauer, Lukas Runggaldier y Samuel Costa tla cumbinazion nordica, tl saut dl’ëiles

Evelyn Insam, Lara Malsiner, Elena Runggaldier y Manuela Malsiner, Alex Insam tl saut speziel. Per l schi alpin iel da auzé ora Nicol Delago, Verena Stuffer, Max Malsiner, Ellis Pellizzari, Fredi Demez, Melissa Perathoner, Elena Piazza, Aaron Senoner y Matthias Comploi. David Hofer ie unì unerà per si resultac tl pudejé, ntan che tl biathlon ie i unerei Irene L ardschneider, Natha l ie Wiedenhofer, Hannes Zingerle,

Carmen Runggaldier, Maikol Demetz Alexia Runggaldier y sambën Michela Ponza. I unerei dl freeride ie Silvia Bertagna, Sophia Insam, Andreas Bacher, Ralph Welponer y Christof Schenk.

La senteda generela ie fi neda via pra n bon bucon y n bon got, ulache duc à mo abù l’ucajion de s’la cunté y de fé bele vel’ program per l ann che vën.

David Lardschneider

La presidënta dl Schi Club Gherdëina Lidia Bernardi.

Nicol Delago ie una dla uneredes inier pra la reunion generela dl Schi

Club.

Foto de grupa sun Ciandevaves.

I jëuni ie l daunì.

L cunsëi dl Schi Club Gherdëina.

Page 25: 1813

25

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Scola - N lunesc de chëst’ena iel stat la giaurida dla mostra che ie mo da udëi duta l’ena che vën, cun studënc che sarà iló prejënc per dé vel’ tlarimënt. Pra la giaurida à la vizepresidënta dla Lia Mostra d’Ert Sabine Piazza auzà ora l liam che ie unit a s’l dé danter la istituzions de cultura y de scola, liam, nscila Piazza, che fossa bel sce l se mantenissa tla forma dla urganisazion dla mostra uni ann nce tl daunì. La mostra ie n mesun per i sculeies de se giaurì, de ne resté nia stluc ite te sé, coche à dit Piazza. La diretëura Elisabeth Baur à rengrazià la Lia Mostra d’Ert per la cunlaurazion, laudan i studënc dla doi scoles per si ardimënt de vester prutagonisć n ucajion dla mostra. Nce Baur se mbincia che la mostra posse unì fata regularmënter ann per ann. L ntendënt Roland Verra à sotrissà la gran cualità di lëures metui ora; la mostra de Urtijëi, nscila Verra, ie una dla truepa scumenciadives fates via per l ann dal Lizeum d’Ert y dala Scola profesciunela, che ie n sëni de vitalità che mostra che i sculeies ie njeniei per se mëter n descuscion, ajache “se mëter ora sé nstësc ne n’ie nia saurì.”

“Clochards & roba da fé damat“

Ntan i ultimi mënsc fova i

sculeies bele njeniei per n auter proiet: lëures de sculées y sculeies dl Lizeum d’Ert “Cademia“ criei sun ispirazion de na selezion de pec dl Museum Gherdëina ie unii njeniei ca per la mostra temporera “Clochards & roba da fé damat“. Cun chësta mostra tol l Museum Gherdëina pert ala scumenciadives per “l ann dl pez dl museum”. La mostra ie unida giaurida ncuei vënderdi ai 10 de mei. Coche scrij la Provinzia te n si comunicat à l Museum de Gherdëina n patrimone rich de pec storich-culturei y de scienza naturela. Tl ann dl pez dl museum sot al moto “1000+1 pec conta la storia”, ulëssa nce l Museum Gherdëina ti purté daujin chësta richëza de pec da museum y la stories liedes limpea nce ai jëuni y ala jëunes y a si mond de vita cuncret. D’autonn dl 2012 à l Museum de Gherdëina perchël metù a jì n proiet cun l Lizeum d’Ert “Cademia”. De ndut 93 sculées y sculeies di prim ani de scola se à dat ju ntensivamënter cun pec uriginei crisc ora dala culezion dl’artejanat artistich y de chiena dl 18ejim y dl 19ejim secul y à nterpretà da si pont d’ududa persunel y aldò de si imaginazion la tematica dla “puertà” y dl “juech”. Pont zentrel de chësta usservazion y refl escion fova reprejentazions populeres de petleri, vagabonc y clochards da una pert y pec de

roba da fé damat de Gherdëina tradiziunei dal’autra pert. Na selezion de chisc lëures de nterpretazion nueva dla sculées y di sculeies vën śën prejenteda tla mostra temporera “Clochards & roba da fé damat” deberieda cun i pec uriginei dla mostra permanënta dajan vita nsci a n cuntest scialdi nteressant. La contraposizion de pec da museum tradiziunei y criazions artistiches da pert de jënt jëuna nes sburdla a se damandé ciunes che fova povester la stories che se ascuend do la tematiches ambivalëntes dla „puertà” y dl „juech”.

La prejentazion y la giaurida dla mostra temporera „Clochards & roba da fé damat” ie stata ncuei vënderdi ai 10 de mei dala 10.00 tl Museum de Gherdëina tla Cësa di Ladins a Urtijëi. La mostra temporera “Clochards & roba da fé damat” possa unì vijiteda nchin ai 11 d’utober. L Museum ie daviert dai 15 de mei da lunesc nchin vënerdi dala 10.00 nchin la 12.00 y dala 14.00 nchin la 18.00. N dumënia, ai 12 de mei 2013, n ucajion dl di nternaziunel di museums, uniràl pità ntan dut l di vijites menedes tres la mo stra . In fo s : Mu s e um Gherdëina, Cësa di Ladins, Streda Rezia 83, Urtijëi, Gherdëina, telefonn 0471 797554, www.museumgherdeina.it.

Lizeum y Profesciunela tla Lia Mostra d’ErtCëves ziplei, chedri, pitures, fotos, nstalazions: i sculeies dl Lizeum d’Ert y dla Scola profesciunela mostra si lëures tla sënta dla Lia Mostra d’Ert sun Pitla Plaza

de Sant Antone a Urtijëi

Cëves ziplei tla mostra dl Lizeum d’Ert y dla Scola profesciunela a Urtijëi.

Sculeies pra la giaurida dla mostra tla sënta dla Lia Mostra d’Ert a Urtijëi.

Studënc y autoriteies.

Prejënc pra la giaurida la sculées y i sculeies dl Lizeum d’Ert Cademia, la diretëura dl Museum Gherdëina Paulina Moroder, la nseniantes Th ea Blaas, Christa Kasslatter y Markus Delago sciche nce l ntendënt dla Scoles ladines Roland Verra y la diretëura dl Lizeum d’Ert Elisabeth Baur. La sculées/i sculeies dla prima y terza tlasses se à dat ju cun la vita de persones zënza cësa y de petleri

y à svilupà lëures te materiai desferënc sciche per ejëmpl mauta, fi ertrat, pezes, lën, mitel, plastica, gumi. La tematica dla roba da fé damat ie unida trateda dala sculées y dai sculeiesSchi Clubdla segonda tlas, che l’à nterpreteda da nuef tres formes geometriches y culëures se pensan ora juesc tatics y de muvimënt.

David Lardschneider

L Lizeum d’Ert “Cademia” y l Museum de Gherdëina à laurà deberieda

per la mostra temporera “Clochards & roba da fé da mat“ che ie da

udëi dut l instà.

N vijitadëur cunscidrea n bel cheder.

Page 26: 1813

26

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Cuntreda - Na bona iel dessegur che l ne n’ie nia stat vel'dann a persones. Ma la natura l’à danz paieda. Śën, do n valgun dis, sàutel sambën ora l pensier dla gauja, sce l se trata “mé” de na ntraunida naturela o sce la persona à ënghe na si fazion. Minonghes n iel de plu, coche udon nce dal comentar tlo dlongia, y povester ie la urità nzaul amez ite.

La ntervista al ambolt de Sëlva Peter Mussner ie unida fata bele al scumenciamënt dl’ena, dan la stluta de redazion. Sambën che uni di iel pona stat svilups, che lasceron a l savëi tla proscima edizions dla USC.

USC: Resta pa la furnadoia de Dantercëpies dsareda d’inviern?

Peter Mussner: Chël sperons bën de no! L ie na situazion bëndebot critica, ma messon mo valuté y rujené plu avisa per udëi coche la va inant. Śën iel mo massa abenëura per dé na resposta defi nitiva. Nchin da Nadel iel mpo mpue’ de mënsc y n spera bën che la vede fata de giapé la drëta soluzions.

Iel pa mo pricul de d’autra smueies?

Ntant iel da dì che l tòch ulache l ie ju la smueia ie śën stabil, l ie unì y vën inant tresora monitorà tl detail, coche n dij, y iló iel śën dut fërm. Sce l vën ju d’autra smueies nzaul d’auter chël ne pòssen nia dì.

Sot a Dantercëpies iel nce

resservares dal' ega. Iel pa l pricul che chisc vënie tuchei da vel’ smueia y che i scumënce nscila a fé muever d’autra smueies nchin ju n Sëlva?

I gran resservares ie dovia, dala pert de Frea y ne possa nscila nia avëi na fazion de smueies de viers de Sëlva. Un n resservar ie scialdi suinsom Dantercëpies, te na luegia scialdi stabila ulache l ne possa nia muever smueies. N tel pitl n iel mo pra Custac, ma chël ie tl crëp y ne cumporta degun pricul. Juvier de viers de Sëlva ne n’iel nia resservares dal’ega.

Ciun ie pa l dann dla natura, de cosses y nce a livel turistich?

L dann ala natura ie chël che n vëija, l ie na gran plea te chësc raion. L ie tumà n valgun cënc de lëns, y chël ie sambën na gran mueia.

N con’ dl image a livel turistich iel rie dì zeche de plu avisa bele

śën. Per la sozietà Dantercëpies ie chësta ntraunida stata n gran contracolp psicologich, dantaldut tla cunscidrazion che dai ani àla laurà for cun gran mpëni y scerietà. Turisticamënter iel da udëi co fé, ti proscimi dis saverons da dì deplù. La tëma cuncreta ie sce la linia se lascia fé coche n ova programà o sce l ie vel’ auternativa. Tlo saràl la Leitner y i geologs che valuterà y saverà da dì zeche plu avisa.

Iel pa vëira che l ie unì fermà i lëures?

Perdrët ne n’ie i lëures dla rissa o linia su per furnadoia mei unic scumencei. Y chisc dis ne n’iel defi n nia unì laurà. Dala pert ufi ziela ne n’éi deguna nfurmazion che l fossa unì fermà i lëures.

La gaujes dla smueia: ieles pa “mé” natureles o ie pa nce la persona y la tecnica dovia?

Smueia Dantercëpies: la gaujaJuebia dl’ena passeda, ai 2 de mei dala diesc danmesdì: l muev na gran smueia da Dantercëpies ju, dlongia la Pela dl Tina ju y inant nchin jal Gran Punton. La ie

danter 200 y 300 metri lergia y n chilometer longia. La USC ti à fat n valguna dumandes al ambolt de Sëlva Peter Mussner

N ne possa nia rujené de gauja. L ie zeche che ne se lascia nia udëi danora. L ie fenomenns che vën a s’l dé, nce te d’autri raions iel stat smueies. Me tënie a chël che à dit i geologs, che à fat referimënt al autonn mol y al inviern cun la gran neveres. Sun Dantercëpies iel for stat vel’ da muvimënt, i pilastri dla furnadoia zessova iló de 20-30 cm al ann; la sozietà cunesciova la cundizions y se astilova nce aldò cun la manutenzion di pilastri. Ma vel’ da de tel ne pudòven nia se aspité.

Ciuni ie pa i tëmps de lëur nchin che dut sarà inò a post, sce l sarà mesun?

On chisc dis mo plu sentedes; n merdi iel stat na senteda ntensiva cun duc i tecnics. Ma l fova mo d’autra sentedes sun l program. Da dedò puderàn dì zeche de plu avisa.

L Chemun de Sëlva fajerà ntant

i lëures per garantì che l sibe una na streda che lasce pro che chiche lëura sun Dantercëpies posse jì su y ju, coche i paures y chëi dala uties. Ma dlongia l Chemun iel mo na lingia de istituzions che à cumpetënza, dantaldut l Ufi ze de Geologia dla Provinzia cun si geologs, ma nce i Ufi zies provinziei dla scunanza dla eghes, dl demane, di parcs naturei, la Forestela y d’autri.

Sëlva ie tan che duta tl pricul de smueies, l tleca pensé ala smueia di Uedli, o ai sasc unic ju can tlo can iló da Plan nchin ora n Sëlva, o nce al raion de Daunëi che à messù unì archità, per ne dì nia dla gran smueia storica da Frëina y nce d’autres te d’autri raions: iel pa tlo unì pensà a n program de ntervënt o de segurazion generel?

N muessa desferenzië danter raions ulache l ie unit ju sasc, smueies y eghes, y pona nce i raions da levines d’inviern. Sai Uedli iel unit ju sasc, ora n Curveies ne n’iel nia l pricul de smueies ma de sasc, i raions de Dantercëpies y de Daunëi ie geologicamënter manco stabii; mé per dì che uni raion ie autramënter. Chësc pensier de situazion de pricul pudëssen slargë ora ai raions de duta la provinzia, ma la man publica ne pudëssa mei fé n ntervënt danora sun duc i raions: n rest de manaceda réstel for.

Cun la smueia de Dantercëpies iel śën povester nce da udëi cun d’autri uedli la cuestion de Frataces.

La cuestion ie iló n’autra; l raion de Frataces ie geologicamënter unì analisà scialdi a puntin.

Chi paia pa per i lëures sun Dantercëpies?

Avisa iel mo da fé ora, zeche l Chemun, zeche l Servisc zevil, y pona iel l dann dla Sozietà che ti toma a d’ëila. Ma coche dit, l ie dut mo da cuantifi ché.

I ulenteres à fat n bon lëur.Tole l’ucajion de auzé ora nce

tres la USC l bon lëur fat dai Destudafuech y nce dala Forestela y dala istituzions de cumpetënza y de i rengrazië de cuer.

Ntervista deDavid Lardschneider

L ambolt de Sëlva Peter Mussner.

La planimetria che mostra su tan granda y ulà che la smueia ie.

Sot ala Pizes dla Cier, ulache l ie rot ju l rone che à fat muever la smueia.

Page 27: 1813

27

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Nëus ne cunescion nia la situazion morfologica de nosc ujins y fredesc dla Val Badia, ulache l ie ënghe stat chëla gran y burta desgrazia de na gran spersa de natura che se à muet dassënn y destacà dal rone, ruvan nce ju nia mel sun cëses y avëi dla jënt, y perchël ne ulessans nia se tò a dì zeche de fauz! Ma tl cajo śën de Gherdëina y dl bel raion de Dantercëpies alauta, nsci plën de purtoies dai schi fai ju per ch’i bòsc y te ch’i nëidesc sot ai crëps dla Cier, cun nosta mans pesoces de mascins y de grandiscima pacheres, che la pleies ie da pudëi udëi da dalonc, te chësc cajo ne se fajons defi n nia ert a se tò a dì y povester nce a udëi scialdi drët. Puh, te chësc cajo iel nce de tei pitli mutons de scola, y dessegur nce duc i corves y la fauna de tieres te chël

Doi fotografi es dla gran smueia de Dantercëpies.

Pacher y giat dala nëif ntan i lëures per rumé su y archité la smueia. I lëures pra la smueia.

raion, che sà che iló iel unì laurà mpue’ demassa y feter „da campion“, su per na tel natura duiëusa dla Cier!

L nes à fat spizé la urëdles y audì cun marueia la paroles dl ambolt dl beliscimo luech dai schi de Sëlva, che fova ruvà bel prësc tla luegia suinsom de Dantercëpies, ulache dut n gran rone fova zessà ju, trajan ntëur y pea dut cant, che dut cëla śën ora feter burt y da catastrofa, te chësta nosta bela natura dl Unesco! Ma l „succus“ ie stat chël de audì dal ambolt, damandà ora dai media l'ena passeda che la gaujes y chël che à purtà a fé muever y smuië ie dessegur l gran mol y la gran plueies da d’autonn, y dessegur la nsci truepa nëif de chësc inviern. L ne fova nia l mënder pensier, o na mesa parola, n con’ de nosta mans, dla mans dla jënt, dla mans dla man publica, de avëi fat y lascià

pro cassù na cërta gran strambaria de „manmiscions“ ala natura, che pudëssa povester nce avëi da n dì, n con’ de chësta burta smueia! Co ve sà pa?

Y śën che l ie cassù nsci bel scialdi revinà, y la gran pacheres che ti dà cun dut l sgors per cialé de cumedé y de fé cie che se lascia fé y salvé, saràl pa mo l cajo che n vede śën a frì ite dassënn cavia tl bosch de Ciandepinëi y de Frataces, cun śires afaristiches y capitalistiches, cun mascinns y pacheres, usedes a fé dldut te nosc ambient dolomitich, per realisé n bel gran lech per l’ega da fé nëif sun Frataces? Pona ne savessans propi no plu cie se n dì y messessan se frì cun tramedoi mans ti ciavëi, cun l mascimo de svëi „al scandul“! No pa?

Oscar Prinoth de J. da Brida

ComentarIe pa propi „la plueies y la gran nëif de gauja“!?

Lies - N sada ai 4 de mei iel uni festejà l sant prutetëur di Destudafuech de Sëlva cun na bela santa mëssa tenida da Sn. pluan Piere Clara y abelida dala Mujiga de Sëlva. Do avëi rengrazià te dlieja che i sessanta uemes atifs di Destudafuech de Sëlva ie unic stravardei da desgrazies ntan belau cincanta ntervënc tl ultimo ann, se à duc i cumëmbri atifs y d’unëur di Destudafuech y la Mujiga de Sëlva ancuntà tl Restaurant Des Alpes pra na bona cëina.

Uneranzes

Ntan la festa iel nce stat plu uneranzes. Per i 25 ani iel unì unerà Pius Senoner y Eugen Ploner cun la bedaia de arjënt dl’Assoziazion provinziela di Destudafuech y n diplom. Na bela bedaia d’or per carant’ani de servisc ala populazion y n diplom sotscrit dal presidënt provinziel di Destudafuech ti ie uni sëurandat a Josef Perathoner

S. Flurian te SëlvaI Destudafuech de Sëlva festejea i 120 ani dla Lia (1893-

2013). Festa di destudafuech n San Flurian. Uneranzes

de Col y a Arnold Runggaldier Tuel.

Josef Perathoner: bedaia d’or

Josef Perathoner ie l cumandant, ncëria che l à bele da 19 ani incà. Ël ie zapà ite tla lia dan carant’ani y fej nscila pert di Destudafuech de Sëlva per n tëmp de n terzo de duta la ejistënza dla grupa di Destudafuech de Sëlva.

L cumandant Josef Perathoner ie stat sëidesc ani alalongia cassier y tl medemo tëmp nce per 15 ani cumandant de grupa. A inuem de duc ti à l ambolt Peter Mussner fat na gran lauda al cumandat per si mpëni y grandiscima profesciunalità de gra a chëla che l ie bon de tò te uni situazion, sibe pra meldefuech o vel’ autra desgrazia, la drëta dezijion, cialan for dla segurëza de si cumëmbri y dl bën dla cumenanza de Sëlva.

Per i Destudafuechde Sëlva, l scrivan Georg Hofer

Danter l vizecumandant Toni Mussner a man ciancia y l ambolt y

cumëmber di Destudafuech Peter Mussner a man drëta, iel i cater

uemes di Destudafuech de Sëlva che ie unii unerei: Pius Senoner 25 ani,

l cumandant Josef Perathoner de Col y Arnold Runggaldier Tuel 40 ani,

y Eugen Ploner 25 ani.

N campiunat nternaziunelHockey Gherdëina: l ie bele tan che segur che l unirà a se l dé

n campiunat deberieda cun Austria y Slovenia

Hockey - N merdi sëira ai 7 de auril à l Hockey Club Gherdëina tenì si reunion generela. Sun chël che n aspitova dessegur l plu n chësta sëira fova de unì a l savëi coche la jirà inant tla sajon che vën, do avëi audì dla ntenzion de ulëi fé n campiunat deberieda cun

scuadres da oradecà. I deriejënc dl hockey club fova drët ntujiasć dla idea de chësta liga nternaziunela y ti dis che vën uniràl a s’l dé la sotscrizion ufi ziela da per dla federazions che dajerà pro a chësc campiunat. Tla USC de chëst’ena che vën repurterons plu avisa.

Ntan la reunion generela dl Hockey Club Gherdëina.

Page 28: 1813

28

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Crosa Capiz - Śën che l scumëncia la feries da d’instà se ncunfòrten a jì al mer y abiné povester una o l’autra crosa. Na crosa drët prijeda ie la crosa Capiz, tlameda Placuna placenta. Chësta ie na crosa dla familia dla Placunidae y viv tl ozeann indian dal golf de Aden nchin al mer cinesc. L inuem àla dala pruvinzia Capiz sun la ijula Panay tla Filipines ulache n possa la abiné da trëi a vint metri sot al mer. La crosa Capiz à na grandëza da 5 a 18 cm, ie bëndebo’ plata, sutila y belau turonda. La possa nce avëi de pitla perles che vën nuzedes tla ndustria farmaceutica. La crosa Capiz ie fata de calciumcarbonat y lascia tres la lum dl surëdl. Propi per chësta carateristica àla na gran mpurtanza economica. Bele tl 16ejim secul univa la croses tëutes dai spanuei per fé scipes di vieresc. Ti ultimi ani se à l numer de croses smendrà dassënn. Mé tla Filipines vën la croses de Capiz scunedes dassënn dal Stat, che à metù su lizënzes y raions de scunanza. Nteressant iel nce coche la crosa Capiz se multiplichea: la croses dà ju i spermies o i ueves tl’ega ulache l se fej pona i ueves, che à n diameter de 56 micrometri. Do doi enes ie pona nasciù n tier nuef, che sta sun l paltan y ie da abiné datrai sun una, datrai sun l’autra pert dla crosa.

L artejanat

La produzion de decurazions y prislec cun croses Capiz ie n gran lëur. N iede vën la croses spartides su aldò dla grandëza. Cun na mascin vënieles pona taiedes ju a na maniera che les giape la forma

che n uel. Do che les ie unides lavedes vënieles metudes adum cun d’autri materiai per fé lumes, candelieresc o d’autra decurazions y giuei. Datrai vën i prudoc nce ntënc. A fé taieresc, vases o copes ne tleca nia mé una na crosa y perchël muessa n valguna croses unì blandedes y platedes ora sun la forma che n uel giapé. Do che l prudot ie sut, l lëuren mo ora nchin che l ie njenià per l trasport.

Marcià rëidl

Duc chëi che fossa unic dal bunder, possa passé tla Butëiga dl Mond a Urtijëi, che dedichea chësc mëns ala croses de Capiz.

Auzé ora ulessans mo la cumpunënta de marcià rëidl: la luegia de produzion a Minglanilla, dlongia Cebu tla Filipines, à 70 lauranc y laurantes y fej decurazions, vases, taieresc y giuei ora de croses de Capiz. Nce chësc partner dl marcià rëidl à coche obietif de garantì n lëur zënza descriminazion dl’ëiles y dla persones cun handicap o amaledes de HIV. Jënt de d’autra religions o mendranzes etniches vën trateda coche uni auter che lëura iló. Uni laurant lëura 48 ëura al’ena y giapa 267 Php al di, n davani rëidl cun chël che l possa n gran pert unì schivà l lëur di pitli mutons. I lauranc vën nce paiei sce i se amala o sce i à vel’ desgrazia. Sëuraprò giapi nce n’assegurazion de malatia y na pension. I lauranc giapa nce l furnimënt adatà per varenté si sanità.

Butëiga dl Mond Gherdëina, Sofi a Stufl esser

Na lum cun croses CapizLa crosa prijeda ie cunesciuda per si carateristica de lascé tres

la lum dl surëdl. N valguna nfurmazions n con’ dla crosa y dla

produzion de decurazions y prislec

Cun la croses Capiz iel mesun fé truepa cosses, coche lumes,

candelieresc, taieresc, vases o copes.

La luegia de produzion dla croses Capiz ie a Minglanilla, dlongia Cebu

tla Filipines.

Lies - L plujinova y fova drët da nibl a ruvé su a Mölten, n pitl luech te na cuntreda da paur sëura Terlan. Iló aspitova sun nëus dan si luech Josef Reiterer, patron dl ciulé dal sect plu alauta de duta l'Europa. L fova tl 1979, che do ani de esperienza de lëur tl ciamp dl vin ti Paejes Tudësc y ju per la Talia, ti l’àl vagheda a mëter su n ciulé per la produzion de sect do la metoda franzëusa dl champagner, chël uel dì che l sect madurësc te si boza y nia te n gran barijel, coche l spumante. Nfati iel cuncià via te ciulé ne sé tan de bozes, truepes cun l cë juvier, y union sëura che uni ann val ora de chësc ciulé bën 100.000 bozes! A fé chësc sect tòlel vins che vën dala planadures plu ala bassa ntëur Terlan, Eppan, Girlan y Buchholz pra Salurn. L se trata de Chardonnay, Pinot grisc y Pinot blanch. Aldò dla sort de sect mescëidel ju chisc vins y mët leprò - for tenian cont dla cualiteies y sëures di vins da ann a ann desferënc - n fonch y mpue’ de zucher per fé burvé chësta buanda. L passa dai 2 ai 3 ani nchin che la buanda à burvà, l fonch dl cifl à dat ju si sëur y l se à svilupà n bon aroma y la perles frësces che nes catidlea ju per la grasala, canche se n tulon na bocia. Te dut chësc tëmp à l vin laurà y paussà, svilupan 80.000 perles d’aria te un n liter. L ie restà tla medema boza dal prim di, nchin che fajon sauté si struplon, ma ntant iel stat n tëmp lonch for cun l col juvier, l

ie unì scassà y raidà a man plu iedesc, ala fi n àn mo tëut ora chël che se à sentà sëura japé dla boza, y drucà ite ch’l gran struplon carateristich dl sect.

“Lecurdëve de jeté su l sect te goc lavei ora mé cun ega fi ersa y bel suiei ora,” nes à dit Josef Reiterer. “L ciom che n à tëut a lavé ju i goc maza l ciom fi n dl sect cun si bel aroma,” y ntant nes jetòvel su mpue’ de sect brut che messan tufé y tré ite si aroma, dan l bever. Pona ons mo ciarcià mpue’ dl sect rosé, dan fi né via cun na bocia de si Parlein bio, che cunescion bele ajache l vendon te nosta butëiga. Chësc vin vën mé fat cun una na sort de vin, cun l Chardonnay. “Chësc vin fajons nëus cun ua biologica che vën da Povo, daujin a Trënt, y l ie l sëul vin che fajon nstësc,” nes àl cuntà inant.

Generela dla Butëiga dl MondNstadì àn fat na bela jita a Mölten per ti cialé al mond dl sect. Per l’ucajion iel nce unì fat la

senteda generela dla Butëiga dl Mond de Gherdëina

Chësc sect ie unì premià cun or sun la Mundus vini Bio-Fach a Nürnberg de chëst ann, ma l ne ie nia la sëula recunescënza che Josef Reiterer à da mustré su. Śën fòvel ëura de jì nzaul a se maië n bucon, nsci sons cherdei te n luech da paur cun na blòta stua ulache on giapà na bona spëisa cun panicia, urties y spergles. Danterite y danterora ons abù nosta generela y fi nà via ons cun de bon grosti dëuces, plu che meritei da duta la cunlaurantes y i cunlauranc ulenteres che dà ca si tëmp y energies tla cunvinzion che duc deberieda, y cun respet de viers di autri y dla natura, pudon dé n pitl cuntribut a n mond ulache l se lascia viver cun legrëza.

Per la Butëiga dl Mond, Simonetta Pancheri

Ntan la senteda generela dla Butëiga dl Mond.

Josef Reiterer jeta su si sect.

La dlieja de Mölten.

Page 29: 1813

29

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Soziel - La scumenciadiva per ulenteres y persones che à debujën de vel’ aiut „adurvon na man … dajon na man“ ie bele ativa dal 2004 incà. L’idea per chësc proiet ie mueta dal Servisc Soziel de Gherdëina. La lia purtadëura ie metuda adum dala trëi grupes dla Caritas di luesc de Gherdëina, dal Servisc Soziel de Gherdëina y dala Cësa de Paussa San Durich. La fi nalità de chësc proiet ie chël de mëter n cuntat aslune y te na maniera nia burocratica persones che ulëssa se dé ju te si tëmp liede cun jënt sëula che à debujën de aiut. La cuordinadëura a livel de valeda de chësc servisc ie Petra Demetz. Ëila nriesc l bujën pra la istituzions sozieles dla valeda y cuordinea i ntervënc di ulenteres y dla ulenteres. Al mumënt lëurel pea bën otanta ulenteres scialdi mutivei y de uni età. I ie atifs tla strutures sozieles desferëntes sciche per ejëmpl tla Cësa de Paussa, tl Servisc Soziel, pra la Locia, y n pert nce pra persones privates. L proiet „dajon na man...adurvon na man“ vën fi nanzià tres cuntribuc di trëi Chemuns de Gherdëina y de privac. La persones che lëura coche ulenteres ie asseguredes tres la Caritas o pra la strutures ulache les fej l lëur de ulentariat y à la rejon de giapé retudes la spëises.

„Dajon na man...“

L’ativiteies che vën fates dai ulenteres cun gran mpëni y legrëza ie truepes: l vën per ejëmpl partì ora tla cëses la marëndes bele njeniedes („Maië sun rodes“), tenì

„Dajon na man, adurvon na man“L ie jënt che se dà ju tl ciamp dl ulentariat metan a despusizion

debant si tëmp y si forza de lëur per de tei che à debujën. Chësc

mpëni ie n gran arichimënt y ie de gran mpurtanza per si vita y

per truep zitadins y truepa urganisazions

„Dajon na man, adurvon na man“.

Scola - Doi grupes de sculeies à pudù jì n danmesdì de fauré o merz sun Mont de Pana cun la grupa dai cians da levina “Alpin Dogs Rescue”. N iede àn spartì su i mutons te doi grupes. Ala prima grupa ti à i mëinacians n iede spiegà coche n se astiela cun n cian y coche l tier vën nsenià ju a crì zachei te na levina. Pona iesen passei ala pert plu ativa dl di y i mutons pudova fé pea sciche atëures. Cun n acumpaniadëur iesi jic a se scuender

te n busc tla nëif, che n ova anjenià ca aposta bel grant i dis dant. Pona i àn curii cun nëif. Sun na tela ti àn cumandà al cian de jì a crì, ël jiva, tufova, giavova ora y sgravedova pona ite tl busc ulache l giapova zeche sciche premi dai sculeies. Sculeies y nsenianc ova na drëta legrëza y judova dassënn a giavé ora! Ala segonda grupa ti unìvel ntant cuntà coche possa vester la nëif y coche n adrova na sonda y l pipser, l aparat per crì zachei. Da

dedò messova i sculeies jì a crì pipseri scundui dla nëif. Plu inant se à la grupes baratà ju te si lëur.

Na terza grupa de sculeies ie jita d’auril sun Pas Pinëi. Nce te chësta ucajion à i mutons nrescì n iede velch sun i cians dan jì a crì persones. Pona se à for doi-trëi sculeies scundù do de gran sasc o lëns. L cian messova pona jì a i crì y baië canche l abinova zachei. L cian messova baië tan giut nchin che l mëinacian ruvova sul post, ntlëuta

N di de scola n iede autramënterAi sculeies dla cuinta tlas elementera de Urtijëi ti iel ultimamënter unì pità velch de nuef ntan l’ëures de materia opzionela: jì a crì persones ruvedes sot a na

levina o che se à perdù

permò giapòvel dai mutons velch da maië per si bon lëur. N chësc di fòvel pea nce Georg Perathoner dla Crëusc Blancia. Cun gran nteres à i sculeies scutà su cie che l cuntova dl prim aiut te n cajo de desgrazia. Ëi à pona nce pudù purvé ora coche n fajëssa drët.

Per i sculeies ie chisc dis de materia opzionela stai scialdi biei y l fova n’autra maniera de viver la scola, mparan truep y cun legrëza. Dessegur se lecurderài mo giut de

chësta ëures. I nsenianc de cuinta rengrazia de cuer chëi che à judà ntëurite, i mëinacians dl Alpin Dogs Rescue, Christian Denicolò y Hubert Moroder di Catores y Georg Perathoner dla Crëusc Blancia. Ëi se à dat ca debant per chisc dis y à nsci dat la puscibltà de mëter a jì vel’ da de tel per i sculeies. N Die ve l paie a duc!

Per i nsenianc, Andrea Perathoner

Prim aiut - L aiut-purtoies dla Crëusc Cuecena te Südtirol à nce ntan chësc inviern abù truep da fé. 244 iedesc ie i cunlauradëures unic cherdei per ntervënc sun i purtoies de Gherdëina. Te puec menuc ie i sucoridëures sul post per ti judé al desfertunà. Per asseguré chësc servisc muessa i uemes dla Crëusc Cuecena vester de bon schiadëures, asvelc, cunëscer bën i purtoies y avëi na furmazion de prim aiut sun purtoi. Da dezëmber nchin de auril dl 2013 fova trëi dependënc dla Crëusc Cuecena de servisc tl raion da jì cun i schi de Gherdëina. Chëst ann per l prim iede nce cun doi dependënc tl raion de Jochtal-Vals. Te tramedoi raions univa chisc judei ntan dut l inviern da na gran cumpëida de ulenteres. Ntan chësc inviern ie i sucoridëures unic cherdei per 244 ntervënc sun i purtoies de Gherdëina. Chël ie 9 deplù che l ann passà. Pra chisc caji se à 16 persones fat scialdi mel, nsci

che n ova de bujën dl ntervënt dl joler. Per la majera pert àn cherdà l joler dl Aiut Alpin Dolomites.

Na bona pert dla desgrazies ie suzeduda ntan mesdì. Aldò dla statistica se tratòvel per la majera pert de jenodli (89), daldò vëniel chëi che se à fat mel ai braces y al cë (32). Sciche bele l ann passà ie la majera pert di ntervënc unida fata tl raion de Piz Sela. Te 199 caji de desgrazia fova la persona che se à fat mel nstëssa de gauja, 33 iedesc fovi fric adum.

“La cunlaurazion cun l’autra urganisazions de prim aiut ie ezelënta, n particuler cun i Carabinieri, cun chëi che son di per di n cuntat”, dij Manuel Zelger, un di dependënc te Gherdëina. Angelo De Biasio, respunsabl dl sucors sun purtoi dla Crëusc Cuecena tla provinzia de Bulsan, auza nce ora la bona cunlaurazion cun la zentrela dl 118 y cun l sucors di joleri dla provinzia. “Per deventé sucoridëures

sun purtoi muessen fé n ejam per unì tëuc su y pona fé pea n curs cumplet de trëi mënsc, ulache l vën spligà y purvà ora la tecniches de trasport y mparà a cunëscer i protocoi de ntervënt”, dij Angelo De Biasio. L sucors sun streda se desferenzieia dassënn da chël sun i purtoies, mplu iel l tëmp y la temperatures che à suvënz scialdi da n dì. Duc chëi che fossa nteressei a judé pea chëst ann che vën te na atività scialdi nteressanta y che dà sudesfazions possa cherdé su la respunsabla di ulenteres de Gherdëina dla Crëusc Cuecena, Caterina De Toni, 335 5715070. Sëuraprò al’atività de prim aiut y de aiut sun i purtoies féjen pra la Crëusc Cuecena mo truep d’auter per ti judé al proscimo.

I sucoridëures tla provinzia de Bulsan à n furnimënt speziel y per duc medemo, cun casco de prutezion y defibriladëur semiautomatich. De gran mpurtanza ie nce a cunëscer bën l raion da jì cun i schi - mé nsci possa l desfertunà unì abinà riesc y l pilot dl joler unì nfurmà de cër periculi.

Belau l 50% dl’ëures de servisc sun i purtoies ie unì fat da ulenteres, mo deplù che l ann passà. “Rengrazion perchël de cuer duc i cunlauradëures ulenteres dla Crëusc Cuecena per si bona ulentà y per l tëmp che i dà ca per jënt n defi cultà. Uni di da sëira sons cuntënc sce dut ie jit bën y sce on pudù ti judé a zachei te situazions ulache i se à fat mel”, spiega per fi né via Manuel Zelger.

Per la Crëusc Cuecenade Gherdëina, Michela Prinoth

y Patrick Stufl esser

Na sajon longia cun truep ntervëncL aiut-purtoies dla Crëusc Cuecena à inò abù scialdi da fé. La cumpëida di ntervënc fac da pert

dl servisc de aiut sun i purtoies dla Crëusc Cuecena ie inò unida majera. L furnimënt uniter

nuef de chëi che porta aiut ie unì cunscidrà sciche drët adatà

L furnimënt nuef dl aiut-purtoies dla Crëusc Cuecena tla provinzia de

Bulsan ie unì purvà ora y cunscidrà sciche drët adatà.

cumpania a persones che ie la gran pert dl tëmp sëules, l vën fat juesc deberieda, fat de pitli lëures da cujì y da pastelné, jit a spaz, fat de pitla jites y nsci inant.

„Adurvon na man...“

Persones sëules de tëmp, persones cun handicap o cun na malatia psichica che a debujën de n aiut o de mpue’ de cumpania, zachei a s’la ciaculé o ti liejer dant y nsci inant, possa l fé a l savëi al Servisc Soziel.

L vën mo inant cris persones che mët a despusizion si lëur y tëmp coche ulenteres: uniun y uniuna possa judé! Sambën possa chëi che ëssa debujën y gën n tel aiut se mëter n cuntat cun l Servisc Soziel.

Tl luech vëniel perchël partì ora julantins ulache n possa scrì de cie che un ëssa debujën o la ulentà de dé ca mpue’ de si tëmp liede per d’autri. Nfurmazions iel da giapé pra Petra Demetz, Servisc Soziel Gherdëina, numer de telefonn 0471/798015 o e-mail, [email protected].

Per l Servisc Soziel,Petra Demetz

Sculeies à mparà coche l ie a crì zachei sot a na levina y nce coche la nëif se sënta sëura. Na esperiënza se ài nce fat coche n chier d'instà cun i cians y n cont de purté l prim aiut.

Page 30: 1813

30

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Tlassifi ca 2a categoria, grup C

1) Albeins, 18 partides, 38 p.2) Raiscia, 18 partides, 34 p.3) Türesc, 18 partides, 30 p.4) Steinhaus, 18 part., 30 p.5) Tast./Valsp., 18 part., 28 p.6) Wiesen, 18 partides, 28 p.7) San Laurënz, 18 part., 27 p.8) Falzes, 18 partides, 24 p.9) Dietenheim, 18 part., 20 p.10) Rina, 18 partides, 17 p.11) Val Badia, 18 part., 15 p.12) Aicha, 18 partides, 3 p.

Balon 1^ cat. - Seghita zenza empedimenc la marcia del Fascia envers l travert fi nèl che ai 26 de chest meis dirà coluna squadra arà vent l campionat de pruma categorìa. Enstouta a zeder sot i colpes de l’atach fascian, zis ferùscol, l’é stat l Vattaro. I ghesć à ret la spenta de la formazion de cèsa demò la pruma mesora, zedan dapò al mior jech e a la mior tecnica di joegn ladins.

Pèrt sobito ben l Fascia, che dò pec menuc l se troa dedant de gra a na gran trata de cef de Brigadoi su cross de Rizzato. La bala che dant de fenir te usc smaca sul remenat, no lascia redenzio al portier. Dut somea sorì, ma i trentins cor n muie e con gaissa i troa l gol de la parità. Fat e fat nia, ma l Fascia no se descompon e l se peta inant, troan dant la crousc di remenac su trata de Rizzato e doi menuc dò l pont del vantac: trata da cet da man dreta che rua auta te mez a l’area, Pat Cigolla monta te lift, l saluda duc

da l’aut e de cef l smaca l balon te la rei. L doi a un doventa sobito trei a un canche Deluca tol jù la rainèdes co na trata da cet da vint metres.

Col dopie vantac te gofa i ladins i se sent segures e i chèla giusta chel atim la vèrda, conzedan ai aversaries de scurtèr l desvantac. La formazion de Cigolla però la se desmostra amò n’outa madurèda e de temperament. Zenza cutia la tol te man l jech e dant de la fi n del prum temp la porta endò a doi l destach. Enstouta l merit l’é de Bolgiani, che co na bela azion l met jabas trei defensores e l ge passa la bala a Brigadoi, che soul dedant usc l la cogn bele pojèr. Cater a doi e duc a pussèr.

N’outa de retorn sun ciamp, per no risćèr nia, Debertol e compagnes pèrt a duta, troan con Davide Porcu l cinch a doi che à defati destudà la gaissa di ghesć e serà sù l’ejit de la partida. Ampò, dant de la fi n l’é ruà ence l gol de Manuel Bernard, bon de desfrutèr n bel assist de Bonani.

Na gran venta donca, ma nia l’é

Ejit da tennis per l FasciaCon n bel 6 a 2 contra l Vattaro l’é stat bon de se tegnir strent ence chest’outa al piz de la classifi ca

Classifi ca 1. Categorìajiron C:

Fascia 23 partides 50 poncPiné 23 partides 49 poncFiemme 23 partides 48 poncAquila Trento 23 part. 46 p.Telve 23 partides 42 poncCalceranica 23 partides 33 p.Ortigaralefre 23 partides 33 p.Vattaro 23 partides 27 poncPovo Scania 23 partides 25 p.Dolomitica 23 partides 25 poncVerla 23 partides 24 poncCauriol 23 partides 19 poncBolghera 23 partides 18 poncValsugana 23 partides 11 ponc

amò fat. Per ruèr sunsom mencia amò trei sćialins, scomenzan da chel de chesta domenia, sul ciamp Cotura de Vich, da les cater contra l’Ortigaralefre.

Resultac e calandèr de la squadra mendres

Chisc i resultac del fin de setemèna passà, de la squadra mendres: la Eles à perdù 7 a 0 contra l’Azzurra, la Juniores à vent contra l Civezzano per 3 a 2 (goi de Daniele Lorenz, Kevin Giuliani, Damiano Nicolodi), i Esordienc “A” e “B” à perdù contra Garibaldina e Fornace.

Chesta la partides de sabeda ai 11: la Eles jia da mesa les ot a Vich contra l Calceranica, la Juniores da mesa les sie a Scurelle contra l Valsugana, i Giovanissimi a Vich da les cinch contra l Besenello. Domenia ai 12, i Arleves jia a Vich da mesa les undesc contra l Valsugana

Cristoforo Debertol

Palê Val Badia-Rina/2. cat. - Le cuarto derby te 2a categoria danter la Val Badia y le Rina é a cater partides dan la fin dl campionat 2012/13; na sort de ultima poscibilité por chi che davagnâ da restè te chësta categoria. Che s’ess pa ponsè dal mëteman dl campionat che les döes rapresentantes dla Val Badia rovass te na te’ situaziun? Al podess - sce ara va mal - inće ester stè l’ultim derby. Mo chësc ne sperunse sambëgn nia! La partida à metü man tardia de bëgn mesora: l’arbiter Picca che gnô da Maran dess avëi albü impedimënć sön strada.

Les mius chertes dan le derby dl Pradel êl chi da Rina che â, cun dui punć deplü. Y do le resultat de parité él tres chi da Rina che po sperè de rové sciöche terzultims ales partides de dezijiun, cun les atres terzultimes di atri dui rodi de 2a categoria. Por la VB é n punt püch; na devënta cuntra i aversars direć ess pormetü de ti passè dant te tlassamënt. Mo les speranzes tles ultimes cater partides resta en pé. Le resultat é desigü iüst, la saù ajia dl gol dl pêr tomè tl recuper resta. Le Rina mët man

Fascia – Vattaro 6 – 2 (goi Manuel Bernard, Daniele Deluca, Patrizio Cigolla, Davide Porcu e 2 Stefano Brigadoi)

Formazion Fascia: Nicolò Cincelli, Nicola Rizzato, Mathias Defrancesco (30 s.t. Giovanni

Deflorian), Manuel Bernard, Maurizio Bonani, Cristoforo Debertol, Davide Porcu (32 s.t. Nicola Depaul), Daniele Deluca, Patrizio Cigolla (20 s.t. Michael Pezzei), Simone Bolgiani, Stefano Brigadoi.

Alenador: Luciano Cigolla

Stefano Brigadoi, autor de 2 goi.

Le derby dla desperaziunSides la Val Badia co le Rina é al prigo da tomè zoruch te terza categoria. Sö por jö incër catercënt porsones é gnüdes a ćiarè pro na partida da tröpes emoziuns

bun. Do le 1 a 1 él la Val Badia che druca y se porta en vantaje. Tl secundo tëmp atachëia le Rina y la scuadra de Adami mëss dassënn se defëne. La desgorta de M. Clara por la VB ti dà na sbürla implü a chi da Rina.

Al 11^ menüt röia na remetüda lungia de Tavella ite t’aria por A. Ferdigg, che defënn cun savëi le palê y se roda cuntra porta danter deplü defensurs, tiran da püć metri sura le un dla VB ite: 0 a 1. Do n’aziun asvelta di ćiasarins röia Elzenbaumer su da na pert ite t’area; al vëgn fat tomè da Facchini (ghela) y l’arbiter sciüra atira n önescmetri. La trata de ”Matti” Stampfer é bela bassa tl piz lunch sön la man ćiampa dl un S.Winkler: 1 a 1.

Al 21^ de jüch vëgn Clara smarchè da na passada zentrala de Elzenbaumer. Clara röia su cuntra porta. Cun bun tempism él le portier dl Rina che tëgn sö dan i pîsc dl atacant. Dui menüć plü tert röia Felder ala trata, bel su dan porta. Le coran röia bas dlungia pé de porta fora, sön la man ćiampa dl un Winkler. Al 35^ menüt él Pallestrong che ti passa le palê dcuntra la gran area a Elzenbaumer. Chësc ultim superëia deplü defensurs y tira bas tl piz lunch de porta. N bel gol che porta al vantaje por la Val Badia.

Do da 38 menüć de jüch à le Rina döes de gran ocajiuns por le 2 a 2. La pröma trata t’area de A. Ferdigg vëgn rebatüda dal un Moling; le coran ti röia a D. Huber, che tira sëch te porta, mo inće sön chësta trata da daimprò rebat Julian cun i pügns fora de porta. Tröpes aziuns di atacanć da intrames les perts vëgn architades dal arbiter, che tl dübe sciüra na posiziun de forajüch, descedan val’ protesta da pert di śogadus dles döes scuadres. Al 57^ menüt

à indô le Rina na gran ocajiun, mo la trata da pert de C. Ferdigg vëgn deviada fora de porta cun n gran recuper da pert de ”Kaka” Vittur. La scuadra de Crepaz se davagna na dërta seria de trates dal ćiantun, mo la defenjiun dla VB se salva tres danü. Al 79ejim röia sides le defensur P. Winkler co l’atacant M. Clara sön n palê alt a mezćiamp, cun la iama alta. Intrami resta n momënt ia por tera. L’arbiter ti mostra a Clara la secunda ghela y al vëgn desgort. Al 91^ menüt tira le Rina n ćiantun cun D. Ferdigg. Lassura röia A. Ferdigg, che deviëia de će sön le pé de porta, y spo ite te rëi por le 2 a 2. N gol dër pesoch, che ti dà al Rina indô speranza, deperpo che la Val

Badia resta inant al penultim post. (renato paratscha)

Val Badia - Rina: 2 - 2

Formaziun Val Badia: 1. Julian Moling, 2. Florian Barbolini, 3. Devis Vittur, 4. Armin Erlacher, 5. Julian Bernardi, 6. Samuel Vittur - capitan, 7. Alex Felder (dal 69^ Matthias Thaler), 8. Damian Pallestrong, 9. Manuel Clara, 10. Matthias Stampfer (dal 82^ Simon Dapoz), 11. Alex Elzenbaumer.

Alenadù: Paolo Adami.

Formaziun dl Rina: 1. Simon Winkler, 2. Jordan Tavella, 3. Alfons Facchini, 4. Philipp Winkler, 5. Th omas Huber, 6.

Alex Elzenbaumer se god i aplausc do le gol dl 2 a 1.

”Matti” Stampfer y ”Barbo” Barbolini é inće laprò.

Andreas Ferdigg (Rina): i goi de će é süa spezialité.

Chël dl 2 a 2 po por le Rina restè tla storia.

Le publich dles gran ocajiuns é rovè adalerch da döta la valada y inće da Fodom fora por ćiarè le derby.

Lorenz Rungger - capitan, 7. Andreas Chizzali (dal 61^ Daniel Ferdigg), 8. Georg Craff onara (dal 94^ Filip Ploner), 9. David Huber, 10. Andreas Ferdigg, 11. Christian Ferdigg (dal 75^ Paul Pisching).

Alenadù: Wolfgang Crepaz.

Goi dl derby: Andreas Ferdigg (Rina - al 11^), Matthias Stampfer (Val Badia - al 12^ sön önescmetri), Alex Elzenbaumer (Val Badia - al 35^), Andreas Ferdigg (Rina - al 91^).

Proscimes partides: intrames les scuadres śoga en domënia ai 12 de mà dales 16.00: le Rina te ćiasa cuntra Steinhaus, la Val Badia y Wiesen cuntra Wiesen.

Page 31: 1813

31

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Palê La Val - Cun le medem resultat sciöche tl pröm rode, s’à stlüt jö inće chësta partida cuntra Mühlwald. En chësc iade à la scuadra da La Val indere inće messü śoghé cuntra l’arbiter, ch’à

demeztru sciuré cuntra la scuadra ladina. Le Mühlwald sëgna le gol dla partida bele do da 10 menüć, cun na deviaziun de će de n atacant, che surpassa le portier da La Val.

Amesa le pröm tëmp ciafa Romeo le palê te area da Franzi, y al vëgn ostacolè iregolarmënter da n defensur, mo l’arbiter lascia jì. Püch dedô sciüra deperpo l’arbiter n penalty por i pustri, en chësc iade indere inventè. Le Mühlwald n’é nia bun da anuzé la scincunda y fala jö la porta. Ćiamò tl pröm tëmp à la scuadra da La Val deplü ocajiuns: na puniziun de Ivan vëgn deviada cun na gran parada dal portier, y spo retlamëia i śogadus da La Val bëgn dui iadi por fai te area da pert di defensurs pustri (un n iade sön Marco y spo sön Romeo) mo l’arbiter ne sciüra nia.

Tl secundo tëmp va inant la direziun dl arbiter a bëgn di pustri y i śogadus da La Val vëgn nervusc; al gareta deplü chertes gheles y ala fi n vëgn Egon desgort por n fal de reaziun (sön n fal grou de

n aversar). Ocajiuns da gol ne garêtel plü degünes, a pert n valgünes trates da dalunc. Ćiamò tl tëmp de recuper prô la scuadra da La Val da arjunje la parité, che foss dessigü stada miritada, mo na deviaziun de će da pert de Stefan röia de püch dlungia porta ia. (sc)

Mühlwald - La Val: 1 - 0

Formaziun La Val: 1. Sepl Kantioler, 2. Egon Frenes, 3. Elmar Valentin, 4. Alex Alton - capitan, 5. Paolo Vallazza, 6. Stefan Sottara, 7. Ivan Tschaffert, 8. Marco Castlunger (dal 60^ Adrian Miribung), 9. Franzi Verginer (dal 88^ Elmar Steinhauser), 10. Alexander Miribung (dal 75^ Lukas Valentini), 11. Romeo Rubatscher.

Alenadù: Elmar Steinhauser.

Proscima partida: en domënia ai 12 de mà dales 16.00, te ćiasa cuntra Niederdorf.

Tlassifica: ćiara sot a palê Mareo.

Önesc cuntra dodescLe Mühlwald se saula i trëi punć te ćiasa, y La Val mëss s’un gnì zoruch a mans ötes. La scuadra

ladina se sint penalisada inće dales dezijiuns dl mandl fosch

Egon Frenes à ciafè la cherta

cöcena.

Palê Mareo/3. cat. - Che le Niederdorf â bele davagné cun fortüna süa partida cuntra le Raas por 3 a 2 êl bele düć che savô, y chësc à aumentè le druch dl Mareo bele dan la partida. Perde punć cuntra Percha ess orü dì destodé defi nitivamënter chë picia fl ama de speranza che romagn ćiamò da arjunje le secundo post. Bonamënter inće por chësc resultat bele conescü, à le Mareo stentè plü co ći che an ess podü se aspetè, por bate la formaziun pustra che à onorè so campionat, fajon dles dötes da se condü a ćiasa n punt o l’ater. N’atra proa che le Mareo messâ superè, ê chëra da śoghé zënza le numer un titolar Massa. Inće chësta proa é gnüda davagnada cun le jonn Manuel Palfrader, che à fat dër bun so laûr.

Atira dal mëteman, mostra le

Le Mareo ne lascia nia löcherNa partida combatüda, mo ala fi n davagnada. Le Mareo bat te ćiasa inće i aversars da Percha,

y po insciö sperè inant por le secundo post

Mareo da orëi fà i trëi punć y da mëte le plü atira che ara va le resultat al sigü. Sön na bela puniziun atoca David Palfrader la stangia de porta, deperpo che püch dedô ne sciüra l’arbiter Russo nia n önescmetri por n fal sön Marco. Mo le Mareo fej inant druch y fi nalmënter, sön n bel pass de Didi, va Elli su cuntra porta, salta le portier y mët le palê te sach. Ćiamò n iade ess Elli albü na gran ocajiun de će, mo le bel traversun de Denis n’é nia gnü anuzè desche al alda. Püch dan la fi n dl pröm tëmp, sozeda spo ći che degügn ne s’ess aspetè. Sön na puniziun dal limit toca Guggenberger le pè de porta intern y le palê röia insciö te rëi, zënza meso da parè. Dal’atra pert atoca inće Giggs, intres sön puniziun, le pè de porta, mo en chësc iade rebat le palê indô derevers te ćiamp de jüch. Sön le resultat de parité va spo les döes formaziuns a palsè. Püch denant

s’à ćiamò Didi, te n contrast tl’aria cun Gregor Wörer, spachè le nes y à insciö messü gnì baratè fora.

Le secundo tëmp é le Mareo n pü’ plü nervus y fala inće gonot cosses saurides. Na contlujiun dl Percha che va a mazè sön stangia de porta, ti dà n pü’ de scassada ala formaziun ladina, che mët indô man da fà jüch y abiné sö ocajiuns da gol. Impormò a 10 menüć dala fi n delibrëia Marco le Mareo dala gran pôra da nia davagné la partida. Sön n pass en profondité, pëia ia Marco, bonamënter da na posiziun de forajüch, cuntra le portier Geiregger y le bat cun n bel palonet. En chësc iade ne se lascia le Mareo nia plü arjunje y davagna insciö cun mirit la partida. (cdp)

Mareo - Percha: 2 - 1

Formaziun dl Mareo: 1. Manuel Palfrader, 2. Andrea Mutschlechner, 3. Werner Pedevilla, 4. Gabriel Frenner, 5. Walter Pisching, 6. Denis Kaneider (dal 55^ David Mutschlechner), 7. David Palfrader (dal 46^ Wilhelm Hochwieser), 8. Elmar Kosta, 9. Marco Mutschlechner - c ap i t an , 10 . Rob er t Mutschlechner, 11. Elmar Feichter.

Alenadù: Karlheinz Pedevilla.

Goi por le Mareo: Elmar Kosta (al 25^), Marco Mutschlechner (al 80^).

Proscima partida: en doman domënia ai 12 de mà dales 16.00, a Prettau cuntra Prettau.

Tlassifi ca 3a categoria, grup C

1) Gsiesertal, 17 part., 42 p.2) Niederdorf, 17 part., 38 p.3) Mareo, 16 partides, 32 p.4) Raas, 17 partides, 28 p.5) Lijun, 16 partides, 26 p.6) Valdaora, 16 partides, 21 p.7) La Val, 16 partides, 19 p.8) Gais, 15 partides, 16 p.9) Mühlwald, 16 part., 12 p.10) Percha, 16 partides, 8 p.11) Prettau, 16 partides, 7 p.

Elmar Feichter à atochè n iade le

pè de porta.

L Gherdëina mpëia l turboN dumënia domesdì à l FC Gherdëina jugà a Urtijëi contra l

Excelsior de Bulsan, ultimi te tlassifi ca che à tëut vel’ jugadëur

nuef y ie perchël śën deventei miëures, purempò ne ti iesi nia

stac al Gherdëina

Juech al palé/ 3. cat. grupa B - L Gherdëina fova tl prim povester mpue “sprigulà”, ma per fertuna iesen do nianca 15 menuc bele 1:0 danora. Stefan Stuz Vallazza ti tira ados al verdiaporta de Bulsan che ie bon de desvië la codla, ma la ruva inò danter i piesc de Stuz che tira ite fajan l prim gol. L segondo gol ie na azion che muev da Mark Vinatzer da mez ciamp, che va inant cun la codla sun l pe y pona mo inant ne udan degun tacajuech che ”fej l taglio” cun i pecs dl Excelsior che mucia y, ruvà dan l’area, tira Mark sun cassa bel bas y sëch te cianton. L 3:0 garata sun na azion de Marco Senoner che da man ciancia ti dà ite drë adrët la codla a Seljvir che ruvan ite te area tira ne ti lascian al verdiaporta de Bulsan deguna puscibltà de pië chësta codla. Do trënta menuc semea la partida tan che fi neda. La scuadra de Bulsan cialova mé plu de se defënder zënza jì massa inant y l juech di nosc ova ënghe lascià do. Nscila fi nova via l prim tëmp, cun Achim Frontull che à messù ora per problems al spinel y mpede ël jiva pona ite Jonas Senoner.

L segondo tëmp scumenciova cun pitl sgors, l Excelsior ne fova nia bon de fé deplù y l Gherdëina ne messova nia fé deplù. I pecs Raff ael y Jonas purvova a druché y fé pert dl juech ofensif, jugan cun i doi a mez ciamp, Aron y Mark, nsci che l juech giapova mpue de variazion. Da auzé ora iel mo la bela ucajions de Janpiere Prugger. Una ulache, da puech ora dl’area, làscel muever na bela trata drët tecnica, che va de puech dlongia cassa via. Puech do iel inò te area y tira, ma l verdiaporta ie bon de la paré ju. L passa inò n valgun menuc che Janpiere ti mucia inò al pech, cëla te area, mët na beliscima codla sun l cë de Aron che mesura l cianton lonch y fej l 4:0. Ntan l segondo tëmp ie, do na trata dal cianton, nosc pech zentrel Daniel Vallazza ruvà vis a vis dl verdiaporta de Bulsan, che ti pëia chësc tiro. L verdiaporta dl Excelsior à fat na bona partida. Puech dan la fi n tómel

mo l gol dla bandiera per l Excelsior: do na punizion belau da amesa l ciamp ite te area iel n jugadëur de Bulsan che ruva sun chësta codla y fej l 4:1. Da dedò sciblova l arbitradëur la fi n dla partida.

Duman sada ai 11 de mei muessa l Gherdëina jì a Sterzing. Speron che l sibe n juech cun plu muvimënt, che canche nosc jugadëures muessa se purvé deplù sài for da dé l miec de sé nstësc. (gp)

FC Gherdëina – Excelsior La

Strada 4:1 (3:0)

Furmazion: Guido Schmalzl, Achim Frontull (dal 22’ Jonas Senoner), Andreas Wieser, Daniel Vallazza, Janpiere Prugger, Mark Vinatzer, Aron Kostner, Marco Senoner, Seljvir Nemce (dal 46’ Raphael Runggaldier), Stefan Vallazza.

Goi: 1:0 al 13. menut Stefan Vallazza, 2:0 al 20. menut Mark Vinatzer, 3:0 al 35. menut Seljvir Nemce, 4:0 al 70. menut Aron Kostner.

Resultac dla scuadres di jëuni dl FC Gherdëina

Nsci ie jites ora la partides jughedes n sada ai 4 de mei.

Juniores – Natz 2:1Goi: Luca Perathoner, Hannes

Ploner U13 – Natz 3:0Goi: Martin Messner, Alex

Vinatzer, Gabriel Venturini Brixen B – U12 (11) 2:2 (0:0)

(1:2) (2:1)Goi: Loris Rigotti (2), Daniel

Platzgummer Milland – U12 (9) 2:2 (0:3) (1:0)

(0:0)Goi: Matthias Runggatscher,

Mattias Rifesser, Michael Perathoner U11 – Schlern 3:3Goi: David Plancker, Mattias

Rifesser, Michael Perathoner Natz grün – U10 Jaguars 3:0U10 Grizzly – Wiesen 4:0Goi: Sebastian Ploner (2), Gabriel

Rabanser (2)U10 Zebras – Feldthurns 0:3

Jonas Runggaldier ntan l juëch.

Page 32: 1813

32

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Schi jonil - Tratan l’ultima fi n dl’edema d’aurì s’à alené te Ötztal tl’Austria cun le campiun Felix Neureuther dodesc mitans y mituns, danter i önesc y dodesc agn d’eté, ch’à arjunt i mius resultać tratan la sajun da d’invern ti Paîsc Todësc. Pro la cuinta ediziun dl ”DSV-Felix-Neureuther-Race-Camp”, organisé dal “Deutscher Skiverband”, él stè inće Philipp Graefe d’Antermëia laprò, sciöche partezipant plü jonn y su atlet dl ann 2002.

Chësc alenamënt spezial söl ”Rettenbachferner” a Sölden ê la scincunda por les prestaziuns

Pici talenć s’alenëia cun Felix NeureutherPhilipp Graefe tol pert al camp d’alenamënt a Sölden sciöche su atlet dl ann 2002

Felix Neureuther cun Philipp

Graefe, le partezipant plü jonn dl

”DSV-Felix-Neureuther-Race-

Camp 2013”.

otimales di garejadus pal campionat todësch, olache Philipp, ch’à garejé por le club dai schi de Berchtesgaden, ê gnü terzo pal resultat complessif y le miù de so ann. Premià é gnüs i pici partezipanć dantadöt cun l’engajamënt grandius de Felix Neurether, ch’à passè döt le tëmp adöm ai mituns. Pro chësta promoziun por i jogn ne n’âl nia ma aldì le jì cui schi, mo inće eserzizi de coordinaziun, le śoghé al palê y nodè. Invié â le “DSV”, l’Assoziaziun todëscia de schi, y Felix Neureuther, ch’à surantut i cosć personalmënter: “Laurè cun mituns é tres bel, al fej n gran plajëi”, à dit le campiun a Sölden, “I oress entusiasmè mitans y mituns por

le schi a livel agonistich. Por arjunje chësc investësci ion tëmp y scioldi.”

Felix Neureuther à ciafè sostëgn dai alenadus dl DSV, sciöche Christian Wanninger y Markus Anwander, che é inće le diretur dl zënter olimpich de Garmisch-Partenkirchen. Tut pert ativamënter al alenamënt di atleć à inće Wolfgang Maier, le diretur sportif dl DSV, che à laldè dër l’impëgn de Neureuther: “Al é ejemplar sciöche Felix se dà jö por i jogn che fej schi alpin. Por i mituns él na gran motivaziun de podëi s’alenè cun so idol”. Plajëi ai mituns à sambëgn fat la tuta da alenamënt dla nazionala todëscia, che düć à ciafè da Wolfgang Maier. 

<Philipp Graefe tratan i campionać todësc ala fi n de merz a Spitzingsee

tl Paiern.

Roda da mont - L prim campiunat talian de XC Eliminator unirà metù a jì a Urtijëi n sada ai 3 de agost 2013. L cumité de urganisazion dla Südtirol Sellaronda HERO se à cruzia de giapé ca te Gherdëina chësta sort de manifestazion sportiva nueva drët spetaculera y bela da cialé pro. Coche dit se tràtela tlo na garejeda cun la roda da mont a eliminazion. I miëur atlec dla Talia sarà da udëi a Urtijëi, ulache l unirà anjenià ca n percurs tres l zënter dl luech da plaza S. Antone tres l raion da jì a pe y la streda Pedetliva. Udù dant iel che i prims pierà via dala 6.00 da sëira.

„La formula nueva de garejeda nes à plajù dassënn,” conta Gerhard Vanzi, presidënt dla Sellaronda Hero, ”l XC Eliminator lieia adum la forza y l’eleganza dl cross country cun l devertimënt y l’emozion che vën a s’l dé tres n zircuit sprint do la rata curt.”

L regulamënt dl XC Eliminator ie saurì da capì. Sambën che chësta disciplina dla roda da mont ie mo feter jëuna, ma la à n gran potenzial. L campiunat talian de XC Eliminator unirà metù a jì sun n percurs de 370 metri cun n deslivel de 90 metri. I atlec messerà fé chësta raida doi iedesc. L unirà pià via dala pitla plaza S. Antone y furnà tres l raion

da jì a pe de Urtijëi su nchin tla raida danter Mauriz y Dëur, iló iel na raida sterscia a man ciancia, ulache i atlec raiderà ju tla streda Pedetliva per ruvé da dedò te travert dan la dlieja de S. Antone. L percurs ie plën de ërc, puntons, sauc y rampes.

Chëi che unirà a cialé pro puderà udëi da daujin i miëur atlec taliani y se ncunferté sun garejedes spetaculeres y nteressantes. L vën lascià pro 16 atlec y 8 atletes che messerà jì tres na cualifi cazion. L unirà muet de cater al iede y i doi che ruverà per prims tl travert, puderà jì inant y fé pea l proscimo “heat”. Per vëncer ne muessa n atlet nia mé vester n bon sprinter, ma nce avëi cualiteies tecniches tla

raides y na gran esperienza.L XC Eliminator ie unì tëut su tl

prugram dla Copa dl Mond UCI dl 2012. I prim campiunac dl mond ie unic metui a jì tl medemo ann a Saalfelden, tl’Austria. I prim campions dl mond fova Ralph Naef dla Svizra y la svedeja Alexandra Engen.

La disciplina nueva de mountainbike sprint ie nasciuda ti Paejes Tudësc. Tl 2011 à pona la Federazion nternaziunela UCI fat n doi proves a Dalby Forest (GB) y Nove Mesto (CZE). L ann do fòvel bele trëi garejedes sun l calënder de Copa dl Mond, a Houff alize (BEL), a Nove Mesto (CZE) y a La Bresse tla Franzia.

Garejeda spetaculera de rodes tres UrtijëiPrim campiunat talian XC Eliminator te Gherdëina. La garejeda a eliminazion cun la roda da

mont ti plej for deplù ala jënt per l gran devertimënt che la pieta. Gran suzes a livel

nternaziunel. Tl 2012 àn premià i prim campions dl mond te chësta disciplina nueva

L start pra la garejeda di prim campiunac dl mond de XC Eliminator a

Saalfelden tl’Austria.

Schi alpinism - L Trofeo Mezzalama, da l’inom del pionier de schi alpinism Ottorino Mezzalama, l’é una de la garejèdes internazionèles più cognosciudes tel ciamp de la pouses che vegn endrezèda te la Val d’Aosta. La era stata fata la pruma outa del 1933, endèna la vera se aea lascià sù e ades, del 2013, se é rué a la 19^ edizion. La garejèda, che vegn fata ogne 2 egn per rejons de endrez, chest an l’à ence festejà i 80 egn da la naa.

I miores atlec de schi alpinism del mond se à dat apuntament donca chest an. Se cognea la fèr ai 27 de oril, ma per via del burt temp i organisadores i l’à spostèda ai 4 de mé, canche amò l’é stat fat n mudament del percors per l pericol de levines.

Ma chel che volon sotrissèr te chest articol l’é che a tor pèrt chest an l’era adertura 2 squadres de atlec fascegn: “Bela Ladinia” de Erwin Chiocchetti, Mirco Micheluzzi e Ivano Ploner e “Full Gas Team” de Lodovico Dantone, Colombo Pollam e n compagn da Cembra, Patrizio Telch, che à garejà al post de Francesco Valentini che per l fi n de setemèna passà l’aea ja prenotà la vacanzes.

Te n’autra squadra, la “Full Gas Bela Ladinia” l’era ence Oswald Santin, che l’é dal Sudtirol, ma da egn che l stèsc te Fascia e l’é l president de la Sellaronda Skimarathon.

Emben i atlec de Fascia se à fat gran onor e i é stac bogn de ruèr duc al travert. Dant l’é ruà Bela Ladinia, che à metù 5 ores e 55 menuc e dapò l’é ruà la Full Gas Team con n temp de 8 ores e 25 menuc. A venjer sun duc l’é stat na squadra del Zenter Sportif de l’Eserzit: Reichegger, Lenzi e

Eydallin, col temp de 4 ores e 16 menuc. Al Trofeo Mezzalama tol pèrt squadres de trei atlec che cogn restèr ciolé un te l’auter e che i pel se destachèr demò te l’ùltim toch a vegnir en ju.

Jai doi egn a ruèr sui spic più auc de la Tèlia l’era stat Enrico Degiampietro, Colombo Pollam e Francesco Valentini, ades aon domanà fora Colombo Pollam, ruà a sie secondo “Mezzalama”.

“Sion jic via – ne à contà Colombo - l vender dadoman. Da sera aon tout pèrt al briefi ng e dapò sion jic a dormir ajache l dì dò l beicher aessa sonà bon prest, da les 3 trei dadoman. L start de la gara l’era da les 5, canche per fortuna se aon troà sora l cef n bel ciel da steiles. Amò la sera dant l’aea piovet te paìsc e bon che per l scomenz de la gara l’aea lascià. Sion ponté via su per l portoi enscin al giacé, a 3.800 metres e dapò amò via e su con la cherpeles enscin sul Castore a 4.226 metres. Sion vegnui en ju per na erta senestra, semper co la cherpeles, e con la pouses amò en ite e en su fi n sul giacé Naso del Lyskamm (4.150 metres). Ló aon fat proprio fadìa, siane proprio stencé. Lodo cherdea de ge meter sie ores, se aane tout dò demò sie eves (un a l’ora) e aane jà fenì la scorta... N’outa ju dal Lyskamm aon cognù passèr via n stravert “l terminale” e dapò se aon destacà e en ju amò per mes’ora. Canche se aon destacà l’é stat proprio na liberazion e chest an dapò aon podù ence ruèr al travert coi schi ajache l’era amò neif. Cogne dir che sion rué desfac, ma ence contenc. Ge aon metù ence de manco de jai doi egn. L’é stat na bela garejèda”.

Donca complimenc a duta doi la squadres e speron de i veder duc ence te l’edizion numer 20! (vr)

Fascegn al “Mezzalama”Chest an a la garejèda de schi alpinism de gran nonzech

mondièl à tout pèrt 2 squadres de atlec fascegn

La squadra “Full Gas Team: Patrizio Telch, Colombo Pollam e Lodovico

Dantone.

La squadra “Bela Ladinia”: Erwin Chiocchetti, Mirco Micheluzzi e Ivano

Ploner.

Page 33: 1813

33

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Sauté - Ai 1. de mei àn metù a jì la prima dla garejedes ti luesc ”VSS Dorfl auf” a Oberwielenbach dlongia Percha. Bën 350 atlec danter granc y pitli à fat pea tla categuries deferëntes. Chësta lingia de garejedes VSS de sauté ti luesc ruva chëst ann a si 34ejima sajon. Dlongia truep atlec de Südtirol n fòvel a Oberwielenbach nce n valguni che univa dal Osttirol, per ëi valova la garejeda per l Osttiroler Läufercup. L tëmp fova ideél per la 25 categuries che ova da sauté ora per l luech. La garejeda di ëi, che fova 6,3 km longia, ie unida vënta da Georg Brunner cun n tëmp de 22 menuc y 58 secunc. Di Gherdëina Runners Cassa Raiff eisen de Ciastel n àl ënghe fat pea n valguni, dantaldut i plu jëuni à tlo abù ucajion de fé pea. La proscima garejeda di ”VSS Dorfl äufe” sarà bele duman sada ai 11 de mei y plu avisa a Laas tla Val Venuesta. (mp)

Repurton tlo dessot i plazamënc dla garejeda a Oberwielenbach:

Sculeies ’D’ dl 2004 (600 metri): mutans: 1. Stratmann Sophia Valeria (Sarntal) 2’14.1, 2. Klammer Lara (Auta Val de Puster) 2’22.9, 3. Kostner Stefanie (Gherdëina) 2’27.7, 4. Santifaller Pia (Gherdëina) 2’28.4 – mutons: 1. Mattevi Dario (Issing) 2’05.2, 2. Müllmann Samuel (Lienz/A) 2’08.8, 3. Plangger Julian (SC Haid) 2’11.0, 11. Ploner Jonas (Gherdëina) Runners 2’34.6

Sculeies ‘C’ dl 2002/03 (600 metri): mutans: 1. Pattis Katja (Bulsan) 1’59.8, 2. Oberrauch Annika (ASC Berg) 2’03.4, 3. Piazza Elena (Gherdëina) 2’05.9 – mutons:

1. Bachmann Gregor (Issing) 2’02.3, 2. Stratmann Moritz (Sarntal) 2’03.2, 3. Piff rader René (Sc Haid) 2’03.7, 20. Demetz Samuel (Gherdëina) 2’28.5

Sculeies ‘B’ dl 2000/01 (1.650 metri): mutans: 1. Hauser Ruth Hannah (ASC. Berg) 6’54.0, 2. Schrott Lisa (ASC Berg) 6’59.7, 3. Hermeter Lisa (Südtiroler Lv) 7’07.2, 20. Mussner Carmen (Gherdëina) 8 ’19.0, 22. Kerschbaumer Sara (Gherdëina) 8’27.8, 26. Santifaller Irina (Gherdëina) 8’32.3 – mutons: 1. Puner Lukas (Funes) 6’07.3, 2. Graf Moritz (Latsch) 6’17.6, 3. Unterkofl er Matthias (Südtiroler Lv) 6’27.6, 28. Runggaldier Lukas (Gherdëina) 8’41.6, 29. Alton Ivan (Gherdëina) 9’10.1.

I ”Runners” plu jëuni à garejà peaPra la garejedes VSS de sauté ora per l luech féjel pea nce i atlec plu jëuni. A Oberwielenbach

iel stat la prima dla garejedes da chëst ann

Ëiles, cat. 3, (3,8 km): 1. Moser Roswitha 1966 (Auta Val de Puster) 16’35.5, 2. Egger Barbara 1967 (Südtiroler Lv) 16’43.7, 3. Strimmer Evi 1968 (Laas) 18’30.2, 12. Mussner Mirka 1967 (Gherdëina) 23’31.1

Ëi, cat. 2, (6,45 km): 1. Volgger Manfred 1971 (Gais) 24’49.1, 2. O b e x e r E r n s t 1 9 7 1 (Oberwielenbach) 25’53.0, 3. Ploner Daniel 1972 (Gherdëina) 26’58.2

Ëi, cat. 5, (6,45 km): 1. Mair Johann 1955 (Südtiroler Lv) 25’23.3, 2. Habicher Othmar 1958 (Sc Haid) 26’29.5, 3. Senoner Hugo 1955 (Gherdëina) 26’54.2

”Schnupper” (200 metri) mutans: 1. Th eurl Carolin 2006 (Auta Val de Puster) 58.9, 2. Demetz Sofi a 2006 (Gherdëina) 1’00.4, 3. Regele Noemi 2006 (Sarntal) 1’02.

N valguni di atlec jëuni di Gherdëina Runners che à fat pea la garejeda

tl luech de Oberwielenbach te Puster. A man drëta Elena Piazza y

Stefanie Kostner che à venciù la bedaia de bront te si categuria.

Corsa a pe - La sociazion Atletica Fassa 08 à endrezà na neva garejèda per se fèr cognoscer, per stèr ensema e per tor ite semper maores pascioné de corsa.

En cont de chest e de la neves del 2013 aon domanà fora l president Luciano Dalle Mulle e Roberto Lorenz “Fritz”, che se disc

l’aviament a la corsa per i bec. A Poza l’an passà aon abù proprio n gran suzess, se à scrit ite na cincantina de bec a chisc corsc. Sion proprio contenc e chest an tacon ite endò ai 15 de mé te tendon de Poza da les 17.30. Per se scriver ite ge vel chiamèr Ornella al 339.3397244 o Michela al 338.2194053 o se no vardèr sul sit www.atleticafassa08.com.”

Luciano Dalle Mulle: “Cognon rengrazièr per chest Ornella Tarter e mia fi a Michela. Se l’é la femenes che fèsc, veide che la va miec. Caìte (a Cianacei) sion demò omegn e veide che fajon più fadìa. Speron aboncont che vegne semper duc chisc bec. Ence chest an colaboron con la Scola ladina de Fascia per l’endrez de “Fascia che cor”, la garejèda per i bec de la scola che vegnarà fata i prumes de jugn a Poza. Speron donca che vae dut ben e che la jent la vegne a corer con nos en compagnìa. Volesse amò rengrazièr duta la mères che ne deida dò e dò per l’endrez de duta la scomenzadives”. (vr)

Neves per l’Atletica Fascia 08La sajon de la corsa te Val la taca con “Fascia up & down” e se jirà inant con l campionat de val e l’aviament per i bec

contenc ence per l’adejion di più pìcoi a chest sport.

Chi él stat a se pissèr chesta garejèda?

Luciano Dalle Mulle: “L’é stat Mirko Ghetta che se à pissà de la endrezèr. L’aon fata per fèr zeche de nef e per fèr cognoscer semper

de più l setor de la corsa a pe te val. Dapò con chesta garejèda podaron fèr zeche de più ence per l campionat de corsa de val. Aon vardà che no sie etres apuntamenc sportives te chela dì e speron che la jent la vegne. Per ades aon presciapech na ventina de scric ite, sperassane de ruèr amàncol a 50 cobies. Ge aon manà l’envit a duta la sozietèdes sportives del Trentin-Sudtirol e aon jà scric ite da Gherdena e da Riva del Garda”.

Che garejèda él?Roberto Lorenz: “La garejèda à

inom “Fascia up & down” l’é na stafeta. L prum concorent l pèrt da Poza e l va en su fi n a Cianacei olache pontarà demez l secondo concorent che l jirà endò enscin a Poza. La vegnarà fata en domenia ai 19 de mé da mesa les diesc e se pel se scriver ite enscin a mìngol dant de la gara (ence se se cogn paèr zeche de più). La quota l’é 35 euro a cobia e vegnarà premià la mior cobia de eles e de ic. La cobies mescedèdes jirà te chela di ic e amò vegnarà premià l mior temp a jir

en su e l mior a jir en ju. L’é 9,2 km per pèrt, en dut 18,4 km e l’é pervedù n temp limit de 2 ores e mesa.

Sobito dò la garejèda, te tendon de Poza vegnarà endrezà ence n piat de pasta per duc, enjignà da l’Hotel Aida. Pel se scriver ite duc chi sora i 16 egn e i pel l fèr a la mail [email protected]. Volassane rengrazièr i studafech de Fascia che ne darà na man enlongia l percors e i Comuns de Poza e Cianacei”.

Apede a la garejèda él vèlch neva per chesta sajon 2013?

Luciano Dalle Mulle: “Fajon endò l campionat de val. Chest an faron demò trei garejèdes, no più cater”.

Roberto Lorenz: “Se taca ai 7 de messèl a Ciampestrin con la sègra di trei paìjes, dapò la seconda la vegnarà fata a Poza ai 7 de aost ensema a “Anter le lum” e dapò ai 21 de setember sarà la fi nèla a Cianacei con premiazion e spaghettata. Fajon dapò semper L president Luciano Dalle Mulle (a cencia) e Roberto Lorenz.

Codla - Nianca no un n gol ne se ài giapà, i nosc dl FC Gherdëina under 12, a desmustrazion de si cualiteies sportives y balistiches y atletiches, ma nce de gra ala bona mpustazion tatica y mutivaziunela che l Mister Caterisano à sapù da ti dé. Cun l

Venciù zënza se giapé n gol!Na furmazion dl FC Gherdëina Under 12 dl Mister Francesco

“Tonino” Caterisano à fat tarënt a Salurn, pra n turnoi che ie

stat de auril

Iuniores: Val Badia - Plose 4 - 0Aliefs: Rasun/Antholz/Valdaora - Val Badia 1 - 1Jogn 14 agn: Falzes - Val Badia (sburlada)Esordiënć A: Val Badia - Bornech 3 - 1Esordiënć B: Türesc - Val Badia 3 - 0

Resultać scuadres di jogn

ACD Val Badia

La furmazion Under 12 dl FC Gherdëina cun l Mister Tonino Caterisano

a man ciancia y l respunsabl Michael Platzgummer a man drëta.

Terlan y l Salurn à l Gherdëina venciù per 2 a 0, cun la Garibaldina monce 3 a 0.

Coche dì, nia mé boni de ne giapé nia goi, ma monce boni de n fé!

Bravi a duc, y sambën dantaldut bravia nce a Anna!

Page 34: 1813

Informazions y Manifestazions

34

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

ReferacLe mè de vënter y sües gaujes

Chësc é le titul de n referat cun le dr. Roman Pizzinini, che gnarà tignì incö vëndres ai 10 de mà dales 20, tla Ćiasa J.B. Runcher a Badia. Organisaziun: Comitê dles Ëres dl Comun de Badia - Consëi de Formaziun Badia.

Referat sön le mè de će

En lönesc ai 13 de mà dales 20.00 vëgnel tignì te scora mesana a La Ila n referat cun le neurologh dr. Gregorio Rungger, che baiarà dl tema ”Mè de će - tröpes po ester les gaujes”. Organisaziun: Comitê dles Ëres dl Comun de Badia - Consëi de Formaziun Badia.

Aiüć por jonëza en difi colté

En mercui ai 15 de mà dales 20.00 vëgnel tignì tla Ćiasa J.B. Rinna a San Ćiascian n referat cun la dra Barbara Pizzinini, sot al tema ”Schwierige Jugend - Hilfssysteme in Südtirol”. Organisaziun: Comitê dles Ëres dl Comun de Badia - Consëi de Formaziun Badia.

Dënz y diabete

L Diabetikerbund Südtirol nvieia duman sada ai 11 de mei dala 17.00 te calonia de Urtijëi a n referat cun Karin Kinigadner, assistënta per dutor dai dënz n con’ di dënz y la malatia dl diabete. Per plu nfurmazions pudëis cherdé su Edwin Demetz, 333/6460415.

Relassamënt y pesc

Vester online... cun ti cuer. La lia Sanynton nvieia duc ai 14 de mei dala 20.00 a na sëira de nfurmazion cun la referënta Cäcilia Savier Bacher de Mühlbach, tla sënta dla lia, str. La Sëlva 101. Vester online ie in, vester online cun ti cuer ie on oder off ? Traté bel fi n sé nstësc, sté tla pesc cun relassamënt. (cuntribut 10 €).

Meditazion n con’ dl’ega bruma

La lia Sanynton nvieia ai 17 de mei dala 20.00 te Sëlva, tla sënta dla lia, str. La Sëlva 101 a se fé n valgun pensieres n con’ dl’ega, l’auto-aiut, la pesc y l relassamënt.

Co curé i piesc

Cialé di piesc ie mpurtant. L KVW de Sëlva nvieia perchël duc a na sëira de nfurmazion n lunesc ai 13 de mei dala 20.00 te calonia basite cun la referënta Erika Call dutora spezialiseda n con’ dla cura di piesc.

Cognoscer l’ospedèl con Rencureme

La sociazion Rencureme endreza na scontrèda dal tìtol “Conosciamo il nostro Ospedale di Cavalese”. Tolarà pèrt i 3 neves primaries de l’ospedèl: l dr. Moggio (Medejina), dr. Turri (Chirurgìa) e d.ra Zeni (Ostetricia). L’apuntament l’é te sala del Consei del Comun de Poza, insnet vender ai 10 de mé, da les 20.30.

Te oratorie a Poza scontrèdes su l’azet

La Comiscion Turism, Sport e Teritorie del decanat de Fascia, endreza n secondo enconter per rejonèr de l’azet. L’apuntament l’é per en mercol ai 15 de mé da les 20.30 te oratorie de Poza. Don Rodolfo Rizzoli, delegat de l’Arzidiozesa de Trent, rejonarà de “L’azet de chi che laora tel turism”.

Scontrèdes del projet VIF de la Scola de Fascia

En mèrtesc ai 14 de mé h 20.30 te sala grana de la Sorastanza de la Scola de Fascia vegn portà dant na scontrèda del projet VIF dal tìtol “Da chi e da cosa dipendiamo?” Andrea Bortot, Luisa Tomaselli e Marino Pederiva, rejonarà del raport anter genitores e fi es e de la dependenzes no da sostanzes.

♦Di nternaziunel di MuseumsL Museum Gherdëina fej nce chëst ann pea pra l Di Nternaziunel di

Museums cun l di dla porta davierta y l’azion metuda a jì a livel

provinziel n con'de “L scrin di lecorc“, n dumënia ai 12 de mei, dala

10.00 danmesdì nchin la 18.00

Duc ie nviei de cuer a tò pea te museum vel’ juech o n pez de chiena giapà scincà dai genitores o dai nëinesc y cunté velch ora de si lecorc. L pez tëut pea y che ëis l plu gën, unirà cataloghisà deberieda cun l aiut de na persona cumpetënta. Dala 14.00 nchin la 18.00 uniràl pità n program criatif per la families. Granc y pitli possa cialé pro coche l vën turnà popes nfascedes sun na turnadëcia y daldò les depënjer coche plu da giut se cialan ju chëles tla mostra. Chëi che uel possa nce purvé a fé nstësc cramaices do si fantasia. La ntreda ie per chësta ucajion debant. Sëuraprò iel da pudëi cialé la mostra “Clochard & roba da fé damat”, cun lëures di sculeies dl Lizeum d’Ert Cademia. Chësta mostra ie nce da udëi dal lunesc nchin vënderdi, dala 10.00 – 12.00 y 14.00 – 18.00.

MujigaRassegna di “Bandins” de Fascia e Fiem

En sabeda ai 11 de mé tel Teater Marmolèda de Cianacei da les 16.30 Il Pentagramma, la Federazion Bandes del Trentin e la Museghes de Fascia endreza la 7^ rassegna de “Bande Giovanili” de Fascia e Fiem. Se podarà scutèr l’esibizion di Joegn Museganc de Fascia, de la Banda dei Giovani della Valle di Fiemme e etres pìcoi gropes de strumenc a fi à.

Musiga cun i “Mosaic”

Le Cor Mosaic inviëia düć dër bël a tó pert ala mëssa che gnarà tignida en doman sabeda ai 11 de mà dales 18:00 te dlijia d’Al Plan. Cun so ćiantè y sonè ô le grup sostegnì na solina de mituns tl’Etiopia.

Na storia conteda tres cianties y musiga

I scolés dl Istitut musical “Dea Zima” da Cortina d’Ampez porta dant en juebia ai 15 de mei da les 18:00 tl salf di congresc dl Grand Hotel Savoia na cuntìa musicala, ciantada y soneda dai tosac. L’entreda é debant.

Conzerc dla Young Band d’Ampez

Les esibizions di tosac dla scola de musiga sarà en sabeda ai 18 de mei da les 17:00 tl salf dla cultura dl Palaz dles Postes. La domenia ai 19 de mei sarà i conzerc tl Alexander Girardi Hall, semper da la medema ora.

Conzerć dla Scora de Musiga Val Badia

En lönesc ai 13 de má dales 18.00 vëgnel tignì n conzert tl salf dles manifestaziuns d’Al Plan, en vëndres ai 17 de mà dales 18.00 saràl n conzert tl salf dl Istitut Ladin a San Martin de Tor. Pro intrami i conzert saràl da aldì scolars dla Scora de Musiga Val Badia.

Conzert de vidora

La Scora de Musiga Val Badia inviëia a n conzert de vidora, en jöbia ai 16 de mà dales 18.00, tl salf dles manifestaziuns d’Al Plan.

♦Prozesciun da Porsenù a NeustiftEn lönesc ai 13 de mà dales 21 vëgnel tignì la prozesciun di ëi y jogn. Al

vëgn organisé n bus dala Val Badia

L’uniun di omi dla Val Badia inviëia düć i ëi y i jogn da tó pert ala prozesciun cun linternes o ćiandëres, da Porsenù a Neustift, en lönesc ai 13 de mà dales 21.00. Les linternes dess vignun se tó para. An pëia ia da Porsenù (plaza dl’Aquarena) y i jun para ćina a Neustift (za n’ora) olache al vëgn dit la Santa Mëssa. Al vëgn organisé n bus dala Val Badia, cun chisc orars: a Calfosch dales 18.45, a Corvara dales 18.50, a La Ila dales 19.00, a Badia dales 19.05, a Pidrô dales 19.15, a San Martin (burćia strada prinzipala) dales 19.20 y a Longega dales 19.30. Düć i interessà é perià da s’anunzié pro Salvester Vittur al nr. 333/7247516 ćina incö vëndres ai 10 de mà.

♦Le tru sciamanich de Wayna FanesPresentaziun dl liber ”Seele der Landschaft - Landschaft der Seele” de

Waltraud Hönes, tla biblioteca a La

Ila, y 4 serades por cuntè dl ”Mît

nü de Fanes”

La Biblioteca Sas dla Crusc inviëia en mertesc ai 14 de mà dales 20.00 ala presentaziun dl liber "Seele der Landschaft - Landschaft der Seele" de Waltraud Hönes, te biblioteca a La Ila. Hönes é na zerimonialista sciamanica. Ara à metü sö le grup ”Dolomiten Ayllu”, cun chël che ara à svilupè la tradiziun ”Wayna Fanes” (Fanes jonn). Te so liber bàiera dla renasciüda de n raport mitich cun la natöra, che nes vëiga nos porsones sciöche pert dla natöra y nia en cuntraposiziun a d’ëra. Ara cunta de temesc fora dl mît de Fanes, odü da na perspetiva n pü’ atramënter. Al sarà l’auturia instëssa che lî fora de so liber.Dlungia la presentaziun dl liber vëgnel inće metü da jì 4 sëres sot al titul ”Le mît nü de Fanes”, ai 21 y 28 de mà, ai 4 y ai 11 de jügn, dagnora dales 20.00, tla biblioteca da La Ila. Referëntes é Waltraud Hönes y süa colaboradëssa y ”scolara” Manuela Pedrotti.

Ëi y jogn va en prozesciun da Porsenù a Neustift.

Le cuertl dl liber.

Page 35: 1813

Informazions y Manifestazions

35

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

♦Conzert de l’Ensemble Gherdëina a MoenaAi 18 de mé te gejia de Sèn Vile i porta dant la Messa en mi-minore de

Bruckner adum con l Marini Consort da Dìspruch

En sabeda ai 18 de mé, tel chèder del 42° Festival de Musega Sacra del Trentin Sudtirol te gejia de Sèn Vile a Moena se podarà scutèr n conzert de autiscim livel.Te n projet che met ensema Sudtirol, Tirol e Trentin l’Ensemble Gherdëina e l comples de strumenc a fi à Marini Consort de Dìspruch, sot la direzion de Felicitas Schweizer-Kostner, i portarà dant la Messa n. 2 en mi-minore di Anton Bruckner (1824-1896), scrita del 1866, per cor a 8 oujes e orchestra de strumenc a fi à, che ge va dò a la tradizions veiores de la musega gregoriana. Na messa dassen enteressanta e senestra, portèda dant con gran ejit a Selva tel meis de mèrz passà.Apede vegnarà prejentà ence “Lux Aurumque” e “Sleep”, del componist american Eric Whitacre (*1970),e “20 Intermedio 13” de Martin Patscheider (*1973) per strumenc a fi à. L conzert é endrezà col sostegn de Istitut Cultural Ladin “Majon de fascegn”, Union de Ladins de Fascia e Comun de Moena. Se pel ite debant e duc é envié de cher.

♦A Urtijëi vëniel cialà do la bombules da

destudé l fuechDuman sada ai 11 de

mei tl magasin di

Destudafuech de Urtijëi

Nëus destudafuech raton che l sibe de gran mpurtanza avëi te cësa na bombula da destudé l fuech, da tò ca riesc te n cajo de bujën y pudëi nsci schivé suvënz n majer dann. Y acioche la bombula sibe bën da pudëi avëi canche l romp ora n meldefuech cunsions de la lascé cialé do regularmënter.

I Destudafuech de Urtijëi pieta nce chëst ann l servisc de cialé do la bombules y plu avisa duman sada, ai11 de mei, dala 8.00 nchin la 12.00 y dala 13.00 nchin la 16.00 tl magasin di Destudafuech tla streda Purger a Urtijëi.

♦Viac tl mond dl pierL Circolo, Lia Mostra d’Ert à l plajëi de Ve nvië duman sada, ai 11 de mei

dala 20.30 tla biblioteca d’ert dla lia sun plaza Sant’Antone 102 a Urtijëi,

a na sëira de

nfurmazion y

de

degustazion

de na desëina

de pieres

artejanei

particuleres

Cie ie pa perdrët pier? Co vëniel pa fat? Ce sortes de pier iel pa y ciunes ie pa la desferënzes? Cie fej pa ora n bon pier y ulà pòssen pa n giapé? N muessa se lascé nuté su, max. 15 partezi-

panc. Priesc dla sëira: 20 € a persona. Per se scrì ite y giapé nfurmazions plu avisa pòssen cherdé su l numer 333 6870283. La manifestazion fej pert dl’Enes di Jëuni.

Temp ledeAisciuda Ladina: prodoc del post

La 5^ edizion de l’Aisciuda Ladina, dedichèda a la produzions locales, se aur anché vender ai 10 de mé te Museo Ladin da les 17.00 con “Saores de mia tera” e cerces. Doman sabeda ai 11 a Pera ló da la Mèlga da les 10.00 inant sarà la messa, l’inaudazion de la Mèlga e Sezion del Museo, la marena e la meisa torona sul valor e la valorisazion di prodoc del post.

Baratada de ciüfs, pelzes y somënes

En sabeda ai 18 de mà dales 13.00 ales 17.00, sön plaza dla ex-scora elementara da San Martin. Tolésse para ciüfs, pelzes o somënzes che i n’adorëis nia plü y gnide a ves do ći che ves manćia. Damanè vëgnel na spënora de buna man, che va ales vitimes dla roa de Badia. Manifestaziun organisada dales Patrones da San Martin, deboriada cun le Sortengarten Südtirol.

Cortina InCroda

En vender ai 17 de mei da les 21.00 végnel proieté tl chino Eden te Ampez n fi lm da mont prejenté pro l Film Festival da Trent.

Jì con la roda “en rosa”

En domenia ai 19 de mei vegniràl fat na jita con la roda da Cortina a Calazo, tres la pista dla roda dles Dolomites. Sce al essa da ester burt temp vegniràla sburleda ai 26 de mei.

Enconteda dles “Ape”

La domenia ai 19 de mei, da les 14.00, végnel fat te Ampez, tres l Corso Italia, la defi lada dles “Ape”, con premiazion y conzert dla Young Band.

Ciak Junior

L festival internazional de fi lms curc per tosac da en chest ann ence te Ampez, olà che al sarà dai 20 ai 25 de mei. La manifestazion sarà tl salf dles manifestazions A.G. Hall. Per deplù infos: www.alcuni.it.

Grup de apascionades de erbes

Le Consëi de Formaziun da La Val organisëia 4 incuntades dles apascionadesdles erbes, ai 28 de mà, 25 de jügn, 23 de messè y 28 de agost, tres dales 20.00, te salf dles uniuns a La Val. Al é na ocajiun por baratè fora esperiënzes, baié dles erbes, cô les adorè y les conservè. Le grup é limité a 16 porsones. Informaziuns pro Michela al 0471/843057 (da sëra).

Ëures de stories

La biblioteca “Tresl Gruber “ a S. Cristina nvieia a a ëures de stories per mutons y mutans dla Scola Elementera cun Sofi a Stufl esser n cunlaurazion cun la Union di Ladins de Gherdëina, ai 15 de mei dala 15.00 nchin la 16.00 te biblioteca de S. Cristina. Da dedò uniràl mo pastelnà y dessenià.

Turnoi de calcetto

La Grupa Balarins Urtijëi nvieia duc a fé pea al turnoi de calcetto, ncuei vënderdi ai 10 de mei dala 20.00 tl local di jëuni Saut.

Domesdis de pastlné cun Martina

La Nëus Jëuni Gherdëina nvieia duc i sculeies dla scola elementera a unì ai domesdis de pastlné cun Martina. N mierculdi ai 15 de mei fajerons “Frühlingsmobile“ y ai 22 de mei depenjerons cun culëures a acril. I domesdis sarà for dala 14.30 nchin la 16.30 dala Nëus Jëuni Gherdëina. Iscrizions y plu nfurmazions giapëis tl ufi ze dla Nëus Jëuni Gherdëina, 0471/ 799006.

Cunsëies n con’ de co se furnì

L Saut nvieia duta la jëunes a unì a scuté su cunsëies n con’ de co se furnì y ciun culëures che sta bën, n juebia ai 16 de mei dala 19.00 tl local di jëuni Saut a Urtijëi. Iscrizions pra l numer 0471/799006.

Sëira de bal

La Grupa Bal Populer de Sëlva y S. Cristina nvieia duc ala sëira de bal ai 17 de mei dala 20.30 tla sala de chemun de S. Cristina.

Mëisa de libri n con’ de ciofs da mëter ora te verzon

La mëisa de libri ie da udëi dai 13 de mei inant te Sëlva te biblioteca “Oswald von Wolkenstein” nchin ai 15 de juni 2013 ntan l orar de giaurida.

L vën cialà do la bombules.

Cie fej pa ora n bon pier?

TeaterTeater solidal a Poza

En sabeda ai 18 de mé per endrez del Comun de Poza te teater de l’oratorie h 21.00 se pel veder “Dove sono Jim e Rodrigo?” L spetacol de teater de la sociazion culturèla Grenzland, con test de Luisa Pachera, conta la storia de doi bec al temp de la ditatura tel Cile, jic de fora a jièr e sparii per semper. Entrèda: 7€ per gregn, 2€ sot i 14 egn.

ChinoAl chino de Cianacei

L chino de Cianacei restarà serà enscin al meis de jugn.

Al chino de Tieser

Insnet vender ai 10, en sabeda ai 11 e en domenia ai 12 de mé da les 21.15 se pel veder “Attacco al potere”. En sabeda ai 11 da les 17.00 en 2D e en domenia ai 12 da les 15.30 en 2D e da les 17.30 en 3D vegnarà moscià “Le avventure di Taddeo l’esploratore”.

Page 36: 1813

Informazions y Manifestazions

36

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

CurscCurs de basa de Nordic Walking

A Lungiarü pro le Sitting Bull Ranch, en sabeda ai 18 de mà, dales 9:00 ales 12:00 y dales 14:30 ales 17:00, y en domënia ai 19 de mà dales 9:30 ales 11:30. Al ô ester la prenotaziun (al plü 12 porsones).Por infos y prenotaziuns tel. 340/7872353, email: [email protected] Les mazes sarà metüdes a desposiziun dal maester.

Curs de marketing per l’artejanat

En mertesc ai 14/05 da les 17:00 végnel invié via tl Palaz dles Postes a Cortina d’Ampez na seira de informazion sun l curs de marketing per l’artejanat, metù da jì dala Cassa Rurala Ampezana, da Cortina Turismo y da la assoziazion di artejagn. Per infos 0436 866252.

Cursc dla roda

Le Club Rodes Val Badia lascia alsavëi che le pröm alenamënt cun la roda da munt vëgn tignì en mercui ai 22 de mà dales 17.00, por mituns dai 6 ai 16 agn. An s’incunta sön la plaza dl lift da La Crusc a Badia. Sce al é bur’ tëmp, vëgn döt sburlé al dé do. Por i alenamënć mëss i mituns avëi l’elm y ester apost cun le tesseramënt 2013 (da fà anter i 16 de mà).D’atres informaziuns al 0471/839735 o [email protected]

Cunsëies canche la sceca cun l auto

I Paures Jëuni de Sëlva nvieia duc i jëuni duman sada ai 11 de mei dala 14.00 a unì al curs de “Pannenhilfe“ cun Manfred tla berstot da mehanicher Ploner te Sëlva.

L drë’ cumpurtamënt cun la roda da mont

Duman sada ai 11 de mei mparons l drë’ cumpurtamënt cun la roda da mont cun doi maestri dla scola de mountainbike. Duc i sculeies dla cuinta elementera y i sculeies dla scola mesana ie nviei a unì a chësta manifestazion. Se ancunton dala 14.00 dan l local di jëuni Saut a Urtijëi. Duc dëssa unì cun si roda y l casco. Iscrizions dala Nëus Jëuni Gherdëina 0471/799006.

Curs de lauré cun la mauta

La Nëus Jëuni Gherdëina nvieia duc al curs de lauré cun la mauta (Töpferkurs). L curs scumëncia n merdi ai 14 de mei y va inant ai 15, 29 y 30 de mei for dala 19.30 tla vedla scola mesana de S. Cristina. Iscrizions y plu nfurmazions pra la Nëus Jëuni Gherdëina, 0471/799006.

♦Festa a Puntives - LaionI Destudafuech de S. Piere nvieia duc a unì n vënderdi, sada y dumënia,

10, 11 y 12 de mei a ala festa de tendon a Puntives

Ncuei vënderdi sëira saràl da audì dala 20.00 inant la grupa Caraboo che lascerà audì i “Schlager“ plu cunesciui. N sada dala 10.00 daduman inant turnoi de calcetto “Riesen-wuzzler“. L turnoi unirà fat nce sce l ie bur’ tëmp. Da sëira suneràl la grupa Merrick de Südtirol. Ëi sona mujiga pop, rock y duc i hits dl mumënt plu cunesciui. N dumënia ai 12 de mei saràl dala 10.00 dan-mesdì na santa mëssa alalergia cun bene-descion dl auto nuef di Destudafuech. Da dedò suneràl la Mujiga de S. Piere y de Calfosch. Dala 17.00 inant suneràl la Böhmische, i “Holledauer Hopfareisser“ di Paejes Tudësc y dala 20.00 saràl la premiazion dla ola dla fertuna. Unide duc a ve devertì ntan i trëi dis de festa a Puntives.

♦Lauré te verzonLa lia Sanynton juda a njenië ca na cultura nueva o n verzon nuef

dlongia cësa y chier perchël nce persones da tlo che ulëssa fé pea pra l

proiet “Uni sada te verzon” de mei y juni dala 14.00 nchin la 18.00 y

d’autonn per lauré la lana de biescia

Lauré deberieda te verzon a na maniera naturela y rëidla. Uni familia o persona singula possa se nuté su per njenië ca na cultura nueva o n si verzon nuef dlongia cësa y giaperà sustëni y n aiut per scumencé bën i lëures. Chëi che juderà ne se damanda degun paiamënt, ma na pitla marënda. Lauré te verzon uel dì fé muvimënt, spartì legrëzes y cialé dla sanità. Se urton uni sada de mei y juni dala 14.00, mé sun prenutazion. L vën perchël nce cris persones da tlo che ulëssa fé pea pra l proiet “Uni sada te verzon” y d’autonn a lauré la lana de biescia. L vën damandà de fé verzon y sivé ite, fé vel'mur a sëch y tré tiera, cun paiamënt “a voucher” y na pitla marënda. (L unirà cris ora y tëut su dant ëi de uni età, zënza lëur o te situazions de bujën). Plu nfurmazions giapëis pra Brunhilde, 333/1079990.

Fé verzon fej legrëza.

Festa y devertimënt tla tenda a Puntives.

ReligionSanta Mëssa per l Di de L’Oma

La Jungschar de Runcadic nvieia duc ala santa mëssa per l Di de L’Oma ai 12 de mei dala 10.00 te dlieja de Runcadic.

Pelegrinaje dles Patrones de Puster

La ”Bezirkswallfahrt dles Patrones de Puster” vëgn fata chësc ann a Valdaora, ai 14 de mà dales 13.30. La prozesciun döra na picia mesora cun n percurs saurì da ji a pé. I piun ia da Lungiarü dales 12.30 dan plaza dla scora, y a San Martin dales 12.45 sot la dlijia. Prenotaziuns pro Loise al 0474/590026 o Lucia al 338/9918326 anter i 10.05.

Pelegrinaje dles porsones vëdues y sores

Le KVW da Bornech inviëia vëdui, vëdues y porsones sores al pelegrinaje de döt le raiun a “St. Ulrich am Pillersee – Tirol” ai 20 de mà. Le bus pëia ia da Bornech dales 8:00 y da San Laurënz dales 8:10. Prëibel anunziesse ćina ai 15 de mà pro la rapresentanta dl KVW de osc paîsc o pro le KVW da Bornech al 0474/411149.

Preparaziun al Bato

En doman sabeda ai 11 de mà dales 15:00 ales 17:00 vëgnel tignì te calonia a Al Plan la preparaziun al Bato cun Erich Frenademetz. Invià é geniturs che à na creatöra da batié, sciöche inće totes y tòć. S’anunzié pòn pro Annamaria Complojer al nr. 0474/501286.

Manifestazions sozielesCon Emergency per la Festa de la Mère

En sabeda 11 de mé, per la Festa de la Mère, la Coprativa de Moena ge sporc l 1% de l’encas al Zenter pediatrich Emergency di Goderich (Sierra Leone). Emergency Fiem e Fascia sarà ló con n banchet informatif. Chesta scomenzadiva del 2010 l’à manà passa 24.000 euro al Zenter de Maternità di Anabah (Afghanistan) e del 2011 e 2012 passa 21.000 euro é rué a Goderich.

Deberieda: Jon a Persenon

N juebia ai 16 de mei se ancunterons dala 15.00 tla streda Stazion dlongia la Cësa de Paussa per jì deberieda a Persenon a ti cialé ala bela sienes dl Seidnerhof “Staudenparadies“. ”Deberieda” ie na grupa, na ucajion per se ancunté danter persones che à problems psichics o de sozialisazion cun ulenteres. Per nfurmazions plu avisa pudëis cherdé su Julia Prucker, tel. 0471/798015.

SportDe corsa su e ju da Fascia

L’Atletica Fassa 08 taca la sajon de la corsa con na neva garejèda: “Fascia Up & Down”. En domenia ai 19 de mé h 9.30 se pèrt da Poza e se rua a Cianacei, olache pontarà demez l compagn de squadra che l jirà en ju endò enscin a Poza. Se pel se scriver ite dant dai 17 de mé al 328.6450706 o [email protected].

♦Autonomia tl’AutonomiaEn mertesc ai 14 de mà dales 20.30 organisëia Ladins Dolomites na

serada de informaziun, tla Ćiasa dla Cultura a La Ila

Ladins Dolomites inviëia a na serada sot al tema ”Autonomia tl’Autonomia”, en mertesc ai 14 de mà dales 20.30, tla Ćiasa dla Cultura a La Ila.Impröma saràl le presidënt de Ladins Dolomites dot. Albert Pizzinini che baiarà dl prinzip de sussidiarité tles valades ladines.La parora i passarà spo al dot. Luigi Chiocchetti, aconsiadù provinzial ladin a Trënt, che baiarà dl Comun General de Fascia.Sambëgn ciafarà inće lerch les domandes y la discusciun. Düć é bel invià.

I referënć dla serada: Albert Pizzinini y Luigi Chiocchetti.

Page 37: 1813

Informazions y Manifestazions

37

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Trasmiscions TV y RadioCianté y suné tla Ladinia

Cun chёsc fi lm uel i autores mustré chedri y ridli dla Ladinia, ma dantaldut prejenté grupes de mujiga dla trёi valedes ladines. Te chёsta edizion ons cris ora da Fascia, Gherdёina y dala Val Badia, doi grupes per valeda che cianta da doi a trёi cianties prun. L se trata de Reinhard Stuff er, cumposidёur dl duo “Die Ladiner“ che sona sa Costamula, un di mejes plu vedli de Gherdёina che ie unì restruturà. Te Sёlva ciàntel y sónel l “Duo di Ëi“ cun Otto Dellago tla ustaria “L Muliné“. Per la Val Badia iel unì cris ora Alexander Dal Plan, un di prim ciantarins che sona mujiga ladina moderna, che ie unì tёut su sun Plan de Curones tla utia Graziani y “I Ciastelans“ che sona tl Ciastel de Tor ulache l diretёur dl museum prejënta n curt l Museum Ladin. Per la Val de Fascia suneràl i “Pazedins“ a Cianacei y la grupa “Alpenboys“. Chisc ultimi sunerà sun Col Rodela. L fi n dl fi lm ie chël de lascé udёi nce la belёzes naturalistiches, crёps y montes, ma nce chёles

storiches ne stlujan nia ora l’architetura sa mont. L fi lm uel nce fé cunëscer la ciantia ladina o la grupes che proa a tenì su nosta rujeneda, de gra ala mujiga y ala cianties. N fi n mpurtant ie nce chël de realisé n puent idiomatich danter ladins de valedes desferëntes. De gra ala Ntendёnza per la Scola y Cultura Ladina iel stat mesun de realisé chësc proiet. Dut ie unì tёut su da Alessandro Di Spazio dla “Di Spazio Video production” de Bulsan sot ala regia y conduzion de Egon Vinatzer. Do trёi enes de lëur fova l fi lm, che dura feter n’ёura, fi nà. L ie da udёi sun i canai TCA plu iedesc. L prim

iede uniràl mustrà sun AltoAdige TV duman sada ai 11 de mei dala 21.00.

Paladina

Tla trasmiscion Paladina de n juebia 16 de mei dala 20.30 tla televijion, saràl da udëi na documentazion n con’ dla families al didancuei tla fi rmes tlo da nëus. On ulù jì a ti cialé coche ie la maniera de lauré tla fi rmes de familia, ulache a desferënzia dla mprejes tla gran ziteies, ancuntons mo n’atmusfera senziera y fata sun mesura tl cuntat cun la tlientela. Vantajes, ma nce n valgun desvantajes de butëighes y mprejes de Gherdëina, che fej si lëur da generazions incà. N program de Ivan Senoner y Georg Penn.

Da l’etnografìa al “Chum” tel Cianton de l’ICL

Te “L Cianton de l’Istitut” sun TML amò chest fi n de setemèna l’é en program “L Molin e La Sia” su la sezions del Museo ladin. Da lunesc ai 13 de mé se pel veder “Tribut al Chum” l conzert metù a jir del 2011 per recordèr l ciantautor da Moena. Oraries indicatives: sabeda h. 17.30; domenia h. 21.00; lunesc h. 15.45; mèrtesc h. 18.00; mercol h. 21.45; jebia h. 20.15, vender h. 11.30.

“Kairos”: l temp del Spirit sun TML

Sun TML se pel veder la rubrica religiousa “Kairos”, con letura per fascian del Vangele de la domenia e coment de don Celestino Riz. Oraries: sabeda h. 19.45, 21.15 e 22.15; domenia h. 7.15, 10.00, 17.15 e 23.15; lunesc h. 7.15, 11.30, 17.45. La programazion de TML é ence su www.tmltv.it e i programes de Ercamedia su www.tvladina.com.

Iadi, jites y escursionsEscursciun sön le Sunnenseitenweg

La Lia da Munt Ladinia Val Badia mët da jì na escursciun sön le Sunnenseitenweg te Ulten, en domënia ai 26 de mà. Al é na escursciun saurida cun n deslivel de 470 metri, por n tëmp da jì de za. 3 ores. Informaziuns pro Bernhard Pitscheider al nr. 339/2278061.

Jita sun l Meraner Höhenweg

La Lia da Mont de Gherdëina mët a jì duman sada ai 11 de mei na jita sun l Meraner Höhenweg da Katharinaberg nchin a Giggelberg sëura Partschins. Furneron cun la curiera nchin a Katharinaberg y da iló fajerons l Meraner Höhenweg de viers de Maran. L sarà plu o manco 5 ëura da jì. Per plu nfurmazions pudëis cherdé su Peter, 338/3371487.  

Jita a ti cialé a cultivazions de ierbes y craitles

La lia Sanynton nvieia a unì pea duman sada, ai 11 de mei dala 15.00 a na jita a Albeins a ti cialé ala cultivazions de bostles Goji, ierbes medientes y craitles. Pudon mparé co lauré y cunservé prudoc n cësa cun l referënt Rudolf Braunhofer. Per plu nfurmazions pudëis cherdé su l 333/1017575, per se nuté su y per furné pea l 333/1079990.       

Jita a ti cialé a na mostra de Anne Frank

Duman sada ai 11 de mei jirons a ti cialé a na mostra de Anne Frank a Burnech tl UFO. Daldò cialerons mo l pez de teater “Th e killer in me is the killer in you my love.” Pion via dala 8 daduman. Iscrizions dala Nëus Jëuni Gehrdëina 0471/799006.

Viac a Salzburg

I Jëuni de Sëlva nvieia duc a unì pea al viac a Salzburg dai 18 nchin ai 20 de mei. Per plu nfurmazions y per la iscrizions pudëis cherdé su la NJG, 0471/799006.

Jita dla families cun la roda

L KVW de Sëlva nvieia duta la families a unì pea ai 20.05. a na jita cun la roda te Vinschgau. La curiera pierà via dala 8.00 te Sëlva dan cësa de cultura. N possa se tò pea la roda.

Iade a Trautmannsdorf

Le KVW d’La Pli organisëia n iade da jì a ti ćiarè ai urć de Trautmannsdorf, ai 25 de mà. Iade y cherta costa 25,00€. Informaziuns y prenotaziuns: Jan al nr. 338/4280472.

Dotors y ApotechesDotor

Le dotur en sorvisc tla fi n dl’edema di 11 y 12 de mà, ti cin’ comuns dla Val Badia, é la doturia Margarete Mahlknecht, La Val, tel. 0474/523018 o 349/0667034.L dutor de servisc dala 8.00 da duman de n sada 11 de mei nchin la 8.00 da duman de n lunesc 13 de mei ie l dutor Aba Fallaha de Sëlva, tel. 0471/794111 o l 0471 797540.

Apoteca

L’apoteca en sorvisc tla Val Badia, fora dl orar ordinar, dal vëndres ai 10 de mà al vëndres ai 17 de mà, é chëra da Corvara, tel. 0471/836173.L’apoteca de servisc che à daviert ora dl orar ordiner da n vënderdi (dala 19.00) ai 10 de mei nchin n vënderdi ai 17 de mei ie chëla de Urtijëi, telefonn 0471/796125 (orar de giaurida 8.00-12.00/15.00-19.00).

♦Pelegrinaje a TrafoiCun n bus dala Val Badia demez

Le KVW dl comun de Badia organisëia en mercui ai 12 de jügn 2013 n pelegrinaje al Santuar de Hl. Drei Brunnen (Santuar dles trëi fontanes) a Trafoi tla Venusta.Por informaziuns y prenotaziuns telefonede prëibel a Vijo Clement al numer 0471 849353 o 339 4983474.

I Alpenboys.

L Duo di Ëi cun Otto Dellago.

Tl Santuar de Heiligen Drei Brunnen a Trafoi.

♦Dé internazional di MuseumsLe Museum Ladin inviëia düć canć en

domënia ai 12 de mà

San Martin tl Museum Ladin Ćiastel de TorChilò él l’atleta dl ann de Südtirol Carolina Kostner che dëida i mituns chirì n post te na picia mostra por n oget che ëi se tol para da ćiasa, dales 15.00 ales 17.00. En colaboraziun cun le Sorvisc ai Jogn sona i Nolunta’s dales 21.00 inant.

A San Ćiascian tl Museum Ladin Ursus ladinicusSimon Kostner cunta stories da rì y fej matades cun le publich, dales 10.30 inant ćina les 17.30.Le paleontologh Herwig Prinoth acompagnëia i vijitadus tres le museum presentan danter l’ater la geologia dles Dolomites, les laûrs dles cavernes Ursus ladinicus y la laûrs M12 nöia, dales 10.30 y dales 14.45.

Al é en funziun n sorvisc debann da taxi da San Ćiascian a San Martin dales 13.30 ales 17.30 y da San Martin a S. Ciascian dales 14 ales 18.Orars de dauridaSan Martin de Tor: dales 13 ales 18 y dales 20.30 ales 23.S. Ćiascian: dales 10 ales 18. L’entrada é debann por dötes les manifestaziuns.

De sora: la laûrs tl Museum Ladin

a San Ćiascian. De sot: Le grup

“Nolunta’s”.

Teater y prejentazionsMusical Na Usc

L Lizeum de Ert Cademia deberieda cun l Lizeum Scientifi ch Soziel de Persenon nvieia duc a unì ai 16 de mei dala 14.30 a Urtijëi tla aula magna dla Scola Elementera a scuté su l musical “einklanG.“ L musical sarà nce da audì ai 22 de mei dala 19.00, ai 23 y ai 24 de mei dala 11.15 tla aula magna dl Lizeum Scientifi ch soziel de Persenon.

[email protected]

Page 38: 1813

Informazions y Manifestazions

38

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

AviscAssemblea generala dla Union di Ladis de Anpezo

En juebia ai 23 de mei da les 20:30 végnel convoché la “Foula Granda”, la assemblea generala dla ULd’A. Al gnarà conté chel che é vegnù fat dl 2012 y cie che vegnirà fat dl 2013, aproé l bilanz y voté i aconsiadours y revisours di conc.

Udiënzes dla Uniun di Ostis

La Uniun di Ostis HGV tëgn udiënza inće a La Ila, vigni secundo y cuarto lönesc dl mëis, dales 15.00 ales 16.00, tl salf dla Cassa Raiff eisen.

Ofi ze dla Zentrala di Consumadus a Picolin

L’ofi ze é da ciafè tla sënta dl Raiun Sozial, tla terza alzada, y é davert vigni 2. y 4. jöbia dl mëis. Telefonn: 0474/524517.

Incuntada dl grup de ëres y ëi atocà da problems psichics

En jöbia ai 16 de mà dales 14.30 s’incunta te Raiun Sozial a Picolin le grup de tëmp lëde por ëres y ëi atocà da problems psichics. La incuntada é por imparè da se conësce y da capì debojëgns, ligrëzes y motivaziuns de vignun, por laurè spo fora adöm n program de ativitês. Informaziuns: Siglinde Erlacher al 0474/524519 e-mail: [email protected].

Udiënza dla defensuria popolara

La defensuria zivica dr. Burgl Volgger o süa sostituta dr. Verena Crazzolara tëgn udiënza incö vëndres ai 10 de mà, dales 14.30 ales 16.00, te ćiasa de comun a San Martin de Tor. Informaziuns al 0471/301155 o ala e-mail [email protected]

Matinée pro le marćé da Corvara

En gaujiun tl marćé da Corvara ai 15 de mà, sön plaza de Comun, saràl i Stüdafüch da Corvara che mët da jì tl salf dles manifestaziuns na matinée cun liagnes blanćes y jopa ajia.Düć é invià da storje pro.

Jì a tò la detlarazion dla chëutes

N vënderdi ai 17 de mei pòssen jì a se tò la detlarazion dla chëutes a S.Cristina, te calonia dala 9.30 nchin la 11.30.

Contìes per la scolina de Sen Jan

I genitores di bec de la scolina de Sèn Jan, per tor sù scioldi per la speises de gestion, endreza en vender ai 17 de mé, da les 20.30, te oratorie de Poza, na serèda dal tìtol “Fabulando” olache vegnarà let jù contìes da n’outa.

Giornèdes del “riuso” ta Dèlba

L Grop Dolèda de Dèlba en colaborazion con l Comun de Cianacei endreza la “Giornèdes del riuso” ló da la veia scola mesènes de Dèlba en vender ai 17 e en sabeda ai 18 de mé te chisc oraries: 9-12 e 14-18. L roba no metuda ben la vegn data de retorn. Se pel tachèr a portèr jà en jebia ai 16 (14-18). Info al 329.5891265.

Te Fascia se tol sù fer veie

En sabeda ai 18 de mé i volontadives de Freinademetz e Operazione Mato Grosso, passa a tor sù fèr veie te duc i paìjes da Soraga a Fontanac. Se domana de meter dut sun or de strèda jà da doman bonora. Per Ciampedel e Ciampedel chiamèr dant de vender ai 17 Luigi (335.7417183) o Mambo (388.0453037). Chi che vel dèr na man per jir h 8.30 al “Tobià de Nola” a Pera.

♦Dui apuntamënć cun la Lia da MuntCurs y training te palestra d’Al Plan, y na jita de trëi dis tla ütia dl AVS a

Landro, cun compagnia, buna löna y ativité sana

La Lia da Munt Ladinia - Val Badia organisëia en curs y training te palestra d’Al Plan. Al gnarà fat fi tness con musiga, mobilisaziun, stretching y fi tball. Al vëgn fat dui grups: un por düć y un por jones y jogn. Le curs mët man ai 16 de ma da sëra, y va inant vigni lönesc y jöbia, por indöt 10 iadi. Informaziuns pro Federica al nr. 340/6325266.

Trëi dis tla ütia dl AVSLe grup jonil dla Lia da Munt Val Badia organisëia na jita de trëi dis tla ütia dl AVS a Landro (danter Toblach y Cortina). La jita vëgn tignida dal 31 de mà ćina ai 2 de jügn. Al sarà dis de compagnia, cun jüć, jì a pé, s’arpizé y d’ater. Informaziuns y prenotaziuns pro Verena al nr. 338/3399409 o Paul al 347/4736300.

♦ Iade musical fora por le monnLa Musiga da La Val à le plajëi da invié a so conzert d’aisciöda, che

gnarà tignì en doman sabeda ai 11 de mà dales 20.30, te palestra a La

Val

Cun le conzert d’aisciöda, ô la Musiga da La Val en chësc ann condüje sü ascutadus te n iade musical fora por le monn, cun melodies dal’Europa al’Asia ćina t’America. Le conzert é söl program en doman sabeda ai 11 de mà dales 20.30, y gnarà tignì te palestra da La Val. La Musiga, sot ala direziun de Stephan Ploner, à imparè ite y portarà dant n program de ichisc 8 tòć: ”Festmusik der Stadt Wien” de Richard Strauss (ar. Siegfried Rundel), ”Dakota” de Jacob De Haan, ”Terra Ticinese” de Franco Cesarini, ”Dublin Pictures” de Marc Jeanbourquin, ”Euch zum Dank” de Norbert Gälle, ”Pirates of the Carribean” de Klaus Badelt (ar. John Wasson), ”Th ree Russian Folksongs” de Andrew Pearce y ”Vivat Athesis” de Hans Finatzer. La moderaziun dla serada gnarà surantuta da Bernardetta Nagler. Düć i amanć dla musiga da fl e é bel invià da gnì a ascutè sö. La Musiga da La Val aoda n bun iade!

Mostres“Hole’s Lovers”: n projet artistich particolèr

“Hole’s Lovers” à binà 6 artisć de desvalives lesc d’Europa sun Lujia per viver e produjer te mez a la natura sia formes de èrt. Sia operes é states metudes fora tel Zenter d’Èrt Contemporanea a Ciavaleis olache les sarà da poder veder enscin ai 20 de mé, con orarie 20.00 - 22.00. Infos: http://treefi sting.blogspot.it/

Christine Runggaldier a Moena

Te la “Minicivica”, la sala dedichèda a l’èrt te Piaz de Sotegrava a Moena, enscin anché, vender ai 10 de mé, se pel veder la mostra coletiva “Cosa ti passa per la testa”. Da sabeda ai 11 enscin ai 24 de mé enveze vegnarà metù fora la operes de Christine Runggaldier. Oraries: jebia, vender e sabeda da les 17.00 a les 19.00.

Clochards & roba da fé damat

L Museum Gherdëina deberieda cun l Lizeum d’Ert Cademia Ve nvieia ncuei vënderdi, ai 10 de mei dala 10.00 danmesdì ala vernissage dla mostra “Clochards & roba da fé damat“ tl Museum Gherdëina tla Cësa di Ladins a Urtijëi. I lëures sarà daldò nce da udëi cun vijites menedes n l “Di nternaziunel di museums“ n dumënia ai 12 de mei.

Nëus mëton ora

I sculeies dl Lizeum d’Ert Cademia y dla Scola Prufescionela d’Urtijëi ve nvieia de cuer a si mostra de pitures, grafi ches, fotografi es y scultures tla sala dla mostres dla Lia Mostra d’Ert a Urtijëi. La mostra sarà da udëi nchin ai 17 de mei. Orar de giaurida, lun. – vën. 10.00 – 12.00 y 15.30 – 18.00. La fi nissage sarà n vënderdi ai 17 de mei dala 17.00. La mostra vën metuda a jì n cunlaurazion cun la Lia Mostra d’Ert.

Humans - mostra de plu artisć

L Südtiroler Künstlerbund nvieia a na mostra ulache l fej pea plu artisć tla galaria Prisma a Bulsan. La giaurida dla mostra ie ncuei vënderdi 10 de mei dala 19.00. L sarà nce da udëi lëures de Aron Demetz.

Per RominaNasciuda ies ai 11 de mei,

nia da crëier che 30 ani iel bele passei.Te cuna na pitla muta drët da plajëi,

uedli vërc y dut da tortli i ciavëi.A Urtijëi tla cësa Rina ies chersciuda suy cun ti gran sor for na drëta hez es abù.

N di n tel blòt jëunn de Sëlva es cunesciù,mucé, chël ne pudòvel plu.

Na ti gran pascion ie da for l balé,mé a ti nevic ne n’ies mo nia stata bona de ti l nsenië.

Nia da giut n blòt auto te es cumprà,ma canche jon da “Luisl“ iel miec nia l tò ca.

Una na roba muesses śën mo nes dì,sce l Montenegro te sà bon o no, chël ne n’ons mo nia capì.

Per fi né via dut l bon te mbincionsy sun truep de biei mumënc tl daunì se ncunfertons.

Günther, Sonia y Daniel cun David, Monica y Martin cun Klaus

Motif d’aisciöda y les niores che forma i

continënć dl monn. La Musiga da La Val

condujarà cun sües melodies te deplü raiuns.

I jogn dla Lia da Munt é invià ala jita de trëi dis tla ütia dl AVS a Landro.

Congratulazions

Page 39: 1813

39

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Congratulazions y Inserac

Ai 18 de oril del 2013

Manuela Gabriellià ciapà la terza laurea en Economìa e Derit per le

imprese e le publiche aministrazion,dò esser jà doventada dotora

en Lengac e Letradure Foreste del 1999 een Economìa e Comerz del 2007.

De bele congratulazionda duc chi de ciasa, ence da la pìcola Anna

A nosta oma, lava y besava

Milia da Tiscionmarideda Rifesser

che cumplësc n vënderdi ai 10 de meila bela età de 100 ani

ti mbincions dut l bon y sanità,che la posse mo resté giut pra nëus

ti sentian gra de cuer per dut chël che ëila à fat per nëus.

I cin mutons cun fenans y uemes, nepoc y pronepoc

Ai 12 de mé

Angelo Pescostadel Pech da Poza

compesc 70 egn.

Te auguron dut l benfortuna e sanità per l davegnir

e che tu reste semper coscita agegher!

La femena Ernesta, i fi es Giuseppe e Karol e duc chi de ciasa.

A chël plö pic’da Ćians

che complësc ai 16 de mà i agn,oressun ti auguré de cör düt le bun, fortüna, sanitéy che chisc 30 te portes ći che te te dejidrëies le plö.

Susi y tüa familia

A Alma y Mino 35 ani iel bele passà

da canche ve ëis maridà.Ve rengrazion

per dut chël che ëis fat per duc nëus,y ve mandon i augures tres la Usc.

Da vosta mutans Sindy y Tania cun Teo, Daniel, Th omas y Lisa.

A nosta mamaGiulan pur tüa paziënza,

giulan pur to amur, giulan pur tüa forza, giulan pur ester tres chilò,

giulan pur düt ći che te fejes,giulan pur to bun cör. I giulan ne bastarà mai

Te orun bun mama.

Tü mituns

Vale y Norbert mët man ai 11 de mà süa vita deboriada.Ti audun düt düt le bun y tröpa furtüna.

Les Miopi

Nëus aspiton tlo tla cësa di

tieres sce zachei unissa a

nes tò. Prëibel cherdé su la

Cësa di Tieres Obervintl

0472/868172.

www.tierheim-

obervintl.it

A Urtijëi tla streda

Purgher

(Villa Montana) vëniel fi tà

via n pitl cuatier per 1-2

persones. Per nfurmazions

cherdé su l 338/8184493.

A S. Cristina vëniel

fi tà via na butëiga

tl zënter, dai prims de

dezëmber inant. I

nteressei possa cherdé

su l 0471/793232.

Hotel Sport

a Calfosch chir

1 secretêr/ia

cun esperiënza y bona

conescënza dl talian

todësch y inglesc y

dl program ASAj,

por la sajun da d’isté.

Prëibel cherdè sö le

0471/836074

o menè le curriculum a

[email protected]

L vën fi tà via n cuatier

tl zënter de Urtijëi

cun 2 majons a jënt da tlo

per dut l ann da śën inant.

Tel. 335/218075.

Hotel Italia

a Corvara chir

n/na secretêr/ia

n secundo cogo

na barista.

Prëibel cherdè sö le

0471/836082.

[email protected]

N Garnì a Corvara

chir por la sajun da d’isté

1 ëra (dl post) a puzenè

les ćiamenes

por n per d’ores al dé.

Tel. 329/2266648.

Al vëgn afi té ia

n gran monolocal

tl zënter da La Ila

cun urt y post por

n auto.

Tel. 333/1415006.

A San Ćiascian vëgnel

afi té ia n apartamënt por

döt l’ann, por 2 - 4

porsones.

Telefonè al 333/3696952

(da sëra).

La zentrala eletrica

d'Al Plan de Mareo

chir da atira

n eletromonter.

Prëibel cherdè sö le

0474/501245

tratan i orars de ofi ze.

L vën fi tà via na

butëiga tl zënter

de Urtijëi. Prëibel

cherdé su l 335/7536314.

Hotel Sassongher

a Corvara chir

1 secretêria/aiüt

secretêria

por la sajun da d’isté,

eventualmënter inće por

la sajun da d’invern, che

ais esperiënza da laurè

cun le computer y le

program Asa y che sais

todësch, talian y inglesc.

Prëibel cherdè sö le

0471/836085

o menè na email a

[email protected]

A Puntives vëniel vendù

magasins da 100 m2

nchin a 950 m2 zirca,

autëza 4,50 metri.

Tel. 348/6064585.

L vën dat ca a n bon priesc mëises, curones da mëter su libri, na bela “scrivania“ y de autra mebl. Tel. 333/2368085. (16/13) •••Al vëgn dè ia a n bun prisc n üsc de garage de 2,50 x 5 metri cun vidri. Tel. 329/2266670. (16/13)•••Da vëne n ro dl sbof (Auspuff ) por n Golf 6 GTI, nia original. Tel. 349/6992467. (16/13)•••L vën vendù n Scooter grisc dl 2004 y n bagl da pop. Tel. 333/9458395. (16/13)•••Da vënder a bon priesc montli da d’instà cun felghes de aluminio 205 x 55 R 16 91 V per n Golf 4. Tel. 335/6350234. •••Al vëgn dè ia n guant da paur cun ćiapel, mosöra 48. Prisc da contratè. Tel. 338/7868208 da sëra do les 20.00. (17/13)•••Al vëgn venü lignan de stües vedles. Tel. 338/7868208 da sëra do les 20.00. •••Da vëne a n bun prisc 4 montli da d’invern cun felghes de fer (ma adorà

Da vende

un n invern), mosöra 175/65/R14 82T, dla marca Firestone, che va bun sön n Peugeot 206. Tel. 334/2786241. (17/13)•••Da vëne 4 montli da d’isté sciöche nüs, dla mosöra 185/55/R15, al prisc de 120,00 €. Laprò vëgnel scinché felghes d’aluminio stades sön n Polo (4 büsc di torchi). Tel. 333/4762010. (17/13)•••Da vëne n Audi A4 Avant 2.0 quattro dl 11/2008 cun 91.000 km, corù fosch metaliśé, felghes por d’isté y d’invern, xenon y i.i. Por informaziuns telefonè al 335/7855605. (18/13)•••Da vëne na roda MTB diesc agn vedla, dla marca Corratec por 100,00 euro. Tel. 338/4305053. (18/13)•••Al vëgn venü n auto Monstertrack telecomanè a penzinn sciöche nü. Tel. 338/1864435. (18/13)

L ie unì perdù n prislet de or per mutons, nzaul te Gherdëina. Chiche l ëssa abinà ie prià bel de cherdé su l numer de telefonn 338/9831645. (16/13)

Stat perdù

Le stüde da avocat

Wörndle & Partner

da La Ila/Badia chir

1 colaboradù/dëssa

cun orars fl essibli,

por val’ ores al’edema.

Prëibel cherdè sö le

339/7909589 o

0471/847777.

La lia culturela

Tublà da Nives

chier per i mënsc de juni,

lugio y agost 2013 persones nteressedes a fé

la verdia pra la mostres

che unirà fates tl Tublà

da Nives te Sëlva.

L lëur paià ie per n valgun'

ëura al di.

Per plu nfurmazions

prëibel cherdé su l numer

348/3380455.

La dita Auto Vallazza Sas

a Pidrô

chir da atira

n lerner carozier.

Prëibel cherdè sö le

0471/843127

tratan i orars de ofi ze.

A San Ćiascian vëgnel

afi tè n apartamënt de 70

m2 dai prums de jügn

inant a jënt dl post.

Prëibel cherdè sö le

339/7004608.

inserac@lauscdiladins.

com

Page 40: 1813

40

nr. 18 / 10 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Inserac y Anunzies

Recordanza

Ai 13 de mà

vëgnel cater agn che mi om y nosc pere

Gottfried dl Clomper

nes à lascè.

Oressun l’ recordè tla santa mëssa

en domënia ai 12 de mà dales 18.30

tla Dlijia da Corvara.

Lecort

Per l terzo anuel de mort de

Brigitte Demetz Mussner* 23.12.1943 + 12.5.2010

nvions parënc, cumpanies y duc chëi che ti à ulù

bon

a na santa mëssa n dumënia ai 12 de mei, dala 9.00,

tla dlieja de Urtijëi

La familia

Rengraziamënt

Ulon rengrazië de cuer

duc chëi che à tëut pert a nosc duel per la mort de

Vinzenz Demez“Zenz dala Bula”

N rengraziamënt particuler ti va al dutor Fallaha y

al dutor Tröbinger.

De gra.

Familia Demez Hotel Stella

Rengraziamënt

“Tati, te vives inant te nosc cuer y

tl lecort de duc chëi che te à cunesciù.“

Anton Spisser“Dala Sia“

18.11.1924 - 06.04.2013

Ulessan rengrazië duc chëi che nes ie stac

daujin te nosc duel per la mort de mi uem,

nosc tati, nëine y besavon.

N gra particuler ulons ti dì a nosc seniëur digan Vijo Pitscheider y al Cor de Dlieja

per la bela santa mëssa. Ulessan ti sentì gra a duc chëi che ie unic a vedlé y ala

supeltura, che à dunà ciofs, à dat dunfi ertes a fi n de bën y per lascé liejer mësses.

Rengrazion te chësta ucajion nce l dutor Raphael Insam per la assistënza.

La fëna Anna, l mut Oscar cun familia.

Ascensiun dl Signur, ann C, ai 12 de mà 2013

Dal vagnele do San Lüca, 24, 46-53

Te chël tëmp ti à Gejù dit a sü discepui: ”Insciö stàl tla Scritöra: Le Messia sofriarà y ressoriarà dai morć le terzo dé, y te so inom ti incundaran a düć i popui, scomencian te Ierùsalem, che ai dess dè ota, por che sü pićià vëgnes pordenà. De chësc sëise os mi testemoni. Y iö ves ortiarà jö sön os la scincunda che mi Pere ves à impormetü. Romagnede tla cité, ćina ch’i ne gnëis nia implis cun la forza dal alt. Spo i àl condüt fora dlungia Betània. Dailò àl alzè sües mans y i à benedì. Y tratan ch’al i benedî, i àl lascè y é gnü alzè sö cuntra cil.

Parora dl Signur. - Lalt a té, Gejù Crist!

Vangel dla Domenia

Recurdanza

Ai 17 de mà él dui agn ca che nosta cara mama,

lâ y besaona

Maria Rabisè Granruaz

s’à lascè.

Ala à lascè n gran öt te nosta vita, mo so recort vir

inant y implinësc vigni dé nosc cörs.

Tratan chisc dui agn s’unse intenü tan importanta

che ala ê y é pur nos

y purchël urunse ti dì giulan de düt.

Deburiada urunse se recurdè de nosta cara mama

tla santa mëssa en mertesc ai 16 de mà dales

18.00, tla dlijia da La Ila.

I Familiars

Recordanza

Pepi Vonmetz16.05.2002 - 16.05.2013

Al é passè 11 agn da canche nosc om y tati nes à lascè.

Inće sce le tëmp passa, resta l’incherscimun dër gran,

mo so recort resta tres te nüsc cörs.

Deburiada urunse se recurdè de nosc caro tla santa

mëssa, in mercui ai 16 de mà dales 18.00, tla dlijia da

La Ila.

I Familiars

Lecort

Limiteda ie la vita, ma zënza fi n ie l amor.

L duel canche n pierd na persona che n à gën ie

grant, ma pudëi l spartì cun trueps d'autri nes

juda a l supurté plu saurì.

Paolo Insam22.12.1972 - 13.03.2013

Ulon rengrazië de cuer

duc chëi che nes ie stac daujin te chësc rie tëmp,

duc chëi che nes à judà y nes juda a vel’ maniera

y chëi che se lecorda de Paolo.

Judith cun Daniel, Julika y Niklas.

Chirì da laour

Na ëila chier da lëur a rumé su majons a Urtijëi danmesdì. Tel. 331/7622096. (16/13)•••N jëunn chier da lëur da chelner per i mënsc de agost y setëmber. Tel. 388/4270577. (16/13) •••N ël chier da lëur da śën inant sciche pizzaiolo, l à 12 ani de sperienza de lëur tl Südtirol, l à de bona referënzes. L vën dal Bangladesh. Tel. 339/7661628 (16/13)•••N ël chier da lëur da śën inant sciche ciulier, l rejona bën talian, tudësch y mpue de nglëisc. L vën dal Bangladesh. Tel. 348/9196199 (16/13)•••N ël chier da lëur da śën inant sciche levataieresc, a judé te cësadafuech o a fé d’uni sort de stroc. L à 4 ani de esperienza de lëur te Südtirol. L vën dal Bangladesh. Tel. 388/1475238 (16/13)•••I chiri laûr sciöche famëi sön na munt. Tel. 333/9293877. (16/13)•••Na ëra dl post chir n laûr tl'alta Val Badia da fà ćiamenes, daidé te na ütia da munt o inće n ater laûr por 5 -7 ores al dé. Tel. 339/5856393. (16/13)•••N ël chier da lëur coche cuech o

segondo cuech. Tel. 329/0471634. (16/13)•••Na ëila chier da lëur a judé te cësadafuech o a fé de uni sort de lëures. Tel. 389/0509354. (16/13)•••N ël chier da lëur coche segondo cuech. Tel. 327/7121835. (16/13)•••N ël dla Val Badia chir laûr sciöche autist, ciafêr o magazinier. Tel. 338/7780366. (16/13)•••Na ëila cun 14 ani de esperienza chier da lëur a rumé su majons per la sajon da d’instà. Tel. 320/0567321. (16/13)•••N ël chier da lëur coche segondo cuech te n hotel o te n restaurant. Tel. 380/7543041. (16/13)•••Na jona de 18 agn da Badia chir da laûr por la sajun da d’ istè. Tel. 0471/839861. (17/13)•••N ël talian chier da lëur sciche pizzaiolo/aiut-cuech. L à 15 ani de sperienza, lëura cun uni fëur da pizza y à de bona referënzes. L chier n lëur per dut l ann o per la sajon. Tel. 345/0543473 (17/13)•••N ël cun esperienza chier da lëur a judé te cësadafuech o a fé de uni sort de

lëures. Tel. 334/7125770. (17/13)•••N ël chier da lëur a lavé ju te na cësadafuech o a fé de uni sort de lëures. Tel. 389/9505152. (17/13)•••N ël cun esperienza chier da lëur a lavé ju te na cësadafuech o a fé de uni sort de lëures. Tel. 380/4747336. (18/13)•••N ël chier da lëur a lavé ju te na cësadafuech o a fé de uni sort de stroc. Tel. 329/3991287. (18/13)•••N ël chier da lëur a judé te cësadafuech o a fé de uni sort de lëures. Tel. 333/2070929. (18/13)•••N ël cun la patent B chier da lëur da vardian, a fé de uni sort de lëures, coche pizzaiolo o a dé ora dlacins. Tel. 392/4012073. (18/13)•••Na ëra dl post cun esperiënza chir n laûr da ćiamenëssa tla Val Badia. Tel. 338/1747536. (18/13)•••N jonn cun esperiënza y vëia da fà chir da laûr sciöche dëidacogo por la sajun da d’isté y eventualmënter inće por döt l’ann. Tel. 348/2988647. (18/13)•••N jonn dla Val Badia de 17 agn chir por la sajun da d'isté da laûr sciöche dëidacogo o chelner. Tel. 333/2364824.

Da chirì

L vën cris a Urtijëi n pitl cuatier per n laurant de na butëiga. Tel. 393/6971255 o 0471/798612. (17/13) •••L vën crì n pitl cuatier per doi studënc dla Scola Profesciunela cun na majon, cësadafuech y bani da setëmber nchin a juni 2014. Tel. 388/0561541. (17/13)

•••Al vëgn chirì na roda por na möta dla pröma elementara y n puky de secunda man. Prëibel telefonè al 339/6211647. (17/13)•••L vën crì n cuatier nce cunvenzionà da tò a fi t per dut l ann te Sëlva o tl raion

Da dé iaL vën scincà via n mandl de papagai dla raza “Die Unterzertrennlichen.“ Tel. 335/6350234. (16/13)

de Plan da Tieja per 4 persones. Tel. 389/3475322. (17/13)•••